Constantin III (Flavius Claudius Constantinus) est un usurpateur romain du début du Ve siècle.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Constantin III (Flavius Claudius Constantinus) est un usurpateur romain du début du Ve siècle.
  • Flavius Claudius Constantinus († srpen nebo září 411), někdy označovaný jako Konstantin III., byl západořímský uzurpátor, jehož v roce 407 provolalo vojsko v Británii. Nedlouho poté opanoval Galii, drancovanou barbary, a v roce 409 dosáhl uznání ze strany legitimního císaře Honoria. Během dalších dvou let se jeho moc vlivem vojenských porážek zhroutila, načež byl zajat a popraven.
  • Constantino III († alrededor del 18 de septiembre de 411) fue un general romano que se declaró Emperador romano de Occidente en 407, abdicando en 411 (y siendo asesinado poco después).
  • Flavius Claudius Constantinus, приет в историята като Константин III е анти-император, който узурпира властта в Западната Римска империя, провъзгласен за император от легионите в Британия през пролетта на 407 г., след като те получават заповед да изоставят острова и да се изтеглят в Галия.В 408 г. Константин III обявява сина си Констант II за съ-император със сан цезар. Галия и Испания се присъединяват към неговите владения. В следващите две години земите подвластни на Константин са пометени и опустошени от нахлувания на вандали, свеби и алани. Испания се отцепва под властта на Геронтий и Максим. През 411 г. узурпатора е обсаден в Арл, окончателно губи популярност и генералите му го предават на поддръжниците на император Флавий Хонорий. Константин III е отведен в Италия където е екзекутиран.
  • Flavio Claudio Costantino, meglio noto come Costantino III (latino: Flavius Claudius Constantinus; ... – 411), fu usurpatore dell'Impero romano d'Occidente (407–411) contro l'imperatore Onorio. Fu incluso nella lista dei re leggendari della Britannia.
  • Constantí fou un general romà que es va proclamar emperador el 407 i va exercir fins al 411. Fou conegut com a Constantí III, pero al tractar-se d'un usurpador, l'ordinal III fou donat després a un emperador bizantí.Constantí era probablement el governador de Britània a començaments del segle V. El 406 algunes tribus germàniques, com els vàndals, el burgundis, els alans i els sueus, van aprofitar que el Rin s'havia glaçat i el van creuar prop de Magúncia, van eliminar les defenses romanes i van enviar territori imperial. La província de Britània ja estava revoltada i el general Constantí es va proclamar emperador el 407. Ràpidament va creuar el canal i va desembarcar a Boulogne deixant sembla ser la Britània desguarnida, amb el que la província de fet es va perdre per l'imperi. Els seus generals Justinià i el franc Nebiogastes, al front de l'avantguarda, foren derrotats per Sar, lloctinent d'Estilicó, i Nebiogastes va morir a Valença. Constantí va enviar un segon exèrcit dirigit per Edovic i Geronci, i Sar es va haver de retirar a Itàlia, havent de comprar el dret de pas pels Alps als bagaudes revoltats. Constantí va assegurar la frontera del Rin i va establir guarnicions als passos entre la Gàl·lia i Itàlia. El maig del 408 es va establir a Arle que va convertir en la seva capital, i on va nomenar a Apol·linar, l'avi de Sidoni Apol·linar, com a prefecte.A l'estiu del 408 a Itàlia es van reunir les tropes per contraatacar, sota el comandament dels generals d'Honori, emperador a Ravenna. Però Constantí no els va esperar sinó que va dirigir els seus atacs cap a Hispània, on els cosins de l'emperador Honori asseguraven la lleialtat de les províncies per l'emperador de Ravenna, però sembla que alguns nobles volien abraçar el partit de Constantí. Mentre Estilicó i Sar atacaven des de Itàlia, Constantí va cridar al seu fill Constant, que era a un monestir, i el va fer cèsar, i el va enviar a Hispània amb el general probablement d'origen germànic Geronci. Els governants d'Hispània es van decantar definitivament per Constantí quan el partit nacionalista romà, potser instigat pel govern de Constantinoble, va acusar a Estilicó de preparar el lliurament de l'Imperi al rei visigot Alaric I, i va ordir un complot; va esclatar una revolta de tropes a Ticinum (Pavia) el 13 d'agost, que va obligar a Estilicó a refugiar-se en una església a Ravenna, sent assassinat en el moment de sortir (després de la promesa de que salvaria la vida si sortia) pel cortesà Olimp, sota ordres de l'Emperador Honori (23 d'agost del 408). El general Sar va abandonar a l'emperador Honori amb els seus homes i van deixar a l'emperador de Ravenna sense cap suport militar rellevant. Així Honori va haver de reconèixer a Constantí com a co-emperador (409) i cònsol.Però l'Emperador Honori comptava amb molts suports a Hispània, car pertanyia a la dinastia Teodosiana, fundada per l'hispà Teodosi el gran. Uns cosins de Honori, anomenats Didim i Verià, van organitzar un exèrcit amb els esclaus i colons de les seves propietats (exèrcit al qual havien d'alimentar a costa del seu patrimoni propi) i van ocupar els passos Pirinencs, be per impedir l'arribada de tropes de Constantí o per prevenir un atac bàrbar. Constantí va elevar a la dignitat d'august al seu fill Constant, nomenant César a un altre fill anomenat Julià. Didim i Verià van demanar ajuda a Honori, però aquest es va limitar a concedir honors teòrics. Constant va vèncer a Didim i al seu germà Teodosiol (Didimus i Teodosiolus) amb facilitat, i altres dos germans, Verià i Lagodi (Verianus i Lagodius) es van escapar a Constantinoble. Les tropes dels caps hispans segurament tenien escassa capacitat combativa.Constant, qui no confiava en les milícies de les províncies d'Hispània (que pel que sembla aquestes milícies no van prendre partit en la lluita contra Didim i Verià) va encarregar la custòdia dels passos pirinencs a uns mercenaris bàrbars d'incert origen, que eren coneguts com els honoriaci, i va donar el comandament al general Geronci, qui, amb el suport de les forces regulars, es va oposar que la missió de vigilància fora encarregada als honoriaci, el que li va costar la destitució. Constant va confirmar l'encàrrec als honoriaci. No se sap que va ocórrer, però aquests mercenaris bàrbars, bé fora per negligència, per traïció o per incapacitat, van permetre el pas dels sueus, vàndals i alans cap a Hispània, avançat ja l'any 409 (les dates més probables són el 28 de setembre o el 13 d'octubre). Assolada Hispània, Geronci es va rebel·lar i va proclamar Emperador al seu amic el general Màxim Tirà, de qui se sap que va encunyar moneda a Barcino. Constant (la dona del qual va quedar a Cesaraugusta) va fugir a les Gàl·lies amb el seu pare a Arle. Mentre els alans (sota el comandament d'Atax), els asdings (governats per Gunderic), els silinges (dirigits per Fridibald) i els sueus (liderats pel rei Hermenric), van saquejar les regions per les quals passaven. Probablement l'Emperador Màxim (i a través d'ell, Geronci) va pactar amb ells reconeixent-los la condició de federats, i els va cedir totes les províncies d'Hispània llevat de la Tarraconense (410), i encara els van fer servir com aliats en contra de Constantí. Mentre els atacs saxons a la desguarnida Britània van provocar que a la veïna Armòrica els habitants es rebel·lessin i van expulsar a les forces romanes.Geronci va reunir a les seves tropes i va passar a les Gàl·lies. Constantí, en una jugada desesperada, va envair Itàlia: un cap anomenat Al·lòbic, volia substituir a Honori per un cap més capacitat i Constantí s'hi va aliar, però la invasió no va reeixir i Al·lòbic va morir i Constantí es va haver de retirar a la Gàl·lia (410). Allí les forces de Geronci el van derrotar a Viena del Delfinat i el seu fill Constant fou capturat i executat. El prefecte del pretori de Constantí, Dècim Rústic, substitut d'Apol·linar, va fugir amb Joví, general gal revoltat a la regió del Rini (recolzat pels francs i alamans), que havia pres el títol d'emperador a Magúncia associant al seu fill o germà Sebastià amb el títol de césar. Constantí va quedar assetjat a Arle per Geronci. El 411 l'Emperador Honori va enviar a la Gàl·lia al Magister Militium Constanci, amb un exèrcit. Geronci es trobava a Arlè, on mantenia el setge de Constantí III. Atacat Geronci per Constanci, va haver de fugir a la Tarraconense. El general Constanci va continuar el setge d'Arle, ara per compte d'Honori. Constantí va enviar al general Edovic a reunir tropes entre francs i alamans, però aquestes foren derrotades a la vora del Roine i Edovic va morir assassinat per un traïdor. Finalment Constantí es va haver de rendir (411) contra promesa de la llibertat i que assoliria estat eclesiàstic, però tot i la promesa l'agost o setembre d'aquell mateix any Constanci el va fer decapitar junt amb el seu fill el cèsar Julià. Les tropes de Geronci a la Tarrconense es van rebel·lar i Geronci va acabar suïcidant-se amb la família, l'emperador Màxim es va refugiar segurament amb els aliats bàrbars (probablement amb els alans), i la revolta de Joví i Sebastià fou igualment sufocada un temps després. L'exercit d'Hispània es va sotmetre al general Constanci i per tant a l'emperador Honori.
  • Flavius Claudius Constantinus, known in English as Constantine III (died 411 by 18 September) was a Roman general who declared himself Western Roman Emperor in Britannia in 407 and established himself in Gaul. Recognised by the Emperor Honorius in 409, collapsing support and military setbacks saw him abdicate in 411. He was captured and executed shortly afterwards.
  • Konstantyn III (zm. przed 18 września 411 roku) – żołnierz stacjonujący w Brytanii, wybrany cesarzem rzymskim w 407 przez wojsko. Schwytany i zamordowany w 411 roku.Był trzecim w przeciągu roku uzurpatorem wybranym przez stacjonujące w Brytanii wojsko, które buntowało się przeciw obojętności władz w Rzymie na wzmagające się najazdy barbarzyńców na wyspę. Latem 407 roku przeprowadził inwazję na Galię. Entuzjastycznie witany przez miejscową ludność szybko zajął większość prowincji, zdobywając sobie szacunek dzięki odparciu napierających od strony Renu Wandalów i Swebów. Wysłany przeciwko niemu z Rzymu gocki wódz Sauros zadał mu co prawda klęskę w Prowansji, ale wycofał się i poprzestał na obsadzeniu przełęczy alpejskich. Konstantyn wykorzystał ten fakt do rozciągnięcia swojego władztwa nad południową Galię. Stworzył w ten sposób własne państwo, obierając na jego stolicę Arelate (dzis. Arles).W 407 roku ogłosił koregentem swojego syna, Konstansa. Ten przeprawił się z wojskiem do Hiszpanii i rozgromił tam oddziały wierne prawowitemu cesarzowi Honoriuszowi, rozciągając w ten sposób władztwo ojca na Półwysep Iberyjski.Konstantyn przez 4 lata zdołał utrzymać w miarę spójne władztwo w zachodnich regionach państwa zachodniorzymskiego, pomimo panującego chaosu politycznego i nieustannego przesuwania się w nich Wandalów, Alanów i Swebów. Gdy w 409 roku Swebowie przesunęli się do Hiszpanii, stacjonujący tam dowódca Konstantyna, Geroncjusz, wymówił posłuszeństwo swojemu zwierzchnikowi i powołał własnego cesarza imieniem Maksym. Wysłany przeciw uzurpatorowi Konstans poniósł klęskę i został zabity podczas ucieczki, a wojska Geroncjusza podeszły pod Arelate i rozpoczęły oblężenie. W tym samym czasie pod miasto nadciągnęła również wysłana przez Honoriusza ekspedycja, dowodzona przez oficera Flawiusza Konstantyna. Żołnierze Geroncjusza przeszli na stronę prawowitego władcy, a Konstantyn III po trzymiesięcznym oblężeniu poddał miasto, zawczasu chcąc uniknąć zemsty Honoriusza przyjmując święcenia kapłańskie. Odesłany wraz z młodszym synem Julianem do Italii został jednak stracony, a jego głowę obnoszono po Rawennie.
  • Flavius Claudius Constantinus, bekend als Constantijn III (gestorven 411) was een Romeins keizer van lente 407 tot 411. Hij kwam in opstand tegen de rechtmatige keizer Honorius en wordt derhalve een usurpator genoemd.Van Constantijns afkomt is niets bekend. Hij was een soldaat van lage afkomst en had 2 zoons: Constans II en Iulianus.
  • III. Constantinus (ö. 411, 18 Eylül'den önce) 407 yılında kendini Batı Roma İmparatoru ilan eden ve 411 yılında tahttan feragat etmesinden kısa bir süre sonra öldürülen Romalı general.
  • Konstantin (III.), eigentlich Flavius Claudius Constantinus, († August oder September 411) machte sich 407 in Britannien selbst zum römischen Kaiser und blieb es bis 411, wobei seine Bedeutung in der römischen Geschichte deutlich geringer ist als in der britischen: Konstantin steht am Wendepunkt der römischen Zeit der Insel zur Unabhängigkeit und galt mittelalterlichen Autoren sogar als Großvater des legendären Königs Artus, was freilich unhistorisch ist.Weil Konstantin (III.) als Kaiser nie allgemein anerkannt wurde, führt er die Ordnungszahl III. nur inoffiziell bzw. aus weströmischer Perspektive. In den ost- bzw. gesamtrömischen Kaiserlisten ist sie Kaiser Konstantin III. (641) vorbehalten.
  • Фла́вий Кла́вдий Константи́н (лат. Flavius Claudius Constantinus), также известный в историографии как Константин III, — римский император-узурпатор в 407—411 годах.Константин был простым солдатом. В 407 году, провозглашённый императором в Британии, он поднял восстание против западного римского императора Гонория в Галлии и Испании. Часть Галлии вскоре перешла под его контроль, а его сын Констант II захватил Испанию. Кроме того, Константин заставил Гонория признать себя и своего сына императорами, однако правил недолго: мятеж военачальника Геронтия подорвал его власть, и он был разгромлен полководцем Гонория Констанцием, после чего казнён. После вывода войск Константина из Британии Рим утратил контроль над этой провинцией.
dbpedia-owl:activeYearsEndYear
  • 0411-01-01 (xsd:date)
dbpedia-owl:activeYearsStartYear
  • 0407-01-01 (xsd:date)
dbpedia-owl:birthName
  • Flavius Claudius Constantinus
dbpedia-owl:child
dbpedia-owl:cousurper
dbpedia-owl:predecessor
dbpedia-owl:successor
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:thumbnailCaption
  • Constantin III. Au revers son programme politique : la victoire et Rome, assise tenant le globe du monde.
dbpedia-owl:usurper
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 89448 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 4075 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 57 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 108780143 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:coUsurpateur
prop-fr:dateDeDécès
  • novembre 411
prop-fr:enfant
prop-fr:légende
  • Constantin III. Au revers son programme politique : la victoire et Rome, assise tenant le globe du monde.
prop-fr:nom
  • Constantin III
prop-fr:nomDeNaissance
  • Flavius Claudius Constantinus
prop-fr:prédécesseur
prop-fr:règne
  • 407 (xsd:integer)
  • Bretagne / Gaule / Hispanie
prop-fr:règneDe
prop-fr:successeur
prop-fr:tailleImage
  • 200 (xsd:integer)
prop-fr:titre
  • Usurpateur romain
prop-fr:usurpateur
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Constantin III (Flavius Claudius Constantinus) est un usurpateur romain du début du Ve siècle.
  • Flavius Claudius Constantinus († srpen nebo září 411), někdy označovaný jako Konstantin III., byl západořímský uzurpátor, jehož v roce 407 provolalo vojsko v Británii. Nedlouho poté opanoval Galii, drancovanou barbary, a v roce 409 dosáhl uznání ze strany legitimního císaře Honoria. Během dalších dvou let se jeho moc vlivem vojenských porážek zhroutila, načež byl zajat a popraven.
  • Constantino III († alrededor del 18 de septiembre de 411) fue un general romano que se declaró Emperador romano de Occidente en 407, abdicando en 411 (y siendo asesinado poco después).
  • Flavio Claudio Costantino, meglio noto come Costantino III (latino: Flavius Claudius Constantinus; ... – 411), fu usurpatore dell'Impero romano d'Occidente (407–411) contro l'imperatore Onorio. Fu incluso nella lista dei re leggendari della Britannia.
  • Flavius Claudius Constantinus, known in English as Constantine III (died 411 by 18 September) was a Roman general who declared himself Western Roman Emperor in Britannia in 407 and established himself in Gaul. Recognised by the Emperor Honorius in 409, collapsing support and military setbacks saw him abdicate in 411. He was captured and executed shortly afterwards.
  • Flavius Claudius Constantinus, bekend als Constantijn III (gestorven 411) was een Romeins keizer van lente 407 tot 411. Hij kwam in opstand tegen de rechtmatige keizer Honorius en wordt derhalve een usurpator genoemd.Van Constantijns afkomt is niets bekend. Hij was een soldaat van lage afkomst en had 2 zoons: Constans II en Iulianus.
  • III. Constantinus (ö. 411, 18 Eylül'den önce) 407 yılında kendini Batı Roma İmparatoru ilan eden ve 411 yılında tahttan feragat etmesinden kısa bir süre sonra öldürülen Romalı general.
  • Konstantyn III (zm. przed 18 września 411 roku) – żołnierz stacjonujący w Brytanii, wybrany cesarzem rzymskim w 407 przez wojsko. Schwytany i zamordowany w 411 roku.Był trzecim w przeciągu roku uzurpatorem wybranym przez stacjonujące w Brytanii wojsko, które buntowało się przeciw obojętności władz w Rzymie na wzmagające się najazdy barbarzyńców na wyspę. Latem 407 roku przeprowadził inwazję na Galię.
  • Фла́вий Кла́вдий Константи́н (лат. Flavius Claudius Constantinus), также известный в историографии как Константин III, — римский император-узурпатор в 407—411 годах.Константин был простым солдатом. В 407 году, провозглашённый императором в Британии, он поднял восстание против западного римского императора Гонория в Галлии и Испании. Часть Галлии вскоре перешла под его контроль, а его сын Констант II захватил Испанию.
  • Konstantin (III.), eigentlich Flavius Claudius Constantinus, († August oder September 411) machte sich 407 in Britannien selbst zum römischen Kaiser und blieb es bis 411, wobei seine Bedeutung in der römischen Geschichte deutlich geringer ist als in der britischen: Konstantin steht am Wendepunkt der römischen Zeit der Insel zur Unabhängigkeit und galt mittelalterlichen Autoren sogar als Großvater des legendären Königs Artus, was freilich unhistorisch ist.Weil Konstantin (III.) als Kaiser nie allgemein anerkannt wurde, führt er die Ordnungszahl III.
  • Flavius Claudius Constantinus, приет в историята като Константин III е анти-император, който узурпира властта в Западната Римска империя, провъзгласен за император от легионите в Британия през пролетта на 407 г., след като те получават заповед да изоставят острова и да се изтеглят в Галия.В 408 г. Константин III обявява сина си Констант II за съ-император със сан цезар. Галия и Испания се присъединяват към неговите владения.
  • Constantí fou un general romà que es va proclamar emperador el 407 i va exercir fins al 411. Fou conegut com a Constantí III, pero al tractar-se d'un usurpador, l'ordinal III fou donat després a un emperador bizantí.Constantí era probablement el governador de Britània a començaments del segle V.
rdfs:label
  • Constantin III (usurpateur romain)
  • Constantijn III van Rome
  • Constantine III (Western Roman Emperor)
  • Constantino III
  • Constantí (usurpador)
  • Costantino III (usurpatore)
  • III. Constantinus
  • Konstantin III. (Rom)
  • Konstantin III. (uzurpátor)
  • Konstantyn III (cesarz rzymski)
  • Константин III (узурпатор)
  • Константин III (узурпатор)
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Constantin III
is dbpedia-owl:cousurper of
is dbpedia-owl:parent of
is dbpedia-owl:predecessor of
is dbpedia-owl:successor of
is dbpedia-owl:usurper of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:coUsurpateur of
is prop-fr:prédécesseur of
is prop-fr:père of
is prop-fr:successeur of
is prop-fr:usurpateur of
is foaf:primaryTopic of