Une consécration consiste à rendre sacré, c'est-à-dire faire passer du domaine profane au domaine sacré (appartenant à Dieu) une personne, un objet ou un lieu. Un rite religieux est nécessaire à toute consécration.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Une consécration consiste à rendre sacré, c'est-à-dire faire passer du domaine profane au domaine sacré (appartenant à Dieu) une personne, un objet ou un lieu. Un rite religieux est nécessaire à toute consécration.
  • Konsekration (von lat. consecrare ‚weihen, heiligen‘) ist in der römischen Antike wie im Christentum die Übertragung einer Person oder Sache in den sakralen Bereich. Meist ist im Christentum mit dem Begriff Konsekration eine liturgische Handlung gemeint, die in der römisch-katholischen Kirche, bei den orthodoxen Kirchen, bei den Anglikanern, den evangelisch-lutherischen Kirchen und in der Christengemeinschaft praktiziert wird.
  • 聖別(せいべつ、ギリシア語: ἁγιασμός, 英語: consecration)は、カトリックや聖公会などで使用される神学用語。正教会では成聖(せいせい)という。
  • De consecratie vormt het moment in de viering der eucharistie, waarop het (gedesemd of ongedesemd) brood en de wijn veranderen in het Lichaam en Bloed van Christus (dit wordt transsubstantiatie genoemd).Tijdens de consecratie spreekt de priester, na de epiclese, dezelfde woorden die Jezus-Christus zelf ook uitsprak over brood en wijn in het Cenakel na het Laatste Avondmaal.De priester buigt zich over de hostie en zegt:"Hoc est enim Corpus Meum."("Want Dit is Mijn Lichaam.")Vervolgens heft hij de hostie op ter aanbidding. Daarna buigt hij zich op dezelfde wijze over de miskelk met wijn en zegt:"Hic est enim Calix Sanguinis Mei novi et aeterni Testamenti (mysterium Fidei) qui pro vobis et pro multis effundetur in remissionem peccatorum."("Want Dit is de Kelk van Mijn Bloed, van het Nieuwe- en Altijddurende Verbond, (Mysterie van het Geloof) dat voor u en velen wordt vergoten tot vergeving van de zonden.")In de verschillen liturgieën van de katholieke en oosters-orthodoxe kerken bestaan soms enige kleine verschillen tussen deze zogenaamde Consecratiewoorden of instellingswoorden.De priester die het Misoffer voltrekt, toont na de consecratie achtereenvolgens de Hostie en de Kelk aan de gelovigen en maakt vervolgens een kniebuiging.Tijdens de consecratie dienen de gelovigen te knielen als uitdrukking van eerbied en aanbidding.Bij een concelebratie (in een mis volgens de Novus Ordo Missae) spreekt de hoofdcelebrant de consecratiewoorden hoorbaar uit, terwijl de concelebranten dat doen op gedempte toon terwijl ze met de rechterhand wijzen naar de hostie en de kelk.
  • Consagración es la acción por la cual se destina al culto de Dios una cosa común o profana por medio de oraciones, ceremonias y bendiciones. Es lo contrario a la profanación y al sacrilegio, que consiste en emplear en usos profanos una cosa que estaba consagrada al culto de Dios.La costumbre de consagrar a Dios los hombres destinados a su servicio, los sitios, los vasos e instrumentos que deben servir para su culto, es de la más remota antigüedad. Dios lo había mandado en la ley antigua y había prescrito en dicha ley las ceremonias que se habían de practicar.Una cosa inanimada es santa y sagrada, es decir, destinada al culto de Dios. La acción por la que se la destina, emplea y, por decirlo aí, se la deja separada, se llama consagración, bendición, santificación, según el estilo mismo de la Sagrada Escritura. En el origen, y según la etimología del término, consagración no significa ninguna otra cosa más que elección, destino, separación de las cosas comunes. Por el contrario, Act., c. 10, $. li, común es lo mismo que impuro y Marc, c. 7, y. 15, communicare, hacer común, significa manchar, ensuciar. Los sacerdotes defienden que, desde que una cosa cualquiera se consagra al culto de Dios, se la debe respetar, no considerándola en lo sucesivo como una cosa profana, ni empleándola en usos comunes porque esta señal de desprecio se juzgaría recaer sobre el mismo Dios. Tampoco es cierto que este sea un uso fútil y supersticioso, puesto que Dios lo mandó así desde el principio. Una ceremonia sensible, una consagración pública es necesaria a fin de inspirar a los hombres respeto para con todo cuanto sirve al culto de Dios y con objeto de afectar tu ánimo con el recuerdo de la presencia de Dios.
  • Per consacrazione si intende il momento rituale nel quale si pone un oggetto o una persona al servizio di Dio. Spesso viene usata nei rituali liturgici del cristianesimo, nello specifico il cattolicesimo, legato ai sette Sacramenti.Ad esempio, la consacrazione Eucaristica, che avviene attraverso il tempo centrale della Messa, detta Liturgia Eucaristica, nel quale, pronunciando le parole di Gesù nell'Ultima cena, si ottiene, per grazia di Dio, che il pane ed il vino offerti dalla comunità diventino Corpo e Sangue di Cristo, secondo il mistero che la teologia cattolica ha denominato transustanziazione.Nella liturgia, il termine "consacrazione" è riservato soltanto ad alcuni riti: la benedizione del Crisma è chiamata "consacrazione" nei libri liturgici, così come viene tradizionalmente detta "consacrazione" l'ordinazione di un vescovo e la dedicazione di una chiesa. Per gli altri riti, i libri liturgici in italiano parlano di benedizione. Nel matrimonio, per esempio, gli anelli nuziali vengono "benedetti", così come vengono benedetti i due sposi durante la stessa liturgia.Nell'ambito della spiritualità cattolica, si usa il termine "consacrazione" anche in riferimento ad una scelta di vita che comporti una dedizione permanente a Dio, ad esempio nell'Ordine sacro, nella professione dei voti religiosi permanenti, o per indicare l'atto attraverso il quale si rinnovano, con maturità e consapevolezza, gli impegni battesimali, nella Cresima o Confermazione.La consacrazione viene intesa anche come un impegno costante e coerente di una specifica pratica devozionale; ad esempio, alcuni si consacrano al Sacro Cuore di Gesù, altri al Cuore Immacolato di Maria (es. i pastorelli di Fatima dissero che la Madonna chiese che il Papa consacrasse la Russia al Cuore Immacolato).
  • Consecration is the solemn dedication to a special purpose or service, usually religious. The word "consecration" literally means "to associate with the sacred". Persons, places, or things can be consecrated, and the term is used in various ways by different groups. A synonym for to consecrate is to sanctify; an antonym is to desecrate.
  • Consagração é o nome dado, na liturgia católica, ao momento central da celebração da Missa, em que o pão e o vinho se tornam no Corpo e Sangue de Jesus Cristo.Inserida na Oração Eucarística, a consagração corresponde à reprodução das palavras e gestos de Cristo na Última Ceia, pela qual se dá a transubstanciação do pão e do vinho.
  • La consagració d'una església és, al cristianisme, un tipus solemne de dedicació, és a dir, de destinació de l'edifici al culte diví, amb un ritual més complex que la simple benedicció.Segons un decret del Concili de Trent, no es pot celebrar una missa en un lloc que no hagi estat dedicat prèviament. ENn el cas de les parròquies i catedrals, és a dir, els temples principals de cada jurisdicció, s'estableix que la dedicació sigui solemne (en altres esglésies i oratoris, hi ha prou amb la benedicció, però també poden ésser consagrats).La consagració destina el temple a l'ús en el culte i en prohibeix fer-lo servir per a usos profans. És un ritu reservat als bisbes, que ungeix solemnement l'edifici amb crisma, amb un ritual prescrit, i dedica l'edifici al servei de Déu in perpetuum, expulsant-ne la influència maligna del dimoni i afavorint la comunicació del fidel amb la divinitat. L'edifici consagrat conserva sempre el seu caràcter sagrat, i només el pot perdre si és enderrocat, cremat o reconstruït en la seva majoria; per tant, no podria, si no és deconsagrat, fer-se servir per a altres usos profans.Com la dedicació genèrica, es remunta als temps bíblics i apostòlics. El ritu actual data, en la seva litúrgia, del segle IX-X, quan es distingeix de la simple benedicció. El ministre que consagra és el bisbe de la diòcesi on és el temple, que pot, però, delegar en un bisbe diferent perquè ho faci: aquest permís del bisbe titular és imprescindible perquè la consagració que faci un altre sigui vàlida. Un prevere només podria fer aquesta cerimònia amb una delegació directe del Papa. Per consagrar el temple cal consagrar-ne un altar fix, normalment l'altar major. Si aquest ja ha estat consagrat abans, es consagra llavors un altre del mateix temple; si tots ho haguessin estat ja, cal un indult especial de la Santa Seu per tornar a consagrar el temple. La cerimònia de consagració de l'altar i el temple han d'ésser fetes pel mateix bisbe.El ritu consisteix en la pregària, aspersió d'aigua beneïda i benedicció de l'altar, i la unció amb crisma de l'altar i de les dotze creus que hi haurà als murs interiors del temple (pintades, o fixades, però llavors han de ser de pedra o metall, no de fusta o materials fràgils, ja que no han de treure-se'n; sota cadascuna d'elles ha d'haver-hi una espelma o llum) amb la fórmula: "Sancificetur et consecretur hoc templum" ("Sigui santificat i consagrat aquest temple"). El bisbe ha de poder passar tot al voltant del temple; si no pot ser, cal demanar un permís especial per a la consagració.Pot fer-se qualsevol dia de l'any, però es prefereix els diumenges. Aquell dia serà, a la jurisdicció (parròquia, diòcesi, etc.) la festivitat de la dedicació. El dia d'abans, el bisbe que consagrarà el temple, col·locarà en un reliquiari les relíquies (hi ha prou amb la d'un sant o màrtir) que s'hagin de posar sota l'altar, tres grans d'encens i un escrit en pergamí que doni fe de l'acte. El reliquiari es deixa en una urna o tabernacle d'un altar d'una església o oratori proper, o en la sagristia del nou temple, entre dues espelmes que seran enceses durant tota la nit. Als resos de l'ofici diví del dia de la consagració previs a la cerimònia es cantarà l'ofici propi del sant les relíquies del qual es posen a l'altar.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 2031027 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 2349 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 18 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 108814624 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:wikisource
  • Consécration
prop-fr:wiktionary
  • consécration
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Une consécration consiste à rendre sacré, c'est-à-dire faire passer du domaine profane au domaine sacré (appartenant à Dieu) une personne, un objet ou un lieu. Un rite religieux est nécessaire à toute consécration.
  • Konsekration (von lat. consecrare ‚weihen, heiligen‘) ist in der römischen Antike wie im Christentum die Übertragung einer Person oder Sache in den sakralen Bereich. Meist ist im Christentum mit dem Begriff Konsekration eine liturgische Handlung gemeint, die in der römisch-katholischen Kirche, bei den orthodoxen Kirchen, bei den Anglikanern, den evangelisch-lutherischen Kirchen und in der Christengemeinschaft praktiziert wird.
  • 聖別(せいべつ、ギリシア語: ἁγιασμός, 英語: consecration)は、カトリックや聖公会などで使用される神学用語。正教会では成聖(せいせい)という。
  • Consecration is the solemn dedication to a special purpose or service, usually religious. The word "consecration" literally means "to associate with the sacred". Persons, places, or things can be consecrated, and the term is used in various ways by different groups. A synonym for to consecrate is to sanctify; an antonym is to desecrate.
  • Consagração é o nome dado, na liturgia católica, ao momento central da celebração da Missa, em que o pão e o vinho se tornam no Corpo e Sangue de Jesus Cristo.Inserida na Oração Eucarística, a consagração corresponde à reprodução das palavras e gestos de Cristo na Última Ceia, pela qual se dá a transubstanciação do pão e do vinho.
  • Per consacrazione si intende il momento rituale nel quale si pone un oggetto o una persona al servizio di Dio.
  • La consagració d'una església és, al cristianisme, un tipus solemne de dedicació, és a dir, de destinació de l'edifici al culte diví, amb un ritual més complex que la simple benedicció.Segons un decret del Concili de Trent, no es pot celebrar una missa en un lloc que no hagi estat dedicat prèviament.
  • Consagración es la acción por la cual se destina al culto de Dios una cosa común o profana por medio de oraciones, ceremonias y bendiciones. Es lo contrario a la profanación y al sacrilegio, que consiste en emplear en usos profanos una cosa que estaba consagrada al culto de Dios.La costumbre de consagrar a Dios los hombres destinados a su servicio, los sitios, los vasos e instrumentos que deben servir para su culto, es de la más remota antigüedad.
  • De consecratie vormt het moment in de viering der eucharistie, waarop het (gedesemd of ongedesemd) brood en de wijn veranderen in het Lichaam en Bloed van Christus (dit wordt transsubstantiatie genoemd).Tijdens de consecratie spreekt de priester, na de epiclese, dezelfde woorden die Jezus-Christus zelf ook uitsprak over brood en wijn in het Cenakel na het Laatste Avondmaal.De priester buigt zich over de hostie en zegt:"Hoc est enim Corpus Meum."("Want Dit is Mijn Lichaam.")Vervolgens heft hij de hostie op ter aanbidding.
rdfs:label
  • Consécration
  • Consacrazione
  • Consagració
  • Consagración (ceremonia)
  • Consagração
  • Consecratie
  • Consecration
  • Konsekracja
  • Konsekration
  • 聖別
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of