Le stratège Démosthène était un général athénien.En -426, il fut vainqueur des Péloponnésiens à deux reprises, à Amphilochia et à Olpai. Il remplaça également Alcibiade dans le commandement de la flotte qui devait conquérir la Sicile (-415). Il fut appelé en renfort par Nicias qui conduisait cette expédition, et attaqua Syracuse.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le stratège Démosthène était un général athénien.En -426, il fut vainqueur des Péloponnésiens à deux reprises, à Amphilochia et à Olpai. Il remplaça également Alcibiade dans le commandement de la flotte qui devait conquérir la Sicile (-415). Il fut appelé en renfort par Nicias qui conduisait cette expédition, et attaqua Syracuse. Après de nombreux revers, il fut enfin complètement battu sur les bords de l'Assinaros et tomba entre les mains des Syracusains qui l'exécutèrent, ainsi que Nicias (-413).L'une de ses actions les plus fameuses, au cours de la guerre du Péloponnèse, fut de fortifier le port de Pylos, qui fut la base d'où partirent les Athéniens pour assaillir les Spartiates coincés sur l'ilot de Sphactérie. Le démagogue Cléon, venu sur les lieux avec des renforts, s'attribua cette victoire qu'on pouvait devoir à Démosthène, en emmenant les Lacédémoniens captifs en Attique.
  • Демосфен, сын Алкисфена, (? - 413 гг. до н.э.) - афинский полководец периода Пелопоннесской войны. Впервые упоминается Фукидидом в хронике боевых действий Пелопоннесской войны в 426 г. до н.э. в Этолии. Он с тридцатью кораблями был направлен на подрыв коринфского влияния в Западной Греции. Действуя в союзе с навпактскими мессенцами, акарнанами и серифянами, он атаковал союзную Коринфу Левкаду и опустошил этот город. Выступив против этолийцев с небольшим войском из гоплитов, он потерпел поражение от легковооружённых этолийцев, из-за чего был вынужден остаться в Навпакте, опасаясь гнева афинян. В Этолию прибыло трёхтысячное пелопоннесское войско под командованием Эврилоха и вместе с этолийцами напало на Навпакт. Усилиями Демосфена и тысячи афинян Эврилох был вынужден отступить.Эврилох напал на Аргос Амфилохийский. Демосфен вместе с 20 афинскими кораблями пришёл на помощь аргосцам, принял командование над собранным войском акарнанов, амфилохийцев, мессенцев и небольшого отряда афинян, и в битве при Ольпее, умело организовав засаду разбил сильную армию пелопоннесцев. Эврилох пал в бою. Демосфен позволил свободно отступить пелопоннесцам, чтобы вызвать недоверие между ними и их союзниками. Когда же вслед за пелопоннесцами попытались выступить их союзники, Демосфен атаковал и снова нанёс им значительный урон. Немного позднее Демосфен напал на амбракийское войско, выступившее против Аргоса Амфилохийского, и почти полностью истребил его.В 425 г. до н.э. Демосфен, живший в Афинах как частное лицо, добровольно присоединился к флоту, направленному в Сицилию для поддержки проафински настроенных городов, теснимых Сиракузами. Застигнутая бурей афинская эскадра в 40 кораблей была вынуждена пристать к Пилосу в Мессении. Демосфен указывал на то, что эта территория необитаема, укреплена самой природой и, находясь недалеко от Спарты, может послужить хорошей базой для флота. Его мнение не было принято другими военачальниками, но афинские воины от вынужденного бездействия во время бури сами за 6 дней возвели укрепления. Демосфен с пятью кораблями остался в Пилосе, в то время как остальные корабли отправились выполнять основное задание.Появление афинского военного лагеря в Мессении создавало серьёзную угрозу Спарте. Спартанцы были вынуждены срочно свернуть своё вторжение в Аттику и выступить с флотом и войском против афинян в Пилосе. В битве при Пилосе Демосфен одержал победу над спартанцами и осадил их гарнизон, высадившийся напротив Пилоса на острова Сфактерия. После долгой осады в сражении на острове Демосфен снова победил спартанцев и вместе с Клеоном вынудил к сдаче спартанский гарнизон. В 424 г. до н.э. Демосфен сумел захватить гавань Мегары Нисею. Вместе с другим военачальником Гиппократом предпринял неудачное вторжение в Беотию. Несогласованность действий двух военачальников привели к серьёзному поражению Афин при Делии.В 417 г. до н.э. Демосфен руководил эвакуацией афинян из Эпидавра после неудачной битве при Мантинее.В 415 г. до н.э. Афины предприняли военную экспедицию на Сицилию. В 414 г. до н.э. Демосфен и Эвримедонт были отправлены под Сиракузы с сильным подкреплением на помощь Никию. Однако помощь не улучшила положение афинян. В морской битве афиняне потерпели поражение. Афинское войско начало отступление и тоже было разгромлено. Попавшие в плен Никий и Демосфен были казнены, хотя против этого выступали Гермократ и Гилипп, командовавшие сиракузянами.Штоль Г.В. характеризует его следующим образом: «Демосфен, сын Алкисфена, без сомнения должен быть признан самым замечательным полководцем за время между Периклом и Алкивиадом. Это был человек с предприимчивым духом, не знавшем покоя, блестящей храбрости, смелый и решительный, полный присутствия духа в опасности, ловкий во всех военных хитростях, в умении пользоваться местностью, в расположении засад, в нападении на неприятеля врасплох.»
  • デモステネス(古典ギリシア語: Δημοσθένης、ラテン文字転記:Dēmosthénēs、Demosthenes、? - 紀元前413年)は、古代ギリシア、ペロポネソス戦争期のアテナイの将軍。
  • Demosthenes, der Sohn des Alkisthenes, († 413 v. Chr. in Sizilien) war ein athenischer Strategos während des Peloponnesischen Krieges (431 - 404 v. Chr.). Er ist nicht mit dem ungleich bekannteren Athener Politiker und Rhetoriker Demosthenes zu verwechseln, der ein Jahrhundert später zahlreiche auch historisch bedeutsame Reden, darunter die Philippika, verfasste.
  • Demóstenes (griego: Δημοσθένης, murió en 413 a. C.). Era hijo de Alcístenes, y fue estratego ateniense durante la guerra del Peloponeso. Aparece por vez primera en la historia en 426 a. C. en una invasión de Etolia. La invasión fue un fracaso y Demóstenes no volvió a Atenas, temiendo por su vida. Después, ese año, Ambracia invadió Acarnania, y los acarnienses solicitaron ayuda a Demóstenes, quien estaba patrullando la costa del mar Jónico con veinte barcos atenienses. Desembarcó en Olpas y derrotó a un ejército espartano bajo el mando de Euríloco que había ido a ayudar a los ambraciotas. Euríloco murió en la batalla y los acarnienses y ambraciotas firmaron un tratado de paz. Véase batalla de Olpas.En 425 a. C. estaba aún patrullando el mar Jónico, y se le ordenó unirse a la flota procedente de Atenas para sofocar una revuelta en Sicilia. Debido a una tormenta, Demóstenes en vez de eso desembarcó en Pilos en el Peloponeso. Para tener a sus soldados ocupados, les hizo fortificar el puerto, proporcionando a Atenas una base firme cerca de Esparta. La capital lacedemonia, mientras tanto, desembarcó un ejército en la vecina isla de Esfacteria, y Demóstenes trasladó sus hombres a la playa para prevenir que los espartanos, mandados por Brásidas, desembarcaran allí. El desembarco espartano fue rechazado, y la flota ateniense (habiendo regresado de su viaje a Sicilia) llegó para dar caza los barcos espartanos. Los espartanos intentaron negociar la paz pero se truncó, y Cleón fue enviado a ayudar a Demóstenes, quien había planeado una invasión de Esfacteria. Los dos strategoi atenienses la invadieron y los espartanos se rindieron. Véase batalla de Pilos y batalla de Esfacteria.En 424 a. C., Demóstenes e Hipócrates intentaron capturar Megara, pero fueron derrotados por Brásidas. Demóstenes entonces fue a Naupacto para ayudar en una revolución democrática, y reunir las tropas para una invasión de Beocia. Demóstenes e Hipócrates se unieron para coordinar sus ataques e Hipócrates fue derrotado en la batalla de Delio. Demóstenes en lugar de ir atacó Sición y fue derrotado también. En 421 a. C., Demóstenes fue uno de los signatarios de la Paz de Nicias que terminó con la primera mitad de la guerra. (Otro Demóstenes fue también un signatario de Esparta.)En 417 a. C. Demóstenes fue responsable de la evacuación de las tropas atenienses de Epidauro tras la batalla de Mantinea. Organizó juegos atléticos y las tropas atenienses escaparon mientras los epidauros estaban distraídos. En 415 a. C. Atenas invadió Sicilia. Una flota espartana pronto llegó para reforzar a sus aliados en Siracusa, y se llegó a un punto muerto. En 414 a. C. Demóstenes y Eurimedonte fueron enviados con una nueva flota de setenta y tres barcos y 5000 hoplitas. Demóstenes desembarcó sus tropas y dirigió y dirigió un audaz ataque nocturno sobre las fuerzas siracusanas. Después de un éxito inicial, las tropas atenienses se desorganizaron y confundieron en la caótica operación nocturna, y fueron obligados por el comandante espartano Gilipo a ir por una ruta. Tras la derrota, y en vista de que la enfermedad se cebó en el campamento ateniense, Demóstenes sugirió que levantaran inmediatamente el campamento y regresaran a Atenas, donde se les necesitaba para la defensa contra la invasión espartana del Ática. Nicias, el máximo comandante ateniense, al principio se negó, hasta que llegaran más espartanos. Sin embargo, mientras se preparaban para hacerlo, hubo un eclipse lunar, que retrasó la partida al ser considerado un mal augurio. Los siracusanos y espartanos les tendieron una trampa en el puerto y Eurimedonte murió. Los espartanos forzaron a los atenienses a volver a desembarcar a sus hombres. Demóstenes pensaba que todavía podían huir, pero Nicias quería encontrar un refugio en tierra. Tras unos pocos días de marcha Demóstenes y Nicias se separaron; Demóstenes fue emboscado por los siracusanos y forzado a rendirse. Nicias fue también capturado pronto, y ambos fueron ejecutados contra las órdenes de Gilipo, quien había esperado llevar a Demóstenes a Esparta como prisionero.Demóstenes fue un personaje de Los caballeros de Aristófanes. Junto a Nicias, es un esclavo que derroca a «el Paflagonio»", un personaje que representaba a Cleón. Los personajes se basaban en gente real, contemporána de Aristófanes.
  • Demòstenes (Demosthenes, Δημοσθένης) fou un general atenenc, fill d'Alcístenes.El 426 aC, sisè any de la guerra del Peloponès, fou nomenat comandant juntament amb Procles, d'un esquadró de 30 vaixells per fer una incursió al Peloponès. Va atacar Lèucada i amb l'ajut del acarnanis, la gent de Zante, de Cefalònia i de Còrcira, va atacar territori espartà. Els acarnanis volien seguir endavant però Demòstenes se'n va entornar cap a Naupacte i el van seguir la gent de Còrcira.Llavors va atacar els etolis aliat amb els focis, i després Beòcia, amb la idea de separar el nord de Grècia de l'aliança espartana. Esgotats els recursos del seu cos d'arquers es va haver de retirar, i la retirada fou desastrosa i 120 dels 300 atenencs van morir. Els etolis van enviar ambaixadors a Esparta per demanar ajut contra Naupacte i van rebre un exèrcit dirigit per Euriloc de 3.000 homes. Demòstenes va enviar reforços a Naupacte i altres llocs en perill i es va concertar amb Ambràcia que va atacar a Argos Amfiloc. Euriloc va marxar contra ells i Demòstenes va arribar també a la zona i es va lliurar la batalla a Olpes (Olpae) en la que atenencs i els seus aliats van obtenir la victòria. Mort Euriloc, el cap esparta Mendeu va haver d'acceptar la retirada dels espartans cap al Peloponès. Les forces aliades dels espartans foren derrotades a Idomene.L'any següent va acompanyar a Eurimedó d'Atenes i Sòfocles a Sicília. La flota es va aturar a Pylos on foren atacats pels espartans que venien de l'Àtica i de Còrcira i la flota atenenca es va salvar per l'arribada de reforços que van rodejar als espartans, que van haver de demanar la pau. Demòstenes fou de fet substituït en el comandament per Cleó, però aquest no es va interferir, i el general va desembarcar a dos punts i va forçar als espartans a rendir-se. La gloria va correspondre a Cleó però l'estratègia fou en bona part de Demòstenes.Al 424 aC dirigia amb Hipòcrates les operacions a la Megaride; va sotmetre Nisea, el port de Mègara. Va haver de deixar les operacions al ser atacat per Bràsides. Llavors amb Hipòcrates se'n va anar a Beòcia on aquest darrer va ocupar Dèlion i Demòstenes entrava a Sifes (Siphae) i es va apoderar també de Queronea amb ajut del partit democràtic local. Llavors Demòstenes va cridar 40 vaixells que eren a Naupacte i a forces d'Acarnània però els beocis ja l'esperaven i foren rebutjats. La retirada en direcció a Sició tampoc fou afortunada aquesta vegada.Reapareix a la signatura del tractat del 422 aC i al del 413 aC. Al ser coneguda a Atenes la notícia del setge de l'exèrcit atenenc a Siracusa per Gilip, fou nomenat junt amb Eurimedó per conduir els reforços i va sortir (quan ja Eurimedó havia marxat) amb 65 vaixells, i va arribar a Siracusa massa tard per evitar la derrota atenenca. L'intent de recuperar el turó on era Epipoles (Epipolae) que inicialment fou victoriós, va acabar amb derrota. Llavors va aconsellar la retirada que Nícies no va acceptar. L'arribada de Gilip amb reforços va provocar una nova batalla altra vegada desastrosa pels atenencs, i Demòstenes va aconsellar la retirada per mar amb el que va tenir el suport de Nícies però a la que l'exèrcit es va negar, i finalment la retirada es va fer per terra. La força dirigida per Demòstenes va quedar en mala posició i es va rendir als siracusans a canvi de salvar la vida. Tot i així l'assemblea siracusana va votar la seva execució.
  • Demostenes (gr. Δημοσθένης; zm. 413 p.n.e.) – wódz ateński, strateg i dowódca. Odznaczył się w wielu bitwach podczas wojny peloponeskiej. Wysłany z posiłkami dla Nikiasza oblegającego Syrakuzy w czasie wyprawy sycylijskiej, został w 413 pokonany, wzięty do niewoli i ukarany przez Syrakuzan śmiercią.
  • Demosthenes († ~413 v.Chr. op Sicilië) was een Atheens veldheer en een ervaren strategos in de Peloponnesische Oorlog.In 426 v.Chr. begon Athene een veldtocht in Aetolië en Demosthenes landde met een Atheens leger bij Olpae waar hij Sparta versloeg in de Slag bij Olpae. De Atheners leden zware verliezen en er werd een wapenstilstand gesloten.In 425 v.Chr. werd Demosthenes met een Atheense vloot van vijf triremen naar Sicilië gestuurd om een opstand te onderdrukken, vanwege een storm leed hij echter schipbreuk op de kust van de Peloponnesos bij de stad Pylos. De Atheners bouwden er een nederzetting en er werd een garnizoen gelegerd.De Spartaanse veldheer Brasidas besloot de Atheense nederzetting te omsingelen en uit te hongeren. Demosthenes trok zich in de nacht met 200 hoplieten terug op het eiland Sphacteria. De Atheense vloot nu versterkt met 50 triremen uit Zakynthos versloeg de Spartanen in de Slag bij Pylos.Na de inname van Pylos door Demosthenes bezet Sparta op haar beurt Sphacteria, het Atheense leger voornamelijk peltasten en slingeraars slachten de Spartanen af bij een oud fort in de Slag bij Sphacteria.In 424 v.Chr. werden Demosthenes en Hippocrates bij Megara door Brasidas verslagen. Demosthenes ging daarna naar Boeotië om Griekse huurlingen te ronselen voor een invasie naar Naupactus, om de democratische revolutie te ondersteunen.Na de Atheense nederlaag in de Slag bij Delium, probeerde Demosthenes de Tempel van Delium te heroveren, hij landde bij Sicyon maar de Atheners werden wederom in een ongelijke strijd door Boeotië en Korinthe verslagen.In 421 v.Chr. was Demosthenes één van de afgevaardigden die de Vrede van Nicias ondertekende, het zou een tijdelijke wapenstilstand zijn met Sparta.In 417 v.Chr. leidde Demosthenes na de Slag bij Mantinea de evacuatie van het Atheense leger uit Epidaurus.In 415 v.Chr. stuurde Athene een strafexpeditie onder leiding van Nicias, Lamachus en Alcibiades naar Syracuse.In 414 v.Chr. moesten Demosthenes en Eurymedon met 73 triremen en 5.000 hoplieten de belegering doorbreken. Hij viel in de nacht de Syracusaanse vestingmuur op Epipolae aan, een steile bergklif boven Syracuse. De moedige Atheners werden door de Boeotiërs verslagen en van de klif verdreven, velen stortten in de zee.Demosthenes hierdoor ontmoedigd besloot om terug te keren naar Athene, om Attika te verdedigen tegen een Spartaanse invasie. Vanwege een blokkade in de haven van Syracuse probeerde hij over land Sicilië te verlaten, maar de Syracusanen namen hem en Nicias gevangen.Tegen de orders van Gylippus in, de vlootvoogd van de Syracusaanse vloot, werden ze beide in het openbaar geëxecuteerd.De Siciliaanse expeditie was een catastrofe voor Athene geworden, de machtige Atheense vloot was vernietigd en ca. 9.000 hoplieten waren gesneuveld. Sparta werd als dominante mogendheid erkend in Griekenland.
  • Demostene, figlio di Alcistene (in greco antico Δημοσθένης, traslitterato in Demosthénes; Afidna, metà V secolo a.C. – Siracusa, 413 a.C.), è stato un militare ateniese, attivo durante la guerra del Peloponneso.
  • Demosthenes (Greek: Δημοσθένης, died 413 BC), son of Alcisthenes, was an Athenian general during the Peloponnesian War.
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 695690 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 1457 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 20 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 99063453 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Le stratège Démosthène était un général athénien.En -426, il fut vainqueur des Péloponnésiens à deux reprises, à Amphilochia et à Olpai. Il remplaça également Alcibiade dans le commandement de la flotte qui devait conquérir la Sicile (-415). Il fut appelé en renfort par Nicias qui conduisait cette expédition, et attaqua Syracuse.
  • デモステネス(古典ギリシア語: Δημοσθένης、ラテン文字転記:Dēmosthénēs、Demosthenes、? - 紀元前413年)は、古代ギリシア、ペロポネソス戦争期のアテナイの将軍。
  • Demosthenes, der Sohn des Alkisthenes, († 413 v. Chr. in Sizilien) war ein athenischer Strategos während des Peloponnesischen Krieges (431 - 404 v. Chr.). Er ist nicht mit dem ungleich bekannteren Athener Politiker und Rhetoriker Demosthenes zu verwechseln, der ein Jahrhundert später zahlreiche auch historisch bedeutsame Reden, darunter die Philippika, verfasste.
  • Demostenes (gr. Δημοσθένης; zm. 413 p.n.e.) – wódz ateński, strateg i dowódca. Odznaczył się w wielu bitwach podczas wojny peloponeskiej. Wysłany z posiłkami dla Nikiasza oblegającego Syrakuzy w czasie wyprawy sycylijskiej, został w 413 pokonany, wzięty do niewoli i ukarany przez Syrakuzan śmiercią.
  • Demostene, figlio di Alcistene (in greco antico Δημοσθένης, traslitterato in Demosthénes; Afidna, metà V secolo a.C. – Siracusa, 413 a.C.), è stato un militare ateniese, attivo durante la guerra del Peloponneso.
  • Demosthenes (Greek: Δημοσθένης, died 413 BC), son of Alcisthenes, was an Athenian general during the Peloponnesian War.
  • Демосфен, сын Алкисфена, (? - 413 гг. до н.э.) - афинский полководец периода Пелопоннесской войны. Впервые упоминается Фукидидом в хронике боевых действий Пелопоннесской войны в 426 г. до н.э. в Этолии. Он с тридцатью кораблями был направлен на подрыв коринфского влияния в Западной Греции. Действуя в союзе с навпактскими мессенцами, акарнанами и серифянами, он атаковал союзную Коринфу Левкаду и опустошил этот город.
  • Demóstenes (griego: Δημοσθένης, murió en 413 a. C.). Era hijo de Alcístenes, y fue estratego ateniense durante la guerra del Peloponeso. Aparece por vez primera en la historia en 426 a. C. en una invasión de Etolia. La invasión fue un fracaso y Demóstenes no volvió a Atenas, temiendo por su vida. Después, ese año, Ambracia invadió Acarnania, y los acarnienses solicitaron ayuda a Demóstenes, quien estaba patrullando la costa del mar Jónico con veinte barcos atenienses.
  • Demosthenes († ~413 v.Chr. op Sicilië) was een Atheens veldheer en een ervaren strategos in de Peloponnesische Oorlog.In 426 v.Chr. begon Athene een veldtocht in Aetolië en Demosthenes landde met een Atheens leger bij Olpae waar hij Sparta versloeg in de Slag bij Olpae. De Atheners leden zware verliezen en er werd een wapenstilstand gesloten.In 425 v.Chr.
  • Demòstenes (Demosthenes, Δημοσθένης) fou un general atenenc, fill d'Alcístenes.El 426 aC, sisè any de la guerra del Peloponès, fou nomenat comandant juntament amb Procles, d'un esquadró de 30 vaixells per fer una incursió al Peloponès. Va atacar Lèucada i amb l'ajut del acarnanis, la gent de Zante, de Cefalònia i de Còrcira, va atacar territori espartà.
rdfs:label
  • Démosthène (général)
  • Demostene (generale)
  • Demostenes (wódz ateński)
  • Demosthenes (Militär)
  • Demosthenes (generaal)
  • Demosthenes (general)
  • Demòstenes (general)
  • Demóstenes (general)
  • Демосфен (военачальник)
  • デモステネス (将軍)
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:commandant of
is foaf:primaryTopic of