Bahmanî était un sultanat situé dans le Dekkan en Inde du Sud.Le sultanat est fondé en 1347 par le gouverneur d’origine afghane Alâ ud-Dîn Bahman, révolté contre son suzerain le sultan de Delhi, Muhammad bin-Tughlûq. Ayant réussi à se libérer de l’emprise des sultans, il établit un état indépendant à Gulbargâ hors des provinces méridionales du sultanat de Delhi.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Bahmanî était un sultanat situé dans le Dekkan en Inde du Sud.Le sultanat est fondé en 1347 par le gouverneur d’origine afghane Alâ ud-Dîn Bahman, révolté contre son suzerain le sultan de Delhi, Muhammad bin-Tughlûq. Ayant réussi à se libérer de l’emprise des sultans, il établit un état indépendant à Gulbargâ hors des provinces méridionales du sultanat de Delhi. Le capitale de Bahmanî est Ahsanâbâd — parfois notée Hasanâbâd, aujourd’hui la ville de Gulbargâ — entre 1347 et environ 1425, puis elle est déplacée à Muhammadâbâd, aujourd’hui Bîdâr, la puissance du sultanat décroissant à partir de cette période. Les Bahmanî se disputent le contrôle du Dekkan avec le royaume hindou de Vijayanâgara situé sur leur frontière sud.La noblesse musulmane du sultanat est divisée en deux factions antagonistes. Celle des Dakhani, regroupant les descendants de marchands arabes installés au Deccan depuis le Xe siècle, les musulmans (turcs, afghans ou indiens) venus du nord lors de l’expansion du sultanat de Delhi, les Habshi (mamluk, esclaves abyssiniens) et les hindous convertis. La faction des "étrangers", Afaqis ou gharib, est composée d’immigrés arabes, turcs ou iraniens de la région du Golfe Persique ; ils s’établissent dans la région au début du XVe siècle à l’appel des sultans bahmanides pour occuper des postes d’administration civile ou militaire. Les derniers sont en majorité de confession chiite, de langue persane est constituent une élite, alors que les Dakhani sunnites, qui parlent une dialecte ourdou, occupent des positions subalternes. La rencontre de ces cultures différentes amène la naissance d’une civilisation dakhani originale, marqué par le chiisme duodécimain importé mais largement ouverte à la culture hindoue. La littérature en langue dakhani se développe, notamment grâce au mécénat des sultans bahmanî.Le vizir Mahmûd Gâwân, savant, marchand et lettré iranien devient l’homme fort du sultanat en 1453 et 1481 et le porte à son apogée. Il réussit à repousser une offensive de Mahmûd Khaljî, sultan du Mâlvâ (1468), puis reprend Goa (1470), ce qui lui vaut d’être célébré comme un héros. Il réforme ensuite l’administration en vue d’affaiblir le pouvoir des gouverneurs. Certaines régions sont placées sous son autorité directe. Tous les militaires sont payés en partie en monnaie et pour le reste par l’iqtâ. Son administration réussit à maintenir l’équilibre entre les factions. Il est exécuté à l’instigation des Dakhani en avril 1481. Après sa mort les deux groupes s’opposent violemment jusqu’à la dislocation du sultanat. Après 1518, le sultanat se démembre en cinq états, Ahmadnâgar, Bîjâpur, Bîdâr, Berâr et Golkonda, connus collectivement comme sultanats de Dekkan. Il se font une guerre incessante, ce qui facilite leur intégration échelonnée au sein de l’Empire moghol.
  • バフマニー朝बहमनी सल्तनतバフマニーの位置バフマニー朝の最大版図バフマニー朝(- ちょう、英語: Bahmani Sultanate, ヒンディー語: बहमनी सल्तनत)とは、14世紀中ごろから16世紀初頭にかけて、インド亜大陸のデカン地方を支配したイスラーム王朝(1347年 - 1527年)。首都はグルバルガとビーダル。バフマニー・スルタン朝(Bahman Sultanate)、バフマン朝とも呼ばれる。
  • Kesultanan Bahmani adalah negara Islam di India selatan dan merupakan salah astu kerajaan India abad pertengahan terbesar. Kesultanan Bahmani adalah kerajaan Shia pertama di India Selatan.
  • Het Bahmanidenrijk of Bahmanisultanaat (Urdu: بہمنی سلطنت; devanagari: बहमनी सल्तनत) was tussen de 14e en 16e eeuw een sultanaat in het zuiden van India. Het was het eerste koninkrijk dat zich uitsluitend tot het zuiden van India beperkte, dat door islamitische machthebbers bestuurd werd. Het sultanaat ontstond door afsplitsing van het sultanaat Delhi en viel aan het begin van de 16e eeuw uiteen in de vijf kleinere sultanaten van de Dekan (Ahmednagar, Bidar, Berar, Golconda en Bijapur).Het sultanaat werd in 1470 bezocht door de Russische ontdekkingsreiziger Athanasius Nikitin. Nikitin schreef dat de grotendeels hindoeïstische bevolking in grote armoede leefde en de sultan voor het bestuur afhankelijk was van een toestroom van avonturiers uit de islamitische wereld.
  • The Bahmani Sultanate (Persian: سلطنت بهمنی; Devanagari: बहमनी सल्तनत ; also called the Bahmanid Empire or Bahmani Kingdom) was a Muslim state of the Deccan in South India and one of the great medieval Indian kingdoms. Bahmanid Sultanate was the first independent Islamic Kingdom in South India.The empire was founded by Ala-ud-Din Hassan Bahman Shah who had revolted against the Delhi Sultanate of Muhammad bin Tughlaq. Nazir uddin Ismail Shah who had revolted against the Delhi Sultanate stepped down on that day in favour of Zafar Khan who ascended the throne with the title of Alauddin Bahman Shah. His revolt was successful, and he established an independent state on the Deccan within the Delhi Sultanate's southern provinces. The Bahmani capital was Ahsanabad (Gulbarga) between 1347 and 1425 when it was moved to Muhammadabad (Bidar). The Bahmani contested the control of the Deccan with the Hindu Vijayanagara Empire to the south. The sultanate reached the peak of its power during the vizierate (1466–1481) of Mahmud Gawan. After 1518 the sultanate broke up into five states: Nizamshahi of Ahmednagar, Qutubshahi of Golconda (Hydrabad), Baridshahi of Bidar, Imadshahi of berar, Adilshahi of Bijapur. They are collectively known as the "Deccan Sultanates"
  • Sułtanat Bahmanidów – państwo muzułmańskie w Indiach ze stolicą w Gulbardze, a potem w Bidarze.Założył je namiestnik sułtana delhijskiego Muhammada Tughlaka, Ala ad-Din Bahmani. Był on pochodzenia perskiego. Jego secesja miała miejsce w 1347 roku i za jego rządów państwo przeżywało szczyt swej świetności. Szachowie Bahmanidzcy stale toczyli walki z hinduskim państwem Widżajanagar, które próbowało uzyskać supremację w Dekanie. W roku 1376 wybuchła wojna domowa, w 1378 krwawo stłumiona przez wojska Da'ude Szacha. Na przełomie XV i XVI w. sułtanat Bahmanidów rozpadł się na pięć niezależnych księstw.
  • Els bahmànides foren una dinastia que va governar Dècan del 1347 al 1527. Un grup d'emir o nobles musulmans turcs dirigits per Ismail Mukh es va revoltar amb èxit contra el sultà de Delhi, Muhammad ibn Tughluk. Un dels nobles principals va suplantar Ismail i fou proclamat sultà sota el nom d'Ala al-Din Hasan Bahman Shah (1347) iniciant la dinastia bahmànida (1347) que va tenir capital a Gulbarga.El seu domini cap al sud quedava tallat per les muntanyes i a l'oest, més enllà de la regió dels Ghats Occidentals, el domini fou discontinu i Goa per exemple va ser ocupada i perduda diverses vegades. El límit sud era el riu Tungadhabra i més al sud s'enfrontaren als reis de Vijayanagar.El primer sultà Ala al-Din Bahmam Shah es va estendre cap a Berar al nord, fins a la riba esquerra del Tunghabhadra al sud, i de Dabal a l'oest fins a Telingana a l'est cap a Golconda. Va fer la guerra amb Vijayanagar el 1347 i 1349. Muhammad Shah que va succeir al seu pare el 1358 va fer la guerra amb Vijayanagar (1365-1366) i Warangal (1371) i va adquirir un gran botí; es diu que uns 500000 hindús foren morts durant el seu regnat. Les fronteres es van estendre per Telingana el 1373; va morir el 1375 i el va succeir el seu fill Mujahid Shah, que fou assassinat al cap de tres anys pel seu oncle Daud o Dawud Khan, que el va succeir (1378) però el mateix any fou assassinat i Muhammad, net del fundador de la dinastia, fou proclamat sultà, governant de manera pacífica fins a la seva mort el 1397. El va succeir el seu fill Ghiyath al-Din, que només va regnar dos mesos sent deposat i cegat per l'esclau malcontent Lalchin, que va proclamar sultà al seu germà Shams al-Din. Però Firuz Khan i Ahmad Khan, nets de Bahman Shah, que estaven casats respectivament amb dues germanes de Ghiyath al-Din, es van revoltar i forçant el pas fins a palau van fer presoners a Shams al-Din i Lalchin després de cinc mesos de govern. Firuz fou proclamat sultà (1397) i Shams al-Din fou cegat i Lalchin executat. Firuz fou proclamat sultà amb títol de Tadj al-Din. El 1398 el raja de Vijayanagar va envair el Raichur Doab, i Firuz va iniciar la guerra contra aquest raja al que va derrotar,s aquejant una part dels seus territoris. El 1404 el raja va avançar cap a Mugdal i es va reprendre la guerra però altre cop Vijayanagar fou derrotat i va haver de demanar la pau (1406) que li fou concedida a canvi de donar la seva filla en matrimoni al sultà i pagar un tribut en elefants, joies i diners; el fort de Bankapur fou cedit als bahmànides com a dot. El 1417 el sultà va atacar la fortalesa de Pangal a Telingana i els rages de Vijayanagar i Warangal, entre d'altres, van córrer en ajut dels assetjats; les forces bbahmànides foren delmades per una pesta però tot i així va presentar batalla als atacants, sent no obstant derrotat i els musulmans massacrats, i Firuz perseguit fins als seus dominis que en part foren saquejats (1420). El sultà es va posar malalt i va abdicar finalment el 1422 en favor del seu germà Ahmad Shah. Ahmad va avançar cap al riu Tungabhadra i va derrotar al raja de Vijayanagar (1422); es va signar la pau per la qual el raja va haver de pagar el tribut enderrarit; el mateix any 1422 Ahmad va saquejar Warangal i el 1424 Warangal fou ocupada i s'hi va establir un governador bahmànida. El 1428 van lliurar una guerra victoriosa contra Hushang Shah de Malwa per Kherla, seguida el 1430/1431 d'una guerra (en aliança amb Jhalawar) contra Gujarat que va acabar en fracàs. El 1430 va fundar Bidar on va morir el 1436. El va succeir el seu fill Ala al-Din Ahmad II (1436-1458) que altra vegada va fer la guerra contra Vijayanagar, però aquesta vegada fou derrotat (1443). Ala al-Din fou succeit el 1458 pel seu fill Humayun conegut com "el Cruel"; poc després de pujar al tron va marxar cap a Nalgonda per sufocar una revolta que havia esclatat a les províncies de Telingana; però mentre era allí es va assabentar d'una revolta a Bidar i va deixar la direcció de la campanya al seu ministre, retornant a Bidar on va fer matar milers de persones innocents; els caps hindús locals de la regió de Warangal tenien l'ajut d'Orissa, i el general d'aquest regne, Hamvira, va ocupar Warangal el 1460.Les crueltats del sultà bahmànida es van acabar només amb la seva mort el 1461, pujant al tron el seu fill gran Nizam al-Din Ahmad III (1461-1463). El 1461/1462 Mahmud Khaldji de Malwa i el seu aliat gudjapati radja d'Orissa, Kapilendra, es van aliar i van poder ocupar Bidar i els bahmànides es van salvar només per la intervenció de Mahmud Shah Begada de Gujarat. Mort Ahmad III el va succeir el seu germà Shams al-Din Muhammad III que va governar del 1463 al 1482. En una guerra el 1468 per la possessió de Mahur i Ellichpur, els bahmànides van ocupar temporalment Kherla, però finalment el tractat de pau va restablir els límits anteriors a la guerra entre Malwa i els bahmànides. A l'oest els bahmànides dominaven Dabul i Chowl però no podien controlar la regió costanera a l'oest dels Ghats i no podien impedir les incursions dels reis de Khelna i de Sangameshwar fins que els bahmànides, en temps del wazir Mahmud Gawan, van poder ocupar Sangameshwar i Goa el 1471 i 1472. Aquest regnat és famós pel govern i execució de Mahmud Gawan. El sultanat va arribar a les aigües de la badia de Bengala el 1472 però Orissa es va imposar. Conflictes interns a Orissa van permetre als bahmànides reprendre la guerra (1477/1478 i 1480) per estendre el seu domini cap al golf de Bengala, domini que van aconseguir temporalment. Telangana fou dividida en dos províncies amb capitals a Warangal i Rajahmundry. El 1481 va fer una darrera guerra amb Vijayanagar; la disputada regió del Doab va quedar com a terra de ningú entre els dos estats (fins que Krishnal Deva Raya de Vijayanagar la va incorporar definitivament el 1509). El sultà va morir el 1482 i el va succeir el seu fill Mahmud Shah, dedicat als plaers i la disbauxa; va començar la descomposició de l'estat i es van formar cinc sultanats rivals: Sultanat de Bijapur, Sultanat d'Ahmednagar, Sultanat de Golconda, Sultanat de Bidar i Sultanat de Berar.Kasim Barid va esdevenir el ministre principal del sultà i el va induir a fer la guerra contra Yusuf Adil Khan, que governava a Bijapur com a sultà independent; però les forces bahmànides foren derrotades i el sultà va haver de retornar a Bidar. Kasim va morir el 1504 i el seu fill emir Barid va esdevenir ministre i de fet tenia tot el poder a les seves mans (vegeu baridxàhida). Mort Yusuf Khan el 1510, emir va intentar altre cop dominar Bijapur. Mahmud Shah va morir el 1518 i el va succeir el seu fill Ahmad Shah IV, sense cap poder, morint al cap de poc (1520); el seu fill Ala al-Din fou assassinat per emir Barid que va posar al tron a Wali Allah Shah (1520-1523) i després a Kalim Allah Shah (1523-1526); finalment el segon fou enviat en exili a Ahmadnagar on va morir un temps després (va reclamar el tron fins a la seva mort vers el 1537). Fou el darrer representant de la dinastia que havia governat més de 180 anys.emir Barid va assolir el poder total (peo no el títol) i després de constants guerres amb Bijapur i Berar va morir a Dawlatabad (1538), i el va succeir el seu fill Ali Barid, que va agafar el títol de xa.
  • O Sultanato de Bahmani (1347-1518) (também denominado Império Bahmanide) foi um reino muçulmano do Decão, no sudeste da Índia, contemporâneo da Idade Média europeia, e o primeiro da região de confissão xiita.
  • Das Bahmani-Sultanat war ein islamischer Staat in Zentralindien und existierte von 1345/47 bis etwa 1490.
  • El sultanato Bahmaní (también denominado Imperio Bahmaní) fue un reino islámico del Decán, en el sudeste de la India, contemporáneo del medioevo europeo, y el primero de la región de confesión chiita.
  • Il Sultanato di Bahmani fu uno stato musulmano dell'altopiano del Deccan nell'India meridionale e uno dei più grandi regni del medioevo indiano. Il sultanato venne fondato il 3 agosto 1347 dal governatore turco Ala-ud-Din Bahman Shah, che si rivoltò contro il sultano di Delhi, Muhammad bin Tughluq. Nazir Uddin Shah Ismail cedette il potere in quel giorno in favore di Zafar Khan che ascese al trono con il titolo di Alauddin Bahman Shah. Stabilì uno Stato indipendente nelle provincie meridionali del Sultanato di Delhi. La capitale fu Ahsanabad (ora Gulbarga) tra il 1347 e il 1425, successivamente fu trasferita a Muhammadabad (l'attuale Bidar).Il Sultanato di Bahmani contese il controllo del Deccan all'impero indù di Vijayanagara più a sud. Il sultanato raggiunse il suo massimo splendore con il visir Mahmud Gawan (1466-1481). Ma nel 1518 il sultanato si divise in cinque stati: Ahmednagar, Berar, Bidar, Bijapur, e Golconda, noti collettivamente come Sultanati del Deccan.
  • Бахмани — первое мусульманское государство на юге Индии. Основано в 1347 г. на западе Деккана раджами, восставшими против Делийского султаната. После распада государства Бахманидов в 1518—1527 гг. на его месте образовались султанаты Биджапур, Берар, Ахмаднагар, Бидар и Голконда.Во главе государства стояли султаны из династии Бахманидов, правившие из города Гулбарга. В 1429 г. столица была перенесена в Бидар. К югу от реки Кришна расстилалась Виджаянагарская империя, с которой на протяжении всей своей истории султанат вёл ожесточённую борьбу.В начале 1470-х гг. Бахманидское государство и его главные центры (Бидар и Голконду) с торговыми целями объехал тверской купец Афанасий Никитин. О его путешествии повествуется в «Хожении за три моря».
dbpedia-owl:capital
dbpedia-owl:description
  • http://fr.dbpedia.org/resource/Bahmanî__1
dbpedia-owl:event
dbpedia-owl:existence
dbpedia-owl:mapCaption
  • Le sultanat de Bahmanî vers1470
dbpedia-owl:nextEntity
dbpedia-owl:previousEntity
dbpedia-owl:religion
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 125970 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 5466 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 80 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 89816056 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:annéeDébut
  • 1347 (xsd:integer)
prop-fr:annéeFin
  • 1518 (xsd:integer)
prop-fr:capitale
  • Ahsanâbâd, puis Muhammadâbâd
prop-fr:carte
  • Bahamani-sultanate-map.svg
prop-fr:evt
  • Apogée du sultanat
  • Démembrement en 5 sultanats
  • Mort du dernier sultan
  • Révolte contre Delhi et fondation du sultanat
prop-fr:evt1Date
  • 1347 (xsd:integer)
prop-fr:evt2Date
  • vers 1470
prop-fr:evt3Date
  • 1518 (xsd:integer)
prop-fr:evt4Date
  • 1527 (xsd:integer)
prop-fr:leadera
prop-fr:leadera1Date
  • 1347 (xsd:integer)
prop-fr:leadera2Date
  • 1525 (xsd:integer)
prop-fr:légende
  • Le sultanat de Bahmanî vers 1470
prop-fr:nom
  • बहमनी सल्तनत
prop-fr:nomFrançais
  • Sultanat de Bahmanî
prop-fr:p
prop-fr:religion
prop-fr:s
prop-fr:titreLeadera
  • Sultans
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Bahmanî était un sultanat situé dans le Dekkan en Inde du Sud.Le sultanat est fondé en 1347 par le gouverneur d’origine afghane Alâ ud-Dîn Bahman, révolté contre son suzerain le sultan de Delhi, Muhammad bin-Tughlûq. Ayant réussi à se libérer de l’emprise des sultans, il établit un état indépendant à Gulbargâ hors des provinces méridionales du sultanat de Delhi.
  • バフマニー朝बहमनी सल्तनतバフマニーの位置バフマニー朝の最大版図バフマニー朝(- ちょう、英語: Bahmani Sultanate, ヒンディー語: बहमनी सल्तनत)とは、14世紀中ごろから16世紀初頭にかけて、インド亜大陸のデカン地方を支配したイスラーム王朝(1347年 - 1527年)。首都はグルバルガとビーダル。バフマニー・スルタン朝(Bahman Sultanate)、バフマン朝とも呼ばれる。
  • Kesultanan Bahmani adalah negara Islam di India selatan dan merupakan salah astu kerajaan India abad pertengahan terbesar. Kesultanan Bahmani adalah kerajaan Shia pertama di India Selatan.
  • O Sultanato de Bahmani (1347-1518) (também denominado Império Bahmanide) foi um reino muçulmano do Decão, no sudeste da Índia, contemporâneo da Idade Média europeia, e o primeiro da região de confissão xiita.
  • Das Bahmani-Sultanat war ein islamischer Staat in Zentralindien und existierte von 1345/47 bis etwa 1490.
  • El sultanato Bahmaní (también denominado Imperio Bahmaní) fue un reino islámico del Decán, en el sudeste de la India, contemporáneo del medioevo europeo, y el primero de la región de confesión chiita.
  • The Bahmani Sultanate (Persian: سلطنت بهمنی; Devanagari: बहमनी सल्तनत ; also called the Bahmanid Empire or Bahmani Kingdom) was a Muslim state of the Deccan in South India and one of the great medieval Indian kingdoms. Bahmanid Sultanate was the first independent Islamic Kingdom in South India.The empire was founded by Ala-ud-Din Hassan Bahman Shah who had revolted against the Delhi Sultanate of Muhammad bin Tughlaq.
  • Il Sultanato di Bahmani fu uno stato musulmano dell'altopiano del Deccan nell'India meridionale e uno dei più grandi regni del medioevo indiano. Il sultanato venne fondato il 3 agosto 1347 dal governatore turco Ala-ud-Din Bahman Shah, che si rivoltò contro il sultano di Delhi, Muhammad bin Tughluq. Nazir Uddin Shah Ismail cedette il potere in quel giorno in favore di Zafar Khan che ascese al trono con il titolo di Alauddin Bahman Shah.
  • Бахмани — первое мусульманское государство на юге Индии. Основано в 1347 г. на западе Деккана раджами, восставшими против Делийского султаната. После распада государства Бахманидов в 1518—1527 гг. на его месте образовались султанаты Биджапур, Берар, Ахмаднагар, Бидар и Голконда.Во главе государства стояли султаны из династии Бахманидов, правившие из города Гулбарга. В 1429 г. столица была перенесена в Бидар.
  • Het Bahmanidenrijk of Bahmanisultanaat (Urdu: بہمنی سلطنت; devanagari: बहमनी सल्तनत) was tussen de 14e en 16e eeuw een sultanaat in het zuiden van India. Het was het eerste koninkrijk dat zich uitsluitend tot het zuiden van India beperkte, dat door islamitische machthebbers bestuurd werd.
  • Els bahmànides foren una dinastia que va governar Dècan del 1347 al 1527. Un grup d'emir o nobles musulmans turcs dirigits per Ismail Mukh es va revoltar amb èxit contra el sultà de Delhi, Muhammad ibn Tughluk.
  • Sułtanat Bahmanidów – państwo muzułmańskie w Indiach ze stolicą w Gulbardze, a potem w Bidarze.Założył je namiestnik sułtana delhijskiego Muhammada Tughlaka, Ala ad-Din Bahmani. Był on pochodzenia perskiego. Jego secesja miała miejsce w 1347 roku i za jego rządów państwo przeżywało szczyt swej świetności. Szachowie Bahmanidzcy stale toczyli walki z hinduskim państwem Widżajanagar, które próbowało uzyskać supremację w Dekanie.
rdfs:label
  • Bahmanî
  • Bahmani Sultanate
  • Bahmani-Sultanat
  • Bahmanidenrijk
  • Bahmànida
  • Kesultanan Bahmani
  • Sultanato Bahmani
  • Sultanato de Bahmani
  • Sultanato di Bahmani
  • Sułtanat Bahmanidów
  • Бахмани
  • バフマニー朝
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Sultanat de Bahmanî
is dbpedia-owl:category of
is dbpedia-owl:nextEntity of
is dbpedia-owl:previousEntity of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:nom of
is prop-fr:p of
is prop-fr:s of
is skos:subject of
is foaf:primaryTopic of