La dictature du prolétariat est un concept marxiste désignant la phase transitoire de la société entre le capitalisme et le communisme.Cette expression qui a été employée par Louis Auguste Blanqui, dans le droit fil de la pensée de Jean-Paul Marat et de Gracchus Babeuf et parfois employée par Karl Marx, est au cœur de vifs débats concernant notamment sa mise en œuvre.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • La dictature du prolétariat est un concept marxiste désignant la phase transitoire de la société entre le capitalisme et le communisme.Cette expression qui a été employée par Louis Auguste Blanqui, dans le droit fil de la pensée de Jean-Paul Marat et de Gracchus Babeuf et parfois employée par Karl Marx, est au cœur de vifs débats concernant notamment sa mise en œuvre. Après la Révolution russe de 1917, le concept est repris par Lénine : les bolcheviks ont présenté leur gouvernement comme une « dictature du prolétariat », mais ce qualificatif est contesté par nombre de leurs opposants. Les adversaires du marxisme (y compris sociaux-démocrates, au sens actuel du terme) voient dans la notion de « dictature du prolétariat » un danger pour la démocratie parlementaire, et arguent qu'en son nom, bureaucratie et nomenklatura ont accaparé le pouvoir de manière sanglante dans les régimes politiques se réclamant du marxisme.
  • A proletariátus diktatúrája (Diktatur des Proletariats) vagy (helytelenül) proletárdiktatúra a társadalomtudományba a 19. század közepén Karl Marx által bevezetett fogalom, azon átmeneti időszak megnevezésére szolgál, melynek során a proletariátus képviselői a kezükbe ragadnak minden hatalmat a tőkés társadalmakban fennálló burzsoá állam lerombolása érdekében, és ezzel lehetővé teszik az átmenetet egy osztályok nélküli társadalomba, a kommunizmusba. Friedrich Engels szerint a proletariátus diktatúrája először az 1871-es párizsi kommünben valósult meg.
  • La dictadura del proletariado es una concepción del poder constituyente dentro del marxismo, la cual actúa como forma directamente antagónica al estado burgués, el cual es en esencia la dictadura de la burguesía. A pesar de ser un común error, Marx nunca se refirió a ella como una forma de gobierno, sino como un concepto del estado de derecho, hecho bajo el materialismo histórico y el concepto de lucha de clases. Entonces la dictadura del proletariado es una transición revolucionaria entre el capitalismo y la sociedad comunista.De acuerdo al marxismo, la existencia misma de cualquier tipo de Estado implica la dictadura de una clase social sobre otra. De acuerdo a Karl Marx, en el régimen capitalista, incluso en las mayores condiciones de democracia burguesa, existe una dictadura de la burguesía, en detrimento de los trabajadores y el conjunto del pueblo.Marx postula la necesidad de una revolución en la cual el proletariado se establezca como clase dominante, para disolverse paulatinamente como tal, en la transición hacia una sociedad sin clases. La dictadura del proletariado sería la etapa inmediatamente posterior a la toma del poder por parte de la clase obrera, en la que se crea un Estado obrero, el cual, como todo estado, sería una dictadura de una clase sobre otra (en este caso, de las clases trabajadoras sobre la burguesía).En palabras de Lenin: «Marx puso de relieve [...] que a los oprimidos se les autoriza para decidir una vez cada varios años qué miembros de la clase opresora han de representarlos y aplastarlos en el parlamento.Pero, partiendo de esta democracia capitalista -inevitablemente estrecha, que repudia bajo cuerda a los pobres y que es, por tanto, una democracia mentirosa- [...] el desarrollo hacia el comunismo pasa a través de la dictadura del proletariado, y no puede ser de otro modo, porque el proletariado es el único que puede, y sólo por este camino, romper la resistencia de los explotadores capitalistas.Pero la dictadura del proletariado, es decir, la organización de la vanguardia de los oprimidos en clase dominante para aplastar a los opresores, no puede conducir tan sólo a la simple ampliación de la democracia. A la par con la enorme ampliación del democratismo, que por primera vez se convierte en democracia para los pobres, en un democratismo para el pueblo, y no un democratismo para los sacos de dinero, la dictadura del proletariado implica una serie de restricciones puestas a la libertad de los opresores, de los explotadores, de los capitalistas.Debemos reprimir a éstos, para liberar a la humanidad de la esclavitud asalariada, hay que vencer por la fuerza su resistencia, y es evidente que allí donde hay represión, donde hay violencia, no hay libertad ni hay democracia.Engels expresaba magníficamente esto en la carta a Bebel, al decir, como recordará el lector, que "mientras el proletariado necesite todavía del Estado, no lo necesitará en interés de la libertad, sino para someter a sus adversarios, y tan pronto como pueda hablarse de libertad, el Estado como tal dejará de existir."Democracia para la mayoría gigantesca del pueblo y represión por la fuerza, es decir, exclusión de la democracia, para los explotadores, para los opresores del pueblo: he ahí la modificación que sufrirá la democracia en la 'transición' del capitalismo al comunismo».Es importante diferenciar dos etapas en la historia de la concepción de la dictadura del proletariado. Inicialmente, Marx y Friedrich Engels sólo hablaban de la toma del poder estatal por parte de la clase trabajadora; sin embargo, tras la experiencia de la Comuna de París, concluyeron que para ejercer la Dictadura del Proletariado, la clase obrera no podía simplemente llenar las estructuras estatales existentes, sino que debía proceder a destruir el estado burgués y poner en pie un estado obrero basado en la organización colectiva (Comunas o Consejos, en ruso "Soviets") de la clase obrera
  • Proletarioen diktadura, teoria marxista eta ideologia komunistaren arabera, proletarioek botere politikoa eta ekoizpen bitartekoen jabetza (iraultzaren bidez) eskuratu ondoren, indarrean jarriko duen trantsiziozko sistema politikoa da. Etapa honi sozialismo ere deitu dio hainbat autorek.
  • In Marxist socio-political thought, the dictatorship of the proletariat refers to a state in which the proletariat, or the working class, has control of political power. The term, coined by Joseph Weydemeyer, was adopted by the founders of Marxism, Karl Marx and Friedrich Engels, in the 19th century. It was expected that the capitalist class (the bourgeoisie) would use military force to remain in power whenever the proletariat attempted to replace it, and therefore the proletariat would have to respond with violence of its own.Both Marx and Engels argued that the short-lived Paris Commune, which ran the French capital for over two months before being repressed, was an example of the dictatorship of the proletariat. In the 20th century, the October Revolution in Russia overthrew the provisional government and initiated the establishment of the Russian Socialist Federative Soviet Republic, which would become a founding member of the Soviet Union
  • Diktatur des Proletariats ist ein zur Mitte des 19. Jahrhunderts aufkommender Begriff, der die politische Herrschaft der bis dahin noch nicht im Staat repräsentierten Gesellschaftsgruppen, speziell der Arbeiterklasse, umschreibt. Der Begriff wurde durch die Rezeption des Werkes von Karl Marx und Friedrich Engels geprägt. Unumstritten ist, dass sie unter der Diktatur des Proletariats die Herrschaft der Arbeiterklasse als der Mehrheit über die Minderheit der expropriierten Kapitalisten verstanden, mit der der Übergang von einer bürgerlichen Klassengesellschaft zur klassenlosen Gesellschaft vollzogen werden sollte. (Den Annahmen von Marx und Engels zufolge würden die proletarischen Revolutionen zuerst in hochindustrialisierten Ländern auftreten.) Die Frage, wie dies geschehen solle, war dagegen, auch angesichts des historischen Sprachgebrauchs, der noch nicht zwangsläufig die Bedeutung von „Gewaltherrschaft“ voraussetzte, Gegenstand andauernder Kontroversen. Der Begriff der „Diktatur des Proletariats“ wird in den Schriften von Marx nicht oft verwendet. In der Rezeption der Theorien von Marx und Engels hat der Begriff aber eine herausragende Stellung.Georgi Plechanow nahm den Begriff der Diktatur des Proletariats gegen Ende des 19. Jahrhunderts in das Programm der Sozialdemokratischen Arbeiterpartei Russlands auf. In der daraus entstehenden Kommunistischen Partei Russlands spielte der Begriff nach den Aprilthesen 1917 eine bedeutende Rolle. Im Zeitraum nach der Oktoberrevolution und während der Bedingungen des Bürgerkrieges in der Russischen Sozialistischen Föderativen Sowjetrepublik (siehe Kriegskommunismus) wurde Lenins Vorstellung einer Diktatur des Proletariats prinzipiell zu verwirklichen versucht. Nach 1925 in seiner Bedeutung immer mehr uminterpretiert, wurde der Begriff in den stalinistisch geprägten Ostblockstaaten nach dem Zweiten Weltkrieg neben der wohl ansprechenderen Bezeichnung „sozialistische Demokratie“ verwendet.In den 1970er Jahren distanzierten sich eurokommunistische Parteien von der Parole der Diktatur des Proletariats, auch um sich von den realsozialistischen Staaten abzugrenzen. Die eurokommunistische Programmatik verwarf das von Karl Marx entworfene Revolutionsmodell und setzte in der politischen Praxis de facto auf Reformismus.Fälschlicherweise wurde der Begriff des Öfteren auch Louis-Auguste Blanqui zugerechnet, in seinen Schriften findet er jedoch keine Erwähnung. Das Konzept einer Diktatur des Proletariats war jedoch für blanquistische Strömungen von zentraler Bedeutung.
  • La dittatura del proletariato è un concetto espresso da Karl Marx e Friedrich Engels per la prima volta nel 1852, nella lettera a Weydemeyer, e nel 1875, nella Critica del Programma di Gotha, per riferirsi alla situazione sociale e politica che si sarebbe instaurata immediatamente dopo la rivoluzione proletaria. La dittatura del proletariato rappresenta una fase di transizione in cui il potere politico è detenuto dai lavoratori, nella costruzione di una società senza classi e senza Stato (comunismo).Con "dittatura del proletariato" o "dittatura rivoluzionaria del proletariato" Marx ed Engels intesero quindi una misura politica temporanea e necessaria per la transizione al comunismo compiuto, una fase dove il potere proletario avesse avuto modo di agire liberamente nel riorganizzare i rapporti di proprietà e di produzione della società capitalista, con necessari interventi dispotici qualora la situazione lo avesse richiesto (espropriazione della proprietà fondiaria, requisizioni di siti produttivi ecc.). Una fase di "poteri straordinari" transitoria che sarebbe cessata una volta raggiunte le condizioni necessarie per la gestione comunista della società. Insieme alla fine della dittatura del proletariato sarebbe cessata anche la funzione principale dello Stato nell'ottica marxista, ovvero quella dell'oppressione di una classe sull'altra. Infatti il proletariato, una volta appropriatosi del controllo dello Stato, avrebbe attuato per la prima volta nella storia un'oppressione della maggioranza popolare sulla minoranza (la borghesia), continuando a sfruttare lo Stato come strumento di oppressione di classe. Una volta eliminate le condizioni che determinavano la divisione in classi della società (il modo di produzione capitalistico) la dittatura del proletariato come dittatura di classe non avrebbe più avuto ragione d'essere, esattamente come lo Stato, inteso appunto come strumento di oppressione. Questo processo avrebbe portato alla realizzazione del "superamento dello Stato" (Aufhebung des Staates) ed alla sua progressiva estinzione, condizione necessaria per il comunismo.Secondo la scuola stalinista, la dittatura del proletariato ha avuto la sua realizzazione storica nell'Unione Sovietica ed i suoi paesi satelliti, nel periodo dal 1917 al 1989.Tuttavia, i poteri straordinari furono spesso assunti da una sola persona o da una casta burocratica, e la struttura statale non rappresentava in alcun modo gli interessi della classe lavoratrice tanto da escluderla da qualsiasi processo di partecipazione politica rilevante.A questo riguardo, vale la pena notare quella parte della scuola marxista (ad esempio, Trotsky, Bordiga) che, in antitesi ed in lotta con lo stalinismo, ha sempre combattuto l'idea che i paesi del "socialismo reale" rappresentassero una forma avanzata di società che conducesse al comunismo, e che anzi rappresentassero invece un'ennesima forma di dittatura sul proletariato.D'altro canto, è d'opinione marxista-leninista che in paesi come l'Unione Sovietica, almeno per un certo periodo di tempo, la classe operaia abbia effettivamente detenuto il potere, il che sarebbe dimostrato da vari esempi concreti, come il lungo dibattito di quasi un anno avvenuto in URSS prima della promulgazione della Costituzione del 1936.
  • プロレタリア独裁(プロレタリアどくさい、ドイツ語: Diktatur des Proletariats、英語: Dictatorship of the proletariat)とは、階級独裁の1種で、プロレタリアートによる独裁のこと。労働者階級独裁、無産階級独裁とも訳される。日本では、「プロ独」とも呼ばれる。マルクス主義では、資本主義社会から共産主義社会に移行する過渡期に必要とされた。特に、後のマルクス・レーニン主義を標榜する社会主義国では、国家や社会に対する党の指導性とそれに基づく一党独裁制を正当化するための思想的根拠ともなった。 — カール・マルクス、ゴータ綱領批判
  • Diktatura proletariátu je termín, který v marxistické teorii označuje přechodovou fázi mezi kapitalismem a komunistickou společností, v níž na sebe po úspěšné revoluci všechnu moc ve státě strhne dělnická třída. Komunistický manifest o tom říká: „Viděli jsme výše, že prvním krokem v dělnické revoluci je pozvednutí proletariátu na panující třídu, vydobytí demokracie. Proletariát využije svého politického panství k tomu, aby postupně vyrval buržoazii všechen kapitál, soustředil všechny výrobní nástroje v rukou státu, tj. proletariátu zorganizovaného v panující třídu, a co nejrychleji rozmnožil masu výrobních sil.“ Jako příklad diktatury proletariátu uvedl Friedrich Engels ve svém dodatku k Francouzské občanské válce (1891) Pařížskou komunu.
  • Proletarya diktatörlüğü, Marksizmdeki tarihsel ve siyasalproleter düşünceye göre, kapitalizmle komünizm arasında uzanan geçiş döneminin siyasal biçimini ifade eder. Sosyalizm dönemi, komünizme yani sınıfsız topluma geçiş dönemi olması itibariyle proletarya diktatörlüğü dönemidir. Proletarya diktatörlüğü kavramı Marksist devlet anlayışına ve Marksist sınıf teorisine bağlı kesin bir önermedir. Marksizme göre, bu dönem zorunlu bir tarihsel dönemdir. Bu dönemde proletarya sınıf olarak iktidarı elinde bulundurur ve dünya sosyalizmine geçildiği durumda adım adım sönümlenerek sınıfsız topluma geçişi sağlar. Yani sanıldığının aksine proletarya diktatörlüğü sönümlenmez sosyalizm sönümlenerek komünizm yani sınıfsız sömürüsüz dünyaya geçiş yapılır.Varsayımsal olarak sınıflı bir toplumdan sınıfsız bir topluma kendiliğinden geçiş söz konusu olmayacaktır. Bir öznel irade devreye girmek zorundadır ve bu Marksist tarih anlayışına göre, kapitalist toplumun bağrında ortaya çıkmış olan proletaryanın iradesidir. Çünkü, Marksist tarih anlayışında tarihin öznesi proletaryadır. Burjuvazi kendiliğinden iktidardan tamamen vazgeçmeyeceği ve her an iktidarı almaya çalışacağı için proletaryanın diktatörlüğü zorunludur. Ayrıca toplumsal konumu gereği proletarya, sınıflı toplumsal yapıyı sona erdirecek olan iradedir. Marx'a göre bu irade, proletaryanın "doğal" olarak kurup benimseyeceği bir çeşit parti olacaktır. Marx için bu parti, proletaryanın içinden tamamen tarihsel bir zorunluluk ve kapitalizmin çelişkileri sonucu ortaya çıkar. Bu noktada Marx'ın saptaması, partinin devrim için bir aygıt ve proleteryanın örgütlenmiş bir biçimi, onun buluşma alanı olmasıdır. Devrimi yapansa, proletaryanın bizzat kendisidir.Ancak Lenin bu iradeyi Parti önderliğindeki proletarya olarak tanımlamıştır. Lenin'in bu saptamasında devrim proletarya için yapılmış olsa da, devrimin birincil öğesi ve yaratıcısı kurulmuş olan Marksist partidir. Birçok Marksist düşünür, bunu Leninizm ve Marksizm arasındaki ince farklardan biri olarak tanımlar.Devlet ve Devrim'de açıkladığı SSCB'de vücud bulan teorik saptamalarında Partinin Proletarya Diktatörlüğüne geçiş için olmazsa olmaz nüvesi olarak belitmiştir.Sovyet sosyalizmi bir proletarya diktatörlüğü deneyimi olarak ortaya çıkmıştır. Marksizmin içinden ve dışından bu deneyimin olumsuz ya da olumlu olarak değerlendirilmesi söz konusudur. Özellikle Stalin döneminden sonra Sovyet sosyalizmi gerek 68 kuşağı, gerek Troçkistler, gerekse Anarşistler ve sosyal demokratlar tarafından sıkça eleştirilmiş ve tartışılmıştır.
  • Dalam pemikiran sosio-politik Marxis, diktatur proletariat merujuk pada negara sosialis di mana kaum proletar (kelas buruh) memegang kekuasaan politik. Istilah yang dicetuskan oleh Joseph Weydemeyer ini diadopsi oleh dua penggagas Marxisme, Karl Marx dan Friedrich Engels, pada abad ke-19. Penggunaan kata "diktatur" menimbulkan kontroversi dan sebenarnya tidak memiliki kaitan apa pun dengan konsep Romawi Kuno, dictatura, yang berarti negara yang dipimpin oleh kelompok kecil tanpa melibatkan proses demokrasi. Diktatur menurut Marxisme berarti semua kelas sosial memegang kendali ekonomi dan politik di dalam sebuah sistem yang demokratis.Mengikuti teori-teori yang dikemukakan oleh Marx dan Engels, kaum Marxis percaya bahwa negara sosialis seperti itu merupakan suatu tahap yang pasti terjadi dalam proses evolusi masyarakat. Mereka berpendapat bahwa keadaan tersebut merupakan fase transisi yang muncul dari "diktatur borjuis" (masyarakat kapitalis) di mana kelas orang-orang kaya memiliki alat-alat produksi dan memanfaatkan kelas buruh untuk memperoleh keuntungan pribadi. Dengan sendirinya, keadaan itu akan digantikan dengan masyarakat yang seluruhnya tanpa kelas dan tanpa negara yang disebut komunisme murni.Baik Marx maupun Engels berpendapat bahwa Komune Paris yang hanya bertahan selama tiga bulan merupakan contoh diktatur proletariat. Pada abad ke-20, pemerintahan bercirikan sosialisme revolusioner berkuasa di beberapa negara, misalnya Uni Soviet dan Republik Rakyat Tiongkok yang mengklaim telah berhasil mendirikan negara sosialis dengan menerapkan diktatur proletariat.
  • La Dictadura del proletariat (alemany Diktatur des Proletariats) és una forma de govern postulada pel marxisme com a instància de transició revolucionària entre el capitalisme i la societat comunista. D'acord amb el marxisme, l'existència mateixa de qualsevol tipus d'estat implica la dominació d'una classe social sobre una altra.D'acord amb Karl Marx, en el règim capitalista, fins i tot en condicions de democràcia, existeix una dictadura de la burgesia, en detriment dels treballadors i el conjunt del poble. Marx postula la necessitat d'una revolució en la qual el proletariat s'estableixi com a classe dominant, per a dissoldre's a poc a poc com a tal, en la transició cap a una societat sense classes. La dictadura del proletariat seria l'etapa immediatament posterior a la presa del poder per part de la classe obrera, en la qual es crea un Estat Obrer, el qual, com tot estat, seria una dictadura d'una classe sobre altra (en aquest cas, del proletariat sobre la burgesia). En aquesta fase, el proletariat aconsegueix el poder i l'utilitza per a acabar amb l'explotació capitalista, consolidar la revolució i evitar els intents de retornar al règim anterior per part de la burgesia. Un cop acomplerts aquests objectius l'última missió de la dictadura del proletariat és l'abolició de l'estat per poder donar pas a l'establiment del comunisme.El concepte de dictadura del proletariat va ser enunciat per Karl Marx al Manifest Comunista (1848) i posteriorment desenvolupat per Lenin a L'estat i la revolució (1917).En paraules de Lenin: "La dictadura del proletariat, és a dir, l'organització de l'avantguarda dels oprimits com la classe dominant, amb el propòsit de suprimir als opressors, no pot resultar simplement en una expansió de la democràcia. Simultàniament amb una immensa expansió de la democràcia, la qual per primera vegada es torna democràcia per als pobres, democràcia per al poble, i no democràcia per als sacs de diners, la dictadura del proletariat imposa una sèrie de restriccions en la llibertat dels opressors, els explotadors, els capitalistes. Hem de suprimir-los per a alliberar la humanitat de l'esclavitud assalariada; la seva resistència ha de ser aixafada per la força; és clar que no hi ha llibertat ni democràcia allí on hi ha supressió i on hi ha violència" És important diferenciar dues etapes en la història de la concepció de la dictadura del proletariat. Inicialment, Marx i Friedrich Engels només parlaven de la presa del poder estatal per part de la classe treballadora; no obstant això, després de l'experiència de la Comuna de París, van concloure que per a exercir la Dictadura del Proletariat, la classe obrera no podia simplement omplir les estructures estatals existents, sinó que havia de procedir a destruir l'estat burgès i posar en peus un estat obrer basat en l'organització col·lectiva (Comunes o Consells) de la classe obrera
  • Estado Operário ou ditadura do proletariado é a denominação dada pela doutrina marxista, preservada principalmente pelo trotskismo e embora seja este o conceito com o qual trabalhava o próprio Marx essa designação tem sentidos diferentes em Marx, Lênin e Trotsky, sendo estes colocados sob o controle do Estado, por meios revolucionários internos (como no caso da Rússia) ou sob a direção de outro Estado Operário, como o caso dos países ocupados pela antiga União Soviética após a segunda guerra mundial.
  • 프롤레타리아 독재(영어: Dictatorship of the proletariat, 한자: 無産階級獨裁)는 프롤레타리아 민주, 프롤레타리아 민주주의, 프롤레타리아 민주제라고도 불린다. 카를 마르크스에 의해 그의 1875년 저서 《고타강령비판》(Critique of the Gotha Program)에서 사용된 어휘이며 이는 자본주의와 공산주의 사이의 과도기적 사회를 일컫는다. 이 때문에 '사회주의 체제'라고도 할 수 있으며, 이 기간 동안 "국가는 프롤레타리아의 혁명적 독재 형태 그 이상 아무 형태도 취할 수 없다". 이 표현은 프롤레타리아가 현존하는 유산 계급의 정치 체제를 전복 한 후 중앙 집중적인 권력 구조를 설치하는 것을 뜻한다. 이는 현재 억압적인 정권이라는 뜻으로서 일반적으로 쓰이는 "독재"라는 표현과는 구분된다.사회주의국가는 마르크스-레닌주의에 따라 프롤레타리아 독재를 체제의 본질로 하고 존재한다. 프롤레타리아 독재는 우선 무엇보다도 자본가계급을 대상으로 하고 있다. 마르크스주의의 고전(古典)은 프롤레타리아 독재란 인구(人口) 중에 극히 소수에 대한 억압을 뜻하지만, 인구 중의 대다수를 차지하는 근로자에게는 사회주의란 국가관리에 근로자대중이 참가하는 새로운 민주주의를 뜻한다고 주장하고 있다. 또 프롤레타리아 독재의 중요한 기능으로서, 소(小)부르주아적 농민을 사회주의 건설의 길에 끌어들이는 것과, 노동자계급 중에 사회주의적 규율을 심어주는 것을 내세우고 있는데, 그중에도 특히 노동자와 농민의 동맹의 필요성이 강조되어 왔다. 이상과 같이 프롤레타리아 독재·사회주의적 민주주의(프롤레타리아 민주주의)·노동동맹(勞動同盟)의 세 가지는 언제나 한진영으로 주장되어 왔으나, 지금까지 이 세 가지의 상호 관련이 명확하게 해명되어 왔다고는 할 수 없다. 소련에서는 1930년대 전반에 사기업이 없어지고, 자본가계급도 없어졌으며, 농업의 전면적인 집단화에 의해 개인경영 농민은 콜호스 원(員)으로 변했다. 이 계급 관계의 재편성에 따라서 국가론(國家論)도 재편성되고, 소비에트 국가는 프롤레타리아 독재의 국가이지만 동시에 이제야말로 전인민국가라는 성격을 갖게 되었다고 주장하기 시작했다. 그러나 당시의 실천에 큰 영향을 준 것은 스탈린의 이론이었다. 스탈린은 1930년대의 소련이 직면한 모든 곤란을 계급투쟁의 표현으로 파악하고, 계급투쟁의 격화와 프롤레타리아 독재의 강화(구체적으로는 국가안보기구의 강화)를 주장했다. 그러나 1930년대 말에는 스탈린이 자기의 설을 철회하고, 착취계급의 소멸에 의해서 소비에트 국가는 이미 계급억압의 기능을 갖지 않는다고 말했으나, 그때 논증(論證) 없이 소비에트 국가는 여전히 프롤레타리아 독재의 국가라고도 말했다. 그렇지만 그 뒤의 소련에서는 프롤레타리아 독재에 대해서는 그다지 언급되지 않았다.프롤레타리아 독재국가는 마르크스가 꿈꾸던 이상 세계와는 정반대로 운영이 되었다. 역사상에 실제로 등장한 현실 공산주의 국가 대부분은 마르크스의 개념과는 다르게 공산당에게 권력이 독점되는 일당 독재 체제로 운영되었으며, 냉전이 한창이던 20세기 중반에 이르러서는 스탈린이나 마오쩌둥 혹은 김일성과 같은 한 명에게 권력이 집중되는 일인 독재가 되기도 하였다. 일부의 경우에는 일인 독재를 하다 보면 후손에게 권력을 물려주려는 욕심이 생기고, 결국엔 봉건주의 독재가 된다. 그러므로 조선민주주의인민공화국같은 공산주의 국가에선 김일성의 권력을 아들 김정일과 손자 김정은이 물려 받았다. 공산주의 국가가 마르크스의 개념과는 다르게 나중엔 봉건주의 독재국가로 변질된 것이다.
  • Диктатурата на пролетариата е форма на политическа власт, определяна и свързана единствено с интересите на работническата класа под ръководствотона нейната марксистка партия,осъществявана при траен съюз с всички трудещи се. Установява се ж резултат от социалистическата революция и има за цел построяването на социализма и преминаването на обществото към строителство на комунизма . Това е израз измислен от Луи Огюст Бланки, и понякога използван от Карл Маркс, за да се представи преходната фаза от капиталистическо към комунистическо общество.Когато все още съществува държавата, марксистката теория разглежда замяната на съществуващата капиталистическа икономическа система и изграждането на безкласово комунистическо общество да се реализира с неограничена власт, наричана диктатура на пролетариата, поддържана от голямата обществена група на пролетариата. Теоретично под диктатура се разбира не класическата еднолична и неограничена власт, а революционно правителство, опиращо се на пролетариата. Неговото основно действие е подтискането на обществените групи поддържащи съществуването на буржоазната социална и управленческа форма, както и реализация на целите за създаване в перспектива на комунистическо безкласово общество със структура и собственост, съгласно марксистката теория. Марксизмът отрича други форми за преход от капитализъм към комунизъм.Тази концепция е в центъра на много дебати, които основно се отнасят до това как да се приложи самата диктатура на пролетариата. Управлението на болшевиките, както и други режими определят своята форма на управление като диктатура на пролетариата. Това понятие е използвано и от противниците на марксизма, но с негативно значение и като основа за критика. Причината за това е, че теоретичната постановка за революционното правителство, осъществяващо диктатурата на пролетариата, на практика е заменена с еднолична диктатура.В България диктатурата на пролетариата се установява на 9 септември 1944г. под формата на народна демокрация и се утвърждава в хода на социалистическата революция. Наред с общите принципи диктатурата на пролетариата в България има особености , които се определят от националните, икономическите,политическите, културните, международните и др. условия на революционния процес в страната. Обективните условия , които водят до прерастването на държавата на диктатурата на пролетариата в общонародна държава, налагат да се изгради материално-техническа база на социалистическите обществени отношения, да се социалистическата демокрация, да се издигат материалното и културното равнище на трудещите се.
  • Диктату́ра пролетариа́та — в марксистской теории форма политической власти, выражающая интересы рабочего класса. Согласно марксизму во время превращения капиталистического государства в бесклассовое коммунистическое общество должен пройти переходный период, когда государство ещё будет существовать, но власть в этом государстве будет принадлежать пролетариату, а формой власти будет диктатура. В этот переходный период неограниченная власть, по теории Маркса, будет употреблена на то, чтобы разрушить существующую политическую систему, а также подавить или физически уничтожить группы населения, поддерживающие эту систему. Иные формы перехода к коммунизму, согласно версии марксизма 40-х годов XIX в., невозможны. Существует мнение, что эта форма власти была применена на практике во время Парижской коммуны и большевиками в первоначальный период существования Советской России и СССР, где она реализовалась в виде власти компартии, осуществлявшей диктатуру от имени пролетариата (хотя реально пролетариат от власти был отстранён)С помощью концепции диктатуры пролетариата советский политический строй официально описывался вплоть до XXII съезда КПСС (1961 год). На XXII съезде было провозглашено и внесено в программу партии, что в результате завершения строительства социализма диктатура пролетариата в СССР выполнила свою историческую роль и с точки зрения внутреннего развития перестала быть необходимой. Была введена новая концепция общенародного государства (всенародной социалистической демократии), в которую, как предполагалось, превратилось Советское государство.
  • In marxistisch sociaal-politiek denken, verwijst de dictatuur van het proletariaat naar een socialistische staat waar het proletariaat, of de werkende klasse, de controle heeft over de politieke macht. De term, bedacht door Joseph Weydemeyer, werd geadopteerd door de stichters van het marxisme, Karl Marx en Friedrich Engels, in de 19e eeuw. Het gebruik van de term "dictatuur" is controversieel, en verwijst niet naar het Romeinse concept van dictatura (het bestuur van een staat door een kleine groep met geen enkel democratisch proces), maar naar een marxistisch concept van een dictatuur (dat een gehele maatschappelijke klasse politieke en economische macht heeft, binnen een democratisch systeem).In navolging van de theorieën van Marx en Engels geloven marxisten dat zo'n socialistische staat een onvermijdelijke stap is in de evolutie van de menselijke samenleving. Ze stellen dat het een overgangsfase is die voortkomt uit de "dictatuur van de burgerij", of de kapitalistische maatschappij, waarin de rijke klassen de productiemiddelen in handen hebben en de werkende klasse misbruiken voor het genereren van eigen winst, en dat het uiteindelijk wordt vervangen door een geheel klasseloze, staatloze maatschappijvorm die bekendstaat als staatloos communisme.Zowel Marx als Engels stelden dat de kortstondige Commune van Parijs, die de Franse hoofdstad drie maanden lang bestuurde voordat hij werd onderdrukt, een voorbeeld was van de dictatuur van het proletariaat. In de 20e eeuw kwamen revolutionair socialistische regeringen aan de macht in een aantal landen, zoals de Sovjet-Unie en de Volksrepubliek China, en beweerden dat ze socialistische staten hadden gecreëerd die dictaturen van het proletariaat waren.
  • Dyktatura proletariatu – w doktrynie marksistowskiej forma sprawowania władzy, na etapie następującym bezpośrednio po rewolucji proletariackiej.
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 85745 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageInterLanguageLink
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 26982 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 83 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109176300 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • La dictature du prolétariat est un concept marxiste désignant la phase transitoire de la société entre le capitalisme et le communisme.Cette expression qui a été employée par Louis Auguste Blanqui, dans le droit fil de la pensée de Jean-Paul Marat et de Gracchus Babeuf et parfois employée par Karl Marx, est au cœur de vifs débats concernant notamment sa mise en œuvre.
  • Proletarioen diktadura, teoria marxista eta ideologia komunistaren arabera, proletarioek botere politikoa eta ekoizpen bitartekoen jabetza (iraultzaren bidez) eskuratu ondoren, indarrean jarriko duen trantsiziozko sistema politikoa da. Etapa honi sozialismo ere deitu dio hainbat autorek.
  • プロレタリア独裁(プロレタリアどくさい、ドイツ語: Diktatur des Proletariats、英語: Dictatorship of the proletariat)とは、階級独裁の1種で、プロレタリアートによる独裁のこと。労働者階級独裁、無産階級独裁とも訳される。日本では、「プロ独」とも呼ばれる。マルクス主義では、資本主義社会から共産主義社会に移行する過渡期に必要とされた。特に、後のマルクス・レーニン主義を標榜する社会主義国では、国家や社会に対する党の指導性とそれに基づく一党独裁制を正当化するための思想的根拠ともなった。 — カール・マルクス、ゴータ綱領批判
  • Estado Operário ou ditadura do proletariado é a denominação dada pela doutrina marxista, preservada principalmente pelo trotskismo e embora seja este o conceito com o qual trabalhava o próprio Marx essa designação tem sentidos diferentes em Marx, Lênin e Trotsky, sendo estes colocados sob o controle do Estado, por meios revolucionários internos (como no caso da Rússia) ou sob a direção de outro Estado Operário, como o caso dos países ocupados pela antiga União Soviética após a segunda guerra mundial.
  • Dyktatura proletariatu – w doktrynie marksistowskiej forma sprawowania władzy, na etapie następującym bezpośrednio po rewolucji proletariackiej.
  • In marxistisch sociaal-politiek denken, verwijst de dictatuur van het proletariaat naar een socialistische staat waar het proletariaat, of de werkende klasse, de controle heeft over de politieke macht. De term, bedacht door Joseph Weydemeyer, werd geadopteerd door de stichters van het marxisme, Karl Marx en Friedrich Engels, in de 19e eeuw.
  • 프롤레타리아 독재(영어: Dictatorship of the proletariat, 한자: 無産階級獨裁)는 프롤레타리아 민주, 프롤레타리아 민주주의, 프롤레타리아 민주제라고도 불린다. 카를 마르크스에 의해 그의 1875년 저서 《고타강령비판》(Critique of the Gotha Program)에서 사용된 어휘이며 이는 자본주의와 공산주의 사이의 과도기적 사회를 일컫는다. 이 때문에 '사회주의 체제'라고도 할 수 있으며, 이 기간 동안 "국가는 프롤레타리아의 혁명적 독재 형태 그 이상 아무 형태도 취할 수 없다". 이 표현은 프롤레타리아가 현존하는 유산 계급의 정치 체제를 전복 한 후 중앙 집중적인 권력 구조를 설치하는 것을 뜻한다. 이는 현재 억압적인 정권이라는 뜻으로서 일반적으로 쓰이는 "독재"라는 표현과는 구분된다.사회주의국가는 마르크스-레닌주의에 따라 프롤레타리아 독재를 체제의 본질로 하고 존재한다. 프롤레타리아 독재는 우선 무엇보다도 자본가계급을 대상으로 하고 있다.
  • La dictadura del proletariado es una concepción del poder constituyente dentro del marxismo, la cual actúa como forma directamente antagónica al estado burgués, el cual es en esencia la dictadura de la burguesía. A pesar de ser un común error, Marx nunca se refirió a ella como una forma de gobierno, sino como un concepto del estado de derecho, hecho bajo el materialismo histórico y el concepto de lucha de clases.
  • La dittatura del proletariato è un concetto espresso da Karl Marx e Friedrich Engels per la prima volta nel 1852, nella lettera a Weydemeyer, e nel 1875, nella Critica del Programma di Gotha, per riferirsi alla situazione sociale e politica che si sarebbe instaurata immediatamente dopo la rivoluzione proletaria.
  • Diktatur des Proletariats ist ein zur Mitte des 19. Jahrhunderts aufkommender Begriff, der die politische Herrschaft der bis dahin noch nicht im Staat repräsentierten Gesellschaftsgruppen, speziell der Arbeiterklasse, umschreibt. Der Begriff wurde durch die Rezeption des Werkes von Karl Marx und Friedrich Engels geprägt.
  • In Marxist socio-political thought, the dictatorship of the proletariat refers to a state in which the proletariat, or the working class, has control of political power. The term, coined by Joseph Weydemeyer, was adopted by the founders of Marxism, Karl Marx and Friedrich Engels, in the 19th century.
  • A proletariátus diktatúrája (Diktatur des Proletariats) vagy (helytelenül) proletárdiktatúra a társadalomtudományba a 19. század közepén Karl Marx által bevezetett fogalom, azon átmeneti időszak megnevezésére szolgál, melynek során a proletariátus képviselői a kezükbe ragadnak minden hatalmat a tőkés társadalmakban fennálló burzsoá állam lerombolása érdekében, és ezzel lehetővé teszik az átmenetet egy osztályok nélküli társadalomba, a kommunizmusba.
  • La Dictadura del proletariat (alemany Diktatur des Proletariats) és una forma de govern postulada pel marxisme com a instància de transició revolucionària entre el capitalisme i la societat comunista.
  • Proletarya diktatörlüğü, Marksizmdeki tarihsel ve siyasalproleter düşünceye göre, kapitalizmle komünizm arasında uzanan geçiş döneminin siyasal biçimini ifade eder. Sosyalizm dönemi, komünizme yani sınıfsız topluma geçiş dönemi olması itibariyle proletarya diktatörlüğü dönemidir. Proletarya diktatörlüğü kavramı Marksist devlet anlayışına ve Marksist sınıf teorisine bağlı kesin bir önermedir. Marksizme göre, bu dönem zorunlu bir tarihsel dönemdir.
  • Dalam pemikiran sosio-politik Marxis, diktatur proletariat merujuk pada negara sosialis di mana kaum proletar (kelas buruh) memegang kekuasaan politik. Istilah yang dicetuskan oleh Joseph Weydemeyer ini diadopsi oleh dua penggagas Marxisme, Karl Marx dan Friedrich Engels, pada abad ke-19.
  • Диктату́ра пролетариа́та — в марксистской теории форма политической власти, выражающая интересы рабочего класса. Согласно марксизму во время превращения капиталистического государства в бесклассовое коммунистическое общество должен пройти переходный период, когда государство ещё будет существовать, но власть в этом государстве будет принадлежать пролетариату, а формой власти будет диктатура.
  • Diktatura proletariátu je termín, který v marxistické teorii označuje přechodovou fázi mezi kapitalismem a komunistickou společností, v níž na sebe po úspěšné revoluci všechnu moc ve státě strhne dělnická třída. Komunistický manifest o tom říká: „Viděli jsme výše, že prvním krokem v dělnické revoluci je pozvednutí proletariátu na panující třídu, vydobytí demokracie.
  • Диктатурата на пролетариата е форма на политическа власт, определяна и свързана единствено с интересите на работническата класа под ръководствотона нейната марксистка партия,осъществявана при траен съюз с всички трудещи се. Установява се ж резултат от социалистическата революция и има за цел построяването на социализма и преминаването на обществото към строителство на комунизма .
rdfs:label
  • Dictature du prolétariat
  • A proletariátus diktatúrája
  • Dictadura del proletariado
  • Dictadura del proletariat
  • Dictatorship of the proletariat
  • Dictatuur van het proletariaat
  • Diktatur des Proletariats
  • Diktatur proletariat
  • Diktatura proletariátu
  • Ditadura do proletariado
  • Dittatura del proletariato
  • Dyktatura proletariatu
  • Proletarioen diktadura
  • Proletarya diktatörlüğü
  • Диктатура на пролетариата
  • Диктатура пролетариата
  • プロレタリア独裁
  • 프롤레타리아 독재
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of