Le consensus scientifique est le jugement, la position, et l'opinion collectifs de la communauté des scientifiques qui travaillent sur un domaine particulier d'étude. Le consensus implique un accord général, mais pas nécessairement à l'unanimité. Le consensus scientifique n'est, en lui-même, pas un argument scientifique, et il ne fait pas partie de la méthode scientifique.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le consensus scientifique est le jugement, la position, et l'opinion collectifs de la communauté des scientifiques qui travaillent sur un domaine particulier d'étude. Le consensus implique un accord général, mais pas nécessairement à l'unanimité. Le consensus scientifique n'est, en lui-même, pas un argument scientifique, et il ne fait pas partie de la méthode scientifique. Néanmoins, le consensus peut être basé sur la méthode et l'argument scientifiques
  • Il consenso scientifico è il giudizio, la posizione e l'opinione collettiva della comunità scientifica in un particolare campo della scienza in un particolare istante. Il consenso scientifico non è, di per sé, una prova scientifica, e non è parte del metodo scientifico; ad ogni modo, il merito del consenso può essere basato sia sulle prove che sul metodo scientifico.
  • Нау́чный консе́нсус — коллективные решения, позиции и мнения сообщества ученых в определённой области науки в конкретный момент времени. Консенсус предполагает общее согласие, но не обязательно единодушие. Научный консенсус не является, сам по себе, научным аргументом, и не является частью научного метода, однако содержание консенсуса само по себе может быть основано на научных аргументах и на научном методе.Консенсус, достигается как правило, через общение на конференциях, в процессе публикации, повторения и проверки чужих результатов и рецензирования научных работ. Это приводит к ситуации, в которой учёные внутри отдельной области легко понимают, что такой консенсус существует, в то время как пояснить его наличие людям со стороны является сложной задачей, так как нормальные научные дебаты об уточняющих деталях могут восприниматься ими как оспаривание консенсуса. Время от времени научные структуры выпускают специальные издания, посвящённые краткому изложению текущего консенсуса в какой-либо области для его продвижения в более широкие научные круги. В тех случаях, когда имеется мало противоречий, касающихся темы исследования, установление научного консенсуса происходит довольно легко.Научный консенсус может быть использован в популярном или политическом споре по вопросам, которые являются спорными в публичной сфере, но которые не являются спорными в рамках научного сообщества, таких, как наличие биологической эволюции или отсутствие связи вакцинации и аутизма.
  • Scientific consensus is the collective judgment, position, and opinion of the community of scientists in a particular field of study. Consensus implies general agreement, though not necessarily unanimity.Consensus is normally achieved through communication at conferences, the publication process, replication (reproducible results by others) and peer review. These lead to a situation in which those within the discipline can often recognize such a consensus where it exists, but communicating to outsiders that consensus has been reached can be difficult, because the 'normal' debates through which science progresses may seem to outsiders as contestation. On occasion, scientific institutes issue position statements intended to communicate a summary of the science from the "inside" to the "outside" of the scientific community. In cases where there is little controversy regarding the subject under study, establishing what the consensus is can be quite straightforward.Scientific consensus may be invoked in popular or political debate on subjects that are controversial within the public sphere but which may not be controversial within the scientific community, such as evolution or the claimed linkage of MMR vaccinations and autism.
  • Consenso científico é o julgamento, posição e opinião colectivas da comunidade científica num campo particular da ciência num dado tempo. Consenso científico não é por si só um argumento científico, e não faz parte do método científico; no entanto, o conteúdo do consenso pode por ele mesmo ser baseado tanto em argumentos científicos como no próprio método.== Referências ==
  • Als Lehrmeinung wird das bezeichnet, was als aktueller Stand der Wissenschaften, einer Religion oder einer Weltanschauung angesehen wird. Eine grundlegende und als nicht verhandelbar angesehene Lehrmeinung nennt man Dogma.
  • Es coneix com a consens científic tot aquell judici col·lectiu a una determinada posició o opinió que manifesta la comunitat científica, en un camp particular de la ciència i en un determinat moment de la història. El consens científic no és, en si mateix, un argument científic, i no forma part del mètode científic, però, existeix pel fet que està basat en una matèria objecte d'estudi que sí presenta arguments científics o fa servir el mètode científic. Segons Thomas Kuhn, per a una nova idea científica reconeguda, la seva capacitat de generar consens és directament proporcional a la seva adequació al paradigma dominant o al seu grau d'innovació (que pot arribar fins a la ruptura del paradigma, denominada revolució científica).El consens sol aconseguir-se a través del debat científic. L'ètica científica exigeix ​​que les noves idees, els fets observats, les hipòtesis, els experiments i els descobriments es publiquin, justament per garantir la comunicació a través de conferències, publicacions (llibres, revistes) i la seva revisió entre parells i, donat el cas, la controvèrsia amb els punts de vista discrepants. La reproductibilitat dels experiments i la falsació de les teories científiques són un requisit indispensable per a la bona pràctica científica.Així s'arriba a una situació on aquells especialistes d'una determinada disciplina sovint poden reconèixer en quins temes hi ha tal consens, encara que comunicar a l'exterior pot arribar a ser difícil. De vegades, les institucions científiques emeten declaracions amb les que tracten de comunicar a l'exterior una síntesi de l'estat de la ciència des de l'interior. En aquells casos en què s'assenyala que existiria una controvèrsia o un nou paradigma creat per un grup molt minoritari de científics al voltant de la matèria objecte d'estudi, definir quin és el consens que existeix sobre ella pot resultar bastant simple, ja que en aquests casos s'assenyala que, dins d'una comunitat científica, el consens científic sobre el tema és la hipòtesi o teoria que és acceptada per la gran majoria. La fórmula que consisteix a invocar el consens científic o rebutjar la seva existència és habitual en debats polítics i mediàtics que es formen al voltant de temes controvertits dins de l'esfera pública, i que d'altra banda poden no ser gens controvertits dins de la comunitat científica, com per exemple el tema del canvi climàtic.
  • El consenso científico es el juicio colectivo que manifiesta la comunidad científica respecto a una determinada posición u opinión, en un campo particular de la ciencia y en determinado momento de la historia. El consenso científico no es, en sí mismo, un argumento científico, y no forma parte del método científico; sin embargo, el consenso existe por el hecho de que está basado en una materia objeto de estudio que sí presenta argumentos científicos o que sí utiliza el método científico. Según Thomas Kuhn, para una nueva idea científica reconocida, su capacidad de generar consenso es directamente proporcional a su adecuación al paradigma dominante o a su grado de innovación (que puede llegar hasta la ruptura del paradigma, denominado revolución científica). El consenso suele lograrse a través del debate científico. La ética científica exige que las nuevas ideas, los hechos observados, las hipótesis, los experimentos y los descubrimientos se publiquen, justamente para garantizar la comunicación a través de conferencias, publicaciones (libros, revistas) y su revisión entre pares y, dado el caso, la controversia con los puntos de vista discrepantes. La reproducibilidad de los experimentos y la falsación de las teorías científicas son un requisito indispensable para la buena práctica científica.Así se llega a una situación donde aquellos especialistas de una determina disciplina a menudo pueden reconocer en qué temas hay tal consenso, aunque comunicarlo al exterior puede llegar a ser difícil. En ocasiones, las instituciones científicas emiten declaraciones con las que tratan de comunicar al "exterior" una síntesis del estado de la ciencia desde el "interior". En aquellos casos en los que se señala que existiría una "controversia" o un "nuevo paradigma" creado por un "muy minoritario grupo" de científicos alrededor de la materia objeto de estudio, definir cuál es el consenso que existe sobre ella puede resultar bastante simple, ya que en estos casos se señala que, dentro de una comunidad científica, el consenso científico sobre el tema es la hipótesis o teoría que es aceptada por la gran mayoría. La fórmula que consiste en invocar al consenso científico o rechazar su existencia es habitual en debates políticos y mediáticos que se forman alrededor de temas controvertidos dentro de la esfera pública, y que por otro lado pueden no ser nada controvertidos dentro de la comunidad científica, como por ejemplo el tema de la evolución biológica o el cambio climático.
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 5288547 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 795 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 8 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 90839573 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Le consensus scientifique est le jugement, la position, et l'opinion collectifs de la communauté des scientifiques qui travaillent sur un domaine particulier d'étude. Le consensus implique un accord général, mais pas nécessairement à l'unanimité. Le consensus scientifique n'est, en lui-même, pas un argument scientifique, et il ne fait pas partie de la méthode scientifique.
  • Il consenso scientifico è il giudizio, la posizione e l'opinione collettiva della comunità scientifica in un particolare campo della scienza in un particolare istante. Il consenso scientifico non è, di per sé, una prova scientifica, e non è parte del metodo scientifico; ad ogni modo, il merito del consenso può essere basato sia sulle prove che sul metodo scientifico.
  • Consenso científico é o julgamento, posição e opinião colectivas da comunidade científica num campo particular da ciência num dado tempo. Consenso científico não é por si só um argumento científico, e não faz parte do método científico; no entanto, o conteúdo do consenso pode por ele mesmo ser baseado tanto em argumentos científicos como no próprio método.== Referências ==
  • Als Lehrmeinung wird das bezeichnet, was als aktueller Stand der Wissenschaften, einer Religion oder einer Weltanschauung angesehen wird. Eine grundlegende und als nicht verhandelbar angesehene Lehrmeinung nennt man Dogma.
  • El consenso científico es el juicio colectivo que manifiesta la comunidad científica respecto a una determinada posición u opinión, en un campo particular de la ciencia y en determinado momento de la historia. El consenso científico no es, en sí mismo, un argumento científico, y no forma parte del método científico; sin embargo, el consenso existe por el hecho de que está basado en una materia objeto de estudio que sí presenta argumentos científicos o que sí utiliza el método científico.
  • Нау́чный консе́нсус — коллективные решения, позиции и мнения сообщества ученых в определённой области науки в конкретный момент времени. Консенсус предполагает общее согласие, но не обязательно единодушие.
  • Scientific consensus is the collective judgment, position, and opinion of the community of scientists in a particular field of study. Consensus implies general agreement, though not necessarily unanimity.Consensus is normally achieved through communication at conferences, the publication process, replication (reproducible results by others) and peer review.
  • Es coneix com a consens científic tot aquell judici col·lectiu a una determinada posició o opinió que manifesta la comunitat científica, en un camp particular de la ciència i en un determinat moment de la història. El consens científic no és, en si mateix, un argument científic, i no forma part del mètode científic, però, existeix pel fet que està basat en una matèria objecte d'estudi que sí presenta arguments científics o fa servir el mètode científic.
rdfs:label
  • Consensus scientifique
  • Consens científic
  • Consenso científico
  • Consenso científico
  • Consenso scientifico
  • Lehrmeinung
  • Scientific consensus
  • Научный консенсус
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of