Le comté de Vienne — comitatus Viennensis — fut cédé vers 1030 à l'archevêque de Vienne qui le subdivisa en deux nouveaux fiefs, relevant de l'archevêché : le comté d'Albon à Guigues Ier d'Albon, dont les successeurs seront les futurs dirigeants du Dauphiné, et le comté de Maurienne — future Savoie — à Humbert aux Blanches Mains.Sa capitale est Vienne (l'ex-Vienna Allobrogum).

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le comté de Vienne — comitatus Viennensis — fut cédé vers 1030 à l'archevêque de Vienne qui le subdivisa en deux nouveaux fiefs, relevant de l'archevêché : le comté d'Albon à Guigues Ier d'Albon, dont les successeurs seront les futurs dirigeants du Dauphiné, et le comté de Maurienne — future Savoie — à Humbert aux Blanches Mains.Sa capitale est Vienne (l'ex-Vienna Allobrogum).
  • O Condado de Vienne ou Viennois — comitatus Viennensis— foi cedido cerca de 1030 ao arcebispo de Vienne que o dividiu em dois novos feudos dependente do arcebispado : o condado de Albão a Guigues III de Albão, cujos descendentes serão os futuros dirigentes do Delfinado, e o condado de Maurienne - a futura Saboia a Humberto I de Saboia o Mãos Brancas.A capital do condado era Vienne, na Isère.
  • Графство Вьенн (фр. Comté de Vienne) — средневековое графство, располагавшееся на юге современной Франции с центром в городе Вьенн на реке Рона. Графство занимало территорию между Лионом и Альпами.
  • Die Grafschaft Vienne mit der Hauptstadt Vienne an der Rhône, umfasste im 10. Jahrhundert den größten Teil des Gebiets zwischen Lyon und dem Alpenhauptkamm; sie wurde im Jahr 1030 dem Erzbischof von Vienne gegeben, der davon zwei neue Lehen abspaltete: Albon im Süden (die spätere Dauphiné) und Maurienne im Norden (das spätere Savoyen). Albon erhielt Guigues I. der Alte, Maurienne ging an Humbert I. mit den weißen Händen (Albimanus/Biancamano).Es verblieb eine Grafschaft Vienne von geringerer Größe. Diese Grafschaft befand sich von 1085 bis 1240 in der Hand der Grafen von Mâcon, bis die letzte der Familie, die Gräfin Alix, Vienne und Mâcon verkaufte.
  • Графството Виен (на френски: Comté de Vienne) със столица Виен на Рона, обхваща през 10 век голяма част от територията между Лион и Алпите. То е дадено през 1030 г. на архиепископа на Виен, който го разделя на две: Албон на Юг (по-късния Дофине Dauphiné) и Мориен на Север (по-късната Савоя). Албон получава Guigues I Стари, Мориен отива на Хумберт I с белите ръце (Albimanus/Biancamano).Графството Виен се намира от 1085 до 1240 г. в ръцете на графовете на Макон, докато последният член на фамилията, графиня Аликс, продава Виен и Макон.
  • The Count of Vienne was the ruler of the Viennois, with his seat at Vienne, during the period of the Carolingian Empire and after until 1030, when the county of Vienne was granted to the Archdiocese of Vienne. Girart de Roussillon ruled Provence from Vienne in the mid-ninth century. His successor in Vienne was Boso I of Arles, who tried to carve out a kingdom of his own in Provence from Vienne in 878–879. Hugh of Arles was the first known Count of Vienne from sometime before 905 until 926, when he was in Italy claiming the Iron Crown of Lombardy. In his absence, Louis the Blind, King of Provence, transferred Vienne to his own son, Charles-Constantine. In September 928, Hugh met with Herbert II of Vermandois and invested Herbert's son Odo with Vienne in opposition to Charles-Constantine. Charles, however, succeeded in reoccupying Vienne by 931 with the aid of Rudolph of France, to whom he gave his fealty. Briefly dispossessed by Hugh Taillefer, an ally of King Hugh, Charles succeeded retaking Vienne in 931 with the aid of Rudolph and his men. Until 23 June 962, Charles-Constantine ruled Vienne, the former capital of the extinct kingdom of his father. After his death on that date, Vienne was inherited by his daughter Constance and passed to her husband, Boso II of Arles. Boso's descendants accumulated many counties in Provence and succeeded eventually in making themselves margraves of Provence. In 1030, Vienne was ceded to the archbishop, however, and he immediately divided the lordship into two counties. He elevated Guigues III of Albon, one of his powerful vassals, to the status of count and he granted Maurienne as a county to Humbert of the White Hands. Nevertheless, a county of Vienne continued to exist in a much diminished form. From 1085 to 1261, it was held by the Counts of Mâcon. In the latter year, the last countess, Alice, sold it, along with Mâcon, to the Crown after the death of her husband, Jehan de Braine, in 1240.
  • El comtat de Viena fou una extensa jurisdicció feudal del Delfinat. Prenia el su nom de la ciutat de Viena del Delfinat.El primer comte esmentat fou Bouí vers la meitat del segle VIII titulat comte d'Itàlia i de Metz. El seu fills Bosó l'antic el va succeir i va morir vers el 855. El seu fill Bosó comte de Valais fou també comte i va morir el 874. Potser en absència s'esmenta com a comte a Girart (Sant Girart) que el 7 de juliol del 859 quan va morir el bisbe de Viena, Agilmar, va recomanar a l'antic monjo Adó de l'abadia de Ferriéres-en-Gatinais. Aquest Guitart va exercir molt de poder a la regió i la va governar de facto especialment en el camp eclesiàstic, fins a la seva mort el 879 però probablement no fou comte titular.Mort Bosó de Valois el 874 la successió va anar al seus germans Biví (abat de Gorce) i Hubert (abat de Sant Maurici de Valais) que foren comtes de Vienne, o almenys ho fou el primer. La branca de Biví va continuar amb el seu fill Bosó de Provença (879-887) i la d'Hubert amb el seu fill Teobald d'Arle (fins al 895).A Teobald comte d'Arle i Vienne el va succeir el 895 el seu fill Hug d'Arle (rei d'Itàlia el 925), que va cedir els comtat de Vienne i d'Arle al seu germà Bosó d'Arle vers el 921 (o 923) i el va governar fins vers el 934 en que el comtat de Viena i el d'Arle els va cedir a la seva filla Berta probablement com a dot. Berta estava casada amb Bosó I de Provença (925-935) de l'altra branca, però aquest va morir el 935 i el comtat d'Arle van tornar a la branca principal, representada per son germà Rotbold el vell, origen dels comtes de Provença, si bé Berta va conservar el títol fins a la seva mort el 965, mentre el de Vienne o Viena va passar al fill de Lluís el Cec.La branca de Bosó de Provença (879-887) va continuar amb el seu fill Lluís el cec, emperador del 901 al 928, que en fou titular del 887 fins al 926. En aquesta data bona part dels seus dominis a Provença van quedar en mans de Bosó I de Provença, fill de Ricard el Justicier (germà de Bosó de Provença fill de Biví) que va arrodonir els seus dominis pel seu matrimoni amb Berta, de la branca de Teobald, però Bosó va morir el 935 i la comtessa Berta tot i que va viure fins al 965, va traspassar de facto el comtat d'Arle a son germà Ratbold el vell i el de Vienne al seu cosí Carles Constantí, fill de Lluís el cec. Per la infeudació de la part sud del comtat origen del comtat d'Albon després Delfinat de Viena o Vienne, vegeu comtat d'Albon i Delfinat del VienèsFou vers la primera meitat del segle X que s'esmenta un vescomtat de Vienne, del que es coneixen al vescomte Beril·ló (suposat gendre de Bosó d'Arle) I i el seu fill Ratburnus I o Ratburn, la filla del qual, Gerberga, era casada amb Folc II el Bo d'Anjou. El fill de Ratburnus I, Ratburnus II també fou vescomte a la segona meitat del segle.Carles Constantí morí el 963 i com que el seu fill Ricard havia mort uns mesos abans (Ricard va rebre la senyoria d'Albon, al sud del comtat, i la seva filla Fredeburga d'Albon es va casar amb Guigó III senyor de Vion i Annonay, pares del primer comte d'Albon Guigó IV) el va succeir el seu fill Patton mentre un altre fill, Humbert I (al que alguns suposen gendre i que té un origen molt incert) va rebre la senyoria de la Mauriene, i es va casar amb una filla d'Amadeu de Spoleto. Humbert I va morir el 976 i el va succeir el seu fill Humbert II el de les mans blanques que va ser comte d'Aosta, Belley i Savoia i es titulà comte de la Mauriene, Bugey i Vienne poc després de l'any 1000 i va morir el 1048.El comte de Vienne Patton va morir a una data desconeguda després de l'any 1000 i el va succeir el seu fill Gerard que va haver de reconèixer com a comtats els dominis de les branques d'Albon i de Mauriene. Va viure fins al 1084 i al morir només va deixar quatre filles i les possessions de la branca es va escindir repartint-se entre aquestes filles, Ida (origen per matrimoni de la casa de senyors de Coligny), Beatriu (casada amb Humbert III de Savoia), Etieniette (Estevanete) casada amb Guillem I el gran comte de Borgonya; i Adela, casada amb Rodolf de Mons. La part principal que va conservar el nom de Vienne va anar a parar al fill d'Estevaneta, Esteve l'Intrèpid (1085) quedant de facto unit a Mâcon. Vegeu Comtat de Mâcon.
  • Het graafschap Vienne was een graafschap binnen het Karolingische Rijk. De graaf was de Viennois die zetelde te Vienne. Na 1030 werd het graafschap Vienne onderdeel van het aartsbisdom Vienne.In het midden van de negende eeuw bestuurde Girart II van Roussillon de Provence vanuit Vienne. Hij werd opgevolgd door Boso die in 879 koning werd van Provence werd, zodat de zetel van graaf van Vienne vacant was.De eerstvolgende graaf van Vienne was Hugo van Arles van 905 tot 926, maar was in Italië waar hij de IJzeren Kroon opeiste. In Vienne droeg de koning van Provence Lodewijk de Blinde het graafschap aan zijn oudste zoon Karel van Vienne. In september 928 ontmoette Hugo Herbert II van Vermandois die wilde dat zijn zoon Odo in plaats van Karel de nieuwe graaf van Vienne zou worden. In 931 wist Karel met hulp van Rudolf van Frankrijk, die hem het graafschap beleende, Vienne te heroverenKarel bestuurde Vienne tot 23 juni 962 vanuit Arles, de hoofdstad van het niet meer bestaande koninkrijk van zijn vader. Na de dood van Hugo van Arles werd het graafschap overgenomen Constance die het graafschap aan haar man Boso II van Arles. De nakomelingen van Bosso II vergaarden veel titels en gebied in de Provence en ze werden uiteindelijk markgraaf van Provence, de belangrijkste titel in de regio.In 1030 werd het graafschap Vienne onderdeel van het aartsbisdom Vienne die het graafschap in twee deelde. Hij verhief Guigues III van Albon, een van zijn belangrijke vazalleen, naar de status van graaf. De aartsbisschop zorgde ervoor dat het hertogdom Savoye aan Humbert Withand vergeven werd. Ondanks het feit dat de aartsbisschop het graafschap in twee delen had verdeeld bleef het graafschap van 1085 tot 1239 bestaan toen het onderdeel werd van het graafschap Mâcon. Na het overlijden van Jan van Dreux verkocht zijn vrouw Adelheid van Mâcon het graafschap Vienne met het graafschap Macon aan het Koninkrijk Frankrijk.
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 194457 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 1157 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 15 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110617127 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Le comté de Vienne — comitatus Viennensis — fut cédé vers 1030 à l'archevêque de Vienne qui le subdivisa en deux nouveaux fiefs, relevant de l'archevêché : le comté d'Albon à Guigues Ier d'Albon, dont les successeurs seront les futurs dirigeants du Dauphiné, et le comté de Maurienne — future Savoie — à Humbert aux Blanches Mains.Sa capitale est Vienne (l'ex-Vienna Allobrogum).
  • O Condado de Vienne ou Viennois — comitatus Viennensis— foi cedido cerca de 1030 ao arcebispo de Vienne que o dividiu em dois novos feudos dependente do arcebispado : o condado de Albão a Guigues III de Albão, cujos descendentes serão os futuros dirigentes do Delfinado, e o condado de Maurienne - a futura Saboia a Humberto I de Saboia o Mãos Brancas.A capital do condado era Vienne, na Isère.
  • Графство Вьенн (фр. Comté de Vienne) — средневековое графство, располагавшееся на юге современной Франции с центром в городе Вьенн на реке Рона. Графство занимало территорию между Лионом и Альпами.
  • The Count of Vienne was the ruler of the Viennois, with his seat at Vienne, during the period of the Carolingian Empire and after until 1030, when the county of Vienne was granted to the Archdiocese of Vienne. Girart de Roussillon ruled Provence from Vienne in the mid-ninth century. His successor in Vienne was Boso I of Arles, who tried to carve out a kingdom of his own in Provence from Vienne in 878–879.
  • Die Grafschaft Vienne mit der Hauptstadt Vienne an der Rhône, umfasste im 10. Jahrhundert den größten Teil des Gebiets zwischen Lyon und dem Alpenhauptkamm; sie wurde im Jahr 1030 dem Erzbischof von Vienne gegeben, der davon zwei neue Lehen abspaltete: Albon im Süden (die spätere Dauphiné) und Maurienne im Norden (das spätere Savoyen). Albon erhielt Guigues I. der Alte, Maurienne ging an Humbert I.
  • Графството Виен (на френски: Comté de Vienne) със столица Виен на Рона, обхваща през 10 век голяма част от територията между Лион и Алпите. То е дадено през 1030 г. на архиепископа на Виен, който го разделя на две: Албон на Юг (по-късния Дофине Dauphiné) и Мориен на Север (по-късната Савоя). Албон получава Guigues I Стари, Мориен отива на Хумберт I с белите ръце (Albimanus/Biancamano).Графството Виен се намира от 1085 до 1240 г.
  • Het graafschap Vienne was een graafschap binnen het Karolingische Rijk. De graaf was de Viennois die zetelde te Vienne. Na 1030 werd het graafschap Vienne onderdeel van het aartsbisdom Vienne.In het midden van de negende eeuw bestuurde Girart II van Roussillon de Provence vanuit Vienne.
  • El comtat de Viena fou una extensa jurisdicció feudal del Delfinat. Prenia el su nom de la ciutat de Viena del Delfinat.El primer comte esmentat fou Bouí vers la meitat del segle VIII titulat comte d'Itàlia i de Metz. El seu fills Bosó l'antic el va succeir i va morir vers el 855. El seu fill Bosó comte de Valais fou també comte i va morir el 874.
rdfs:label
  • Comté de Vienne
  • Comtat de Viena
  • Condado de Vienne
  • Count of Vienne
  • Graafschap Vienne
  • Grafschaft Vienne
  • Виен (графство)
  • Вьенн (графство)
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:category of
is dbpedia-owl:previousEntity of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:fonction of
is prop-fr:nom of
is prop-fr:origine of
is prop-fr:p of
is foaf:primaryTopic of