Le Bloc ouvrier et paysan (Bloque Obrero y Campesino, BOC) était un parti communiste anti-stalinien créé en Espagne en 1931 par des dissidents communistes, et dirigé par Joaquín Maurín.Le Bloc ouvrier et paysan était membre de l'Opposition communiste internationale. En 1935, le BOC fusionne avec le parti Izquierda Communista dirigé par Andreu Nin afin de former le Parti ouvrier d'unification marxiste (POUM).

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le Bloc ouvrier et paysan (Bloque Obrero y Campesino, BOC) était un parti communiste anti-stalinien créé en Espagne en 1931 par des dissidents communistes, et dirigé par Joaquín Maurín.Le Bloc ouvrier et paysan était membre de l'Opposition communiste internationale. En 1935, le BOC fusionne avec le parti Izquierda Communista dirigé par Andreu Nin afin de former le Parti ouvrier d'unification marxiste (POUM).
  • The Workers and Peasants' Bloc (in Catalan: Bloc Obrer i Camperol, in Spanish: Bloque Obrero y Campesino; BOC) was a "Right Opposition" communist group in Spain. BOC was founded in Barcelona in 1931, as the mass front of the Catalan-Balearic Communist Federation (FCCB), after the merger of the Catalan Communist Party into FCCB. FCCB, which made up the nucleus of BOC, later changed its name to Iberian Communist Federation, thus stating its intention to expand itself and BOC throughout Spain.The central publication of BOC was La Batalla. BOC also published L'Hora and El Front in Barcelona, L'Espurna in Girona and Avant in Lleida.Prominent leaders of BOC were Joaquín Maurín, Hilari Arlandis, Jordi Arquer, Pere Bonet, Víctor Colomer and Abelard Tona Nadalmai.In November 1935, the majority of BOC merged with the Trotskyist Communist Left of Spain, to form the Workers' Party of Marxist Unification (POUM; Spanish: Partido Obrero de Unificación Marxista; Catalan: Partit Obrer d'Unificació Marxista). The minority stayed out of the merger and later joined the Unified Socialist Party of Catalonia (PSUC).
  • El Bloque Obrero y Campesino (BOC), en catalán Bloc Obrer i Camperol, fue una organización política española de ideología marxista, fundada en 1930 en Barcelona como resultado de la fusión del Partit Comunista Català (PCC) y la Federación Comunista Catalanobalear (FCCB). También incorporó militantes valencianos de la Federación Comunista de Levante (FCL). La formación nacía como oposición al comunismo oficial de la Internacional Comunista o Tercera Internacional, representado por el Partido Comunista de España de la época. Sus principales dirigentes, entre los que destacaban Hilari Arlandis (FCL), Jordi Arquer (PCC), Pere Bonet, Víctor Colomer, Llibert Estartús, Àngel Estivill, Daniel Domingo, Jaume Miravitlles, Daniel Rebull (David Rey), Antonio Sesé, Abelard Tona y Joaquín Maurín (secretario general) propugnaban una federación de naciones socialistas dentro España, a la vez que reivindicaban la lucha revolucionaria, disolución de las congregaciones religiosas, el internacionalismo proletario basado en la autonomía de los partidos nacionales y el derecho de autodeterminación de Cataluña. Al mismo tiempo, se opusieron al apoliticismo subversivo de la FAI y a la política social moderada de Esquerra Republicana de Catalunya, en un intento de atraer a los obreros, afiliados en gran parte a la CNT, pero con la carencia de un partido político propio. Los militantes procedían de los centros industriales de Cataluña, de algunas poblaciones de Valencia y también de parte de los payeses encuadrados en la Unió de Rabassaires y la Federación de Trabajadores de la Tierra.En las elecciones de 1931, el BOC obtuvo unos 20.000 votos y los afiliados llegaron a ser unos 5.000. En 1933 propuso la creación de Alianza Obrera y participó en los hechos del seis de octubre de 1934 (proclamación del Estado Catalán) bajo esta bandera de unidad obrera, de la cual una fracción del BOC no quería excluir ninguna organización estableciendo para ello contactos con la Unió Socialista de Catalunya, el Partit Català Proletari y las secciones en Cataluña del Partido Socialista Obrero Español y del Partido Comunista de España, que conllevaron a la fusión en el Partit Socialista Unificat de Catalunya en 1936. Otra fracción se había unido con la Esquerra Comunista (EC) de Andreu Nin en noviembre de 1935 para formar el Partido Obrero de Unificación Marxista (POUM). Como órganos del BOC destacaron el semanario en castellano La Batalla (1930), el Hora i Front (1932) de Barcelona y la Espurna (1932) y Avant (1932) de las comarcas de Gerona y Lérida.
  • Il Blocco Operaio e Contadino (Bloque Obrero y Campesino in spagnolo, Bloc Obrer i Camperol in catalano, acronimo BOC) fu un partito politico comunista spagnolo. Il BOC fu fondato a Barcellona nel 1931 dalla fusione della Federazione Comunista Catalano-Balearica (Federació Comunista Catalano-Balear, FCCB) con il Partito Comunista Catalano (Partit Comunista Català, PCC) ed ebbe come principale esponente Joaquín Maurín. Internazionalmente, il partito era vicino alle posizioni della Opposizione di Destra di Bukharin. Il BOC pubblicava il settimanale La Batalla.Il BOC era molto forte in Catalogna, primo partito fra le masse operaie. Durante la rivolta delle Asturie, ebbe un ruolo prominente all'interno delle Alleanze Operaie (Alianzas Obreras).Nel novembre del 1935, il BOC si fuse con la formazione trotzkista Sinistra Comunista di Spagna (Izquierda Comunista de España, ICE) per dar vita al Partito Operaio di Unificazione Marxista (Partido Obrero de Unification Marxista, POUM).
  • El Bloc Obrer i Camperol (BOC) fou una organització política catalana d'ideologia comunista, fundada el 1930 a Barcelona com a resultat de la fusió del Partit Comunista Català (PCC) i la Federació Comunista Catalanobalear (FCCB). També incorporà militants valencians de la Federació Comunista de Levante (FCL). La formació naixia a partir entre altres: de l'oposició de la Tercera Internacional, representada pel Partido Comunista de España (PCE), de reconèixer la democràcia interna a l'organització espanyola, on era majoritària la Federació Catalano-Balear; del desacord amb la política ambigua i zigzaguejant que havien seguit la primera i la cúpula espanyola de la segona, respecte la dictadura primoriverista; del desacord respecte a situació, perspectives i tasques al final de l'esmentada dictadura, tant pel que fa qüestions polítiques i socials, com a la perspectiva sobre la qüestió nacional. Amb la fusió, els seus principals dirigents passen a ser Joaquim Maurín i Julià (nomenat secretari general) i Jordi Arquer i Saltor; altres militants destacats foren històrics sindicalistes com Daniel Rebull (David Rey) o Pere Bonet i Cuito, Jaume Miravitlles i Navarra (que poc abans de la Revolució d'Octubre de 1934 passà a ERC), Josep Rovira i Canals, Enric Adroher i Pascual Gironella, Miquel Gayolà, Hilari Arlandis, Víctor Colomer, Llibert Estartús i Vilas, Àngel Estivill, o els dirigents juvenils Germinal Vidal i Wilebaldo Solano. En els primers anys de la dècada i entorn de la proclamació de la República catalana per Macià, des de les seves primeres actuacions el BOC es proclama separatista, si bé propugna que el seu objectiu final és una federació de repúbliques socialistes ibèriques (formulació pròpia per entendre el leninista dret a l'autodeterminació dels pobles); més destacadament l'altre tret distintiu és l'enderrocament revolucionari del capitalisme (el camí cap a una Segona revolució que proclamava Maurin), l'internacionalisme proletari sense el control del Komintern. Al mateix temps, s'oposaren a l'apoliticisme de la FAI, al control dels sectors aventuristes d'aquesta a la CNT, a la política social moderada de l'Esquerra Republicana de Catalunya, en l'intent de construir un partit revolucionari del proletariat. La militància procedia, però, majoritàriament de regions rurals dels Països Catalans (Lleida, Girona, alguns pobles del País Valencià) i en menor mesura de centres industrials com Barcelona (on dirigia sindicats com el Mercantil i el Sindicat de la Construcció de la CNT i amb especial incidència en barris com Gràcia) o Terrassa. La influència en la pagesia, enquadrada en organitzacions com la Unió de Rabassaires, la Federació de Treballadors de la Terra o d'altres de menor entitat com la Unió Provincial Agrària), venia del greu conflicte que aquesta patia i que fou un dels elements desencadenants dels fets d'octubre del 34.En les eleccions del 1931 el BOC va obtenir uns 20.000 vots, i els afiliats arribaren a ésser uns 5.000. El 1933 va proposar la creació de l'Aliança Obrera i participà en els fets del sis d'octubre del 1934 sota aquesta bandera d'unitat obrera, de la qual el BOC no volia excloure cap organització i per això establí uns contactes amb la Unió Socialista de Catalunya, el Partit Català Proletari i les seccions a Catalunya del PSOE i del Partido Comunista de España.Des de 1933 a 1a fundació del POUM, el BOC va sofrir dos crisis internes, una 1933 on molts militants del BOC es van incorporar a la secció catalana del PCE, entre ells, Pere Ardiaca, fundador del PCC en 1982 i més tard del PCPE, una segona crisis a la formació del POUM, un grapat de militant tornen a fer-ho; incorporació a la secció catalana del PCE. Finalment s'hi constataren dues tendències. La defensada per la Unió Socialista de Catalunya, el Partit Català Proletari i les seccions catalanes del PSOE i el PCE, més identificada en les polítiques frontpopulistes que s'impulsaven des de la Unió Soviètica, donà lloc al Partit Socialista Unificat de Catalunya (1936). El Bloc Obrer i Camperol, per la seva banda, s'uní amb l'Esquerra Comunista d'Andreu Nin i Pérez el novembre del 1935 per formar el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). Com a òrgans del BOC destacaren el setmanari en castellà La Batalla (1930), l'Hora i Front (1932) de Barcelona, i l'Espurna'es (1932) i Avant (1932) de les comarques de Girona i Lleida.En 1.937 el POUM amb sectors de la CNT considerem la revolució és més important que guanyar la guerra, desautoritzant el poder de la Generalitat i de la República, això implica una rebel·lió armada contra el poder i les forces de la Generalitat. Els mossos d'esquadra, militants ERC, PSUC (PSOE, Unió Socialista, PCC i Partit del Proletari) sufoquen la rebel·lió armada.
  • Рабо́че-крестья́нский блок, РКБ (исп. Bloque Obrero y Campesino, кат. Bloc Obrer i Camperol) — коммунистическая организация в Испании, прежде всего, в Каталонии, в 1931—1935 годах, поддерживавшая Правую оппозицию в ВКП(б) и Международную коммунистическую оппозицию.
dbpedia-owl:ideology
dbpedia-owl:leader
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 4446345 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 1461 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 17 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 99478365 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:affiInternationale
prop-fr:chef
prop-fr:couleurs
prop-fr:dénominationChef
  • Chef
prop-fr:idéologie
prop-fr:nom
  • ( Bloque Obrero y Campesino)
  • Bloc ouvrier et paysan
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Le Bloc ouvrier et paysan (Bloque Obrero y Campesino, BOC) était un parti communiste anti-stalinien créé en Espagne en 1931 par des dissidents communistes, et dirigé par Joaquín Maurín.Le Bloc ouvrier et paysan était membre de l'Opposition communiste internationale. En 1935, le BOC fusionne avec le parti Izquierda Communista dirigé par Andreu Nin afin de former le Parti ouvrier d'unification marxiste (POUM).
  • Рабо́че-крестья́нский блок, РКБ (исп. Bloque Obrero y Campesino, кат. Bloc Obrer i Camperol) — коммунистическая организация в Испании, прежде всего, в Каталонии, в 1931—1935 годах, поддерживавшая Правую оппозицию в ВКП(б) и Международную коммунистическую оппозицию.
  • El Bloque Obrero y Campesino (BOC), en catalán Bloc Obrer i Camperol, fue una organización política española de ideología marxista, fundada en 1930 en Barcelona como resultado de la fusión del Partit Comunista Català (PCC) y la Federación Comunista Catalanobalear (FCCB). También incorporó militantes valencianos de la Federación Comunista de Levante (FCL).
  • El Bloc Obrer i Camperol (BOC) fou una organització política catalana d'ideologia comunista, fundada el 1930 a Barcelona com a resultat de la fusió del Partit Comunista Català (PCC) i la Federació Comunista Catalanobalear (FCCB). També incorporà militants valencians de la Federació Comunista de Levante (FCL).
  • Il Blocco Operaio e Contadino (Bloque Obrero y Campesino in spagnolo, Bloc Obrer i Camperol in catalano, acronimo BOC) fu un partito politico comunista spagnolo. Il BOC fu fondato a Barcellona nel 1931 dalla fusione della Federazione Comunista Catalano-Balearica (Federació Comunista Catalano-Balear, FCCB) con il Partito Comunista Catalano (Partit Comunista Català, PCC) ed ebbe come principale esponente Joaquín Maurín.
  • The Workers and Peasants' Bloc (in Catalan: Bloc Obrer i Camperol, in Spanish: Bloque Obrero y Campesino; BOC) was a "Right Opposition" communist group in Spain. BOC was founded in Barcelona in 1931, as the mass front of the Catalan-Balearic Communist Federation (FCCB), after the merger of the Catalan Communist Party into FCCB.
rdfs:label
  • Bloc ouvrier et paysan
  • Рабоче-крестьянский блок (Испания)
  • Bloc Obrer i Camperol
  • Blocco Operaio e Contadino
  • Bloque Obrero y Campesino
  • Workers and Peasants' Bloc
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Bloc ouvrier et paysan
  • (Bloque Obrero y Campesino)
is dbpedia-owl:party of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:valeur of
is foaf:primaryTopic of