Attale Ier Sôter (du grec, « sauveur »), né en 269 av. J.-C. et décédé en 197 av. J.-C. fut souverain de la polis de Pergame de 241 av. J.-C. à sa mort. Cousin germain et fils adoptif d’Eumène Ier, à qui il succéde. Il mena une politique beaucoup plus vigoureuse que son prédécesseur et fut le premier de la dynastie des Attalides à prendre le titre de roi (basileus).

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Attale Ier Sôter (du grec, « sauveur »), né en 269 av. J.-C. et décédé en 197 av. J.-C. fut souverain de la polis de Pergame de 241 av. J.-C. à sa mort. Cousin germain et fils adoptif d’Eumène Ier, à qui il succéde. Il mena une politique beaucoup plus vigoureuse que son prédécesseur et fut le premier de la dynastie des Attalides à prendre le titre de roi (basileus). Père d'Eumène II, il partagea ses prérogatives royales avec ce dernier.Attale a remporté une importante victoire sur les Galates, tribu nouvellement arrivée de Thrace qui avait mené pendant plus d'une génération un pillage incessant dans toutes les régions d'Asie mineure, sans que quiconque ne puisse leur opposer de sérieuse résistance. Cette victoire, immortalisée par un monument triomphal pergamenien, célèbre pour son Galate mourant lui valut l'épiclèse de « Sôter » et le titre de « roi».Général courageux et valeureux, allié indéfectible de la République romaine, il a joué un rôle significatif dans la première et la deuxième Guerres de Macédoine. Il a conduit de nombreuses opérations navales, harcelant les positions macédoniennes sur tout le rivage égéen, remportant honneurs et butins, accroissant le territoire de son royaume par la prise d'Égine pendant la première guerre, et d'Andros dans un second temps, et ce, en échappant de peu aux mains de Philippe V.Il est décédé en -197, peu de temps avant le terme du second conflit, âgé de 72 ans, apparemment d'un accident vasculaire cérébral. Il goûta une vie domestique heureuse, entouré de son épouse et de ses quatre fils. L'un d'eux, Eumène II, partagea les prérogatives royales du vivant de son père et lui succéda.
  • I. Attalosz Szótér (görögül: "megmentő"; Kr. e. 269 – Kr. e. 197)Pergamon görög polisz (ma Törökország) uralkodója Kr. e. 241-től haláláig.I. Eumenész – akit követett a trónon – másodunokatestvére és fogadott fia és az Attalida-dinasztia első királya volt.Attalosz fontos csatát nyert a galaták fölött, akik egy újonnan érkezett kelta néptörzs voltak Thrákiából és több mint egy generáción keresztül fosztogattak és hadisarcot szedtek Kis-Ázsiában minden korlátozás nélkül.Ez a győzelem, amit Pergamonban ünnepeltek, felszabadította a területet a gall rémuralom alól és emiatt kapta a szótér nevet valamint a királyi címet.Bátor és rátermett hadvezér volt, hű Rómához és fontos szerepet játszott az első és második makedóniai háborúkban, amit V. Philipposz ellen vívtak.Számos tengeri csatát is vezetett a makedónok ellen az Égei-tengeren, melynek során Pergamon elfoglalta a Aigina szigetét (az első háborúban) és Androszt (a másodikban) és kétszer is megmenekült Philipposz fogsága elől.Kr. e. 197-ben halt meg, röviddel a második háború befejezése előtt 72 évesen, valószínűleg gutaütésben, amit néhány hónappal korábban kapott, amikor a boiótiai háborús tanácsülésen vett részt. Mesésen boldog családi élete volt feleségével és négy fiával. Fia, II. Eumenész követte a trónon.
  • Attalo I Sotere (greco: Ἄτταλος Σωτήρ, Àttalos Sotér, "Attalo Salvatore"; 269 a.C. – Pergamo, 197 a.C.) fu sovrano di Pergamo, una polis greca dell'Asia Minore, nella moderna Turchia, dal 241 a.C. alla morte, prima come signore della città e poi come re.Attalo ottenne un'importante vittoria sui Galati, una popolazione celtica appena giunta in Asia Minore che aveva saccheggiato e imposto tributi nella regione senza trovare opposizione. Questa vittoria, che venne celebrata con un monumento trionfale eretto a Pergamo, decorato tra le altre con la statua del Galata morente, si tradusse nella liberazione dal terrore gallico e guadagnò ad Attalo il nome di Soter ("Salvatore") e il titolo di re.Generale coraggioso e capace, fu un alleato leale della Repubblica romana, al fianco della quale combatté nella prima e seconda guerra macedonica contro Filippo V. Condusse numerose operazioni navali, ostacolando gli interessi macedoni in tutto il mar Egeo, ottenendo onori, accumulando spoglie e guadagnando al Regno di Pergamo l'isola greca di Egina, durante la prima guerra, e Andros, durante la seconda; sfuggì per poco alla cattura da parte di Filippo per ben due volte.Morì nel 197 a.C., poco prima della fine della seconda guerra, all'età di 72 anni, dopo essere stato colpito da un attacco al cuore alcuni mesi prima, mentre parlava durante un consiglio di guerra beotico. La sua vita privata fu famosa per essere stata felice: ebbe una moglie e quattro figli, uno dei quali, Eumene II, gli succedette come re.
  • Pergamon Krallığı'nın üçüncü yöneticisidir. I. Eumenes'den sonra MÖ 241-197 yılları arasında hükümdarlık yapmıştır.Attalos Hanedanı'nı kuran Filetairos'un küçük kardeşi Attalos'un torunudur. Babasının adı da Attalos'dur. Annesi Antakyalı prenses Antiochis'tir. Kyzikoslu Apollonis ile evlenmiş ve Eumenes, Attalos, Filetairos, Atheneaos adlı bilinen dört oğlu olmuştur.Orta Anadolu'ya yerleşen ve tüm Anadolu'yu haraca kesen Galatlar'a karşı savaşmış ve büyük bir zafer kazanmıştır. Bu nedenle kendine "soter", "kurtarıcı" ünvanı verilmiştir. Küçük bir kent devletçiği olan Pergamon'un sınırlarını genişletmiş ve"Kral" (basileos) ünvanını almıştır.
  • Attalus I (Greek: Ἄτταλος), surnamed Soter (Greek: Σωτὴρ, "Savior"; 269–197 BC) ruled Pergamon, an Ionian Greek polis (what is now Bergama, Turkey), first as dynast, later as king, from 241 BC to 197 BC. He was the second cousin and the adoptive son of Eumenes I, whom he succeeded, and was the first of the Attalid dynasty to assume the title of king in 238 BC. He was the son of Attalus and his wife Antiochis.Attalus won an important victory over the Galatians, newly arrived Celtic tribes from Thrace, who had been, for more than a generation, plundering and exacting tribute throughout most of Asia Minor without any serious check. This victory, celebrated by the triumphal monument at Pergamon (famous for its Dying Gaul) and the liberation from the Gallic "terror" which it represented, earned for Attalus the name of "Soter", and the title of "king". A courageous and capable general and loyal ally of Rome, he played a significant role in the first and second Macedonian Wars, waged against Philip V of Macedon. He conducted numerous naval operations, harassing Macedonian interests throughout the Aegean, winning honors, collecting spoils, and gaining for Pergamon possession of the Greek islands of Aegina during the first war, and Andros during the second, twice narrowly escaping capture at the hands of Philip.Attalus was a protector of the Greek cities of Anatolia and viewed himself as the champion of Greeks against barbarians. During his reign he established Pergamon as a considerable power in the Greek East. He died in 197 BC, shortly before the end of the second war, at the age of 72, having suffered an apparent stroke while addressing a Boeotian war council some months before. He enjoyed a famously happy domestic life, shared with his wife and four sons. He was succeeded as king by his son Eumenes II.
  • Атал I Сотер (на старогръцки: Ἄτταλος Σωτὴρ; * 269 пр.н.е. – † 197 пр.н.е.) e цар на Пергам от династията на Аталидите, управлявал Пергамското царство от 241 до 197 пр.н.е. Атал е втори братовчед и осиновен син на Евмен I, когото наследява и е първият представител от династията Аталиди, който получава титлата „цар“ през 238 пр.н.е. Той е син на Атал и съпругата му Антиохида.Атал печели важна победа срещу галатите — келтски племена дошли от Тракия, които от много години безнаказано нападат и грабят големи части от територията в Мала Азия. Тази победа е ознаменувана с издигането на триумфалния монумент „Умиращият гал“, а като признание за избавлението от „галския терор“, Атал получава името „Сотер“ („Спасител“) и титлата „цар“. Атал е способен и решителен генерал. Като лоялен съюзник на Рим, играе важна роля в първата и втората Македонски войни водени срещу Филип V Македонски. Той провежда многобройни военноморски операции срещу македоните в Бяло море, като печели почести и богата плячка. Също така, остров Егина пада под управлението на Пергам през Първата македонска война и остров Андрос през втората.Атал защитава гръцките градове в Мала Азия и гледа на себе си като гръцки шампион срещу варварите. По време на царуването му Пергам се превръща в значителна сила в гръцките източни владения. Той умира през 197 пр.н.е., малко преди края на Втората македонска война, на 72 годишна възраст. Атал I е женен за Аполонида и има четири сина — Евмен II, Атал II, Филетер и Атиней. След смъртта му трона на Пергам е наследен от Евмен II.
  • Attalos I Soter (ur. 269 p.n.e., zm. 197 p.n.e.) – władca Pergamonu z dynastii Attalidów, panujący od 241 p.n.e., z tytułem królewskim (basileus) od około 236 p.n.e., założyciel słynnej w świecie hellenistycznym Biblioteki Pergamońskiej.
  • Àttal I de Pèrgam (grec antic Ἄτταλος Σωτήρ, Áttalos Sōtḗr, llatí: Attălus Soter) fou rei de Pèrgam del 241 aC al 197 aC.Era fill d’Àttal, germa de Fileter i d’Antioquis filla d’Aqueu. Va succeir en el tron el seu cosí Èumenes I. Fou el primer que es va enfrontar als gàlates sobre els quals va obtenir una victòria decisiva després de la qual va assolir el títol de rei. Una escultura representant la victòria fou col·locada a l’Acròpoli d’Atenes.Es va aprofitar dels conflictes familiars entre els selèucides i el 229 aC va derrotar l'Antíoc Híerax, que era aliat dels gàlates i que després de la derrota gàlata, només va conservar el suport egipci, poc significatiu. Després de tres campanyes victorioses d'Àttal, finalment Antíoc va haver de fugir i els seus dominis es van repartir entre pergamides, egipcis, macedonis (Cària), gàlates i capadocis (227 aC). El 226 aC es va apoderar d'extenses regions de Frígia a l'oest del Taure. El 225 aC el nou rei selèucida, Seleuc III Ceraune (o Sòter) va enviar un exèrcit sota el comandament del seu oncle Andròmac, però aquest exèrcit fou derrotat i l'Andròmac fou fet presoner i enviat a Egipte. Sota l'Antíoc III el gran, l'Aqueos (Aqueu) fou enviat contra Pèrgam (222 aC) i va derrotar l'Àttal, deixant reduït el seu regne als límits del 228 aC.El 220 aC va esclatar la guerra entre Rodes i la ciutat de Bizanci i l'Àttal es va posar del costat dels bizantins però no fou de cap ajut apreciable. El 218 aC amb l'ajut de mercenaris gàlates va recuperar algunes ciutats d’Eòlia però en mig de victòries generals l'exèrcit va quedar desbandat quan es va produir un eclipsi que va alarmar els gàlates que no van voler seguir.El 216 aC es va aliar a l'Antíoc III el gran contra Aqueu. El 211 aC es va incorporar a l'aliança de Roma amb la Lliga Etòlia, contra Filip V de Macedònia i la Lliga Aquea. El 209 aC fou nomenat pretor de la Lliga Etòlia juntament amb Pírries i al 208 aC es va reunir amb una petita flota al romà Sulpici. Després d'una victòria a Egina el 207 aC va assaltar Peparethos, va conquerir Oreos, i tot seguit Opos. Es trobava a aquesta ciutat quan de poc que no va caure presoner de Filip V. En assabentar-se que el rei Prúsies I de Bitínia havia envaït el regne va tornar acuitadament.El 205 aC, per una interpretació dels llibres sibil·lins, els romans van enviar una ambaixada a Àsia per emportar-se la Mare Idea (la Gran Mare Frígia dels deus) que era a Pessinos. L'Àttal els va rebre i els va donar la pedra que era el símbol de la deessa. A la pau general del 204 aC, Prúsies i Àttal i van quedar inclosos, el primer com aliat macedoni i el segon com aliat romà.Quan la guerra va esclatar entre Filip V i Rodes, Àttal va prendre partit per l'illa, i es va aliar a Egipte, Quios, Cízic i Bizanci, i com a conseqüència l'any següent (201 aC) va esclatar la guerra oberta. En la batalla naval que es va lliurar en aigües de Quios no hi va haver un vencedor clar, però la flota dels rodis fou derrotada enfront de Milet (es va poder retirar cap al sud i reorganitzar-se); els macedonis van desembarcar a Milet, van assolar el regne de Pèrgam i van avançar cap a la capital, ciutat que no van poder ocupar i finalment els macedonis van anar a passar el hivern a Cària.El 200 aC Àttal, invitat pels atenencs, va anar a Atenes, on se li van tributar honors. Es va crear una nova tribu anomenada Atalis (Attalis) en honor seu. Una ambaixada romana era a la ciutat i es va declarar formalment la guerra a Filip V. El mateix any va intentar aixecar el setge a que els macedonis i els seus aliats sotmetien a Abydos, però sense èxit.En la campanya del 199 aC va actuar en unió dels romans tant en la flota com en l'exèrcit de terra. Les forces combinades van ocupar Oreos a Eubea però va haver de retornar a Àsia on Antíoc III atacava Frígia. Antíoc va haver de renunciar al atac i retirar les tropes sota pressió de Roma. El hivern del 198 aC el va passar a Egina i a la primavera del 197 aC va assistir a una assemblea a Tebes amb la intenció de separar als beocis de l'aliança amb Macedònia. Essent a Tebes va patir una apoplexia i fou portat a Pèrgam on va morir amb 72 anys i després de 44 de regnat.És considerat defensor de les arts i les ciències, i un governant just i fidel aliat. Amic generós i un bon pare i espòs. La seva dona es deia Apol·lònies (o Apol·lonis) i amb ella va tenir quatre fills: Èumenes II que el va succeir (197-159), Àttal II Filadelf (159-139), Fileter i Ateneu.
  • Atalo I.a Soter («Salbatzailea»; antzinako grezieraz: Ἄτταλος) (K. a. 269-K. a. 197), Pergamoko errege bat izan zen. Galatearrak menderatu ondoren, erromatarrekin bat egin zuen Filipo V.a Mazedoniako erregeari aurre egitearren. Pergamoko liburutegi ospetsua sortu zuen.
  • Atalo I (en griego antiguo Ἄτταλος) Sóter (griego: Salvador; 269 a. C. - 197 a. C.), reinó sobre la polis griega de Pérgamo, situada en la actual Turquía, entre los años 241 a. C. y 197 a. C. Era primo segundo (o sobrino-nieto) del rey Eumenes I, que lo adoptó como su heredero. Fue el primer integrante de la Dinastía atálida que asumió el título de rey en 238 a. C. Era hijo de Atalo y su esposa Antióquida, princesa de Siria.Atalo obtuvo una importante victoria sobre los gálatas, una tribu celta que había llegado algunos años antes a Tracia, y que, durante más de una generación, había estado saqueando e imponiendo tributos en gran parte de Asia Menor sin apenas oposición. Para conmemorar esta gran victoria se erigió en Pérgamo un gran monumento, famoso por su escultura central, conocida como El Gálata moribundo, y también porque representaba el fin de la amenaza que suponían los gálatas. Tras la victoria, Atalo adoptó el sobrenombre de Sóter, y el título de rey. Valiente y capaz general, se convirtió en uno de los más fieles aliados de Roma, desempeñando un papel fundamental en la Primera y Segunda Guerra Macedónica contra el rey macedonio, Filipo V. Durante la guerra dirigió numerosas operaciones navales y entorpeció los movimientos de la armada macedonia a lo largo de todo el mar Egeo, ganando con ello grandes honores, saqueando posiciones, y conquistando para su reino la isla griega de Egina, durante la Primera Guerra Macedónica, y la isla de Andros en la Segunda. Su vida corrió peligro durante los dos conflictos ya que estuvo a punto de ser capturado en dos ocasiones por Filipo.Murió en 197 a. C., a la edad de 72 años, mientras presidía en Beocia una cumbre de los líderes etolios poco antes de que finalizara la segunda de las guerras macedónicas. La causa del fallecimiento pudo haber sido un derrame cerebral. Durante su vida disfrutó de una vida doméstica feliz, junto a su esposa y sus cuatro hijos. Le sucedió en el trono su hijo Eumenes II.
  • Attalos I. (Soter „Retter“) (griechisch: ῎Ατταλος; * 269 v. Chr.; † 197 v. Chr.) herrschte über das hellenistische Reich von Pergamon in der heutigen Türkei von 241 v. Chr. - 197 v. Chr. Er war der Neffe 2. Grades des Eumenes I., wurde von diesem adoptiert und folgte ihm auf dem pergamenischen Thron nach. Er war der erste Herrscher der Dynastie der Attaliden, der den Königstitel annahm.Attalos errang einen bedeutenden Sieg über die Galater, eine Gruppe keltischer Stämme, die um 280 v. Chr. aus Thrakien nach Kleinasien eingewandert waren und dort die umliegenden Gebiete plünderten oder Tribut einforderten. Als Folge dieses Sieges nahm Attalos den Titel eines Königs an und erhielt den Ehrennahmen „Soter“ („Retter“). Der Erfolg wurde mit einem Siegesdenkmal in Pergamon gefeiert, zu dem wahrscheinlich die berühmte Statue des Sterbenden Galliers gehörte.Als Verbündeter der Römer spielte Attalos eine bedeutende Rolle im Ersten und Zweiten Makedonischen Krieg gegen Philipp V.. Als fähiger General leitete er zahlreiche militärische Unternehmungen zur See in der gesamten Ägäis.Attalos starb 197 an einem Schlaganfall, den er während einer Rede vor einer Versammlung in Böotien erlitt, im Alter von 72 Jahren und kurz vor Ende des Zweiten Makedonischen Krieges. Er hatte vier Söhne, von denen die beiden ältesten als Eumenes II. und Attalos II. nacheinander Könige von Pergamon wurden.
  • Átalo I Sóter foi rei de Pérgamo entre 241 e 197 a.C.Era primo e filho adotivo de Eumenes I, a quem sucedeu, dando origem à Dinastia Atálida. Seus pais foram Átalo e Antíoque, princesa do império Selêucida. Em seu reinado foram contidas as invasões dos gálatas, que por mais de uma geração vinham amedrontando e saqueando a Ásia Menor. Era um general capaz e corajoso, e um aliado leal da Roma Antiga, tendo desempenhado um papel importante nas Guerras Macedônicas contra Filipe IV da Macedônia, conduzindo diversas operações navais no mar Egeu. Como resultado acumulou fortuna em botins de guerra, e conquistou para Pérgamo a ilha de Egina.Morreu com 72 anos, enquanto estava reunido com o conselho de guerra da Beócia pouco antes do fim da segunda das guerras macedônicas. Teve uma vida familiar feliz com sua esposa e quatro filhos. Foi sucedido por um deles, Eumenes II.
  • Attalus I was koning van Pergamon van 241 tot 197 v.Chr..Hij was de neef van zijn voorganger Eumenes I, en was de eerste vertegenwoordiger van de dynastie der Attaliden die ook officieel de titel koning van Pergamon aannam.Attalus I besloot zijn hoofdstad tot "het Athene van Klein-Azië" te maken.Hij versloeg in 230 v.Chr. definitief de Galaten, die zijn voorganger veel hoofdbrekens hadden bezorgd. Deze overwinning leverde hem niet alleen de bijnaam Soter (d.i. Verlosser) op, ze bezorgde hem ook de feitelijke heerschappij over een groot deel van westelijk Klein-Azië, en stelde hem in de gelegenheid een totaal andere politiek te gaan voeren, gericht op het westen en op Rome. In de Tweede Macedonische Oorlog (200 – 197 v.Chr.) stuurde Attalus I aan op een Romeinse interventie tegen Macedonië. Hij werkte nadien samen met Rome tegen Philippus V, maar overleed kort voor de definitieve overwinning. Door zelf om deze interventie te vragen bracht hij Pergamon geleidelijk onder Romeinse invloed, haalde hij Rome in de Griekse wereld en luidde aldus het feitelijke einde in van de zelfstandige hellenistische diadochenrijken.Attalus I legde de grondslagen van de culturele opgang van Pergamon, door letterkundigen, filosofen en kunstenaars aan te trekken en te steunen. Zijn overwinning op de Galaten liet hij op verschillende manieren vereeuwigen, onder meer door de oprichting van het Zeusaltaar (waarvan de beeldhouwwerken de Galaten symbolisch uitbeelden als giganten die het tegen de goden opnemen) en van het zegemonument van de zogenaamde Stervende Galliër, allebei hoogtepunten van de hellenistische kunst.
  • アッタロス1世(古典ギリシア語: Άτταλος Α΄、ラテン文字転写:Attalos I、紀元前269年 - 紀元前197年)は、アッタロス朝(ペルガモン王国)の第2代国王(在位:紀元前241年 - 紀元前197年)。救済王(ソテル)と称した。
  • Аттал I Сотер (др.-греч. Άτταλος Α' ο Σωτήρ; 269 — 197 до н. э.) — пергамский правитель из династии Атталидов, который унаследовал престол от дяди Эвмена в 241 г. и принял царский титул в 230 г.Сын царевны из рода Селевкидов, Аттал первым из Атталидов заявил права на царский титул. Он отказался выплачивать дань малоазиатским кельтам (галатам) и, разгромив их под стенами Пергама, стал именовать себя царем. Его честолюбие возбудило подозрительность Антиоха Гиеракса, и в ходе завязавшейся войны Аттал вытеснил Селевкидов из Малой Азии в Киликию.В 228—222 гг. Селевкидам удалось вернуть утраченные владения в Анатолии, отчасти по той причине, что Аттал был занят противостоянием с македонским царем Филиппом V. Он выступил на стороне Рима в ходе первой и второй македонских войн, а также вступился за притесняемых Филиппом родосцев, но умер незадолго до окончательного разгрома своего главного врага.
dbpedia-owl:child
dbpedia-owl:dynasty
dbpedia-owl:occupation
dbpedia-owl:parent
dbpedia-owl:spouse
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:thumbnailCaption
  • Portrait idéalisé d'Attale, ensemble monumental deSicyone
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 628188 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 10016 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 70 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110939729 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 1971 (xsd:integer)
  • 2002 (xsd:integer)
  • 2004 (xsd:integer)
prop-fr:charte
  • Monarque
prop-fr:conjoint
  • Apollonis
prop-fr:dateDeDécès
  • -197 (xsd:integer)
prop-fr:dateDeNaissance
  • -269 (xsd:integer)
prop-fr:dynastie
prop-fr:enfants
prop-fr:fonction
  • Roi de Pergame
prop-fr:isbn
  • 801406153 (xsd:integer)
  • 9782130426196 (xsd:double)
  • 9782200268329 (xsd:double)
  • 9782749501734 (xsd:double)
prop-fr:jusqu'auFonction
  • -197 (xsd:integer)
prop-fr:langue
  • en
prop-fr:lieu
  • Paris
  • Rosny-sous-Bois
  • Ithaca
prop-fr:légende
  • Portrait idéalisé d'Attale , ensemble monumental de Sicyone
prop-fr:mère
prop-fr:nom
  • Hansen
  • Préaux
  • Sartre
  • Attale I Sôter
  • Davesne
  • Miroux
prop-fr:origyear
  • 1978 (xsd:integer)
prop-fr:prédécesseur
prop-fr:prénom
  • Maurice
  • Alain
  • Claire
  • Esther
  • Georges
prop-fr:père
  • Attale
prop-fr:successeur
prop-fr:titre
  • The Attalids of Pergamon
  • L'Anatolie, la Syrie, l'Égypte : de la mort d'Alexandre au règlement par Rome des affaires d'Orient, 323-55 av. J. C
  • L'Anatolie hellénistique : de l'Égée au Caucase, 334-31 av. J.-C
  • Le monde hellénistique, tome 1 : La Grèce et l'Orient de la mort d'Alexandre à la conquête romaine
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:àPartirDuFonction
  • -241 (xsd:integer)
prop-fr:éditeur
  • Presses universitaires de France
  • A. Colin
  • Bréal
  • Cornell University Press
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Attale Ier Sôter (du grec, « sauveur »), né en 269 av. J.-C. et décédé en 197 av. J.-C. fut souverain de la polis de Pergame de 241 av. J.-C. à sa mort. Cousin germain et fils adoptif d’Eumène Ier, à qui il succéde. Il mena une politique beaucoup plus vigoureuse que son prédécesseur et fut le premier de la dynastie des Attalides à prendre le titre de roi (basileus).
  • Attalos I Soter (ur. 269 p.n.e., zm. 197 p.n.e.) – władca Pergamonu z dynastii Attalidów, panujący od 241 p.n.e., z tytułem królewskim (basileus) od około 236 p.n.e., założyciel słynnej w świecie hellenistycznym Biblioteki Pergamońskiej.
  • Atalo I.a Soter («Salbatzailea»; antzinako grezieraz: Ἄτταλος) (K. a. 269-K. a. 197), Pergamoko errege bat izan zen. Galatearrak menderatu ondoren, erromatarrekin bat egin zuen Filipo V.a Mazedoniako erregeari aurre egitearren. Pergamoko liburutegi ospetsua sortu zuen.
  • アッタロス1世(古典ギリシア語: Άτταλος Α΄、ラテン文字転写:Attalos I、紀元前269年 - 紀元前197年)は、アッタロス朝(ペルガモン王国)の第2代国王(在位:紀元前241年 - 紀元前197年)。救済王(ソテル)と称した。
  • Attalus I (Greek: Ἄτταλος), surnamed Soter (Greek: Σωτὴρ, "Savior"; 269–197 BC) ruled Pergamon, an Ionian Greek polis (what is now Bergama, Turkey), first as dynast, later as king, from 241 BC to 197 BC. He was the second cousin and the adoptive son of Eumenes I, whom he succeeded, and was the first of the Attalid dynasty to assume the title of king in 238 BC.
  • Attalo I Sotere (greco: Ἄτταλος Σωτήρ, Àttalos Sotér, "Attalo Salvatore"; 269 a.C. – Pergamo, 197 a.C.) fu sovrano di Pergamo, una polis greca dell'Asia Minore, nella moderna Turchia, dal 241 a.C. alla morte, prima come signore della città e poi come re.Attalo ottenne un'importante vittoria sui Galati, una popolazione celtica appena giunta in Asia Minore che aveva saccheggiato e imposto tributi nella regione senza trovare opposizione.
  • Àttal I de Pèrgam (grec antic Ἄτταλος Σωτήρ, Áttalos Sōtḗr, llatí: Attălus Soter) fou rei de Pèrgam del 241 aC al 197 aC.Era fill d’Àttal, germa de Fileter i d’Antioquis filla d’Aqueu. Va succeir en el tron el seu cosí Èumenes I. Fou el primer que es va enfrontar als gàlates sobre els quals va obtenir una victòria decisiva després de la qual va assolir el títol de rei.
  • I. Attalosz Szótér (görögül: "megmentő"; Kr. e. 269 – Kr. e. 197)Pergamon görög polisz (ma Törökország) uralkodója Kr. e. 241-től haláláig.I.
  • Atalo I (en griego antiguo Ἄτταλος) Sóter (griego: Salvador; 269 a. C. - 197 a. C.), reinó sobre la polis griega de Pérgamo, situada en la actual Turquía, entre los años 241 a. C. y 197 a. C. Era primo segundo (o sobrino-nieto) del rey Eumenes I, que lo adoptó como su heredero. Fue el primer integrante de la Dinastía atálida que asumió el título de rey en 238 a. C.
  • Аттал I Сотер (др.-греч. Άτταλος Α' ο Σωτήρ; 269 — 197 до н. э.) — пергамский правитель из династии Атталидов, который унаследовал престол от дяди Эвмена в 241 г. и принял царский титул в 230 г.Сын царевны из рода Селевкидов, Аттал первым из Атталидов заявил права на царский титул. Он отказался выплачивать дань малоазиатским кельтам (галатам) и, разгромив их под стенами Пергама, стал именовать себя царем.
  • Attalos I. (Soter „Retter“) (griechisch: ῎Ατταλος; * 269 v. Chr.; † 197 v. Chr.) herrschte über das hellenistische Reich von Pergamon in der heutigen Türkei von 241 v. Chr. - 197 v. Chr. Er war der Neffe 2. Grades des Eumenes I., wurde von diesem adoptiert und folgte ihm auf dem pergamenischen Thron nach. Er war der erste Herrscher der Dynastie der Attaliden, der den Königstitel annahm.Attalos errang einen bedeutenden Sieg über die Galater, eine Gruppe keltischer Stämme, die um 280 v. Chr.
  • Pergamon Krallığı'nın üçüncü yöneticisidir. I. Eumenes'den sonra MÖ 241-197 yılları arasında hükümdarlık yapmıştır.Attalos Hanedanı'nı kuran Filetairos'un küçük kardeşi Attalos'un torunudur. Babasının adı da Attalos'dur. Annesi Antakyalı prenses Antiochis'tir. Kyzikoslu Apollonis ile evlenmiş ve Eumenes, Attalos, Filetairos, Atheneaos adlı bilinen dört oğlu olmuştur.Orta Anadolu'ya yerleşen ve tüm Anadolu'yu haraca kesen Galatlar'a karşı savaşmış ve büyük bir zafer kazanmıştır.
  • Átalo I Sóter foi rei de Pérgamo entre 241 e 197 a.C.Era primo e filho adotivo de Eumenes I, a quem sucedeu, dando origem à Dinastia Atálida. Seus pais foram Átalo e Antíoque, princesa do império Selêucida. Em seu reinado foram contidas as invasões dos gálatas, que por mais de uma geração vinham amedrontando e saqueando a Ásia Menor.
  • Attalus I was koning van Pergamon van 241 tot 197 v.Chr..Hij was de neef van zijn voorganger Eumenes I, en was de eerste vertegenwoordiger van de dynastie der Attaliden die ook officieel de titel koning van Pergamon aannam.Attalus I besloot zijn hoofdstad tot "het Athene van Klein-Azië" te maken.Hij versloeg in 230 v.Chr. definitief de Galaten, die zijn voorganger veel hoofdbrekens hadden bezorgd. Deze overwinning leverde hem niet alleen de bijnaam Soter (d.i.
  • Атал I Сотер (на старогръцки: Ἄτταλος Σωτὴρ; * 269 пр.н.е. – † 197 пр.н.е.) e цар на Пергам от династията на Аталидите, управлявал Пергамското царство от 241 до 197 пр.н.е. Атал е втори братовчед и осиновен син на Евмен I, когото наследява и е първият представител от династията Аталиди, който получава титлата „цар“ през 238 пр.н.е.
rdfs:label
  • Attale Ier
  • Atalo I
  • Atalo I.a
  • Attalo I
  • Attalos I
  • Attalos I.
  • Attalus I
  • Attalus I van Pergamon
  • I. Attalos
  • I. Attalosz pergamoni király
  • Àtal I de Pèrgam
  • Átalo I
  • Атал I
  • Аттал I Сотер
  • アッタロス1世
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Attale ISôter
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:commandant of
is prop-fr:commander of
is foaf:primaryTopic of