En sociolinguistique, la diglossie désigne l'état dans lequel se trouvent deux variétés linguistiques coexistant sur un territoire donné et ayant, pour des motifs historiques et politiques, des statuts et des fonctions sociales distinctes, l'une étant représentée comme supérieure et l’autre inférieure au sein de la population.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • En sociolinguistique, la diglossie désigne l'état dans lequel se trouvent deux variétés linguistiques coexistant sur un territoire donné et ayant, pour des motifs historiques et politiques, des statuts et des fonctions sociales distinctes, l'une étant représentée comme supérieure et l’autre inférieure au sein de la population. Les deux variétés peuvent être des dialectes d'une même langue ou bien appartenir à deux langues différentes.L'utilisation de ce concept mène à une modélisation de la situation linguistique centrée autour de l'opposition entre variétés « haute » et « basse » de langage. Dans une situation diglossique habituelle, on observe ainsi une distribution complémentaire des variétés en fonction des contextes sociolinguistiques : en contexte formel, à l'écrit ou pour certains usages culturels et littéraires, la variété « haute (H) » est seule acceptable tandis que la variété « basse (B) » se cantonne au cadre privé, à l'oral, à la poésie, au folklore etc.La notion a été utilisée et développée par des auteurs critiquant le terme de « bilinguisme », jugé trop imprécis, source de confusion et dont l'utilisation masque en fin de compte des réalités sociales complexes et dynamiques. Ils envisagent ainsi le bilinguisme uniquement du point de vue de l'individu : le bilinguisme est l'état de l'acteur individuel capable de mobiliser plusieurs variétés de langage. Au contraire, la diglossie est un phénomène sociétal, caractérisé par la coexistence et la répartition socialement codifiée de plusieurs variétés.Il existe ainsi, du moins théoriquement, des situations de diglossie avec ou sans bilinguisme, et réciproquement (voir le paragraphe Rapport entre diglossie et bilinguisme).
  • Dyglosja (z gr. diglossia - dwujęzyczność) – stan, kiedy wersja literacka danego języka odbiega w takim stopniu od wersji potocznej, że mogą one być uznane za odrębne dialekty lub nawet języki.
  • 양층언어(兩層言語) 또는 디글로시아란 한 사회에서 두개의 (보통 관련도 높은) 언어가 사용되는데 그중 하나는 상위계층(주로 지배계급 혹은 공식문건)에서 사용되고 다른 하나는 하위계층(주로 구어)에서 사용되는 상황을 말한다. 사회언어학에서 매우 중요한 개념이다.
  • Diglosia hizkuntzalaritzan honako hau da: gizarte jakin batean elkarrekin harremanetan dauden bi hizkeretatik bat prestigiotsua izatea, eta erregistro formaletan erabiltzea; eta beste hizkera, berriz, prestigio gutxikoa izatea eta erregistro ez-formaletan erabiltzea. Ohikoa da prestigio handiagoko hizkera formalizatuago egotea. Diglosia egoerak iraunkorra izan behar du bai denboran, bai funtzioetan. Izan ere, diglosia egoera batek erabat konpartimentatuak izango ditu aldaera edo hizkuntza bien funtzioak. Diglosia hizkuntza baten lurralde eremuaren zati batean baino gertatzen ez denean, diglosia partziala esaten zaio; hizkuntzaren lurralde osoan denean, berriz, erabateko diglosia.Bestalde, diglosia dinamikoa da, eta behe barietate batzuen patua goi barietate bilakatzea da. Hori argi da hizkuntza erromantzeen (gaztelania, frantsesa, italiera…) eta latinaren arteko harremanean; latina behe-barietate bilakatu ez bada ere, betetzen zituen funtzio gehienetatik baztertua izan da.
  • La diglosia (del griego δίγλωσσος, 'de dos lenguas') es la situación de convivencia de dos variedades lingüísticas en el seno de una misma población o territorio, donde uno de los idiomas tiene un estatus de prestigio —como lengua de cultura, de prestigio o de uso oficial— frente al otro, que es relegado a las situaciones socialmente inferiores de la oralidad, la vida familiar y el folklore. Cuando hay tres o más lenguas, a tal situación se la denomina poliglosia o multiglosia.
  • Diglossia (do grego διγλωσσία, transl. diglossía, onde di- significa "duas vezes" e glossa ou, em ático glotta, "língua") é um termo cunhado pelo linguista grego Ioannis Psycharis, primeiramente em francês (diglossie), para designar a situação linguística em que, numa sociedade, duas línguas ou registos linguísticos funcionalmente diferenciados coexistem, sendo que o uso de um ou de outro depende da situação comunicativa.
  • En lingüística, la diglòssia és una situació que es dóna quan, en una societat donada, hi ha dues llengües relacionades de forma propera, una de prestigi alt, que s'utilitza generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada. El llenguatge de prestigi alt tendeix a ser el més formalitzat, i les seves formes i vocabulari sovint interfereixen el vernacle, tanmateix sovint en una forma canviada. La situació sociolingüística és formalment de diglòssia quan la llengua dominada és majoritària en els estrats amb menys poder i prestigi de la societat, mentre que l'altra és pròpia de la classe o grup dominant, així com de l'exercici del poder administratiu. Els membres de la classe inferior poden o bé acceptar que les llengües tenen funcions diferents i emprar-les segons la situació, o bé emprendre un procés de naturalització cap a la llengua dominant, assumint-la per a totes les situacions i emprant la llengua dominada només de manera residual. En aquestes situacions, la transmissió intergeneracional de la llengua dominada sempre és complicada i perd parlants a cada generació. Es produeix un conflicte lingüístic cada vegada que els parlants de la llengua recessiva volen transcendir els límits imposats i normalitzar-la perquè ocupi el mateix lloc que la llengua dominant.
  • ダイグロシア(英: diglossia)とは、ある社会において二つの言語変種もしくは言語が、互いに異なる機能を持って使い分けられている状態のこと。二言語使い分け、二言語変種使い分けともいう。
  • Diglosia adalah suatu situasi bahasa di mana terdapat pembagian fungsional atas variasi-variasi bahasa atau bahasa-bahasa yang ada di masyarakat. Yang dimaksud ialah bahwa terdapat perbedaan antara ragam formal atau resmi dan tidak resmi atau non-formal. Contohnya misalkan di Indonesia terdapat perbedaan antara bahasa tulis dan bahasa lisan.
  • Diglosie je sociolingvistický jev, který se vyznačuje současným používáním dvou jazyků nebo dvou forem jednoho jazyka s odlišnou sociální a kulturní funkcí na jednom území.V této situaci je vždy jeden z jazyků (forem jazyka) považován za vyšší a druhý za nižší. Za vyšší může být považován spisovný jazyk, který se používá v úředním styku, kultivovaných a oficiálních projevech apod. V běžné, každodenní komunikaci se lidé dorozumívají pomocí nářečí, které je považováno za nižší formu jazyka. Na územích, která jsou nebo v minulosti bývala pod nadvládou jiné země, se setkáváme s diglosií, kdy „vyšší“, úřední jazyk je odlišný od „nižšího“ jazyka, kterým hovoří původní obyvatelstvo.Mezi vyšším a nižším jazykem obyvatelé obvykle volí spontánně, úměrně společenské situaci. Nižší a vyšší formy jazyka tvoří ucelené systémy, přechod komunikace mluvčího z jednoho systému do druhého se označuje jako střídání kódů (code-switching).
  • Diglossie is een vorm van maatschappelijke tweetaligheid waarbij twee afzonderlijke talen of variëteiten van dezelfde taal elk in duidelijk afgebakende leefsituaties worden gebruikt. Diglossie wordt onderscheiden van een diasysteem doordat de taalvarianten niet als gelijkwaardige vormen van dezelfde taal worden beschouwd (zie ook pluricentrische taal). Diglossie vormt daarnaast binnen de sociolinguïstiek een belangrijk onderdeel van de studie van het verband tussen een code (in dit geval de taal) en sociale structuur. Bij een postcreools continuüm is meestal sprake van diglossie tussen de creooltaal en de superstraattaal.In een enge definitie van 'diglossie' onderscheidt men in diglossische gemeenschappen een 'hoge' (H) en een 'lage' (L) variëteit. Zo zijn veel streken in Nederland en Vlaanderen diglossisch: in informele contacten tussen bekenden wordt dialect of een streektaal gebruikt, in formelere situaties of in de omgang met vreemden wordt voor het Nederlands gekozen.Het begrip 'diglossie' komt van het Griekse 'di-glossia', tweetaligheid. Het werd geïntroduceerd door de taalkundige C.A. Ferguson.
  • A diglosszia görög eredetű szó, körülbelüli jelentése kétnyelvűség, kettős vagy különböző nyelv, kettős beszéd, beszéd vagy beszélés.A héber Biblia fordításával keletkezett a kifejezés, melynek biblikus jelentése nehezen meghatározható. Eredetileg a görög diglósszosz jelentése tolmács volt (latin megfelelője a bilinguis), mert hiszen aki tolmácsolni tud, az legalább két nyelvet beszél, vagyis kétnyelvű.Erkölcsi pejoratív (rosszalló) töltetét éppen a Szentírásnak köszönheti, ahol a kettős erkölcsre, a rászedésre, csábításra, hátsó szándékú beszédre alkalmazták a bibliafordítók. Ehhez kapcsolódik a kígyó és a ravaszság, illetve a kígyó-ravaszság ősi fogalompárosa, amely szinte fizikai bizonyítéka a két-nyelvűség gonosz mivoltának.Lásd még: Többnyelvűség
  • Il termine diglossia indica la compresenza di due lingue, differenziate funzionalmente, spesso storicamente contigue, delle quali la lingua A è utilizzata solo in ambito formale e la lingua B solo in ambito informale.Il termine "diglossia" indica la compresenza di più lingue o varietà sociogeografiche diverse di lingue sociofunzionalmente ben differenziate, cioè usate dalla comunità parlante con specializzazione per diverse funzioni.Alcuni esempi tipici di diglossia vennero analizzati da Charles Ferguson, lo studioso che introdusse il concetto. I suoi viaggi in Svizzera e a Haiti lo portarono a descrivere i diversi ambiti di uso dei dialetti di svizzero tedesco in rapporto al tedesco standard, come anche tra la lingua haitiana e il creolo usato sull'isola.Il termine dilalia indica una situazione molto più frequente e tipica, ad esempio, della realtà italiana, in cui la varietà alta può essere usata in tutti gli ambiti, formali e informali, mentre la varietà bassa è riservata esclusivamente a usi orali e familiari accanto alla prima.
  • Die Diglossie (griechisch διγλωσσία, diglossía, „Zweisprachigkeit“) ist eine besondere Form der Zweisprachigkeit: Sie beschreibt die Zweisprachigkeit einer ganzen Gesellschaft, bei der es eine klare funktionale Differenzierung zwischen zwei eng verwandten Sprachvarietäten gibt. Insbesondere wird so die Koexistenz von Dialekt und Standardsprache oder von gesprochener Volkssprache zu geschriebener Hochsprache bezeichnet.Jeder Sprecher einer solchen Gemeinschaft verfügt über die gleichen zwei (selten auch mehr) Varietäten (bzw. Sprachen), verwendet aber die eine oder die andere nur in einer bestimmten Situation, beispielsweise die eine Varietät (meist als L für englisch low, „niedrig“ bezeichnet) in familiären Alltagsgesprächen und Talkshows, die andere (H für englisch high, „hoch“) im Beruf, gegenüber Ämtern und in Zeitungen. Es ergibt sich eine funktionale Spezialisierung des Sprachvermögens.In der Deutschschweiz zum Beispiel werden die vielen lokalen Dialekte und die deutsche Standardsprache nicht als Dialekt-Standard-Kontinuum verwendet, sondern man trennt die beiden Sprachvarietäten und wechselt je nach Situation von der einen in die andere. So wird in den lokalen Fernseh- und Radiosendern der Dialekt gesprochen, während die Printmedien und (Schul-)Bücher Standarddeutsch verwenden.Eine ähnliche Situation existiert auch in Luxemburg mit der Nationalsprache Luxemburgisch in Beziehung zur einen Amtssprache, der deutschen Hochsprache. Die andere Amtssprache ist Französisch. Der luxemburgischen Nationalsprache wird international meist der Status eines Ausbaudialekts zugeschrieben. Luxemburgisch wird von den meisten Luxemburgern als Muttersprache gesprochen, auch z. B. im nationalen Fernsehen und Radio wird es benutzt. Als Schreibsprache wird dagegen mehrheitlich Deutsch verwendet, in kleinerem, aber signifikantem Umfang Französisch. So verwenden die meisten und die größten Printmedien, aber auch die (Schul-)bücher, und teilweise die elektronischen Medien im Großherzogtum Standarddeutsch.Entdiglossierung bezeichnet das Verschwinden der Diglossie, wie beispielsweise in Norddeutschland geschehen.
  • Диглосси́я (от др.-греч. δυο — «два» и γλωσσα/γλωττα — язык) — особый вариант билингвизма, при котором на определённой территории или в обществе сосуществуют два языка или две формы одного языка, применяемые их носителями в различных функциональных сферах. Для диглоссии характерна ситуация несбалансированного двуязычия, когда один из языков или вариантов выступает в качестве «высокого», а другой — «низкого». При этом возможны ситуации, когда «низкий» язык является родным разговорным языком для всего населения территории или его части, а «высокий» язык — родственным по отношению к родному языку (например, церковнославянский и русский в допетровской России) либо неродственным надэтническим языком территорий с разнообразным этническим составом населения.
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 116990 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 18362 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 90 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 105888219 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 1972 (xsd:integer)
  • 1985 (xsd:integer)
  • 1991 (xsd:integer)
  • 2002 (xsd:integer)
prop-fr:annéePremièreÉdition
  • 1969 (xsd:integer)
  • 1974 (xsd:integer)
prop-fr:collection
  • Logiques sociales
  • Ciencias Sociales
  • L'ham
prop-fr:isbn
  • 2 (xsd:integer)
  • 84 (xsd:integer)
  • 978 (xsd:integer)
prop-fr:langue
  • ca
  • es
  • fr
prop-fr:lccn
  • 91209426 (xsd:integer)
prop-fr:lienAuteur
  • Louis-Jean Calvet
  • Rafael Ninyoles
  • Rafael Lluís Ninyoles
prop-fr:lienÉditeur
  • L'Harmattan
  • Éditions Payot
  • Eliseu Climent
prop-fr:lieu
  • Madrid
  • Paris
  • Valence
prop-fr:nom
  • Boyer
  • Calvet
  • Ninyoles
prop-fr:numéroD'édition
  • 2 (xsd:integer)
prop-fr:pagesTotales
  • 142 (xsd:integer)
  • 274 (xsd:integer)
  • 329 (xsd:integer)
prop-fr:prénom
  • Henri
  • Louis-Jean
  • Rafael LLuís
  • Rafael Lluís
prop-fr:sousTitre
  • Petit traité de glottophagie
  • Substitució lingüística i ideologies diglòssiques
  • Études sociolinguistiques
prop-fr:série
  • Sociología
prop-fr:titre
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:éditeur
  • L'Harmattan
  • Éditions Payot
  • Editorial Tecnos
  • Eliseu Climent
dcterms:subject
rdfs:comment
  • En sociolinguistique, la diglossie désigne l'état dans lequel se trouvent deux variétés linguistiques coexistant sur un territoire donné et ayant, pour des motifs historiques et politiques, des statuts et des fonctions sociales distinctes, l'une étant représentée comme supérieure et l’autre inférieure au sein de la population.
  • Dyglosja (z gr. diglossia - dwujęzyczność) – stan, kiedy wersja literacka danego języka odbiega w takim stopniu od wersji potocznej, że mogą one być uznane za odrębne dialekty lub nawet języki.
  • 양층언어(兩層言語) 또는 디글로시아란 한 사회에서 두개의 (보통 관련도 높은) 언어가 사용되는데 그중 하나는 상위계층(주로 지배계급 혹은 공식문건)에서 사용되고 다른 하나는 하위계층(주로 구어)에서 사용되는 상황을 말한다. 사회언어학에서 매우 중요한 개념이다.
  • La diglosia (del griego δίγλωσσος, 'de dos lenguas') es la situación de convivencia de dos variedades lingüísticas en el seno de una misma población o territorio, donde uno de los idiomas tiene un estatus de prestigio —como lengua de cultura, de prestigio o de uso oficial— frente al otro, que es relegado a las situaciones socialmente inferiores de la oralidad, la vida familiar y el folklore. Cuando hay tres o más lenguas, a tal situación se la denomina poliglosia o multiglosia.
  • Diglossia (do grego διγλωσσία, transl. diglossía, onde di- significa "duas vezes" e glossa ou, em ático glotta, "língua") é um termo cunhado pelo linguista grego Ioannis Psycharis, primeiramente em francês (diglossie), para designar a situação linguística em que, numa sociedade, duas línguas ou registos linguísticos funcionalmente diferenciados coexistem, sendo que o uso de um ou de outro depende da situação comunicativa.
  • ダイグロシア(英: diglossia)とは、ある社会において二つの言語変種もしくは言語が、互いに異なる機能を持って使い分けられている状態のこと。二言語使い分け、二言語変種使い分けともいう。
  • Diglosia adalah suatu situasi bahasa di mana terdapat pembagian fungsional atas variasi-variasi bahasa atau bahasa-bahasa yang ada di masyarakat. Yang dimaksud ialah bahwa terdapat perbedaan antara ragam formal atau resmi dan tidak resmi atau non-formal. Contohnya misalkan di Indonesia terdapat perbedaan antara bahasa tulis dan bahasa lisan.
  • Die Diglossie (griechisch διγλωσσία, diglossía, „Zweisprachigkeit“) ist eine besondere Form der Zweisprachigkeit: Sie beschreibt die Zweisprachigkeit einer ganzen Gesellschaft, bei der es eine klare funktionale Differenzierung zwischen zwei eng verwandten Sprachvarietäten gibt.
  • A diglosszia görög eredetű szó, körülbelüli jelentése kétnyelvűség, kettős vagy különböző nyelv, kettős beszéd, beszéd vagy beszélés.A héber Biblia fordításával keletkezett a kifejezés, melynek biblikus jelentése nehezen meghatározható.
  • En lingüística, la diglòssia és una situació que es dóna quan, en una societat donada, hi ha dues llengües relacionades de forma propera, una de prestigi alt, que s'utilitza generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada. El llenguatge de prestigi alt tendeix a ser el més formalitzat, i les seves formes i vocabulari sovint interfereixen el vernacle, tanmateix sovint en una forma canviada.
  • Диглосси́я (от др.-греч. δυο — «два» и γλωσσα/γλωττα — язык) — особый вариант билингвизма, при котором на определённой территории или в обществе сосуществуют два языка или две формы одного языка, применяемые их носителями в различных функциональных сферах. Для диглоссии характерна ситуация несбалансированного двуязычия, когда один из языков или вариантов выступает в качестве «высокого», а другой — «низкого».
  • Diglosia hizkuntzalaritzan honako hau da: gizarte jakin batean elkarrekin harremanetan dauden bi hizkeretatik bat prestigiotsua izatea, eta erregistro formaletan erabiltzea; eta beste hizkera, berriz, prestigio gutxikoa izatea eta erregistro ez-formaletan erabiltzea. Ohikoa da prestigio handiagoko hizkera formalizatuago egotea. Diglosia egoerak iraunkorra izan behar du bai denboran, bai funtzioetan.
  • Diglosie je sociolingvistický jev, který se vyznačuje současným používáním dvou jazyků nebo dvou forem jednoho jazyka s odlišnou sociální a kulturní funkcí na jednom území.V této situaci je vždy jeden z jazyků (forem jazyka) považován za vyšší a druhý za nižší. Za vyšší může být považován spisovný jazyk, který se používá v úředním styku, kultivovaných a oficiálních projevech apod. V běžné, každodenní komunikaci se lidé dorozumívají pomocí nářečí, které je považováno za nižší formu jazyka.
  • Diglossie is een vorm van maatschappelijke tweetaligheid waarbij twee afzonderlijke talen of variëteiten van dezelfde taal elk in duidelijk afgebakende leefsituaties worden gebruikt. Diglossie wordt onderscheiden van een diasysteem doordat de taalvarianten niet als gelijkwaardige vormen van dezelfde taal worden beschouwd (zie ook pluricentrische taal).
  • Il termine diglossia indica la compresenza di due lingue, differenziate funzionalmente, spesso storicamente contigue, delle quali la lingua A è utilizzata solo in ambito formale e la lingua B solo in ambito informale.Il termine "diglossia" indica la compresenza di più lingue o varietà sociogeografiche diverse di lingue sociofunzionalmente ben differenziate, cioè usate dalla comunità parlante con specializzazione per diverse funzioni.Alcuni esempi tipici di diglossia vennero analizzati da Charles Ferguson, lo studioso che introdusse il concetto.
rdfs:label
  • Diglossie
  • Diglosia
  • Diglosia
  • Diglosia
  • Diglosie
  • Diglossia
  • Diglossia
  • Diglossia
  • Diglossie
  • Diglossie
  • Diglosszia
  • Diglòssia
  • Dyglosja
  • Диглоссия
  • ダイグロシア
  • 양층언어
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of