Le bebop (ou, plus simplement, bop) est un style de musique qui est né et qui a prospéré dans les années 1940 et 1950. Son influence s'est étendue à presque tous les styles de jazz. Les premiers enregistrements datent de 1945.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le bebop (ou, plus simplement, bop) est un style de musique qui est né et qui a prospéré dans les années 1940 et 1950. Son influence s'est étendue à presque tous les styles de jazz. Les premiers enregistrements datent de 1945. Les thèmes de bebop ont d'abord été joués avant d'être écrits.Ce courant révolutionnaire est né de l'association de musiciens afro-américains qui, après leurs obligations contractuelles dans de grands orchestres, souhaitaient se libérer en s'affranchissant de la discipline des big bands. Ces quêtes de liberté donnèrent lieu à des formations plus réduites, laissant plus de liberté dans l'interprétation et davantage d'occasions d’improviser des solos. Les premières expériences bebop sont le fruit des sessions de Thelonious Monk, Charlie Parker, Dizzy Gillespie et Charlie Christian.Le bebop se distingue des premières formes du jazz, le style dit Mainstream, par un tempo souvent très rapide, des phrasés dynamiques et des grilles harmoniques très fournies (les accords changent toutes les mesures voire très souvent plusieurs fois par mesure - cf. Anthropology de Charlie Parker), et par le fait qu’il n’est pas nécessairement lié à la danse. Une danse lui est cependant associée : voir bebop.Le style bebop exige la maîtrise technique de l’instrument ainsi qu'une bonne oreille et une connaissance approfondie de l’harmonie pour laisser libre place à l’improvisation, caractéristique principale du style. Les musiciens de bebop n’hésitent pas à enfreindre les lois, ou plutôt l’esthétique communément acceptée concernant l’harmonie ou la mélodie, en explorant de nouveaux horizons. Par ailleurs, ce style a eu du mal à se faire accepter chez certains nostalgiques de l'ère Swing. Louis Armstrong disait de cette musique : « Ce sont des accords bizarres qui ne veulent rien dire. On ne retient pas les mélodies et on ne peut pas danser dessus. »L’éclosion de ce nouveau courant du jazz déclencha une controverse en France : attaché à une définition étroite et racialiste du genre, l’influent critique de jazz Hugues Panassié rejeta violemment le bebop, qu’il considérait distinct du jazz. La polémique alla jusqu'à créer une scission au sein du Hot Club de France, où Charles Delaunay défendait le bebop.
  • El bebop (o bop) és un estil de jazz caracteritzat per tempos ràpids i una improvisació basada més en l'estructura harmònica que no en la melodia. Va ser desenvolupat a principis i a mitjans dels anys quaranta del segle XX. El Hard bop n'és una evolució posterior que combina el bebop amb el blues i el gospel. Els seus principals creadors foren entre altres, Thelonius Monk, Charlie Parker, Max Roach i Dizzy Gillespie. Cronològicament és posterior al swing i previ al cool jazz. En arribar als anys 40, el swing es trobava estancat. Originalment creat per músics negres aquesta tendència havia estat ràpidament assumida per músics blancs (Glenn Miller, Benny Goodman...). El fet de tocar en big bands limitava molt la durada i la llibertat durant els solos. Després de les actuacions amb les big band els músics negres quedaven en les anomenades jam sessions per tal de desfermar la seva creativitat en llargs solos en ritmes furiosos.El bebop va canviar l'estructura de les bandes reduint el nombre d'intèrprets i disminuint per tant el pes instrumental de les seccions de vent i equiparant-se la bateria i el baix amb la resta d'instruments. D'altra banda el bebop era una música més complexa, posant major èmfasis en la interpretació de diferents ritmes de forma frenètica i la improvisació sobre les estructures harmòniques desplaçà la interpretació nua i crua de la melodia. Totes aquestes característiques requerien una interacció dinàmica entre els diferents membres del grup, destacant-se individualment gràcies als solos que podien durar bona part dels temes.El bebop va aglutinar a aquells marginats de la societat de l'època (poetes, artistes, traficants de drogues i proxenetes). El bebop té una estreta relació amb el moviment beatnik. La majoria de crítics criticaren aquest nou estil.En qualsevol cas, el bebop no va arribar a ser tant popular com el swing. En primer lloc perquè en el moment fort de la revolució bebop, el 1942, el Sindicat de Músics prohibí als músics gravar per a protestar per la falta d'ingressos per la música reproduïda. Com a conseqüència molta d'aquesta música no va ser enregistrada. En segon lloc aquesta no era una música fàcil com el swing, sinó imprevisible. El gran públic preferia la música d'entreteniment i espectacle (Frank Sinatra, Bing Crosby...). D'altra banda, la música negra que estava començant a atreure a les masses era el rythm and blues, grups petits i de música popular d'on sorgiria, posteriorment el rock and roll.
  • Бибоп, би-боп, боп (англ. bebop) — джазовый стиль, сложившийся в начале — середине 40-х годов XX века и характеризуемый быстрым темпом и сложными импровизациями, основанными на обыгрывании гармонии, а не мелодии. Бибоп сделал революцию в джазе, боперы создавали новые представления о том, что такое музыка. Основоположниками бибопа стали: саксофонист Чарли Паркер, трубач Диззи Гиллеспи, пианисты Бад Пауэлл и Телониус Монк, барабанщик Макс Роуч. Этап бибопа стал значительным смещением акцента в джазе от танцевальной музыки, основанной на мелодии, к менее популярной «музыке для музыкантов», более основанной на ритме. Боп-музыканты предпочитали сложные импровизации, основанные на обыгрывании последовательностей аккордов, вместо варьирования мелодии. Боп был быстр, резок, он был «жесток со слушателем».
  • ビバップ (bebop) とは、1940年代初期に成立したとされる、ジャズの一形態。継承するか、反発から生じたかの違いはあっても、モダン・ジャズの起源はこの音楽にあるというのが、最も一般的な見解。仮名表記によって、ビー・バップ、ビ・バップなどとも記される。英語の発音は /ˡbiːbɒp |-bɔp/ であるので、「ビーバップ」が原音に近い。単に、「バップ」(bop) だけでも、ジャズファンや演奏家には通じる。音楽のリバーブと混同してビバーブと言う人もいるが、誤用である。マンネリ化したスウィング・ジャズに飽きた、あるいは、本来の即興演奏が好きなジャズメン(ジャズの演奏家)たちが、ライヴハウスや演奏主体の飲食店の閉店後に、ジャム・セッションをしていて、そこから発展し生まれたとされる。最初に決まったテーマ部分を演奏した後、コード進行に沿った形でありながらも、自由な即興演奏(アドリブ)を順番に行う形式が主となる。基本的には、コード構成音や音階に忠実にアドリブ演奏しながらも、テーマのメロディーの原型をとどめないくらいデフォルメされた演奏となっていった。そのため、劇的で上下に音がとび、鋭い演奏が多い反面、長いアドリブのために、アドリブ自体が主体になってしまい、原曲からかけ離れたり、複雑化し、ライブごとにできが大きく異なるといった現象も起こった。また、楽しむための音楽、ダンスのための音楽から、当事者にとっては演奏することが目的となった音楽、聞く側にとっては聴くだけの音楽になってしまったとの批判もあった。
  • Бибоп или само боп е стил в джаза, характеризиращ се с бързо темпо, виртуозност във владеенето на инструментите и висока степен на импровизация, основаваща се на съчетанието между хармоничната структура и мелодията. Развит е в началото и средата на 40-те години. Терминът се появява в музикантския жаргон по време на първите две години от участието на САЩ във Втората световна война. Този стил джаз в крайна сметка добива тъждественост с представата за модерен, съвременен джаз, като и двете категории достигат своята зрялост през 60-те години.
  • Bop of bebop is een muziekstijl in de jazz die complexe ritmes en harmonieën bevat die vaak een dominante positie innemen. In veel bebop wordt een thema gespeeld, waarna alle instrumentalisten de kans krijgen te soleren en met het thematisch materiaal 'aan de slag te gaan', iets dat alleen tot leven komt bij een dynamische samenwerking met de andere muzikanten. Doorgaans keert het thema weer terug, soms in gewijzigde vorm. De traditionele bezetting van een bebopband bestaat uit een saxofonist en/of trompettist, een pianist, een drummer en een bassist. De nadruk ligt hier op virtuositeit, harmonische complexiteit en tempowisselingen. Meestal worden erg veel voorslagen en andere versieringen gebruikt. Een ander standpunt is, dat nooit teksten gebruikt werden, maar vooral, op zich niets betekenende woorden, uitroepen of lettergrepen, bijvoorbeeld be-bob-a-lula of shoe-be-do-wah. Dit wordt ook wel scat of scat vocal genoemd.De bebop wordt 'in vieren' gevoeld; dit wil zeggen dat de vier tellen van een maat gelijkwaardiger zijn dan in bijvoorbeeld de swing, dat door zijn oorsprong in de dansmuziek een veel sterker zwaar-licht (tweetels)gevoel kent. Het gevolg van deze verandering die in de jaren 40 tot stand komt en die we bijvoorbeeld ook aantreffen bij het minder gecompliceerde bigbandwerk van Glenn Miller is dat de solo's van muzikanten minder stoterig en 'hupsig' worden en steeds meer in langere lijnen gedacht kunnen worden. Deze eigenschap geeft de muziek meer melodische en fraseringsmogelijkheden in samenhang met de tijd (ook wel een 'horizontale' eigenschap geheten) en geeft de muzikanten veel meer vrijheid en vooral mogelijkheden tot vormdynamiek. Daarmee kan de bebop als opvolger van de swing worden gezien. De ontwikkeling van de bebop vond tijdens en na de Tweede Wereldoorlog plaats in New York en Los Angeles. Tot ongeveer 1960 was bebop een toonaangevende jazzstijl, daarna werd het opgenomen in de academische canon en daardoor statischer. Bebop is vaak erg lastig, zowel om naar te luisteren als om te spelen. Menigeen houdt bebop verantwoordelijk voor het verlies aan populariteit van de jazz en de opkomst van de rock-'n-roll, een aanzienlijk eenvoudiger te doorgronden muziekstijl die bovendien dansbaar is, zoals de swing dat voor de aanvang van de rock-'n-roll geweest was.Belangrijke bebopmuzikanten zijn onder meer: Charlie Parker, Dizzy Gillespie, Thelonious Monk, Bud Powell, Oscar Peterson, Charles Mingus, Max Roach en Miles Davis.
  • O Bebop representa uma das correntes mais influentes do Jazz. Seu nome provém da onomatopéia feita ao imitar o som das centenas de martelos que batiam no metal na construção das ferrovias americanas, gerando uma "melodia" cheia de pequenas notas. Segundo alguns jazzistas, as melodias ágeis e velozes do seu estilo musical se assemelhavam ao som produzido pelos martelos nas obras das ferrovias.
  • A Bebop vagy bop a jazz-zene egyik stílusa, ami gyors tempójáról és virtuóz hangszeres improvizációiról ismert. A bebop új szemszögből közelítette meg a dallam és a harmónia kapcsolatát. A műfaj a negyneves évek elején alakult ki. A bebop egy zenészek közt ismert szlengszó volt, ami először a második világháborúba való amerikai csatlakozást követő egy-két évben jelent meg. A jazz ezen stílusával indul a modern jazz története, ami a hatvanas évekre nyerte el végleges formáját.
  • Bebop – styl jazzowy z początków lat 40. XX wieku. Powstał na wschodnim wybrzeżu USA. Główni twórcy: Charlie Parker (pseud. Bird), Dizzy Gillespie, Thelonious Monk. W porównaniu z wcześniejszymi stylami muzyki jazzowej, np. swingiem, charakteryzował się dużą swobodą interpretacyjną, improwizacją, bogatą rytmiką, skokowo rozwijaną melodią i przyspieszeniem frazy. Dał początek jazzowi nowoczesnemu.
  • Il bebop (spesso abbreviato in bop) è uno stile del jazz che si sviluppò soprattutto a New York negli anni quaranta. Caratterizzato da tempi molto veloci e da elaborazioni armoniche innovative, il bebop nacque in contrapposizione agli stili jazz utilizzati dalle formazioni contemporanee. Nei suoi primi anni di vita la parola "bebop" indicò, oltre allo stile musicale anche lo stile di vita e l'atteggiamento ribelle di coloro (che erano in maggioranza giovani) che si indicavano come "bopper". Anche per questo motivo il bebop divenne popolare tra i letterati che si riconoscevano nella cosiddetta Beat Generation e fu citato in alcune delle loro opere più famose (ad esempio nella poesia Urlo di Allen Ginsberg). Nel corso dei 15 anni successivi, il bebop e le sue ramificazioni si evolsero fino a diventare il principale idioma del jazz. Ancora nel primo decennio del XXI secolo, lo stile jazzistico indicato come "mainstream" si rifà essenzialmente alle elaborazioni stilistiche del bebop.
  • El bebop es un estilo musical del jazz que se desarrolla en la década de los cuarenta del siglo XX; cronológicamente sucede al swing y precede al cool o West coast jazz, y al hard bop. Sus iniciadores fueron Dizzy Gillespie, Charlie Parker, Max Roach, Bud Powell y Thelonious Monk.
  • 비밥 혹은 밥은 1940년대 초중반에 미국에서 발달한 템포가 빠른 재즈음악이다. 비밥의 초기 2년 동안은 제2차 세계 대전 중 미국 음악인들의 고뇌를 표현한 그들만의 은어였다.
  • Bebop neboli bop je forma jazzu charakterizovaná spíše tempem a improvizacemi než melodií. Vznikl na začátku až v polovině čtyřicátých let dvacátého století, později se z něj kombinací s dalšími hudebními styly vyvinul Hard bop. Samotné slovo bebop je napodobením klasické fráze o dvou notách, která uvozuje začátek sóla nebo končí celou skladbu.
  • Bebop or bop is a style of jazz characterized by fast tempo, instrumental virtuosity, and improvisation based on the combination of harmonic structure and melody. It was developed in the early and mid-1940s. It first surfaced in musicians' argot some time during the first two years of American involvement in the Second World War. This style of jazz ultimately became synonymous with modern jazz, as either category reached a certain final maturity in the 1960s.
  • Bebop veya bop, melodik bir yapıdan ziyade daha çok harmonik bir yapı üzerine kurulmuştur ve hızlı tempo ile doğaçlama (emprovizasyon) ile karakterize edilen caz türüdür. 1940'lı yılların başlarında ve ortalarında ortaya çıkmıştır. Hard Bop ise beboptan esinlenerek, Blues ile Gospel müziğinin birleştirilmiş bir şeklini oluşturmaktadır. Kurucuları arasında Dizzy Gillespie, Charlie Parker ve Kenny Clarke vardır.
  • Der Bebop ist eine Musikrichtung, die Anfang der 1940er Jahre im Jazz den Swing als Hauptstilrichtung ablöste und somit den Ursprung des Modern Jazz bildete.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 77716 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 15791 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 123 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110865720 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:fr
  • Lady Bird
prop-fr:lang
  • en
prop-fr:texte
  • Lady Bird
prop-fr:trad
  • Lady Bird
  • Lady Bird
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Le bebop (ou, plus simplement, bop) est un style de musique qui est né et qui a prospéré dans les années 1940 et 1950. Son influence s'est étendue à presque tous les styles de jazz. Les premiers enregistrements datent de 1945.
  • ビバップ (bebop) とは、1940年代初期に成立したとされる、ジャズの一形態。継承するか、反発から生じたかの違いはあっても、モダン・ジャズの起源はこの音楽にあるというのが、最も一般的な見解。仮名表記によって、ビー・バップ、ビ・バップなどとも記される。英語の発音は /ˡbiːbɒp |-bɔp/ であるので、「ビーバップ」が原音に近い。単に、「バップ」(bop) だけでも、ジャズファンや演奏家には通じる。音楽のリバーブと混同してビバーブと言う人もいるが、誤用である。マンネリ化したスウィング・ジャズに飽きた、あるいは、本来の即興演奏が好きなジャズメン(ジャズの演奏家)たちが、ライヴハウスや演奏主体の飲食店の閉店後に、ジャム・セッションをしていて、そこから発展し生まれたとされる。最初に決まったテーマ部分を演奏した後、コード進行に沿った形でありながらも、自由な即興演奏(アドリブ)を順番に行う形式が主となる。基本的には、コード構成音や音階に忠実にアドリブ演奏しながらも、テーマのメロディーの原型をとどめないくらいデフォルメされた演奏となっていった。そのため、劇的で上下に音がとび、鋭い演奏が多い反面、長いアドリブのために、アドリブ自体が主体になってしまい、原曲からかけ離れたり、複雑化し、ライブごとにできが大きく異なるといった現象も起こった。また、楽しむための音楽、ダンスのための音楽から、当事者にとっては演奏することが目的となった音楽、聞く側にとっては聴くだけの音楽になってしまったとの批判もあった。
  • O Bebop representa uma das correntes mais influentes do Jazz. Seu nome provém da onomatopéia feita ao imitar o som das centenas de martelos que batiam no metal na construção das ferrovias americanas, gerando uma "melodia" cheia de pequenas notas. Segundo alguns jazzistas, as melodias ágeis e velozes do seu estilo musical se assemelhavam ao som produzido pelos martelos nas obras das ferrovias.
  • A Bebop vagy bop a jazz-zene egyik stílusa, ami gyors tempójáról és virtuóz hangszeres improvizációiról ismert. A bebop új szemszögből közelítette meg a dallam és a harmónia kapcsolatát. A műfaj a negyneves évek elején alakult ki. A bebop egy zenészek közt ismert szlengszó volt, ami először a második világháborúba való amerikai csatlakozást követő egy-két évben jelent meg. A jazz ezen stílusával indul a modern jazz története, ami a hatvanas évekre nyerte el végleges formáját.
  • Bebop – styl jazzowy z początków lat 40. XX wieku. Powstał na wschodnim wybrzeżu USA. Główni twórcy: Charlie Parker (pseud. Bird), Dizzy Gillespie, Thelonious Monk. W porównaniu z wcześniejszymi stylami muzyki jazzowej, np. swingiem, charakteryzował się dużą swobodą interpretacyjną, improwizacją, bogatą rytmiką, skokowo rozwijaną melodią i przyspieszeniem frazy. Dał początek jazzowi nowoczesnemu.
  • El bebop es un estilo musical del jazz que se desarrolla en la década de los cuarenta del siglo XX; cronológicamente sucede al swing y precede al cool o West coast jazz, y al hard bop. Sus iniciadores fueron Dizzy Gillespie, Charlie Parker, Max Roach, Bud Powell y Thelonious Monk.
  • 비밥 혹은 밥은 1940년대 초중반에 미국에서 발달한 템포가 빠른 재즈음악이다. 비밥의 초기 2년 동안은 제2차 세계 대전 중 미국 음악인들의 고뇌를 표현한 그들만의 은어였다.
  • Bebop neboli bop je forma jazzu charakterizovaná spíše tempem a improvizacemi než melodií. Vznikl na začátku až v polovině čtyřicátých let dvacátého století, později se z něj kombinací s dalšími hudebními styly vyvinul Hard bop. Samotné slovo bebop je napodobením klasické fráze o dvou notách, která uvozuje začátek sóla nebo končí celou skladbu.
  • Bebop or bop is a style of jazz characterized by fast tempo, instrumental virtuosity, and improvisation based on the combination of harmonic structure and melody. It was developed in the early and mid-1940s. It first surfaced in musicians' argot some time during the first two years of American involvement in the Second World War. This style of jazz ultimately became synonymous with modern jazz, as either category reached a certain final maturity in the 1960s.
  • Bebop veya bop, melodik bir yapıdan ziyade daha çok harmonik bir yapı üzerine kurulmuştur ve hızlı tempo ile doğaçlama (emprovizasyon) ile karakterize edilen caz türüdür. 1940'lı yılların başlarında ve ortalarında ortaya çıkmıştır. Hard Bop ise beboptan esinlenerek, Blues ile Gospel müziğinin birleştirilmiş bir şeklini oluşturmaktadır. Kurucuları arasında Dizzy Gillespie, Charlie Parker ve Kenny Clarke vardır.
  • Der Bebop ist eine Musikrichtung, die Anfang der 1940er Jahre im Jazz den Swing als Hauptstilrichtung ablöste und somit den Ursprung des Modern Jazz bildete.
  • El bebop (o bop) és un estil de jazz caracteritzat per tempos ràpids i una improvisació basada més en l'estructura harmònica que no en la melodia. Va ser desenvolupat a principis i a mitjans dels anys quaranta del segle XX. El Hard bop n'és una evolució posterior que combina el bebop amb el blues i el gospel. Els seus principals creadors foren entre altres, Thelonius Monk, Charlie Parker, Max Roach i Dizzy Gillespie. Cronològicament és posterior al swing i previ al cool jazz.
  • Бибоп, би-боп, боп (англ. bebop) — джазовый стиль, сложившийся в начале — середине 40-х годов XX века и характеризуемый быстрым темпом и сложными импровизациями, основанными на обыгрывании гармонии, а не мелодии. Бибоп сделал революцию в джазе, боперы создавали новые представления о том, что такое музыка. Основоположниками бибопа стали: саксофонист Чарли Паркер, трубач Диззи Гиллеспи, пианисты Бад Пауэлл и Телониус Монк, барабанщик Макс Роуч.
  • Bop of bebop is een muziekstijl in de jazz die complexe ritmes en harmonieën bevat die vaak een dominante positie innemen. In veel bebop wordt een thema gespeeld, waarna alle instrumentalisten de kans krijgen te soleren en met het thematisch materiaal 'aan de slag te gaan', iets dat alleen tot leven komt bij een dynamische samenwerking met de andere muzikanten. Doorgaans keert het thema weer terug, soms in gewijzigde vorm.
  • Il bebop (spesso abbreviato in bop) è uno stile del jazz che si sviluppò soprattutto a New York negli anni quaranta. Caratterizzato da tempi molto veloci e da elaborazioni armoniche innovative, il bebop nacque in contrapposizione agli stili jazz utilizzati dalle formazioni contemporanee. Nei suoi primi anni di vita la parola "bebop" indicò, oltre allo stile musicale anche lo stile di vita e l'atteggiamento ribelle di coloro (che erano in maggioranza giovani) che si indicavano come "bopper".
  • BebopMenurut beberapa sumber yang relevan, Bop adalah sebuah type dari breakdance, yang dibuat oleh Keneth Bob Mill's. Bop dansa bentuk baru, mengkombinasikan pergerakan lengan/tangan yang smooth (ex "robot") dan koordinsi yang skillfully dengan gerakan kaki.BebopKisaran: 1940-50"Secara teknis, bebop berkarakter tempo cepat, harmoni komplex, melodiyang penuh perubahan, dan rhythm sections yang laid down a steady beat only on the bass and the drummer's ride cymbal.
  • Бибоп или само боп е стил в джаза, характеризиращ се с бързо темпо, виртуозност във владеенето на инструментите и висока степен на импровизация, основаваща се на съчетанието между хармоничната структура и мелодията. Развит е в началото и средата на 40-те години. Терминът се появява в музикантския жаргон по време на първите две години от участието на САЩ във Втората световна война.
rdfs:label
  • Bebop
  • Bebop
  • Bebop
  • Bebop
  • Bebop
  • Bebop
  • Bebop
  • Bebop
  • Bebop
  • Bebop
  • Bebop
  • Bebop
  • Bop
  • Бибоп
  • Бибоп
  • ビバップ
  • 비밥
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:genre of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:genre of
is prop-fr:originesStylistiques of
is prop-fr:sousGenres of
is foaf:primaryTopic of