L‘augure (du latin augur, is, nom animé) est, dans la religion romaine, un prêtre chargé d'interpréter les phénomènes naturels considérés comme des présages. Les augures étaient les interprètes des volontés de Jupiter, maître des signes ; il était hors de question de partir à la guerre, de choisir l'emplacement d'un temple, de désigner un homme pour une fonction politique, sans consulter les augures. Par exemple, en 63 av.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • L‘augure (du latin augur, is, nom animé) est, dans la religion romaine, un prêtre chargé d'interpréter les phénomènes naturels considérés comme des présages. Les augures étaient les interprètes des volontés de Jupiter, maître des signes ; il était hors de question de partir à la guerre, de choisir l'emplacement d'un temple, de désigner un homme pour une fonction politique, sans consulter les augures. Par exemple, en 63 av. J.-C., Marcus Calpurnius Bibulus tenta de s'opposer à l'une des actions de Jules César en affirmant que les augures étaient défavorables.Un « augure » (du latin augurium, nom de même racine qu'augur, is, mais cette fois inanimé) désigne également la pratique divinatoire (augurium au sens abstrait) exercée par ces prêtres, et le message (de bon augure ou de mauvais augure) envoyé par les dieux (augurium au sens concret) qui doit être élucidé afin de déterminer une conduite à tenir pour satisfaire la volonté des dieux. L'augure, divination qui consistait primitivement dans l'observation du chant et du vol des oiseaux (l'ornithomancie), de la manière dont ils mangeaient ainsi que l'interprétation des phénomènes célestes, tels que la foudre (la brontoscopie), et des prodiges, leur venait de l'Etrusca disciplina, l'ensemble des pratiques divinatoires étrusques.
  • The augur was a priest and official in the classical world, especially ancient Rome and Etruria. His main role was the practice of augury, interpreting the will of the gods by studying the flight of birds: whether they are flying in groups or alone, what noises they make as they fly, direction of flight and what kind of birds they are. This was known as "taking the auspices." The ceremony and function of the augur was central to any major undertaking in Roman society—public or private—including matters of war, commerce, and religion. The Roman historian Livy stresses the importance of the augurs: "Who does not know that this city was founded only after taking the auspices, that everything in war and in peace, at home and abroad, was done only after taking the auspices?"
  • Ein Augur war ein römischer Beamter, der zu ergründen hatte, ob ein vom Staat oder von einem pater familias (Familienoberhaupt) geplantes Unternehmen den Göttern genehm sei. Er verkündete den Götterwillen, den er beim augurium aus dem Flug und dem Geschrei der Vögel und anderer Tiere las (Auspizien, von lateinisch auspicium „Vogelschau“).
  • Авгу́ры (лат. augures) — члены почётной римской жреческой коллегии, выполнявшие официальные государственные гадания (главным образом ауспиции) для предсказания исхода тех или иных мероприятий по ряду природных признаков и поведению животных. Понятие augurium обозначало мероприятие гадания. Отличительной одеждой авгуров была трабея, а инсигниями — жезл (lituus) и специальный сосуд (capis) при жертвоприношениях. Совокупность знаний и полномочий авгуров называлась ius augur(i)um и документировалась в соответствующих книгах (libri augurales). Изображение литууса и каписа можно увидеть на денарии Кв. Цецилия Метелла Пия, отчеканненом в 81 году до н. э.Авгуры появились уже при Ромуле. Ливий утверждает, что при Нуме Помпилии была учреждена государственная должность авгура, почетная и пожизненная.По закону Огульния 300 до н. э. их число было увеличено до 9 добавлением 5 плебеев. Сулла увеличил их до 15, Цезарь добавил шестнадцатого члена. Члены коллегии авгуров были самоизбирающимися (cooptati), с 154 г. до н. э., по предложению народного трибуна Гнея Домиция Агенобарба, выбор из числа намеченных коллегией на эту должность трех кандидатов был представлен римскому народу; в 103 до н. э. этот закон был отменён Суллой, но вновь восстановлен в 63 до н. э., a первоначально назначались царём. В 44 до н. э. Марк Антоний вновь отменил закон, но Авл Гирций и Гай Вибий Панса вновь придали ему силу. Однако после этого авгуры стали назначаться императором. Должность авгура была пожизненной, кандидатуру выдвигали 2 старших члена коллегии. Самый старший член коллегии назывался магистром (magister collegii). По случаю избрания организовывался специальный банкет.Для наблюдения примет авгуры должны были очертить templum (tescum), то есть узкое пространство, с которого должны были производиться наблюдения, и другое, более обширное, на протяжении которого надо было наблюдать приметы. Один из авгуров своим жезлом мысленно проводил две линии (одну по направлению с севера на юг — cardo, — и другую, перерезывающую первую с востока на запад — decumanus) через все поле наблюдения и затем соединял их концы четырьмя прямыми в виде прямоугольника. На этом месте, но обязательно в городской черте Рима (обычно на Капитолии, где было соответствующее место, auguraculum, а во время сбора центуриатных комиций — на Марсовом поле), разбивалась палатка (templum minus).Авгуры решали и другие проблемы, связанные с выборами должностных лиц. Так, когда в 426 до н. э. встал вопрос, может ли без ущерба для религии военный трибун с консульской властью назначить диктатора, обратились в частности к авгурам, развеявшим сомнения. В 175 до н. э. авгуры ответили на вопрос, была ли допущена погрешность при жеребьёвке консулами театров военных действий. Решение авгуров могло даже помешать отправлению римского войска в поход (в 168 до н. э. консул был вынужден следовать в Галлию только с латинскими союзниками, оставив легионы в городе, поскольку, по мнению авгуров, он по ошибке [vitio] назначил день для сбора).
  • Авгур (на латински: augur) е древноримски жрец; птицегадател, предсказващ главно по полета и виковете на птиците (на латински: auspicium), както и по някои небесни явления (облаци, мълнии, гръмотевици и др.) дали държавни начинания ще се одобрят от боговете. В началото в Древен Рим е имало 3, после 9 авгури, след управлението на Сула - 15, а след Юлий Цезар - 16. Първоначалната им длъжност е била да молят боговете за добра реколта и благо на империята (на латински: inaugurare). Носели са като знак закривен жезъл (lituus). Въвеждането в длъжност на авгур се наричало auguratio или inauguratio (виж инаугурация).Думата авгур се употребява като синоним на гадател или човек, знаещ бъдещето. Такъв преносен смисъл има и изразът „авгурска усмивка“.
  • Een augur (meervoud auguren, augurs of augures) of vogelwichelaar was een priester in het oude Rome. Zijn taak was het waarnemen van de auspicia ("auspiciën"): het bepalen van de wil der goden aan de hand van de vlucht van de vogels. Het Nederlandse woord voor auspiciën is vogelschouw (avis vogel, spicere zien).
  • Áugures ou arúspices eram sacerdotes da Roma Antiga que usavam os hábitos dos animais para tirar presságios, exemplos disso são o seu voo, o seu canto e suas próprias entranhas, e o apetite dos frangos sagrados. Formaram um colégio venerado em Roma, nada de importante se fazia sem consultar os mesmos. Sob o pretexto que os auspícios não eram favoráveis, um áugure poderia impedir até uma execução publica. Não tardou, porém que estas predições supersticiosas caíssem em descrédito.
  • Un augur era un sacerdote de la Antigua Roma que practicaba oficialmente la adivinación.Los augures existían desde la fundación de Roma, ejerciendo una práctica tomada de griegos y etruscos. Su corporación constituía uno de los cuatro prestigiosos colegios sacerdotales de la Antigua Roma. Era un cargo oficial, aunque también había augures particulares. Sólo los magistrados podían consultar a los augures oficiales, en recintos especiales. El cargo oficial era vitalicio, compatible con magistraturas o con otros cargos sacerdotales. Disponían para su labor de dos tipos de libros: rituales y de comentarios. Los primeros contenían fórmulas fijas; los segundos recogían resúmenes de las actuaciones. Había dos clases de augures: los que impetraban a los dioses la manifestación de su voluntad, mediante fórmulas rituales. los que descifraban los signos de la voluntad de los dioses, manifestada sin previa solicitud. Estos fueron los más importantes, hasta el punto de que con solo declarar que los auspicios eran desfavorables, podían anular asambleas, elecciones o cualquier resolución de los magistrados.En principio el cargo estaba reservado a los patricios, pero, a partir de la Lex Ogulnia, quedó accesible a los plebeyos. En tiempos de la monarquía eran elegidos por el rey. Con la República, al principio eran elegidos por cooptación en el Colegio, pero luego fueron elegidos por el pueblo, con la excepción del período de la dictadura de Sila, en que se volvió al sistema anterior. Finalmente, en el Imperio fueron nombrados por el emperador. El cargo quedó suprimido por el emperador Teodosio.
  • Augur (łac.) – rzymski kapłan, którego obowiązki polegały na wróżeniu z lotu ptaków, wnętrzności zwierząt ofiarnych i gwiazd.
  • L'àugure (dal latino augur, all'accusativo augurem) era un sacerdote dell'antica Roma che aveva il compito di interpretare la volontà degli dèi osservando il volo degli uccelli, a partire dalla loro tipologia, dalla direzione del loro volo, dal fatto che volassero da soli o in gruppo e dal tipo di versi che emettevano.Questa figura era tuttavia già nota alla cultura etrusca, come dimostra la Tomba degli auguri a Tarquinia, e a quella greca. Tito Livio riferisce che era ben noto a tutti che a Roma nessuna decisione in guerra e in pace veniva presa senza avere prima consultato gli àuguri.
  • アウグル(ラテン語:Augur)は、古代エトルリアや古代ローマで設置された公職の一つである。日本語では「鳥卜官」、「卜鳥官」や「鳥占官」などと訳される。
  • Un àugur era un sacerdot especial romà encarregar d'interpretar el vol o les vísceres de les aus abans de cada actuació pública. La paraula derivava d'un antic mot llatí perdut "augo", que vol dir "que diu". A Roma aquests endevins feien els auguris que interpretaven el vol de les aus i d'altres signes considerats com a signes enviats pels déus, cosa que els permetia endarrerir certs actes si declaraven que els auspicis no eren favorables, i fins i tot podien aconseguir l'anul·lació de votacions, la qual cosa els feia molt influents. Segons la llegenda, Ròmul va establir el col·legi romà d'àugurs. Un àugur posseïa els coneixements necessaris per interpretar els auspicis i fer l'auguri. El col·legi original el van formar tres patricis, un dels quals era el rei de Roma, i ja durant la monarquia el nombre es va doblar. Amb la república es va mantenir dos segles estable, però vers el 300 aC va ser elevat a nou (4 patricis i 5 plebeus). Sul·la els va augmentar a 15 i Juli Cèsar a 16, nombre que va romandre sense canvis durant l'imperi. Van existir fins al final del segle IV.Per ser àugur calia ser una persona notable i de mèrit. L'exercici era vitalici i les vacants es cobrien per cooptació. A partir del 104 aC el càrrec fou electiu pels comicis tribunats, però entre persones prèviament designades, i el més vell dels àugurs era el president. La seva insígnia era la tràbea, una vestimenta especifica amb vora de porpra, i el lituus, un bastó amb el cap en espiral o caragol (els posteriors bastons de bisbe). Els auguris es basaven en la tradició escrita. Els Libri Augurales recollien una sèrie d'indicacions; bàsicament s'estudiava als ocells i els senyals fora del temple i de l'espai en què l'observació es feia. Al final del dia, a la mitjanit, l'augur es col·locava en un lloc amb la màxima vista possible i feia unes cerimònies traçant unes línies paral·leles de nord a sud i d'est a oest que formaven una figura rectangular i acompanyat d'un oració religiosa; a partir d'allí feia les observacions, en un casos per la manera de volar de determinats ocells, d'altres pels seus crits, i d'altres per la seva simple aparició (en aquest cas se suspenia l'auguri fins a un altre dia).Els àugurs eren importants perquè se'ls consultava els afers d'estat, i per celebrar comicis havien de donar el seu informe, i fins i tot podien impedir la construcció d'edificis que els tapessin la vista. Si un acte polític de caràcter públic era posat en qüestió el col·legi podia decidir si era vàlid o no, i en el seu cas es procedia a l'anul·lació. Cap al final de la república havien perdut tota credibilitat, encara que van seguir existint més per costum que per creences.
  • Augur (pl. augures), neboli ptakopravec, byl kněz a úředník ve starověkém Římě. Jeho hlavní úloha byla provádět auspicie, tj. interpretovat vůli bohů pozorováním letu ptáků (zda létají ve skupině či osamoceni, jaké zvuky vydávají při letu, směr letu a jakého druhu jsou). Augur byl římskou společností dotazován na věci veřejné i soukromé, na záležitosti války, obchodu a náboženství. Římský dějepisec Livius k tomu poznamenal (VI. 41): Auspiciis hanc urbem conditam esse, auspiciis bello ac pace domi militiaeque omnia geri, quis est qui ignoret? (Kdo by z nás nevěděl, že toto naše město bylo založeno po zkoumání věštných znamení seslaných samými bohy a že všechno bylo podnikáno pod jejich božskou ochranou ve válce i míru, doma i v cizině?).
  • Augurea Antzinako Erromako apaiz igarlea zen; hegaztien kantua, hegaldiak, jateko era, barrenkiak, eta abar erabiltzen zituen horretarako. Augureek garrantzi handiko taldea osatzen zuten Erroman, besteek ez bezalako eskubideak zituzten, ohore handia, eta ez zen ezer egiten haien iritzia kontuan hartu gabe; Zizeron bera ere augure izan zen. IV. mendearen bukaera aldera ezkutarazi zituen Teodosiok.
  • Az augur az antik római vallás papi tisztsége volt. Fő feladata a madárjóslás volt. A papi testület megalapítása a kora köztársaság korára tehető. Az augurok hivatalos állami testületben, az augurok collegiumában tömörültek. Ők avatták fel a papi személyeket és az állami és vallási épületeket, helyeket. Könyvben gyűjtötték a fontosabb jóslatokat, valamint a szertartások menetét, lefolyását és az elhangzó imákat, hogy az új jósokat segítsék és az államférfiak, arisztokraták számára betekintést nyújtsanak a tevékenységük alapjaiba. Jellegzetes eszközük a görbe, kacskaringós végű bot (lituus) volt, az általuk viselt tóga - toga trabea színe lila, skarlátvörös sávokkal, lila szegéllyel.
  • Augur adalah pendeta pada masa kuno, terutama Romawi kuno dan Etruria. Peran utamanya memimpin upacara tertentu dan menafsirkan kehendak dewa dengan mempelajari penerbangan burung (apakah mereka terbang dalam kelompok/sendirian, suara-suara apa yang mereka buat ketika mereka terbang, arah penerbangan dan jenis burung apa). Upacara dan peran augur sangat penting dalam menentukan langkah yang harus dilakukan dalam bidang perdagangan, perang, keagamaan ataupun permasyarakatan.Di Romawi kuno, augur merupakan bagian dari suatu perkumpulan pendeta. Pada saat pendirian Republik (510 SM), hanya para bangsawan yang boleh menjadi augur namun setelah 300 SM, rakyat biasa juga bisa menjadi augur. Jika terjadi kekosongan posisi augur, anggota senior dalam perkumpulan akan mengajukan calon untuk disetujui atau ditolak oleh anggota lainnya. Awalnya hanya ada tiga orang augur, dalam perkembangan selanjutnya bertambah sampai menjadi lima belas augur.
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 191984 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 9471 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 55 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110681955 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 2004 (xsd:integer)
prop-fr:id
  • JKT
prop-fr:isbn
  • 2 (xsd:integer)
prop-fr:langue
  • la
prop-fr:lienAuteur
  • Cicéron
prop-fr:nom
  • Cicéron
  • Cicéron
prop-fr:préface
  • José Kany-Turpin
prop-fr:titre
  • De divinatione
prop-fr:traducteur
  • José Kany-Turpin
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:éditeur
  • Flammarion
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • L‘augure (du latin augur, is, nom animé) est, dans la religion romaine, un prêtre chargé d'interpréter les phénomènes naturels considérés comme des présages. Les augures étaient les interprètes des volontés de Jupiter, maître des signes ; il était hors de question de partir à la guerre, de choisir l'emplacement d'un temple, de désigner un homme pour une fonction politique, sans consulter les augures. Par exemple, en 63 av.
  • Ein Augur war ein römischer Beamter, der zu ergründen hatte, ob ein vom Staat oder von einem pater familias (Familienoberhaupt) geplantes Unternehmen den Göttern genehm sei. Er verkündete den Götterwillen, den er beim augurium aus dem Flug und dem Geschrei der Vögel und anderer Tiere las (Auspizien, von lateinisch auspicium „Vogelschau“).
  • Een augur (meervoud auguren, augurs of augures) of vogelwichelaar was een priester in het oude Rome. Zijn taak was het waarnemen van de auspicia ("auspiciën"): het bepalen van de wil der goden aan de hand van de vlucht van de vogels. Het Nederlandse woord voor auspiciën is vogelschouw (avis vogel, spicere zien).
  • Áugures ou arúspices eram sacerdotes da Roma Antiga que usavam os hábitos dos animais para tirar presságios, exemplos disso são o seu voo, o seu canto e suas próprias entranhas, e o apetite dos frangos sagrados. Formaram um colégio venerado em Roma, nada de importante se fazia sem consultar os mesmos. Sob o pretexto que os auspícios não eram favoráveis, um áugure poderia impedir até uma execução publica. Não tardou, porém que estas predições supersticiosas caíssem em descrédito.
  • Augur (łac.) – rzymski kapłan, którego obowiązki polegały na wróżeniu z lotu ptaków, wnętrzności zwierząt ofiarnych i gwiazd.
  • アウグル(ラテン語:Augur)は、古代エトルリアや古代ローマで設置された公職の一つである。日本語では「鳥卜官」、「卜鳥官」や「鳥占官」などと訳される。
  • Augurea Antzinako Erromako apaiz igarlea zen; hegaztien kantua, hegaldiak, jateko era, barrenkiak, eta abar erabiltzen zituen horretarako. Augureek garrantzi handiko taldea osatzen zuten Erroman, besteek ez bezalako eskubideak zituzten, ohore handia, eta ez zen ezer egiten haien iritzia kontuan hartu gabe; Zizeron bera ere augure izan zen. IV. mendearen bukaera aldera ezkutarazi zituen Teodosiok.
  • Augur (pl. augures), neboli ptakopravec, byl kněz a úředník ve starověkém Římě. Jeho hlavní úloha byla provádět auspicie, tj. interpretovat vůli bohů pozorováním letu ptáků (zda létají ve skupině či osamoceni, jaké zvuky vydávají při letu, směr letu a jakého druhu jsou). Augur byl římskou společností dotazován na věci veřejné i soukromé, na záležitosti války, obchodu a náboženství. Římský dějepisec Livius k tomu poznamenal (VI.
  • Авгу́ры (лат. augures) — члены почётной римской жреческой коллегии, выполнявшие официальные государственные гадания (главным образом ауспиции) для предсказания исхода тех или иных мероприятий по ряду природных признаков и поведению животных. Понятие augurium обозначало мероприятие гадания. Отличительной одеждой авгуров была трабея, а инсигниями — жезл (lituus) и специальный сосуд (capis) при жертвоприношениях.
  • The augur was a priest and official in the classical world, especially ancient Rome and Etruria. His main role was the practice of augury, interpreting the will of the gods by studying the flight of birds: whether they are flying in groups or alone, what noises they make as they fly, direction of flight and what kind of birds they are.
  • Az augur az antik római vallás papi tisztsége volt. Fő feladata a madárjóslás volt. A papi testület megalapítása a kora köztársaság korára tehető. Az augurok hivatalos állami testületben, az augurok collegiumában tömörültek. Ők avatták fel a papi személyeket és az állami és vallási épületeket, helyeket.
  • Un àugur era un sacerdot especial romà encarregar d'interpretar el vol o les vísceres de les aus abans de cada actuació pública. La paraula derivava d'un antic mot llatí perdut "augo", que vol dir "que diu".
  • Un augur era un sacerdote de la Antigua Roma que practicaba oficialmente la adivinación.Los augures existían desde la fundación de Roma, ejerciendo una práctica tomada de griegos y etruscos. Su corporación constituía uno de los cuatro prestigiosos colegios sacerdotales de la Antigua Roma. Era un cargo oficial, aunque también había augures particulares. Sólo los magistrados podían consultar a los augures oficiales, en recintos especiales.
  • L'àugure (dal latino augur, all'accusativo augurem) era un sacerdote dell'antica Roma che aveva il compito di interpretare la volontà degli dèi osservando il volo degli uccelli, a partire dalla loro tipologia, dalla direzione del loro volo, dal fatto che volassero da soli o in gruppo e dal tipo di versi che emettevano.Questa figura era tuttavia già nota alla cultura etrusca, come dimostra la Tomba degli auguri a Tarquinia, e a quella greca.
  • Авгур (на латински: augur) е древноримски жрец; птицегадател, предсказващ главно по полета и виковете на птиците (на латински: auspicium), както и по някои небесни явления (облаци, мълнии, гръмотевици и др.) дали държавни начинания ще се одобрят от боговете. В началото в Древен Рим е имало 3, после 9 авгури, след управлението на Сула - 15, а след Юлий Цезар - 16. Първоначалната им длъжност е била да молят боговете за добра реколта и благо на империята (на латински: inaugurare).
  • Augur adalah pendeta pada masa kuno, terutama Romawi kuno dan Etruria. Peran utamanya memimpin upacara tertentu dan menafsirkan kehendak dewa dengan mempelajari penerbangan burung (apakah mereka terbang dalam kelompok/sendirian, suara-suara apa yang mereka buat ketika mereka terbang, arah penerbangan dan jenis burung apa).
rdfs:label
  • Augure
  • Augur
  • Augur
  • Augur
  • Augur
  • Augur
  • Augur
  • Augur
  • Augur (ambt)
  • Augure
  • Augure
  • Àugur
  • Áugure
  • Авгур
  • Авгуры
  • アウグル
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:otherFunction of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is skos:subject of
is foaf:primaryTopic of