Dans la musique classique occidentale, un contralto est le type de voix féminine dont la tessiture est la plus grave. L'étendue de la voix de contralto (le plus souvent du fa2 au fa4) correspond, une octave plus haut, mais avec le même timbre grave, à la voix de baryton-basse.L'abréviation alto n'est pas tout à fait synonyme de contralto. En effet, l'alto désigne plus précisément un type d’emploi dans les chœurs, tandis que le contralto fait référence à une voix de soliste.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Dans la musique classique occidentale, un contralto est le type de voix féminine dont la tessiture est la plus grave. L'étendue de la voix de contralto (le plus souvent du fa2 au fa4) correspond, une octave plus haut, mais avec le même timbre grave, à la voix de baryton-basse.L'abréviation alto n'est pas tout à fait synonyme de contralto. En effet, l'alto désigne plus précisément un type d’emploi dans les chœurs, tandis que le contralto fait référence à une voix de soliste. Les deux termes néanmoins sont parfois confondus.Il existe essentiellement deux sous-catégories de contraltos qui diffèrent par le caractère des personnages qu'ils interprètent, la puissance de la voix et la richesse du timbre : le contralto dramatique et l’alto bouffe.
  • Die Stimmgattung Alt (lat. altus = „hoch“, vox alta = „hohe Stimme“; Mz. die Alte, in der Schweiz auch die Älte) bezeichnet in der Musik die tiefere Stimme der Frauen- oder Knabenstimmen („Knabenalt“) oder die sehr hohe Männerstimme. Der Stimmumfang beträgt etwa g–e’’. Im englischen, französischen und italienischen bezeichnet contralto diese Stimmlage, wohingegen im Deutschen besonders tiefe Frauenstimmen auch als Kontra-Alt bezeichnet werden. In Analogie zur Stimmlage Alt gibt es bei Musikinstrumenten die Tonlage Alt.Die Bezeichnung stammt vom vierstimmigen Männerchorsatz (im Brust- und Falsett-Register), in dem die zweite Stimme den Namen Contratenor altus trägt. Diese hat dabei einen Stimmumfang von ungefähr e–e’’ (einige Kastraten erreichten auch noch das d’’’, was aber dann der Sopranlage entspricht). Eine Sängerin dieser Stimmlage wird „Altistin“ oder einfach „Alt“ genannt. Entsprechende Männerstimmen werden mit „Altist“, „Altus“ oder „Countertenor“ bezeichnet. Eine Anzahl bedeutender Altistinnen ist auf der Liste berühmter Sängerinnen und Sänger klassischer Musik aufgeführt. Alt-Partien in wichtigen Rollen sind verhältnismäßig selten. Bekannte Alt-Partien sind: Giuseppe Verdi, Il trovatore: Azucena Giuseppe Verdi, Rigoletto: Maddalena Camille Saint-Saëns Samson et Dalila: Dalila Richard Wagner, Das Rheingold: Erda Richard Wagner, Siegfried: ErdaDie Stimmlage des Alt kann sowohl von Knabenalt, als auch von Frauenstimmen, als auch von Männerstimmen ausgeführt werden mit jeweils unterschiedlichem Klangbild. Altpartien der Alten Musik werden auch von Countertenören gesungen. Insbesondere bei Aufführungen, die auf historische Aufführungspraxis und historische Klangerfahrung Wert legen, versucht man die Stimmen entsprechend dem Forschungsstand und den Gepflogenheiten der Zeit des Komponisten zu besetzen.
  • Kontralt (alt głęboki) – rodzaj głosu żeńskiego o najniższej tessyturze. Skala kontraltu obejmuje co najmniej dźwięki od c do c2. Kontralcistki operują głosem o bardzo dużej skali – w niektórych przypadkach aż do wysokiego c-trzykreślnego sopranu. Kontralt jest rzadko spotykanym głosem zwłaszcza w Europie. Przykładami znanych osób które śpiewają kontraltem są: światowej sławy śpiewaczki operowe Ewa Podleś oraz Nathalie Stutzmann, oraz wokalistki Malin Berggren, Lisa Gerrard, Florence Welch, Pink, Lana Del Rey, Lady Gaga, Cher, Amy Winehouse, Adele, Amy Macdonald, Emilie Autumn oraz Katy Perry. Przede wszystkim kontralt – wbrew powszechnemu mniemaniu – nie jest głosem niższym niż alt. Kontralt jest głosem bardziej wszechstronnym i rozległym. Posiada w przeciwieństwie do krótkiego altu skalę ponad trzech oktaw. W dolnym rejestrze brzmi nisko i ciemno jak alt, lecz w górnym rejestrze, którego brak altowi, brzmi jak sopran. I jeszcze różnica podstawowa: kontralt, w przeciwieństwie do altu, musi mieć biegłość techniczną, czyli umiejętność szybkiego śpiewania, zwaną koloraturą. Altowi na ogół ta umiejętność nie jest potrzebna.
  • De contra-alt, of contralto, is de laagste vrouwelijke zangstem. In opera's komt deze stem maar zeer weinig voor. Er zijn maar weinig vrouwen die zo'n laag bereik hebben en daarom zijn er niet veel muziekstukken waarin een zangpartij voor een contra-alt is geschreven. Waar dit wel zo is, gaat het doorgaans om een zeer waardige en expressieve zangpartij.De laatste jaren komt er meer aandacht voor de contra-alt en wordt er meer voor deze bijzondere zangstem gecomponeerd. Bekende contra-alten zijn onder anderen Amy Winehouse, Florence Welch, Zarah Leander, Adele,Gloria Estefan, Lana Del Rey, La Esterella, Lisa Gerrard, Astrid Nijgh en Annie Lennox.
  • A contralto is a type of classical female singing voice whose vocal range is the lowest female voice type, with the lowest tessitura. The contralto's vocal range falls between tenor and mezzo-soprano; typically between the F below middle C (F3 in scientific pitch notation) to the second F above middle C (F5), although at the extremes some voices can reach the E below middle C (E3) or the second B♭ above middle C (B♭5).
  • Kontralto, klasik müzikte kadın seslerinin en kalını (en derini) ve böyle sesi olan kadın şarkıcı, Kalın Alto. Kontraltolar en düşük ses aralığına sahip olan kadın şarkıcılardır. Öyle ki, ses aralıkları tenor ve Mezzo-Soprano arasındadır. Sesleri genellikle orta Do'nun altındaki Fa (Bilimsel notasyona göre F3) ile orta Do'dan sonraki ikinci Sol (G5) arasındadır; fakat bazı sesler, orta Do'nun altındaki Mi'ye (E3) kadar inip, yine orta Do'dan yukarıdaki Si-bemol'e (B♭5) kadar çıkabilir.Bu İtalyanca terim bazı müzik araçlarının ses genişliğini belirtmek için de kullanılır. 1855'te yapılan, viyolaya benzer, geniş boyutlu ve kalın sesli müzik aracı da bu adla anılır.
  • Contralto es la voz femenina más grave, y destaca por la rica sonoridad y amplitud de su registro grave. El término también se usa como sinónimo para la persona que canta con esa voz.
  • Hom dóna el nom de contralt a les cantants que tenen el registre més greu de la veu femenina, que abasta del sol2 al fa4. Són les cantants que arriben a les notes més greus. Antigament també se les anomenava alt, però aquesta denominació ha caigut en desús. Supera la mezzosoprano dramàtica en la potència amb què ataca els greus, el seu punt fort, i el seu timbre és fosc i càlid. Les autèntiques veus de contralt són relativament escasses i per això moltes vegades les partitures per a contralt solen ser cantades per mezzosopranos, especialment per aquelles que poden cantar notes més greus. L'interval de la veu coincideix amb l'habitual dels contratenors, per això contratenors i contralts poden intercanviar els papers, especialment en la música renaixentista i barroca, i sovint les contralts interpreten partitures escrites per a castrati de veu greu.Dintre de la veu de contralt trobem diferents matisos: Contralt dramàtica: A causa del seu timbre fosc, en el repertori de les contralts sovintegen papers dramàtics que requereixen gran intensitat d'expressió, encara que resulta bastant difícil que una contralt realitzi gaires ornaments. És habitual que les contralts interpretin papers que van ser escrits originàriament per a veu de castrati (per això, en moltes ocasions han d'executar rols masculins). Dos exemples de contralt dramàtica són la nord-americana Marilyn Horne (com Romeo Montecchio en I Capuleti e i Montecchi de Vincenzo Bellini) o Hitomi Katagiri (com Erda al Sigfrid de Richard Wagner). Contralto còmica o buffa: És el nom que es dóna a una contralt quan interpreta un paper còmic. És una veu de contralt amb capacitat per a cantar ornaments, encara més difícil de trobar que la contralt dramàtica. Un exemple és Adriana Plot com a Marcellina a Le nozze di Figaro de Mozart.El terme també s'aplica als instruments musicals que es construeixen amb mides diverses que, per tant, sonen en tessitures diferents, tot i que amb un timbre homogeni. En aquest cas el contralt (anomenat, també alt) és l'instrument que té una tessitura equivalent a la de la cantant contralt, és a dir, la immediatament més greu que l'instrument soprano. Això es dóna sobretot en instruments propis de la música renaixentista i barroca, com la viola de gamba, la flauta de bec, etc. Però també ho trobem en instruments més moderns, com el clarinet o el saxòfon.
  • Kontraalt je nejnižší ženský hlas, jehož rozsah je položen níže, než je tomu u altu. Přibližný rozsah altu odpovídá g - f2, jako kontraalt je pak definován hlas dosahující hlubších tónů než g.Z českých populárních zpěvaček dosahuje kontraaltového rozsahu (E - e2) Věra Nerušilová, ze světoznámých operních kontraaltů například Ewa Podleś (B - e3).
  • 콘트랄토(문화어: 녀성저음)는 여성 최저 음역으로 메조 소프라노와 테너사이의 음역이다.
  • In musica, il termine contralto designa sia la più grave delle voci femminili, sia la cantante che la possiede, sia il suo registro peculiare. In altri tempi, lo stesso termine veniva usato, in alternativa a quello di contraltista, per indicare il cantante castrato che cantava nel medesimo registro.
  • Контра́льто (итал. contralto) — самый низкий женский певческий голос с широким диапазоном грудного регистра. Рабочий диапазон: фа малой октавы — соль второй октавы. Ярко выраженное грудное резонирование распространяется на весь средний регистр. Характерным признаком контральто являются полнокровные, густые ноты в малой октаве. Верхний регистр «короткий» и не представляет интереса: «коронные» ноты контральто — низкие. В опере композиторы часто писали для контральто партии мальчиков-подростков и юношей.
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 173428 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageInterLanguageLink
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 2671 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 33 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 107520050 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Dans la musique classique occidentale, un contralto est le type de voix féminine dont la tessiture est la plus grave. L'étendue de la voix de contralto (le plus souvent du fa2 au fa4) correspond, une octave plus haut, mais avec le même timbre grave, à la voix de baryton-basse.L'abréviation alto n'est pas tout à fait synonyme de contralto. En effet, l'alto désigne plus précisément un type d’emploi dans les chœurs, tandis que le contralto fait référence à une voix de soliste.
  • A contralto is a type of classical female singing voice whose vocal range is the lowest female voice type, with the lowest tessitura. The contralto's vocal range falls between tenor and mezzo-soprano; typically between the F below middle C (F3 in scientific pitch notation) to the second F above middle C (F5), although at the extremes some voices can reach the E below middle C (E3) or the second B♭ above middle C (B♭5).
  • Contralto es la voz femenina más grave, y destaca por la rica sonoridad y amplitud de su registro grave. El término también se usa como sinónimo para la persona que canta con esa voz.
  • Kontraalt je nejnižší ženský hlas, jehož rozsah je položen níže, než je tomu u altu. Přibližný rozsah altu odpovídá g - f2, jako kontraalt je pak definován hlas dosahující hlubších tónů než g.Z českých populárních zpěvaček dosahuje kontraaltového rozsahu (E - e2) Věra Nerušilová, ze světoznámých operních kontraaltů například Ewa Podleś (B - e3).
  • 콘트랄토(문화어: 녀성저음)는 여성 최저 음역으로 메조 소프라노와 테너사이의 음역이다.
  • In musica, il termine contralto designa sia la più grave delle voci femminili, sia la cantante che la possiede, sia il suo registro peculiare. In altri tempi, lo stesso termine veniva usato, in alternativa a quello di contraltista, per indicare il cantante castrato che cantava nel medesimo registro.
  • Hom dóna el nom de contralt a les cantants que tenen el registre més greu de la veu femenina, que abasta del sol2 al fa4. Són les cantants que arriben a les notes més greus. Antigament també se les anomenava alt, però aquesta denominació ha caigut en desús. Supera la mezzosoprano dramàtica en la potència amb què ataca els greus, el seu punt fort, i el seu timbre és fosc i càlid.
  • Kontralto, klasik müzikte kadın seslerinin en kalını (en derini) ve böyle sesi olan kadın şarkıcı, Kalın Alto. Kontraltolar en düşük ses aralığına sahip olan kadın şarkıcılardır. Öyle ki, ses aralıkları tenor ve Mezzo-Soprano arasındadır.
  • Die Stimmgattung Alt (lat. altus = „hoch“, vox alta = „hohe Stimme“; Mz. die Alte, in der Schweiz auch die Älte) bezeichnet in der Musik die tiefere Stimme der Frauen- oder Knabenstimmen („Knabenalt“) oder die sehr hohe Männerstimme. Der Stimmumfang beträgt etwa g–e’’. Im englischen, französischen und italienischen bezeichnet contralto diese Stimmlage, wohingegen im Deutschen besonders tiefe Frauenstimmen auch als Kontra-Alt bezeichnet werden.
  • De contra-alt, of contralto, is de laagste vrouwelijke zangstem. In opera's komt deze stem maar zeer weinig voor. Er zijn maar weinig vrouwen die zo'n laag bereik hebben en daarom zijn er niet veel muziekstukken waarin een zangpartij voor een contra-alt is geschreven. Waar dit wel zo is, gaat het doorgaans om een zeer waardige en expressieve zangpartij.De laatste jaren komt er meer aandacht voor de contra-alt en wordt er meer voor deze bijzondere zangstem gecomponeerd.
  • Contralto é o timbre feminino mais pesado, e soa quase que com a plenitude de uma voz masculina. É um timbre robusto e vigoroso. Sua extensão aguda é curta e compensada no registro grave. Não tem divisão interna por timbre, e raramente canta papéis em óperas.
  • Контра́льто (итал. contralto) — самый низкий женский певческий голос с широким диапазоном грудного регистра. Рабочий диапазон: фа малой октавы — соль второй октавы. Ярко выраженное грудное резонирование распространяется на весь средний регистр. Характерным признаком контральто являются полнокровные, густые ноты в малой октаве. Верхний регистр «короткий» и не представляет интереса: «коронные» ноты контральто — низкие.
  • Kontralt (alt głęboki) – rodzaj głosu żeńskiego o najniższej tessyturze. Skala kontraltu obejmuje co najmniej dźwięki od c do c2. Kontralcistki operują głosem o bardzo dużej skali – w niektórych przypadkach aż do wysokiego c-trzykreślnego sopranu. Kontralt jest rzadko spotykanym głosem zwłaszcza w Europie.
rdfs:label
  • Contralto
  • Alt (Stimmlage)
  • Contra-alt
  • Contralt
  • Contralto
  • Contralto
  • Contralto
  • Contralto
  • Kontraalt
  • Kontralt
  • Kontralto
  • Контральто
  • 콘트랄토
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:instrument of
is prop-fr:tessiture of
is prop-fr:typeVoix of
is skos:subject of
is foaf:primaryTopic of