Clitophon (en grec ancien Κλειτόφων / Kleitóphôn) est un dialogue d'authenticité douteuse attribué à Platon. Œuvre éthique sur l'exhortation, il est l'un des dialogues socratiques courts, bien que Socrate n'en soit pas l'interlocuteur principal et qu'il y soit critiqué ainsi que son enseignement (il n'y est pas traité avec le même respect que dans les autres dialogues de Platon).

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Clitophon (en grec ancien Κλειτόφων / Kleitóphôn) est un dialogue d'authenticité douteuse attribué à Platon. Œuvre éthique sur l'exhortation, il est l'un des dialogues socratiques courts, bien que Socrate n'en soit pas l'interlocuteur principal et qu'il y soit critiqué ainsi que son enseignement (il n'y est pas traité avec le même respect que dans les autres dialogues de Platon).
  • De Clitophon (Oudgrieks: Κλειτοφῶν, Kleitophōn) is een korte, aan Plato toegeschreven dialoog, waarvan de authenticiteit betwist is.
  • El Clitofont és un diàleg que normalment s'atribueix a Plató, encara que hi ha cert desacord quant a la seva autenticitat. És el més curt dels diàlegs, i és significatiu per centrar-se en el paper de Sòcrates d'exhortat la gent per que s'involucrin en la investigació filosòfica. Hi ha dos participants, Clitofont i Sòcrates, i la característica central de la discussió és llarga, Clitofont es queixa sobre Sòcrates. El quid d'aquesta denúncia és que, encara que ningú sobresurt a Sòcrates com a exhortador de les virtuts i la vida de la filosofia, ningú és més inútil que un altre ja convençut de la seva importància. Sòcrates no respon, o el diàleg no conté la seva resposta.Alguns estudiosos dubten de l'autenticitat del Clitofont perquè (tal com ens ha arribat a nosaltres) Sòcrates no surt victoriós en la batalla verbal. Una escola de pensament a favor de la seva autenticitat pensa que Plató el va escriure, però després va decidir que l'argument l'escriuria a la La República. El diàleg també ha estat interpretat com una peça acabada del corpus platònic, concebuts per a ser llegits en la versió que actualment tenim.De fet, mai l'antiga tradició dubte de l'autenticitat del diàleg, i és coneguda com a obra de Plató per Olimpiòdor, Apuleu, Hipòlit i Alcínou. Les sospites sobre Clitofont semblen haver sorgit al Renaixement, quan Marsilio Ficino va escriure "hic est Platonis llibertat no" al capdavant de la seva traducció del diàleg. El Clitofont es va publicar (per error) entre els spuria platònic en les edicions Aldine de Plató, un error que es va retractar i es va demanar disculpes pels editors, però no es va corregir.Estudis recents, han considerat com a autèntic el diàleg, incloent articles de Mark Kremer, Roochnik David, Orwin Clifford i Jan Blits. L'estudi més ampli del Clitofont, és el de S.R. Slings, (Plató:Clitophon(Cambridge, 1999)) sosté que el Clitofont és autèntic; Slings va canviar d'opinió respecte a l'autenticitat del diàleg vint anys després de la seva tesi doctoral on parlava en contra de la seva autenticitat. L'estudi més recent del Clitofont, (GS Bowe, "En defensa de Clitofont", Filologia Clásica 102: 3, 2007 pp. 245-264) també advoca per l'autenticitat del Clitofont i conté una revisió de la literatura rellevant, així com observacions sobre el seu significat de la República de Plató.
  • The Clitophon (Greek: Κλειτοφῶν; also transliterated as Cleitophon) is a 4th century B.C. dialogue traditionally ascribed to Plato, whose authenticity is debated. It is the shortest dialogue in Plato's traditional corpus. It centers on the discussion between Clitophon and Socrates, with Socrates remaining mostly silent. Most scholarship until recently has been concerned with the authenticity rather than the actual meaning and contents of Clitophon.The dialogue depicts Clitophon complaining to Socrates that Socrates’ speeches are merely exhortative; they create a desire for justice and virtue, but do not instruct how one becomes just or what justice is. Throughout the dialogue Clitophon seems to narrate his changes towards justice and the proptreptic from seeing Socrates as a god upon a stage with hopes and beliefs in attaining justice and virtue to thoughts of doubt and disappointment and eventual defiance of Socrates. Clitophon addresses Clitophon’s contempt for protreptic, or exhortative, speeches. It showcases the ignorance of Socrates and depicts, as Mark Kremer puts it, the conflict of philosophy of Socrates and Clitophon’s irrationality.
  • Kleitophon (altgriechisch Κλειτοφῶν Kleitophōn, lateinisch Clitopho) ist ein antiker literarischer Dialog. Angeblich stammt er von Platon. Die Echtheit des Werks ist aber umstritten, die Zuschreibung an Platon wird von den meisten Altertumswissenschaftlern abgelehnt. Es handelt sich um ein fiktives philosophisches Gespräch über den Praxisbezug der Aufforderung zum Streben nach Tugend und über die Definition von Gerechtigkeit.
  • Il Clitofonte (in greco Κλειτοφῶν) è un dialogo attribuito a Platone, ma la cui autenticità viene spesso messa in dubbio dagli studiosi moderni. La discussione ruota attorno a due personaggi: Socrate e Clitofonte, quest’ultimo esponente del partito oligarchico e interlocutore nel Libro I della Repubblica. Socrate chiede merito a Clitofonte di alcune voci, secondo le quali egli lo avrebbe criticato in pubblico e affermato di volersi rivolgere agli insegnamenti di Trasimaco. Gran parte del dialogo, dunque, sarà occupata dal discorso di Clitofonte, un atto di accusa contro Socrate e la sua dottrina (407a-410e). E proprio questa acredine è il motivo principale che fa sospettare gli studiosi dell’autenticità del dialogo.Ammettendo invece che il Clitofonte sia effettivamente opera di Platone, la sua data di stesura dovrebbe collocarsi ragionevolmente negli stessi anni in qui il filosofo componeva La Repubblica, e comunque, viste le affinità con il Libro I, di poco successiva alla stesura del Libro II.
  • Clitofon (também Cleitophon) é um diálogo geralmente atribuído a Platão, embora haja alguma discordância quanto à sua autenticidade. É o mais curto dos diálogos, e é importante para demonstrar o papel de Sócrates como um exortador de outras pessoas para se engajarem na investigação filosófica.O diálogo possui dois participantes, Clitofon,um estadista e intelectual grego e Sócrates, e a característica central da discussão é uma longa queixa de Clitophon sobre Sócrates. O cerne desta queixa é que, enquanto ninguém se destaca Sócrates em protrepsis (πρότρεψις) ou exortação às virtudes e à vida da filosofia, ninguém é mais inútil do quem já está convencido da sua importância. Sócrates não responde, ou o diálogo não contém sua resposta.
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 5657654 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 3854 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 17 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 96845454 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Clitophon (en grec ancien Κλειτόφων / Kleitóphôn) est un dialogue d'authenticité douteuse attribué à Platon. Œuvre éthique sur l'exhortation, il est l'un des dialogues socratiques courts, bien que Socrate n'en soit pas l'interlocuteur principal et qu'il y soit critiqué ainsi que son enseignement (il n'y est pas traité avec le même respect que dans les autres dialogues de Platon).
  • De Clitophon (Oudgrieks: Κλειτοφῶν, Kleitophōn) is een korte, aan Plato toegeschreven dialoog, waarvan de authenticiteit betwist is.
  • Kleitophon (altgriechisch Κλειτοφῶν Kleitophōn, lateinisch Clitopho) ist ein antiker literarischer Dialog. Angeblich stammt er von Platon. Die Echtheit des Werks ist aber umstritten, die Zuschreibung an Platon wird von den meisten Altertumswissenschaftlern abgelehnt. Es handelt sich um ein fiktives philosophisches Gespräch über den Praxisbezug der Aufforderung zum Streben nach Tugend und über die Definition von Gerechtigkeit.
  • The Clitophon (Greek: Κλειτοφῶν; also transliterated as Cleitophon) is a 4th century B.C. dialogue traditionally ascribed to Plato, whose authenticity is debated. It is the shortest dialogue in Plato's traditional corpus. It centers on the discussion between Clitophon and Socrates, with Socrates remaining mostly silent.
  • El Clitofont és un diàleg que normalment s'atribueix a Plató, encara que hi ha cert desacord quant a la seva autenticitat. És el més curt dels diàlegs, i és significatiu per centrar-se en el paper de Sòcrates d'exhortat la gent per que s'involucrin en la investigació filosòfica. Hi ha dos participants, Clitofont i Sòcrates, i la característica central de la discussió és llarga, Clitofont es queixa sobre Sòcrates.
  • Clitofon (também Cleitophon) é um diálogo geralmente atribuído a Platão, embora haja alguma discordância quanto à sua autenticidade. É o mais curto dos diálogos, e é importante para demonstrar o papel de Sócrates como um exortador de outras pessoas para se engajarem na investigação filosófica.O diálogo possui dois participantes, Clitofon,um estadista e intelectual grego e Sócrates, e a característica central da discussão é uma longa queixa de Clitophon sobre Sócrates.
  • Il Clitofonte (in greco Κλειτοφῶν) è un dialogo attribuito a Platone, ma la cui autenticità viene spesso messa in dubbio dagli studiosi moderni. La discussione ruota attorno a due personaggi: Socrate e Clitofonte, quest’ultimo esponente del partito oligarchico e interlocutore nel Libro I della Repubblica. Socrate chiede merito a Clitofonte di alcune voci, secondo le quali egli lo avrebbe criticato in pubblico e affermato di volersi rivolgere agli insegnamenti di Trasimaco.
rdfs:label
  • Clitophon
  • Clitofon
  • Clitofont
  • Clitofonte
  • Clitophon (Plato)
  • Clitophon (dialogue)
  • Kleitophon (Dialog)
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of