Parler de christianisme primitif pose déjà un débat quant aux dates de commencement et de fin de la période selon qu'on adopte : une perspective théologique ; la synthèse historique selon l'école européenne ; la nouvelle analyse historique selon l'école anglo-saxonne.Les visions théologiques ayant été traitées dans divers articles, celui-ci se limite aux propos historiques concernant les christianismes anciens.Il traite donc du milieu culturel qui donne naissance au christianisme, du débat historique entre les deux écoles de part et d'autre de l'Atlantique et du vocabulaire dont il est usuel de nommer les éléments des christianismes anciens.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Parler de christianisme primitif pose déjà un débat quant aux dates de commencement et de fin de la période selon qu'on adopte : une perspective théologique ; la synthèse historique selon l'école européenne ; la nouvelle analyse historique selon l'école anglo-saxonne.Les visions théologiques ayant été traitées dans divers articles, celui-ci se limite aux propos historiques concernant les christianismes anciens.Il traite donc du milieu culturel qui donne naissance au christianisme, du débat historique entre les deux écoles de part et d'autre de l'Atlantique et du vocabulaire dont il est usuel de nommer les éléments des christianismes anciens. Il tente d'en articuler, à la fin, quelques éléments de chronologie
  • Pierwotne chrześcijaństwo – pierwszy okres w historii chrześcijaństwa, poprzedzający Sobór nicejski I z 325 r.
  • Az őskeresztények a kereszténységnek a legkorábbi szakaszában élő és tevékenykedő keresztények megnevezése, általában a 4. századig befejezőileg. A keresztény szó Krisztus neve után a Krisztiánusz szóból származik, ami azt jelenti, hogy krisztusi. Így nevezték már az őskorban Jézus Krisztus követőit, akik krisztusi életet éltek. Ugyanakkor a zsidók nazarénusoknak is hívták őket, Jézus származási helye, Názáret után.
  • 初代教会(しょだいきょうかい)は、教会史における初代のキリスト教会を指すキリスト教の用語である。ここでは新約聖書、教父文書、信条、信仰告白においてあらわされ、キリストの教会、教派において共有される見解のみ記述する。他の学問的理解については原始キリスト教を参照。
  • Le origini del cristianesimo vanno individuate nella predicazione e negli atti di Gesù, che agli occhi dei suoi seguaci e dei suoi discepoli, rappresentò la realizzazione delle aspettative messianiche presenti nella tradizione del pensiero e degli scritti sacri della civiltà ebraica, che però, più in generale e in conformità all'istanza nazionalistica, sperava anche in una liberazione degli ebrei dalla dominazione romana.
  • Early Christianity is the period of Christianity preceding the First Council of Nicaea in 325. It is typically divided into the Apostolic Age and the Ante-Nicene Period (from the Apostolic Age until Nicea).The first Christians, as described in the first chapters of the Acts of the Apostles, were all Jewish, either by birth, or conversion for which the biblical term proselyte is used, and referred to by historians as the Jewish Christians. The early Gospel message was spread orally; probably in Aramaic. The New Testament's Book of Acts and Epistle to the Galatians record that the first Christian community was centered in Jerusalem and its leaders included Peter, James, and John. Paul of Tarsus, after his conversion to Christianity, claimed the title of "Apostle to the Gentiles". Paul's influence on Christian thinking is said to be more significant than any other New Testament writer. By the end of the 1st century, Christianity began to be recognized internally and externally as a separate religion from Rabbinic Judaism which itself was refined and developed further in the centuries after the destruction of the Second Jerusalem Temple.As shown by the numerous quotations in the New Testament books and other Christian writings of the 1st centuries, early Christians generally used and revered the Jewish Bible as Scripture, mostly in the Greek (Septuagint) or Aramaic (Targum) translations, much of which is written in narrative form where "in the biblical story God is the protagonist, Satan (or evil people/powers) are the antagonists, and God's people are the agonists".As the New Testament canon developed, the Letters of Paul, the Canonical Gospels and various other works were also recognized as scripture to be read in church. Paul's letters, especially Romans, established a theology based on Christ rather than on the Mosaic Law, but most Christian denominations today still consider the "moral prescriptions" of the Mosaic Law, such as the Ten Commandments, Great Commandment, and Golden Rule, to be relevant. Early Christians demonstrated a wide range of beliefs and practices, many of which were later rejected as heretical.
  • Gereja mula-mula, gereja perdana, Kekristenan mula-mula, atau kekristenan perdana biasanya didefinisikan sebagai kekristenan abad ke-3 antara penyaliban Yesus (sekitar tahun 30 Masehi) dan Dewan Nicaea Pertama (325 Masehi). Sumber utama kekristenan abad pertama (Era Apostolik) adalah Kisah Para Rasul. Pada mulanya, Gereja Kristen terpusat di Yerusalem, dan salah satu pemimpinnya adalah Yakobus dari Yerusalem, yang mungkin adalah kerabat Yesus, dan mati martir pada sekitar tahun 62 Masehi. Setelah Amanat Agung diberikan, aktivitas misionaris Para Rasul (termasuk Rasul Paulus) menyebarkan kekristenan ke kota-kota di seantero dunia Hellenistic, seperti Aleksandria, Antiokhia, Roma, dan bahkan di luar Kerajaan Roma.
  • Der Ausdruck Alte Kirche bezeichnet die ersten Jahrhunderte der christlichen Kirchengeschichte, wobei diese Epoche unterschiedlich eingegrenzt wird. Üblicherweise fällt die Epochenabgrenzung faktisch zusammen mit der Abgrenzung der Gegenstandsbereiche der Lehrstühle für „Alte Kirchengeschichte“ und „Mittlere und Neuere Kirchengeschichte“.
  • Se denomina cristianismo primitivo o paleocristianismo al periodo del cristianismo anterior al Concilio de Nicea de 325. Se divide habitualmente entre el Período Apostólico y el Período Preniceno (desde la Era Apostólica hasta Nicea). Los primeros cristianos, como son descritos en los Hechos de los Apóstoles, eran judíos, ya fuera de nacimiento o por conversión, para los cuales se utilizaba el término bíblico prosélito, y denominados por los historiadores como judeocristianos. El Libro de los Hechos de los Apóstoles del Nuevo Testamento y la Epístola a los Gálatas recogen que la primera comunidad cristiana estaba centrada en Jerusalén y entre sus líderes estaban Pedro, Santiago y Juan. Pablo de Tarso, tras su conversión al cristianismo, reivindicó para sí el título de "Apóstol de los gentiles". La influencia de Pablo en el pensamiento cristiano es reconocida como más significativa que la de cualquier otro escritor del Nuevo Testamento. Hacia el final del siglo I, el cristianismo comenzó a ser reconocido interna y externamente como una religión diferente del judaísmo rabínico, el cual se refinó y desarrolló con posterioridad a la destrucción del segundo templo de Jerusalén.Tal y como aparece recogido en numerosas citas del Nuevo Testamento, así como en otros textos cristianos del primer siglo de nuestra era, los primeros cristianos generalmente utilizaban y reverenciaban la Biblia Judía como su libro sagrado, fundamentalmente a través de las traducciones griegas (Septuaginta) o arameas (Targum), buena parte de las cuales están escritas en forma narrativa donde "en la historia bíblica Dios es el protagonista, Satán (o las personas o poderes malignos) son el antagonista, y el pueblo de Dios es el agonista".A medida que el canon del Nuevo Testamento se desarrolló, las Cartas de San Pablo, los Evangelios canónicos y varios otros textos fueron también reconocidos como escrituras y textos sagrados para ser leídos en la iglesia. Las cartas de Pablo, especialmente la Epístola a los Romanos, establecieron una teología basada en Cristo antes que en la Ley Mosaica, pero la mayor parte de las denominaciones cristianas todavía consideran las "prescripciones morales" de la Ley Mosaica, como los Diez Mandamientos, el Gran Mandamiento y la Regla de Oro como relevantes. Los cristianos primitivos demostraron un amplio catálogo de creencias y prácticas, buena parte de las cuales fueron posteriormente rechazadas como heréticas.
  • Cristianismo primitivo, também conhecido como Era Apostólica, é o nome dado a uma etapa da história do cristianismo de aproximadamente três séculos (I, II, III e parte do IV), que se inicia após a Ressurreição de Jesus (30 d.C.) e termina em 325 com a celebração do Primeiro Concílio de Niceia. No início, a igreja cristã foi centrada em Jerusalém e tinha entre seus líderes Tiago, Pedro e os apóstolos e João.Os primeiros cristãos ou eram judeus ou eram gentios convertidos ao judaísmo, conhecidos pelos historiadores como judeus-cristãos. Tradicionalmente, o Cornélio, o Centurião, é considerado o primeiro gentio convertido. Paulo de Tarso, depois de sua conversão ao cristianismo, reivindicou o título de Apóstolo dos Gentios. Até ao final do século I, o cristianismo começou a ser reconhecido interna e externamente, como uma religião separada do judaísmo rabínico.Os primeiros cristãos tinham como regra de fé e prática os ensinamentos da Bíblia judaica - Antigo Testamento. Em geral eles liam ou a versão grega (Septuaginta) ou a tradução aramaica (Targum). Foi nesse período que o cânon do Novo Testamento foi desenvolvido, com as cartas de Paulo, os quatro evangelhos, e várias outras obras dos seguidores de Jesus que também foram reconhecidas como Escrituras Sagradas. Das cartas de Paulo, especialmente a de Romanos, os cristãos criaram uma teologia baseada na obra expiatória de Cristo e na justificação pela fé. Essa teologia objetivava explicar todo o significado e os objetivos da Lei Mosaica. A relação de Paulo de Tarso e o Judaísmo é ainda hoje objeto de debates entre os cristãos protestantes, principalmente no que se refere a alteração do dia de descanso do sábado para o domingo. Os pais da igreja desenvolveram a teologia cristã e as bases para a doutrina da Trindade.Logo no começo, os cristãos sofreram perseguições esporádicas, porque se recusavam a adorar os deuses romanos e homenagear o imperador como um ser divino. Eles são considerados mártires. No século IV, Constantino aliou-se politicamente com o cristianismo e terminou com a perseguição aos cristãos promulgando o Édito de Milão. O que começou como um movimento religioso dentro do judaísmo do primeiro século tornou-se, até ao final deste período, a religião oficial do Império Romano. Segundo Will Durant, a Igreja cristã prevaleceu sobre Paganismo porque oferecia uma doutrina muito mais atraente e porque os líderes da igreja se dirigiam as necessidades humanas melhor do que seus rivais. O Primeiro Concílio de Niceia marca o fim desta era e o início do período dos sete primeiros concílios ecumênicos (325 - 787). Foram três os historiadores que mais nos deixaram informações sobre esse período: Lucas, Hegésipo e Eusébio.
  • 초기 기독교, 또는 초대교회는 기원후 기원후 30년경 예수의 승천 이후부터 4세기의 테오도시우스 1세가 기독교를 로마 제국의 국교로 선포하기 전까지의 기독교를 구분하는 말이다. 혹은 제1차 니케아 공의회가 열린 기원후 325년까지로 보기도 하며, 동방 정교회(동방교회)와 로마 가톨릭)이 분열한 즉, 동방교회와 서방교회간의 분열이 있었던 1054년 이전의 단일교회를 초대교회로 보기도 하는 등 기준이 모호하다. 기독교에서는 대부분 초대교회라는 단어를 사용한다.
  • Раннее христианство — период в истории христианства от возникновения христианства (примерно в начале 30-х годов I века) до Первого Вселенского Собора в Никее (325 г.). Иногда термин «раннее христианство» употребляется в более узком смысле христианства апостольского века.
  • El paleocristianisme, església primitiva o cristianisme primitiu és el període inicial del cristianisme des de la crucifixió de Jesús de Natzaret (c. 30) fins al Primer Concili de Nicea (325). En un sentit més restringit, tanmateix, es pot referir només als primers deixebles de Jesús de Natzaret i llur fe i predicació, i a llurs contemporanis i successors immediats, època que també és coneguda com l'Era apostòlica.El cristianisme primitiu sorgí com una secta judaica - com altres sectes coetànies com les dels fariseus, saduceus, essenis o zelotes - que creia en l'arribada del messies jueu en la persona de Jesús de Natzaret el Crist, se separà a poc a poc del judaisme rabínic. Continuaren reverenciant la Bíblia jueva, generalment fent ús de la versió de la Septuaginta, en especial els jueus de la diàspora i els gentils (cristians no jueus) conversos, o el targums, entre els parlants d'arameu, així com de diversos escrits—els relats de la vida de Jesús i algunes de les cartes dels apòstols mateixos —que posteriorment es convertirien en el Nou Testament. L'església primitiva defensà les creences cristianes del criticisme dels jueus no cristians i els seguidors d'altres religions romanes i gregues, sobrevisqué diverses i severes persecucions, jutjà casos d'heretgia, i desenvolupà una jerarquia eclesiàstica. Allò que començà com a moviment religiós i secta del judaisme es convertí, el segle IV, en la religió afavorida de l'imperi Romà de Constantí I el Gran, i una religió important fora de l'Imperi. El Primer Concili de Nicea marca la fi d'aquesta era i el començament del període dels primers set concilis ecumènics.L'església primitiva tenia com a centre principal Jerusalem. Jaume, el germà de Jesús, líder de l'església local, hi fou martiritzat, el Temple de Jerusalem fou destruït, i els jueus foren exiliats de la ciutat, i hi tingué lloc la revolta de Bar Kokhba, per les quals coses l'església de Jerusalem es debilità, i els nous centres del cristianisme foren Roma i Antioquia. A causa d'aquesta bipolaritat, el cristianisme occidental desenvolupà una litúrgia llatina, mentre que el cristianisme oriental desenvolupà la litúrgia grega, que segles després dugueren a la primera divisió major de l'església cristiana el Cisma d'Orient.
  • Pojmem rané křesťanství rozumíme období vývoje křesťanského náboženství od jeho vzniku v 1. století až do roku 325 n. l., kdy se konal první nikajský koncil.
  • Het vroege christendom of de geschiedenis van de eerste christenen wordt gewoonlijk gerekend vanaf het eerste pinksterfeest (waarschijnlijk in 30 of 33) tot aan de afkondiging van godsdienstvrijheid door keizer Constantijn de Grote met het Edict van Milaan (313), tot aan het Eerste Concilie van Nicea (325), de eerste poging om consensus te bereiken in de Kerk, of (minder vaak) tot aan de wijding van paus Gregorius I op 3 september 590.
  • Ранното християнство е условен период в историята на християнството датиран от възнесение Христово (30-те години на I век) до Първия Вселенски Събор в Никея (състоял се в 325 г.).Понякога като заместващ и стеснителен на термина «ранно християнство» се употребява израза «апостолски век» за означение на този най-съществен период от историята на новото учение през който възниква най-разпространената през 19 и 20 век - световна религия. В този смисъл, историческия и друг контекст в който се пръква християнството като учение е определящ за обяснение на феномена.Най-сложен в историята на християнството е въпроса за неговия произход. За обяснение на въпроса се се оформили условно две донякъде противоречащи се като становища тези - богословската (официалната църковна) и тази на митологичната школа.При изучаването на ранното християнство най-голямо значение има раннохристиянската литература, като източник на доктриналните постановки на новото учение.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 77375 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 51133 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 324 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 111081558 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:alignt
  • center
prop-fr:auteur
prop-fr:date
  • 1947 (xsd:integer)
prop-fr:fr
  • grande commission
  • période apostolique
prop-fr:lang
  • en
prop-fr:pagesTotales
  • 632 (xsd:integer)
prop-fr:titre
  • Généalogie des paléochristianismes
  • chronologie du milieu culturel des christianismes anciens
  • Jésus et les origines du christianisme. L'Église primitive
prop-fr:trad
  • Apostolic Age
  • Great Commission
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:éditeur
  • Payot
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Parler de christianisme primitif pose déjà un débat quant aux dates de commencement et de fin de la période selon qu'on adopte : une perspective théologique ; la synthèse historique selon l'école européenne ; la nouvelle analyse historique selon l'école anglo-saxonne.Les visions théologiques ayant été traitées dans divers articles, celui-ci se limite aux propos historiques concernant les christianismes anciens.Il traite donc du milieu culturel qui donne naissance au christianisme, du débat historique entre les deux écoles de part et d'autre de l'Atlantique et du vocabulaire dont il est usuel de nommer les éléments des christianismes anciens.
  • Pierwotne chrześcijaństwo – pierwszy okres w historii chrześcijaństwa, poprzedzający Sobór nicejski I z 325 r.
  • Az őskeresztények a kereszténységnek a legkorábbi szakaszában élő és tevékenykedő keresztények megnevezése, általában a 4. századig befejezőileg. A keresztény szó Krisztus neve után a Krisztiánusz szóból származik, ami azt jelenti, hogy krisztusi. Így nevezték már az őskorban Jézus Krisztus követőit, akik krisztusi életet éltek. Ugyanakkor a zsidók nazarénusoknak is hívták őket, Jézus származási helye, Názáret után.
  • 初代教会(しょだいきょうかい)は、教会史における初代のキリスト教会を指すキリスト教の用語である。ここでは新約聖書、教父文書、信条、信仰告白においてあらわされ、キリストの教会、教派において共有される見解のみ記述する。他の学問的理解については原始キリスト教を参照。
  • Le origini del cristianesimo vanno individuate nella predicazione e negli atti di Gesù, che agli occhi dei suoi seguaci e dei suoi discepoli, rappresentò la realizzazione delle aspettative messianiche presenti nella tradizione del pensiero e degli scritti sacri della civiltà ebraica, che però, più in generale e in conformità all'istanza nazionalistica, sperava anche in una liberazione degli ebrei dalla dominazione romana.
  • Der Ausdruck Alte Kirche bezeichnet die ersten Jahrhunderte der christlichen Kirchengeschichte, wobei diese Epoche unterschiedlich eingegrenzt wird. Üblicherweise fällt die Epochenabgrenzung faktisch zusammen mit der Abgrenzung der Gegenstandsbereiche der Lehrstühle für „Alte Kirchengeschichte“ und „Mittlere und Neuere Kirchengeschichte“.
  • 초기 기독교, 또는 초대교회는 기원후 기원후 30년경 예수의 승천 이후부터 4세기의 테오도시우스 1세가 기독교를 로마 제국의 국교로 선포하기 전까지의 기독교를 구분하는 말이다. 혹은 제1차 니케아 공의회가 열린 기원후 325년까지로 보기도 하며, 동방 정교회(동방교회)와 로마 가톨릭)이 분열한 즉, 동방교회와 서방교회간의 분열이 있었던 1054년 이전의 단일교회를 초대교회로 보기도 하는 등 기준이 모호하다. 기독교에서는 대부분 초대교회라는 단어를 사용한다.
  • Раннее христианство — период в истории христианства от возникновения христианства (примерно в начале 30-х годов I века) до Первого Вселенского Собора в Никее (325 г.). Иногда термин «раннее христианство» употребляется в более узком смысле христианства апостольского века.
  • Pojmem rané křesťanství rozumíme období vývoje křesťanského náboženství od jeho vzniku v 1. století až do roku 325 n. l., kdy se konal první nikajský koncil.
  • Het vroege christendom of de geschiedenis van de eerste christenen wordt gewoonlijk gerekend vanaf het eerste pinksterfeest (waarschijnlijk in 30 of 33) tot aan de afkondiging van godsdienstvrijheid door keizer Constantijn de Grote met het Edict van Milaan (313), tot aan het Eerste Concilie van Nicea (325), de eerste poging om consensus te bereiken in de Kerk, of (minder vaak) tot aan de wijding van paus Gregorius I op 3 september 590.
  • Se denomina cristianismo primitivo o paleocristianismo al periodo del cristianismo anterior al Concilio de Nicea de 325. Se divide habitualmente entre el Período Apostólico y el Período Preniceno (desde la Era Apostólica hasta Nicea). Los primeros cristianos, como son descritos en los Hechos de los Apóstoles, eran judíos, ya fuera de nacimiento o por conversión, para los cuales se utilizaba el término bíblico prosélito, y denominados por los historiadores como judeocristianos.
  • Cristianismo primitivo, também conhecido como Era Apostólica, é o nome dado a uma etapa da história do cristianismo de aproximadamente três séculos (I, II, III e parte do IV), que se inicia após a Ressurreição de Jesus (30 d.C.) e termina em 325 com a celebração do Primeiro Concílio de Niceia.
  • El paleocristianisme, església primitiva o cristianisme primitiu és el període inicial del cristianisme des de la crucifixió de Jesús de Natzaret (c. 30) fins al Primer Concili de Nicea (325).
  • Early Christianity is the period of Christianity preceding the First Council of Nicaea in 325. It is typically divided into the Apostolic Age and the Ante-Nicene Period (from the Apostolic Age until Nicea).The first Christians, as described in the first chapters of the Acts of the Apostles, were all Jewish, either by birth, or conversion for which the biblical term proselyte is used, and referred to by historians as the Jewish Christians.
  • Gereja mula-mula, gereja perdana, Kekristenan mula-mula, atau kekristenan perdana biasanya didefinisikan sebagai kekristenan abad ke-3 antara penyaliban Yesus (sekitar tahun 30 Masehi) dan Dewan Nicaea Pertama (325 Masehi). Sumber utama kekristenan abad pertama (Era Apostolik) adalah Kisah Para Rasul. Pada mulanya, Gereja Kristen terpusat di Yerusalem, dan salah satu pemimpinnya adalah Yakobus dari Yerusalem, yang mungkin adalah kerabat Yesus, dan mati martir pada sekitar tahun 62 Masehi.
  • Ранното християнство е условен период в историята на християнството датиран от възнесение Христово (30-те години на I век) до Първия Вселенски Събор в Никея (състоял се в 325 г.).Понякога като заместващ и стеснителен на термина «ранно християнство» се употребява израза «апостолски век» за означение на този най-съществен период от историята на новото учение през който възниква най-разпространената през 19 и 20 век - световна религия.
rdfs:label
  • Christianisme primitif
  • Alte Kirche
  • Cristianismo primitivo
  • Cristianismo primitivo
  • Early Christianity
  • Església primitiva
  • Gereja perdana
  • Origini del cristianesimo
  • Pierwotne chrześcijaństwo
  • Rané křesťanství
  • Vroege christendom
  • Őskeresztények
  • Раннее христианство
  • Ранно християнство
  • 初代教会
  • 초기 기독교
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of