Le mot « dialogue » (du grec ancien διάλογος - composé du préfixe « διά » : « au travers, par, entre », et du radical « λόγος » : « parole, raison, verbe » -, c'est-à-dire littéralement : « une parole raisonnée et agissante, qui pénètre, tranche et traverse complètement et méticuleusement ») désigne un type de communication entre plusieurs personnes ou groupes de personnes.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le mot « dialogue » (du grec ancien διάλογος - composé du préfixe « διά » : « au travers, par, entre », et du radical « λόγος » : « parole, raison, verbe » -, c'est-à-dire littéralement : « une parole raisonnée et agissante, qui pénètre, tranche et traverse complètement et méticuleusement ») désigne un type de communication entre plusieurs personnes ou groupes de personnes. Le dialogue se distingue de la discussion et du débat : il réfère à un mode de conversation qui comporte nécessairement raison, discernement, exactitude et sagesse, ainsi qu'une interpénétration des arguments convergents et convaincants, au fur et à mesure de ce que le dialogue se déploie parmi les interlocuteurs.Comme toutes communications, le dialogue comprend au minimum un émetteur et un récepteur. Cependant, le dialogue se distingue dans le processus qui unit ces deux protagonistes. Alors que la donnée émise est le message, le but du message est l'objectif de la communication ; dans un dialogue véritable, le but n'est donc pas le sujet de l'énoncé, il ne s'agit pas d'avoir raison du récepteur ni de lui imposer un point de vue cognitif, une perspective ou référence. Ainsi, par un code constituant un langage qui peut être verbal ou non verbal, une parole est contenue dans le message et transmise dans la communication, afin d'être décodée et reçue par le destinataire, puis de lui signifier quelque chose qui fait sens dans sa propre existence. Le dialogue appelle donc à ce que les acteurs de la communication soient transformés dans leur être, en toute liberté ; l'écoute active, l'humilité sincère et le respect mutuel y sont donc nécessaires.L'origine étymologique grecque du mot se réfère à un concept traduisible par « suivre une pensée » (dialogos : de dia à travers et logos la parole). Les modèles de l'intelligence sociale structurent l'organisation du dialogue au sein d'un corps social.
  • Un diàleg és la conversa entre dues o més persones motivada pel desig d'entendre's. Pot transcriure's usant signes de puntuació com el guionet o les cometes per marcar que es tracta de discurs directe.El diàleg és també el nom d'un gènere literari proper a l'assaig on els personatges parlen per intruir-se (i comunicar els pensaments al lector) d'una manera més amena. L'introductor va ser Plató. El diàleg pot aparèixer enmig d'altres gèneres literaris, com la narrativa o la poesia quan se cita el que diu un personatge. Si pertany a la no ficció estem davant de l'entrevista periodística o del diàleg per a l'etnografia. És també el centre del debat, on els participants dialoguen per argumentar la seva postura i no sols per intercanviar informació.La pragmàtica estudia el funcionament del diàleg, atenent a la comunicació no verbal que l'acompanya i a la situació comunicativa. En un diàleg sovint es produeixen inferències i elisions, centre de la teoria lingüística dels actes de parla, promulgada per J.L. Austin i John Searle.
  • Diyalog iki ya da daha çok kişinin karşılıklı konuşmalarıdır. Kelimenin etimolojik kökeni Yunancadır. Sözcüğün Yunanca aslı, Türkçeye "düşünceyi takip etmek" olarak çevrilebilecek bir anlama gelmektedir. Bir diyalogdan söz edebilmek için asgari şu unsurların varlıkları gereklidir: Bir alıcı ve vericinin varlığı İletilmek istenen bir mesaj. İletişimde bulunan kişiler görsel ya da işitsel işaretler yoluyla diyalog kurabilirler. Diyalogda ulaştırılmak istenen mesaj belli kodlar (dil, jargon vs.) aracılığıyla iletilir. Mesajın belli bir amacı vardır.
  • Диалог (от гръцките корени διά, „посредством“, и λόγος, „език“, „реч“) е разговорът между двама или повече събеседници. В литературата, киното, театъра и други изкуства, това е част от съответното произведение, в която персонажите общуват с пряка реч.В историята на световната култура особено известни са Платоновите диалози.
  • Ein Dialog ist eine mündlich oder schriftlich zwischen zwei oder mehreren Personen geführte Rede und Gegenrede. Er ist Teil des Sprachgebrauchs. Sein Gegensatz ist der Monolog, das Gespräch einer Person mit oder vor sich alleine (vor allem im Drama), aber auch als Rede und Vortrag.
  • 대화(對話, dialogue, 다이얼로그)는 둘 이상의 실체 사이의 상호적인 언어 소통이다.
  • Диало́г (греч. Διάλογος — первоначальное значение — разговор, беседа) в обыденном смысле — литературная или театральная форма устного или письменного обмена высказываниями (репликами) между двумя и более людьми; — в философском и научных смыслах — специфическая форма и организация общения, коммуникации. Традиционно противопоставляется монологу.Основные исторические основания диалога находятся в нарративе, философских и дидактических приёмах, обнаруживаемые в классической греческой и индийской литературе, в особенности в античной риторике, логике и софистике.Помимо осуществления коммуникации диалог может быть использован в художественных целях (в литературе, кино), для передачи философских идей (например, диалоги Платона — «Федон», «Пир»), для обучения иностранному языку (как упражнение).В XIX в., потеряв почти полностью соприкосновение со своей основой и поддержкой в риторике, понятие диалога появляется вновь, трансформируясь в работах критиков культуры, таких как Михаил Бахтин и Паулу Фрейре, богословов, таких как Мартин Бубер, а также, в сущности, смягчая борьбу с атомизацией и социальным отчуждением человека в массовом индустриальном обществе.Согласно М. М. Бахтину, диалог в своём универсальном философском значении может быть понят как формат познания и существования, в котором постигается человек и его бытие: «Два голоса — минимум жизни, минимум бытия».
  • Diálogo (em grego antigo: διάλογος diálogos) é a conversação entre duas ou mais pessoas, costuma-se dizer erroneamente que significa "dois", no entanto significa "passagem, movimento", assim, dialogo significa a troca de intervenientes, que podem ser dois ou mais. Embora se desenvolva a partir de pontos de vista diferentes, o verdadeiro diálogo supõe um clima de boa vontade e compreensão recíproca. Como um gênero, os diálogos mais antigos remontam no Oriente Médio e Ásia ao ano de 1433 no Japão, disputas sumérias preservadas em cópias a partir do final do terceiro milênio a.C.
  • Een dialoog is een gesprek tussen twee of meer personen. Het is een samenstelling van de Griekse woorden λόγος (logos, woord, taal, rede) en διά- (dia, door) of - zoals vaak ten onrechte gedacht - δι- (di, twee). In een ruimere betekenis geldt een dialoog ook voor een gesprek tussen twee of meer partijen, instanties of groepen van personen, zoals de dialoog tussen werkgevers en werknemers, tussen de leraar en zijn klas.Aan het begrip dialoog wordt verschillend invulling gegeven, afhankelijk van het gebied of de context waarin het gebruikt wordt. In relatietherapieën beschouwt men het evenwicht in het gesprek als eigen aan de dialoog. Alle partijen komen evenwaardig aan bod en hebben de kans hun standpunt of gevoelens naar voren te brengen. In de regel is een dialoog ook verrijkend, omdat men van de ander iets leert of omdat er de tijd is genomen goed naar elkaar te luisteren. Om dit aspect van uitdrukkelijk naar elkaar te luisteren te benadrukken gebruikt men in (echtpaar-)therapie de techniek van contemplatieve dialoog. Hier vraagt men elke gesprekspartner expliciet samen te vatten wat hij of zij gehoord heeft van de ander alvorens zelf te reageren. Een doorgedreven vorm van actief luisteren dus.Ook in de muziek spreekt men van dialoog, zoals bij een concerto, waar de solist dialogeert met het orkest. Of de pianobegeleider met de zanger.Dialogen zijn in allerlei vormen van theateropvoeringen de kracht die het stuk op gang brengt en houdt. Zelfs in de monoloog speelt de dialoog een rol, in die zin dat de hoofdrolspeler vaak een denkbeeldige tegenfiguur oproept of met zichzelf de dialoog aangaat.
  • Dialog – wypowiedź wielopodmiotowa, rozmowa dwóch lub większej liczby osób.Dialog występuje w utworach literackich: w dramacie stanowi podstawową formę wypowiedzi, w epice obok narracji stanowi jedną z form podawczych.Dialog jako gatunek literatury stosowanej, utwór literacki, złożony jest z odrębnych wypowiedzi na wspólny temat; nie ma jednak charakteru dzieła dramatyczno-scenicznego i jest zapisany. W starożytności dialogi były podstawową formą wypowiedzi na temat filozofii, np. dialogi Platona. Popularnym również w renesansie, przykładem z tego okresu jest Krótka rozprawa między trzema osobami, Panem, Wójtem a Plebanem Mikołaja Reja.Dialogiem nazywa się również rozmowę dwóch lub więcej osób w obrębie innego dzieła literackiego: powieści, opowiadania, noweli itd.Gatunkiem literatury stosowanej jest też "rozmowa", czyli dialog ustny, związany z konkretną sytuacją życiową.
  • El diálogo es una forma oral o escrita en la que se comunican dos o más personajes en un intercambio de información entre sí.También se usa como tipología textual en lingüística y en literatura cuando aparecen dos o más personajes que usan el discurso diegético, llamados interlocutores. En este sentido constituye la forma literaria propia del género literario dramático y, como tal, se divide en parlamentos o peroraciones entre personajes que se dirigen mutuamente la palabra.Un diálogo puede consistir desde una amable conversación hasta una acalorada discusión sostenida entre los interlocutores, y es empleado en géneros literarios como la novela, el cuento, la fábula, el teatro o la poesía. En una obra literaria, un buen diálogo permite definir el carácter de los personajes: la palabra revela intenciones y estados de ánimo, en definitiva, lo que no se puede ver, y en ello radica su importancia. Esta modalidad exige un gran esfuerzo de creación, ya que obliga a penetrar en el pensamiento del personaje, como en el caso de Edipo rey de Sófocles.También se considera un género literario propio, surgido en Grecia con los Diálogos de Platón, continuado por los romanos (Cicerón, por ejemplo) y revitalizado en el Renacimiento en latín (Erasmo, Luis Vives, etc.) y en lenguas vulgares (Juan de Valdés, Pedro Mejía etc.; como tal posee tres tipos diferenciados: el diálogo platónico, el diálogo ciceroniano y el diálogo lucianesco. El platónico tiene como objetivo hallar la verdad y un tema primordialmente filosófico. El ciceroniano posee un marco paisajístico bien constituido, es de tema primordialmente político, judicial y retórico y en él tienen cabida largas exposiciones. En el lucianesco, así llamado por su creador, Luciano de Samosata, predomina la intención satírica y el humor, y el tema puede ser muy variado, incluso fantástico.
  • Dialog (řecky dialogos, od slovesa dialegomai, rozvažovat, rozmlouvat) je rozhovor dvou nebo více osob, který může vést k nalezení společného stanoviska. Dialog může znamenat také „rozhovor“ fiktivní, psaný, a tedy literární formu, např. v divadle nebo v románu. V současné filosofii se někdy užívá v přeneseném smyslu pro hledání smyslu nebo pravdy skrze řeč a rozhovor (řec. dia, skrze a logos, slovo). Protikladem dialogu je monolog (z řec. monos, jeden). Odlišnost dialogu a monologu je v míře připravenosti. Ve sféře monologů převládají dopředu připravené projevy, s výjimkou improvizovaných monologů. Dialogy jsou naopak spontánní a nepředvídatelné. U rozhovoru více jak dvou osob se používá termín polylog.
  • 問答法(もんどうほう、希: διαλεκτική、dialektike; 英: Dialogue)または対話法(たいわほう)は、広義では質問と討論の形式による思想の叙述である。これは古代ギリシアの哲学や戯曲、また孔子の『論語』や仏教の諸経典においても認められる。狭義には古代ギリシアの哲学者ソクラテスが用いた真理探究もしくは教育の手法を指し、現在これは心理療法でも応用されている。本項目では後者について述べる。
  • Dialog (kadang-kadang dieja sebagai dialog pada Bahasa Inggris Amerika) adalah sebuah literatur dan teatrikal yang terdiri dari percakapan secara lisan atau tertulis antara dua orang atau lebih. Sejarahnya berasal sebagai narasi, filosofi atau lambang dedikasi yang dapat ditemukan di Literatur Yunani Kuno dan Literatur India, khususnya pada seni kuno yaitu Retorika.Mempunyai kehilangan kontak hampir semuanya pada abad ke-19 dengan dasar-dasar dalam retorika, gagasan dialog muncul ditransformasikan dalam pekerjaan kritikus kebudayaan seperti Mikhail Bakhtin dan Paulo Freire, teolog seperti Martin Buber, sebagai sebuah eksistensial paliatif untuk melawan atomisasi dan keterasingan sosial dalam masa masyarakat industri.
  • Il termine dialogo (dal greco dià, "attraverso" e logos, "discorso") indica il confronto verbale tra due o più persone, mezzo utile per esprimere sentimenti diversi e discutere idee non necessariamente contrapposte.Come pratica sociale, modello ideologico e forma letteraria, il dialogo appare caratteristico di società a larga facilità di comunicazione. Al tempo stesso, il dialogo è forma espressiva funzionale a culture prevalentemente orali, e la sua stessa utilizzazione come scrittura è una traccia manifesta di una situazione di oralità.In generale, il dialogo è fenomeno tipico della cultura cittadina; in questa prospettiva si contrappone al racconto monologo, prodotto di culture di tipo contadino-popolare o comunque a sociologia poco sviluppata.
  • Dialogue (sometimes spelled dialog in American English) is a literary and theatrical form consisting of a written or spoken conversational exchange between two or more ("dia" means through or across) people. Its chief historical origins as narrative, philosophical or didactic device are to be found in classical Greek and Indian literature, in particular in the ancient art of rhetoric.[citation needed]While the dialogue was less important in the nineteenth century than it had been in the eighteenth, it was not extinct. The British author W.H. Mallock employed it successfully in his work "The New Republic," which was explicitly based on Plato's "Republic" and on the writings of Thomas Love Peacock. But the notion of dialogue reemerged in the cultural mainstream in the work of cultural critics such as Mikhail Bakhtin and Paulo Freire, theologians such as Martin Buber, as an existential palliative to counter atomization and social alienation in mass industrial society.[citation needed]
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 217871 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 6231 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 58 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110939827 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Le mot « dialogue » (du grec ancien διάλογος - composé du préfixe « διά » : « au travers, par, entre », et du radical « λόγος » : « parole, raison, verbe » -, c'est-à-dire littéralement : « une parole raisonnée et agissante, qui pénètre, tranche et traverse complètement et méticuleusement ») désigne un type de communication entre plusieurs personnes ou groupes de personnes.
  • Диалог (от гръцките корени διά, „посредством“, и λόγος, „език“, „реч“) е разговорът между двама или повече събеседници. В литературата, киното, театъра и други изкуства, това е част от съответното произведение, в която персонажите общуват с пряка реч.В историята на световната култура особено известни са Платоновите диалози.
  • Ein Dialog ist eine mündlich oder schriftlich zwischen zwei oder mehreren Personen geführte Rede und Gegenrede. Er ist Teil des Sprachgebrauchs. Sein Gegensatz ist der Monolog, das Gespräch einer Person mit oder vor sich alleine (vor allem im Drama), aber auch als Rede und Vortrag.
  • 대화(對話, dialogue, 다이얼로그)는 둘 이상의 실체 사이의 상호적인 언어 소통이다.
  • 問答法(もんどうほう、希: διαλεκτική、dialektike; 英: Dialogue)または対話法(たいわほう)は、広義では質問と討論の形式による思想の叙述である。これは古代ギリシアの哲学や戯曲、また孔子の『論語』や仏教の諸経典においても認められる。狭義には古代ギリシアの哲学者ソクラテスが用いた真理探究もしくは教育の手法を指し、現在これは心理療法でも応用されている。本項目では後者について述べる。
  • Un diàleg és la conversa entre dues o més persones motivada pel desig d'entendre's. Pot transcriure's usant signes de puntuació com el guionet o les cometes per marcar que es tracta de discurs directe.El diàleg és també el nom d'un gènere literari proper a l'assaig on els personatges parlen per intruir-se (i comunicar els pensaments al lector) d'una manera més amena. L'introductor va ser Plató.
  • Diálogo (em grego antigo: διάλογος diálogos) é a conversação entre duas ou mais pessoas, costuma-se dizer erroneamente que significa "dois", no entanto significa "passagem, movimento", assim, dialogo significa a troca de intervenientes, que podem ser dois ou mais. Embora se desenvolva a partir de pontos de vista diferentes, o verdadeiro diálogo supõe um clima de boa vontade e compreensão recíproca.
  • Dialog (řecky dialogos, od slovesa dialegomai, rozvažovat, rozmlouvat) je rozhovor dvou nebo více osob, který může vést k nalezení společného stanoviska. Dialog může znamenat také „rozhovor“ fiktivní, psaný, a tedy literární formu, např. v divadle nebo v románu. V současné filosofii se někdy užívá v přeneseném smyslu pro hledání smyslu nebo pravdy skrze řeč a rozhovor (řec. dia, skrze a logos, slovo). Protikladem dialogu je monolog (z řec. monos, jeden).
  • Een dialoog is een gesprek tussen twee of meer personen. Het is een samenstelling van de Griekse woorden λόγος (logos, woord, taal, rede) en διά- (dia, door) of - zoals vaak ten onrechte gedacht - δι- (di, twee).
  • Dialog – wypowiedź wielopodmiotowa, rozmowa dwóch lub większej liczby osób.Dialog występuje w utworach literackich: w dramacie stanowi podstawową formę wypowiedzi, w epice obok narracji stanowi jedną z form podawczych.Dialog jako gatunek literatury stosowanej, utwór literacki, złożony jest z odrębnych wypowiedzi na wspólny temat; nie ma jednak charakteru dzieła dramatyczno-scenicznego i jest zapisany. W starożytności dialogi były podstawową formą wypowiedzi na temat filozofii, np.
  • Dialogue (sometimes spelled dialog in American English) is a literary and theatrical form consisting of a written or spoken conversational exchange between two or more ("dia" means through or across) people.
  • Il termine dialogo (dal greco dià, "attraverso" e logos, "discorso") indica il confronto verbale tra due o più persone, mezzo utile per esprimere sentimenti diversi e discutere idee non necessariamente contrapposte.Come pratica sociale, modello ideologico e forma letteraria, il dialogo appare caratteristico di società a larga facilità di comunicazione.
  • Dialog (kadang-kadang dieja sebagai dialog pada Bahasa Inggris Amerika) adalah sebuah literatur dan teatrikal yang terdiri dari percakapan secara lisan atau tertulis antara dua orang atau lebih.
  • Диало́г (греч. Διάλογος — первоначальное значение — разговор, беседа) в обыденном смысле — литературная или театральная форма устного или письменного обмена высказываниями (репликами) между двумя и более людьми; — в философском и научных смыслах — специфическая форма и организация общения, коммуникации.
  • El diálogo es una forma oral o escrita en la que se comunican dos o más personajes en un intercambio de información entre sí.También se usa como tipología textual en lingüística y en literatura cuando aparecen dos o más personajes que usan el discurso diegético, llamados interlocutores.
  • Diyalog iki ya da daha çok kişinin karşılıklı konuşmalarıdır. Kelimenin etimolojik kökeni Yunancadır. Sözcüğün Yunanca aslı, Türkçeye "düşünceyi takip etmek" olarak çevrilebilecek bir anlama gelmektedir. Bir diyalogdan söz edebilmek için asgari şu unsurların varlıkları gereklidir: Bir alıcı ve vericinin varlığı İletilmek istenen bir mesaj. İletişimde bulunan kişiler görsel ya da işitsel işaretler yoluyla diyalog kurabilirler.
rdfs:label
  • Dialogue
  • Dialog
  • Dialog
  • Dialog
  • Dialog (literatura)
  • Dialogo
  • Dialogue
  • Dialoog
  • Diyalog
  • Diàleg
  • Diálogo
  • Diálogo
  • Диалог
  • Диалог
  • 問答法
  • 대화
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:genre of
is dbpedia-owl:literaryGenre of
is dbpedia-owl:profession of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:genre of
is foaf:primaryTopic of