La critique littéraire est l'étude, la discussion, l'évaluation et l'interprétation de la littérature. Elle peut prendre la forme d'un discours théorique s'appuyant sur la théorie de la littérature ou bien d'un discours plus circonstancié, de présentation ou de compte rendu d'une œuvre littéraire (souvent sous une forme journalistique lors de sa parution).

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • La critique littéraire est l'étude, la discussion, l'évaluation et l'interprétation de la littérature. Elle peut prendre la forme d'un discours théorique s'appuyant sur la théorie de la littérature ou bien d'un discours plus circonstancié, de présentation ou de compte rendu d'une œuvre littéraire (souvent sous une forme journalistique lors de sa parution). Ces deux acceptions ne sont pas diamétralement opposées bien que la seconde se distingue par le jugement qu'elle porte sur les œuvres étudiées.L'académicien Félicien Marceau considère que le pastiche est la forme supérieure de la critique littéraire, ce qui peut parfaitement se concevoir si l'on pense à la notion d'imitation chère aux anciens [réf. souhaitée]span /.
  • Kritik sastra adalah salah satu cabang ilmu sastra untuk menghakimi suatu karya sastra. Kritik sastra mencakup penilaian guna memberi keputusan bermutu tidaknya suatu karya sastra. Kritik sastra biasanya dihasilkan oleh kritikus sastra. Penting bagi seorang kritikus sastra untuk memiliki wawasan mengenai ilmu-ilmu lain yang berkaitan dengan karya sastra, sejarah, biografi, penciptaan karya sastra, latar belakang karya sastra, dan ilmu lain yang terkait. Kritik sastra memungkinkan suatu karya dapat dianalisis, diklasifikasi dan akhirnya dinilai Seorang kritikus sastra mengurai pemikiran, paham-paham, filsafat, pandangan hidup yang terdapat dalam suatu karya sastra. Sebuah kritik sastra yang baik harus menyertakan alasan-alasan dan bukti-bukti baik langsung maupun tidak langsung dalam penilaiannya.
  • Krytyka literacka – działalność intelektualna polegająca na dyskusji, ocenianiu i interpretacji dzieł literackich i ogólnie literatury. Krytyka literacka z założenia nie jest wyrazem metody naukowo-badawczej, lecz przekonań ideowo-artystycznych. Za prekursora krytyki literackiej uważa się Arystarcha z Samotraki.W Polsce o początkach krytyki literackiej można mówić po roku 1811, kiedy Stanisław Kostka Potocki wydał Rozprawę o zasadach krytyki i o potrzebie wprowadzenia jej u nas.[potrzebne źródło]
  • Per critica letteraria si intende l'insieme di strumenti teorici e pratici, contenuti e studi, giudizi e spiegazioni dedicati alla valutazione della letteratura, in generale o in riferimento a specifiche opere letterarie o insiemi di opere. Gli interventi estemporanei e la produzione di opere di critica letteraria si sono articolati attorno a diverse metodologie, che hanno segnato in epoche diverse numerosi spunti di definizione sistematica.
  • Literary criticism is the study, evaluation, and interpretation of literature. Modern literary criticism is often informed by literary theory, which is the philosophical discussion of its methods and goals. Though the two activities are closely related, literary critics are not always, and have not always been, theorists.Whether or not literary criticism should be considered a separate field of inquiry from literary theory, or conversely from book reviewing, is a matter of some controversy. For example, the Johns Hopkins Guide to Literary Theory and Criticism draws no distinction between literary theory and literary criticism, and almost always uses the terms together to describe the same concept. Some critics consider literary criticism a practical application of literary theory, because criticism always deals directly with particular literary works, while theory may be more general or abstract.Literary criticism is often published in essay or book form. Academic literary critics teach in literature departments and publish in academic journals, and more popular critics publish their criticism in broadly circulating periodicals such as the Times Literary Supplement, the New York Times Book Review, the New York Review of Books, the London Review of Books, The Nation, and The New Yorker.
  • 文芸評論(ぶんげいひょうろん、英語: literary criticism)とは、文学を評論すること。文芸批評、または文学研究とも言うが、評論の対象や手法が多様なため、定義は曖昧である。小説家や作品に限らず文学とその周辺全般が扱われ、学際的な性格を持つ。研究対象の性格によっては、「文芸」または「文学」という呼称がふさわしくないこともある。近現代の文芸評論は活字で提供されることが多いが、インターネットなど技術の発達とともに多様化してきた。学会誌に掲載される論文に限らず、週刊誌や新聞の書評欄に載るブックガイドの類も文芸評論と呼ばれる(書評)。「文学理論」も参照
  • Literární kritika je pole literární diskuse, které si prostřednictvím recenzí a jiných textů klade za cíl interpretovat, hodnotit a třídit literární díla. Posuzuje přitom jak nově vyšlá díla, tak texty staršího data, chce-li je podrobit novému kritickému pohledu; odborná kritika přitom bere v potaz tendence světové literatury, popř. alespoň určité národní literatury nebo příslušného žánru.Jednotlivá literární kritika je zpravidla textem, který o určitém literárním díle pojednává. Může být různého rozsahu, od krátkých recenzí přes delší eseje až po kritické zhodnocení např. souborného díla určitého autora (monografie). Kratší texty, nejčastěji o nových či nově přeložených literárních dílech, vycházejí zpravidla v literárních časopisech či na literárních serverech.V evropském prostředí je poměrně zřetelné rozhraní mezi literární kritikou a literární vědou (či literární teorií), zatímco v anglicky mluvících zemích je tato hranice tenká a všechny obory často spadají pod označení literary criticism („literární kritika“). Jednotlivé proudy v literární vědě nicméně často ovlivňují argumentaci konkrétních literárně-kritických textů. Mohou sloužit i k propagandistickým cílům, zejména v totalitních režimech.Literární kritika existuje od starověku, avšak moderní evropská literární kritika se objevuje na přelomu 18. a 19. století; ve středoevropském prostoru je spjatá zejména s německým romantismem a okruhem okolo Friedricha Schlegela. Kritikou se často zabývají i významní spisovatelé; mezi velké kritiky patří např. Heinrich Heine, Vissarion Belinskij, Benedetto Croce, F. X. Šalda, T. S. Eliot, Karl Kraus, György Lukács, Jorge Guillén a další.
  • Die Literaturkritik oder Literaturbesprechung als Feld der Literaturdiskussion macht es sich anhand von Rezensionen zur Aufgabe, Werke der Literatur zu bewerten und einzuordnen. Sie erörtert aktuelle Neuerscheinungen, unterwirft aber auch immer wieder Werke weit älteren Datums kritischen Neubewertungen. Dabei bezieht sie gegebenenfalls in Vergleichen die Tendenzen landesweiter oder/und internationaler Literaturen in ihre Diskurse mit ein. (Siehe hierzu auch unter Literatur den Abschnitt: Geschichte des Diskussionsfeldes)Eine Literaturkritik zu verfassen kann wiederum synonym gebraucht werden u. a. für das Verfassen einer monografischen oder essayartigen Abhandlung, beispielsweise über das Gesamtwerk eines Autors. Häufiger bezeichnet die Formulierung jedoch die allein ein literarisches Werk würdigende Literaturkritik, die auch Literaturrezension, Buchrezension, Buchbesprechung und Buchkritik genannt wird.Literaturkritiker bzw. Rezensenten literarischer Werke sehen sich häufig als im Dienst des Publikums und/oder der Literatur stehend und bewerten die Werke im Hinblick auf implizite oder explizite Kriterien, die gegebenenfalls wie in der Literaturwissenschaft auch mit Verweisen auf entsprechende Literaturtheorien argumentieren. Die im Deutschen übliche Trennung zwischen Literaturkritik und Literaturwissenschaft ist in den angelsächsischen Ländern weniger ausgeprägt, der dort gebräuchliche Begriff literary criticism umfasst beides.
  • La crítica literària (del grec, kríno, jutjar) és la valoració sobre un llibre o article mitjançant un escrit argumentatiu publicat en un mitjà de comunicació o en revistes especialitzades. El crític recomana la lectura o no, en diu els punts més importants a tenir en compte, guia la interpretació del lector i contextualitza l'obra.Pot ser científica o impressionista, amb moltes variants dins cada corrent. La primera s'inscriu en una escola, com l'estructuralisme o la deconstrucció. Per tant adapta els mètodes i presupòsits d'una teoria literària concreta a la valoració d'una obra actual per decidir què té de literària i de qualitat. La segona, en canvi, defensa la subjectivitat, escriu sobre les sensacions que ha tingut el crític en llegir el llibre i si el públic sintonitza amb els tarannà d'aquella persona, ho considerarà un criteri suficient. És també la crítica espontània que fan els no professionals.També es pot diferenciar entre crítica acadèmica i d'actualitat (cadascuna d'elles pot ser impressionista o científica). La crítica acadèmica és tasca dels estudiosos de la filologia, té un públic entès que coneix prèviament l'obra (o en té referències), actua sobre el detall, té en compte la bibliografia existent i usa un llenguatge tècnic. Per contra, les ressenyes d'actualitat solen ser més breus, estar lligades als mitjans de comunicació i pretenen crear una opinió sobre obres encara no sancionades per les institucions, de manera que actuen com a intermediaris entre una novetat i els lectors potencials.La crítica pot fixar-se en qualsevol dels elements del procés comunicatiu que suposa una obra literària: pot focalitzar-se en l'autor (i llavors estudia el context social, el moviment literari al qual pertany o les traces biogràfiques que es detecten a l'escrit); pot centrar-se en el text (com el formalisme rus o l'estilística) o pot estudiar les interpretacions que en fan diferents lectors, segons el context de recepció.
  • Литературната критика е изучаването, дискусията, оценяването и интерпретирането на литературата. Литературната критика също така следи и оценява литературните процеси, промени, тенденции и течения. Модерната литературна критика (Западна Европа след 60-те, особено след 70-те на 20 век, у нас едва през 90-те и после) се ползва от литературната теория в едно с философско дискутиране, ползване на лингвистични и психоаналитични, и други методи в анализирането на литературни текстове. Макар, че много често литературна теория се прави на базата на литературната критика - дори едни и същи научни текстове могат да са едновременно критически и теоретически, двете не трябва да се бъркат. Все пак има автори, които смесват понятията, както се случва при Джон Хопкинс, който в своята книга "Пътеводител към литературната теория и критика" ги употребява винаги заедно. По-точно обяснение за отношението литературна критика и теория може да бъде съвсем принципната, но не винаги на практика реализираща се, идея, че критиката е приложение на теорията.Модерната литературна критика обикновено представлява статии по определен литературен въпрос или тема, публикувани в книги, сборници, списания, а в чужбина и в големите вестници като Ню Йорк Таймс. .
  • Литерату́рная кри́тика — область литературного творчества на грани искусства (художественной литературы) и науки о литературе (литературоведения).Занимается истолкованием и оценкой произведений литературы с точки зрения современности (в том числе насущных проблем общественной и духовной жизни) и личных взглядов критика; выявляет и утверждает творческие принципы литературных направлений; оказывает активное влияние на литературный процесс, а также непосредственно на формирование общественного сознания; опирается на теорию и историю литературы, философию, эстетику. Часто носит публицистический, политико-злободневный характер, сплетается с журналистикой. Тесно связана со смежными науками — историей, политологией, языкознанием, текстологией, библиографией.
  • La crítica literaria es, en términos de ciencia humanística, una de las tres disciplinas de la Ciencia de la Literatura, aquella que desempeña una función dominantemente aplicativa sobre los textos, a diferencia de la Teoría y la Historia literaria, si bien también existe una muy desarrollada "teoría de la crítica", que epistemológica y metodológicamente fundamenta o se propone la elaboración de la crítica directa. La Crítica literaria, que de manera natural se relaciona con la Retórica, la Poética y en general la Teoría literaria, consiste propiamente en el ejercicio de análisis y valoración razonada de la Literatura o de una o varias obras literarias. También se entiende por crítica literaria en sentido divulgativo o sobre todo periodístico la presentación, discusión o toma de partido acerca de una obra literaria en un medio de comunicación escrito, o también audiovisual.La Crítica literaria es una disciplina y una actividad característicamente occidental, de origen griego, ligada a lo que suele denominarse humanismo filológico. Se considera que la Crítica nace ya grande, de igual modo que esto se entiende de la Retórica o la Poética en lo que se refiere sobre todo a los tratados aristotélicos. Su principal creador es Dionisio de Halicarnaso, ya un virtuoso, entre otras cosas, del análisis estilístico, y creador del método comparatista.Durante el siglo XX la Crítica literaria tuvo un ingente y complejo desarrollo, en medida importante condicionado por la dispersión de la Estética, el dominio de la Lingüística y, con ésta, los nuevos positivismos estructurales y formalistas, frecuentemente de elaboración ahistórica y al margen de la tradición humanística. Las evoluciones y nuevas implantaciones de los sociologismos, relativismos y nuevas formas del nihilismo contemporáneo puede decirse que dieron fin al gran ciclo estructural y formalista que caracterizó progresivamente el siglo XX. Todo ello ya ha sido sometido a análisis y a fuerte crítica. Sea como fuere, se trata de una época de extraordinaria producción crítica en diversos sentidos y entre cuyas grandes aportaciones se encuentran aquellas por completo ajenas a las modas y corrientes dominantes. Entre estos grandes autores se hallan personalidades intelectuales de primer orden en el marco de la filosofía, la filología y la literatura, así Adorno, Erich Auerbach, Walter Benjamin, Croce, Curtius, Lezama Lima, Alfonso Reyes, Paul Valéry o Karl Vossler.
  • 문학 평론(文學評論)은 문학을 평론하는 것이다. 문학 연구라고도하는데, 평론의 대상과 방법이 다양하기 때문에, 정의는 모호하다. 소설가와 작품뿐만 아니라 문학과 그 주변 전반이 다루어져 학제적인 성격을 갖는다. 연구 대상의 성격에 따라 "문예" 또는 "문학"이라는 호칭이 어울리지 않는 경우도있다. 근현대 문학 평론은 활자로 제공되는 경우가 많지만, 인터넷 등 기술의 발달과 함께 다양화해왔다. 학회지에 게재되는 논문뿐만 아니라 주간지와 신문 서평란에 실리기도 한다.(→ 서평)
  • Literaire kritiek of literatuurkritiek ontstaat zodra iemand min of meer doordacht (en meestal geschreven) reageert op een literaire tekst. Dit kan gebeuren in de vorm van een signalement, een recensie in krant of tijdschrift, een lang kritisch stuk in een tijdschrift of boek.
  • Literatura kritika literatura testuak aztertzen, ebaluatzen, interpretatzen eta komentatzen saiatzen den jakintza arloa da. Jakintza arlo horretan ekoizten diren testuei ere literatura kritika etiketa jartzen zaie. Jakintza arlo hori jorratzen duten pertsonei, literatura kritikari esaten zaie.
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 559180 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 3968 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 25 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 108402608 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • La critique littéraire est l'étude, la discussion, l'évaluation et l'interprétation de la littérature. Elle peut prendre la forme d'un discours théorique s'appuyant sur la théorie de la littérature ou bien d'un discours plus circonstancié, de présentation ou de compte rendu d'une œuvre littéraire (souvent sous une forme journalistique lors de sa parution).
  • Per critica letteraria si intende l'insieme di strumenti teorici e pratici, contenuti e studi, giudizi e spiegazioni dedicati alla valutazione della letteratura, in generale o in riferimento a specifiche opere letterarie o insiemi di opere. Gli interventi estemporanei e la produzione di opere di critica letteraria si sono articolati attorno a diverse metodologie, che hanno segnato in epoche diverse numerosi spunti di definizione sistematica.
  • 文芸評論(ぶんげいひょうろん、英語: literary criticism)とは、文学を評論すること。文芸批評、または文学研究とも言うが、評論の対象や手法が多様なため、定義は曖昧である。小説家や作品に限らず文学とその周辺全般が扱われ、学際的な性格を持つ。研究対象の性格によっては、「文芸」または「文学」という呼称がふさわしくないこともある。近現代の文芸評論は活字で提供されることが多いが、インターネットなど技術の発達とともに多様化してきた。学会誌に掲載される論文に限らず、週刊誌や新聞の書評欄に載るブックガイドの類も文芸評論と呼ばれる(書評)。「文学理論」も参照
  • 문학 평론(文學評論)은 문학을 평론하는 것이다. 문학 연구라고도하는데, 평론의 대상과 방법이 다양하기 때문에, 정의는 모호하다. 소설가와 작품뿐만 아니라 문학과 그 주변 전반이 다루어져 학제적인 성격을 갖는다. 연구 대상의 성격에 따라 "문예" 또는 "문학"이라는 호칭이 어울리지 않는 경우도있다. 근현대 문학 평론은 활자로 제공되는 경우가 많지만, 인터넷 등 기술의 발달과 함께 다양화해왔다. 학회지에 게재되는 논문뿐만 아니라 주간지와 신문 서평란에 실리기도 한다.(→ 서평)
  • Literaire kritiek of literatuurkritiek ontstaat zodra iemand min of meer doordacht (en meestal geschreven) reageert op een literaire tekst. Dit kan gebeuren in de vorm van een signalement, een recensie in krant of tijdschrift, een lang kritisch stuk in een tijdschrift of boek.
  • Literatura kritika literatura testuak aztertzen, ebaluatzen, interpretatzen eta komentatzen saiatzen den jakintza arloa da. Jakintza arlo horretan ekoizten diren testuei ere literatura kritika etiketa jartzen zaie. Jakintza arlo hori jorratzen duten pertsonei, literatura kritikari esaten zaie.
  • Literary criticism is the study, evaluation, and interpretation of literature. Modern literary criticism is often informed by literary theory, which is the philosophical discussion of its methods and goals. Though the two activities are closely related, literary critics are not always, and have not always been, theorists.Whether or not literary criticism should be considered a separate field of inquiry from literary theory, or conversely from book reviewing, is a matter of some controversy.
  • Die Literaturkritik oder Literaturbesprechung als Feld der Literaturdiskussion macht es sich anhand von Rezensionen zur Aufgabe, Werke der Literatur zu bewerten und einzuordnen. Sie erörtert aktuelle Neuerscheinungen, unterwirft aber auch immer wieder Werke weit älteren Datums kritischen Neubewertungen. Dabei bezieht sie gegebenenfalls in Vergleichen die Tendenzen landesweiter oder/und internationaler Literaturen in ihre Diskurse mit ein.
  • Литературната критика е изучаването, дискусията, оценяването и интерпретирането на литературата. Литературната критика също така следи и оценява литературните процеси, промени, тенденции и течения. Модерната литературна критика (Западна Европа след 60-те, особено след 70-те на 20 век, у нас едва през 90-те и после) се ползва от литературната теория в едно с философско дискутиране, ползване на лингвистични и психоаналитични, и други методи в анализирането на литературни текстове.
  • La crítica literària (del grec, kríno, jutjar) és la valoració sobre un llibre o article mitjançant un escrit argumentatiu publicat en un mitjà de comunicació o en revistes especialitzades. El crític recomana la lectura o no, en diu els punts més importants a tenir en compte, guia la interpretació del lector i contextualitza l'obra.Pot ser científica o impressionista, amb moltes variants dins cada corrent. La primera s'inscriu en una escola, com l'estructuralisme o la deconstrucció.
  • Литерату́рная кри́тика — область литературного творчества на грани искусства (художественной литературы) и науки о литературе (литературоведения).Занимается истолкованием и оценкой произведений литературы с точки зрения современности (в том числе насущных проблем общественной и духовной жизни) и личных взглядов критика; выявляет и утверждает творческие принципы литературных направлений; оказывает активное влияние на литературный процесс, а также непосредственно на формирование общественного сознания; опирается на теорию и историю литературы, философию, эстетику.
  • Kritik sastra adalah salah satu cabang ilmu sastra untuk menghakimi suatu karya sastra. Kritik sastra mencakup penilaian guna memberi keputusan bermutu tidaknya suatu karya sastra. Kritik sastra biasanya dihasilkan oleh kritikus sastra. Penting bagi seorang kritikus sastra untuk memiliki wawasan mengenai ilmu-ilmu lain yang berkaitan dengan karya sastra, sejarah, biografi, penciptaan karya sastra, latar belakang karya sastra, dan ilmu lain yang terkait.
  • La crítica literaria es, en términos de ciencia humanística, una de las tres disciplinas de la Ciencia de la Literatura, aquella que desempeña una función dominantemente aplicativa sobre los textos, a diferencia de la Teoría y la Historia literaria, si bien también existe una muy desarrollada "teoría de la crítica", que epistemológica y metodológicamente fundamenta o se propone la elaboración de la crítica directa.
  • Krytyka literacka – działalność intelektualna polegająca na dyskusji, ocenianiu i interpretacji dzieł literackich i ogólnie literatury. Krytyka literacka z założenia nie jest wyrazem metody naukowo-badawczej, lecz przekonań ideowo-artystycznych.
  • Literární kritika je pole literární diskuse, které si prostřednictvím recenzí a jiných textů klade za cíl interpretovat, hodnotit a třídit literární díla. Posuzuje přitom jak nově vyšlá díla, tak texty staršího data, chce-li je podrobit novému kritickému pohledu; odborná kritika přitom bere v potaz tendence světové literatury, popř. alespoň určité národní literatury nebo příslušného žánru.Jednotlivá literární kritika je zpravidla textem, který o určitém literárním díle pojednává.
rdfs:label
  • Critique littéraire
  • Critica letteraria
  • Crítica literaria
  • Crítica literària
  • Kritik sastra
  • Krytyka literacka
  • Literaire kritiek
  • Literary criticism
  • Literatura kritika
  • Literaturkritik
  • Literární kritika
  • Литературна критика
  • Литературная критика
  • 文芸評論
  • 문학 평론
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:activity of
is dbpedia-owl:approach of
is dbpedia-owl:genre of
is dbpedia-owl:notableIdea of
is dbpedia-owl:occupation of
is dbpedia-owl:profession of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:activitéPrincipale of
is prop-fr:activités of
is prop-fr:activitésAutres of
is prop-fr:approche of
is prop-fr:fonction of
is prop-fr:genre of
is prop-fr:idéesRemarquables of
is prop-fr:occupation of
is prop-fr:profession of
is foaf:primaryTopic of