Le pont terrestre de la Béringie est un passage qui a existé à plusieurs reprises entre l'Alaska et la Sibérie orientale. Aujourd'hui, un étroit bras de mer appelé le détroit de Béring sépare l’Amérique du Nord de l’Asie.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le pont terrestre de la Béringie est un passage qui a existé à plusieurs reprises entre l'Alaska et la Sibérie orientale. Aujourd'hui, un étroit bras de mer appelé le détroit de Béring sépare l’Amérique du Nord de l’Asie. Lors de la dernière glaciation, le niveau des océans baissa de 120 à plus de 150 m, du fait de la mobilisation des eaux gelées au sein d'une immense calotte polaire et des glaciers continentaux, une première fois entre 50 000 et 40 000 ans avant notre ère et une deuxième fois entre 25 000 et 14 000 ans avant notre ère. Suite à la baisse du niveau des eaux, il s'est formé une bande de terre ferme entre les extrémités des continents asiatique et américain. Cette bande de terre ferme est appelée Béringie. Elle était recouverte d'une végétation abondante, constituée principalement d’herbes et de petits buissons, une nourriture idéale pour les mammouths laineux, les chevaux sauvages, les caribous et les bisons, permettant ainsi la vie et le passage des animaux de grande taille (mégafaune). Ces animaux étaient l'objet de chasse de la part des groupes humains en provenance de l'Asie et ainsi ils auraient pénétré sur le continent américain.De nombreux scientifiques pensent que ce pont terrestre est la route empruntée par les premiers arrivants en Amérique, qu’ils ont suivi les ruminants depuis la Sibérie jusqu’en Alaska et, à partir de là, qu’ils se sont rendus dans le reste de l’Amérique du Nord et du Sud.À mesure que le climat s’est réchauffé après la glaciation, les glaciers se sont mis à fondre et les niveaux marins tout autour de la terre ont commencé à monter. Il y a environ 11 600 ans, le pont terrestre de la Béringie avait déjà disparu sous le détroit de Béring.D'autres ponts terrestres apparurent à la même époque : l'Australie, la Tasmanie, la Nouvelle-Guinée et l'île de Timor formaient un seul et même continent appelé Sahul. De même l'archipel des Philippines était relié à l'Indonésie. Enfin le Japon avait une continuité terrestre avec la Corée.
  • Il ponte di terra dello stretto di Bering, anche detto Beringia, era un istmo largo al massimo 1600 km, che ha collegato per vari periodi l'Alaska e la Siberia durante le ere glaciali del Pleistocene.La Beringia non era ricoperta di ghiaccio grazie ai venti tiepidi provenienti dall'Oceano Pacifico che ne mitigavano la temperatura.Il Mare dei Chukci, lo Stretto di Bering e la parte settentrionale del Mare di Bering sono tutte zone poco profonde che durante le ere glaciali uscirono allo scoperto.
  • У термина Берингия (в честь мореплавателя Витуса Беринга, доказавшего отсутствие перешейка между Азией и Америкой) есть два близких значения:1. В археологии и палеогеографии термином Берингия называют северо-восточную часть Сибири, Чукотку и Аляску.2. Второе название т. н. Берингова перешейка, которым соединялись ранее Чукотка и Аляска. Строго говоря, этот участок суши не был перешейком в традиционном понимании этого термина, поскольку представлял из себя обширную область континентального шельфа с шириной до 2000 км с севера на юг, выступавшую над морской поверхностью или скрывавшуюся под ней вследствие циклических изменений уровня Мирового океана. Термин в 1937 году предложил шведский ботаник и географ Эрик Хультен.Изучение древних отложений на дне моря и по обе стороны Берингова пролива показало, что за последние 3 млн лет территория Берингии поднималась и вновь уходила под воду, по крайней мере, шесть раз. Каждый раз, когда два материка соединялись, из Старого света в Новый и обратно происходила миграция животных.Последний раз материки разъединились 10—11 тысячелетий назад, но перешеек перед этим существовал 15—18 тысяч лет.Современные исследования показывают, что на протяжении этого периода путь из Азии в Америку не всё время оставался открытым. Двумя тысячелетиями позже возникновения последней Берингии на Аляске сомкнулись два гигантских ледника, воздвигших непреодолимый барьер.Предполагается, что те первобытные люди, которые успели перейти из Азии в Америку, стали предками некоторых нынешних народов, обитающих на американском континенте, в частности тлинкитов и огнеземельцев.Незадолго до крушения Берингии глобальные изменения климата дали возможность проникнуть через перешеек предкам нынешних индейцев.Затем на месте перешейка образовался современный Берингов пролив, и жители Америки на долгое время оказались изолированы. Тем не менее, заселение Америки происходило и позже, но уже морским путем или по льду (эскимосы, алеуты).
  • Beringia (Bering Köprüsü ile karıştırılmamalı) 10-12 bin yıl öncesine kadar varolmuş Kuzey Amerika'yı Asya'ya bağlayan, ve insanların ilk kez Amerika kıtasına varmalarını mümkün eden kara bağlantısıydı.
  • 베링 육교는 빙하 시대, 여러 차례에 걸쳐 1600 km 가량의 폭으로 아시아와 북아메리카 사이를 이었던 육교를 말한다. 베링 해협과 베링 해, 축치 해 등의 얕은 바다가 해수면이 낮아지면서 두 대륙이 땅으로 연결되었다.이 통로를 통해 인류가 아메리카 대륙으로 이주하게 되었다. 그밖에 많은 생물들이 아시아에서 아메리카로, 혹은 아메리카에서 아시아로 이주하였다.
  • Beringie je označení zaniklé pevniny v oblasti dnešního Beringova průlivu, která v době ledové před 20 000 lety spojovala Asii se Severní Amerikou. Tehdy byla totiž velká část mořské vody vázaná ve formě ledu, takže hladina světového oceánu byla podstatně níže než dneska. Po tomto suchozemském mostu tedy mohly migrovat organismy, které by se dnes přes vodu nedostaly. Tím se vysvětluje, že se z Ameriky rozšířili koně, kteří do té doby ve Starém světě nežili. Z Asie se zas do Ameriky dostali první lidé, jak dokázal Aleš Hrdlička (i když dnešní vědci připouštějí, že Amerika mohla být částečně osídlena i přes Polynésii nebo severní Atlantik).
  • Beringia war eine damals noch nicht vom Meer überflutete, durchgängige Landbrücke zwischen Nordamerika und Asien, über die bei der Besiedlung Amerikas die ersten Menschen nach Nordamerika eingewandert sind. Beringia befand sich am Nordrand des heutigen Beringmeers und ist nicht zu verwechseln mit der Beringbrücke am Südrand dieses heutigen Meeres.In Whitehorse befasst sich ein eigenes Museum und eine kleine Forschungsabteilung im Yukon Beringia Interpretive Centre mit Beringia, dem auch während der Kaltzeit eisfreien Gebiet im Osten Alaskas und im Yukon.
  • Beríngia, também chamada Ponte Terrestre de Bering - foi uma porção de terra firme, com aproximadamente 1600 km de norte a sul na sua máxima extensão, que juntou o Alasca e a Sibéria, onde neste momento se encontra o Estreito de Bering, durante as glaciações.
  • Untuk jembatan transportasi yang direncanakan melintasi Selat Bering, lihat Jembatan Selat Bering.Jembatan darat Bering, juga dikenal sebagai Beringia, adalah sebuah jembatan darat. Pada garisnya yang terjauh dari utara ke selatan, panjangnya lebih kurang 1.600 km, yang menghubungkan Alaska sekarang dengan Siberia timur pada berbagai masa di zaman es Pleistosin. Beringia tidak tertutup es karena salju yang turun sangat sedikit karena angin barat daya yang menghembus dari Samudra Pasifik telah kehilangan sebagian besar uap airnya di atas Pegunungan Alaska yang sepenuhnya tertutup salju.Selat Bering, Laut Chukchi di sebelah utara dan Laut Bering di selatan, semuanya adalah laut dangkal (peta, kanan). Pada siklus pendinginan global, seperti yang terjadi paling terakhir di zaman es, ada cukup banyak air laut yang terkonsentrasi di puncak-puncak es di Arktik dan Antarktika sehingga penurunan permukaan laut yang seragam (eustatic) memaparkan dasar laut yang dangkal. Jembatan-jembatan darat lainnya di seluruh dunia telah terbentuk dan kembali tertutup air laut dengan cara yang sama: sekitar 14.000 tahun yang lalu, daratan Australia terhubungkan baik dengan Nugini maupun Tasmania, Kepulauan Britania adalah perpanjangan dari daratan Eropa melalui Selat Inggris, dan cekungan kering Laut China Selatan menghubungkan Sumatra, Jawa dan Kalimantan dengan daratan Asia.
  • Beringia is a loosely defined region surrounding the Bering Strait, the Chukchi Sea, and the Bering Sea. It includes parts of Chukotka and Kamchatka in Russia as well as Alaska in the United States. In historical contexts it also includes the Bering land bridge, an ancient land bridge roughly 1,000 miles (1,600 km) wide (north to south) at its greatest extent, which connected Asia with North America at various times during the Pleistocene ice ages.The term Beringia was first coined by the Swedish botanist Eric Hultén in 1937. During the ice ages, Beringia, like most of Siberia and all of Manchuria, was not glaciated because snowfall was very light. It was a grassland steppe, including the land bridge, that stretched for several hundred miles into the continents on either side. It is believed that a small human population of at most a few thousand survived the Last Glacial Maximum in Beringia, isolated from its ancestor populations in Asia for at least 5,000 years, before expanding to populate the Americas sometime after 16,500 years ago, during the Late Glacial Maximum as the American glaciers blocking the way southward melted.Prior to European colonization Beringia was inhabited by the Yupik peoples on both sides of the straits. This culture remains in the region today along with others. In 2012, the governments of Russia and the United States announced a plan to formally establish "a transboundary area of shared Beringian heritage". Among other things this agreement would establish close ties between the Bering Land Bridge Natural Preserve and the Cape Krusenstern National Monument in the United States; and the planned Beringia National Park in Russia. Additionally since the early 1900s there have been various proposals for creating a bridge or tunnel across the Bering Strait. Proposals for a tunnel have recently gained some traction within the Russian government and in 2011 there were reports that the government intended to move forward.
  • ベーリング地峡は、氷河期に現在のアラスカとシベリアの間(ベーリング海峡)に存在した地峡。ベーリング陸橋またはベーリンジアとも呼称される。南北が最大1600kmの地峡である。
  • Beríngia, també coneguda com el pont terrestre de Bering, fou un pont terrestre d'uns 1.600 km de nord a sud al seu punt més ample, que uní l'actual Alaska i l'est de Sibèria durant diversos períodes de l'última edat glacial. Geogràficament, s'estenia entre el riu Kolimà de Iacútia (Extrem Orient Rus) i el riu Mackenzie dels Territoris del Nord-oest (Canadà). Deu el nom a l'explorador danès, que explorà les costes septentrionals de l'oceà Pacífic al servei del Tsar de Rússia al segle XIX.L'estret de Bering uneix el mar dels Txuktxis al nord i el mar de Bering al sud, ambdós d'aigües someres. Durant els cicles globals de refredement, com ara la glaciació més recent, queda atrapada prou aigua als casquets polars dels Pols Nord i Sud per reduir dràsticament el nivell eustàtic del mar, exposant fons marins poc profunds. Altres ponts terrestres aparegueren i desaparegueren del món de manera similar: fa 14.000 anys, l'actual continent australià estava unit a Nova Guinea i Tasmània, les Illes Britàniques eren una extensió de la terra ferma europea per sobre d'un Canal de la Mànega sec, i el fons sec del mar de la Xina Meridional unia Sumatra, Java i Borneo amb el continent asiàtic.El pont terrestre de Bering és important per una sèrie de motius, com ara el fet que hauria possibilitat la migració humana des d'Àsia cap a les Amèriques fa uns 12.000 anys. Tanmateix, aquesta teoria no ha estat determinada amb certesa, ja que comunitats costaneres navegants haurien pogut creuar l'oceà molt abans. Les opinions científiques sobre el tema romanen dividides i les àrees que haurien pogut proporcionar informació per resoldre'l es troben actualment a molts metres de profunditat sota el mar. Els animals terrestres també migraren a través de Beríngia. Així doncs, mamífers que havien evolucionat a Àsia passaren a Nord-amèrica, com ara lleons i guepards que originaren noves espècies endèmiques de Nord-amèrica avui extintes. De manera inversa, els camèlids, originaris de Nord-amèrica, passaren a Àsia, i després s'extingiren a la seva terra natal de Nord-amèrica.L'ascens i descens del nivell global del mar deixà al descobert aquest pont terrestre a diferents períodes del Plistocè. Es creu que el pont terrestre de Bering existí a la glaciació d'entre fa 100.000 i fa 12.000 anys, i la glaciació més recent, entre fa 22.000 i 7.000 anys. Així doncs, les línies costaneres actuals assumiren la seva forma actual fa uns 6.000 anys.L'ecologia de Beríngia s'ha adaptat constantment al clima canviant, que ha determinat les plantes i animals que sobrevivien. La massa terrestre era alhora una barrera i un pont: durant els períodes més freds hi creixeren glaceres i el nivell de precipitacions es desplomà. Durant els períodes més càlids canviaven els núvols, la pluja i la neu, els sòls i els patrons d'irrigació. Les restes fòssils mostren que l'abundància de picees, bedolls i pollancres en comparació amb l'actualitat, indicant que el clima era més càlid i humit. Els mastodonts, que depenien d'arbustos per alimentar-se, eren escassos en el paisatge de tundra obert i sec en què es convertia Beríngia durant els períodes més freds. A la tundra també hi vivien mamuts.
  • El puente de Beringia, a veces denominado simplemente Beringia, fue un puente de tierra o amplio territorio que abarcaba Siberia (Asia), Alaska (América) y la mayor parte del actual mar de Bering, que se formó en dos momentos de la última glaciación, la glaciación de Würm o Wisconsin debido al descenso de los océanos, donde actualmente se encuentra el estrecho de Bering.Su primera formación sucedió aproximadamente 40.000 años adP manteniéndose unos 4.000 años. Su segunda formación se produjo aproximadamente 25.000 años AP permaneciendo hasta aproximadamente 11.000-10.500 AP (Scott A. Elias), cuando volvieron a subir las aguas al final de la glaciación, inundando gran parte del territorio y separando Asia de América por el estrecho de Bering. El puente de Beringia es altamente significativo porque permitió la migración de plantas y animales entre ambos continentes. Existen importantes presunciones de que por allí pudieron entrar seres humanos al territorio americano.
  • A Bering-földhíd vagy Beringia Alaszkát és Kelet-Szibériát (Csukcsföldet) kötötte össze egyes jégkorszakokban, amikor a világtenger szintjének csökkenése miatt a Bering-szorosban lévő víz visszahúzódott. Ez mintegy 35 ezer évvel ezelőtt, valamint i. e. 22 ezer és 7000 között többször is megtörtént. A földsáv legnagyobb szélessége mintegy 1600 km lehetett.Az eljegesedések idején az óceánok vizének egy része a Föld északi és déli sarkain képződő jégsapkákban gyűlik össze, így a világtenger vízszintje alacsonyabb lesz. Mivel a Bering-szoros, a tőle északra lévő Csukcs-tenger és a délre lévő Bering-tenger egyaránt sekély, akár a tengerfenék is a felszínre kerülhet.Feltételezések szerint az amerikai kontinens a Bering-földhídon keresztül népesült be mind bizonyos állatfajokkal (például oroszlán, gepárd – melyek azóta itt kipusztultak), mind emberekkel. Az őslakók szárazföldön keresztül történt bevándorlásának időszaka kb. 12 ezer éve lehetett, de egyes feltételezések szerint már korábban áthajózott néhány Kelet-Ázsia partjain élő csoport, melyek a másik földrészen szintén a part mentén telepedtek le. Ha léteznek leletek, melyek ezt megerősítik, azok az egykori partvonalon, azaz a maitól több kilométer távolságra, a tenger mélyén fekszenek.A Beringia szót használják az oroszországi Kolima folyótól a kanadai Mackenzie folyóig terjedő régió megnevezésére is.
  • Beringia, most lądowy Beringa – istniejący w okresie zlodowaceń pas lądu łączący, przy obniżonym o 60-120 m poziomie wód Oceanu Spokojnego, dzisiejszą Syberię w Azji z Alaską w Ameryce Północnej. Osiągał do 1600 km szerokości. Z wynurzeniem Beringii ponad poziom oceanu w okresie ostatniego zlodowacenia (36-10 tys. lat) wiązana jest teoria prehistorycznej wędrówki ludzi z Azji do Ameryki, która była możliwa ok. 12 tys. lat temu. Odkrycia archeologiczne dowodzą, że takie wędrówki miały miejsce. Jednak inne odkrycia wskazują, że człowiek pojawił się w Ameryce (Północnej i Południowej) znacznie wcześniej. Jeśli te doniesienia zostaną potwierdzone, będzie to oznaczać, że człowiek dostał się do Ameryki inną drogą lub w czasie wcześniejszego zlodowacenia (szacowanego na ok. 35 tys. lat temu).Obecnie rozważana jest możliwość utworzenia tunelu łączącego obydwa kontynenty.
  • De Beringlandbrug, ook bekend als Beringië, was een landbrug, ongeveer 1600 km van noord naar zuid op zijn grootste punt, die het hedendaagse Alaska en oostelijk Siberië op verschillende tijden gedurende ijstijden verbond. Geografisch gezien ligt het tussen de Kolymarivier in Jakoetië (Russische Verre Oosten) en de Mackenzierivier in de Northwest Territories (Canada). Het is vernoemd naar de Deense ontdekkingsreiziger Vitus Bering, die in dienst van de Russische tsaar de kustlijnen van de Noordelijke Grote Oceaan onderzocht in de 18e eeuw.De Beringstraat verbindt de Tsjoektsjenzee in het noorden en de Beringzee in het zuiden, beide ondiepe wateren. Tijdens globale afkoelingscycli, zoals de meest recente ijstijd, wordt genoeg water in de ijskappen van de Noord- en Zuidpool opgenomen om het eustatisch zeeniveau sterk te doen dalen, wat ondiepe zeebodems blootlegt. Andere landbruggen op de wereld zijn op soortgelijke wijze geschapen en weer overstroomd: 14.000 jaar geleden was het hedendaagse Australische vasteland met Nieuw-Guinea en Tasmanië verbonden, de Britse Eilanden waren een uitbreiding van het Europese vasteland over een droog Engels Kanaal, en de droge bodem van de Zuid-Chinese Zee verbond Sumatra, Java en Borneo met het Aziatisch vasteland.De Beringlandbrug is om een aantal redenen van betekenis, waarvan niet het minst belangrijk dat dit menselijke migratie naar de Amerika's vanuit Azië omtrent 12.000 jaar geleden mogelijk heeft gemaakt, hoewel deze theorie steeds meer aanhang verliest. Zeevarende kustgemeenschappen konden wellicht ook veel eerder overgestoken zijn, maar wetenschappelijke meningen hierover blijven verdeeld en kustgebieden die beslissende informatie zouden kunnen verschaffen, liggen nu onder een laag van honderden meters water diep in de zee. Landdieren konden ook door Beringië heen migreren, en brachten zodoende zoogdieren die in Azië geëvolueerd zijn, naar Noord-Amerika, zoogdieren zoals leeuwen en jachtluipaarden, zijn geëvolueerd tot nu uitgestorven endemische Noord-Amerikaanse soorten, en kameelachtigen die zich in Noord-Amerika ontwikkeld hebben, zijn naar Azië uitgevoerd (en zijn later in hun bakermat Noord-Amerika uitgestorven).Door de stijging en daling van het wereldwijde zeeniveau is de landbrug op verscheidene tijdstippen in het Pleistoceen blootgelegd. Men denkt dat de Beringlandbrug bestaan heeft in zowel de ijstijd van 35.000 v.Chr. en die meer recente ijstijd, 22.000-7000 jaar terug. Zo rond 6000 jaar geleden hebben de kustlijnen grofweg hun huidige vormen aangenomen.De ecologie van Beringië heeft zich constant aangepast aan het veranderende klimaat dat zodoende bepaald heeft welke planten en dieren konden overleven. De landmassa was zowel een versperring als een brug: gedurende koudere perioden zijn gletsjers aangegroeid en neerslagniveaus gedaald. Gedurende warmere perioden zijn wolken, regen en sneeuw, grondsoorten en afwateringspatronen veranderd. Fossiele overblijfselen wijzen uit dat het voorkomen van sparren, berken en populieren vroeger verder strekte dan vandaag het geval is, wat erop duidt dat er perioden waren waarin het klimaat warmer en natter was. Mastodonten die voor hun voedsel van struiken afhankelijk waren, waren schaars in het open droge toendralandschap dat kenmerkend was voor Beringië gedurende de koudere perioden. In de toendra floreerden ook mammoeten.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 1233529 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 3290 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 30 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 104713358 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Le pont terrestre de la Béringie est un passage qui a existé à plusieurs reprises entre l'Alaska et la Sibérie orientale. Aujourd'hui, un étroit bras de mer appelé le détroit de Béring sépare l’Amérique du Nord de l’Asie.
  • Il ponte di terra dello stretto di Bering, anche detto Beringia, era un istmo largo al massimo 1600 km, che ha collegato per vari periodi l'Alaska e la Siberia durante le ere glaciali del Pleistocene.La Beringia non era ricoperta di ghiaccio grazie ai venti tiepidi provenienti dall'Oceano Pacifico che ne mitigavano la temperatura.Il Mare dei Chukci, lo Stretto di Bering e la parte settentrionale del Mare di Bering sono tutte zone poco profonde che durante le ere glaciali uscirono allo scoperto.
  • Beringia (Bering Köprüsü ile karıştırılmamalı) 10-12 bin yıl öncesine kadar varolmuş Kuzey Amerika'yı Asya'ya bağlayan, ve insanların ilk kez Amerika kıtasına varmalarını mümkün eden kara bağlantısıydı.
  • 베링 육교는 빙하 시대, 여러 차례에 걸쳐 1600 km 가량의 폭으로 아시아와 북아메리카 사이를 이었던 육교를 말한다. 베링 해협과 베링 해, 축치 해 등의 얕은 바다가 해수면이 낮아지면서 두 대륙이 땅으로 연결되었다.이 통로를 통해 인류가 아메리카 대륙으로 이주하게 되었다. 그밖에 많은 생물들이 아시아에서 아메리카로, 혹은 아메리카에서 아시아로 이주하였다.
  • Beríngia, também chamada Ponte Terrestre de Bering - foi uma porção de terra firme, com aproximadamente 1600 km de norte a sul na sua máxima extensão, que juntou o Alasca e a Sibéria, onde neste momento se encontra o Estreito de Bering, durante as glaciações.
  • ベーリング地峡は、氷河期に現在のアラスカとシベリアの間(ベーリング海峡)に存在した地峡。ベーリング陸橋またはベーリンジアとも呼称される。南北が最大1600kmの地峡である。
  • El puente de Beringia, a veces denominado simplemente Beringia, fue un puente de tierra o amplio territorio que abarcaba Siberia (Asia), Alaska (América) y la mayor parte del actual mar de Bering, que se formó en dos momentos de la última glaciación, la glaciación de Würm o Wisconsin debido al descenso de los océanos, donde actualmente se encuentra el estrecho de Bering.Su primera formación sucedió aproximadamente 40.000 años adP manteniéndose unos 4.000 años.
  • Beringia war eine damals noch nicht vom Meer überflutete, durchgängige Landbrücke zwischen Nordamerika und Asien, über die bei der Besiedlung Amerikas die ersten Menschen nach Nordamerika eingewandert sind.
  • Beríngia, també coneguda com el pont terrestre de Bering, fou un pont terrestre d'uns 1.600 km de nord a sud al seu punt més ample, que uní l'actual Alaska i l'est de Sibèria durant diversos períodes de l'última edat glacial. Geogràficament, s'estenia entre el riu Kolimà de Iacútia (Extrem Orient Rus) i el riu Mackenzie dels Territoris del Nord-oest (Canadà).
  • A Bering-földhíd vagy Beringia Alaszkát és Kelet-Szibériát (Csukcsföldet) kötötte össze egyes jégkorszakokban, amikor a világtenger szintjének csökkenése miatt a Bering-szorosban lévő víz visszahúzódott. Ez mintegy 35 ezer évvel ezelőtt, valamint i. e. 22 ezer és 7000 között többször is megtörtént.
  • Beringia is a loosely defined region surrounding the Bering Strait, the Chukchi Sea, and the Bering Sea. It includes parts of Chukotka and Kamchatka in Russia as well as Alaska in the United States.
  • De Beringlandbrug, ook bekend als Beringië, was een landbrug, ongeveer 1600 km van noord naar zuid op zijn grootste punt, die het hedendaagse Alaska en oostelijk Siberië op verschillende tijden gedurende ijstijden verbond. Geografisch gezien ligt het tussen de Kolymarivier in Jakoetië (Russische Verre Oosten) en de Mackenzierivier in de Northwest Territories (Canada).
  • У термина Берингия (в честь мореплавателя Витуса Беринга, доказавшего отсутствие перешейка между Азией и Америкой) есть два близких значения:1. В археологии и палеогеографии термином Берингия называют северо-восточную часть Сибири, Чукотку и Аляску.2. Второе название т. н. Берингова перешейка, которым соединялись ранее Чукотка и Аляска.
  • Beringie je označení zaniklé pevniny v oblasti dnešního Beringova průlivu, která v době ledové před 20 000 lety spojovala Asii se Severní Amerikou. Tehdy byla totiž velká část mořské vody vázaná ve formě ledu, takže hladina světového oceánu byla podstatně níže než dneska. Po tomto suchozemském mostu tedy mohly migrovat organismy, které by se dnes přes vodu nedostaly. Tím se vysvětluje, že se z Ameriky rozšířili koně, kteří do té doby ve Starém světě nežili.
  • Untuk jembatan transportasi yang direncanakan melintasi Selat Bering, lihat Jembatan Selat Bering.Jembatan darat Bering, juga dikenal sebagai Beringia, adalah sebuah jembatan darat. Pada garisnya yang terjauh dari utara ke selatan, panjangnya lebih kurang 1.600 km, yang menghubungkan Alaska sekarang dengan Siberia timur pada berbagai masa di zaman es Pleistosin.
  • Beringia, most lądowy Beringa – istniejący w okresie zlodowaceń pas lądu łączący, przy obniżonym o 60-120 m poziomie wód Oceanu Spokojnego, dzisiejszą Syberię w Azji z Alaską w Ameryce Północnej. Osiągał do 1600 km szerokości. Z wynurzeniem Beringii ponad poziom oceanu w okresie ostatniego zlodowacenia (36-10 tys. lat) wiązana jest teoria prehistorycznej wędrówki ludzi z Azji do Ameryki, która była możliwa ok. 12 tys. lat temu. Odkrycia archeologiczne dowodzą, że takie wędrówki miały miejsce.
rdfs:label
  • Béringie
  • Bering-földhíd
  • Beringia
  • Beringia
  • Beringia
  • Beringia
  • Beringia
  • Beringia
  • Beringie
  • Beringlandbrug
  • Beríngia
  • Beríngia
  • Puente de Beringia
  • Берингия
  • ベーリング地峡
  • 베링 육교
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of