Le mot décroissance désigne en français deux notions bien différentes : un phénomène économique qui touche des pays ayant connu de forts taux de croissance économique par le passé, lorsque d'autres pays (comme les « BRICS » ou les pays dit « émergents ») prennent la relève et accèdent à leur tour massivement à des ressources planétaires (minéraux, énergies fossiles, eau, sols, biosphère...) qui, elles, n'augmentent pas ; un concept à la fois politique, économique et social selon lequel l'accroissement permanent de la démographie mondiale et la croissance économique censée en découler ne sont pas des bienfaits pour l'humanité, mais représentent des dangers pour l'environnement, pour la paix, voire, selon les prévisions les plus pessimistes, pour la survie de l’Homo sapiens en tant qu'espèce, ce qui l'oppose au développement durable.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le mot décroissance désigne en français deux notions bien différentes : un phénomène économique qui touche des pays ayant connu de forts taux de croissance économique par le passé, lorsque d'autres pays (comme les « BRICS » ou les pays dit « émergents ») prennent la relève et accèdent à leur tour massivement à des ressources planétaires (minéraux, énergies fossiles, eau, sols, biosphère...) qui, elles, n'augmentent pas ; un concept à la fois politique, économique et social selon lequel l'accroissement permanent de la démographie mondiale et la croissance économique censée en découler ne sont pas des bienfaits pour l'humanité, mais représentent des dangers pour l'environnement, pour la paix, voire, selon les prévisions les plus pessimistes, pour la survie de l’Homo sapiens en tant qu'espèce, ce qui l'oppose au développement durable. Utilisé et revendiqué le plus couramment par la plupart des courants anti-productivistes et anti-consuméristes et plusieurs courants écologistes, le mot « décroissance » est occasionnellement complété par les adjectifs « soutenable » et « convivial ». De manière générale, on parle de mouvement de la décroissance et on qualifie ses adeptes de décroissants ou, plus prudemment, d'objecteurs de croissance.La présente page développe uniquement cette deuxième définition du terme, plus étendue que la première.
  • Decrescimento é um conceito econômico, mas também político, cunhado na década de 1970, parcialmente baseado nas teses do economista romeno e criador da bioeconomia, Nicholas Georgescu-Roegen as quais foram publicadas em seu livro The Entropy Law and the Economic Process (1971).A tese do decrescimento baseia-se na hipótese de que o crescimento econômico - entendido como aumento constante do Produto Interno Bruto (PIB) - não é sustentável pelo ecossistema global. Esta idéia é oposta ao pensamento econômico dominante, segundo o qual a melhoria do nível de vida seria decorrência do crescimento do PIB e portanto, o aumento do valor da produção deveria ser um objetivo permanente da sociedade.A questão principal, segundo os defensores do decrescimento - dos quais Serge Latouche é o mais notório - é que os recursos naturais são limitados e portanto não existe crescimento infinito. A melhoria das condições de vida deve, portanto, ser obtida sem aumento do consumo, mudando-se o paradigma dominante.
  • El decreixement és un concepte polític, econòmic i social que s'oposa al relatiu consens polític actual sobre el creixement econòmic. El terme decreixement neix a la dècada del 1980 – en part a través de la tesi de Nicholas Georgescu-Roegen – i per la presa de consciència de les conseqüències del consum de recursos naturals per sobre de la seva generació natural en que es basa la societat de consum (que deriva d'un sistema liberal o socialista). Encara que la idea de decreixement ja va sorgir de pensadors crítics amb el desenvolupament i amb la societat de consum. Entre ells estan: Ivan Illich, André Gorz, Cornelius Castoriadus, o François Partant. A partir dels anys 90 comença a agafar força com a moviment, de la mà d'un dels seus màxims ideòlegs i exponents, l'economista Serge Latouche. En paraules d'ell el sentit del decreixement és: "El decreixement, com a tal, no és verdaderament una alternativa concreta al model actual; seria, més aviat, la matriu que donaria lloc a l'eclosió de múltiples alternatives. Evidentment, qualsevol proposta concreta o contraproposta és a la vegada necessària i problemàtica. A més, Latouche, insisteix en el fet que el decreixement no es tracta d'una opció, sinó que vindrà imposada pels límits al creixement. Idea que reflecteix amb la seva expressió: “Decreixement o barbàrie".Per aprofundir més, la idea del decreixement seria una conseqüència a la següent idea. No és possible el creixement econòmic continu en un planeta limitat. Com ja hem superat molts dels límits ambientals i estem a prop de superar-ne molts més, l'única estratègia que sembla viable a mig i llarg termini és la del decreixement. Per tant, no seria un concepte en negatiu, sinó que a manera d'il·lustració i en paraules de Serge Latouche, seria com "quan un riu es desborda i tots desitgem que "decreixi" perquè les aigües tornin a la normalitat". No és una cosa negativa, sinó necessària.Actualment,i agafant de referència a Latouche, hi ha diversos autors que segueixen donant forma al concepte de decreixement. Un d'ells és el politòleg i escriptor francès Paul Ariès. Aquest autor, en una de les seves conferències sobre el moviment del decreixement que va pronunciar al 2011 (veure http://www.youtube.com/watch?v=PXMzFQpylRg), explica com el concepte del "sempre més", en referència a la inesgotable inèrcia social del produir i consumir sempre més, ens ha portat a perdre la capacitat per posar límits. Tot creant una gran desigualtat social, humana i un esgotament dels recursos naturals.Ariès explica que el decreixement té com a objectiu fer que la gent tingui ganes de canviar la manera de viure i d'utilitzar els recursos. Però per això creu que cal descolonitzar el nostre imaginari. En aquest sentit, utilitza la següent cita d'Albert Einstein: "qui té el cap en forma de martell veu tots els problemes en forma de clau". Explica que en el nostre cas els economistes ens han formatejat el cap de tal manera que els problemes socials els intentem solucionar amb el "sempre més" i això ens ha portat a topar contra el mur en el pla social, humà i mediambiental.Aquest autor, i associat al decreixement, creu que és necessari un creixment en humanitat, és a dir; menys bens i més llaços socials, humans i amb la natura. Esgotament dels recursos energètics: petroli, gas, carbó, urani. Esgotament d'alguns minerals Degradació del medi ambient: efecte hivernacle, canvi climàtic, pèrdua de la biodiversitat i contaminació Degradació de la salut de la fauna, la flora i de la mateixa humanitat: esterilitat, al·lèrgies, malformacions, augment del càncer, sense oblidar-se que l'envelliment de la població és també un factor multiplicador. Evolució d'un mode de vida dels països del nord en detriment dels països del sud: transports, tractament d'escombraries, alimentació (per exemple els països del nord important soja dels països empobrits per alimentar bestiar (7 calories vegetals per una d'animal), energies... Explotació considerada neocolonial dels recursos dels països del sud en detriment de la seva autosuficiència.Aquest productivisme es torna a discutir des de fa poc posant en qüestió el desenvolupament sostenible, concepte que és vist pels partidaris del decreixement com un oxímoron (una contradicció dels mateixos termes): a ritme actual, el 20% de la població consumeix el 80% dels recursos naturals.El consum d'aquests recursos no fa més que accelerar el seu esgotament. El problema de l'esgotament dels recursos energètics tampoc no es té en compte. A la vegada, això multiplica la petjada ecològica (la petjada ecològica es refereix a la superfície necessària per produir els recursos consumits i per absorbir els residus i la contaminació). Aquest 20% de la població més rica, per tant, no té cap altra més opció que reduir la producció i el seu consum per tal de decréixer. Pels seus partidaris el decreixement serà, tard o d'hora, imposat per la reducció dels recursos naturals. Per tant proposen d'anticipar-se a la situació de forma voluntària per pal·liar els efectes negatius que això comportarà a la qualitat de vida de tothom.
  • Nerůst je politické, ekonomické, a sociální hnutí vycházející z environmentalismu, antikonzumerismu a antikapitalismu. Polemizuje s jedním z ústředních cílů mainstreamové ekonomie maximalizovat hospodářský růst. Aktivisté a myslitelé zastávající myšlenku nerůstu jsou přesvědčeni, že za většinou ekologických a sociálních problémů stojí nadprodukce a příliš velká spotřeba. Důležité přitom je, že klíčem k „nerůstové“ společnosti není osobní mučednictví a pokles kvality života. Zastánci nerůstu chtějí maximalizovat štěstí a kvalitu života skrze umenšení spotřeby – tedy společnou prací a menší spotřebou spolu s větším zaměřením na umění, hudbu, rodinu, kulturu a společenství.Na úrovni jednotlivce má být nerůstu dosaženo dobrovolnou skromností. Naopak globální řešení prosazovaná příznivci nerůstu zahrnují regionalizaci ekonomiky, s cílem odstranit závislost lidstva na fosilních palivech a umenšit jeho ekologickou stopu. Nerůst oponuje udržitelnému rozvoji, neboť udržitelný rozvoj si klade za cíl řešení ekologických otázek, činí tak ale s cílem podpořit ekonomický růst, který (jak teoretici nerůstu tvrdí) nedokázal zlepšit životy lidí a nevyhnutelně vede k hlubším škodám na životním prostředí. Tím se nerůst staví do ostrého rozporu se současným kapitalismem, v minulosti ovšem kritizoval i socialismus a jiné formy průmyslové společnosti.
  • Unter Wachstumsrücknahme wird eine Rücknahme des Konsum- und Produktionswachstums verstanden, mit der einem solchen Wirtschaftswachstum dann begegnet werden soll, wenn es sozial, ökologisch, ökonomisch und politisch schädlich ist. In der Wachstumsrücknahme sehen die Vertreter dieses Konzepts eine Maßnahme gegen ein Umwelt und Ressourcen überbelastendes Wachstum.
  • Degrowth (Frans: décroissance, Italiaans: decrescita) is een politieke en milieubeweging met anti-consumentistische en anti-kapitalistische ideeën.Degrowth, letterlijk te vertalen als krimp, gaat verder in de lijn van de ‘grenzen aan de groei’ discussie uit de jaren zeventig en tachtig. Kern van de theorie is dat we boven onze stand leven en terug moeten in productie en consumptie om een milieucatastrofe af te wenden. Producten moeten zo veel mogelijk lokaal worden geproduceerd en geconsumeerd.Voorvechters van degrowth benadrukken dat de huidige consumptiemaatschappij niet meer voort kan bestaan. De huidige economische crisis is veroorzaakt door de Kredietcrisis. Deze laat zien dat het huidige economische bestel gebaseerd is op continue groei ten koste van alles. Daarnaast laat de huidige Klimaatverandering zien dat de mens tegen haar natuurlijke grenzen aanloopt.
  • Degrowth (in French: décroissance, in Spanish: decrecimiento, in Italian: decrescita) is a political, economic, and social movement based on ecological economics and anti-consumerist and anti-capitalist ideas. It is also considered an essential economic strategy responding to the limits-to-growth dilemma (see The Path to Degrowth in Overdeveloped Countries and Post growth). Degrowth thinkers and activists advocate for the downscaling of production and consumption—the contraction of economies—arguing that overconsumption lies at the root of long term environmental issues and social inequalities. Key to the concept of degrowth is that reducing consumption does not require individual martyring and a decrease in well-being. Rather, 'degrowthists' aim to maximize happiness and well-being through non-consumptive means—sharing work, consuming less, while devoting more time to art, music, family, culture and community.
  • Küçülme, üretimin neden olduğu çevresel ve sosyal etkileri en aza indirmek için sürdürülebilir bir şekilde maddi üretimin azaltılmasını savunan politik ve ekonomik ideolojidir. Bu düşüncenin taraftarları ekonomik büyümenin ve onu destekleyen tüketimin uzun vadede sürdürülemeyeceğini ve bu sürecin esasında toplumun gelişimine ve hayat standartlarına da bir katkıda bulunmadığını savunur.
  • El decrecimiento es una corriente de pensamiento político, económico y social favorable a la disminución regular controlada de la producción económica con el objetivo de establecer una nueva relación de equilibrio entre el ser humano y la naturaleza, pero también entre los propios seres humanos. Rechaza el objetivo de crecimiento económico en sí del liberalismo y el productivismo; en palabras de Serge Latouche: «la consigna del decrecimiento tiene como meta, sobre todo, insistir fuertemente en abandonar el objetivo del crecimiento por el crecimiento, [...] En todo rigor, convendría más hablar de "acrecimiento", tal como hablamos de "ateísmo"». Por ello también se suelen denominar "objetores de crecimiento". La investigación se inscribe pues en un movimiento más amplio de reflexión sobre la bioeconomía y el postdesarrollo, que implicaría un cambio radical de sistema.La conservación del medio ambiente, afirman, no es posible sin reducir la producción económica que sería la responsable de la reducción de los recursos naturales y la destrucción del medio que genera, que actualmente estaría por encima de la capacidad de regeneración natural del planeta. Además, también cuestiona la capacidad del modelo de vida moderno para producir bienestar. Por estas causas se oponen al desarrollo sostenible. El reto estaría en vivir mejor con menos.Los partidarios del decrecimiento proponen una disminución del consumo y la producción controlada y racional, permitiendo respetar el clima, los ecosistemas y los propios seres humanos. Esta transición se realizaría mediante la aplicación de principios más adecuados a una situación de recursos limitados: escala reducida, relocalización, eficiencia, cooperación, autoproducción (e intercambio), durabilidad y sobriedad. En definitiva, y tomando asimismo como base la simplicidad voluntaria, buscan reconsiderar los conceptos de poder adquisitivo y nivel de vida. De no actuar razonadamente, opinan generalmente que se llegaría a una situación de decrecimiento forzado debido a esa falta de recursos: «y si no decrecemos, mi pronóstico es el siguiente, en virtud de un proyecto racional, mesurado y consciente, acabaremos por decrecer de resultas del hundimiento sin fondo del capitalismo global».Sus defensores argumentan que no se debe pensar en el concepto como algo negativo, sino muy al contrario: «cuando un río se desborda, todos deseamos que decrezca para que las aguas vuelvan a su cauce».
  • Nemnövekedés (angolul: degrowth, franciául: décroissance, spanyolul: decrecimiento, olaszul: decrescita) egy politikai, gazdasági és társadalmi mozgalom, melynek alapját környezetvédelmi, fogyasztásellenes és anti-kapitalista eszmék alkotják. A nemnövekedést valló gondolkozók és aktivisták kiállnak a termelés és a túlfogyasztás – melyben hosszú távú környezetvédelmi aggályok és a társadalmi egyenlőtlenségek gyökereznek – visszafogása mellett. A koncepció megvalósíthatósága a fogyasztás oly módú csökkentésében rejlik, mely nem várja el az egyéni áldozatvállalást és a jólét csökkenését. A növekedésellenzők célja inkább, hogy maximalizálja a boldogságot és a jólétet a nemfogyasztás révén - munkamegosztással, kevesebb fogyasztással, művészetnek, zenének, családnak, kultúrának és közösségnek szentelt idővel.Az egyén szintjén a nemnövekedést önkéntes egyszerűséggel érik el. A növekedésellenesek szerint a globális megoldás a gazdasági tevékenységek lokalizációjával jár, mely révén csökken annak ökológiai lábnyoma és megszűnik az emberiség fosszilis üzemanyagoktól való függése. A nemnövekedés szembe helyezkedik a fenntartható fejlődéssel, mert annak ugyan célja, hogy kezelje a környezet problémákat, mindezt a gazdasági növekedés érdekében teszi, ami nem tette jobbá az emberek életét és elkerülhetetlen a környezet állapotának romálásához vezet [forrás?]. Így a nemnövekedés éles ellentétben áll a produktivista kapitalizmus jelenlegi formájával, mely a tőke és a javak felhalmozását tartja a kívánatos végcélnak [forrás?].
  • La decrescita (degrowth in inglese, décroissance in francese, decrecimiento in spagnolo) è una corrente di pensiero politico, economico e sociale favorevole alla riduzione controllata, selettiva e volontaria della produzione economica e dei consumi, con l'obiettivo di stabilire relazioni di equilibrio ecologico fra l'uomo e la natura, nonché di equità fra gli esseri umani stessi.Come ha affermato più volte Serge Latouche, uno dei principali fautori della decrescita, essa è innanzitutto uno slogan per indicare la necessità e l'urgenza di un "cambio di paradigma", di un'inversione di tendenza rispetto al modello dominante della crescita e dell'accumulazione illimitata di merci.Se si ritiene che la spina dorsale della civiltà occidentale risieda nell'aumento dei consumi e nella massimizzazione del profitto, parlare di decrescita significa immaginare non solo un nuovo tipo di economia, ma anche un nuovo tipo di società. Essa invita, dunque, ad una messa in discussione delle principali istituzioni socio-economiche, al fine di renderle compatibili con la sostenibilità ecologica, la giustizia sociale e l'autogoverno dei territori, restituendo una possibilità di futuro a una civiltà che, secondo i teorici della decrescita, tenderebbe all'autodistruzione.Nata come una critica alle dinamiche economiche prevalenti, attorno al progetto della decrescita si articola ormai un insieme variegato di proposte e riflessioni. Esse investono la sfera ecologica, sociale, politica e culturale oltre a una molteplicità di "buone pratiche" (dai Distretti di Economia Solidale all'agricoltura biologica e alla permacultura, dai Gruppi di Acquisto Solidale alla difesa dei territori e dei beni comuni, dal risparmio energetico al consumo critico, dal cohousing al car pooling), che realizzano un'importante circolarità tra esperienze concrete e ricerca teorica.
  • Desazkundea pentsamendu politiko, ekonomiko eta sozialaren joera bat da, ekoizpen ekonomikoaren gutxitzearen aldekoa, gizakia eta naturaren artean oreka berri bat ezartzeko asmoz, eta aldi berean, gizakien arteko erlazio berri bat baita ere, epe luzera eta laburrera eta maila lokalean zein globalean. Nicholas Georgescu-Roegen ekonomialariak 1970eko hamarkadaren bukaeran osatutako teorietatik abiarazitako joera akademikoa izan zen hasiera batean, baina XXI. mendean mundu mailako mugimendu sozial zabala osatu da teoria ekonomiko horien inguruan.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 51861 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 101827 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 481 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109893540 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Le mot décroissance désigne en français deux notions bien différentes : un phénomène économique qui touche des pays ayant connu de forts taux de croissance économique par le passé, lorsque d'autres pays (comme les « BRICS » ou les pays dit « émergents ») prennent la relève et accèdent à leur tour massivement à des ressources planétaires (minéraux, énergies fossiles, eau, sols, biosphère...) qui, elles, n'augmentent pas ; un concept à la fois politique, économique et social selon lequel l'accroissement permanent de la démographie mondiale et la croissance économique censée en découler ne sont pas des bienfaits pour l'humanité, mais représentent des dangers pour l'environnement, pour la paix, voire, selon les prévisions les plus pessimistes, pour la survie de l’Homo sapiens en tant qu'espèce, ce qui l'oppose au développement durable.
  • Unter Wachstumsrücknahme wird eine Rücknahme des Konsum- und Produktionswachstums verstanden, mit der einem solchen Wirtschaftswachstum dann begegnet werden soll, wenn es sozial, ökologisch, ökonomisch und politisch schädlich ist. In der Wachstumsrücknahme sehen die Vertreter dieses Konzepts eine Maßnahme gegen ein Umwelt und Ressourcen überbelastendes Wachstum.
  • Küçülme, üretimin neden olduğu çevresel ve sosyal etkileri en aza indirmek için sürdürülebilir bir şekilde maddi üretimin azaltılmasını savunan politik ve ekonomik ideolojidir. Bu düşüncenin taraftarları ekonomik büyümenin ve onu destekleyen tüketimin uzun vadede sürdürülemeyeceğini ve bu sürecin esasında toplumun gelişimine ve hayat standartlarına da bir katkıda bulunmadığını savunur.
  • Desazkundea pentsamendu politiko, ekonomiko eta sozialaren joera bat da, ekoizpen ekonomikoaren gutxitzearen aldekoa, gizakia eta naturaren artean oreka berri bat ezartzeko asmoz, eta aldi berean, gizakien arteko erlazio berri bat baita ere, epe luzera eta laburrera eta maila lokalean zein globalean. Nicholas Georgescu-Roegen ekonomialariak 1970eko hamarkadaren bukaeran osatutako teorietatik abiarazitako joera akademikoa izan zen hasiera batean, baina XXI.
  • La decrescita (degrowth in inglese, décroissance in francese, decrecimiento in spagnolo) è una corrente di pensiero politico, economico e sociale favorevole alla riduzione controllata, selettiva e volontaria della produzione economica e dei consumi, con l'obiettivo di stabilire relazioni di equilibrio ecologico fra l'uomo e la natura, nonché di equità fra gli esseri umani stessi.Come ha affermato più volte Serge Latouche, uno dei principali fautori della decrescita, essa è innanzitutto uno slogan per indicare la necessità e l'urgenza di un "cambio di paradigma", di un'inversione di tendenza rispetto al modello dominante della crescita e dell'accumulazione illimitata di merci.Se si ritiene che la spina dorsale della civiltà occidentale risieda nell'aumento dei consumi e nella massimizzazione del profitto, parlare di decrescita significa immaginare non solo un nuovo tipo di economia, ma anche un nuovo tipo di società.
  • Degrowth (Frans: décroissance, Italiaans: decrescita) is een politieke en milieubeweging met anti-consumentistische en anti-kapitalistische ideeën.Degrowth, letterlijk te vertalen als krimp, gaat verder in de lijn van de ‘grenzen aan de groei’ discussie uit de jaren zeventig en tachtig. Kern van de theorie is dat we boven onze stand leven en terug moeten in productie en consumptie om een milieucatastrofe af te wenden.
  • Nemnövekedés (angolul: degrowth, franciául: décroissance, spanyolul: decrecimiento, olaszul: decrescita) egy politikai, gazdasági és társadalmi mozgalom, melynek alapját környezetvédelmi, fogyasztásellenes és anti-kapitalista eszmék alkotják. A nemnövekedést valló gondolkozók és aktivisták kiállnak a termelés és a túlfogyasztás – melyben hosszú távú környezetvédelmi aggályok és a társadalmi egyenlőtlenségek gyökereznek – visszafogása mellett.
  • El decreixement és un concepte polític, econòmic i social que s'oposa al relatiu consens polític actual sobre el creixement econòmic. El terme decreixement neix a la dècada del 1980 – en part a través de la tesi de Nicholas Georgescu-Roegen – i per la presa de consciència de les conseqüències del consum de recursos naturals per sobre de la seva generació natural en que es basa la societat de consum (que deriva d'un sistema liberal o socialista).
  • Degrowth (in French: décroissance, in Spanish: decrecimiento, in Italian: decrescita) is a political, economic, and social movement based on ecological economics and anti-consumerist and anti-capitalist ideas. It is also considered an essential economic strategy responding to the limits-to-growth dilemma (see The Path to Degrowth in Overdeveloped Countries and Post growth).
  • El decrecimiento es una corriente de pensamiento político, económico y social favorable a la disminución regular controlada de la producción económica con el objetivo de establecer una nueva relación de equilibrio entre el ser humano y la naturaleza, pero también entre los propios seres humanos.
  • Nerůst je politické, ekonomické, a sociální hnutí vycházející z environmentalismu, antikonzumerismu a antikapitalismu. Polemizuje s jedním z ústředních cílů mainstreamové ekonomie maximalizovat hospodářský růst. Aktivisté a myslitelé zastávající myšlenku nerůstu jsou přesvědčeni, že za většinou ekologických a sociálních problémů stojí nadprodukce a příliš velká spotřeba. Důležité přitom je, že klíčem k „nerůstové“ společnosti není osobní mučednictví a pokles kvality života.
  • Decrescimento é um conceito econômico, mas também político, cunhado na década de 1970, parcialmente baseado nas teses do economista romeno e criador da bioeconomia, Nicholas Georgescu-Roegen as quais foram publicadas em seu livro The Entropy Law and the Economic Process (1971).A tese do decrescimento baseia-se na hipótese de que o crescimento econômico - entendido como aumento constante do Produto Interno Bruto (PIB) - não é sustentável pelo ecossistema global.
rdfs:label
  • Décroissance (économie)
  • Decrecimiento
  • Decreixement
  • Decrescimento (economia)
  • Decrescita
  • Degrowth
  • Degrowth
  • Desazkunde
  • Küçülme
  • Nemnövekedés
  • Nerůst
  • Wachstumsrücknahme
  • Антирост
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:ideology of
is dbpedia-owl:knownFor of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:idéologie of
is prop-fr:travaux of
is foaf:primaryTopic of