La chrématistique (de chrèmatistikos, qui concerne la gestion ou la négociation des affaires et plus particulièrement les affaires d'argent ; ta chrèmata, les richesses ou deniers) est une notion créée par Aristote pour décrire la pratique visant à l'accumulation de moyens d'acquisition en général, plus particulièrement de celui qui accumule la monnaie pour elle-même et non en vue d'une fin autre que son plaisir personnel.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • La chrématistique (de chrèmatistikos, qui concerne la gestion ou la négociation des affaires et plus particulièrement les affaires d'argent ; ta chrèmata, les richesses ou deniers) est une notion créée par Aristote pour décrire la pratique visant à l'accumulation de moyens d'acquisition en général, plus particulièrement de celui qui accumule la monnaie pour elle-même et non en vue d'une fin autre que son plaisir personnel. Aristote condamne cette attitude.
  • Chrematistics (from Greek: χρηματιστική) according to Thales of Miletus is the art of getting rich.
  • Crematística é um conceito aristotélico que advém das idéias de khréma e atos - busca incessante da produção e do açambarcamento das riquezas por prazer. Foi mencionado no livro Ética a Nicômaco.A prática crematística consiste em colocar a procura da maximização da rentabilidade financeira (acumulação de numerário) antes de qualquer outra coisa, em detrimento, se necessário, dos seres humanos e do meio-ambiente. É da natureza da prática crematística recorrer a diversas estratégias de ação nocivas, como especulação financeira, degradação sócio-ambiental etc, sem preocupação com as conseqüências.
  • Die Chrematistik ist die Kunst, Reichtum zu erlangen.Der Begriff wurde von Aristoteles geprägt, der zwischen Ökonomik (Hausverwaltungskunst) und Chrematistik (Kunst des Gelderwerbs) unterscheidet. Andere Begrifflichkeiten, die bereits mit einem Werturteil behaftet sind, seien für Ökonomik die natürliche Erwerbskunst und für Chrematistik die widernatürliche Erwerbskunst.
  • Хрематистика (от др.-греч. χρηματιστική — обогащение) — термин, которым Аристотель обозначал науку об обогащении, искусство накапливать деньги и имущество, накопление богатства как самоцель, как сверхзадача, как поклонение прибыли.Аристотель противопоставлял хрематистику и экономику как целенаправленную деятельность по созданию благ, необходимых для естественных потребностей человека. При этом роль экономики Аристотель видел в удовлетворении насущных потребностей и в создании средств, необходимых для поддержания хозяйства. Деньги при этом служат исключительно для обеспечения удобства обмена. Хрематистика рассматривает ситуацию, когда прибыль и накопление денег стало основной целью деятельности (например, ростовщичество, спекулятивная торговля). Деньги выступают в качестве богатства и цели, теряя своё предназначение средства обмена. К хрематистике Аристотель относился отрицательно.— Аристотель. ПолитикаАристотель также полагал, что из-за хрематистики у людей появилось представление о безграничном имуществе и богатстве, однако он же предупреждал, что скатывание в хрематистику губительно.Современные экономические школы не выделяют хрематистику в отдельную науку, а рассматривают отдельные экономические категории «капитал», «прибыль», «рента» в рамках общей экономической теории.Термин хрематистика употреблялся для обозначения капитализма в работе «Капитал» Карла Маркса. В этом же значении понятие хрематистики применяется у Арно Петерса в его теории эквивалентной экономики и у Хайнца Дитериха в его концепте «Социализма 21 века». Есть примеры использования термина в публицистике.
  • La crematística (del griego khrema, la riqueza, la posesión) planteada por Tales de Mileto es el arte de hacerse rico, de adquirir riquezas. Según Aristóteles, la acumulación de dinero por dinero es una actividad contra natura que deshumaniza a aquellos que a ella se libran. Aristóteles muestra en numerosos textos, incluida la Ética a Nicómaco y la Política, la diferencia fundamental entre economía y crematística: el comercio trueca dinero por bienes, la usura transforma el dinero a partir del dinero, el comerciante no produce algo: todos resultan condenables desde el punto de vista ético filosófico.La crematística consta de dos partes: Crematística necesaria: las ventas de los bienes se realiza directamente entre el productor y el comprador al precio justo, donde no se forma un valor agregado al producto. Esta es aceptada por Aristóteles ya que no hay usura por parte del productor. Crematística propiamente como tal: corresponde al comercio, donde se le compra al productor para revender al consumidor por un precio mayor, formando valor agregado. Esta es rechazada por Aristóteles, pues considera que al realizar comercio el dinero pierde su sentido (que es el de un medio de intercambio y medida de valor) y se comete usura. La acumulación de capital por el comercio fue mal vista por la sociedad de aquella época hasta que Santo Tomás de Aquino, en su pensamiento, acepta la acumulación si luego ese capital sería para fines virtuosos como la caridad.Aunque Aristóteles trata la crematística como un conjunto de ardides y estrategias de adquisición de riquezas tendientes a facilitar el crecimiento del poder político, la condena igualmente otorgando una posición más importante a la economía. Este concepto de un autor fundamental de la antigüedad redundará en una gran influencia durante todo el medioevo, en el que la Iglesia Católica adopta la crítica aristotélica contra esta conducta económica y la declara contraria a la religión. Numerosos autores estiman que la puesta en práctica de esta doctrina constituyó un obstáculo al desarrollo económico.Karl Marx retoma el concepto en su famosa obra El Capital, destacando las consecuencias sobre lo que él da en llamar auris sacra fames (maldita sed del oro), una referencia latina a la pasión del dinero por el dinero mismo.
  • La Crematística (del grec: χρηματιστική) és, segons Tales de Milet l'art de fer-se ric.Aristòtil mostra en nombrosos textos, inclosa l'Ètica a Nicòmac i la Política, la diferència fonamental entre economia i crematística. La crematística (del grec khrema, la riquesa, la possessió) és l'art de fer-se ric, d'adquirir riqueses. Segons Aristòtil, l'acumulació de diners per diners és una activitat contra natura que deshumanitza a aquells que a ella es lliuren. Seguint l'exemple de Plató, condemna el gust pel benefici i l'acumulació de riqueses. El comerç canvia diners per béns, la usura crea els diners a partir dels diners, el comerciant no produeix res: tots resulten condemnables des del punt de vista filosòfic. No obstant això, cal aprofundir una mica en la crematística, la qual consta de dues parts: Crematística necessària: on la venda dels béns es realitza directament entre el productor i el comprador al preu just, on no es genera un valor afegit al producte. Aquesta és acceptada per Aristòtil, ja que no hi ha usura per part del productor. Crematística pròpiament com a tal: aquesta correspon al comerç, on es compra del productor per revendre al consumidor per un preu major, generant valor afegit. Aquesta és rebutjada per Aristòtil, doncs considera que els diners són estèrils. En realitzar comerç els diners perden el seu sentit (que és el d'un mitjà d'intercanvi i mesura de valor) i es comet usura. Cal considerar el fet que l'acumulació de capital per al comerç és mal vista per la societat d'aquella època fins que Sant Tomàs d'Aquino, en el seu pensament, n'accepta l'acumulació si després aquest capital fóra per a fins virtuosos com la caritat. Encara que Aristòtil tracta la crematística com un conjunt d'ardits i estratègies d'adquisició de riqueses tendents a facilitar el creixement del poder polític, ell no para de condemnar aquesta mateixa qualitat, atorgant una posició més important a l'economia. Es tracta del punt de vista d'un autor fonamental de l'Antiguitat, que redundarà en una gran influència durant tota l'edat mitjana. L'Església Catòlica reprèn durant tot el medioevo la crítica aristotèlica contra aquesta conducta econòmica i la declara contrària a la religió. Nombrosos autors estimen que la posada en pràctica d'aquesta doctrina constitueix un obstacle al desenvolupament econòmic. Karl Marx reprèn el concepte en la seva famosa obra El Capital, destacant les conseqüències sobre el que ell dóna en anomenar Auris sacra fames(maleïda set de l'or), una referència llatina a aquesta passió devoradora dels diners pels diners.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 573633 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 9576 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 40 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109887121 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • La chrématistique (de chrèmatistikos, qui concerne la gestion ou la négociation des affaires et plus particulièrement les affaires d'argent ; ta chrèmata, les richesses ou deniers) est une notion créée par Aristote pour décrire la pratique visant à l'accumulation de moyens d'acquisition en général, plus particulièrement de celui qui accumule la monnaie pour elle-même et non en vue d'une fin autre que son plaisir personnel.
  • Chrematistics (from Greek: χρηματιστική) according to Thales of Miletus is the art of getting rich.
  • Die Chrematistik ist die Kunst, Reichtum zu erlangen.Der Begriff wurde von Aristoteles geprägt, der zwischen Ökonomik (Hausverwaltungskunst) und Chrematistik (Kunst des Gelderwerbs) unterscheidet. Andere Begrifflichkeiten, die bereits mit einem Werturteil behaftet sind, seien für Ökonomik die natürliche Erwerbskunst und für Chrematistik die widernatürliche Erwerbskunst.
  • Хрематистика (от др.-греч. χρηματιστική — обогащение) — термин, которым Аристотель обозначал науку об обогащении, искусство накапливать деньги и имущество, накопление богатства как самоцель, как сверхзадача, как поклонение прибыли.Аристотель противопоставлял хрематистику и экономику как целенаправленную деятельность по созданию благ, необходимых для естественных потребностей человека.
  • Crematística é um conceito aristotélico que advém das idéias de khréma e atos - busca incessante da produção e do açambarcamento das riquezas por prazer. Foi mencionado no livro Ética a Nicômaco.A prática crematística consiste em colocar a procura da maximização da rentabilidade financeira (acumulação de numerário) antes de qualquer outra coisa, em detrimento, se necessário, dos seres humanos e do meio-ambiente.
  • La crematística (del griego khrema, la riqueza, la posesión) planteada por Tales de Mileto es el arte de hacerse rico, de adquirir riquezas. Según Aristóteles, la acumulación de dinero por dinero es una actividad contra natura que deshumaniza a aquellos que a ella se libran.
  • La Crematística (del grec: χρηματιστική) és, segons Tales de Milet l'art de fer-se ric.Aristòtil mostra en nombrosos textos, inclosa l'Ètica a Nicòmac i la Política, la diferència fonamental entre economia i crematística. La crematística (del grec khrema, la riquesa, la possessió) és l'art de fer-se ric, d'adquirir riqueses. Segons Aristòtil, l'acumulació de diners per diners és una activitat contra natura que deshumanitza a aquells que a ella es lliuren.
rdfs:label
  • Chrématistique
  • Chrematistics
  • Chrematistik
  • Crematística
  • Crematística
  • Crematística
  • Хрематистика
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of