La théorie des communautés de pratiques formalisée par Wenger (1998) s'inscrit dans une évolution épistémologique qui a conduit le domaine de la gestion des connaissances d'une vision technocentrée vers une vision anthropocentrée. Cette théorie prône une perspective sociale de l’apprentissage, insérée dans les pratiques collectives au sein des communautés de pratique.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • La théorie des communautés de pratiques formalisée par Wenger (1998) s'inscrit dans une évolution épistémologique qui a conduit le domaine de la gestion des connaissances d'une vision technocentrée vers une vision anthropocentrée. Cette théorie prône une perspective sociale de l’apprentissage, insérée dans les pratiques collectives au sein des communautés de pratique. Cette position offre un cadre original de lecture des phénomènes d’apprentissage collectif et permet d’envisager celui-ci sous un angle différent.Remise dans le contexte plus large du fonctionnement des organisations productives, la notion de communautés de pratique est une nouvelle terminologie pour désigner les logiques ancestrales des métiers telles que le compagnonnage.Wenger (2005), développe le concept de communautés de pratique comme un groupe de personnes qui travaillent ensemble (à travers des plateformes internet par exemple tels que des forums, des vidéo-conférences, des courriels…) et qui sont en fait conduites à inventer constamment des solutions locales aux problèmes rencontrés dans leur pratiques professionnelles. Après un certain temps et au fur et à mesure que ces personnes partagent leurs connaissances, leurs expertises, ils apprennent ensemble. Pour Wenger, trois dimensions structurent les communautés de pratique (Wenger, 1998) :Un engagement mutuel : Tous les membres de la communauté doivent respecter cet engagement. La confiance et l’ouverture aux autres sont des caractéristiques primordiales. Le but est d’utiliser les compétences et les complémentarités de chacun. Ainsi, les membres doivent être capable de partager leurs connaissances et de les lier à celles des autres membres. L’objectif principal de l’engagement mutuel est donc que chacun aide et soit aidé par un autre membre de la communauté.Une entreprise commune : D’après Wenger, il est important de créer une entreprise commune interne à la communauté. Cette entreprise aura pour but de faire interagir ses membres afin d’accomplir l’objectif de l’entreprise commune et de la faire évoluer en fonction des nouveaux enjeux et problèmes intervenants.Un répertoire partagé : Ce répertoire est primordial pour l’entreprise commune. Il caractérise les ressources permettant aux membres de communiquer, de résoudre des problèmes. Les ressources peuvent être de différents types : mots, outils, routines, procédures, dossiers…
  • Les comunitats de pràctica són grups socials constituïts amb la finalitat de desenvolupar un coneixement especialitzat, compartint aprenentatges basats en la reflexió compartida sobre experiències pràctiques. Segons Wenger, una comunitat de pràctica és "un grup de persones que comparteixen una preocupació, un conjunt de problemes o un interès comú sobre un tema, i que aprofundeixen el seu coneixement i expertesa en aquesta àrea a través d'una interacció continuada".El concepte ha estat estudiat per diversos autors entre els quals destaquen Etienne Wenger (1998), Pablo Peña (2001) i Antoni Garrido (2003). Observant el coneixement que es difon des d'una comunitat científica i buscant potenciar aquest fet a nivell corporatiu com una institucionalització de la vella 'pluja d'idees', es recreen les comunitats de pràctica. En una d'elles, és el mateix grup qui estableix els objectius d'aprenentatge i aquests al seu torn són seleccionats en el context de la 'pràctica del treball dins l'organització'.Una comunitat de pràctica fa explícita la transferència informal de coneixement dins de xarxes i grups socials, oferint una estructura formal que permet adquirir més coneixement a través de les experiències compartides dins del grup. Finalment, la pròpia identitat del grup s'enforteix en reforçar l'aprenentatge com un procés de 'participació' i 'lideratge' compartit. El lideratge informal és bàsic en les organitzacions i té un paper de difusió de la tasca del grup i d'observació de la implantació del seu treball a la pràctica. El seu rol sociològic va ser estudiat els 70 per Pinilla de las Heras i altres. Aquesta gestió del coneixement, al seu torn, pot ser presencial o virtual, però sempre cooperatiu en un procés continu d'establiment d'estratègies de participació, lideratge, identitat, i gestió del coneixement. La Viquipèdia és un dels millors exemples de comunitat de pràctica.Un dels elements més importants en una comunitat de pràctica és la negociació de significats que s'estableix entre el moderador i els participants. El paper del moderador és clau per garantir el bon funcionament de la comunitat: ha de promoure, gestionar i dinamitzar la participació entre els integrants.
  • Las comunidades de práctica son grupos sociales constituidos con el fin de desarrollar un conocimiento especializado, compartiendo aprendizajes basados en la reflexión compartida sobre experiencias prácticas. Etienne Wenger ha estudiado las Comunidades de práctica y las ha definido como un “grupo de personas que comparten un interés, un conjunto de problemas, o una pasión sobre un tema, y quienes profundizan su conocimiento y experiencia en el área a través de una interacción continua que fortalece sus relaciones”El término ha sido estudiado por Etienne Wenger (1998), Wenger y Snyder (2000), Pablo Peña (2001) y Antoni Garrido (2003). Observando el conocimiento que se difunde desde una comunidad científica y buscando potenciar este hecho a nivel corporativo como una institucionalización de la vieja 'tormenta de ideas', se recrean las comunidades de práctica. En una de ellas, es el mismo grupo quien establece los objetivos de aprendizaje y estos a su vez son seleccionados en el contexto de la 'práctica del trabajo en la corporación'.Una comunidad de práctica vuelve explícita la transferencia informal de conocimiento dentro de redes y grupos sociales ofreciendo una estructura formal que permite adquirir más conocimiento a través de las experiencias compartidas dentro del grupo. Por último, la propia identidad del grupo se refuerza el aprendizaje como un proceso de 'participación' y 'liderazgo' compartido.El liderazgo informal es básico en las organizaciones y tiene un papel dedifusión de la labor del grupo y de observación de la implantación de su trabajo en la práctica. Su rol sociológico fue estudiado en los 70 por Pinilla de las Heras y otros.Esta gestión del conocimiento, a su vez, puede ser presencial o virtual (Cibercultura); pero siempre cooperativo en un proceso continuo de establecer estrategias de participación, liderazgo, identidad, captura y aprovechamiento del conocimiento. En la versión inglesa virtual community of practice, Wikipedia se dice que es una comunidad de práctica de forma virtual dentro de Internet.Desde la visión de Etienne Wenger las comunidades cobran sentido en la medida que permiten construir conocimiento y a su vez multiplicarlo, este concibe el aprendizaje como un proceso de participación y construcción social; desde esta mirada las comunidades de práctica comparten intereses, experiencias o conjuntos de problemas, se nutren de las interacciones sociales, del choque cultural y de la identidad propia y se caracterizan por poseer dominio, comunidad y práctica. El dominio hace referencia al campo de estudio de la comunidad; la práctica al campo de aplicación de los saberes desde el cual se nutre la experiencia y por último la comunidad está relacionada con la interacción y el intercambio de saberes que se dan al interior de la comunidad y que se encuentran articulados por interacción que nutren la identidad , la confianza y la colaboración de la misma permitiendo que el conocimiento de la comunidad a su vez se mantenga, desarrolle o comparta.
  • Etienne Wenger 1991-ben használta először a fogalmat, a szociális tanulással kapcsolatban. A „gyakorlati közösségek” (community of practice) a következő jellemzőkkel bír:megosztott érdeklődési köregyüttműködő és együtt tanuló tagokmegosztott erőforrásokA Wenger által javasolt modell csak rendkívül mesterkélt formában valósult meg az LMS keretrendszerek által. Az együttműködés és az ismeretek megosztása általában kimerült a fórumok használatában. Az LMS által körülhatárolt közösségek rendszerint egy zárt csoportba tartozó tanulókat határoztak meg. Vélhetőleg a semminél több funkciót láttak el, de nem közelítették meg a Wenger-féle közösségi követelményeket.
  • Der Ausdruck Community of Practice (Abkürzung CoP) bezeichnet eine praxisbezogene Gemeinschaft von Personen, die informell miteinander verbunden sind und ähnlichen Aufgaben gegenüberstehen. Er hat nicht den gleichen Bedeutungshof und die gleiche historische Begriffsentwicklung wie das Wort ‚Arbeitsgemeinschaft‘. Bei dem Modell der Communities of Practice handelt es sich um den Versuch, die „Anatomie“ der Verzahnung individueller Lernprozesse mit denen der Weiterentwicklung der einbettenden sozialen Gemeinschaft aufzuzeigen.Gedacht als theoretisches Modell, das hilft zu erklären, wie Individuen in sozialen Gemeinschaften lernen und wie sich diese dabei verändern, ist eine CoP bezüglich ihrer Wirkung nicht festgelegt auf eine positive oder negative Auswirkung ihres Agierens. Vereint im Interesse an Lösungen oder auch gegeneinander, agieren sie weitgehend selbstorganisiert miteinander, tauschen sich aus und unterstützen sich gegenseitig oder blockieren sich.Ein mögliches Ziel einer CoP ist die lernende Weiterentwicklung von Individuen und auch der Lernprozesse der gesamten CoP. Ein Wissens- und Erfahrungsbestand, der eine effizientere Aufgabenbearbeitung ermöglicht, kann potentiell entstehen. Ebenso kann jedoch auch die Arbeit in der CoP an einer der CoP-Diseases (engl. für ‚Krankheiten‘) leiden. Die intensive Kommunikation und das gemeinsame Interesse können die Entstehung eines identitätsstiftenden Beziehungsgeflechts einer sozialen Identität fördern. Ebenso ist es möglich, dass die Beziehungsgeflechte eine solche verunmöglichen.
  • Деятельное сообщество (сообщество практикующих, сообщество практики, калька с англ. community of practice) — группа людей, объединенных общим интересом, профессией или хобби. Группа существует без какого-либо стороннего финансирования или принуждения. Деятельное сообщество может существовать в сети Интернет, например на форумах или новостных группах, а также в реальной жизни, например, регулярные или заранее согласованные встречи.
  • Uma Comunidade de Prática designa um grupo de pessoas que se unem em torno de um mesmo tópico ou interesse. Essas pessoas trabalham juntas para achar meios de melhorar o que fazem, ou seja, na resolução de um problema na comunidade ou no aprendizado diário, através da interação regular. O termo foi criado por Etienne Wenger (http://www.ewenger.com/) em conjunto com Jean Lave em 1991.O conceito de comunidades de prática é utilizado no estudo do capital social nas empresas. Elas facilitam a movimentação horizontal de informações na organização, além de construírem redes de relações, ao reunir as pessoas através de meios que as encorajam a conhecer umas às outras informalmente.
  • A community of practice (CoP) is, according to cognitive anthropologists Jean Lave and Etienne Wenger, a group of people who share a craft and/or a profession. The group can evolve naturally because of the members' common interest in a particular domain or area, or it can be created specifically with the goal of gaining knowledge related to their field. It is through the process of sharing information and experiences with the group that the members learn from each other, and have an opportunity to develop themselves personally and professionally (Lave & Wenger 1991). CoPs exist in real life, such as in a lunch room at work, in a field setting, on a factory floor, or elsewhere in the environment, but members of CoPs do not have to be co-located. They form a “virtual community of practice” (VCoP) (e.g. Dubé et al. 2005) when they collaborate online, such as within discussion boards and newsgroups, or a ‘‘mobile community of practice’’ (MCoP) (Kietzmann et al. 2013) when members communicate with one another via mobile phones and participate in community work on the go.Communities of practice are not new phenomena: this type of learning practice has existed for as long as people have been learning and sharing their experiences through storytelling. The idea is rooted in American pragmatism, especially C.S. Pierce's concept of "the community of inquiry" (Shields 2003), but also John Dewey's principle of learning through occupation (Wallace 2007). Jean Lave and Etienne Wenger coined the phrase in their 1991 book, 'Situated learning' (Lave & Wenger 1991), and Wenger then significantly expanded on the concept in his 1998 book, 'Communities of Practice' (Wenger 1998).
  • Le comunità di pratica e di apprendimento sono gruppi sociali aventi l'obiettivo di produrre conoscenza organizzata e di qualità, cui ogni membro ha libero accesso. In queste comunità, gli individui mirano a un apprendimento continuo e hanno consapevolezza delle proprie conoscenze. Solitamente all'interno della comunità non esiste una gerarchia esplicita, i ruoli vengono assunti in base alle competenze ed ai bisogni degli individui.Il termine comunità di pratica, o "Community of practise", compare agli inizi degli anni '90, a opera di Étienne Wenger, ma l'origine di tali comunità è molto più lontana nel tempo, basti pensare alle botteghe artigiane.Il fine è il miglioramento collettivo. Chi entra in questo tipo di organizzazione mira a un modello di condivisione; non esistono spazi privati o individuali, in quanto tutti condividono tutto. Chi ha conoscenza e la tiene per sé è come se non l'avesse.Le comunità di pratica tendono all'eccellenza, a prendere ciò che di meglio produce ognuno dei collaboratori. Questo metodo costruttivista punta ad una conoscenza da costruire insieme e rappresenta un modo di vivere, lavorare e studiare.È questa una concezione che si differenzia notevolmente dalle società di tipo individualistico. Tra queste troviamo la società occidentale, dove tra gli uomini prevale la competizione e manca quella collaborazione che invece funge da motore pulsante nelle comunità di pratica.Le CdP sono "luoghi" in cui si sviluppa apprendimento, ciò che cambia, rispetto al passato, riguarda il modo e i mezzi. La conoscenza diviene un fatto da costruire collettivamente, questo aspetto rientra pienamente nel costruttivismo sociale.Da tale prospettiva scaturisce un apprendimento inteso come: Creazione di significato: in una prospettiva di lifelong learning è significativa la nostra esperienza. L’esperienza diviene significativa quando si riflette su di essa, altrimenti è come una goccia d’acqua che scivola su un vetro, non lascia traccia alcuna. Tra i principali teorici dell’apprendimento esperienziale troviamo Kolb e Quaglino. Sviluppo d'identità: apprendere è un processo che ci permette di interagire, partecipare, contribuire a definire un nostro spazio/ruolo in una comunità. Appartenenza a una comunità: l’individuo per cambiare, riconoscersi o allontanarsi deve conoscere la propria comunità, identificarsi o meno in essa, apportando un proprio contributo. Risultato di una pratica in una comunità: unione tra know-how e competenza.
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 135021 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 13758 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 31 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 106937928 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • La théorie des communautés de pratiques formalisée par Wenger (1998) s'inscrit dans une évolution épistémologique qui a conduit le domaine de la gestion des connaissances d'une vision technocentrée vers une vision anthropocentrée. Cette théorie prône une perspective sociale de l’apprentissage, insérée dans les pratiques collectives au sein des communautés de pratique.
  • Деятельное сообщество (сообщество практикующих, сообщество практики, калька с англ. community of practice) — группа людей, объединенных общим интересом, профессией или хобби. Группа существует без какого-либо стороннего финансирования или принуждения. Деятельное сообщество может существовать в сети Интернет, например на форумах или новостных группах, а также в реальной жизни, например, регулярные или заранее согласованные встречи.
  • Le comunità di pratica e di apprendimento sono gruppi sociali aventi l'obiettivo di produrre conoscenza organizzata e di qualità, cui ogni membro ha libero accesso. In queste comunità, gli individui mirano a un apprendimento continuo e hanno consapevolezza delle proprie conoscenze.
  • Las comunidades de práctica son grupos sociales constituidos con el fin de desarrollar un conocimiento especializado, compartiendo aprendizajes basados en la reflexión compartida sobre experiencias prácticas.
  • Les comunitats de pràctica són grups socials constituïts amb la finalitat de desenvolupar un coneixement especialitzat, compartint aprenentatges basats en la reflexió compartida sobre experiències pràctiques.
  • A community of practice (CoP) is, according to cognitive anthropologists Jean Lave and Etienne Wenger, a group of people who share a craft and/or a profession. The group can evolve naturally because of the members' common interest in a particular domain or area, or it can be created specifically with the goal of gaining knowledge related to their field.
  • Uma Comunidade de Prática designa um grupo de pessoas que se unem em torno de um mesmo tópico ou interesse. Essas pessoas trabalham juntas para achar meios de melhorar o que fazem, ou seja, na resolução de um problema na comunidade ou no aprendizado diário, através da interação regular. O termo foi criado por Etienne Wenger (http://www.ewenger.com/) em conjunto com Jean Lave em 1991.O conceito de comunidades de prática é utilizado no estudo do capital social nas empresas.
  • Etienne Wenger 1991-ben használta először a fogalmat, a szociális tanulással kapcsolatban. A „gyakorlati közösségek” (community of practice) a következő jellemzőkkel bír:megosztott érdeklődési köregyüttműködő és együtt tanuló tagokmegosztott erőforrásokA Wenger által javasolt modell csak rendkívül mesterkélt formában valósult meg az LMS keretrendszerek által. Az együttműködés és az ismeretek megosztása általában kimerült a fórumok használatában.
  • Der Ausdruck Community of Practice (Abkürzung CoP) bezeichnet eine praxisbezogene Gemeinschaft von Personen, die informell miteinander verbunden sind und ähnlichen Aufgaben gegenüberstehen. Er hat nicht den gleichen Bedeutungshof und die gleiche historische Begriffsentwicklung wie das Wort ‚Arbeitsgemeinschaft‘.
rdfs:label
  • Communauté de pratique
  • Community of Practice
  • Community of practice
  • Comunidade de prática
  • Comunidades de práctica
  • Comunitat de pràctica
  • Comunità di pratica
  • Gyakorlati közösségek
  • Деятельное сообщество
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of