Les décrets de Nueva Planta (Decretos de Nueva Planta) sont un ensemble de décrets signés entre 1707 et 1716 par Philippe V d'Espagne, premier roi espagnol de la dynastie des Bourbons, et par lesquels fut substantiellement modifiée l'organisation territoriale des royaumes hispaniques.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Les décrets de Nueva Planta (Decretos de Nueva Planta) sont un ensemble de décrets signés entre 1707 et 1716 par Philippe V d'Espagne, premier roi espagnol de la dynastie des Bourbons, et par lesquels fut substantiellement modifiée l'organisation territoriale des royaumes hispaniques. Les décrets se traduisirent concrètement par l'abolition des fors des royaumes de la couronne d'Aragon qui avaient pris parti contre lui lors de la guerre de Succession d'Espagne, la dissolution de l'organisation territoriale des royaumes de la couronne de Castille et l'annulation des privilèges en vigueur dans ses municipalités. Sur le plan formel il s'agit d'une série d'ordonnances royales (reales cédulas) établissant la « nouvelle base » (« nueva planta ») des audiences royales contrôlant les territoires des deux couronnes. Elles furent toutes précédées de l'abolition des institutions propres à chaque région.Les réformes engagées par les décrets furent largement inspirées par le modèle d'État centralisé de la France, dont était originaire le nouveau roi, et représentèrent un changement radical par rapport au système précédemment mis en place par la Maison d'Autriche. Ils marquent un étape fondamentale dans l'élaboration d'un esprit national, notamment par l'imposition du castillan comme langue exclusive dans l'administration et le gouvernement, et la modernisation de l'appareil d'État espagnol.
  • Декреты Нуэва-Планта (кат. Decrets de Nova Planta, исп. Decretos de Nueva Planta, арагон. Decretos de Nueba Planta) — три королевских указа, которыми были ликвидированы политические структуры Каталонии, Валенсии, Балеарских островов (каталанские страны) и Арагона.
  • Los Decretos de Nueva Planta (abreviados DNP) son un conjunto de decretos promulgados por el rey Felipe V, vencedor de la Guerra de Sucesión Española, por los cuales quedaron abolidas las leyes e instituciones propias del Reino de Valencia, del Reino de Aragón, del Principado de Cataluña y del Reino de Mallorca, todos ellos integrantes de la Corona de Aragón que se había decantado por el Archiduque Carlos, poniendo fin así a la estructura compuesta de la Monarquía Hispánica de los Austrias. La "Nueva Planta" también fue aplicada a la organización jurídica y administrativa de la Corona de Castilla. Formalmente los Decretos eran una serie de Reales Cédulas por las que se establecía la "nueva planta" de las Reales Audiencias de los estados de la Corona de Aragón y a la Corona de Castilla.
  • Os Decretos do Novo Plano ou Decretos de Nova Planta (Decretos de Nueva Planta em espanhol) são um conjunto de decretos pelos quais se mudou a organização territorial dos Reinos de Espanha e se aboliram os foros dos reinos da Coroa de Aragão, que lutaram contra Filipe V de Bourbon na Guerra da Sucessão Espanhola, da mesma maneira que se dissolveu a organização territorial em reinos da Coroa de Castela e se anularam os foros e liberdades dos seus municípios. Formalmente tratava-se de uma série de Reais Cédulas pelas quais era estabelecida a nova estrutura ("nueva planta") das Reais Audiências dos territórios da Coroa de Aragão e de Castela. Todos eles foram precedidos de uma abolição das instituições próprias.
  • Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat que implantaren l'absolutisme a la Monarquia d'Espanya. Amb aquestes lleis el monarca borbònic s'arrogà la sobirania dels regnes invocant un dret diví. El sistema de govern de la monarquia espanyola, basat en consells deliberatius i col·legiats –règim polisinodial–, quedà extingit i s'imposà un règim de secretaries d'Estat executiu i jeràrquic que es fonamentava en darrer terme en la «reial voluntat» del monarca com a font de tota sobirania. Així mateix, invocant al «dret de conquesta», acusant-los de «rebel·lió», i manifestant la voluntat de reduir tots els seus estats a les lleis de Castella, foren abolits els Furs i les Constitucions dels estats de la Corona d'Aragó, quedant derogades també les institucions pròpies que vetllaven pel seu acompliment. D'aquesta manera la Monarquia d'Espanya, que s'havia forjat com una monarquia composta per l'agregació de diferents i diversos estats moderns per la via matrimonial, quedà reduïda a un únic, uniforme i centralitzat corpus jurisdiccional, legislatiu i polític, supeditada absolutament al monarca borbònic de qui emanava, en darrera instància, tota font de sobirania; només en quedaren al marge els territoris de Navarra, Vascongades i Aran, que per la seva fidelitat a la Casa de Borbó obtingueren el privilegi de preservar el seu estatus jurídic i polític anterior a la guerra –els drets històrics–. Aquest conjunt de lleis pren el nom genèric de Decrets de Nova Planta a partir d'uns reials decrets específics que establien una «Nova Planta» –nova estructura– a les institucions constitucionals anteriors a la guerra a fi que fossin reduïdes com a instruments per a implantar l'absolutisme. La Monarquia Absoluta Borbònica resultant fou organitzada territorialment en 21 províncies, dividides al seu torn en corregiments. Als estats de la Corona d'Aragó la Nova Planta de les reials audiències posà aquestes institucions judicials sota l'autoritat dels Capitans Generals de l'Exèrcit, de manera que aquestes esdevingueren les institucions d'administració territorial borbòniques a través de les quals s'executava la «reial voluntat» del monarca resident a Madrid. Parell a la seva funció executiva, les Reials Audiències continuaren desenvolupant la seva tasca pròpiament judicial aplicant el dret civil propi, excepció feta de València, on s'instaurà el dret civil castellà. La primera reivindicació dels extints estats de la Corona d'Aragó denunciant el règim absolutista resultat de la Nova Planta fou el memorial de greuges anomenat Representació (1760). Els Decrets de Nova Planta que implantaren l'absolutisme a la monarquia espanyola quedaren derogats quan col·lapsà l'Antic règim absolutista i es posà fi definitivament a la Monarquia Absoluta Borbònica (1833) un segle després de la seva imposició, quedant instaurat el Regne constitucional d'Espanya; la derogació dels decrets de Nova Planta i del règim absolutista fou ratificada legalment per la Constitució Espanyola de 1837. Si des de l'edat mitjana i la modernitat històrica la sobirania havia estat compartida entre el monarca i el regne a través de les Corts, i després del 1714 amb els Decrets de Nova Planta el monarca s'havia apoderat absolutament de la sobirania al llarg de tot un segle, amb la Constitució Espanyola de 1837 la sobirania retornava final i definitivament a la nació, quedant consagrat a partir d'aleshores el principi de la sobirania nacional.Això no obstant, però, l'establiment d'un estat liberal no suposà la recuperació del sistema constitucional propi dels altres estats de la Corona d'Aragó, sinó que consagraren el Regne constitucional d'Espanya com un règim polític únic, uniforme i centralitzat, herència directa de l'antiga Monarquia Absolutista Borbònica, i que només reconeix a una única nació, la Nació Espanyola. Al llarg del segle XX s'assajaren diversos mètodes de des-centralització administrativa com ara la Mancomunitat de Catalunya o la Generalitat republicana, però no fou fins a la promulgació de la Constitució Espanyola de 1978 i l'aprovació dels Estatus d'Autonomia quan es consolidà l'actual sistema espanyol de des-centralització político-administrativa en comunitats autònomes, sempre basat en darrera instància en què la sobirania emana d'una única i uniforme Nació Espanyola ja des del 1812, ratificada el 1837, i actualment vigent des del 1978 –excepció feta dels territoris amb drets històrics–. Així doncs, malgrat que els decrets de Nova Planta quedaren abolits per les constitucions espanyoles i la sobirania retornà al poble després d'un segle de règim absolutista, els estats de la Corona d'Aragó mai no han recuperat la seva pròpia sobirania que els fou llevada entre el 1707 i el 1714 per la força de les armes, ni les seves institucions de govern han recuperat la seva potestas suprema que emanava d'aquesta sobirania.
  • The Nueva Planta decrees (Spanish: Decretos de Nueva Planta, Catalan: Decrets de Nova Planta) were a number of decrees signed between 1707 and 1716 by Philip V—the first Bourbon king of Spain—during and shortly after the end of the War of the Spanish Succession by the Treaty of Utrecht. Angered by what he saw as sedition by the Catalans and Valencians and taking his native France as a model of a centralized state, Philip V suppressed the institutions, privileges, and the ancient charters (Spanish: fueros, Catalan: furs) of almost all the areas that were formerly part of the Crown of Aragon (Aragon, Catalonia, Valencia, and the Balearic Islands). The decrees ruled that all the territories in the Crown of Aragon except the Aran Valley were to be ruled by the laws of Castile ("the most praiseworthy in all the Universe" according to the 1707 decree), embedding these regions in a new, and nearly uniformly administered, centralized Spain. The other historic territories—Navarre and the other Basque territories—supported Philip V, whom they saw as belonging to the lineage of Henry IV, and escaped for this time the suppression of the charters.The acts abolishing the charters were promulgated in 1707 in Valencia and Aragon, in 1715 in Majorca and the other Balearic Islands (with the exception of Minorca, a colony of the Kingdom of Great Britain at the time), and finally in Catalonia on 16 January 1716.The decrees effectively created a Spanish citizenship or nationality, that judicially did not distinguish between Castillian and Aragonese anymore, both with respect to rights and law. They abolished internal borders and customs except for the Basque territory, giving grant to all Spaniards to trade with American colonies (not only Castillians, as before).Philip of Bourbon won the war of the Spanish Succession and imposed unification policies over the Crown of Aragon, supporters of Charles VI, Holy Roman Emperor. These acts constituted the first successful realization of Spain as a centralized state and were meant both as a modernizing element, in line with other European countries where their monarchs were increasing their powers, and also as a punishment on these territories which had fought against Philip V in the War of Succession. Top civil servants were appointed directly from Madrid, the king's court city, and most institutions in these territories were abolished. Court cases could only be presented and argued in Castilian, which became the sole language of government, displacing Latin, Catalan and other Spanish languages.
  • I Decreti di Nueva Planta (in spagnolo: Decretos de Nueva Planta; in catalano: Decrets de Nova Planta) sono quattro decreti firmati tra il 1707 ed il 1716 dal re di Spagna Filippo V mediante i quali fu cambiata l'organizzazione territoriale dei regni della Corona d'Aragona, che aveva parteggiato per l'arciduca Carlo d'Asburgo durante la guerra di successione spagnola.Ebbero come conseguenza l'abolizione delle autonomie locali e l'imposizione della lingua castigliana nell'uso ufficiale dello stato.
  • Dekrety de Nueva Planta – zbiór dekretów, poprzez które zmieniono organizację terytorialną Królestwa Hiszpanii i zniesiono prawa Fueros królestw Korony Aragonii, które walczyły przeciw Filipowi V Burbonowi w Wojnie o sukcesję hiszpańską, w ten sam sposób zmieniono organizację terytorialną w królestwach Koronie Kastylii i anulowano Fueros i wolności jej municypiów. Formalnie chodzi o serię Reales Cédulas (królewskich nakazów), przez które ustanowiono "nueva planta" (nowy porządek) terytoriów Korony Aragonii i Koronie Kastylii. Wszystkie one zostały poprzedzone zniesieniem odrębnych instytucji.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 3221455 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 24776 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 141 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 102580285 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:lang
  • es
prop-fr:texte
  • Conseil d'État
  • Conseil d'Aragon
  • Lois des Indes
  • Reales Órdenes
  • Salle de Biscaye
prop-fr:trad
  • Consejo Supremo de la Corona de Aragón
  • Consejo de Estado de España
  • Leyes de Indias
  • Real Audiencia y Chancillería de Valladolid
  • Real Orden
  • Sala de Vizcaya
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Les décrets de Nueva Planta (Decretos de Nueva Planta) sont un ensemble de décrets signés entre 1707 et 1716 par Philippe V d'Espagne, premier roi espagnol de la dynastie des Bourbons, et par lesquels fut substantiellement modifiée l'organisation territoriale des royaumes hispaniques.
  • Декреты Нуэва-Планта (кат. Decrets de Nova Planta, исп. Decretos de Nueva Planta, арагон. Decretos de Nueba Planta) — три королевских указа, которыми были ликвидированы политические структуры Каталонии, Валенсии, Балеарских островов (каталанские страны) и Арагона.
  • I Decreti di Nueva Planta (in spagnolo: Decretos de Nueva Planta; in catalano: Decrets de Nova Planta) sono quattro decreti firmati tra il 1707 ed il 1716 dal re di Spagna Filippo V mediante i quali fu cambiata l'organizzazione territoriale dei regni della Corona d'Aragona, che aveva parteggiato per l'arciduca Carlo d'Asburgo durante la guerra di successione spagnola.Ebbero come conseguenza l'abolizione delle autonomie locali e l'imposizione della lingua castigliana nell'uso ufficiale dello stato.
  • Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat que implantaren l'absolutisme a la Monarquia d'Espanya. Amb aquestes lleis el monarca borbònic s'arrogà la sobirania dels regnes invocant un dret diví.
  • Os Decretos do Novo Plano ou Decretos de Nova Planta (Decretos de Nueva Planta em espanhol) são um conjunto de decretos pelos quais se mudou a organização territorial dos Reinos de Espanha e se aboliram os foros dos reinos da Coroa de Aragão, que lutaram contra Filipe V de Bourbon na Guerra da Sucessão Espanhola, da mesma maneira que se dissolveu a organização territorial em reinos da Coroa de Castela e se anularam os foros e liberdades dos seus municípios.
  • Dekrety de Nueva Planta – zbiór dekretów, poprzez które zmieniono organizację terytorialną Królestwa Hiszpanii i zniesiono prawa Fueros królestw Korony Aragonii, które walczyły przeciw Filipowi V Burbonowi w Wojnie o sukcesję hiszpańską, w ten sam sposób zmieniono organizację terytorialną w królestwach Koronie Kastylii i anulowano Fueros i wolności jej municypiów.
  • The Nueva Planta decrees (Spanish: Decretos de Nueva Planta, Catalan: Decrets de Nova Planta) were a number of decrees signed between 1707 and 1716 by Philip V—the first Bourbon king of Spain—during and shortly after the end of the War of the Spanish Succession by the Treaty of Utrecht.
  • Los Decretos de Nueva Planta (abreviados DNP) son un conjunto de decretos promulgados por el rey Felipe V, vencedor de la Guerra de Sucesión Española, por los cuales quedaron abolidas las leyes e instituciones propias del Reino de Valencia, del Reino de Aragón, del Principado de Cataluña y del Reino de Mallorca, todos ellos integrantes de la Corona de Aragón que se había decantado por el Archiduque Carlos, poniendo fin así a la estructura compuesta de la Monarquía Hispánica de los Austrias.
rdfs:label
  • Décrets de Nueva Planta
  • Decreti di Nueva Planta
  • Decretos de Nueva Planta
  • Decretos do Novo Plano
  • Decrets de Nova Planta
  • Dekrety de Nueva Planta
  • Nueva Planta decrees
  • Декреты Нуэва-Планта
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:predecessor of
is dbpedia-owl:type of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of