La comédie musicale est un genre théâtral, mêlant comédie, chant et danseApparue au tout début du XXe siècle, elle se situe dans la lignée du mariage du théâtre et de la musique classique qui avait donné naissance aux siècles précédents au ballet, à l'opéra, à l'opéra-bouffe et à l'opérette. Elle s'est particulièrement développée aux États-Unis, se dissociant à partir des années 1910 du genre classique par l'intégration de musiques « nouvelles » comme le jazz.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • La comédie musicale est un genre théâtral, mêlant comédie, chant et danseApparue au tout début du XXe siècle, elle se situe dans la lignée du mariage du théâtre et de la musique classique qui avait donné naissance aux siècles précédents au ballet, à l'opéra, à l'opéra-bouffe et à l'opérette. Elle s'est particulièrement développée aux États-Unis, se dissociant à partir des années 1910 du genre classique par l'intégration de musiques « nouvelles » comme le jazz. De fait, le terme évoque de nos jours principalement les États-Unis et plus spécialement Broadway.Comme pour le terme « opéra-comique », l'emploi du mot « comédie » est à prendre au sens large : en effet, les thèmes de la comédie musicale peuvent être légers ou tragiques. Ainsi West Side Story, inspiré du drame de Shakespeare Roméo et Juliette, ne peut être considéré comme une pièce « comique ». C'est pourquoi les appellations de théâtre musical ou spectacle musical sont depuis une vingtaine d'années préférés, ainsi que le mot musical, principalement pour les productions anglo-saxonnes.Le terme désigne également par extension dans le langage courant un film musical. Les mondes de la comédie musicale et du film musical sont en effet intimement liés : de nombreuses comédies musicales ont été adaptées au cinéma dès l'arrivée du cinéma parlant. Il arrive, plus rarement, qu'un film musical fasse l'objet d'une adaptation scénique, comme State Fair (1945) adapté pour la scène en 1992, Mary Poppins (1964), Chitty Chitty Bang Bang (1968), Victor Victoria (1982), ou encore les longs métrages d'animation des studios Disney, La Belle et la Bête, Le Roi lion, La Petite Sirène, Tarzan et Aladdin. Enfin certains films non musicaux peuvent également faire l'objet d'adaptations comme Billy Elliot (2000).
  • Muzikál je syntetický dramatický žánr, jenž spojuje literaturu, hudbu a tanec.Slovo muzikál má vícero významů a může označovat též muzikálový film (tj. filmovou adaptaci muzikálu coby dramatického díla) anebo divadelní inscenaci muzikálu, případně též muzikálové divadlo jako druh divadla (vedle činohry, opery a baletu). Všechny tyto významy slova muzikál je nutno rozlišovat.O muzikálových hercích platí, že musí být dobří činoherci, zpěváci i tanečníci zároveň. Muzikál může být celozpívaný, nebo se v něm střídají zpěv a mluvené slovo. Stejně tak může být muzikál celotančený (vznikla i představení, jež se více blíží baletu) nebo v něm nemusí být balet obsažen vůbec.Slovo muzikál pochází zkrácením anglického slovního spojení musical comedy, které označovalo v 1. pol. 20. století revue s humoristickými a pěveckými čísly, jež mnohdy neměla souvislý děj.
  • A musical (IPA: [ˈmjuːzɪkl]) színpadi műfaj, a színházművészeten belül a zenés színház modernebb darabjait foglalja magába, olyan színházművészeti ág, amely egyesíti magában a zene, a tánc és a színházi dramatikus elemeket. Kifejezetten szabad műfaj, az alkotók által formálható, nincsenek megdönthetetlen formai vagy műfaji szabályai. A musical szónak nincs magyar nyelvű megfelelője.Számos társművészettel bír, ilyen például a táncművészet, a képzőművészet, valamint a zene.
  • Мю́зикл (англ. Musical) (иногда называется музыкальной комедией) — музыкально-сценическое произведение, в котором переплетаются диалоги, песни, музыка, важную роль играет хореография. Большое влияние на мюзикл оказали многие жанры: оперетта, комическая опера, водевиль, бурлеск. Как отдельный жанр театрального искусства долгое время не признавался.Мюзикл — жанр, как правило, сложный в постановочном отношении и потому дорогой. Многие бродвейские мюзиклы славятся своими спецэффектами, что возможно только в условиях стационарного мюзикла, где спектакли идут ежедневно в течение многих лет, пока они пользуются успехом у публики. В России пример такого наиболее успешного стационарного мюзикла — «Юнона и Авось».Мюзикл — один из наиболее коммерческих жанров театра. Это обусловлено его зрелищностью, разнообразием тем для постановки, неограниченностью в выборе средств выражения для актеров.По форме мюзикл чаще всего представляет собой двухактовый спектакль.В России достижения мюзиклов оценивает Национальная премия и фестиваль «Музыкальное сердце театра».
  • Musicaltheater is een vorm van theater die muziek, liedjes, gesproken dialogen en dans combineert. Het emotionele deel van het stuk – humor, pathos, liefde, woede - en ook het verhaal op zich worden gebracht door woorden, muziek, bewegingen en technische aspecten als entertainment in een geïntegreerd geheel. Sinds het begin van de 20ste eeuw worden musical-theaterstukken kortweg 'musicals' genoemd.
  • Il musical è un genere di rappresentazione teatrale e cinematografica, nato e sviluppatosi negli USA tra l'800 ed il 900. Un suo corrispondente in Italia è la commedia musicale, con cui condivide l'uso di più tecniche espressive e comunicative insieme.L'azione viene portata avanti sulla scena non solo dalla recitazione, ma anche dalla musica, dal canto e/o dalla danza che fluiscono in modo spontaneo e naturale.Il musical è uno spettacolo derivato dall'operetta e adattato al gusto e al costume statunitense. Questo spettacolo è costituito da una commedia, in genere brillante e di ambientazione americana nella quale sono presenti brani che appartengono ai generi della musica leggera, del jazz, o derivano dall'opera lirica e dal balletto.Tutti questi linguaggi sono uniti tra loro grazie a una orchestrazione elegante e perfetta.Nel musical non c'è fusione tra i diversi linguaggi; i diversi generi sono invece affiancati in una compresenza ben integrata e armonizzata.
  • Das Musical [ˈmju:zikəl] ist eine in New York entstandene, in der Regel zweiaktige Form populären Musiktheaters, die Elemente des Dramas, der Operette, des Varietees und in Ausnahmefällen der Oper miteinander verbindet. Es basiert häufig auf literarischen Vorlagen und verwendet die Mittel des amerikanischen Popsongs, der Tanz- und Unterhaltungsmusik und des Jazz. Showszenen, Songs und Balletts sind in die Handlung integriert. Den Autoren ist dabei eine dramatisch-integrierte Form wichtig; also ein Drama, das Text, Gesang, Tanz und Musik zu einer Einheit verschmelzen lässt. Das Musical ist „Drama mit Musik“, während die Operette als „Drama in der Musik“ definiert wird. Während bei der Operette nur der Komponist genannt wird, werden beim Musical der Komponist, der Librettist und manchmal auch der Lyricist genannt. Das Musical ist ein Gesamtkunstwerk und ist eine literarische als auch eine musiktheatralische Gattung.
  • Musical theatre is a form of theatrical performance that combines songs, spoken dialogue, acting, and dance. The story and emotional content of a musical – humor, pathos, love, anger – are communicated through the words, music, movement and technical aspects of the entertainment as an integrated whole. Although musical theatre overlaps with other theatrical forms like opera and dance, it may be distinguished by the equal importance given to the music as compared with the dialogue, movement and other elements. Since the early 20th century, musical theatre stage works have generally been called, simply, musicals.Although music has been a part of dramatic presentations since ancient times, modern Western musical theatre emerged during the 19th century, with many structural elements established by the works of Gilbert and Sullivan in Britain and those of Harrigan and Hart in America. These were followed by the numerous Edwardian musical comedies and the musical theatre works of American creators like George M. Cohan. The Princess Theatre musicals and other smart shows like Of Thee I Sing (1931) were artistic steps forward beyond revues and other frothy entertainments of the early 20th century and led to such groundbreaking works as Show Boat (1927) and Oklahoma! (1943). Some of the most famous and iconic musicals through the decades that followed includeWest Side Story (1957), The Fantasticks (1960), Hair (1967), A Chorus Line (1975), Les Misérables (1985), The Phantom of the Opera (1986), Rent (1996), The Producers (2001) and Wicked (2003).Musicals are performed all around the world. They may be presented in large venues, such as big budget West End and Broadway theatre productions in London and New York, or in smaller fringe theatre, Off-Broadway or regional theatre productions, on tour, or by amateur groups in schools, theatres and other performance spaces. In addition to Britain and North America, there are vibrant musical theatre scenes in many countries in Europe, Latin America, Australasia and Asia.
  • Musical – forma teatralna, łącząca muzykę, piosenki, dialogi mówione i taniec. Ładunek emocjonalny dzieła – humor, patos, miłość, gniew – podobnie jak sama opowieść, jest wyrażany poprzez słowa, muzykę, ruch i aspekty techniczne przedstawienia, tworząc jedną, spójną całość. Od początków XX wieku produkcje teatru muzycznego są nazywane po prostu "musicalami". Wcześniejszą podobną do musicalu formą widowiska była extravaganza.Musicale są wykonywane na całym świecie. Mogą być wystawiane na wielkich scenach, jak wysokobudżetowe produkcje teatrów na West Endzie w Londynie czy Broadwayu w Nowym Jorku lub w mniejszych teatrach awangardowych, na Off-Broadwayu lub jako produkcje lokalne, wyjazdowe, w amatorskich grupach szkolnych, teatrach i innych przestrzeniach wykonawczych. Oprócz Wielkiej Brytanii i Ameryki Północnej istnieją inne prężnie działające sceny musicalowe w wielu krajach Europy, Ameryki Łacińskiej, Australazji i Azji.
  • Teater musikal adalah bentuk teater yang menggabungkan lagu, dialog ucapan, akting, dan tarian. Konten emosionalnya – humor, pathos, cinta, kemarahan – serta ceritanya dikomunikasikan melaluikata-kata, musik, gerakan dan aspek teknis hiburan sebagai satu kesatuan utuh. Meski teater musikal juga mencakup bentuk teater lain seperti opera, hal ini dapat dibedakan dari kepentingan setara terhadap musik jika dibandingkan dengan dialog, gerakan, dan elemen lain karya tersebut. Sejak awal abad ke-20, karya pertunjukan teater musikal umumnya hanya disebut "musikal".Musikal dipertunjukkan di seluruh dunia. Musikal bisa diadakan di panggung besar, seperti produksi beranggaran besar teater West End dan Broadway di London dan New York City, atau di teater pagar kecil, produksi Off-Broadway atau teater regional, tur, atau kelompok amatir di sekolah, teater dan ruang pertunjukan lain. Selain Britania dan Amerika Serikat, ada berbagai teater musikal di beberapa negara di Eropa, Amerika Latin, Australasia dan Asia.Meski musik telah menjadi bagian dari penampilan dramatis sejak zaman-zaman kuno, teater musikal modern muncul pada abad ke-19, ditandai dengan karya-karya Gilbert and Sullivan di Britania dan Harrigan and Hart di Amerika Serikat, diikuti berbagai komedi musikal Edward dan karya pengarang Amerika Serikat seperti George M. Cohan. Pada awal abad ke-20, musikal Princess Theatre dan acara cerdas lain seperti Of Thee I Sing adalah tahap artistik yang selangkah di depan revue dan hiburan-hiburan lain yang mendorong munculnya gebrakan baru seperti Show Boat dan Oklahoma!. Sejumlah musikal terkenal dan ikonik sepanjang beberapa dasawarsa meliputiWest Side Story, The Fantasticks, Hair, A Chorus Line, Les Misérables, The Phantom of the Opera, Rent, The Producers dan Wicked.
  • ミュージカル(英語:musical)は、音楽、歌、台詞およびダンスを結合させた演劇形式。ユーモア、ペーソス、愛、怒りといったさまざまな感情的要素と物語を組み合わせ、全体として言葉、音楽、動き、その他エンターテイメントの各種技術を統合したものである。したがってジョン・ケアードが言うように、俳優が突然「私が歌うナンバーだわ」と言っているように思えるミュージカルほど悪いものはない。トレバー・ナンは「歌詞の言葉は誇張されている。だが、単純な朗唱か歌唱では、単純でつまらなくなる〜パフォーマーは歌詞やメロディを自分たちが創造していると感じるところまで行き着くべきだ」と言っているように、単純に歌と台詞と踊りが入っているだけの劇はミュージカルと言わない。ミュージカルとはミュージカル・シアター(演劇)の略語で、ミュージカル・プレイ、ミュージカル・コメディ、ミュージカル・レビューの総称である。
  • Музикалният театър или мюзикълът е вид сценично изкуство, характерно за 20 век, което комбинира елементи от живото музикално изпълнение, танца и театъра.Музиката варира като звучене от джаза до поп или класика. Текстът се нарича либрето (термин, заимстван от операта). Актьорският състав се подбира по критерии като актьорско майсторство, вокални данни, пластичност и фотогеничност. При Джордж Гершуин жанрът получава голямо развитие - той го въздига на такова равнище, което го превръща в художествен феномен благодарение на яркостта на песенния материал, лесните за възприемане и запомняне мелодии. В своите 29 мюзикъла композиторът е показал висока прецизност в трактовката на текста, както и на сценария. Между авторите на либретата личат имената на известни и авторитетни фигури в американската литература. Мюзикълът "Show girl" например е създаден по едноименната новела на Мак-Евоя,а последният мюзикъл на Гершуин, „Извинете моя английски“ („Pardon my English“) - по текст на Айра Гершуин, брат на композитора.Най-често мюзикълите се изпълняват без прекъсване. Изградени са като едночастни спектакли, в които разговорната реч се съчетава с песните и с кратки инструментални интермедии. Срещат се и встъпителни части, както в мюзикъла „Вълкът и седемте козлета“ от Александър Владигеров, където в началото има увертюра. Отделните номера на мюзикъла най-често представляват завършени песни, групирани в малки цикли. Срещат се и по-широко разгърнати заключителни части.Едни от най-популярните театри, в които се представят такива постановки, се намират по нюйоркския Бродуей и в лондонския Уест енд. Емблематичен пример за мюзикъл е например „Котките“, по либрето на Т.С. Елиът и с музика на Андрю Лойд Уебър, представена за първи път на 11 май 1981 г. в Уест Енд и не слизала от афишите по цял свят оттогава насам.
  • Müzikal tiyatro, kendine özgü bir olay örgüsü olan, müzik, dans ve diyalogların olaylarla bütünleştiği duygusal ve eğlendirici sahne gösterisi, oyun ya da filmdir. Hikaye ve duygusal içerik, -mizah, acı, aşk, öfke- sözcükler, müzik, hareket ve dramanın teknik yönleri ile bir bütün halinde iletilir. Her ne kadar müzikal tiyatro opera ve dans gibi başka teatral formlarla iç içe geçmiş olsa da diğerlerinden 'hareket, müzik ve diyalog' üçlüsünün birbirine eşit derecede önemli olması ile ayrılır. 20. yüzyılın başlarından itibaren 'müzikal tiyatro' kısaca müzikal olarak anılmıştır.Antikçağdan bu yana müzik dramatik ifadenin bir parçası olmuştur. Bugün anladığımız manadaki çağdaş batı müzikalleri ise 19. yüzyılın başında ortaya çıkmışlardır. Önce İngiltere'de Gilbert ve Sullivan'ın, Amerika'da Harrigan ve Hart'ın eserleri, bunların ardından Edwardiyen müzikal komediler ve George M. Cohan gibi Amerikalı sanatçı ve prodüktörlerin eserleri müzikal tiyatro tarihinin başlangıcını oluşturmuşlardır. 20. yüzyılın başında Princess Tiyatrosu'nun müzikalleri ve ''Of Thee I Sing'' gibi şovlar revülerin ve diğer eğlence şovlarının çok ötesine geçerek Show Boat ve Oklahoma! gibi çığır açan eserlerin üretilmesine sebep olurlar. West Side Story (Batı Yakasının Hikayesi), The Fantastics (Fantastik), Hair, A Chorus Line, Les Misérables (Sefiller), The Phantom of the Opera (Operadaki Hayalet), Rent, The Producers ve Wicked bugün akıllara kazınmış en ünlü sembolik müzikallerin yalnızca birkaçıdır.Dünyanın her yerinde müzikaller sahnelenmektedir. Bazıları Londra'daki West End ve New York'daki Broadway gibi yüksek bütçeli devasal tiyatrolarda sergilenirken bir kısmı da fringe tiyatrolarında, Off-Broadway'de, bölgesel ve turne tiyatrolarında, performans mekanlarında veya kimi zaman amatör gruplarca küçük sahnelerde sahnelenmektedirler. İngiltere ve Kuzey Amerika'ya haricinde Avrupa, Latin Amerika, Avustralya ve Asya'da da kaydadeğer müzikal tiyatro eserleri izlenebilmektedir.
  • 뮤지컬(musical)은 노래, 춤, 연기가 어우러지는 공연 양식을 가리킨다. 미국에서 발달한 대중 예술로 음악, 특히 노래가 중심이 되어 무용(춤)과 극적 요소(드라마)가 조화를 이룬 종합 공연물이다. 뮤지컬 코미디(musical comedy) 또는 뮤지컬 플레이(musical play)의 준말이다.언론, 극장, 애호가 등이 뮤지컬을 씀에 따라 Operetta에서 뮤지컬 플레이에 이르는 음악적 작품을 가리키게 되었으며 레뷔, 보드빌 등 극의 성격을 갖지 않는 작품도 포함해서 뮤지컬이라 부른다. 이야기 소재는 코미디, 멜로드라마, 풍자극, 환상극, 문학작품, 희곡 등으로 자유롭고 다양하다.뮤지컬은 19세기 미국에서 탄생하였는데, 그 근원에는 유럽의 대중연극, 오페라·오페레타·발라드 오페라 등이 있다. 1728년 이와 형식이 비슷한 존 게이의 《거지 오페라》가 런던에서 상연되었는데, G.에드워드가 제작한 《거리에서》(1892년 초연)를 첫 뮤지컬로 본다.
  • Musikala edo antzerki musikala, kultura anglosaxoiaren musika genero tipikoa da. Musika, kantua, dantza eta elkarrizketa uztartzen dituen antzerki mota bat da. Antzoki handietan antzeztutakoak izaten dira, Londoneko West End Antzokietan, adibidez. Baita New Yorkeko Broadwayn ere. Aurrekontu txikiagoko ekoizpenak, antzkoki txikiagoetan estreinatzen dira, Off Broadway direlakoetan. Gainera, aurrekontu txikiko musikalak antzezten diren antzokiak biltzeko maila bat sortu da, Off Off Broadway delakoa. Musikalak, euren jatorrizko eremu anglosaxoitik irten dira, beste herrialde batzuetara, Alemania, Austria, Frantzia, Kanada, Australia, Japonia edo Espainia kasu. Azken herrialde honetan, lehendik ere bazegoen antzerki lirikoaren ohitura, zartzuela, opera, opereta eta errebista musikalarekin. Oso berriki, Espainia edo Argentina (Zibrian-Mahler) bezalako herrialdeak, euren musikal propioak sortzen hasi dira, London edo New Yorkekoen egokierarik egin gabe.Espainian sorturiko musikalei dagokienez, Dagoll Dagomen Itsasoa eta Zerua nabarmendu behar da. Azken aldian, musikal kutsua duten ikuskizunak barra-barra agertzen dira, talde ospetsuen kantuekin. Hoy no me puedo levantar, Mekano (musika) taldearen kantuekin, Mamma Mia!, ABBA taldearena, eta We will rock you, Freddie Mercury buru zen Queen taldearena. Ikuskizun onak dira, baina ezin daitezke, berez, musikal bezala kontsideratu, kantuak ez baitira istoriorako konposatu, alderantziz baizik.
  • Teatro musical é uma forma de teatro que combina música, canções, dança, e diálogos falados. Esta delimitada por um lado pela sua co-relação com a ópera e por outro pelo cabaré, os três apresentam estilos diferentes, mas suas linhas delimitantes muitas vezes são difíceis de conceituar.Existem três componentes para um musical: a música, interpretação teatral e o enredo. O enredo de um musical refere-se a parte falada (não cantada) da peça; entretanto, o "enredo" pode também se referir a parte dramática do espetáculo. Interpretação teatral se relaciona as performances de dança, encenação e canto. A música e a letra juntas formam o escopo do musical; as letras e o enredo são freqüentemente impressos como um libreto.O teatro musical no mundo tem sinônimos como Teatro de Revista (Brasil), Comédie musicale (França).É muito comum ao teatro musical que os trabalhos que tenham sucesso sejam usado no cinema ou adaptados para televisão. Por outro lado alguns programas populares de televisão tem um ou outro episódio ao estilo de um musical como uma peça dentro de seu formato normal(exemplos incluem episódios de Fama,Ally McBeal, Buffy the Vampire Slayer's no episódio Once More with Feeling, Oz's Variety. Se percebe facilmente isso quando repentinamente os personagens começam a cantar e dançar como se estivessem em um teatro musical durante o episódio, outros exemplos em animação são os episódios de The Simpsons, South Park e Family Guy) -- a série televisiva Cop Rock, onde são extensamente usados os formatos musicais, não foi um sucesso.Mesmo o teatro musical esteja espalhado pelo mundo todo, suas produções são elaboradas muito freqüentemente na Broadway em New York, no West End em Londres, e na França.Um musical pode durar uns poucos minutos ou varias horas; entretanto, os mais populares musicais duram de duas horas à duas horas e quarenta e cinco minutos. Musicais hoje são normalmente apresentados com um intervalos de quinze minutos de duração; no primeiro ato, é quase sempre de idêntica duração o segundo. Um musical tem normalmente por volta de vinte a trinta canções de vários tamanhos (incluindo uma reprise e adaptação para coral) entre as cenas com diálogos. Alguns musicais , entretanto, tem cançoes entrelaçadas e não tem diálogos falados. Esta é uma das linhas fronteiriças entre musicais e ópera, mas não é a única.Outras diferenças entre ópera e musical é que enquanto a ópera costuma ser apresentada em sua língua original, o musical geralmente é traduzido para a língua nativa de onde está sendo apresentado. Numa ópera geralmente o elenco se divide entre cantores, atores e bailarinos, enquanto que, no musical, cada artista deve executar as três funções.Um momento de grande emoção dramática é freqüentemente encenado numa canção. Proverbialmente, "quando a emoção torna-se tão forte no discurso, você canta; quando ela se torna tão forte na canção, você dança." Uma canção deve ser adaptada ao personagem (ou personagens) e na sua situação dentro do enredo. Um show normalmente se abre com uma canção que dá o tom ao musical, introduz de alguma forma os personagens principais, e mostra o enfoque da peça. Dentro da concentrada natureza do musical, os autores devem desenvolver os personagens e o planejamento.A música apresenta uma forma excelente de expressar a emoção. Entretanto, na média, poucas palavras são cantadas nestes cinco minutos de canção. Portanto existe pouco tempo para desenvolver o drama que transcorre durante a peça, desde que um musical pode ter uma hora e meia ou mais de música.
  • Un musical o una obra de teatre musical és una forma de teatre que combina música, cançó, ball i diàlegs. El contingut emotiu de la història (humor, pathos, amor, ira...), així com la pròpia història, és transmesa mitjançant les paraules, la música, els moviments i els aspectes tècnics de l'espectacle com a una unitat integrada. Des d'inicis del segle XX, els espectacles de teatre musical han estat simplement anomenats musicals.Se sol representar en grans escenaris, principalment els del West End de Londres i els de Broadway, a Nova York. Produccions amb pressupostos menors acostumen a estrenar-se en teatres més petits, els denominats Off-Broadway, i fins i tot s'ha creat una categoria per a englobar aquelles sales petites en les quals es representen musicals de pressupost molt més reduït. Ja fa temps que els musicals han sortit del seu context anglosaxó original i s'han exportat i adaptat a països de tot el món com Alemanya, Àustria, el Canadà, França, el Japó, els Països Baixos, Austràlia o Espanya. A cada lloc ha constituït un reclam turístic que s'ha sumat als que cada indret ja posseïa i s'ha sobreposat a les diferents tradicions autòctones més o menys fortes de música escènica. En el cas de Catalunya s'ha sumat a les tradicions, de l'òpera, la revista musical i la sarsuela.Alguns musicals especialment famosos arreu del món, dels quals s'han fet traduccions i adaptacions arreu i s'han portat al cinema són Jesucrist SuperStar, Grease, West Side Story, The Phantom of the Opera, Cats, Les Misérables, Chicago, A Chorus Line, Rent o Mamma Mia!Els tres components principals d'un musical són la música, les lletres i el llibret. El llibret d'un musical es refereix a la història ,de fet, les seves parts parlades; però també pot referir-se als diàlegs i a les lletres conjunts, en el que es refereix, igual que a l'òpera, com el libretto (llibret en italià). La música i les lletres formen la banda sonora del musical. La interpretació del musical per part de l'equip creatiu influència enormement com es presentarà aquest. L'equip creatiu inclou el director, el director musical i habitualment un coreògraf. La producció d'un musical també es caracteritza pels aspectes tècnics com l'escenografia, el vestuari, l'atrezzo, la il·luminació, que generalment canvies de producció a producció (tot i que alguns aspectes famosos de les produccions tendeixen a mantenir-se des de la producció original, com per exemple, la coreografia que Bob Fosse creà per a Chicago). Al segle XX, "llibret musical" ha estat definit com una obra musical en la qual les cançons i balls estan completament integrats en una història.No hi ha una longitud establerta per a un musical. Pot anar des d'un entreteniment d'únic acte a diversos actes i diverses hores de duració; però la majoria oscil·len entre una hora o hora i mitja fins a les tres hores. Normalment es representen en dos actes, amb un intermedi de deu o vint minuts. El primer acte gairebé sempre és més llarg que el segon, i generalment conté la major part de la música. Un musical pot estar construït al voltant de quatre o sis tonades principals que es van repetint durant l'espectacle, o en una sèrie de cançons sense relació musical directe. El diàleg parlat apareix normalment insertat entre els números musicals, si bé l'ús del diàleg cantant o recitatiu tampoc no és desconegut, com succeeix en musicals com Les Misérables o Evita.El teatre musical està molt lligat a una altra forma escènica, l'òpera. Aquestes formes es distingeixen contraposant diversos factors: els musicals normalment tenen un major focus en el diàleg parlat (tot i que alguns musicals són enterament cantats, com Jesus Christ Superstar i Les Misérables; mentre que en algunes òperes, com Die Zauberflöte, i en la majoria d'operetes, tenen alguns diàlegs sense acompanyament musical); el ball (particularment fet tant pels actors principals com pel cor); o per l'ús de diversos gèneres de la música popular (o almenys certs estils populars de cant); així com per evitar certes convencions operístiques. En particular, un musical gairebé mai es representa en una altra llengua diferent a la del públic: els musicals produïts a Londres o a Nova York, per exemple, són invariablement en anglès, encara que originàriament haguessin estat escrits en un altre idioma (com, per exemple, Les Misérables, originalment escrit en francès). Mentre que un cantant d'òpera és en principi un cantant, i en segon terme, un actor (i rarament necessita ballar), un actor de musical és primer un actor i després un cantant i un ballarí. Actualment, els compositors de musicals sovint consideren les exigències vocals dels seus personatges amb el seu intèrpret en ment. A més, actualment, els teatres usen sistemes d'amplificació del so, que serien totalment desaprovats en un context operístic. Alguns treballs (com, per exemple de George Gershwin, Leonard Bernstein o Stephen Sondheim) han rebut el qualificatiu tant de musical com d'òpera. De manera semblant, algunes operetes antigues o òperes lleugeres (com The Pirates of Penzance de Gilbert & Sullivan) han tingut adaptacions modernes en què han estat tractades com a musicals. Per alguns treballs, els estils de producció són gairebé tan importants com la música o el context dramàtic en definir quina forma d'art formen. Sondheim afirmà que: crec que quan quelcom es representa a Broadway és un musical, i quan es representa en un teatre d'òpera és una òpera. És això. És el territori, el lloc, les expectatives del públic que et fan fer una cosa o una altra.Els moments de més intensitat dramàtica del llibret del musical sovint són interpretats amb una cançó. Proverbialment, "quan l'emoció esdevé massa gran per parlar, cantes; i quan esdevé massa forta per cantar, balles". Una cançó s'usa habitualment per vestir el personatge i la seva situació en la història; tot i que van haver èpoques en la història del musical (a les dècades dels 1890s ó dels 1920s) en que la integració de la música i la història era més aviat tènue. Com va descriure el crític del New York Times Ben Brantley sobre l'ideal de cançó al teatre davant l'estrena del revival del 2008 de Gypsy, "No hi ha separació entre la cançó i el personatge, que és el que succeeix en aquells rars moments quan els musicals assoleixen els motius ideals de ser".Sovint, un musical comença amb una cançó que marca el to de l'espectacle, presenta a tots o a la majoria dels personatges principals i mostra l'argument. Donada la naturalesa comprimida del musical, els escriptors han de desenvolupar els personatges i l'argument, i la música esdevé un mitjà per expressar les emocions. El material dels musicals és divers: sovint és original (Rent ó Urinetown), però hi ha molts adaptats de novel·les (Wicked i Man of La Mancha), obres de teatre (Hello, Dolly!), llegendes clàssiques (Camelot), fets històrics (Evita) o pel·lícules (The Producers, Hairspray o, fins i tot, d'un clàssic del cinema mut com Metropolis). Per un altre costat, molts musicals d'èxit han estat adaptats al cinema musical, com Somriures i llàgrimes, West Side Story, My Fair Lady i Chicago. Un altre gènere recent de musicals són els "jukebox musicals" (com, per exemple, Mamma Mia! o Hoy no me puedo levantar), que usen cançons escrites amb anterioritat per un artista o un grup popular en una història, de vegades basada en la vida o en la carrera del personatge o grup en qüestió (Taboo.)
  • El musical es un género teatral o cinematográfico en que la acción se desenvuelve con secciones cantadas y bailadas.Es una forma de teatro que combina música, canción, diálogo y baile, y que se representa en grandes escenarios, como los teatros de West End (Londres) o en Broadway (Nueva York) principales sedes del teatro musical, seguido de Argentina, Australia, Canadá, España y México.El origen de esta palabra es angloestadounidense.A lo largo del siglo XX tuvo un inmenso éxito, sobre todo en la ciudad de Nueva York.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 53946 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 53625 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 498 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 111045477 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • La comédie musicale est un genre théâtral, mêlant comédie, chant et danseApparue au tout début du XXe siècle, elle se situe dans la lignée du mariage du théâtre et de la musique classique qui avait donné naissance aux siècles précédents au ballet, à l'opéra, à l'opéra-bouffe et à l'opérette. Elle s'est particulièrement développée aux États-Unis, se dissociant à partir des années 1910 du genre classique par l'intégration de musiques « nouvelles » comme le jazz.
  • A musical (IPA: [ˈmjuːzɪkl]) színpadi műfaj, a színházművészeten belül a zenés színház modernebb darabjait foglalja magába, olyan színházművészeti ág, amely egyesíti magában a zene, a tánc és a színházi dramatikus elemeket. Kifejezetten szabad műfaj, az alkotók által formálható, nincsenek megdönthetetlen formai vagy műfaji szabályai. A musical szónak nincs magyar nyelvű megfelelője.Számos társművészettel bír, ilyen például a táncművészet, a képzőművészet, valamint a zene.
  • Musicaltheater is een vorm van theater die muziek, liedjes, gesproken dialogen en dans combineert. Het emotionele deel van het stuk – humor, pathos, liefde, woede - en ook het verhaal op zich worden gebracht door woorden, muziek, bewegingen en technische aspecten als entertainment in een geïntegreerd geheel. Sinds het begin van de 20ste eeuw worden musical-theaterstukken kortweg 'musicals' genoemd.
  • ミュージカル(英語:musical)は、音楽、歌、台詞およびダンスを結合させた演劇形式。ユーモア、ペーソス、愛、怒りといったさまざまな感情的要素と物語を組み合わせ、全体として言葉、音楽、動き、その他エンターテイメントの各種技術を統合したものである。したがってジョン・ケアードが言うように、俳優が突然「私が歌うナンバーだわ」と言っているように思えるミュージカルほど悪いものはない。トレバー・ナンは「歌詞の言葉は誇張されている。だが、単純な朗唱か歌唱では、単純でつまらなくなる〜パフォーマーは歌詞やメロディを自分たちが創造していると感じるところまで行き着くべきだ」と言っているように、単純に歌と台詞と踊りが入っているだけの劇はミュージカルと言わない。ミュージカルとはミュージカル・シアター(演劇)の略語で、ミュージカル・プレイ、ミュージカル・コメディ、ミュージカル・レビューの総称である。
  • 뮤지컬(musical)은 노래, 춤, 연기가 어우러지는 공연 양식을 가리킨다. 미국에서 발달한 대중 예술로 음악, 특히 노래가 중심이 되어 무용(춤)과 극적 요소(드라마)가 조화를 이룬 종합 공연물이다. 뮤지컬 코미디(musical comedy) 또는 뮤지컬 플레이(musical play)의 준말이다.언론, 극장, 애호가 등이 뮤지컬을 씀에 따라 Operetta에서 뮤지컬 플레이에 이르는 음악적 작품을 가리키게 되었으며 레뷔, 보드빌 등 극의 성격을 갖지 않는 작품도 포함해서 뮤지컬이라 부른다. 이야기 소재는 코미디, 멜로드라마, 풍자극, 환상극, 문학작품, 희곡 등으로 자유롭고 다양하다.뮤지컬은 19세기 미국에서 탄생하였는데, 그 근원에는 유럽의 대중연극, 오페라·오페레타·발라드 오페라 등이 있다. 1728년 이와 형식이 비슷한 존 게이의 《거지 오페라》가 런던에서 상연되었는데, G.에드워드가 제작한 《거리에서》(1892년 초연)를 첫 뮤지컬로 본다.
  • El musical es un género teatral o cinematográfico en que la acción se desenvuelve con secciones cantadas y bailadas.Es una forma de teatro que combina música, canción, diálogo y baile, y que se representa en grandes escenarios, como los teatros de West End (Londres) o en Broadway (Nueva York) principales sedes del teatro musical, seguido de Argentina, Australia, Canadá, España y México.El origen de esta palabra es angloestadounidense.A lo largo del siglo XX tuvo un inmenso éxito, sobre todo en la ciudad de Nueva York.
  • Un musical o una obra de teatre musical és una forma de teatre que combina música, cançó, ball i diàlegs. El contingut emotiu de la història (humor, pathos, amor, ira...), així com la pròpia història, és transmesa mitjançant les paraules, la música, els moviments i els aspectes tècnics de l'espectacle com a una unitat integrada.
  • Teatro musical é uma forma de teatro que combina música, canções, dança, e diálogos falados. Esta delimitada por um lado pela sua co-relação com a ópera e por outro pelo cabaré, os três apresentam estilos diferentes, mas suas linhas delimitantes muitas vezes são difíceis de conceituar.Existem três componentes para um musical: a música, interpretação teatral e o enredo.
  • Музикалният театър или мюзикълът е вид сценично изкуство, характерно за 20 век, което комбинира елементи от живото музикално изпълнение, танца и театъра.Музиката варира като звучене от джаза до поп или класика. Текстът се нарича либрето (термин, заимстван от операта). Актьорският състав се подбира по критерии като актьорско майсторство, вокални данни, пластичност и фотогеничност.
  • Müzikal tiyatro, kendine özgü bir olay örgüsü olan, müzik, dans ve diyalogların olaylarla bütünleştiği duygusal ve eğlendirici sahne gösterisi, oyun ya da filmdir. Hikaye ve duygusal içerik, -mizah, acı, aşk, öfke- sözcükler, müzik, hareket ve dramanın teknik yönleri ile bir bütün halinde iletilir. Her ne kadar müzikal tiyatro opera ve dans gibi başka teatral formlarla iç içe geçmiş olsa da diğerlerinden 'hareket, müzik ve diyalog' üçlüsünün birbirine eşit derecede önemli olması ile ayrılır.
  • Das Musical [ˈmju:zikəl] ist eine in New York entstandene, in der Regel zweiaktige Form populären Musiktheaters, die Elemente des Dramas, der Operette, des Varietees und in Ausnahmefällen der Oper miteinander verbindet. Es basiert häufig auf literarischen Vorlagen und verwendet die Mittel des amerikanischen Popsongs, der Tanz- und Unterhaltungsmusik und des Jazz. Showszenen, Songs und Balletts sind in die Handlung integriert.
  • Musical theatre is a form of theatrical performance that combines songs, spoken dialogue, acting, and dance. The story and emotional content of a musical – humor, pathos, love, anger – are communicated through the words, music, movement and technical aspects of the entertainment as an integrated whole.
  • Мю́зикл (англ. Musical) (иногда называется музыкальной комедией) — музыкально-сценическое произведение, в котором переплетаются диалоги, песни, музыка, важную роль играет хореография. Большое влияние на мюзикл оказали многие жанры: оперетта, комическая опера, водевиль, бурлеск. Как отдельный жанр театрального искусства долгое время не признавался.Мюзикл — жанр, как правило, сложный в постановочном отношении и потому дорогой.
  • Musikala edo antzerki musikala, kultura anglosaxoiaren musika genero tipikoa da. Musika, kantua, dantza eta elkarrizketa uztartzen dituen antzerki mota bat da. Antzoki handietan antzeztutakoak izaten dira, Londoneko West End Antzokietan, adibidez. Baita New Yorkeko Broadwayn ere. Aurrekontu txikiagoko ekoizpenak, antzkoki txikiagoetan estreinatzen dira, Off Broadway direlakoetan.
  • Il musical è un genere di rappresentazione teatrale e cinematografica, nato e sviluppatosi negli USA tra l'800 ed il 900.
  • Musical – forma teatralna, łącząca muzykę, piosenki, dialogi mówione i taniec. Ładunek emocjonalny dzieła – humor, patos, miłość, gniew – podobnie jak sama opowieść, jest wyrażany poprzez słowa, muzykę, ruch i aspekty techniczne przedstawienia, tworząc jedną, spójną całość. Od początków XX wieku produkcje teatru muzycznego są nazywane po prostu "musicalami". Wcześniejszą podobną do musicalu formą widowiska była extravaganza.Musicale są wykonywane na całym świecie.
  • Muzikál je syntetický dramatický žánr, jenž spojuje literaturu, hudbu a tanec.Slovo muzikál má vícero významů a může označovat též muzikálový film (tj. filmovou adaptaci muzikálu coby dramatického díla) anebo divadelní inscenaci muzikálu, případně též muzikálové divadlo jako druh divadla (vedle činohry, opery a baletu). Všechny tyto významy slova muzikál je nutno rozlišovat.O muzikálových hercích platí, že musí být dobří činoherci, zpěváci i tanečníci zároveň.
  • Teater musikal adalah bentuk teater yang menggabungkan lagu, dialog ucapan, akting, dan tarian. Konten emosionalnya – humor, pathos, cinta, kemarahan – serta ceritanya dikomunikasikan melaluikata-kata, musik, gerakan dan aspek teknis hiburan sebagai satu kesatuan utuh. Meski teater musikal juga mencakup bentuk teater lain seperti opera, hal ini dapat dibedakan dari kepentingan setara terhadap musik jika dibandingkan dengan dialog, gerakan, dan elemen lain karya tersebut.
rdfs:label
  • Comédie musicale
  • Musical
  • Musical
  • Musical
  • Musical
  • Musical
  • Musical
  • Musical theatre
  • Musikal
  • Muzikál
  • Müzikal tiyatro
  • Teater musikal
  • Teatre musical
  • Teatro musical
  • Музикален театър
  • Мюзикл
  • ミュージカル
  • 뮤지컬
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:activity of
is dbpedia-owl:genre of
is dbpedia-owl:otherOccupation of
is dbpedia-owl:profession of
is dbpedia-owl:style of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:activitéPrincipale of
is prop-fr:genre of
is prop-fr:professionAutre of
is prop-fr:style of
is foaf:primaryTopic of