Darius Ier (né vers 550 av. J.-C., mort en 486 av. J.-C. ; en vieux-persan Dārayawuš, en grec ancien Δαρεῖος / Dareios), dit Darius le Grand, est un grand roi de l'Empire perse ; il appartient à la dynastie des Achéménides.Darius est le fils d'Hystaspès, et le petit-fils d'Arsamès.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Darius Ier (né vers 550 av. J.-C., mort en 486 av. J.-C. ; en vieux-persan Dārayawuš, en grec ancien Δαρεῖος / Dareios), dit Darius le Grand, est un grand roi de l'Empire perse ; il appartient à la dynastie des Achéménides.Darius est le fils d'Hystaspès, et le petit-fils d'Arsamès. Dans son inscription à Behistoun, Darius se présente comme descendant en droite ligne d'Achéménès, mais il s'agit sans doute, contrairement à ce qu'il affirme, d'une branche qui n'a pas produit de rois jusqu'à lui.Darius porte les titres auliques de « porte-carquois » de Cyrus II, puis de « porte-lance » de Cambyse II lors de la conquête de l'Égypte. Il épouse une des filles de Gobryas, l'un des sept conjurés, qui lui donne trois fils dont Artobarzanès l'aîné, et Ariabignès.
  • Dariusz I Wielki (język staroperski: Dārayawuš, per.: داریوش, heb.: דַּרְיָוֵשׁ, język starogrecki: Δαρεῖος) (ok. 550-485 p.n.e.) – władca perski („Król Królów”, szachinszach) z dynastii Achemenidów panujący od 521 do 485 p.n.e., syn Hystaspesa (Wisztaspa). Monoteista, oddany czciciel Ahuramazdy, w swych inskrypcjach nigdy nie wspominał z imienia innych bogów. Zasłynął dzięki wprowadzeniu w swym państwie sprawnej organizacji administracyjnej i politycznej oraz licznym podbojom.
  • Dareios I. (staropersky Dárajavauš [ Perské písmeno Da Perské písmeno A Perské písmeno Ra Perské písmeno Ya Perské písmeno Va Perské písmeno U Perské písmeno Ša ]; kolem 550 př. n. l. – listopad 486 př. n. l.) byl perský velkokrál z rodu Achaimenovců vládnoucí v letech 522–486 př. n. l. Pocházel z mladší, Ariaramnovy větve rodu, která se od hlavní linie oddělila po polovině 7. století. Jeho otcem byl Hystaspés (Vištáspa), dědem Arsamés (Aršáma) a praprapradědem Achaimenés (Hachámaniš), zakladatel dynastie. Do dějin se Dareios zapsal hlavně jako skvělý organizátor a stavebník, méně už jako zdatný vojevůdce, i když ani v tomto ohledu nebyl zdaleka neúspěšný.
  • Büyük Darius (MÖ 549 - MÖ 485, Eski Farsça: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Xerxes Dārayawauš) MÖ 552 - 485 yılları arasında İran'ı yönetmiş olan imparator. Modern Farsça´da adı داریوش (Dâryûsh), İbranice kaynaklarda דַּרְיָוֶשׁ (Daryaweş) Antik Yunanca´da Δαρεῖος (Darios), Latince ve Romalı tarihçilerin notlarında ise Darius biçiminde geçer. Ayrıca Darius yaptığı fetihler ile Persler için çok önemli sayılır.
  • Дарий I (на персийски: داريوش دوم), (на персийски: Dārayavahuš, "държащ доброто", или "добронравен", гръцки: Δαρεῖος) е шаханшах ("Велик цар") на Персия от династията на Ахеменидите, управлявал Персийската империя от 521 г. пр.н.е. до 486 г. пр.н.е..Най-голямо могъщество държавата на Ахеменидите достига при Дарий Ι. Той завладява Мала Азия, част от Балканския полуостров с Южното Черноморие, а на изток границите достигат чак до Индия. Победите му са изброени в Бехистунския надпис. Той поставя началото на строителството на нова столица - Персеполис. В началото на V в.пр.н.е. персийската заплаха надвисва и над елинския свят. Повече от век и половина продължават стълкновенията с гърците.
  • Dario I di Persia, detto il Grande, (Dārayawuš in antico persiano, Colui che possiede il bene; Δαρειος, Dareios, secondo le fonti greche; داریوش, Dâriûsh, in persiano moderno; 550 a.C. – 486 a.C.), figlio di Istaspe, fu re di Persia dal 522 a.C. al 486 a.C. Dario I cinse anche la corona d'Egitto con il nome di Stutra.Fece spostare la capitale da Pasargadae a Persepoli, abbellendola e arricchendola con giardini e palazzi, tanto che diventò una stupenda città di arte amministrata con giustizia.
  • Дарий I (др.-перс. Дараявауш, что означает «Держащий добро», «Добронравный») — персидский царь, правил в 522 — 486 годах до н. э. Представитель младшей линии Ахеменидов, сын Виштаспы (греч. Гистаспа). Дарий был провозглашён царём заговорщиками после убийства Гауматы. По вступлении на престол ему исполнилось 28 лет. Для окончательного закрепления своих прав на царскую власть Дарий женился на дочери Кира II Атоссе.
  • Darius I (Old Persian: Dārayava(h)uš; New Persian: داریوش یکم هخامنشی c. 550–486 BCE) was the third king of the Persian Achaemenid Empire. Also called Darius the Great, he ruled the empire at its peak, when it included much of West Asia, the Caucasus, Central Asia, parts of the Balkans (Bulgaria-Pannonia), portions of north and northeast Africa including Egypt (Mudrâya), eastern Libya, coastal Sudan, Eritrea, as well as most of Pakistan, the Aegean Islands and northern Greece / Thrace-Macedonia.Darius is mentioned in the Biblical books of Ezra, Nehemiah, Daniel, Haggai, and Zechariah.Darius ascended the throne by overthrowing Gaumata, the alleged magus usurper of Bardiya with the assistance of six other Persian noble families; Darius was crowned the following morning. The new king met with rebellions throughout his kingdom and quelled them each time. A major event in Darius's life was his expedition to punish Athens and Eretria for their aid in the Ionian Revolt and subjugate Greece. Darius expanded his empire by conquering Thrace and Macedon and invading Scythia, home of the Scythians, nomadic tribes who invaded Media and had previously killed Cyrus the Great.Darius organized the empire by dividing it into provinces and placing satraps to govern it. He organized a new uniform monetary system, along with making Aramaic the official language of the empire. Darius also worked on construction projects throughout the empire, focusing on Susa, Pasargadae, Persepolis, Babylon and Egypt. Darius devised a codification of laws for Egypt. He also had the cliff-face Behistun Inscription carved, an autobiography of great modern linguistic significance. Darius also started many massive architectural projects, including magnificent palaces in Persepolis and Susa.
  • 다리우스 대제는 아케메네스조 페르시아 제국의 세 번째 샤한샤이다. 다리우스는 제국을 전성기에 올려 놓았고, 그리스의 일부와 이집트를 차지했다. 제국은 그의 죽음과 아들인 크세르크세스 1세의 즉위와 함께 쇠락하기 시작하였다.다리우스는 페르시아의 다른 여섯 귀족 가문의 도움으로 찬탈자로 알려진 가우마타를 제거함으로써 왕위에 올랐다. 그는 제국 도처에 걸쳐서 일어난 반란들에 직면하였으며, 그때마다 이를 진압하였다. 다리우스의 주요한 사건은 아테네와 에레트리아를 징벌하고 그리스를 병합하기 위해 나선 원정이었다. 그렇지만 그리스를 병합하기 위한 시도는 실패로 끝났다. 다리우스는 메디아 왕국을 침략하여 키루스 2세(=키루스 대제)를 죽였던 이란 계의 부족들인 사카를 공격하고 트라키아와 마케도니아를 정복하여 제국의 판도를 넓혔다.다리우스는 제국을 여러 주로 나누어 그곳에 지방관이 다스리도록 배치하는 등 국가를 조직하였다. 그는 제국의 표준어로 아람어를 채택함에 따라 새로운 통화 시스템을 조직하였다. 또한 다리우스는 수사, 바빌론, 그리고 이집트를 중심으로 제국 전반에 걸친 건설 계획을 세웠다. 다리우스는 이집트의 법을 정비하기도 하였다. 또한 그는 언덕의 벽면에 베히스툰 비문(=비시툰 비문)을 새겼는데, 이는 현대 언어학에서 중요한 위치를 차지하고 있다고 한다.
  • ダレイオス1世(古代ペルシア語: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁 - Dārayavahuš - ダーラヤワウシュ, 英語: Dareios I, 紀元前558年頃 - 紀元前486年) はアケメネス朝ペルシア第3代の王(在位:紀元前522年 - 紀元前486年)。通称、ダレイオス大王。
  • Darío I el Grande (en persa antiguo: Dārayawuš, "aquel que apoya firmemente el Bien"; en persa moderno: داریوش Dâriûsh; en griego clásico; Δαρεῖος Dareîos) (549-486 a. C.) fue el tercer rey de la dinastía aqueménida de Persia desde el año 521 al 486 a. C. Darío heredó el Imperio persa en su cénit, que entonces incluía Egipto, el norte del subcontinente indio y partes de Grecia. El declive y la subsecuente caída del Imperio persa comenzaron con su muerte y la coronación de su hijo, Jerjes I.Darío ascendió al trono tras asesinar al usurpador Esmerdis, con la ayuda de otras seis familias aristocráticas persas, siendo coronado a la mañana siguiente. El nuevo emperador hubo de hacer frente a numerosas revueltas a lo largo de su reinado, sofocándolas cada vez. Dirigió asimismo una expedición punitiva contra Atenas y Esparta por la ayuda brindada por éstas a los griegos de Asia Menor durante la revuelta jónica. Darío amplió las fronteras de su imperio conquistando Tracia y Macedonia, e invadiendo las tierras de los saces, una tribu escita que había luchado con los medos y responsables de la muerte de Ciro II el Grande.Darío reformó el imperio, dividiéndolo en provincias y asignando su gestión a la figura de un gobernador. Implantó un nuevo y unificado sistema monetario, asignó un nuevo código de leyes a Egipto e hizo del arameo el idioma oficial del imperio. También impulsó proyectos de construcción a lo largo del imperio, principalmente en Susa, Pasargadas, Persépolis, Babilonia y Egipto. Entre sus hitos destaca asimismo la inscripción de Behistún, una autobiografía de gran valor para la lingüística moderna.
  • Dárajavaus (óperzsa 𐎭𐎼𐎹𐎺[𐏃]𐎢𐏁 Da-a-ra-ya-va(-ha)-u-ša,, normalizált alakban Dārajava(h)uš, ismert hellenizált alakban ógörögül: Δαρειος, azaz I. Dareiosz, elterjedt latinos írásmóddal Darius, perzsául: داریوش, [dɔːriˈuːʃ], babiloni Dariamuš, elámi Dariyamauiš, arameus Dryhwš, héberül: דַּרְיָוֶשׁ Daryaweš, i. e. 549 – i. e. 486 októbere) Vistászpa (Vištāspa, Hüsztaszpész) fia, Hakhámanis (Haxāmaniš, Akhaimenész) leszármazottja, perzsa nagykirály volt i. e. 522. szeptember 29. és i. e. 486 októbere között.Nagy államférfiként és jó szervezőként ismert uralkodó. Teljesen átalakította birodalma kormányzati rendszerét és jogi szabályait (a bizonyítás szabályozása, rabszolga-kereskedelem, vesztegetési ügyek és erőszakos cselekedetek elbírálása). Egyiptomban csatornákat építtetett, létrehozta a királyi utat. Az infrastruktúra fejlesztése révén fejlődött a kereskedelem is.Hadvezérként, hódítóként közel sem volt olyan sikeres, mint II. Kurus perzsa király. Hadserege csak görög segítséggel menekült meg a szkíták elleni hadjáratban. Többször is megpróbálta elfoglalni Görögországot, de i. e. 492-ben a flottája viharba került és megsemmisült, két évvel később pedig az athéniak győzték le seregét a marathóni csatában.Sírjának megépítését még életében elrendelte, amit Perszepolisztól nem messze, a Naks-e Rosztam-i, majdnem merőleges sziklafalba vágatott.
  • Darius I (550 SM - 486 SM; memerintah 522 SM -486 SM), juga dikenal sebagai Darius yang Agung (bahasa Persia: داریوش بزرگ, Daryūsh-e-Bozorg; bahasa Persia kuno: Dārayavahuš, bahasa Akadia Dariamuš, bahasa Elam Dariyamauiš, bahasa Aram Dryhwš, bahasa Ibrani: דריוש Daryawesy, bahasa Latin Darius; atau juga "Darius Hystaspes" di mana Hystaspes adalah nama ayahnya), adalah "raja segala raja" (kaisar) ketiga Kekaisaran Akhemeniyah. Pada masa kekuasaannya, negerinya mencapai puncak kejayaannya, meliputi wilayah hingga Mesir, India Utara, dan sebagian Yunani. Kekaisarannya mulai mengalami kemunduran setelah kematiannya dan pengangkatan putranya, Xerxes I, sebagai raja.Ia memperoleh kekuasaan dengan membunuh Bardiya. Darius lalu dimahkotai pagi sesudahnya. Sebagai kaisar yang baru, ia harus menghadapi pemberontakan-pemberontakan di seluruh negeri, tetapi Darius berhasil memadamkannya. Ia lalu mengirim ekspedisi untuk menghukum Athena dan Eritrea karena membantu pemberontakan Ionia. Darius memperluas kekaisarannya dengan menaklukkan Trakia dan Makedon. Ia juga menyerang Saka, suku Iran yang menyerang Media dan membunuh Koresh yang Agung.Darius mengorganisasi kekaisarannya dengan membaginya menjadi provinsi-provinsi dan menempatkan satrap sebagai penguasa. Ia memperkenalkan sistem keuangan seragam, dan menjadikan bahasa Aram sebagai bahasa resmi kekaisaran. Darius juga melancarkan proyek-proyek pembangunan di Susa, Pasargadae, Persepolis, Babilonia, dan Mesir. Ia membuat kodifikasi undang-undang untuk Mesir. Darius juga memerintahkan pengukiran inskripsi Behistun, yaitu otobiografi mengenai dirinya.
  • Darius de Grote (Perzisch: داریوش/Dâriûsh, Oud-Perzisch: Darayavaush, Grieks Δαρεῖος/Dareios), zoon van Hystaspes, was van 522 v.Chr. tot 485 v.Chr. koning van Perzië, uit het huis der Achaemeniden, opvolger van Cambyses II.
  • Darios I el gran (vers 540 aC– 485 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida. En antic persa es deia Dārayawuš: (el que porta fermament a déu); en persa modern داریوش (Dariush), en hebreu דַּרְיָוֵשׁ (Daryawesh) i en antic grec Δαρεος (Dareios).Fou fill d'Histaspes sàtrapa d'Hircània i de Vardagauna, germà d'Artanes. Va arribar al tron el 521 aC i fou rei fins a la seva mort vers el 485 aC. El seu dret al tron venia d'una branca col·lateral de la dinastia iniciada per Ariaramnes de Pèrsia, germà de Cir I d'Anshan.Va ser monoteista i partidari de la religió de Zoroastre (Zaratrusta) i es va distingir com a gran organitzador. Va fer un codi legal nou. Va fer reformes militars introduint el reclutament forçós, la paga per als soldats, l'entrenament i altres aspectes. Va crear un cos especial de soldats d'infanteria, compost per 10.000 elegits coneguts com els Immortals. També va introduir el sistema del rei de reis que donava molta autonomia als pobles de l'imperi (en total uns cinquanta milions de persones). Va organitzar administrativament l'imperi i va fixar els tributs de les províncies (unes 20 satrapies sota sàtrapes sovint hereditaris i àmpliament autònoms) que tenien les seves pròpies lleis, tradicions, classe dirigent i fins i tot religió, però que havien de pagar un tribut en plata o or. El sàtrapa controlava l'administració i la llei i hi havia un controlador financer i un de militar, tots tres responsables davant el rei. Va establir escribes per portar uns arxius de l'administració. L'Imperi va quedar dividit en set regions principals: centre o Persis (que no pagava tribut); l'oest o Mèdia-Elam; la plana d'Iran amb Pàrtia, Ària, Bactria, Sogdiana, Coràsmia i Drangiana (regions que pagaven un tribut reduït); la frontera, amb Aracòsia, Satagídia, Gandara, Sind i Escítia oriental; les terres baixes occidentals amb Babilònia, Assíria, Aràbia i Egipte; el nord-oest, amb Armènia, Capadòcia, Lídia, Tràcia, Skudra (Tràcia i Macedònia), i Petasos (illes i territoris grecs); i les regions del sud, Líbia, Etiòpia, Maka i Cària. Els sàtrapes eren sovint membres de la casa reial o d'una de les sis famílies principals de la noblesa, i eren nomenats pel mateix rei. Cada satrapia era dividida en satrapies menors i altres unitats administratives amb els seus propis governadors, que eren nomenats normalment pel rei, i de vegades pel sàtrapa. Existien cadastres detallats de la terra i registres dels ramats per fixar els tributs. Cada sàtrapa tenia un secretari que analitzava els afers d'estat, i un tresorer que controlava els diners que comunicaven directament amb el rei; també hi havia un comandant de les tropes igualment responsable davant el rei.L'administració central de l'imperi era controlada per la cancelleria amb seu a Persèpolis, Susa i Babilònia i amb branques a Bactra, Ecbatana, Sardes, Dascilios i Memfis. L'arameu era la llengua més comuna especialment al comerç, mentre l'elamita i el babiloni foren usats a la part occidental, i l'egipci a Egipte. Darios va ordenar també la creació d'un sistema d'escriptura propi de Pèrsia i va sorgir l'ari (antic persa, cuneïforme) basats en els signes d'Urartu, però el seu ús no va traspassar els límits de la cort i les inscripcions oficials.Darios va introduir un sistema monetari basat amb monedes de plata de 8 grams i monedes d'or de 5,4 grams (una moneda d'or = 20 de plata). Les monedes d'or foren els dàrics.Darios va dominar les tribus del Pont, Armènia i el Caucas. Va topar amb els escites i altres tribus, entre elles els Turan de més enllà de l'Oxus.Va construir la ciutat de Persèpolis perquè Pasargada estava associada a la primera branca de la dinastia. La tomba del rei es va construir no lluny de la ciutat. Les tauletes de Persèpolis esmenten una via reial de Susa a Persèpolis i de Sardes a Susa, construïdes per Darios. La inscripció de Behistun esmenta la successió dinàstica dels aquemènides.El capità Scylax de Cària fou enviat a Orient i va explorar l'oceà Índic des de la boca de l'Indus fins a Suez.Fou tolerant amb altres religions, com els jueus que van poder reconstruir el seu temple a Jerusalem, o els egipcis que van construir nombrosos temples. També temples de ciutats gregues van rebre privilegis. No va utilitzar esclaus ni tan sols a les grans obres com Persèpolis.Del 529 aC al 522 aC fou portaespases de Cambises II de Pèrsia. A la mort d'aquest rei, set nobles es van aliar per acabar amb la usurpació de Smerdis: Vindaframa, Otanes, Gaubaruva, Viclarna, Bagabucsa, Andumanis i Darios. Fou aquest darrer, fill del sàtrapa d'Hircània i Pàrtia Histaspes, qui va anar a trobar Smerdis al castell de Sicattawati (prop de l'actual Kermanshah) i el va matar (10 d'abril del 522 aC segons la data tradicional, altres autors daten el fet al setembre o octubre del mateix any). Darios I fou proclamat rei pels altres conjurats i se'n va anar cap a Pasargada i es va casar amb la filla de Cir II el gran, Artistone. El país va romandre tranquil tot i que el poble donava suport a l'usurpador Gaumata, que de bona fe creia que era Smerdis, i no acceptava el cop d'estat de Darios. Vers el 29 de setembre el noble Niditabel es va rebel·lar a Babilònia, es va fer passar per Nabucodonosor, el fill de Nabonid, i es va fer coronar amb el nom de Nabucodonosor III el 3 d'octubre. La seva victòria sobre els perses el 13 de desembre va portar a la revolta d'Elam, dirigida per Açina o Ashina, fill de Upadarmas, al mateix temps que es revoltava un tal Martiya que es feia passar pel rei elamita Imanis. Les rebel·lions es van fer generals a tot l'imperi, i fins i tot un altre mag de nom Vahyazdgta va voler repetir els fets de Gaumata amb menys èxit (fou derrotat, pres i executat). A la llista de reis perses escrita per Asquílos apareix un rei, sens dubte un usurpador, anomenat Maraphis el Maraphi (els maraphis o marafis eren una de les tribus perses), del qual res més no se sap.Ctèsies de Cnidos informa que en sortir d'Egipte Cambises havia ordenat a un mag de nom Spendadates que assassinés Tanioxartes, el fill petit de Cir i Amitis i que era sàtrapa dels Bactrians, Corasmis, Parts i Carmanis. Xenofon identifica el fill de Cir com a Tanaoxares, sàtrapa de Mèdia, Armènia i Cadúsia, que s'havia barallat amb Cambises des l'accés al tron d'aquest, i fou mort per ordre de Cambises, però segons Plató l'assassí fou Cometes que va proclamar rei son germà Oropastes que s'assemblava a Smerdis. D'aquestes notícies s'inferia una possible complicitat de Darios en la mort de Bardiya o Smerdis, l'hereu legítim de Cambises. Però ben al contrari, el suport de la família de Bardiya al rei sembla descartar aquesta presumpció. Cambises va nomenar virrei (hereu) Patizeithes, un oficial mede, evidentment després que Bardiya hagués mort, i per tant en vida del rei Cambises.La llegenda segons la qual Darios fou proclamat rei per un acord dels nobles que van decidir que seria rei aquell del qual s'aixequés primer el cavall, i el criat de Darios va aconseguir que fos el del seu senyor amb una estratagema, té pocs punts a favor. Sembla que hauria estat proclamat rei sense oposició, ja que la corona legítimament pertocava al seu avi Ariaramnes (encara viu) o al seu pare Histaspes, però com que un era vell i l'altre estava ocupat a la seva satrapia i no la podia deixar sense fer-se notar, fou Darios qui es va encarregar de la feina de restaurar la dinastia. Darios va rebre el suport de tots els aquemènides vius, incloent la filla i germanes de Bardiya. Heròdot informa que la mare de Bardiya havia mort molt abans i que sa germana Atossa havia estat confinada per ordre del fals Smerdis (Darios es va casar amb Atossa).A les rebel·lions ja esmentades se'n van afegir algunes més: una revolta a l'Àsia Menor, una a la Margiana, una a Satagu i la rebel·lió d'Escítia. Les més perilloses foren les de Mèdia, Pàrtia i Hircània. A Mèdia es va revoltar el noble Fravartish (Fraortes) de la família Deiocida, que va prendre el nom de Khathrita (un membre de la família de Ciaxares) i es va proclamar rei, i se li van unir algunes tribus de Hircània (el sàtrapa Histaspes, pare de Darios, va romandre lleial al fill), i també de Pàrtia i Armènia (el rei d'Armènia es deia Tigranes i esperava recuperar la independència). Fou Histaspes qui va derrotar els rebels hircanis i parts a Vispauzates (febrer del 521 aC) i el general Vidarma va combatre a Khathrita a la batalla de Maro o Marg, prop d'Hulwand (el resultat de la batalla fou d'empat). A Sagàrtia un noble local de nom Shitrataima, es va fer passar per descendent dels reietons del país i va combatre per la llibertat amb les armes però fou derrotat i crucificat pel general persa Taimaspada a Arbela. Els hircanis i els parts foren derrotats decisivament a Patigraban. La revolta de Margiana, que dirigia Frada, i que s'havia estès a la Bactriana, fou dominada pel sàtrapa d'aquesta regió Dadarshi. La revolta d'Aracòsia dirigida per Vahyazdata (que es feia passar per Smerdis) va trobar l'oposició del sàtrapa local Vivana i fou derrotada pel general persa Artawadiya a Raya o Rayy (abril del 521 aC) obligant els rebels a fugir a Pisiyahuvada (prop de Persèpolis) on Vivana va completar la feina derrotant completament la resta de les seves forces prop de la ciutat, a Kapishkani, i també a la Muntanya Parafa (juliol del 521 aC); el cap rebel Vahyazdata fou capturat i crucificat, però els rebels van nomenar un nou cap i van seguir la lluita. Totes les rebel·lions havien estat sufocades a l'estiu i només les de Mèdia i de Babilònia podien inquietar Darios. En primer lloc Darios va combatre els medes, als quals va derrotar a Kundur (setembre) fugint Fraortes cap a Rayy on fou de nou derrotat i fou capturat essent torturat. Els armenis foren derrotats abans de finals d'any pel general persa Vaumisa a Ashita (Assíria) i va entrar a Armènia. Mentre els aracosis i els Capisacamis (un poble del sud-oest d'Aracòsia) foren derrotats (desembre) i la rebel·lió pràcticament es va extingir. Els babilonis foren derrotats decisivament a Zazana, a la riba del Eufrates, el 18 de desembre, i Darios va entrar a Babilònia el 22 de desembre. Nabucodonosor III va morir a la lluita. Ushtanni fou anomenat sàtrapa de Babilònia. Abans de pacificar el país Darios va iniciar (521 aC) la guerra amb els escites. Un exèrcit va creuar el Bòsfor i va dominar Tràcia oriental, però l'expedició de fet va fracassar i després de dies d'avançar per les estepes russes, mentre els escites evitaven els xocs, van arribar a un desert i es van construir unes fortaleses frontereres, i després van retornar pel Danubi. No obstant els escites de la zona es van impressionar pel poder persa i van restar tranquils en els anys següents. Aquesta expedició pel relat d'Hèrodot es va produir vers el 513 aC i no el 521 aC.El 520 aC i el 519 aC Darios va consolidar el seu poder. Gòbries va reprimir una revolta a Elam i Oroetes, sàtrapa de Sardes (Lídia), que estava en revolta encoberta contra el rei, fou assassinat pels seus soldats per odre reial, en càstig per la mort de Polícrates tirà de Samos, Mitrobates sàtrapa de Frígia i el fill d'aquest darrer. La revolta d'Aracòsia es va acabar amb la victòria persa de Gandutava (febrer del 520 aC) en la que el líder rebel va ser capturat i executat. A Armènia els perses havien entrat al país però el general Dardases fou derrotat a Zuza (Arnen), i al cap de dues setmanes a Tigra, i finalment al cap d'un mes i mig a Uhyama; Darios va enviar reforços dirigits pel general Vaumisa, i els perses llavors van vèncer a Antiyari, l'actual Tiyani al Kurdistan (abril). Tigranes I va perdre el tron, i fou substituït per Vahakn, mentre els armenis oferien una resistència de guerrilles. El sàtrapa d'Egipte Ariandes, del que se sospitava que es volia fer independent, fou destituït. El 519 aC foren sotmesos els libis i es creu que Cartago, que ara esdevenia veïna del Imperi, va poder pagar un tribut merament simbòlic. Darios va dirigir l'expedició contra els escites o sakes, i va creuar la mar Càspia i va capturar al rei escita Skunxa, col·locant al torn a un rei lleial (vers 518 aC). A la tardor del 517 aC va anar a Egipte i va pacificar la regió. Al seu retorn va fer executar Intafernes per traïció i va establir la nova divisió administrativa amb 23 satrapies: Persis Elam (Hoza) o Susiana Babel (Babairu) Assíria (Athura) Aràbia (Arabiyya) Egipte (Mudraya) Cilícia (Vora de mar) Lídia (Sardes) Jònia (Yauna) Mèdia (Mata) Armènia (Armina) Capadòcia Pàrtia Drangiana (Zranka) Ària (Haraiwa) Coràsmia (Huwarazmiya) Bactriana Sogdiana Gandara (Gandhara) Escítia (Saka) Satagídia (Tatagus) Aracòsia (Harahuwati) MakaA aquestes satrapies se'n van afegir de noves més tard: Tigrajauda (Fonts del Tigris), Còlquida, Illes gregues (Petasos), Skudra (Tràcia i Macedònia, creada suposadament vers el 513 aC), Kush (Kusiya), Líbia (Putiya), Cartago (nominalment fou una satrapia), Síria, Palestina, Índia, Hircània, Carmània, Margiana, Mísia (Dascilios), Paflagònia i Pont, Frígia, Lícia, Cària, Psídia, i Fenícia i segurament alguna va desaparèixer. Entre els reis sotmesos (el regne dels quals era dins alguna satrapia) cal esmentar als reis de Cilícia, al de Bitínia, i al d'Armènia. Còlquida estava format per diversos regnes. Kush, Cartago o Líbia eren territoris considerats satrapies nominalment però de fet conservaren la independència. A Palestina l'autoritat principal era la del gran sacerdot.El 517 aC un armeni de nom Jalditta es va presentar a Dubala, prop d'Hillah, i es va fer passar per Nabucodonosor fill de Nabonid i fou proclamat rei sota el nom de Nabucodonosor IV, aixecant tota la Babilònia. Darios va enviar el general Intafernes (nom persa Vindafra) que va derrotar els sollevats en alguns encontres i es va presentar a Babel, que va ocupar el gener del 516 aC. Nabucodonosor IV va morir a la lluita. Aquest mateix any es van sotmetre a Darios el Quersonès traci, Perintos, Selímbria i Bizanci, i en general tota la regió entre el Bòsfor i l'Hel·lespontÉs possible que fos el 513 aC que Darios dirigís l'expedició contra els escites i en aquest any va sotmetre Tràcia i Macedònia (el rei Amintes I va pagar tribut). El seu general Magabazos va sotmetre part de Tràcia i algunes ciutats gregues. Macedònia es va sotmetre voluntàriament. També Ariandes, el sàtrapa d'Egipte va incorporar Cirene al seu govern i així 4 noves satrapies es van afegir a l'Imperi: Escítia, Skudra (Tràcia i Macedònia), Yauna (illes gregues i Tessàlia) i Putaya (Líbia).Vers el 512 aC el nombre de satrapies es va fixar amb 20 que foren (segons la llista d'Heròdot): Jònia Lídia o Sardes Frígia Cilícia Síria i Palestina Egipte Gandara Susiana o Elam Babilònia o Assíria Mèdia Hircània Bactriana Armènia Carmània Aracòsia Pàrtia Gedròsia Matiana o Fonts del Tigris Còlquida ÍndiaEl 510 aC les ciutats gregues d'Àsia i algunes illes ja havien acceptar la sobirania persa i foren governades per tirans responsables davant el rei; es van crear partits properses (els anomenats grecs mèdics) a les principals ciutats de Grècia. El 508 aC es va produir una revolta a Elam, sufocada ràpidament. També foren sotmesos alguns pobles de Gandara, al sud de Kabul.El 500 aC els deposats oligarques de l'illa de Naxos va demanar ajut al sàtrapa de Lídia, Artafernes, germà de Darios, i aquest va enviar una flota a l'illa. Aristàgores de Milet va obtenir la sobirania de Naxos dels perses i va dirigir l'expedició però van sorgir conflictes amb el comandant persa, que va fer avisar l'illa i l'expedició va fracassar. Aristagores va veure el seu poder perillar per aquest incident i va iniciar la revolta de Jònia amb suport d'Atenes i Erètria. Nomes Efes va restar lleial a Darios. Sardes fou saquejada pels grecs, i Artace fou incendiada, però el sàtrapa Artafernes va resistir a l'acròpoli que no va poder ser ocupada. Les batalles terrestres i navals van seguir per sis anys fins que els perses van sotmetre totes les ciutats i illes revoltades. Artafernes va reorganitzar Jònia tan política com financerament. Aquests incidents van provocar l'increment dels partits properses a Atenes i altres ciutats, i els aristòcrates favorables als perses foren enviats a l'exili. Darios va decidir enviar una expedició militar dirigida pel seu gendre Mardoni, que va creuar l'Hel·lespont però les tribus tràcies, concretament els brigis, el van derrotar entre l'Estrimó i l'Axios, i la flota fou destruïda per una tempesta prop del Mont Athos (492 aC), a l'extrem de la península d'Actea a Calcídia. Una segona expedició més nombrosa (uns 20.000 homes) dirigida pel mede Datis, fou enviada pel rei, i va ocupar Erètria. Dirigida per Hippies, tirà exiliat d'Atenes, va desembarcar a Marató, a l'Àtica on el 490 aC els perses foren derrotats per una força atenenca de nou mil hoplites, deu mil auxiliars i 600 soldats de Platees dirigits per Miltiades.Mentrestant Darios va estar ocupat en la construcció de Persèpolis i en construccions a Susa, Egipte i altres llocs. Va construir un canal entre el Nil i la mar Roja. El 497 aC va inaugurar aquest canal personalment. El mateix any va fer executar Arandes per traïció i va retornar a Pèrsia.El 486 aC va començar amb una revolta a Babilònia en la que el sàtrapa Zopiros fou assassinat, però el seu fill Magabizos va entrar a la ciutat, la va saquejar i va posar fi a la rebel·lió. Darios preparava una tercera expedició (que volia dirigir personalment) contra Grècia, quant es va produir la revolta d'Egipte (486 aC) que se suposa dirigida pel sàtrapa persa, i poc després el rei va morir (vers finals del 486 aC o el 485 aC) després d'un regnat de 36 anys. Fou enterrat a Naqa-i-Rostam al sepulcre que ja havia preparat. Havia designat com a successor el seu primogènit Xerxes I, nascut del seu enllaç amb Atossa. Fonts primaries del regnat de Darios I: Inscripció de Bishutun, texts i monuments de Persèpolis, Susa, Babilònia i Egipte, uns inscripció trobada a Gherla (Romania), una carta de Darios a Gadates, i la narració d'Hèrodot i algun altre autor clàssic.
  • Dareios I. (altpersisch Dārayavauš, babylonisch Dariamuš, elamisch Dariyamauiš, aramäisch Dryhwš, hebräisch Darjaweš, griechisch Δαρεῖος, lateinisch Darius; * 549 v. Chr.; † 486 v. Chr.), oft auch Darius der Große genannt, war Großkönig des persischen Achämenidenreichs, der neunte König aus der Dynastie der Achämeniden. Sein persischer Name bedeutet Das Gute aufrechterhaltend.Dareios I. gilt neben Kyros dem Großen als der bedeutendste Großkönig des altpersischen Reichs. Zu den Leistungen, die zu dieser Einschätzung beitragen, gehört die Erneuerung der Reichsstrukturen. Seine Verwaltungsreformen wurden noch lange nach dem Ende des Achämenidenreiches als vorbildhaft erachtet; vielleicht beeinflussten sie sogar die Organisation des Römischen Reiches. Außerdem förderte er die Künste, insbesondere die Architektur. Davon zeugen die Gründung von Persepolis und die Bautätigkeit in anderen Residenzstädten, vor allem in Susa.
dbpedia-owl:child
dbpedia-owl:dynasty
dbpedia-owl:occupation
dbpedia-owl:parent
dbpedia-owl:spouse
dbpedia-owl:sudocId
  • 050127276
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:thumbnailCaption
  • Darius
dbpedia-owl:viafId
  • 15560660
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 57916 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 17587 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 158 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 108981925 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 1992 (xsd:integer)
  • 1998 (xsd:integer)
  • 2010 (xsd:integer)
prop-fr:auteur
prop-fr:charte
  • Monarque
prop-fr:collection
  • Découverte
prop-fr:conjoint
prop-fr:dateDeDécès
  • -486 (xsd:integer)
prop-fr:dateDeNaissance
  • v. -550
prop-fr:dynastie
  • Achéménides,
prop-fr:enfants
  • Abrocomès
  • Achéménès
  • Ariabignès
  • Ariomardos
  • Arsamès
  • Artazostre
  • Artobarzanès
  • Gobryas
  • Hypérantès
  • Hystaspès
  • Masistès
  • Xerxès
prop-fr:fonction
  • Grand Roi achéménide
  • Pharaon d'Égypte
prop-fr:jusqu'auFonction
  • 486 (xsd:integer)
prop-fr:lieu
  • Paris
  • Oxford
prop-fr:légende
  • Darius
prop-fr:monarque
  • Setoutrê
prop-fr:nom
  • Darius
prop-fr:prédécesseur
prop-fr:père
  • Hystaspès
prop-fr:successeur
prop-fr:sudoc
  • 50127276 (xsd:integer)
prop-fr:titre
  • Le Palais de Darius à Suse. Une résidence royale sur la route de Persépolis à Babylone
  • Darius : les Perses et l'Empire
  • Women in Ancient Persia, 559-331 BC
prop-fr:type
  • personne
prop-fr:viaf
  • 15560660 (xsd:integer)
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:worldcatid
  • lccn-n-50-66820
prop-fr:àPartirDuFonction
  • 521 (xsd:integer)
prop-fr:éditeur
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Darius Ier (né vers 550 av. J.-C., mort en 486 av. J.-C. ; en vieux-persan Dārayawuš, en grec ancien Δαρεῖος / Dareios), dit Darius le Grand, est un grand roi de l'Empire perse ; il appartient à la dynastie des Achéménides.Darius est le fils d'Hystaspès, et le petit-fils d'Arsamès.
  • Dariusz I Wielki (język staroperski: Dārayawuš, per.: داریوش, heb.: דַּרְיָוֵשׁ, język starogrecki: Δαρεῖος) (ok. 550-485 p.n.e.) – władca perski („Król Królów”, szachinszach) z dynastii Achemenidów panujący od 521 do 485 p.n.e., syn Hystaspesa (Wisztaspa). Monoteista, oddany czciciel Ahuramazdy, w swych inskrypcjach nigdy nie wspominał z imienia innych bogów. Zasłynął dzięki wprowadzeniu w swym państwie sprawnej organizacji administracyjnej i politycznej oraz licznym podbojom.
  • Büyük Darius (MÖ 549 - MÖ 485, Eski Farsça: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Xerxes Dārayawauš) MÖ 552 - 485 yılları arasında İran'ı yönetmiş olan imparator. Modern Farsça´da adı داریوش (Dâryûsh), İbranice kaynaklarda דַּרְיָוֶשׁ (Daryaweş) Antik Yunanca´da Δαρεῖος (Darios), Latince ve Romalı tarihçilerin notlarında ise Darius biçiminde geçer. Ayrıca Darius yaptığı fetihler ile Persler için çok önemli sayılır.
  • Dario I di Persia, detto il Grande, (Dārayawuš in antico persiano, Colui che possiede il bene; Δαρειος, Dareios, secondo le fonti greche; داریوش, Dâriûsh, in persiano moderno; 550 a.C. – 486 a.C.), figlio di Istaspe, fu re di Persia dal 522 a.C. al 486 a.C. Dario I cinse anche la corona d'Egitto con il nome di Stutra.Fece spostare la capitale da Pasargadae a Persepoli, abbellendola e arricchendola con giardini e palazzi, tanto che diventò una stupenda città di arte amministrata con giustizia.
  • Дарий I (др.-перс. Дараявауш, что означает «Держащий добро», «Добронравный») — персидский царь, правил в 522 — 486 годах до н. э. Представитель младшей линии Ахеменидов, сын Виштаспы (греч. Гистаспа). Дарий был провозглашён царём заговорщиками после убийства Гауматы. По вступлении на престол ему исполнилось 28 лет. Для окончательного закрепления своих прав на царскую власть Дарий женился на дочери Кира II Атоссе.
  • ダレイオス1世(古代ペルシア語: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁 - Dārayavahuš - ダーラヤワウシュ, 英語: Dareios I, 紀元前558年頃 - 紀元前486年) はアケメネス朝ペルシア第3代の王(在位:紀元前522年 - 紀元前486年)。通称、ダレイオス大王。
  • Darius de Grote (Perzisch: داریوش/Dâriûsh, Oud-Perzisch: Darayavaush, Grieks Δαρεῖος/Dareios), zoon van Hystaspes, was van 522 v.Chr. tot 485 v.Chr. koning van Perzië, uit het huis der Achaemeniden, opvolger van Cambyses II.
  • Darío I el Grande (en persa antiguo: Dārayawuš, "aquel que apoya firmemente el Bien"; en persa moderno: داریوش Dâriûsh; en griego clásico; Δαρεῖος Dareîos) (549-486 a. C.) fue el tercer rey de la dinastía aqueménida de Persia desde el año 521 al 486 a. C. Darío heredó el Imperio persa en su cénit, que entonces incluía Egipto, el norte del subcontinente indio y partes de Grecia.
  • Дарий I (на персийски: داريوش دوم), (на персийски: Dārayavahuš, "държащ доброто", или "добронравен", гръцки: Δαρεῖος) е шаханшах ("Велик цар") на Персия от династията на Ахеменидите, управлявал Персийската империя от 521 г. пр.н.е. до 486 г. пр.н.е..Най-голямо могъщество държавата на Ахеменидите достига при Дарий Ι. Той завладява Мала Азия, част от Балканския полуостров с Южното Черноморие, а на изток границите достигат чак до Индия. Победите му са изброени в Бехистунския надпис.
  • Darios I el gran (vers 540 aC– 485 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida. En antic persa es deia Dārayawuš: (el que porta fermament a déu); en persa modern داریوش (Dariush), en hebreu דַּרְיָוֵשׁ (Daryawesh) i en antic grec Δαρεος (Dareios).Fou fill d'Histaspes sàtrapa d'Hircània i de Vardagauna, germà d'Artanes. Va arribar al tron el 521 aC i fou rei fins a la seva mort vers el 485 aC.
  • Dareios I. (altpersisch Dārayavauš, babylonisch Dariamuš, elamisch Dariyamauiš, aramäisch Dryhwš, hebräisch Darjaweš, griechisch Δαρεῖος, lateinisch Darius; * 549 v. Chr.; † 486 v. Chr.), oft auch Darius der Große genannt, war Großkönig des persischen Achämenidenreichs, der neunte König aus der Dynastie der Achämeniden. Sein persischer Name bedeutet Das Gute aufrechterhaltend.Dareios I. gilt neben Kyros dem Großen als der bedeutendste Großkönig des altpersischen Reichs.
  • 다리우스 대제는 아케메네스조 페르시아 제국의 세 번째 샤한샤이다. 다리우스는 제국을 전성기에 올려 놓았고, 그리스의 일부와 이집트를 차지했다. 제국은 그의 죽음과 아들인 크세르크세스 1세의 즉위와 함께 쇠락하기 시작하였다.다리우스는 페르시아의 다른 여섯 귀족 가문의 도움으로 찬탈자로 알려진 가우마타를 제거함으로써 왕위에 올랐다. 그는 제국 도처에 걸쳐서 일어난 반란들에 직면하였으며, 그때마다 이를 진압하였다. 다리우스의 주요한 사건은 아테네와 에레트리아를 징벌하고 그리스를 병합하기 위해 나선 원정이었다. 그렇지만 그리스를 병합하기 위한 시도는 실패로 끝났다. 다리우스는 메디아 왕국을 침략하여 키루스 2세(=키루스 대제)를 죽였던 이란 계의 부족들인 사카를 공격하고 트라키아와 마케도니아를 정복하여 제국의 판도를 넓혔다.다리우스는 제국을 여러 주로 나누어 그곳에 지방관이 다스리도록 배치하는 등 국가를 조직하였다.
  • Dareios I. (staropersky Dárajavauš [ Perské písmeno Da Perské písmeno A Perské písmeno Ra Perské písmeno Ya Perské písmeno Va Perské písmeno U Perské písmeno Ša ]; kolem 550 př. n. l. – listopad 486 př. n. l.) byl perský velkokrál z rodu Achaimenovců vládnoucí v letech 522–486 př. n. l. Pocházel z mladší, Ariaramnovy větve rodu, která se od hlavní linie oddělila po polovině 7. století.
  • Darius I (550 SM - 486 SM; memerintah 522 SM -486 SM), juga dikenal sebagai Darius yang Agung (bahasa Persia: داریوش بزرگ, Daryūsh-e-Bozorg; bahasa Persia kuno: Dārayavahuš, bahasa Akadia Dariamuš, bahasa Elam Dariyamauiš, bahasa Aram Dryhwš, bahasa Ibrani: דריוש Daryawesy, bahasa Latin Darius; atau juga "Darius Hystaspes" di mana Hystaspes adalah nama ayahnya), adalah "raja segala raja" (kaisar) ketiga Kekaisaran Akhemeniyah.
  • Dárajavaus (óperzsa 𐎭𐎼𐎹𐎺[𐏃]𐎢𐏁 Da-a-ra-ya-va(-ha)-u-ša,, normalizált alakban Dārajava(h)uš, ismert hellenizált alakban ógörögül: Δαρειος, azaz I. Dareiosz, elterjedt latinos írásmóddal Darius, perzsául: داریوش, [dɔːriˈuːʃ], babiloni Dariamuš, elámi Dariyamauiš, arameus Dryhwš, héberül: דַּרְיָוֶשׁ Daryaweš, i. e. 549 – i. e. 486 októbere) Vistászpa (Vištāspa, Hüsztaszpész) fia, Hakhámanis (Haxāmaniš, Akhaimenész) leszármazottja, perzsa nagykirály volt i. e. 522. szeptember 29. és i. e.
  • Dario I (em persa antigo: DAARAYAVAUSHA, Dārayava(h)ush; "que possui a bondade"); 550 a.C. — 486 a.C., cognominado o Grande, foi o terceiro rei do Império Aquemênida.
  • Darius I (Old Persian: Dārayava(h)uš; New Persian: داریوش یکم هخامنشی c. 550–486 BCE) was the third king of the Persian Achaemenid Empire.
rdfs:label
  • Darius Ier
  • Dareios I.
  • Dareios I.
  • Dario I
  • Dario I di Persia
  • Dario I.a
  • Darios I el Gran
  • Darius I
  • Darius I
  • Darius I dari Persia
  • Dariusz I Wielki
  • Darío I
  • I. Darius
  • I. Dárajavaus perzsa király
  • Дарий I
  • Дарий I
  • ダレイオス1世
  • 다리우스 1세
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Darius
is dbpedia-owl:commandant of
is dbpedia-owl:parent of
is dbpedia-owl:predecessor of
is dbpedia-owl:successor of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:après of
is prop-fr:commandant of
is prop-fr:prédécesseur of
is prop-fr:père of
is prop-fr:successeur of
is foaf:primaryTopic of