Constantin IV (latin : Flavius Constantinus, grec : Κωνσταντίνος Δ'), (né v. 650, mort en 14 septembre 685), souvent appellé incorrectement Pogonat, c'est-à-dire « le Barbu », en confusion avec son père, fils aîné de Constant II et de l'impératrice Fausta, coempereur à partir de 654 puis empereur byzantin de septembre 668 à sa mort.De son épouse Anastasia, sa demi-cousine-tante fille de Jean Athalarichos selon Christian Settipani, il eut deux fils, dont l'aîné devint l'empereur Justinien II.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Constantin IV (latin : Flavius Constantinus, grec : Κωνσταντίνος Δ'), (né v. 650, mort en 14 septembre 685), souvent appellé incorrectement Pogonat, c'est-à-dire « le Barbu », en confusion avec son père, fils aîné de Constant II et de l'impératrice Fausta, coempereur à partir de 654 puis empereur byzantin de septembre 668 à sa mort.De son épouse Anastasia, sa demi-cousine-tante fille de Jean Athalarichos selon Christian Settipani, il eut deux fils, dont l'aîné devint l'empereur Justinien II. Elle était encore vivante en 711, l'année de la mort de son fils et de son petit-fils Tibère.
  • Constantijn IV (Grieks: Κωνσταντίνος Δ', Kōnstantinos IV) (652–685) was van 668 tot 685 keizer van Byzantium.
  • Константин IV (652—685) — византийский император с 668 по 685, старший сын Константа II. В истории Константин IV остался с прозвищем «Погонат» (Бородатый), хотя, по всей видимости, в действительности это было прозвище его отца, Константа II.
  • コンスタンティノス4世(ギリシア語:Κωνσταντίνος Δʹ, Kōnstantinos IV、650年頃 - 685年7月10日?)は、東ローマ帝国ヘラクレイオス王朝の皇帝(在位:668年 - 685年)。コンスタンス2世の長男。「ポゴナトス(髭の)」というあだ名が付けられることがあるが、これは父コンスタンス2世のものが、戦乱による記録の混乱で息子のあだ名と混同してしまったものである。654年4月に父・コンスタンス2世によって共同皇帝に任じられる。661年にコンスタンス2世がシチリア島に向かってコンスタンティノポリスを出発した時、コンスタンティノス4世や彼の弟たちは元老院などの反対によってコンスタンティノポリスに留まった。668年にコンスタンス2世が暗殺され、シチリア島でミジジオスが皇帝を名乗ったため、コンスタンティノス4世は自ら艦隊を率いてシチリア島に遠征し、反乱を鎮圧した。なおこの時コンスタンティノスはさらに西ヨーロッパに向かったとする史書もあるが、伝説であろう。また同じ頃小アジア半島でも、テマ・アルメニアコンの長官であったサボリオスがウマイヤ朝と結んで反乱を起こしたが、これも鎮圧している。661年に内戦が終結してウマイヤ朝が成立して以来、ムアーウィヤは小アジア半島や地中海、アフリカ・プロコンスラリスで帝国領への侵入を開始していた。小アジアでは既に662年から攻撃が再開されており、669年には首都対岸のカルケドンまでイスラーム軍が進出した。イスラーム艦隊もエーゲ海を経てマルマラ海に進み、673年にはキュジコス半島を前線基地として確保した。以降674年から678年までのコンスタンティノポリス包囲戦では、イスラーム軍は海陸から(主に夏季に)その攻略を目指した。しかしコンスタンティノポリスを完全に包囲することが不可能だったこともあって、攻略は失敗に終わった。なおこの時に「ギリシアの火」が初めて実戦で利用されたようである。8世紀以降は東ローマ帝国軍の秘密兵器となるが、この戦いではウマイヤ朝の軍が最初にこの兵器を利用した可能性が最近指摘されている。ムアーウィヤはその後も帝国征服の野望を捨てず、679年には再度軍を送ってロードス島を制圧した。しかしこのような長期間にわたる大作戦はウマイヤ朝にとっても大きな負担であった。680年にムアーウィヤが没すると、後継者のヤズィード1世は和約を結び、ロードス島からも撤退している。その後683年にヤズィード1世が没するとウマイヤ朝で内戦(第二次内戦)が勃発したため、イスラームとの戦いは沈静化した。アフリカではウマイヤ朝が670年にプロコンスラリスの内陸部にカイラワーン(ケルアン)を建設して、カルタゴを狙った。しかし683年にイスラーム軍は原住民と東ローマ帝国の連合軍に惨敗し、カイラワーンを放棄してキレナイカ地方まで撤退している。ウマイヤ朝の脅威が減少したため、コンスタンティノス4世はその他の懸案の処理に動いた。ブルガール人のバルカン半島進出に対しては680年に自ら遠征を行った。しかしアスパルフ率いるブルガール人に敗北し、681年にブルガール人に対して、ドナウ川下流流域の領土を与え、植民も認めざるを得なくなった(第一次ブルガリア帝国)。イタリアではランゴバルド王国と680年頃に和約を結んでいる。また680-681年にはコンスタンティノポリスで宗教会議を開催した(第3コンスタンティノポリス公会議)。彼の時代には父コンスタンス2世時代以前のようにオリエントの単性論・単意論の信者に配慮を行う必要がなくなったため、それらを断罪している。彼の時代、その二人の弟が共同皇帝の地位にあった。しかしコンスタンティノス4世は681年に彼らからその地位を剥奪した。また後継者のユスティニアノス2世を含む二人の息子を共同皇帝にもせず、685年に没するまでただ一人の皇帝として君臨した。
  • IV. Konstantin (Yunanca adi: Κωνσταντίνος Δ', Kōnstantinos IV, (d. 652 – ö. 685); 668 – Eylül 685 döneminde Bizans İmparatorluğu imparatoru oldu.Annesi, bir Bizans soylu aileden olan, Valentinus'un kızı "Fausta" idi. Çok genç bebekken 654de babası II. Konstans tarafından ortak imparator olarak tac giydirildi. Babası 660da Sicilya'ya gecip imparatorluğun idaresini Siraküza'dan yapmaya başlayınca Konstantin, kardesleri Heraklius ve Tiberius ile Konstantinopolis'te kalmıştı. Babasi 685de Sicilya'da bir askeri isyanda suikaste kurban gidince IV. Konstantin tek başına imparator kaldı.
  • Costantino IV (greco: Κωνσταντίνος Δ', Kōnstantinos IV; latino: Costantinus IV; 654 – settembre 685) è stato un imperatore bizantino.Governò dal 668 fino alla sua morte. È stato chiamato erroneamente Costantino IV Pogonato (soprattutto in passato, ma talora anche in epoca recente). Secondo Zonara e Leone Grammatico gli fu dato quel soprannome, che significa "barbuto", a ricordo della lunga barba con la quale si sarebbe presentato al ritorno dalla Sicilia. In realtà sembra che il soprannome di Pogonato ("barbuto") vada attribuito a Costante II e non a Costantino IV; l'attribuzione del soprannome a Costantino IV sarebbe un errore commesso dagli storici del tempo, ingenerato da una confusione tra padre e figlio (che si chiamavano tutti e due Costantino, dal momento che Costante, nome del padre di Costantino IV, era solo un diminutivo).
  • Константин IV Погонат (на гръцки (Κωνσταντίνος Δ' ο Πωγώνατος - "Брадати") е византийски император от 668 г. до смъртта си през 685 година. Управлението на Константин IV Погонат съвпада с връхната точка на арабските атаки срещу Византия през 7 век и идването на българите, които основават своя държава около делтата на Дунав. По-голямата част от управлението му преминава в тежки сражения с арабските войски на територията на Мала Азия.Константин IV е считан за един от забележителните византийски владетели, спрял арабската заплаха и укрепил мощта на държавата. През неговото управление също така е основана Дунавска България през 681 г. и се провежда Шестия Вселенски събор в същата година.
  • Konstantino IV.a (grezieraz Κωνσταντίνος Δ', (649-685) Bizantziar Inperioko agintaria izan zen 668 eta 685 urteen artean. Bere agintean zehar inperioko mugak finkatu eta egonkortu zituen baita inperioak VII. mendean zehar galduriko izen ona berreskuratu. Konstante II.a agintariaren seme zaharrena aitak berarekin batera agintari izendatu zuen 654. urtean lau urte besterik ez zituela. 668. urtean Sirakusan gertatu zen Konstanteren hilketaren ondorioz agintari bakar bihurtu zen 19 urterekin. Bere bi anaia Heraklio eta Tiberio izan zituen agintean berarekin batera. Konstantinopolis hiriburutzat hartu zuen berriro bere aitaren garaian Sirakusara aldatu baitzen. Konstantinoren lehen eginkizuna arabiarren boterearen hazkundea etetea izan zen. Zenbait urtetako gerrate zibilen ostean Muawiya I.a Omeiatarra bihurtu zen arabiarren buruzagi. Barneko liskarrak amaitu zituztenean arabiarren helburu nagusia bizantziarrak garaitu eta euren lurraldeetan zehar hedatzea izan zen. 674. urtean flota arabiar batek Konstantinopolis eraso zuen lau urtez setiatua mantendu zuelarik. Setioak ziharduen artean eslaviarrek Salonika eraso zuten. Aipaturiko lau urteetako setioa 678. urtean amaitu zen bizantziarrek Sillaeumgo batailan su grekoa deritzan armaren bitartez arabiar flotari su eman ziotenean. Arma honen lehen erabilpenetakoa izan zen. Itsaso batailaz gain Bizantzioko armadak arabiarrak Anatolian ere garaitu zituen baita Salonika berreskuratu ere. Garaipen hauek eta setioa hautsi izanak bizantziar ejertzitoari sekulako ospea eman zioten. Omeiatar kalifatoak urtero tributu bat ordaintzearen truk bake hitzarmen bat sinatzea lortu zuen.680. urtean Konstantinok Seigarren Kontzilio Ekumenikoa deitu zuen (Konstantinopoliseko Hirugarren Kontzilioa izenez ere ezaguna) 451. urtean Kaltzedoniako Kontzilioan adostutako doktrina bermatzeko. Bizantziarrek Afrika iparraldeko koloniak galdu zituztenez ez zuten zertan kolonia hauetan soilik indarra zuen monofisismorik kontuan izan beharrik eta honek ortodoxia kristauaren inguruko eztabaidarekin amaitzea ahalbidetu zuen. Heresiak inperiotik kanpo zeudenez Kontzilioak Kristoren izatearen inguruko jarrera bakarra hartu zuen eta konpromezuz ordurartean ametitu ziren monotelismo eta monoenergismoaren doktrinak behin betiko kondenatu ziren. Ortodoxiara itzultze honek Aita Santuaren eta inperioaren arteko liskarrak baretu zituen Erromak ez baitzituen begi honez ikusten Kaltzedonian heresiak ametitzearen alde harturiko zenbait erabaki.Konstantinok arabiarrekin eta Erromarekin arrakasta lortu zuen arren, ez zen gauza bera gertatu inperioak Balkanetan zituen mugetan. 670. urte inguruan bulgariarrak, Errusiako estepetatik zetorren herri nomada bat, Danubioko hertzetan azaldu ziren. Konstantinopoliseko setioaz baliatuz Danubioa zeharkatu eta gaur egungo Bulgaria hartu zuten ordura artean bertan bizi izan ziren tribu eslaviarrak garaituz. Hutsune handiekin baina zonalde hura formalki inperio bizantziarraren barnean zegoen bulgariarrek nolabait bizantziarren eskualde bat konkistatu zutelarik. Arabiarrekin bakea sinatu bezain laster 680. urtean Konstantinok Bulgariarrak Danubioaren iparraldera itzularazteko espedizio bat bidali zuen Balkanetara. Guda galdu ostean Konstantinok Bulgariar Inperioa onartu behar izan zuen 681. urtean.Herriak hala nahi izan zuelako Konstantinok bere anaia Heraklio eta Tiberio Augustu tituluarekin agintari izendatu behar izan bazituen ere 683. urtean mihia moztu ziezaietela agindu zuen bere seme Justinianoren oinordekotzak arriskuan egon ez zedin. 685. urtean Konstantino disenteriak jota hil zen 36 urte besterik ez zuela bere semeak hartu zuen orduan agintea Justiniano II.a izenarekin.
  • Konstantin IV. (* um 650; † 685; lateinisch Flavius Constantinus, griechisch Κωνσταντίνος Δ′) war von 668 bis 685 byzantinischer Kaiser. Der ihm bisweilen zugeschriebene Beiname Pogonatos (Πωγωνάτος‚ „der Bärtige“) dürfte in Wahrheit auf seinen Vater Konstans II. zu beziehen sein.Konstantin IV. war der Sohn Kaiser Konstans’ II.; dieser hatte während der letzten Jahre seines Lebens seine Residenz nach Sizilien verlegt und vergeblich verlangt, sein Sohn und Mitkaiser solle ihm dorthin folgen. Als Konstans dann 668 ermordet worden war, wurde in Syrakus der Armenier Mizizios zum Augustus ausgerufen. Nach Ausweis einiger Quellen soll Konstantin IV. daraufhin persönlich mit einer Flotte von Konstantinopel nach Sizilien gesegelt sein, um die Usurpation niederzuschlagen; ob dies zutrifft, ist in der Forschung umstritten. Sicher ist nur, dass Mizizios nach wenigen Monaten sein Ende fand.Konstantin, der seine beiden Brüder und Mitkaiser Herakleios und Tiberios 681 absetzte und verstümmeln ließ, um sie von der Macht auszuschließen, konnte einige wichtige Erfolge für sich verbuchen. So wehrte er 678 die erste Belagerung Konstantinopels durch die Araber ab, wobei er deren Flotte vernichtend schlagen konnte. Anschließend mussten die Araber mit ihm einen (685 erneuerten) Friedensvertrag abschließen, der ihnen wenige Jahre zuvor noch unannehmbar erschienen wäre. Ein weiterer Erfolg war die Integration der Sermesianoi, offenbar Nachfahren der römischen Provinzialbevölkerung in Pannonien und der dort 616 angesiedelten römischen Gefangenen, die unter Führung des Bulgarenfürsten Kuver 680 nach Makedonien gezogen waren, wo Kuver ein Khaganat errichtet hatte. Auch brachte ein von Berbern und dem Exarchen von Karthago gemeinsam erzielter Abwehrerfolg gegen die Araber bei Biskra 683 in Nordafrika eine kleine Atempause. Kirchenpolitisch erfolgte die Versöhnung mit dem Papst (681), der die Absage an den Monotheletismus zugrunde lag.Lediglich den Einfall der Protobulgaren 679 unter dem Bruder Kuvers, dem Khan Asparuch, in die inzwischen großenteils slawisierte Provinz Mösien konnte Konstantin IV. nicht verhindern, so dass er das neu gegründete Bulgarenreich anerkennen musste. 680 erkannte er das Langobardenreich in Italien als eigenständig an. Konstantin starb im Jahr 685.
  • Konstantin IV. Pogonatos (Κωνσταντίνος Δ' ο Πωγώνατος, asi 652 – 14. září 685) byl byzantský císař, který vládl v letech 668 až 685 a který své říši navrátil vnitřní a vnější stabilitu.Konstantin byl jmenován spoluvladařem císaře Konstanta II. již roku 654. Po jeho zavraždění se sám stal císařem. Největším nebezpečím pro říši byli Arabové, kteří poslali flotilu, jež měla roku 674 napadnout Konstantinopol. Zatímco se Konstantin věnoval tomuto nebezpečí, napadli Slované Soluň. Konstantinopol dokázala náporu Arabů vzdorovat až do roku 678, kdy bylo zničeno arabské loďstvo s pomocí řeckého ohně. Arabové se museli stáhnout, zároveň byli poraženi na souši v Anatolii. Konstantin uzavřel s Araby mírovou smlouvu, která byla roku 685 obnovena.Roku 680 Konstantin svolal Třetí konstantinopolský koncil, který znovu potvrdil rozhodnutí Chalkedonského koncilu z roku 451. Tento ekumenický koncil se vypořádal s monotheletismem, většina monotheletistů v té době však již byla pod arabskou nadvládou. Výsledek koncilu vedl také k usmíření křesťanského Východu se Západem reprezentovaným především papežstvím.Konstantin byl roku 681 donucen uznat bulharskou říši, poté co byl roku 680 poražen v bitvě. Spolu s Konstantinem vládli jeho bratři Herakleios a Tiberios, kteří byli na žádost lidu korunováni, avšak byli zmrzačeni, aby se nemohli ujmout vlády. Tento čin zaručil nástupnictví Justiniána II. Konstantin zemřel na úplavici roku 685.
  • Constantino IV (em grego: Κωνσταντίνος Δ'; transl.: Kōnstantinos IV), (652–685); por vezes erradamente cognominado Pogonatos, "o Barbudo", por confusão com o seu pai Constante II; foi imperador bizantino de 668 a 685. Foi associado ao trono como co-imperador juntamente com o seu pai Constante II em 654, e tornou-se imperador sénior quando Constante foi assassinado em 668.
  • Constantine IV (Greek: Κωνσταντίνος Δ', Kōnstantinos IV, Latin: Constantinus IV) (c. 652 – 14 September 685), sometimes incorrectly called Pogonatos, "the Bearded", out of confusion with his father, was Byzantine Emperor from 668 to 685. His reign saw the first serious check to nearly 50 years of uninterrupted Islamic expansion, while his calling of the Sixth Ecumenical Council saw the end of the monothelitism controversy in the Byzantine Empire.
  • IV. Kónsztantinosz (652 – 685. szeptember 14.), (görögül: Κωνσταντίνος Δ', uralkodott 668. szeptember 15. – 685. szeptember 14.) a Bizánci Birodalom császára, II. Kónsztasz és Fauszta elsőszülött fiúgyermeke volt. Uralkodásának legjelentősebb eredménye, hogy sikerült megállítani a muszlim arabok előretörését.Kiskorú volt, amikor apját meggyilkolták Szürakuszaiban, Szicília szigetén. Kónsztantinosz már 654 óta viselte a beszileuszi címet, azaz kb. 15 évesen örökölte a trónt. Fivéreivel, Hérakleiosszal és Tiberiosszal 659 óta osztozott a társcsászári címen.
  • 콘스탄티누스 4세(그리스어:Κωνσταντίνος Δ', 652년 - 685년)는 668년부터685년 죽을 때까지 비잔티움 제국의 황제였다. 콘스탄스 2세의 아들이다.
  • Konstantinus IV (bahasa Yunani: Κωνσταντίνος Δ', Kōnstantinos IV, bahasa Latin: Constantinus IV), (c. 652 – September 685), kadang dijuluki Pogonatos, "yang berjenggot", namun ini tidak tepat karena merupakan julukan untuk ayahnya; adalah Kaisar Romawi Timur yang berkuasa dari tahun 668 hingga 685. Pada masa kekuasaannya, serangan Islam untuk pertama kalinya berhasil ditahan setelah selama 50 tahun tak dapat dihentikan. Sementara itu, ia juga menghimpun Konsili Konstantinopel Ketiga yang mengakhiri kontroversi monotelitisme di Kekaisaran Romawi Timur.Ia adalah putra sulung dari Kaisar Konstans II.
  • Konstantyn IV (gr. Κωνσταντίνος Δ' ο Πωγώνατος, ur. 649, zm. 685) – cesarz bizantyjski w latach 668–685.Był najstarszym synem cesarza Konstansa II i jego żony Fausty. Ojciec uczynił go współcesarzem w 654. Po śmierci ojca początkowo współrządził z braćmi Teodozjuszem i Herakliuszem. W 681 roku usunął ich i skazał na karę hańbiącą obcięcia nosa. Ostatecznie po pięcioletnich (674–678) walkach obronił Konstantynopol przed Arabami (podczas tego oblężenia Bizantyjczycy zastosowali pierwszy raz słynny ogień grecki). Rozbił ich flotę i zawarł z nimi pokój, który został odnowiony w 685 roku. W 681 roku. zawarł pokój z Protobułgarami, którzy przekroczyli Dunaj i osiedlili się na ziemiach dzisiejszej Dobrudży. Data ta jest uważana za początek istnienia państwa bułgarskiego. Z inicjatywy Konstantyna IV zwołano w 680 roku sobór konstantynopolitański III. Jego żoną była Anastazja, Konstantyn IV miał z nią co najmniej dwóch synów: Justyniana II, kolejnego cesarza, Herakliusza.
  • Constantino IV (Κωνσταντίνος Δ') (649-685) fue un emperador bizantino que reinó entre 668 y 685. Logró estabilizar las fronteras del Imperio Bizantino y recuperar parte del prestigio perdido a lo largo del siglo VII.
  • Constantí IV (Flavi Constantí, en llatí Flavius Constantinus) de sobrenom Pogonatos (Pogonatus) o Barbatos (Barbatus) fou emperador bizantí del 668 al 685.Era el fill gran de Constant II al que va succeir el 668 quan ja era governador a Constantinoble (el pare residia a Siracusa temporalment). Els que van assassinar al pare disposaven de fortes complicitats a Sicília, religioses i militars, i van proclamar emperador a un personatge anomenat Mizizos (Mizizus) o Mecenti (Mecentius) o Mezzeti (Mezzetius), un armeni. Constantí va anar amb forces bizantines a Sicília i va sufocar la revolta el 669. Mecenti fou executat.Després va tornar a Constantinoble però només marxar de Sicília va aparèixer davant Siracusa una flota àrab que va ocupar la ciutat; les estàtues i altres riqueses acumulades allí (resultat del saqueig de Roma) per Constant foren enviades a Alexandria. A la tornada a la capital les tropes asiàtiques es van revoltar i van exigir el govern trinitari, és a dir de tres en lloc d'un, i demanaven a Constantí compartir el poder amb els seus germans, Heracli i Tiberi, que portaven el títol d'augusts però no tenien cap poder. La rebel·lió fou aplanada i Constantí no va castigar als seus germans els quals van romandre sense cap poder. Mentre Ucba va envair Mauretània, on encara governaven els bizantins, i van arribar a la costa atlàntica. Els habitants del país, aliats als grecs, es van organitzar sota un cap berber de nom Kussileh, que va derrotar als àrabs. Kussileh es va proclamar rei.El 671 els àrabs van equipar una flota per assetjar Constantinoble. Van conquerir Esmirna i les illes gregues i van bloquejar la capital (primavera del 672) però es van haver de retirar al cap de cinc mesos a causa de les pèrdues que els ocasionava el anomenat foc grec, inventat per Cal·línic, un nadiu d'Heliòpolis de Síria, que es va utilitzar per primer cop en aquest setge. Durant els següents set anys, cada any la flota àrab es va presentar a la capital per retornar a casa al final del bon temps, però sense poder ocupar la ciutat. Al darrer setge, el 679, el foc grec va ocasionar moltes pèrdues als àrabs i 30000 homes van haver de tornar a Síria a peu, degut a la manca de vaixells suficients. La flota que va quedar fou destruïda per una turmenta mentre els soldats que viatjaven per terra foren aniquilats per un exèrcit grec dirigit per Flor, Petrones i Ciprià. Això, combinat amb una revolta dels cristians maronites al Líban, va obligar a Muàwiya a signar una pau per trenta anys, en la qual s'establia un tribut de 3000 peces d'or cada any i esclaus i cavalls. Aquesta victòria va portar molt alt el prestigi bizantí i tots els petits estats buscaven la seva protecció. Però en canvi a Europa els búlgars van aconseguir la cessió per la força del país al sud del Danubi.El 680 va convocar el Concili de Constantinoble III en el que els monotelistes foren condemnats. El 681 Heracli i Tiberi foren desposseïts de la seva condició i títol d'augusts, i les seves funcions traspassades al fill de Constantí IV, Justinià.En aquest regnat es va establir una nova administració. La constant acció depredadora dels àrabs a Anatòlia feia necessari l'existència de cossos militars mòbils a les províncies frontereres, amb comandaments independents entre els diversos generals; aquestos cossos foren anomenats themata (θέματα), de thema (πέμα), una posició. Aquest nom després es va traslladar als districtes en el que aquestos cossos estaven estacionats i finalment va esdevenir tant general que finalment l'Imperi va quedar dividit en 29 themata (Thema), disset a l'est i sud, a Àsia, i 12 al nord i oest. La data d'aquest canvi no es coneix i alguns la situen ja en el regnat d'Heracli però el més probable és que el sistema fos obra de Constantí IV.Va morir el setembre del 685 i fou succeït pel seu fill Justinià II.
dbpedia-owl:activeYearsEndYear
  • 0685-01-01 (xsd:date)
dbpedia-owl:activeYearsStartYear
  • 0668-01-01 (xsd:date)
dbpedia-owl:birthName
  • Flavius Constantinus
dbpedia-owl:child
dbpedia-owl:deathDate
  • 0685-09-14 (xsd:date)
dbpedia-owl:dynasty
dbpedia-owl:occupation
dbpedia-owl:parent
dbpedia-owl:predecessor
dbpedia-owl:successor
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:thumbnailCaption
  • Constantin IV
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 276663 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 18721 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 256 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109202218 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:après
prop-fr:avant
prop-fr:couleur
  • #dfbfff
  • #e6ccff
prop-fr:dateDeDécès
  • 0685-09-14 (xsd:date)
  • Constantinople
prop-fr:dateDeNaissance
  • v. 650
prop-fr:dynastie
prop-fr:enfant
prop-fr:femme
  • Anastasia
prop-fr:icone
  • Justinien small.png
prop-fr:légende
  • Constantin IV
prop-fr:mère
  • Fausta
prop-fr:nom
prop-fr:nomDeNaissance
  • Flavius Constantinus
prop-fr:prédécesseur
prop-fr:père
prop-fr:période
  • 668 (xsd:integer)
prop-fr:règne
  • 0668-09-15 (xsd:date)
prop-fr:successeur
prop-fr:titre
  • Empereur byzantin
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Constantin IV (latin : Flavius Constantinus, grec : Κωνσταντίνος Δ'), (né v. 650, mort en 14 septembre 685), souvent appellé incorrectement Pogonat, c'est-à-dire « le Barbu », en confusion avec son père, fils aîné de Constant II et de l'impératrice Fausta, coempereur à partir de 654 puis empereur byzantin de septembre 668 à sa mort.De son épouse Anastasia, sa demi-cousine-tante fille de Jean Athalarichos selon Christian Settipani, il eut deux fils, dont l'aîné devint l'empereur Justinien II.
  • Constantijn IV (Grieks: Κωνσταντίνος Δ', Kōnstantinos IV) (652–685) was van 668 tot 685 keizer van Byzantium.
  • Константин IV (652—685) — византийский император с 668 по 685, старший сын Константа II. В истории Константин IV остался с прозвищем «Погонат» (Бородатый), хотя, по всей видимости, в действительности это было прозвище его отца, Константа II.
  • コンスタンティノス4世(ギリシア語:Κωνσταντίνος Δʹ, Kōnstantinos IV、650年頃 - 685年7月10日?)は、東ローマ帝国ヘラクレイオス王朝の皇帝(在位:668年 - 685年)。コンスタンス2世の長男。「ポゴナトス(髭の)」というあだ名が付けられることがあるが、これは父コンスタンス2世のものが、戦乱による記録の混乱で息子のあだ名と混同してしまったものである。654年4月に父・コンスタンス2世によって共同皇帝に任じられる。661年にコンスタンス2世がシチリア島に向かってコンスタンティノポリスを出発した時、コンスタンティノス4世や彼の弟たちは元老院などの反対によってコンスタンティノポリスに留まった。668年にコンスタンス2世が暗殺され、シチリア島でミジジオスが皇帝を名乗ったため、コンスタンティノス4世は自ら艦隊を率いてシチリア島に遠征し、反乱を鎮圧した。なおこの時コンスタンティノスはさらに西ヨーロッパに向かったとする史書もあるが、伝説であろう。また同じ頃小アジア半島でも、テマ・アルメニアコンの長官であったサボリオスがウマイヤ朝と結んで反乱を起こしたが、これも鎮圧している。661年に内戦が終結してウマイヤ朝が成立して以来、ムアーウィヤは小アジア半島や地中海、アフリカ・プロコンスラリスで帝国領への侵入を開始していた。小アジアでは既に662年から攻撃が再開されており、669年には首都対岸のカルケドンまでイスラーム軍が進出した。イスラーム艦隊もエーゲ海を経てマルマラ海に進み、673年にはキュジコス半島を前線基地として確保した。以降674年から678年までのコンスタンティノポリス包囲戦では、イスラーム軍は海陸から(主に夏季に)その攻略を目指した。しかしコンスタンティノポリスを完全に包囲することが不可能だったこともあって、攻略は失敗に終わった。なおこの時に「ギリシアの火」が初めて実戦で利用されたようである。8世紀以降は東ローマ帝国軍の秘密兵器となるが、この戦いではウマイヤ朝の軍が最初にこの兵器を利用した可能性が最近指摘されている。ムアーウィヤはその後も帝国征服の野望を捨てず、679年には再度軍を送ってロードス島を制圧した。しかしこのような長期間にわたる大作戦はウマイヤ朝にとっても大きな負担であった。680年にムアーウィヤが没すると、後継者のヤズィード1世は和約を結び、ロードス島からも撤退している。その後683年にヤズィード1世が没するとウマイヤ朝で内戦(第二次内戦)が勃発したため、イスラームとの戦いは沈静化した。アフリカではウマイヤ朝が670年にプロコンスラリスの内陸部にカイラワーン(ケルアン)を建設して、カルタゴを狙った。しかし683年にイスラーム軍は原住民と東ローマ帝国の連合軍に惨敗し、カイラワーンを放棄してキレナイカ地方まで撤退している。ウマイヤ朝の脅威が減少したため、コンスタンティノス4世はその他の懸案の処理に動いた。ブルガール人のバルカン半島進出に対しては680年に自ら遠征を行った。しかしアスパルフ率いるブルガール人に敗北し、681年にブルガール人に対して、ドナウ川下流流域の領土を与え、植民も認めざるを得なくなった(第一次ブルガリア帝国)。イタリアではランゴバルド王国と680年頃に和約を結んでいる。また680-681年にはコンスタンティノポリスで宗教会議を開催した(第3コンスタンティノポリス公会議)。彼の時代には父コンスタンス2世時代以前のようにオリエントの単性論・単意論の信者に配慮を行う必要がなくなったため、それらを断罪している。彼の時代、その二人の弟が共同皇帝の地位にあった。しかしコンスタンティノス4世は681年に彼らからその地位を剥奪した。また後継者のユスティニアノス2世を含む二人の息子を共同皇帝にもせず、685年に没するまでただ一人の皇帝として君臨した。
  • Constantino IV (em grego: Κωνσταντίνος Δ'; transl.: Kōnstantinos IV), (652–685); por vezes erradamente cognominado Pogonatos, "o Barbudo", por confusão com o seu pai Constante II; foi imperador bizantino de 668 a 685. Foi associado ao trono como co-imperador juntamente com o seu pai Constante II em 654, e tornou-se imperador sénior quando Constante foi assassinado em 668.
  • Constantine IV (Greek: Κωνσταντίνος Δ', Kōnstantinos IV, Latin: Constantinus IV) (c. 652 – 14 September 685), sometimes incorrectly called Pogonatos, "the Bearded", out of confusion with his father, was Byzantine Emperor from 668 to 685. His reign saw the first serious check to nearly 50 years of uninterrupted Islamic expansion, while his calling of the Sixth Ecumenical Council saw the end of the monothelitism controversy in the Byzantine Empire.
  • 콘스탄티누스 4세(그리스어:Κωνσταντίνος Δ', 652년 - 685년)는 668년부터685년 죽을 때까지 비잔티움 제국의 황제였다. 콘스탄스 2세의 아들이다.
  • Constantino IV (Κωνσταντίνος Δ') (649-685) fue un emperador bizantino que reinó entre 668 y 685. Logró estabilizar las fronteras del Imperio Bizantino y recuperar parte del prestigio perdido a lo largo del siglo VII.
  • Konstantino IV.a (grezieraz Κωνσταντίνος Δ', (649-685) Bizantziar Inperioko agintaria izan zen 668 eta 685 urteen artean. Bere agintean zehar inperioko mugak finkatu eta egonkortu zituen baita inperioak VII. mendean zehar galduriko izen ona berreskuratu. Konstante II.a agintariaren seme zaharrena aitak berarekin batera agintari izendatu zuen 654. urtean lau urte besterik ez zituela. 668. urtean Sirakusan gertatu zen Konstanteren hilketaren ondorioz agintari bakar bihurtu zen 19 urterekin.
  • Konstantyn IV (gr. Κωνσταντίνος Δ' ο Πωγώνατος, ur. 649, zm. 685) – cesarz bizantyjski w latach 668–685.Był najstarszym synem cesarza Konstansa II i jego żony Fausty. Ojciec uczynił go współcesarzem w 654. Po śmierci ojca początkowo współrządził z braćmi Teodozjuszem i Herakliuszem. W 681 roku usunął ich i skazał na karę hańbiącą obcięcia nosa.
  • Constantí IV (Flavi Constantí, en llatí Flavius Constantinus) de sobrenom Pogonatos (Pogonatus) o Barbatos (Barbatus) fou emperador bizantí del 668 al 685.Era el fill gran de Constant II al que va succeir el 668 quan ja era governador a Constantinoble (el pare residia a Siracusa temporalment).
  • Konstantinus IV (bahasa Yunani: Κωνσταντίνος Δ', Kōnstantinos IV, bahasa Latin: Constantinus IV), (c. 652 – September 685), kadang dijuluki Pogonatos, "yang berjenggot", namun ini tidak tepat karena merupakan julukan untuk ayahnya; adalah Kaisar Romawi Timur yang berkuasa dari tahun 668 hingga 685. Pada masa kekuasaannya, serangan Islam untuk pertama kalinya berhasil ditahan setelah selama 50 tahun tak dapat dihentikan.
  • Konstantin IV. Pogonatos (Κωνσταντίνος Δ' ο Πωγώνατος, asi 652 – 14. září 685) byl byzantský císař, který vládl v letech 668 až 685 a který své říši navrátil vnitřní a vnější stabilitu.Konstantin byl jmenován spoluvladařem císaře Konstanta II. již roku 654. Po jeho zavraždění se sám stal císařem. Největším nebezpečím pro říši byli Arabové, kteří poslali flotilu, jež měla roku 674 napadnout Konstantinopol. Zatímco se Konstantin věnoval tomuto nebezpečí, napadli Slované Soluň.
  • IV. Konstantin (Yunanca adi: Κωνσταντίνος Δ', Kōnstantinos IV, (d. 652 – ö. 685); 668 – Eylül 685 döneminde Bizans İmparatorluğu imparatoru oldu.Annesi, bir Bizans soylu aileden olan, Valentinus'un kızı "Fausta" idi. Çok genç bebekken 654de babası II. Konstans tarafından ortak imparator olarak tac giydirildi. Babası 660da Sicilya'ya gecip imparatorluğun idaresini Siraküza'dan yapmaya başlayınca Konstantin, kardesleri Heraklius ve Tiberius ile Konstantinopolis'te kalmıştı.
  • IV. Kónsztantinosz (652 – 685. szeptember 14.), (görögül: Κωνσταντίνος Δ', uralkodott 668. szeptember 15. – 685. szeptember 14.) a Bizánci Birodalom császára, II. Kónsztasz és Fauszta elsőszülött fiúgyermeke volt. Uralkodásának legjelentősebb eredménye, hogy sikerült megállítani a muszlim arabok előretörését.Kiskorú volt, amikor apját meggyilkolták Szürakuszaiban, Szicília szigetén. Kónsztantinosz már 654 óta viselte a beszileuszi címet, azaz kb. 15 évesen örökölte a trónt.
  • Costantino IV (greco: Κωνσταντίνος Δ', Kōnstantinos IV; latino: Costantinus IV; 654 – settembre 685) è stato un imperatore bizantino.Governò dal 668 fino alla sua morte. È stato chiamato erroneamente Costantino IV Pogonato (soprattutto in passato, ma talora anche in epoca recente). Secondo Zonara e Leone Grammatico gli fu dato quel soprannome, che significa "barbuto", a ricordo della lunga barba con la quale si sarebbe presentato al ritorno dalla Sicilia.
  • Константин IV Погонат (на гръцки (Κωνσταντίνος Δ' ο Πωγώνατος - "Брадати") е византийски император от 668 г. до смъртта си през 685 година. Управлението на Константин IV Погонат съвпада с връхната точка на арабските атаки срещу Византия през 7 век и идването на българите, които основават своя държава около делтата на Дунав.
  • Konstantin IV. (* um 650; † 685; lateinisch Flavius Constantinus, griechisch Κωνσταντίνος Δ′) war von 668 bis 685 byzantinischer Kaiser. Der ihm bisweilen zugeschriebene Beiname Pogonatos (Πωγωνάτος‚ „der Bärtige“) dürfte in Wahrheit auf seinen Vater Konstans II. zu beziehen sein.Konstantin IV. war der Sohn Kaiser Konstans’ II.; dieser hatte während der letzten Jahre seines Lebens seine Residenz nach Sizilien verlegt und vergeblich verlangt, sein Sohn und Mitkaiser solle ihm dorthin folgen.
rdfs:label
  • Constantin IV
  • Constantijn IV
  • Constantine IV
  • Constantino IV
  • Constantino IV
  • Constantí IV
  • Costantino IV
  • IV. Konstantin
  • IV. Kónsztantinosz bizánci császár
  • Konstantin IV.
  • Konstantin IV. (Byzanz)
  • Konstantino IV.a
  • Konstantinus IV
  • Konstantyn IV Pogonatos
  • Константин IV
  • Константин IV Погонат
  • コンスタンティノス4世
  • 콘스탄티누스 4세
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Constantin IV
is dbpedia-owl:child of
is dbpedia-owl:commandant of
is dbpedia-owl:parent of
is dbpedia-owl:predecessor of
is dbpedia-owl:successor of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:après of
is prop-fr:avant of
is prop-fr:commandant of
is prop-fr:enfant of
is prop-fr:prédécesseur of
is prop-fr:père of
is prop-fr:successeur of
is foaf:primaryTopic of