Le commandeur des croyants, (arabe: أمير المؤمنين amīr al-mu minīn, mot pour mot prince des croyants, latinisé comme Miramolinus, d'où en français aussi Miramolin) est titre représentant le chef des musulmans,

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le commandeur des croyants, (arabe: أمير المؤمنين amīr al-mu minīn, mot pour mot prince des croyants, latinisé comme Miramolinus, d'où en français aussi Miramolin) est titre représentant le chef des musulmans,
  • Amīr al-Mu'minīn (Arabic أمير المؤمنين; latinized as Miramolinus, hence Italian Miramolino, Spanish Miramolín and Portuguese Miramolim, in Byzantine Greek: ἀμερμουμνῆς amermoumnes) usually translated Commander of the Faithful or Leader of the Faithful, is the Arabic style of Caliphs and other independent sovereign Muslim rulers that claim legitimacy from a community of Muslims. It has been claimed as the title of rulers in Muslim countries and empires and is still used for some Muslim leaders. It is also translated as "Prince of the believers" since "Amir" or "Emir" is also used as a princely title in states ruled by the royalty or monarchies.
  • Príncipe de los creyentes (en árabe: أمير المؤمنين, amīr al-mu'minīn), también traducido como emir o comendador de los creyentes es un título islámico tradicionalmente asociado al de califa, que indica que su portador es la máxima autoridad religiosa entre los musulmanes.
  • L'espressione araba Amīr al-Muʾminīn (arabo: أمير المؤمنين‎, lett. "Comandante dei Credenti", e non - come erroneamente spesso riportato - "Principe dei Credenti") equivale perfettamente al sostantivo Califfo.L'uso di una simile espressione fu decisa dal secondo Califfo "ortodosso", ʿUmar b. al-Khattāb, che trovò scomodo usare, come aveva fatto il suo predecessore Abu Bakr, l'espressione Khalīfat rasūl Allāh (luogotenente dell'Inviato di Dio) che, nel suo caso, sarebbe dovuta diventare per correttezza Khalīfat khalīfat rasūl Allāh (Luogotenente del Luogotenente dell'Inviato di Dio), destinata a diventare ancor più lunga a causa delle prevedibili future successioni califfali.
  • Ами́р аль-мумини́н (араб. أمير المؤمنين‎‎ — повелитель правоверных) — титул халифов и других мусульманских правителей. Если правитель, носит титул амир аль-муминин, то это означает не только его политическую власть, но духовную.
  • Sinestunen Printzea (arabieraz أمير المؤمنين amīr al-mu'minīn), emir bezala ere itzulia, islamiar titulu bat da, tradizionalki kalifarenari lotua, daramana, musulmanen artean autoritate erlijioso gorena dela adierazten duena.
  • Amir al-muminín (en àrab أمير المؤمنين, amīr al-muʾminīn) o príncep dels creients, també traduït com a emir o comanador dels creients, que indica que el seu portador és la màxima autoritat religiosa entre els musulmans. És un grau religiós, polític i social. És un títol islàmic tradicionalment s'associava al de califa, ja que és com també se'l designava en els primers temps de l'islam. El mot ha sofert modificacions, fonamentalment dels historiadors medievals, i en català hom troba sovint les formes miramolí o miramamolí, entre d'altres.El primer a portar aquest títol va ser Úmar ibn al-Khattab i la persona és escollida seguint les regles de la xara, i en resposta a la concentració dels representants del poble musulmà anomenat Choura. Després de 'Umar el portaren tots els califes omeies i abbàssides, tot i que van haver-hi sobirans que no hi van poder ser perquè no reunien les condicions que exigeix el dret musulmà.El títol de l'atribuïren diverses dinasties nord-africanes, i també el feien servir els omeies i almohades durant l'existència d'Al-Andalus. Després del 1253 fou reivindicat pels hàfsides d'Ifríqiya, pels mamelucs d'Egipte i pels marínides del Marroc, i fins al 1922 encara va ser usat pels soldans otomans.Actualment, només el Rei del Marroc porta aquest títol, i així queda recollida a la constitució marroquina. Va ser utilitzat també pels sultans almoràvits, que tanmateix no usaven el de califa, i més tard pel sultà, ara rei, del Marroc. El moviment islamista Al Adl Wal Ihsane es nega a reconèixer aquest títol al Rei, al contrari del Partit de la Justícia i del Desenvolupament que ha escollit estratègicament acceptar-ho i unir-se, d'aquesta manera, a la legalitat política. L'autoritat religiosa dels sultans marroquins com a prínceps dels creients és reconeguda per aquells sectors del país que no reconeixien tanmateix la seva autoritat política. Aquest fet transcendeix les fronteres del regne, ja que era reconeguda igualment més cap al sud, entre les tribus del Sàhara, sent aquest un dels arguments esgrimits pel nacionalisme marroquí per reclamar la sobirania sobre el Sàhara Occidental i Mauritània, encara que en aquest últim cas ja no existeix aquesta reivindicació.Aquest títol ha estat igualment portat per Mohammad Omar (conegut com el Mul·là Omar) a l'Afganistan quan els talibans van ser al poder en aquest país.
  • Amīr al-Mu'minīn (em árabe أمير المؤمنين) é um título muçulmano que se pode traduzir como Emir dos Crentes, Príncipe dos Fiéis ou Comandante dos Fiéis. Era o nome do portador de tal título que os imãs, nas mesquitas, invocavam na oração de sexta-feira, o dia sagrado do Islão.O título é usado, no Islão Xiita, para se referir ao primeiro imã (ou seja, o quarto califa, Ali ibn Abi Talib). Já os Sunitas utilizam-no para se referir aos quatro primeiros sucessores do Profeta Muḥammad (os quatro Califas bem guiados ou al-Khulafa’ur-Rashidun).O título foi historicamente usado por outras dinastias califais, designadamente os Omíadas (enquanto califas sediados em Damasco entre 660 e 750 e, mais tarde, no al-Andalus, a partir de 929 e até 1031), os Abássidas, que lhes sucederam no califado em Bagdad (750-1258), ou ainda o Califado Almóada de Marrocos (de resto, nas antigas crónicas em língua portuguesa, alude-se muitas vezes ao Miramolim de Marrocos, que mais não é que a transliteração da época do título califal usado pelos senhores de Marraquš).Ainda hoje o título de Amir al-Mu'minin é usado pelas casas reais muçulmanas que reclamam origem no clã do Profeta (os banu Quraysh), o que lhes confere um prestígio acrescido: tal é o caso dos reis sauditas e marroquinos.Nos tempos modernos, o título foi também usado pelo líder talibã do Afeganistão, o mullah Muhammad 'Umar (1996-2001).A dinastia almorávida, que também reinou sobre o al-Andalus, utilizou uma designação semelhante, a partir de 1097, na pessoa de Yusuf ibn Tašfin, mas não ousou acrescentar o título califal – Yusuf intitulou-se apenas Amir al-Muslimin (Príncipe dos Muçulmanos).
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 552781 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 2404 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 17 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110828556 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 1986 (xsd:integer)
  • 2011 (xsd:integer)
prop-fr:auteursOuvrage
  • Collectif sous la direction de Driss Basri, Ahmed Belhaj, Mohammed Jalal Essaïd, Abdallah Laroui, Ahmed Osman et Michel Rousset
prop-fr:id
  • Saint-Prot
  • Tozy
prop-fr:isbn
  • 9782226027993 (xsd:double)
  • 9782268072692 (xsd:double)
prop-fr:langue
  • fr
prop-fr:lienAuteur
  • Charles Saint-Prot
  • Mohamed Tozy
prop-fr:lienÉditeur
  • Éditions du Rocher
  • éditions Albin Michel
prop-fr:lieu
  • Monaco
  • Paris
prop-fr:nom
  • Saint-Prot
  • Tozy
prop-fr:oclc
  • 319770605 (xsd:integer)
  • 772498532 (xsd:integer)
prop-fr:passage
  • 51 (xsd:integer)
  • 93 (xsd:integer)
prop-fr:prénom
  • Charles
  • Mohamed
prop-fr:sousTitreOuvrage
  • Le Maroc de Hassan II
prop-fr:titreChapitre
  • Le Commandeur des croyants
  • Le Roi Commandeur des croyants
prop-fr:titreOuvrage
  • Mohammed V ou la Monarchie populaire
  • Édification d'un État moderne
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:éditeur
  • Albin Michel
  • Éditions du Rocher
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Le commandeur des croyants, (arabe: أمير المؤمنين amīr al-mu minīn, mot pour mot prince des croyants, latinisé comme Miramolinus, d'où en français aussi Miramolin) est titre représentant le chef des musulmans,
  • Príncipe de los creyentes (en árabe: أمير المؤمنين, amīr al-mu'minīn), también traducido como emir o comendador de los creyentes es un título islámico tradicionalmente asociado al de califa, que indica que su portador es la máxima autoridad religiosa entre los musulmanes.
  • Ами́р аль-мумини́н (араб. أمير المؤمنين‎‎ — повелитель правоверных) — титул халифов и других мусульманских правителей. Если правитель, носит титул амир аль-муминин, то это означает не только его политическую власть, но духовную.
  • Sinestunen Printzea (arabieraz أمير المؤمنين amīr al-mu'minīn), emir bezala ere itzulia, islamiar titulu bat da, tradizionalki kalifarenari lotua, daramana, musulmanen artean autoritate erlijioso gorena dela adierazten duena.
  • Amir al-muminín (en àrab أمير المؤمنين, amīr al-muʾminīn) o príncep dels creients, també traduït com a emir o comanador dels creients, que indica que el seu portador és la màxima autoritat religiosa entre els musulmans. És un grau religiós, polític i social. És un títol islàmic tradicionalment s'associava al de califa, ja que és com també se'l designava en els primers temps de l'islam.
  • Amīr al-Mu'minīn (em árabe أمير المؤمنين) é um título muçulmano que se pode traduzir como Emir dos Crentes, Príncipe dos Fiéis ou Comandante dos Fiéis. Era o nome do portador de tal título que os imãs, nas mesquitas, invocavam na oração de sexta-feira, o dia sagrado do Islão.O título é usado, no Islão Xiita, para se referir ao primeiro imã (ou seja, o quarto califa, Ali ibn Abi Talib).
  • L'espressione araba Amīr al-Muʾminīn (arabo: أمير المؤمنين‎, lett. "Comandante dei Credenti", e non - come erroneamente spesso riportato - "Principe dei Credenti") equivale perfettamente al sostantivo Califfo.L'uso di una simile espressione fu decisa dal secondo Califfo "ortodosso", ʿUmar b.
  • Amīr al-Mu'minīn (Arabic أمير المؤمنين; latinized as Miramolinus, hence Italian Miramolino, Spanish Miramolín and Portuguese Miramolim, in Byzantine Greek: ἀμερμουμνῆς amermoumnes) usually translated Commander of the Faithful or Leader of the Faithful, is the Arabic style of Caliphs and other independent sovereign Muslim rulers that claim legitimacy from a community of Muslims. It has been claimed as the title of rulers in Muslim countries and empires and is still used for some Muslim leaders.
rdfs:label
  • Commandeur des croyants
  • Amir al-Mu'minin
  • Amir al-Mu'minin
  • Amir al-Mu'minin
  • Amir al-muminín
  • Comendador de los creyentes
  • Sinestunen Printzea
  • Амир аль-муминин
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:titre of
is foaf:primaryTopic of