L’astronomie babylonienne désigne les théories et les méthodes astronomiques développées dans l’ancienne Mésopotamie, le « pays entre les deux rivières » Tigre et Euphrate (dans l’Irak actuel), et où s'épanouirent les royaumes de Sumer, d’Akkad, de Babylonie et de Chaldée.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • L’astronomie babylonienne désigne les théories et les méthodes astronomiques développées dans l’ancienne Mésopotamie, le « pays entre les deux rivières » Tigre et Euphrate (dans l’Irak actuel), et où s'épanouirent les royaumes de Sumer, d’Akkad, de Babylonie et de Chaldée. L’astronomie babylonienne est à la source des traditions ultérieures de l'astronomie grecque et hellénistique, de l’astronomie indienne classique, de celles des Sassanides, des Byzantins et des Syriens, de l’astronomie médiévale des Musulmans et des Européens. Les sources classiques grecques et latines désignent fréquemment les astronomes de Mésopotamie du nom de Chaldéens : il s’agissait en réalité de prêtres-scribes spécialisés dans l’astrologie et d’autres formes de divination.Entre le VIIIe siècle av. J.-C. et le VIIe siècle av. J.-C., les Chaldéens développent une approche empirique de l’astronomie tout en élaborant une cosmologie, nature idéale de l’univers. Une discipline divinatoire, l’astrologie, liée aux positions des planètes, s'appuie sur une logique interne, contribution décisive à l’astronomie et à la philosophie des sciences : certains chercheurs y voient une première révolution scientifique. Cette démarche nouvelle en astronomie sera adoptée et intégrée par l'astronomie classique et hellénistique.
  • La astronomía babilónica designa las teorías y métodos astronómicos desarrollados en la antigua Mesopotamia, región situada entre los ríos Tigris y Éufrates (en el actual Irak) y donde se desarrollaron algunas de las civilizaciones precursoras de la astronomía occidental. Entre estas civilizaciones se destacan los sumerios, el Imperio acadio, la ciudad de Babilonia y los Caldeos. La astronomía babilónica cimentó las bases de la astronomía de civilizaciones posteriores como la griega, la hindú, la de los sasánidas, la del Imperio bizantino y la de los sirios así como la astronomía medieval musulmana y europea. Los autores clásicos griegos y latinos citan frecuentemente astrónomos de Mesopotamia llamándolos Caldeos, los cuales eran en realidad sacerdotes y escribas especializados en la astrología y otras formas de adivinación.Entre el Siglo VIII a.C. y el Siglo VII a.C., los Caldeos desarrollan un acercamiento empírico a la astronomía elaborando una cosmología que detalla una versión ideal del universo. También desarrollan la astrología, ligada a la posición de los planetas, se basa sobre un razonamiento lógico, contribución decisiva a la astronomía y a la Filosofía de la ciencia. Para algunos pensadores e investigadores esta podría ser la primera revolución científica. Las técnicas y métodos desarrollados por la astronomía babilónica serían retomados en gran medida por la astronomía clásica y helenística.
  • Col termine astronomia babilonese si intendono le teorie e i metodi sviluppati in Mesopotamia (la "terra fra i fiumi" Tigri ed Eufrate, situata nel Sud dell'attuale Iraq), in particolare dai seguenti popoli: Sumeri, Caldei, Accadi e Babilonesi. Le loro avanzate conoscenze astronomiche influenzarono successivamente la cultura scientifica di egizi, indiani e greci. Ed in effetti la astronomia mesopotamica rappresenta la prima fase dell'astronomia occidentale.Legata alla nascita dell'astronomia, ed anzi propedeutica ad essa, è la creazione della più antica forma di scrittura, quella cuneiforme, elaborata dai Sumeri attorno al 3500 - 3000 a.C.Sebbene i Sumeri si limitassero ad osservazioni astronomiche abbastanza semplici, tuttavia esse posero le basi del successivo e sofisticato sistema astronomico babilonese. La teologia astrale, la quale riteneva che alla base dell'universo vi fossero degli dèi coincidenti con i corpi celesti, fu elaborata dai Sumeri e successivamente ripresa ed integrata dagli altri popoli mesopotamici. Lo sviluppo di tale teologia è anch'esso legato allo sviluppo dell'astronomia.Utilizzavano inoltre il sistema di numerazione sessagesimale, che semplicava il difficile compito di registrare sia numeri molto grandi che numeri molto piccoli. La pratica moderna di dividere un cerchio in 360 gradi, di 60 minuti ciascuno, iniziò presso di loro.Durante l'VIII ed il VII secolo a.C., gli astronomi babilonesi svilupparono un sistema empirico di approccio alla materia. Fu questo un importante contributo sia per l'astronomia che per la filosofia della scienza, tanto che molti studiosi si riferiscono a questo nuovo approccio come alla prima rivoluzione scientifica. Questo nuovo sistema venne poi adottato nell'astronomia greca ed ellenistica.Le fonti classiche latine e greche utilizzano il termine "Caldei" per indicare gli astronomi della Mesopotamia, i quali erano in realtà dei sacerdoti-scribi specializzati in astrologia e altre forme divinatorie.
  • According to Asger Aaboe, the origins of Western astronomy can be found in Mesopotamia, and all Western efforts in the exact sciences are descendants in direct line from the work of the late Babylonian astronomers. Our knowledge of Sumerian astronomy is indirect, via the earliest Babylonian star catalogues dating from about 1200 BCE. The fact that many star names appear in Sumerian suggests a continuity reaching into the Early Bronze Age.The history of astronomy in Mesopotamia, and the world, begins with the Sumerians who developed the earliest writing system—known as cuneiform—around 3500–3200 BC. The Sumerians developed a form of astronomy that had an important influence on the sophisticated astronomy of the Babylonians. Astrolatry, which gave planetary gods an important role in Mesopotamian mythology and religion, began with the Sumerians. They also used a sexagesimal (base 60) place-value number system, which simplified the task of recording very great and very small numbers. The modern practice of dividing a circle into 360 degrees, of 60 minutes each hour, began with the Sumerians.During the 8th and 7th centuries BCE, Babylonian astronomers developed a new empirical approach to astronomy. They began studying philosophy dealing with the ideal nature of the universe and began employing an internal logic within their predictive planetary systems. This was an important contribution to astronomy and the philosophy of science, and some scholars have thus referred to this new approach as the first scientific revolution. This new approach to astronomy was adopted and further developed in Greek and Hellenistic astronomy. Classical Greek and Latin sources frequently use the term Chaldeans for the astronomers of Mesopotamia, who were, in reality, priest-scribes specializing in astrology and other forms of divination.Only fragments of Babylonian astronomy have survived, consisting largely of contemporary clay tablets with ephemerides and procedure texts, hence current knowledge of Babylonian planetary theory is in a fragmentary state. Nevertheless, the surviving fragments show that, according to the historian A. Aaboe, Babylonian astronomy was "the first and highly successful attempt at giving a refined mathematical description of astronomical phenomena" and that "all subsequent varieties of scientific astronomy, in the Hellenistic world, in India, in Islam, and in the West—if not indeed all subsequent endeavour in the exact sciences—depend upon Babylonian astronomy in decisive and fundamental ways."
  • L'astronomia de Babilònia és l'origen de l'astronomia occidental (segons Asger Aaboe). El nostre coneixement de l'astronomia de Sumer és indirecte, via els catàlegs d'estrelles de Babilònia els primers dels quals daten de 1200 aC El fet que molts noms d'estrelles apareguin en sumeri suggereix una continuïtat des de l'Edat del Bronze. Els sumeris desenvoluparen una forma d'astronomia que va tenir una influència important en la sofisticada astronomia dels babilonis. L'astrolatria, que donava als déus planetaris un important paper en la mitologia mesopotàmica, comença amb els sumeris. També ells feien servir el sistema sexagesimal (de base 60) que simplificava la tasca de registrar nombres molt grans i molt petits. Durant els segles VIII i VII aC els astrònoms babilònics desenvoluparen un nou enfocament empíric per l'astronomia. Començaren estudiant filosòficament la naturalesa ideal de l'univers i començaren a usar una lògica interna amb el seu sistema predictiu dels sitemes planetaris. Això també va ser una importat contribució a la filosofia de la ciència, i alguns estudiosos es refereixen a això com la primera revolució científica. Aquesta nova aproximació a l'astronomia va ser adoptada i desenvolupada per l'astronomia grega i hel·lenística. Només han sobreviscut fragments de l'astronomia de Babilònia escrits en trossos d'argila amb efemèrides i texts dels procediments. Amb aquests fragments,segons l'historiador A. Aaboe, l'astronomia babilònica va ser el primer intent amb èxit de donar una descripció matemàtica refinada dels fenòmes astronòmics
  • Astronomia babilônica refere-se às teorias e métodos astronômicos que foram desenvolvidas na Mesopotâmia (atual Iraque), particularmente na Babilônia, mas também contendo conceitos anteriores desenvolvidos na Suméria. A astronomia babilônica foi a base de boa parte das tradições astronômicas desenvolvidas nas astronomias grega e indiana.== Referências ==
  • A babiloni csillagászat kezdetben nem tudományos célokat, hanem gyakorlati és vallási célokat szolgált. Feljegyzéseik nagy számban, de töredékesen, ékírással teleírt agyagtáblákon maradtak fenn, melyek nagy része még lefordítatlan. A táblák egy része ma a British Múzeumban található.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 3386109 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 23363 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 199 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109310425 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 1945 (xsd:integer)
  • 1990 (xsd:integer)
prop-fr:auteur
  • Jean-Pierre Verdet
prop-fr:chap
  • L’astronomie babylonienne
prop-fr:collection
  • Points sciences
  • Que-sais-je
prop-fr:isbn
  • 2 (xsd:integer)
prop-fr:lienAuteur
  • Paul Couderc
prop-fr:nom
  • Couderc
prop-fr:pages
  • 384 (xsd:integer)
prop-fr:prénom
  • Paul
prop-fr:publi
  • 6 (xsd:integer)
prop-fr:titre
  • Histoire de l'astronomie
  • Une histoire de l’astronomie
prop-fr:volume
  • 165 (xsd:integer)
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:éditeur
dcterms:subject
rdfs:comment
  • L’astronomie babylonienne désigne les théories et les méthodes astronomiques développées dans l’ancienne Mésopotamie, le « pays entre les deux rivières » Tigre et Euphrate (dans l’Irak actuel), et où s'épanouirent les royaumes de Sumer, d’Akkad, de Babylonie et de Chaldée.
  • Astronomia babilônica refere-se às teorias e métodos astronômicos que foram desenvolvidas na Mesopotâmia (atual Iraque), particularmente na Babilônia, mas também contendo conceitos anteriores desenvolvidos na Suméria. A astronomia babilônica foi a base de boa parte das tradições astronômicas desenvolvidas nas astronomias grega e indiana.== Referências ==
  • A babiloni csillagászat kezdetben nem tudományos célokat, hanem gyakorlati és vallási célokat szolgált. Feljegyzéseik nagy számban, de töredékesen, ékírással teleírt agyagtáblákon maradtak fenn, melyek nagy része még lefordítatlan. A táblák egy része ma a British Múzeumban található.
  • L'astronomia de Babilònia és l'origen de l'astronomia occidental (segons Asger Aaboe). El nostre coneixement de l'astronomia de Sumer és indirecte, via els catàlegs d'estrelles de Babilònia els primers dels quals daten de 1200 aC El fet que molts noms d'estrelles apareguin en sumeri suggereix una continuïtat des de l'Edat del Bronze. Els sumeris desenvoluparen una forma d'astronomia que va tenir una influència important en la sofisticada astronomia dels babilonis.
  • According to Asger Aaboe, the origins of Western astronomy can be found in Mesopotamia, and all Western efforts in the exact sciences are descendants in direct line from the work of the late Babylonian astronomers. Our knowledge of Sumerian astronomy is indirect, via the earliest Babylonian star catalogues dating from about 1200 BCE.
  • La astronomía babilónica designa las teorías y métodos astronómicos desarrollados en la antigua Mesopotamia, región situada entre los ríos Tigris y Éufrates (en el actual Irak) y donde se desarrollaron algunas de las civilizaciones precursoras de la astronomía occidental. Entre estas civilizaciones se destacan los sumerios, el Imperio acadio, la ciudad de Babilonia y los Caldeos.
  • Col termine astronomia babilonese si intendono le teorie e i metodi sviluppati in Mesopotamia (la "terra fra i fiumi" Tigri ed Eufrate, situata nel Sud dell'attuale Iraq), in particolare dai seguenti popoli: Sumeri, Caldei, Accadi e Babilonesi. Le loro avanzate conoscenze astronomiche influenzarono successivamente la cultura scientifica di egizi, indiani e greci.
rdfs:label
  • Astronomie babylonienne
  • Astronomia babilonese
  • Astronomia babilònica
  • Astronomia babilônica
  • Astronomía babilónica
  • Babiloni csillagászat
  • Babylonian astronomy
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of