Le clientélisme accepte deux définitions : l'une ethnologique, l'autre politique (il ne s'agit pas de notions voisines mais totalement distinctes).

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le clientélisme accepte deux définitions : l'une ethnologique, l'autre politique (il ne s'agit pas de notions voisines mais totalement distinctes).
  • Il clientelismo in politica è una pratica disonesta per cui personaggi influenti o individui inseriti in amministrazioni pubbliche instaurano un sistema di favoritismi e scambi (fondato sull'assegnazione arbitraria di risorse, prebende, benefici o posti di prestigio nel panorama politico-sociale) con chi non avrebbe alcun titolo per godere di tali favori.
  • Clientela era una convenció social Romana que datava a Plebeus de protecció el legal, social, i a vegades econòmica donada per famílies Patrícies.Qualsevol (normalment un Pleb) que requeria protecció o ajuda d'una família de millor posició podia sol·licitar a aquesta convenir un cliens, i acceptar el cap de la família més forta com seu patronus (d'aquesta relació en deriva clarament els termes patró i client). Teòricament, tal relació podria ser provisional, una vegada el "favor" o obligatio era complert, si era una qüestió de diners, o suport polític, per exemple. En la pràctica, tals relacions eren a molt llarg termini, sovint multigeneracional com les obligacions de clientes i patronii eren legalment i de manera normal passat de pares a fills.Els cliens i els patronus tenien obligacions mútues l'un de l'altre.Clientes eren compromesos a atendre les "peticions" del seu patró de forma regular per veure si aquests podrien fer algun servei al patró. S'esperava que els Cliens contribuïssin al dot de les filles del seu patró. ELs Clientes no podien ser obligats a testificar contra el seu patró en una cort de justícia. Tradicionalment, els clientes acompanyaven als seus patrons al Fòrum, i en els temps de guerra, com vassalls. Els Clientes eren també responsables d'ajudar al seu patronus a sufragar pèrdues en demandes judicials, i en el rescat de membres familiars capturats. Hi havia unes altres restriccions, tant socials com legals. El Clietes prenia el gens del seu patró. Mentre una família existia com clientes no podrien ser considerats una família separada, ni podrien formar el seu propi gens. Vegeu Convencions dels noms romans.Patronii també tenia obligacions vers els seus clientes. El patró era l'assessor jurídic dels cliens; era el guardià i protector del client, com era el guardià i protector dels seus propis fills; mantenia el plet del client quan altre era injust amb aquest, i el defensava quan un altre es queixava que el cliens era injust amb ell: en una paraula, el patró era el guardià de l'interès del client, tant privat com públic. Com els clientes, els patronii se'ls podia obligar a testificar contra els seus clientes en una cort de justícia.L'adquisició de clientes pel patronus era també una qüestió de distinció social i estatus. Simplement, si tenia gaire gent rica i poderosa que li devia obligacions (obligatio), llavors el patronus ha de ser almenys més ric i poderós.Abans de la fi de la República Romana, els Patricis extremadament poderosos tenien ciutats estrangers i nacions com clientes. En tals casos, el Senat Romà sovint resoldria disputes entre nacions estrangeres dins de la seva "esfera d'influència" tot delegant el tema al patronii respectius de les nacions client que discutien, i respectava els acords que prenien aquests.
  • Clientelism is the exchange of goods and services for political support, often involving an implicit or explicit quid-pro-quo. It is a political system at the heart of which is an asymmetric relationship between groups of political actors described as patrons and clients and political parties. Richard Graham has defined clientelism as a set of actions based on the principle take there, give here, with the practice allowing both clients and patrons to gain advantage from the other's support. Moreover, clientelism is typified by "exchange systems where voters trade political support for various outputs of the public decision-making process."The origin of the practice has been traced to ancient Rome. Here relationships between the patron (patronus) and client (cliens) were seen as crucial to understanding the political process. While the obligations between these were mutual, the key point is they were hierarchical. These relationships might be best viewed not as an entity but rather as a network (clientela), with the patronus himself perhaps being obligated to someone of greater power, and the cliens perhaps having more than one patron. These extensions increase the possibilities of conflicting interests arising. While the familia was the basic unit underlying Roman society, the interlocking networks (clientela) acted as restrictions on their autonomy but allowed a more complex society to develop. Historians of the late medieval period evolved the concept into bastard feudalism. There is, as is usual, ambiguity in the use of political terminology and the terms "clientelism," the "patron-client relationship," "patronage" and the political machine are sometimes used to described similar or related concepts.A key to understanding clientelism might lie in stressing not only the mutually beneficial relationships of exchange but also asymmetries in power or standing. Implied is a certain selectivity in access to key resources and markets. Those with access, the patrons (and/or sometimes sub-patrons or brokers) rely on the subordination and dependence of the clients. In return for receiving some benefits the clients should provide political support. As Stokes, Dunning, Nazareno, and Brusco emphasize, brokers in turn serve political leaders, and they may also not target resources exactly as leaders would wish; the resulting principal-agent problems can have important implications for understanding how clientelism works.Clientelism as a strategy of political organisation is substantially different from other strategies which rely on appeals to wider programmatic objectives or simply emphasize higher degrees of competence. It is often assumed that clientelism is a vestige of political underdevelopment, a form of corruption, and that political modernization will reduce or end it. But alternative views stressing the persistence of clientelism – and the patronage associated with it – have been recognized.
  • Klientelismus je neoficiální systém organizace v politice založený na protekci, konexích a rozhodnutích „v zákulisí“, uvnitř struktur politické moci – od totalitních režimů, přes diktatury až po nevyspělé nebo počínající demokracie, daří se mu i ve vyspělých zemích.Slovo klient má původ v antickém Římě, kde znamenalo osobu chráněnou příslušným patricijem, ve středověku pak politického chráněnce toho kterého feudála.Dnešní klientelismus pak lze chápat jako vztah, kde veřejné činitele a zájemce o státní zakázky spojuje společný osobní prospěch, takže se navzájem chrání, nebo z nabízené a přijímané ochrany mají (finanční) prospěch. Klientelismus je vlastně variantou korupce.Existoval zejména v některých amerických městech přibližně v letech 1875–1920, ale v některých případech trvá dodnes. Je také běžný v Latinské Americe, hlavně ve venkovských oblastech.V komunistických zemích se uzavřené kruhy státního klientelismu nazývají nomenklatura, což je původně positivně míněný výraz pro vyšší kruhy privilegované režimem, který v tomto smyslu přišel z ruštiny.Klientelismus se negativně projevuje i v současné české politice a hospodářském životě. Opakovaně se objevují různé aféry českých politiků, kdy se objevuje jejich úzké napojení s různými obchodními a poradenskými společnostmi. Rovněž vstup do Evropské unie znamená nové možnosti pro klientelismus, zejména v oblasti velmi složitého a nepřehledného poskytování dotací z fondů EU.
  • Клиентела са наричани свободни граждани в Древен Рим, които са малоимотни или безимотни. Срещу издръжка, получена от богати римляни, всеки клиент е бил задължен правно и морално да подпомага своя патрон, например да гласува за него на избори, да го придружава при пътувания и други.Производни понятия, които се използват понастоящем, са клиентелизъм и клиентелистки.
  • El clientelismo político es un intercambio extraoficial de favores, en el cual los titulares de cargos políticos regulan la concesión de prestaciones, obtenidas a través de su función pública o de contactos relacionados con ella, a cambio de apoyo electoral.En un sistema de clientelismo, el poder sobre las decisiones del aparato administrativo del Estado se utiliza para obtener beneficio privado; el patrón —sea directamente un funcionario, u otra persona dotada de suficiente poder como para influir sobre los funcionarios— toma decisiones que favorecen a sus clientes, y que estos compensan con la perpetuación en el poder del funcionario implicado o de su entorno. La relación puede fortalecerse mediante la amenaza de utilizar esa misma capacidad de decisión para perjudicar a quienes no colaboren con el sistema. Resulta paradigmática, a este respecto, la habitual relación entre los principales medios de comunicación comerciales y privados, y los principales partidos cercanos a cualquiera de los principales organismos de poder, fenómeno particularmente característico de sistemas con fuerte consolidación o predominio de situaciones de bipartidismo. En general, los sistemas clientelares aparecen donde la necesidad de integrar rápidamente un elevado número de participantes a un sistema político sin tradición organizativa lleva al desarrollo de sistemas de mediación informal entre la acción estatal y las necesidades de las comunidades.
  • Cliëntelisme is het verlenen van diensten aan (potentiële) kiezers door een politicus tijdens diens politiek mandaat. Het komt veelvuldig voor in instabiele democratieën en in kringen die meer om autoriteit dan om het algemeen belang geven, al dan niet op grond van hun eigen achterstandssituatie.In Nederland komt cliëntelisme voor in etnische kringen.Sjabloon:Bron? Een verklaring die hiervoor gegeven wordt is dat dit de gebruikelijke gang van zaken is in veel landen van herkomst van allochtonen, maar ook traditionele kringen zijn er vatbaar voor. In Vlaanderen bezondigen nogal wat particularisten zich eraan.Sjabloon:Bron?In tegenstelling tot wat vaak gedacht wordtSjabloon:Bron? hoeft een cliëntelistische politicus niet corrupt te zijn; ook een te grote betrokkenheid bij de problematiek van kiezers, of activisme, kan iemand tot cliëntelisme verleiden. Doorslaggevend is dat het algemeen belang wordt ingeruild voor een deelbelang.Vanwege deze tegenstelling tussen een deelbelang en het algemeen belang dat een politicus hoort te dienen, wordt cliëntelisme doorgaans afgekeurd.Etymologisch is het begrip ontleend aan het Latijnse begrip cliënt.
  • Klientelismus ist ein System personeller, ungleicher Abhängigkeitsbeziehungen in politischen Apparaten, zwischen einflussreichen Personen und ihren Klienten auf der Grundlage von Leistung und Gegenleistung. Betrachtet man diese Form asymmetrischer Beziehung von Seiten der einflussreichen Person aus, spricht man auch von Patronage.Die Klientel (lateinisch: clientela) ist eine Gruppe von Klienten, im Alten Rom wie heute noch als die Person, die einen Anwalt befragt oder für sich sprechen lässt (cluere: hören, gehorchen). Im Mittelalter wurde bei der Weiterverwendung römischen Rechts auch die Bezeichnung „cliens“ und „advokatus“ beibehalten. In politischer Hinsicht ist der Klientelismus ein Vorläufer der indirekten Demokratie, da der Patron Verantwortung für das Wohl und die Sicherheit seiner Klientel gewährleistet und im Tausch Nahrung und Arbeit erhält (d.h. Steuern, Ernten, Frondienste und Truppen zur Verteidigung).Der Klientelismus ist ein Organisationsschema mit zugleich feudalistischen und familiaristischen Strukturelementen. Er ist eine Sonderform parochial – partizipatorischer (politischer) Kultur, die von der anthropologischen Analyse aus gesehen einzig eine Tauschbeziehung zwischen zwei Personen mit ungleich verteilten Machtchancen darstellt. Diese Tauschbeziehung beruht auf der Basis gegenseitiger Interessen und wechselseitiger Hilfe.Politischer Klientelismus bezeichnet den Tausch von Gefälligkeiten, Gütern und Dienstleistungen von Seiten parteipolitischer Führungspersönlichkeiten gegen politische Unterstützung oder Loyalität, etwa in Form von Wahlstimmen, von Seiten der Klienten. Sehr verbreitet ist diese Praxis bis heute in Lateinamerika, bekannt für modernen politischen Klientelismus ist z. B. die Peronistische Partei in Argentinien. Gerade in armen Stadtvierteln werden Abhängigkeiten geschaffen, indem etwa Sozialleistungen von der Gemeindeverwaltung über Mittler (englisch: Broker) an die Bedürftigen verteilt werden und sich so die politische Unterstützung für den bevorzugten Kandidaten gesichert wird, indem z. B. der Erhalt von Lebensmitteln oder Medikamenten an den Besuch von Parteiveranstaltungen gekoppelt wird.Der Historiker Heinz A. Richter hält den Klientelismus für das wesentliche konstitutive Element Griechenlands.
  • Клиентела (лат. clientēla, p. -le) — форма социальной зависимости в Древнем Риме: взаимные правовые, социальные и экономические обязательства между плебеями и патрициями. Восходит ко временам разложения родового строя.Клиентела имела особое значение в период Римской республики, причём клиентские обязательства зачастую передавались по наследству. Традиционно клиенты сопровождали своего патрона на Форуме, поддерживали его на выборах и служили на войне под его началом. При этом патрон обязывался защищать своих клиентов в случае судебных разбирательств, или выкупать членов их семей, попавших в зависимость, поддерживать их минимальные жизненные потребности.Разновидностью клиентелы были отношения между деятелями искусства и их покровителями. Ярким примером является поэт-сатирик Марциал.Клиентела была также юридической категорией в отношениях между Римской республикой и зависимыми и союзными государствами.
  • O clientelismo era um sub-sistema de relação política, com uma pessoa recebendo de outra a proteção em troca do apoio político.O clientelismo nada tem em comum com o coronelismo, nem se reedita relação análoga àquela entre suserano e vassalo do Sistema Feudal. O coronelismo foi definido como um compromisso entre o poder central e as aristocracias estaduais para garantir governabilidade de 1898 a 1930. O feudalismo é sistema de produção datado até o advento do Estado moderno.O que caracteriza o clientelismo é o sistema de troca.Como nota característica o cliente fica em total submissão ao patrão, independentemente de com este possuir qualquer relação familiar, empregatícia ou qualquer outra.No Brasil e em alguns países da América Latina, suas raízes remontam às origens patriarcais destas sociedades.A terminologia tem sua origem provavelmente em Roma.
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 154393 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 4376 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 24 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110816062 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Le clientélisme accepte deux définitions : l'une ethnologique, l'autre politique (il ne s'agit pas de notions voisines mais totalement distinctes).
  • Il clientelismo in politica è una pratica disonesta per cui personaggi influenti o individui inseriti in amministrazioni pubbliche instaurano un sistema di favoritismi e scambi (fondato sull'assegnazione arbitraria di risorse, prebende, benefici o posti di prestigio nel panorama politico-sociale) con chi non avrebbe alcun titolo per godere di tali favori.
  • Клиентела са наричани свободни граждани в Древен Рим, които са малоимотни или безимотни. Срещу издръжка, получена от богати римляни, всеки клиент е бил задължен правно и морално да подпомага своя патрон, например да гласува за него на избори, да го придружава при пътувания и други.Производни понятия, които се използват понастоящем, са клиентелизъм и клиентелистки.
  • Cliëntelisme is het verlenen van diensten aan (potentiële) kiezers door een politicus tijdens diens politiek mandaat.
  • Klientelismus ist ein System personeller, ungleicher Abhängigkeitsbeziehungen in politischen Apparaten, zwischen einflussreichen Personen und ihren Klienten auf der Grundlage von Leistung und Gegenleistung.
  • Clientela era una convenció social Romana que datava a Plebeus de protecció el legal, social, i a vegades econòmica donada per famílies Patrícies.Qualsevol (normalment un Pleb) que requeria protecció o ajuda d'una família de millor posició podia sol·licitar a aquesta convenir un cliens, i acceptar el cap de la família més forta com seu patronus (d'aquesta relació en deriva clarament els termes patró i client).
  • Klientelismus je neoficiální systém organizace v politice založený na protekci, konexích a rozhodnutích „v zákulisí“, uvnitř struktur politické moci – od totalitních režimů, přes diktatury až po nevyspělé nebo počínající demokracie, daří se mu i ve vyspělých zemích.Slovo klient má původ v antickém Římě, kde znamenalo osobu chráněnou příslušným patricijem, ve středověku pak politického chráněnce toho kterého feudála.Dnešní klientelismus pak lze chápat jako vztah, kde veřejné činitele a zájemce o státní zakázky spojuje společný osobní prospěch, takže se navzájem chrání, nebo z nabízené a přijímané ochrany mají (finanční) prospěch.
  • Клиентела (лат. clientēla, p. -le) — форма социальной зависимости в Древнем Риме: взаимные правовые, социальные и экономические обязательства между плебеями и патрициями. Восходит ко временам разложения родового строя.Клиентела имела особое значение в период Римской республики, причём клиентские обязательства зачастую передавались по наследству. Традиционно клиенты сопровождали своего патрона на Форуме, поддерживали его на выборах и служили на войне под его началом.
  • Clientelism is the exchange of goods and services for political support, often involving an implicit or explicit quid-pro-quo. It is a political system at the heart of which is an asymmetric relationship between groups of political actors described as patrons and clients and political parties. Richard Graham has defined clientelism as a set of actions based on the principle take there, give here, with the practice allowing both clients and patrons to gain advantage from the other's support.
  • O clientelismo era um sub-sistema de relação política, com uma pessoa recebendo de outra a proteção em troca do apoio político.O clientelismo nada tem em comum com o coronelismo, nem se reedita relação análoga àquela entre suserano e vassalo do Sistema Feudal. O coronelismo foi definido como um compromisso entre o poder central e as aristocracias estaduais para garantir governabilidade de 1898 a 1930.
  • El clientelismo político es un intercambio extraoficial de favores, en el cual los titulares de cargos políticos regulan la concesión de prestaciones, obtenidas a través de su función pública o de contactos relacionados con ella, a cambio de apoyo electoral.En un sistema de clientelismo, el poder sobre las decisiones del aparato administrativo del Estado se utiliza para obtener beneficio privado; el patrón —sea directamente un funcionario, u otra persona dotada de suficiente poder como para influir sobre los funcionarios— toma decisiones que favorecen a sus clientes, y que estos compensan con la perpetuación en el poder del funcionario implicado o de su entorno.
rdfs:label
  • Clientélisme
  • Clientela
  • Clientelism
  • Clientelismo
  • Clientelismo
  • Clientelismo político
  • Cliëntelisme
  • Klientelismus
  • Klientelismus
  • Клиентела
  • Клиентела
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of