En droit pénal français, un délit est un degré de qualification d'infractions pénales qui est défini par la gravité de la peine prévue pour les réprimer et qui sont, sauf exception, jugées par un tribunal correctionnel. Le délit est une infraction d'une gravité intermédiaire entre la contravention et le crime. Le délit est, comme le crime et contrairement à la contravention, défini par la loi.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • En droit pénal français, un délit est un degré de qualification d'infractions pénales qui est défini par la gravité de la peine prévue pour les réprimer et qui sont, sauf exception, jugées par un tribunal correctionnel. Le délit est une infraction d'une gravité intermédiaire entre la contravention et le crime. Le délit est, comme le crime et contrairement à la contravention, défini par la loi. Il obéit à des règles de procédure et à des peines principales particulières, les peines correctionnelles.
  • Delikt (z lat. delictum – porušení) je termín, kterým se v kontinentální právní tradici označuje jakékoli porušení práva nebo jím stanovené povinnosti. Je to škodlivé jednání subjektu proti společnosti v nejširším smyslu. V českém právním prostředí se však tento termín v obecném významu používá málo. V jeho základním významu jde o veřejnoprávní přestoupení práva, někdy se ale termín delikt používá jako zkratka pro občanský delikt, což je zaviněný protiprávní úkon popsaný v rámci občanského práva.
  • El delito es definido como una acción típica, anti jurídica, imputable, culpable, sometida a una sanción penal, y a veces a condiciones objetivas de punibilidad. Supone una conducta infraccional del Derecho penal, es decir, una acción u omisión tipificada y penada por la ley.En sentido legal, los códigos penales y la doctrina definen al "delito" como toda aquella conducta (acción u omisión) contraria al ordenamiento jurídico del país donde se produce. La doctrina siempre ha reprochado al legislador debe siempre abstenerse de introducir definiciones en los códigos, pues es trabajo de la dogmática. No obstante, algunos códigos como el Código Penal de España (art. 10) definen al delito, pese a lo dicho.La palabra delito deriva del verbo latino delinquere, que significa abandonar, apartarse del buen camino, alejarse del sendero señalado por la ley. La definición de delito ha diferido y difiere todavía hoy entre escuelas criminológicas. Alguna vez, especialmente en la tradición, se intentó establecer a través del concepto de Derecho natural, creando por tanto el delito natural. Hoy esa acepción se ha dejado de lado, y se acepta más una reducción a ciertos tipos de comportamiento que una sociedad, en un determinado momento, decide punir. Así se pretende liberar de paradojas y diferencias culturales que dificultan una definición universal.
  • Дели́кт (из лат. delictum «проступок, правонарушение») — частный или гражданско-правовой (лат. delictum privatum) проступок, влекущий за собой возмещение вреда и ущерба, взыскиваемые по частному праву в пользу лиц потерпевших.Деликтология - наука о правонарушении.В значительной мере деликт совпадает с преступлением, поскольку последнее влечёт за собой взыскание в пользу потерпевшего; однако существует ряд преступлений, не подлежащих гражданско-правовому взысканию в виду того, что ими не причинено никакого вреда (например, покушение на преступление) или нет лиц, в пользу которых возможно его возмещение (при убийстве лица, не бывшего кормильцем семьи) — и наоборот, ряд частных деликтов, не подлежащих, по своей незначительности с публично-правовой точки зрения, уголовной каре, но причиняющих вред и подлежащих гражданско-правовому возмездию. Поэтому, деликтом в области гражданского права вообще называется всякое противоправное действие (все равно, преступление ли это, проступок или простое имущественное повреждение), вторгающееся в личную или имущественную сферу личности и причиняющее ей тот или иной ущерб, независимо от существующих между лицами гражданско-правовых отношений.Отличительным признаком деликта от правонарушений другого ряда (так называемых квазиделиктов) служит намерение причинить вред, вина, без которой, за некоторыми исключениями, не существует ответственности.
  • Il delitto (dal latino delictum, participio passato del verbo delinquĕre, 'venire meno [al dovere]', composto dal prefisso de- e da linquĕre, 'tralasciare') è, nel diritto, un particolare tipo di illecito. In particolare, il termine viene utilizzato con due diversi significati:nel diritto civile di alcuni ordinamenti di civil law, designa una delle due categorie in cui si dividono gli illeciti civili extracontrattuali (delitto civile); nel diritto penale di vari ordinamenti di civil law, designa una delle due o tre categorie in cui si dividono i reati (delitto penale).
  • Деликтът (на латински: delictum «простъпка, правонарушение») е правен институт на/от римското право. На български се превежда като непозволено увреждане, и включва след себе си за онзи, който го е извършил, задължението да обезщети имуществено пострадалия за щетите, които е претърпял, независимо от наказателната или административнонаказателната юридическа отговорност по казуса.
  • Delitua zuzenbidearen aurkako egitezko nahiz ez-egitezko giza jokabide bat da, erruduntzat jotzen den pertsona jakin bati egozten zaiona, eta indarrean dagoen zigor-zuzenbidearen arauetan oinarrituta zigor daitekeena.cs:Zločin
  • In der Kriminologie wird die Bezeichnung Delikt als allgemeiner (eher soziologisch als juristisch definierten) Begriff für eine strafrechtlich relevante Verfehlung verwandt. In gleicher Weise sprechen Soziologie und Kriminologie vom Straftäter auch als von dem Delinquenten. Von Delinquenz wird in den Sozialwissenschaften sowohl bei der vollendeten Begehung krimineller Delikte (dann gleichbedeutend mit individueller Kriminalität) als auch im Sinne einer anhand objektiver Kriterien (in der Regel Handlungen) feststellbaren, subjektiv verankerten Neigung dazu gesprochen. Kriminologisch werden bestimmte Arten von Straftaten oder Rechtsverstößen auch zu Deliktgruppen zusammengefasst: Beziehungsdelikte Drogendelikte Gewaltdelikte Sittlichkeitsdelikte VerkehrsdelikteIm allgemeinen Sprachgebrauch spricht man bei vorgeblich „entschuldbaren“ Taten auch von einem Kavaliersdelikt.
  • Delict (from lat. to fail, commit a fault) is a term in civil law jurisdictions for some kind of legal wrong, but its meaning is very different from one jurisdiction to another. Aside from mixed common law systems such as Scotland, South Africa and Zimbabwe, delict is generally not a legal term used in common law jurisdictions.The exact meaning of delict varies between legal systems but it is always centred on the Roman law idea of wrongful conduct.In Spanish law, delito is any breach of criminal law (similar to criminal offence). In Italian law, delitto penale, is the same concept, but delitto civile, like delict in Scottish law, is an intentional or negligent act which gives rise to a legal obligation between parties even though there has been no contract between them, akin to common-law tort. German-speaking countries use the word Delikt to refer to criminality (similar to English deliquency), but Deliktsrecht is a branch of civil law (similar to tort law). In French law, délit penal is an intentional wrong of intermediate seriousness (between contravention and crime), while délit civil, again, is a tort-like wrong.
  • El delicte, en sentit estricte, és definit com una conducta o acció típica (tipificada per la llei), antijurídica (contrària a Dret), culpable i punible. Representa una conducta infraccional del Dret penal, és a dir, una acció o omissió tipificada i penada per la llei. La paraula deriva del verb llatí delinquere, que significa 'abandonar', 'apartar del bon camí', 'allunyar-se del sender assenyalat per la llei'.La definició de delicte ha diferit i difereix encara avui entre escoles criminològiques. Alguna vegada, especialment en la tradició iberoamericana, es va mirar d'establir a través del concepte de dret natural, creant per tant el delicte natural. Avui aquesta accepció s'ha deixat de banda i s'accepta més una reducció a certs tipus de comportament que una societat, en un cert moment, decideix de punir. Així es vol alliberar de paradoxes i diferències culturals que dificulten una definició universal.
  • Czyn niedozwolony – termin prawniczy oznaczający działanie wyrządzające szkodę innej osobie. Nie zawsze musi to być działanie zawinione. Skutkiem czynu niedozwolonego jest powstanie zobowiązania między sprawcą szkody a poszkodowanym, którego treścią jest przywrócenie rzeczy do stanu poprzedniego bądź zapłacenie odszkodowania (zobowiązanie z czynu niedozwolonego).
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 1159268 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 3159 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 17 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 111026384 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:base
  • CP
  • CPP
prop-fr:numéro
  • 131 (xsd:integer)
  • 222 (xsd:integer)
  • 381 (xsd:integer)
prop-fr:texte
  • art. 222-37
  • art. 381, al. 2
  • article 131-10
  • article 131-3
  • article 131-4
  • article 131-6
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • En droit pénal français, un délit est un degré de qualification d'infractions pénales qui est défini par la gravité de la peine prévue pour les réprimer et qui sont, sauf exception, jugées par un tribunal correctionnel. Le délit est une infraction d'une gravité intermédiaire entre la contravention et le crime. Le délit est, comme le crime et contrairement à la contravention, défini par la loi.
  • Деликтът (на латински: delictum «простъпка, правонарушение») е правен институт на/от римското право. На български се превежда като непозволено увреждане, и включва след себе си за онзи, който го е извършил, задължението да обезщети имуществено пострадалия за щетите, които е претърпял, независимо от наказателната или административнонаказателната юридическа отговорност по казуса.
  • Delitua zuzenbidearen aurkako egitezko nahiz ez-egitezko giza jokabide bat da, erruduntzat jotzen den pertsona jakin bati egozten zaiona, eta indarrean dagoen zigor-zuzenbidearen arauetan oinarrituta zigor daitekeena.cs:Zločin
  • Czyn niedozwolony – termin prawniczy oznaczający działanie wyrządzające szkodę innej osobie. Nie zawsze musi to być działanie zawinione. Skutkiem czynu niedozwolonego jest powstanie zobowiązania między sprawcą szkody a poszkodowanym, którego treścią jest przywrócenie rzeczy do stanu poprzedniego bądź zapłacenie odszkodowania (zobowiązanie z czynu niedozwolonego).
  • El delito es definido como una acción típica, anti jurídica, imputable, culpable, sometida a una sanción penal, y a veces a condiciones objetivas de punibilidad. Supone una conducta infraccional del Derecho penal, es decir, una acción u omisión tipificada y penada por la ley.En sentido legal, los códigos penales y la doctrina definen al "delito" como toda aquella conducta (acción u omisión) contraria al ordenamiento jurídico del país donde se produce.
  • In der Kriminologie wird die Bezeichnung Delikt als allgemeiner (eher soziologisch als juristisch definierten) Begriff für eine strafrechtlich relevante Verfehlung verwandt. In gleicher Weise sprechen Soziologie und Kriminologie vom Straftäter auch als von dem Delinquenten.
  • Delict (from lat. to fail, commit a fault) is a term in civil law jurisdictions for some kind of legal wrong, but its meaning is very different from one jurisdiction to another.
  • Дели́кт (из лат. delictum «проступок, правонарушение») — частный или гражданско-правовой (лат.
  • Il delitto (dal latino delictum, participio passato del verbo delinquĕre, 'venire meno [al dovere]', composto dal prefisso de- e da linquĕre, 'tralasciare') è, nel diritto, un particolare tipo di illecito.
  • Delikt (z lat. delictum – porušení) je termín, kterým se v kontinentální právní tradici označuje jakékoli porušení práva nebo jím stanovené povinnosti. Je to škodlivé jednání subjektu proti společnosti v nejširším smyslu. V českém právním prostředí se však tento termín v obecném významu používá málo.
  • El delicte, en sentit estricte, és definit com una conducta o acció típica (tipificada per la llei), antijurídica (contrària a Dret), culpable i punible. Representa una conducta infraccional del Dret penal, és a dir, una acció o omissió tipificada i penada per la llei.
rdfs:label
  • Délit pénal en France
  • Czyn niedozwolony
  • Delict
  • Delicte
  • Delikt
  • Delikt
  • Delito
  • Delitto
  • Delitu
  • Деликт
  • Деликт
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:classification of
is skos:subject of
is foaf:primaryTopic of