Le Hallstatt ou Premier âge du fer est une période succédant à l'âge du bronze final et précédant la période de La Tène ou Second âge du fer (fin de la Protohistoire). Il tire son nom de celui d'un site archéologique qui se trouve à Hallstatt dans le Salzkammergut en Autriche.« Hallstatt » donne l'adjectif hallstattien(ne). Il est abrégé en « Ha » dans le jargon des spécialistes.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le Hallstatt ou Premier âge du fer est une période succédant à l'âge du bronze final et précédant la période de La Tène ou Second âge du fer (fin de la Protohistoire). Il tire son nom de celui d'un site archéologique qui se trouve à Hallstatt dans le Salzkammergut en Autriche.« Hallstatt » donne l'adjectif hallstattien(ne). Il est abrégé en « Ha » dans le jargon des spécialistes.
  • La cultura de Hallstatt fou el tercer període cultural de l'edat del ferro.La cultura de Hallstatt rep aquest nom pel poblat així anomenat, a Àustria, característic de l'època. Les novetats aportades per aquesta civilització són l'ús intensiu del ferro, conegut a Europa des del final de l'Edat del bronze, però no usat més que rarament.Els emigrants europeus (de llengua indoeuropea) representants de la cultura de Hallstatt van aportar un tipus peculiar de mos de cavall que després es va estendre fins i tot més (s'han efectuat troballes en Bèlgica). Les seves influències culturals es van concretar en la introducció de mètodes de doma i munta de cavall, la difusió de l'espasa de ferro i una nova tècnica de combat a cavall; i sobretot existia en els pobles traci-cimmeris una casta aristocràtic-feudal de cavallers (es localitzen tombes de gran riquesa amb armes, joies, muntures i tot d'alt valor artístic) que cada vegada es farà més poderosa (en les tombes d'una època al voltant del 600 a .C. es localitzen també luxosos carros de quatre rodes i carros de combat de dues rodes).Les regions afectades per les penetracions indoeuropees presenten un mosaic de cultures regionals molt dispars, però algunes d'elles presenten relacions o parentius impossibles d'explicar per el simple veïnatge geogràfic. S'ha suggerit (és una mera hipòtesi) que les grans famílies aristocràtiques van fundar dinasties i van crear Estats o Regnes i la seva autoritat s'estenia a altres territoris vassalls o concedits en una espècie de feu, sovint allunyats uns dels altres, a semblança de l'època medieval. Els vassalls sotmesos a la mateixa dinastia podien ser del Nord de França o del Nord d'Itàlia però, atès que estaven nucleats per un mateix clan dirigent, adoptaven unes característiques similars sense perjudici de les variacions locals.Un altre factor d'assimilació de les diverses cultures indoeuropees és el comerç mediterrani acreditat per troballes diverses, col·laborant especialment amb els etruscs i sobretot amb els grecs que van establir itineraris comercials i grans mercats, la jurisdicció dels quals donava al príncep celta a qui corresponia, una extraordinària riquesa.La difusió de la Cultura es desenvolupa pel desplaçament de població durant un període molt llarg d'anys (750 a 450 aC almenys). L'arribada dels pobles practicants d'aquesta cultura és progressiu. Cada arribada es redueix a uns centenars d'individus amb un cabdill i una organització pròpia; parlen una llengua indoeuropea, però que és diferent en cada grup, arribat tant amb anterioritat com amb posterioritat a aquell que es tracti.Cada grup d'emigrants estableix un poblat o un grup de poblats. Eventualment amb l'absorció de les poblacions locals es formen tribus amb un cert poder comarcal. La cultura del grup dominant a la regió s'imposa a altres grups menors també integrats per indoeuropeus, probablement a causa de la major penetració en la població local anterior a la seva arribada.Encara que els seus establiments són permanents sembla que després d'una o dos generacions en un mateix assentament es traslladaven a un altre lloc, potser per l'augment de la població, o per causes comercials, creant-se grups culturals similars.Les troballes permeten sovint distingir diferències de matisos que podrien indicar un origen "nacional" o "tribal" divers, quan no són d'ordre cronològic.La pràctica de la incineració (generalitzada després del 600 aC) ha impedit realitzar estudis antropològics per determinar la incidència ètnica d'aquests pobles indoeuropeus en els pobles Pirinencs. Amb tot, l'amplitud de les troballes permet assegurar una incidència ètnica no menyspreable. No obstant això, com no se sap la quantitat dels indoeuropeus establerts (doncs dels arribats en diverses remeses cal descomptar els que van marxar més tard) ni la població local ni les relacions entre les dues comunitats, la incidència no pot establir-seEfectivament s'aprecia que la cultura de la incineració penetra amb certa rapidesa en els pobles de l'Oest, Centre i Nord de la Península, pobles de cultura neolítica tardana, on amb prou feina ha penetrat el bronze i els metalls per a l'ús general, mentre no penetra a la zona costanera mediterrània on l'ús de metalls està més estès (les troballes de caràcter indoeuropeu s'aturen allà on comencen els emparentats amb la cultura metal·lúrgica de El Argar), ni en el Sud, on es desenvolupa la cultura Tartèssia.Els poblats dels Celtes o indoeuropeus de la Cultura de Hallstatt es componien, com els precedents, de cabanes de fusta de manera circular amb una sola cambra i una única porta d'accés. El sostre era fet amb brancatge i palla i adoptava forma de cúpula. Però aquestes construccions van ser aviat substituïdes per cabanes de pedra, de planta rectangular, amb un sola porta i amb sostre de brancatge pla, a imitació de les existents a la Península.Com els seus poblats se situaven en llocs plans o en altures reduïdes pròxims als rius, o bé en altures obertes i accessibles (aquests últims eren assentaments on la base econòmica és la ramaderia, estant generalment en zones muntanyoses), es dedueix la inexistència de necessitats defensives. El seu predomini militar els feia superiors als pobles locals. A més aquests van adoptar les seves mateixes costums i la seva religió, de manera que si en el període dels protoceltes fins i tot pot intuir-se alguna precaució defensiva en el període de Hallstatt els indoeuropeus ja no temen cap atac local. Curiosament tampoc s'ataquen entre si, el que podria indicar l'existència de principats territorials amb una àrea d'influència molt definida.S'han estudiat detingudament les necròpolis del període de Hallstatt, gairebé totes les quals han estat localitzades casualment (ja que cap indicació permet fixar la seva localització). Les tombes són poc espectaculars. El difunt era cremat i les seves cendres i els ossos, conservats després de la incineració, s'introduïen en una urna de fang, semblant a una olla, a vegades al costat d'objectes personals. Una tapa tancava l'urna i aquesta s'enterrava amb ofrenes al seu voltant col·locades en urnes més petites que contenien menjar, aigua i objectes dels quals sols s'han conservat els de metall. L'enterrament es feia en un sot no molt profund (menys d'un metro) on es col·locaven les urnes, i el sot era cobert per una pedra aplanada, sobre la qual es tirava terra fins a cobrir-la. Les tombes es localitzen pròximes l'una a l'una altra i el conjunt forma una necròpolis coneguda per Camps d'Urnes (primitivament va ser anomenada pels prehistoriadors alemanys Urnenfeldern). Quan es produïa la mort de dues persones familiars eren enterrats en el mateix sot, en urnes separades, si ben també és possible que les tombes en les quals s'observen aquests dobles o múltiples enterraments tinguessin un caràcter familiar on una família anava enterrant als seus morts durant un cert temps. Prop de les necròpolis se situava el Ustrinium, un espai pla de pedra on es cremaven els cadàvers.Estant associades les pràctiques funeràries a les creences religioses, no cal dubtar que la nova religió, desconeguda avui dia, es va imposar progressivament a les poblacions locals que, després del 600 aC, ja s'havien celtitzat en l'aspecte religiós, i practicaven també la incineració, sense que es coneguin altres elements de les pràctiques religioses adoptades, ni quins aspectes de l'antiga religió van poder sobreviure en èpoques posteriors.Els indoeuropeus coneixien la tècnica de la foneria del ferro, que havien descobert els hitites cap al 2500 aC, i que es va difondre per Europa Oriental cap al 2000 aC i després per Europa Central. No obstant això el seu ús era molt limitat. Tampoc amb els celtes de la cultura de Hallstatt pot parlar-se d'una difusió generalitzada dels objectes de ferro a la península Ibèrica, i les armes i estris que aquests usaven eren majoritàriament de bronze.Es coneixen diverses espases de l'època de Hallstatt, època en la qual tenen la característica de ser allargades com les anteriors (del període protocelta) però més amples i amb pom en forma de bolet inserit en la llengüeta. Les destrals de ferro són trapezoïdals. En general les armes de ferro donaven als seus posseïdors una indubtable superioritat militar però en els poblats celtes amb prou feina s'han trobat armes. Probablement es tractaria de poblats pacífics de comerciants, que canviaven d'emplaçament quan els productes que oferien, abans innovadors, havien saturat l'escàs mercat (no oblidem la longevitat dels objectes de ferro i l'escassetat de la població de l'època) o bé quan els clients potencials havien après les tècniques per fabricar-los ells mateixos.L'aliment bàsic dels indoeuropeus en aquesta època era el blat, i també les glans. Per diverses troballes se sap que els indoeuropeus s'afaitaven la cara amb unes navalles de doble tall. Unien els seus vestits amb fíbules (imperdibles arcaics) i molt ocasionalment amb botons de bronze, si bé les fíbules trobades a la Península Ibèrica corresponen totes al període de La Tène que el seu ús va generalitzar-se. Les dones usaven agulles llargues amb cap rodó, probablement per el pèl, i pendents de peces circulars; coneixien les pinces i els homes utilitzaven cinturó, car s'han localitzat sivelles; l'abundància de troballes de navalles d'afaitar permet suposar que aquesta era la pràctica general, mentre que fins aleshores els homes usaven barba.Els celtes eren monògams, bons genets i aficionats a la caça. Practicaven balls freqüentment. L'agricultura assumia a vegades un caràcter de pràctica col·lectiva. A banda de l'agricultura practicaven també la ramaderia, i potser havia també grups guerrers.Els celtes eren parcialment dolicocèfals, però poc acusadament, mentre una altra part eren braquicèfals de gran capacitat cranial. Eren alts, esvelts, de cabells rossos, castanys o rogencs, (encara que amb percentatges apreciables de morenos), ulls grisos, verds o de tons clars i de faccions més aviat agudes. El celta clàssic correspon a un home de bona estatura, cabell castany o ros, ulls verdosos, gran capacitat cranial, braquicèfal, front ampla i plena i el crani anterior poc desenvolupat. El tos s'acosta a la vertical i les eminències superciliars estan molt desenvolupades. L'angle parietal és sovint negatiu. La cara és eixamplada en relació amb el crani. Els seus pòmuls són marcats i apartats, i ls seva mandíbula inferior quadrada. La cara és rectangular i aixafada. El seu nas és poc sortint i la fossa nasal del crani té el revers lleugerament còncau i l'extrem aixecat. El cap en conjunt és gran, mentre el coll és estret.Com tribus celtes establertes a la Península, coneixem als Berons i Pelendons (establerts cap al 700 aC), els Sefes, Lugons i Vetons (arribats cap al 600 aC), i els belgues o Gals (arribats cap al 500 aC).No és possible assegurar si els indígenes van acceptar voluntàriament la cultura dels indoeuropeus o els va ser imposada, però la superioritat militar d'aquests i l'ancestral hostilitat a l'extern fan però plausible la idea d'una imposició per la força.És predominant en tota la zona de la Vall de l'Ebre la ceràmica excisa (de ex, fora, i cisió, tallar), i més a l'est predominen els vasos bicònics de coll cilíndric amb decoració acanalada. La ceràmica del període Hallstàttic és més rica que en el període precedent.A més de ser destres genets, i practicar sovint la munta com a diversió, els celtes ballaven freqüentment, i es dedicaven a la caça i altres ocupacions pròpies de l'època.L'última onada dels pobles celtes de la cultura de Hallstatt es va traslladar cap al Centre de la Península, Galícia, Lleó i Astúries, i es va caracteritzar per l'aparició d'antenes en els poms de les espases, les espases curtes i els punyals de ferradura.
  • 할슈타트 문화는 중앙유럽에서 청동기 시대 후기(기원전 12 세기 이후)의 언필드 문화에서 발전하여 철기 시대 초기(기원전 8 세기에서 기원전 6 세기)에 걸친 주류 문화이다. 이 후 대부분의 중앙유럽은 라텐 문화로 전환 되었다. 명칭은 오스트리아 잘츠부르크 주 남동 호수 마을 잘츠카머구트에 있는 할슈타트에서 유래한다.
  • ハルシュタット文化(ハルシュタットぶんか)は、中央ヨーロッパにおいて青銅器時代後期(紀元前12世紀以降)の骨壺墓地文化から発展し、鉄器時代初期(紀元前8世紀から紀元前6世紀)にかけて主流となった文化。後に中央ヨーロッパのほとんどはラ・テーヌ文化に移行した。名称はオーストリアのザルツブルク州の南東の湖岸の村ザルツカンマーグートにある標式遺跡が出土したハルシュタットに由来する。一般的に西文化圏はケルト祖語及びケルト人と、東文化圏は(祖ー)イリュリア人と関係があるとされている。
  • The Hallstatt culture was the predominant Central European culture from the 8th to 6th centuries BC (European Early Iron Age), developing out of the Urnfield culture of the 12th century BC (Late Bronze Age) and followed in much of Central Europe by the La Tène culture. It is commonly associated with Proto-Celtic and Celtic populations in the Western Hallstatt zone and with (pre-)Illyrians in the eastern Hallstatt zone.By the 6th century BC, it spanned across territories north-south from the Main, Bohemia, the Little Carpathians, the Swiss plateau, the Salzkammergut, down to the border between Lower Styria and Lower Carniola, and from the western zone, that included Champagne-Ardenne, the Upper Rhine, and the upper Danube, to the eastern zone, that included Vienna Basin and the Danubian Lowland, for some 1000 km.It is named for its type site, Hallstatt, a lakeside village in the Austrian Salzkammergut southeast of Salzburg.
  • Халщатската култура е група от археологически находки, принадлежащи към ранножелязната епоха в Средна Европа и на Балканите. Името ѝ е свързано с град Халщат в околностите, на който през 1846 г. минният служител Йохан Рамзауер открива надгробна могила, съдържаща голямо количество праисторически артефакти. В зависимост от археологическите локалитети Халщатската култура се дели на западна област (обхващаща Южна Германия, Западна Австрия, Швейцария и Източна Франция) и източна област (Източна Австрия и части от Балканския полуостров), като град Халщат лежи на границата между двете области. Появата на Халщатската култура е вероятно резултат от настъпилите не по-късно от 900 г.пр.н.е. трансформациии в Културата на полетата с погребални урни. В тесен смисъл към Халщатската култура се отнасят археологически паметници от периода 1200-450 г. пр.н.е. (доскоро е смятано, че периодът обхваща времето от 750 до 450 г. пр. н. е.). Според археологическите открития Халщатската култура добре познава топенето и обработката на желязото, боравейки и с други метали. Глинените изделия са с предимно геометрична орнаментика като се смята че изкуството на културата Халщат произлиза от предхождащата я Култура на погребалните урни. Тези изделия са откривани в гробове на благородници, положени в богато украсени коли с четири колела, които от своя страна говорят за една сравнително напреднала технология. В тези погребения са открити и предмети с произход от Древна Гърция, Етрурия и Картаген, което предполага развита търговия на хората от Халщатската култура със средиземноморския свят. С разпространението на Халщатската култура се налага традицията на богато подготвените надгробни могили, а обичаят да се потапят ценности и хора в блата изчезва.Носители на Халщатската култура са войнстващи селяни. В западната област това са най-вероятно келти, а в източната - илири и други местни племена. През 5 век пр.н.е. Халщастката култура отстъпва място на Латенската.
  • Doba halštatská označuje období, během kterého se ve střední Evropě objevili Keltové a začalo se zpracovávat železo. Začátek tohoto období je archeology datován do období 7. století př. n. l. a končí kolem roku 450 př. n. l. Svůj název dostalo podle hornorakouského města Hallstattu v Solné komoře. V polovině 19. století tam bylo objeveno přes tisíc hrobů. Nálezy z hrobů se s převahou daly zařadit do nejstarší doby železné.Doba halštatská se dělí do dvou skupin: Západohalštatský okruh:Zahrnuje zhruba území od Čech po střední Francii a od Alp po střední Německo. Předpokládají se hlavně Keltové. Východohalštatský okruh:Na území od Moravy směrem na jihovýchod. Spojován s Ilyry
  • A Hallstatt-kultúra egy régészeti komplexum, ami az elnevezését a felső-ausztriai Hallstatt településről kapta, melynek közelében a 19. század közepén több mint 900 kora vaskori (i. e. 750–450 körüli időszak) sírt tártak fel. A kultúrkör Nyugat-Franciaországtól a Dunántúlig terjedt, az urnamezős kultúrából fejlődött ki, és elsőként használt tömegesen vasfegyvereket és -eszközöket. Kapcsolatban állt a dél-franciaországi görög gyarmatvárosokkal és az etruszkokkal. Arisztokráciája hegyormokon vagy meredek dombokon létrehozott nagy kiterjedésű településeken, 8-10 méter magas faszerkezetű földsáncokkal megerődített várakban élt. Halottaikat kamrasírokba temették, a férfiak mellé vasból készült fegyvereiket, gyakran lovukat és kocsijukat helyezték. Lásd még Kelta művészet.
  • Kultura halsztacka – kultura archeologiczna epoki żelaza, rozwijająca się w latach 800-450 p.n.e.
  • La cultura de Hallstatt es una cultura arqueológica perteneciente al Bronce final y la I Edad del Hierro. Fue Paul Reinecke quien primero asimiló el yacimiento de Hallstatt con los campos de urnas, creando una periodización que actualizó posteriormente Müller-Karpe. Así, Hallstatt formó parte de los campos de urnas y, a su vez, fue heredera de estos, manteniendo una clara continuidad, sin rupturas. Sin embargo, también recibió influencias diferenciadoras gracias a sus contactos con el norte de Italia (Golasecca), con colonos mediterráneos a través del Adriático y también de los pueblos de las estepas de la Europa Oriental.Fue una cultura de transición entre la Edad del Bronce y la del Hierro, extendiéndose principalmente por la Europa Central, Francia y los Balcanes. Se suelen distinguir dos grandes etapas (de un total de cuatro): Hallstatt A y B (1200-750 a. C.), correspondiente al Bronce Final de los campos de urnas. Hallstatt C y D (750-450 a. C.), consolidada como la Primera Edad del Hierro, aunque la C sigue perteneciendo a los campos de urnas.Esta última fase (Fase D) enlaza con el periodo de La Tène (480-50 a. C.) o Segunda Edad del Hierro.El nombre de esta cultura es debido a la Necrópolis de Hallstatt, situada en la localidad de Hallstatt, en Austria, cerca de Salzburgo, donde se han encontrado cerca de 2000 tumbas y más de 6000 objetos. El primero en darle esta nomenclatura fue Hans Hildebrand, y sus siguientes divisiones fueron establecidas primero por Otto Tischler y posteriormente, la que se utiliza en la actualidad, por Reinecke.El uso del hierro al principio es minoritario. Sin embargo, a partir del VII a. C. se generaliza su uso poco a poco, al igual que su comercialización.Muchos de sus asentamientos estaban fortificados y dominados por una clase social de guerreros que formaban una especie de aristocracia. Gracias al uso del hierro en vez del bronce obtenían un armamento superior.Hay cerámicas excisas, pintadas y grafitadas, a veces con incrustaciones, mientras que, en las espadas, hay pomos incrustados en hueso, marfil o ámbar.Esta cultura mantiene contactos con el Mediterráneo y con las estepas del este europeo. Persiste el comercio del ámbar y del estaño en los intercambios con el mundo mediterráneo.Con respecto al rito funerario, en los períodos iniciales se impuso la incineración y deposición en una urna, pero a partir de Hallstatt C se produjo un aumento de las inhumaciones, que ya en Hallstatt D fueron predominantes. Hay claras diferencias en las tumbas, por su ajuar y por su estructuras. Los ricos preferían ser depositados en cámaras de madera, bajo túmulo.En España, una de las muestras del paso de esta cultura se encuentra en Carrascosa del Campo, en la Necrópolis Celtibérica de Las Madrigueras, importante ya que fueron los primeros vestigios encontrados de esta cultura en la Península Ibérica. Se encontraron diversos tipos de urnas funerarias, lo que demuestra que población de esta cultura habitó en el centro peninsular.[cita requerida]
  • A cultura de Hallstatt foi a cultura centro-europeia predominante durante a Idade do Bronze local, e deu origem à Idade do Ferro. Recebeu este nome pelo sítio arqueológico de Hallstatt, uma aldeia lacustre no Salzkammergut austríaco, a sudeste de Salzburgo.
  • La cultura di Hallstatt è stata una cultura dell'Europa centrale dell'età del bronzo e degli inizi dell'età del ferro. Prende il nome dalla cittadina di Hallstatt, nei pressi di Salisburgo (Salzkammergut), nei dintorni del quale è stato rinvenuto il sito principale attribuito a tale cultura.
  • De Hallstatt-cultuur, genoemd naar het dorpje Hallstatt in Stiermarken, is een beschaving die vanaf de vroege ijzertijd (ca. 800 - 500 voor onze jaartelling) in Centraal-Europa (Zuid-Duitsland, Oostenrijk, Zwitserland, Noord-Italië, Tsjechië en Hongarije) vele vondsten heeft nagelaten.Deze archeologische cultuur is voortgekomen uit de Proto-Keltische Urnenveldencultuur waarna ze zich ontwikkelde tot een Keltische stam .Omdat er geen directe schriftelijke bronnen zijn en we hun denkwereld niet kennen, kan evenwel niet worden gesteld in hoeverre er sprake is geweest van een Keltische eenheidsstam. Archeologische opgravingen van aardlagen uit de Halstatt-periode vertonen echter geen culturele onderbrekingen met aardlagen uit de La Tène-periode. En naar sommige vindplaatsen uit de laatste periode wordt al in de Klassieke Oudheid naar verwezen als 'Keltoi, Celtae, Galli' en 'Galatae'. Hun Keltische taal is door de vergelijkende methode in hoge mate gereconstrueerd.
  • Hallstatt kultura Burdin Aroko hasierako kultura arkeologikoa da, Erdi Europan nagusia izan zena. Izena Hallstatt Austriako hiriko aztarnategiarengatik hartu zuen. Zelten aurrekaritzat jotzen da.Hallstatt kulturaren data orokorrak K. a. 1200-K. a. 500 dira. Arkeologoek, berriz, lau fasetan sailkatzen dute: Hallstatt A eta B Goi Brontze Arokoak dira, K. a. 1200dik K. a. 800 arte. Hallstatt C (K. a. 800-K. a. 600) garaian Burdin Aroaren agerpena da, eta brontzezko zein burdinezko ezpatak agertzen dira batera. Hallstatt D (K. a. 600-K. a. 500) garaian burdinazko zein zeramikazko tresnerian aldaketa batzuk sumatzen dira.Salerosketak eragiten dituen mugimenduek Hallstatt kulturako tresneria mendebaldera hedatu zuen, Iberiar penintsulara, Britainia Handira eta Irlandara hain zuzen ere. Batzuetan, hedapen hau herri zelten migrazioekin lotzen da.
  • Гальшта́тская культу́ра — археологическая культура железного века, которая развивается 500 лет (примерно с 900 до 400 до н. э.) от культуры полей погребальных урн в Центральной Европе и на Балканах. Названа по могильнику около г. Гальштат (Хальштатт, нем. Hallstatt), который исследовал в 1846 г. австрийский горняк Иоганн Георг Рамзауэр. Основными носителями гальштаттской культуры были кельты, на Балканах — также иллирийцы и фракийцы.
  • Die Hallstattzeit bezeichnet die ältere vorrömische Eisenzeit in weiten Teilen Europas. Sie reicht von etwa 800 bis 450 v. Chr. Die Epoche wurde so im Jahre 1874 durch den schwedischen Prähistoriker Hans Hildebrand nach dem Gräberfeld oberhalb des Ortes Hallstatt im Salzkammergut benannt, der damit die Teilung der Eisenzeit in eine Hallstatt- und Latènezeit nach eponymen Fundorten vorschlug.Innerhalb der europäischen Hallstattzeit bezeichnet die Hallstattkultur (im engeren Sinne die Stufen HaB und HaC) die ältere vorrömische Eisenzeit (ab 800 v. Chr.) im nordalpinen Mitteleuropa. Der Übergang zur nachfolgenden frühen Latènezeit erfolgt per Definition im Jahre 450 v. Chr., in der Praxis vollzog sich dieser Übergang jedoch fließend über mehrere Jahrzehnte.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 26451 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 13969 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 122 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109388111 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Le Hallstatt ou Premier âge du fer est une période succédant à l'âge du bronze final et précédant la période de La Tène ou Second âge du fer (fin de la Protohistoire). Il tire son nom de celui d'un site archéologique qui se trouve à Hallstatt dans le Salzkammergut en Autriche.« Hallstatt » donne l'adjectif hallstattien(ne). Il est abrégé en « Ha » dans le jargon des spécialistes.
  • 할슈타트 문화는 중앙유럽에서 청동기 시대 후기(기원전 12 세기 이후)의 언필드 문화에서 발전하여 철기 시대 초기(기원전 8 세기에서 기원전 6 세기)에 걸친 주류 문화이다. 이 후 대부분의 중앙유럽은 라텐 문화로 전환 되었다. 명칭은 오스트리아 잘츠부르크 주 남동 호수 마을 잘츠카머구트에 있는 할슈타트에서 유래한다.
  • ハルシュタット文化(ハルシュタットぶんか)は、中央ヨーロッパにおいて青銅器時代後期(紀元前12世紀以降)の骨壺墓地文化から発展し、鉄器時代初期(紀元前8世紀から紀元前6世紀)にかけて主流となった文化。後に中央ヨーロッパのほとんどはラ・テーヌ文化に移行した。名称はオーストリアのザルツブルク州の南東の湖岸の村ザルツカンマーグートにある標式遺跡が出土したハルシュタットに由来する。一般的に西文化圏はケルト祖語及びケルト人と、東文化圏は(祖ー)イリュリア人と関係があるとされている。
  • Kultura halsztacka – kultura archeologiczna epoki żelaza, rozwijająca się w latach 800-450 p.n.e.
  • A cultura de Hallstatt foi a cultura centro-europeia predominante durante a Idade do Bronze local, e deu origem à Idade do Ferro. Recebeu este nome pelo sítio arqueológico de Hallstatt, uma aldeia lacustre no Salzkammergut austríaco, a sudeste de Salzburgo.
  • La cultura di Hallstatt è stata una cultura dell'Europa centrale dell'età del bronzo e degli inizi dell'età del ferro. Prende il nome dalla cittadina di Hallstatt, nei pressi di Salisburgo (Salzkammergut), nei dintorni del quale è stato rinvenuto il sito principale attribuito a tale cultura.
  • Гальшта́тская культу́ра — археологическая культура железного века, которая развивается 500 лет (примерно с 900 до 400 до н. э.) от культуры полей погребальных урн в Центральной Европе и на Балканах. Названа по могильнику около г. Гальштат (Хальштатт, нем. Hallstatt), который исследовал в 1846 г. австрийский горняк Иоганн Георг Рамзауэр. Основными носителями гальштаттской культуры были кельты, на Балканах — также иллирийцы и фракийцы.
  • Doba halštatská označuje období, během kterého se ve střední Evropě objevili Keltové a začalo se zpracovávat železo. Začátek tohoto období je archeology datován do období 7. století př. n. l. a končí kolem roku 450 př. n. l. Svůj název dostalo podle hornorakouského města Hallstattu v Solné komoře. V polovině 19. století tam bylo objeveno přes tisíc hrobů.
  • A Hallstatt-kultúra egy régészeti komplexum, ami az elnevezését a felső-ausztriai Hallstatt településről kapta, melynek közelében a 19. század közepén több mint 900 kora vaskori (i. e. 750–450 körüli időszak) sírt tártak fel. A kultúrkör Nyugat-Franciaországtól a Dunántúlig terjedt, az urnamezős kultúrából fejlődött ki, és elsőként használt tömegesen vasfegyvereket és -eszközöket. Kapcsolatban állt a dél-franciaországi görög gyarmatvárosokkal és az etruszkokkal.
  • Hallstatt kultura Burdin Aroko hasierako kultura arkeologikoa da, Erdi Europan nagusia izan zena. Izena Hallstatt Austriako hiriko aztarnategiarengatik hartu zuen. Zelten aurrekaritzat jotzen da.Hallstatt kulturaren data orokorrak K. a. 1200-K. a. 500 dira. Arkeologoek, berriz, lau fasetan sailkatzen dute: Hallstatt A eta B Goi Brontze Arokoak dira, K. a. 1200dik K. a. 800 arte. Hallstatt C (K. a. 800-K. a.
  • Халщатската култура е група от археологически находки, принадлежащи към ранножелязната епоха в Средна Европа и на Балканите. Името ѝ е свързано с град Халщат в околностите, на който през 1846 г. минният служител Йохан Рамзауер открива надгробна могила, съдържаща голямо количество праисторически артефакти.
  • De Hallstatt-cultuur, genoemd naar het dorpje Hallstatt in Stiermarken, is een beschaving die vanaf de vroege ijzertijd (ca.
  • La cultura de Hallstatt fou el tercer període cultural de l'edat del ferro.La cultura de Hallstatt rep aquest nom pel poblat així anomenat, a Àustria, característic de l'època.
  • Die Hallstattzeit bezeichnet die ältere vorrömische Eisenzeit in weiten Teilen Europas. Sie reicht von etwa 800 bis 450 v. Chr.
  • La cultura de Hallstatt es una cultura arqueológica perteneciente al Bronce final y la I Edad del Hierro. Fue Paul Reinecke quien primero asimiló el yacimiento de Hallstatt con los campos de urnas, creando una periodización que actualizó posteriormente Müller-Karpe. Así, Hallstatt formó parte de los campos de urnas y, a su vez, fue heredera de estos, manteniendo una clara continuidad, sin rupturas.
  • The Hallstatt culture was the predominant Central European culture from the 8th to 6th centuries BC (European Early Iron Age), developing out of the Urnfield culture of the 12th century BC (Late Bronze Age) and followed in much of Central Europe by the La Tène culture.
rdfs:label
  • Civilisation de Hallstatt
  • Cultura de Hallstatt
  • Cultura de Hallstatt
  • Cultura de Hallstatt
  • Cultura di Hallstatt
  • Doba halštatská
  • Hallstatt culture
  • Hallstatt kultura
  • Hallstatt-cultuur
  • Hallstatti kultúra
  • Hallstattzeit
  • Kultura halsztacka
  • Гальштатская культура
  • Халщатска култура
  • ハルシュタット文化
  • 할슈타트 문화
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of