Darius III Codoman (v. 380 av. J.-C. - 330 av. J.-C.) est roi de Perse de 336 av. J.-C. à sa mort en 330 av. J.-C.. Vaincu par Alexandre le Grand, il est le dernier roi de l'Empire achéménide.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Darius III Codoman (v. 380 av. J.-C. - 330 av. J.-C.) est roi de Perse de 336 av. J.-C. à sa mort en 330 av. J.-C.. Vaincu par Alexandre le Grand, il est le dernier roi de l'Empire achéménide.
  • Дарий III Кодоман (на персийски Дараявауш) (380 пр.н.е. - 330 пр.н.е.) е последният персийски владетел от рода на Ахеменидите. Окончателно губи властта си при битката близо до днешното Иракско селце Гавгамела (от персийски "оборът на камилата"), чието име му е дадено след катастрофалния поход на основателя на Персийската империя Кир II (на персийски Куруш)След като амбициозния евнух Багоа убива персийския владетел Артаксеркс III през 338 пр.н.е. и синът му Арсес през 336 пр.н.е., той решава да възкачи на престола нов владетел, който да може лесно да контролира. Евнухът избира Артасат (перс. Artašata), наречен с прозвището Кодоман (перс. Codomannus, "войнствен"), който е далечен роднина на царското семейство и в този момент изпълнява службата на царски пратеник.Кодоман приема името Дарий III и веднага демонстрира независимост от покровителя си. Тогава Багоа прави опит да го отрови, но предварително предупреден, Дарий го принуждава сам да изпие отровата. Така Дарий III се озовава начело на нестабилна империя. През 336 пр.н.е Филип II, цар на Древна Македония, организира война на отмъщението срещу персите, предизвикана от унищожаването и изгарянето на атински храмове по време на Втората персийска война. След като неговите генерали завладяват гръцките градове в Азия, около Троя, Филип II е убит и с това е прекратена войната срещу Персийската империя. През 335 пр.н.е. избухват въстания в Египет и Вавилония, които персите потушават.През пролетта на 334 пр.н.е. синът на Филип II - Александър Македонски, застава начело на смесени македонски и гръцки войски, преминава Дарданелите, дебаркира в северозападна Мала Азия и побеждава персийската армия в битката при Граник. До края на годината по-голямата част от Мала Азия става македонско владение, тъй като гръцките градове по крайбрежието и много от сатрапите се предават на напредващите победители. През 333 пр.н.е. Дарий III е във Вавилон, където наново сформира армия, за де се бие срещу Александър Велики. През ноември 333 пр.н.е. Дарий III бива победен в битката при Иса в Сирия и принуден да бяга. Александър Велики пленява армията и семейството му. Последствията от тази битка са фатални за Персийската империя - Александър завоюва цялото източно Средиземноморие и Египет.През 332 пр.н.е. Дарий събира още една голяма армия, изчаквайки противника да настъпи към Месопотамия. След още едно грандиозно поражение, битката при Гавгамела на 1 октомври 331 пр.н.е., Дарий търси спасение в Медия. През 331 пр.н.е. зетят на Дарий умира в плен. Докато Александър Велики превзема Вавилон и персийската столица Персеполис, Дарий е детрониран от сатрапа Бесус и е умъртвен по негова заповед през 330 пр.н.е.Александър заповядва да се направи великолепно погребение и скоро след това се жени за дъщеря му Статира през 324 пр.н.е..
  • Dario III Codomano (380 a.C. – Battriana, 330 a.C.) fu l'ultimo esponente degli Achemenidi sul trono di Persia, testimone delle strepitose conquiste di Alessandro Magno, il quale in pochi anni conquistò il più grande impero che il mondo avesse fino a quel momento conosciuto.
  • Dareios III. Kodomannos (řecky Δαρείος, staropersky Dárajavauš [ Perské písmeno DaPerské písmeno APerské písmeno RaPerské písmeno YaPerské písmeno VaPerské písmeno UPerské písmeno Sha ]; kolem 380 př. n. l. – 330 př. n. l.) byl perský velkokrál z rodu Achaimenovců vládnoucí v letech 336–330 př. n. l. Jeho otcem byl Arsanés, vnuk krále Dareia II., matkou Sisygambis, dcera Artaxerxa II. Dareios III. byl poslední achaimenovský král, který ovládal celou říši, jeho krátkodobý nástupce Béssos (užívající jako král jména Artaxerxés IV.) měl v moci již jen východ monarchie.
  • Dario III.a (K.a. c. 380-330), Dario III.a Kodomano ere deitua, Akemenestar dinastiaren azken errege persiarra (K.a. 338-330) izan zen.Dario I.a gogoratu eta tronuan legitimitate handiagoa izateko Dario izena hartu aurretik, badirudi Kodomano erabili zuela, bere jatorrizko izena grekora egokitutako forma.Lehenago beste batzuekin egin bezala, oraingoan ere Bagoas bisir eta eunukoa saiatu zen erregea pozoi bidez hiltzen, baina oraingoan ez zuen arrakastarik izan.
  • III. Darius ya da Kodomannus (MÖ 380 - MÖ 330; Farsça: داریوش Dâriyûş ) İran´da Ahameniş İmparatorluğu'nun son hükümdarıdır. MÖ 336 - MÖ 330 yılları arasında tahtta kalmıştır. Büyük İskender´in İran topraklarına girip ele geçirmesinin ardından devrilmiştir.
  • Darius III (atau Codomannus) (c. 380–330 SM, Persia داریوش Dāriūš, diucapkan [dɔːriˈuːʃ]) adalah raja terakhir Kekaisaran Achaemenid Persia dari tahun 336 SM hingga 330 SM. Ia jatuh dari jabatannya akibat penaklukan Alexander Agung.
  • Да́рий III (др.-перс. Дараявауш, что означает «Добронравный») — персидский царь, правил в 336 — 330 годах до н. э. Представитель боковой линии Ахеменидского рода, его отец Арсам был сыном Остана, сына Дария II. До вступления на престол занимал пост сатрапа Армении и носил имя Кодоман (Кодоманн). Был посажен на престол придворной знатью в 45-летнем возрасте и принял тронное имя Дарий III. Вскоре Дарий устранил евнуха Багоя, попытавшегося отравить его. В самом начале правления Дарий подавил волнения в Египте и вновь присоединил его к своей державе.
  • Darios III Codomà (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemènida del Imperi Persa, del 336 aC al 330 aC.El seu nom ari era Artašata i s'havia distingit en la guerra contra els caducis. Havia servit també com a correu reial, i era probablement sàtrapa d'Armènia (d'on la família per part de mare tenía origen) nomenat vers el 438 aC.Vers el 337 aC es va revoltar a Armènia contra el rei Arsès al·legant la seva joventut i que estava dominat pel seu visir, l'eunuc Bagoas. Mort Arsès per Bagoas, Artašata fou proclamat rei amb el suport de la noblesa, i Bagoas fou executat. Diòdor de Sicília diu que Bagoas va matar Arsès i va proclamar rei a un parent, un cosí que fou Darios III Codomà, al que volia dominar però quan el nou rei no es va deixar controlar el va voler enverinar, però Darios III se'n va assabentar i el va obligar a beure el verí.La genealogia de Darios III està establerta de la següent manera: El seu pare fou Arsames i el seu avi Ostanes. Aquest darrer era fill de Darios II de Pèrsia Ocos, i germà d'Artaxerxes II de Pèrsia Memnon. La seva mare fou Sisygambis, filla de Artaxerxes II de Pèrsia Memnon i de la reina Stateíra, i neta d'Hidarnes III d'Armènia.El 336 aC Filip II de Macedònia va rebre l'autorització de la Lliga de Corint (de la que era hegemon) per iniciar la guerra contra Pèrsia per la violació dels temples d'Atenes durant la segona guerra mèdica. Filip va enviar als generals Parmeni i Àtal al front d'un exèrcit amb l'encàrrec d'alliberar als grecs que vivien sota domini persa. Ja havien conquerit les ciutats de l'Àsia Menor des Troia al riu Madraios, quan fou assassinat Filip i la campanya es va acabar.El 334 aC el fill de Filip, Alexandre el gran, confirmat com hegemon de la lliga de Corint, va deixar la regència de Macedònia a Antípater i va envair altre cop l'Àsia Menor. Amb un exèrcit de 12000 macedonis, 5000 mercenaris, 5000 odrisis, tribalis i il·liris, 1000 agrianis i 4500 genets i 4500 cavalls, i amb 160 vaixells (galeres) va iniciar la guerra creuant els Dardanels per Lampsacos, i va creuar el riu Granicos, prop del qual es va enfrontar amb les forces enviades pels sàtrapes de Mísia, Frígia i Lídia en el lloc anomenat Camps Adrastians (Batalla del Granicos, maig o juny del 334 aC), essent totalment derrotat els perses. El govern de l'Hel·lespont fou confiat a Cales, amb el títol de sàtrapa, i Alexandre va seguir cap a Lídia. Bitínia es va proclamar independent. Els perses van atacar per mar les illes de Cos i Lesbos, que foren ocupades pel grec (al servei de Pèrsia) Memnó de Rodes. Les ciutats gregues de l'Àsia Menor van obrir les portes a Alexandre. El 333 aC Alexandre va entrar a Sardes sense lluita i va dominar tota la Lídia i la Frígia Hel·lespòntica. Milet es va resistir però fou assaltada i conquerida. Halicarnàs, defensada per Memnó, fou també ocupada i va seguir tota la Cària, de la que fou expulsat el rei Orontobates i on la princesa Ada de Cària, que resistia al rei, es va sotmetre a Alexandre. Memnó va marxar cap a Quios, que va ocupar (també va ocupar altres illes menors de la mar Egea), i va assetjar Mitilena a Lesbos però va morir a la lluita, i Darios va perdre al únic general que podia fer front als macedonis. Alexandre va conquerir Lícia, Pamfília, Psídia i la resta de Frígia, on a Gòrdion va trencar amb la seva espasa el nus gordià. Va seguir per la costa de Paflagònia i va arribar fins al Pont. Després va anar cap a Capadòcia i en va ocupar l'occident; després va avançar cap a Cilícia i va entrar a Tars sense lluita. Els perses van decidir presentar batalla al Taure, a Issos, combat que es va lliurar el novembre. Darios va perdre els nervis quan encara el combat no estava decidit, i va fugir, i els seus van perdre llavors la batalla. La seva mare, la seva dona i dues filles foren fetes presoneres al campament persa i tot i que foren molt ben tractades la dona i germanastre de Darios, Statira, va morir el 331 aC probablement de part. El sàtrapa de Cilícia, Arsames i el d'Egipte, Sabaces, van morir en aquesta batalla. Un macedoni, Amintes, es va presentar a Egipte com a nou sàtrapa, però no fou acceptat i el sàtrapa legítim, Mazaces, el va rebutjar. Els deu reis de Xipre encapçalats per Nicocreó de Salamina, es van sotmetre a Macedònia. Les illes ocupades pels perses foren recuperades per la flota greco-macedònia amb suport de la flota de Cària.Darios va intentar reunir un altre exèrcit, i va demanar contingents a totes les satrapies. Alexandre no tenia ningú per fer-li front i el 332 aC va avançar cap a Fenícia i va ocupar les seves ciutats. Tir va resistir però fou ocupada després de set mesos (agost del 332 aC). Abdalònim fou nomenat rei a Sidó. Gaza va resistir dos mesos. Avançat l'any els macedonis van arribar a Pelúsium i d'allí van anar cap a Memfis; el sàtrapa Mazaces no va oferir resistència i es va sotmetre a Alexandre al que els sacerdots van coronar com a rei de l'Alt i Baix Egipte en una cerimònia feta a Memfis. A Egipte fou fundada Alexandria i tot seguit els macedonis van anar a Cirenaica i cap l'oasi de Siwa. Doloaspis i Petisis foren nomenats governadors civils de l'Alt i Baix Egipte sota supervisió militar de dos generals macedonis, i es van crear les províncies de Líbia (de la que fou nomenat governador Apol·loni) i Aràbia (de la que fou nomenat governador Claòmenes). Cirene va acceptar formalment el domini macedoni el 331 aC i Alexandre va sortir d'Egipte cap a Síria, va creuar l'Eufrates prop de Capsacos, i el Tigris por de Bedzabe i va trobar l'exèrcit persa a la batalla de Gaugamela, prop d'Arbela (1 d'octubre del 331 aC). La batalla una vegada més encara no estava decidida quan ja Darios la va donar per perduda i va fugir. Alexandre va entrar llavors a Babilònia i el sàtrapa Mazeos, que s'havia destacat a la darrera batalla, se li va sotmetre i fou confirmat al càrrec però amb l'administració militar i financera a càrrec d'oficials macedonis. Mentre Darios havia fugit a Ecbatana. Alexandre va seguir cap a Susa que va ocupar, i només va trobar una petita resistència a Tang-i-Rashkan (Portes Pèrsiques) dirigida pel sàtrapa de Persis, Ariobarzanes, que fou aplanada, entrant finalment a Persèpolis i Pasargada, d'on el sàtrapa ja havia fugit. De Pasargada els macedonis van anar cap Ecbatana, i Darios III en va fugir. Armènia es va fer independent sota el rei Vahé però els macedonis van arribar al país i en van assolir el control i fins i tot alguns principats georgians es van sotmetre a Macedònia.El 330 aC Darios III va arribar a Bactriana on el sàtrapa del país, Bessos, el va assassinar i es va proclamar rei de Pèrsia (juliol). Llavors els nobles de Pèrsia van reconèixer com a rei a Alexandre. Aquest va trobar el cadàver de Darios i li va donar un gran funeral d'estat, i es va casar més tard amb la seva filla Statira (el 324 aC).
  • Dareios III. (Altgriechisch: Δαρεῖος; persisch ‏داریوش‎ Dāriyūsch dɔːriˈuːʃ; altpersisch Dārayavahusch, Dārayavausch; lateinisch Darius; * um 380 v. Chr.; † Juli 330 v. Chr. bei Hekatompylos (beim heutigen Damghan, Iran), mit dem Beinamen Kodomannos) war als Nachfolger des Arses von 336 bis 330 v. Chr. der letzte persische König des Achämenidenreichs. Er war seinem Gegenspieler Alexander dem Großen, der das persische Reich ab 334 v. Chr. eroberte, nicht gewachsen und wurde auf der Flucht vor dem Makedonenkönig von einer Gruppe Adliger um den Satrapen Bessos ermordet.
  • Darius III (c. 380 – July 330 BC), originally named Artashata and called Codomannus by the Greeks, was the last king of the Achaemenid Empire of Persia from 336 BC to 330 BC. Artashata adopted Darius as a dynastic name.After Artaxerxes III of Persia and all of his sons were killed by the vizier Bagoas, the vizier installed a cousin of Artaxerxes III, Artashata, on the Persian throne as Darius III. When Darius tried to act independently of the vizier, Bagoas tried to poison him, but Darius was warned and forced Bagoas to drink the poison himself. The new king found himself in control of an unstable empire, large portions of which were governed by jealous and unreliable satraps and inhabited by disaffected and rebellious subjects. However, he lacked the skills and experience to deal with these problems.In 334 BC, Alexander the Great began his invasion of the Persian Empire and subsequently defeated the Persians in a number of battles before looting and destroying the capital Persepolis, by fire, in 331 BC. With the Persian Empire now effectively under Alexander's control, Alexander then decided to pursue Darius. Before Alexander reached him, however, Darius was killed by the satrap Bessus, who was also his cousin.
  • 다리우스 3세(기원전 380년 ~ 기원전 330년, 페르시아어 داریوش 다리우슈)는 페르시아 제국의 아케메네스 왕조의 마지막 왕으로 기원전 336년부터 기원전 330년까지 재위했다. 그는 알렉산드로스 대왕의 원정으로 폐위되었고 페르시아 제국은 멸망했다.기원전 338년에 페르시아 제국의 환관이자 군인인 바고아스는 쿠데타를 일으켜 아르타크세르크세스 3세를 처형하고, 2년 후에는 유배된 그의 아들 아르세스마저 처형했다. 바고아스는 자신이 마음대로 조정할 수 있는 자를 왕에 앉히려고 왕가에서 갈라져나온 먼 친척인 코도만누스를 지정하여 왕에 임명했는데 그가 바로 다리우스 3세이다. 다리우스 3세의 아버지는 아트라크세르크세스의 조카였고 어머니는 아르타크세르크세스 2세의 딸인 시시감비스였다. 다리우스 3세는 왕위에 오르자마자, 야심많은 환관의 바고아스의 영향에서 벗어나겠다고 선언했고 쿠데타를 꾸몄다. 이 말을 들은 바고아스는 독배를 왕에게 주어 죽이고 자신이 왕위에 오르려 했으나, 다리우스는 그 잔을 도리어 바고아스에게 주어 죽였다. 다리우스 3세가 즉위했을 때 제국은 불안정하고 많은 땅을 지배하고 있는 속주 총독들은 질투심이 많고 믿을 수 없는 상태였다.기원전 337년에 마케도니아의 필리포스 2세는 페르시아 지배 아래에 있는 그리스 도시들의 해방을 위해 코린토스 동맹을 결성하고, 이듬해 소아시아에 선발대를 보냈다. 그러나 그해 7월에, 그는 배후가 정확히 밝혀지지 않은 채 암살당했고 아들인 알렉산드로스 대왕이 뒤를 이었다. 기원전 334년 봄에, 알렉산드로스는 군대를 이끌고 다르다넬스 해협을 건넜다. 전쟁에 대한 준비가 전혀 되어있지 않은 채, 이들을 맞은 페르시아의 군대는 속주총독들이 맞서 싸웠으나 그라니코스 강에서 패배했다. 다음해 알렉산드로스는 소아시아의 대부분을 점령한 후, 킬리키아까지 진격했다. 기원전 333년에 다리우스는 직접 페르시아 내륙에서 대군을 모아 출전했으나 11월 이수스에서 패배해 도망쳤고 그의 어머니인 시시감비스와 처자식들이 알렉산드로스의 포로가 되었다. 그 후 알렉산드로스에게 강화하자는 편지를 2번이나 보냈고 마케도니아와 페르시아가 동맹을 맺는 조건으로 막대한 재물을 주고, 유프라테스 강 서쪽에 있는 페르시아 영토를 마케도니아에게 모두 넘겨주겠으며, 자기 딸과 결혼하라고 했다. 알렉산드로스는 이러한 강화의 제의를 다 거절하고 메소포타미아로 진격했다.이에 다리우스는 마케도니아 군이 유프라테스 강과 티그리스 강을 건너게 하고 기원전 331년 10월 1일에 지금의 이라크 모술의 동쪽에 있는 가우가멜라에서 전투를 벌였으나 크게 패해서, 엑바타나로 피난하였고 알렉산드로스가 추격하자 다시 동쪽으로 박트리아까지 피난하였지만 자신의 부하이자 바고아스의 친척이었던 베수스일파에게 잡혀 처형되었다.
  • Darius III (Perzisch: داریوش/Dâriûsh, Oud-Perzisch: Darayavaush, Grieks Δαρεῖος/Dareios) of Codomannus (Grieks: Κοδομανός/Kodomanos) die regeerde van 336 tot 330 v.Chr., was de laatste koning van het Perzische Rijk uit de dynastie der Achaemeniden. Zijn regering stond vrijwel geheel in het teken van de strijd tegen Alexander de Grote.
  • III. Dárajavaus (ógörög Δαρειος, III. Dareiosz Kodomannosz, óperzsa 𐎭𐎼𐎹𐎺[𐏃, Dārayava(h)uš, újperzsa ‏داریوش‎, Dāriyūš [dɔːriˈuːʃ], (Kr. e. 381 – Kr. e. 330. eleje) perzsa király Kr. e. 336-tól haláláig.
  • Darío III Codomano (en persa moderno داریوش Dāriyūsch, en persa antiguo Dārayavahusch o Dārayavausch) (circa 380 - 330 a. C.), último rey persa de la Dinastía Aqueménida (338-330 a. C.).En el año 338 a. C. el visir y eunuco Bagoas, jefe de la guardia real, envenenó al rey Artajerjes III, y promovió el ascenso de Arsés, hijo de Artajerjes. Sin embargo, ante el riesgo de que Arsés pudiera eliminarle, envenenó a Arsés a principios del año 336 a. C., e intentó instalar en el trono a un nuevo monarca que le resultara más fácil de controlar. Eligió para este fin a Darío, miembro relativamente lejano de la dinastía real, que se había distinguido en combate de campeones durante la guerra contra los cadusios (cadusii) del noroeste de Irán (Juniano Justino, 10.3; Diodoro, Biblioteca histórica 17.6. 1-2), y que servía en ese momento como mensajero real (Plutarco, Vida de Alejandro, 18.7-8). Darío era hijo de Arsames, hijo a su vez de Ostanes (hermano de Artajerjes II), y de Sisigambis, hija de Artajerjes II Mnemón; el apelativo Codomano parece ser una forma adaptada al griego de su verdadero nombre, antes de adoptar el de Darío, para así evocar a Darío I y ganar legitimidad sobre el trono. El nuevo rey pronto demostró ser más independiente y capacitado de lo esperado por Bagoas, que intentó recurrir de nuevo al veneno para eliminar al rey persa. Sin embargo, esta vez no tuvo éxito, ya que Darío, prevenido de las intenciones de Bagoas, le ordenó beber de la copa envenenada que éste le ofrecía (Diodoro, op. cit. 17.5.6).
  • ダレイオス3世(英語:Darius III、ペルシア語:داریوش、紀元前380年? - 紀元前330年)は、アケメネス朝ペルシアの最後の王(在位:紀元前336年 - 紀元前330年)。母はシシュガンビス、妻はスタテイラ1世。娘にのちにアレクサンドロス3世の妃となったスタテイラ2世(母子同名)、ヘファイスティオンの妻になったドリュペティス、がいる。なお、ダレイオス3世の画として有名なこの参考画像は、火山の噴火によって埋没したポンペイから出土したものである。
dbpedia-owl:child
dbpedia-owl:deathPlace
dbpedia-owl:dynasty
dbpedia-owl:occupation
dbpedia-owl:parent
dbpedia-owl:spouse
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:thumbnailCaption
  • Dariusà labataille d'Issos
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 51052 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 8916 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 76 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110605600 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:charte
  • Monarque
prop-fr:conjoint
prop-fr:dateDeDécès
  • 330 (xsd:integer)
prop-fr:dateDeNaissance
  • v. 380 av. J.-C.
prop-fr:dynastie
prop-fr:enfants
prop-fr:fonction
  • Grand Roi Achéménide
prop-fr:jusqu'auFonction
  • 330 (xsd:integer)
prop-fr:lieuDeDécès
prop-fr:légende
  • Darius à la bataille d'Issos
prop-fr:mère
prop-fr:nom
  • Darius Codoman
prop-fr:prédécesseur
prop-fr:père
  • Arsamès
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:àPartirDuFonction
  • 336 (xsd:integer)
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Darius III Codoman (v. 380 av. J.-C. - 330 av. J.-C.) est roi de Perse de 336 av. J.-C. à sa mort en 330 av. J.-C.. Vaincu par Alexandre le Grand, il est le dernier roi de l'Empire achéménide.
  • Dario III Codomano (380 a.C. – Battriana, 330 a.C.) fu l'ultimo esponente degli Achemenidi sul trono di Persia, testimone delle strepitose conquiste di Alessandro Magno, il quale in pochi anni conquistò il più grande impero che il mondo avesse fino a quel momento conosciuto.
  • Dario III.a (K.a. c. 380-330), Dario III.a Kodomano ere deitua, Akemenestar dinastiaren azken errege persiarra (K.a. 338-330) izan zen.Dario I.a gogoratu eta tronuan legitimitate handiagoa izateko Dario izena hartu aurretik, badirudi Kodomano erabili zuela, bere jatorrizko izena grekora egokitutako forma.Lehenago beste batzuekin egin bezala, oraingoan ere Bagoas bisir eta eunukoa saiatu zen erregea pozoi bidez hiltzen, baina oraingoan ez zuen arrakastarik izan.
  • III. Darius ya da Kodomannus (MÖ 380 - MÖ 330; Farsça: داریوش Dâriyûş ) İran´da Ahameniş İmparatorluğu'nun son hükümdarıdır. MÖ 336 - MÖ 330 yılları arasında tahtta kalmıştır. Büyük İskender´in İran topraklarına girip ele geçirmesinin ardından devrilmiştir.
  • Darius III (atau Codomannus) (c. 380–330 SM, Persia داریوش Dāriūš, diucapkan [dɔːriˈuːʃ]) adalah raja terakhir Kekaisaran Achaemenid Persia dari tahun 336 SM hingga 330 SM. Ia jatuh dari jabatannya akibat penaklukan Alexander Agung.
  • Darius III (Perzisch: داریوش/Dâriûsh, Oud-Perzisch: Darayavaush, Grieks Δαρεῖος/Dareios) of Codomannus (Grieks: Κοδομανός/Kodomanos) die regeerde van 336 tot 330 v.Chr., was de laatste koning van het Perzische Rijk uit de dynastie der Achaemeniden. Zijn regering stond vrijwel geheel in het teken van de strijd tegen Alexander de Grote.
  • III. Dárajavaus (ógörög Δαρειος, III. Dareiosz Kodomannosz, óperzsa 𐎭𐎼𐎹𐎺[𐏃, Dārayava(h)uš, újperzsa ‏داریوش‎, Dāriyūš [dɔːriˈuːʃ], (Kr. e. 381 – Kr. e. 330. eleje) perzsa király Kr. e. 336-tól haláláig.
  • ダレイオス3世(英語:Darius III、ペルシア語:داریوش、紀元前380年? - 紀元前330年)は、アケメネス朝ペルシアの最後の王(在位:紀元前336年 - 紀元前330年)。母はシシュガンビス、妻はスタテイラ1世。娘にのちにアレクサンドロス3世の妃となったスタテイラ2世(母子同名)、ヘファイスティオンの妻になったドリュペティス、がいる。なお、ダレイオス3世の画として有名なこの参考画像は、火山の噴火によって埋没したポンペイから出土したものである。
  • Dariusz III (-zm.330 r. p.n.e.) – ostatni król perski z dynastii Achemenidów. Rządził jako Król Królów w latach 336-330 p.n.e.. W języku perskim jego imię było wymawiane Darajawausz, w języku greckim nazywany Dareios Kodomanos, w języku egipskim Inczriusza.Pochodził z bocznej linii Achemenidów. Urodził się jako Artaszata (gr. Artaksates) , syn Arsamesa i Sysygambis, córki Artakserksesa II. Jego dziadkiem był Ostanes I - jeden z braci Artakserksesa II. W latach 344-336 p.n.e.
  • Darios III Codomà (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemènida del Imperi Persa, del 336 aC al 330 aC.El seu nom ari era Artašata i s'havia distingit en la guerra contra els caducis. Havia servit també com a correu reial, i era probablement sàtrapa d'Armènia (d'on la família per part de mare tenía origen) nomenat vers el 438 aC.Vers el 337 aC es va revoltar a Armènia contra el rei Arsès al·legant la seva joventut i que estava dominat pel seu visir, l'eunuc Bagoas.
  • Darius III (c. 380 – July 330 BC), originally named Artashata and called Codomannus by the Greeks, was the last king of the Achaemenid Empire of Persia from 336 BC to 330 BC. Artashata adopted Darius as a dynastic name.After Artaxerxes III of Persia and all of his sons were killed by the vizier Bagoas, the vizier installed a cousin of Artaxerxes III, Artashata, on the Persian throne as Darius III.
  • Dareios III. (Altgriechisch: Δαρεῖος; persisch ‏داریوش‎ Dāriyūsch dɔːriˈuːʃ; altpersisch Dārayavahusch, Dārayavausch; lateinisch Darius; * um 380 v. Chr.; † Juli 330 v. Chr. bei Hekatompylos (beim heutigen Damghan, Iran), mit dem Beinamen Kodomannos) war als Nachfolger des Arses von 336 bis 330 v. Chr. der letzte persische König des Achämenidenreichs. Er war seinem Gegenspieler Alexander dem Großen, der das persische Reich ab 334 v. Chr.
  • Dareios III. Kodomannos (řecky Δαρείος, staropersky Dárajavauš [ Perské písmeno DaPerské písmeno APerské písmeno RaPerské písmeno YaPerské písmeno VaPerské písmeno UPerské písmeno Sha ]; kolem 380 př. n. l. – 330 př. n. l.) byl perský velkokrál z rodu Achaimenovců vládnoucí v letech 336–330 př. n. l. Jeho otcem byl Arsanés, vnuk krále Dareia II., matkou Sisygambis, dcera Artaxerxa II. Dareios III.
  • Дарий III Кодоман (на персийски Дараявауш) (380 пр.н.е. - 330 пр.н.е.) е последният персийски владетел от рода на Ахеменидите. Окончателно губи властта си при битката близо до днешното Иракско селце Гавгамела (от персийски "оборът на камилата"), чието име му е дадено след катастрофалния поход на основателя на Персийската империя Кир II (на персийски Куруш)След като амбициозния евнух Багоа убива персийския владетел Артаксеркс III през 338 пр.н.е.
  • Да́рий III (др.-перс. Дараявауш, что означает «Добронравный») — персидский царь, правил в 336 — 330 годах до н. э. Представитель боковой линии Ахеменидского рода, его отец Арсам был сыном Остана, сына Дария II. До вступления на престол занимал пост сатрапа Армении и носил имя Кодоман (Кодоманн). Был посажен на престол придворной знатью в 45-летнем возрасте и принял тронное имя Дарий III. Вскоре Дарий устранил евнуха Багоя, попытавшегося отравить его.
  • Darío III Codomano (en persa moderno داریوش Dāriyūsch, en persa antiguo Dārayavahusch o Dārayavausch) (circa 380 - 330 a. C.), último rey persa de la Dinastía Aqueménida (338-330 a. C.).En el año 338 a. C. el visir y eunuco Bagoas, jefe de la guardia real, envenenó al rey Artajerjes III, y promovió el ascenso de Arsés, hijo de Artajerjes. Sin embargo, ante el riesgo de que Arsés pudiera eliminarle, envenenó a Arsés a principios del año 336 a.
  • 다리우스 3세(기원전 380년 ~ 기원전 330년, 페르시아어 داریوش 다리우슈)는 페르시아 제국의 아케메네스 왕조의 마지막 왕으로 기원전 336년부터 기원전 330년까지 재위했다. 그는 알렉산드로스 대왕의 원정으로 폐위되었고 페르시아 제국은 멸망했다.기원전 338년에 페르시아 제국의 환관이자 군인인 바고아스는 쿠데타를 일으켜 아르타크세르크세스 3세를 처형하고, 2년 후에는 유배된 그의 아들 아르세스마저 처형했다. 바고아스는 자신이 마음대로 조정할 수 있는 자를 왕에 앉히려고 왕가에서 갈라져나온 먼 친척인 코도만누스를 지정하여 왕에 임명했는데 그가 바로 다리우스 3세이다. 다리우스 3세의 아버지는 아트라크세르크세스의 조카였고 어머니는 아르타크세르크세스 2세의 딸인 시시감비스였다. 다리우스 3세는 왕위에 오르자마자, 야심많은 환관의 바고아스의 영향에서 벗어나겠다고 선언했고 쿠데타를 꾸몄다.
rdfs:label
  • Darius III
  • Dareios III.
  • Dareios III.
  • Dario III
  • Dario III di Persia
  • Dario III.a
  • Darios III de Pèrsia
  • Darius III
  • Darius III
  • Darius III dari Persia
  • Dariusz III
  • Darío III
  • III. Darius
  • III. Dárajavaus perzsa király
  • Дарий III
  • Дарий III
  • ダレイオス3世
  • 다리우스 3세
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • DariusCodoman
is dbpedia-owl:commandant of
is dbpedia-owl:predecessor of
is dbpedia-owl:successor of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:commandant of
is prop-fr:leadera of
is prop-fr:prédécesseur of
is prop-fr:successeur of
is foaf:primaryTopic of