Astronomia nova (Astronomie nouvelle, en latin) est un ouvrage d'astronomie écrit par Johannes Kepler (1571-1630) entre février 1600 et juin 1606, et dont l'editio princeps est parue en 1609, à Heidelberg. Il contient les résultats de ses années de travail sur les mouvements de la planète Mars. Son titre complet en est Astronomia nova aitiologetos, seu physica coelestis, tradita commentariis de motibus stellae Martis, ex observationibus G. V. Tychonis Brahe.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Astronomia nova (Astronomie nouvelle, en latin) est un ouvrage d'astronomie écrit par Johannes Kepler (1571-1630) entre février 1600 et juin 1606, et dont l'editio princeps est parue en 1609, à Heidelberg. Il contient les résultats de ses années de travail sur les mouvements de la planète Mars. Son titre complet en est Astronomia nova aitiologetos, seu physica coelestis, tradita commentariis de motibus stellae Martis, ex observationibus G. V. Tychonis Brahe. Kepler, poursuivi pour ses convictions religieuses et ses idées coperniciennes, quitte Graz en 1600. Il se réfugie à Prague, invité par l’astronome danois Tycho Brahe pour y devenir son assistant. Les relations entre les deux personnages sont particulièrement houleuses ; Tycho Brahe ne croyant pas à l’héliocentrisme de Copernic mais soutenant une autre théorie dans laquelle la Terre est au centre mais les autres planètes tournent autour du Soleil.Brahe lui demanda de calculer l’orbite précise de Mars, pour laquelle il avait remarqué une excentricité dans sa trajectoire, considérée comme une anomalie à une époque où l’on pensait encore que les planètes décrivaient des cercles, figure parfaite. Cette tâche était auparavant assignée à son assistant Longomontanus qui passe alors à l’étude des mouvements de la Lune. Pensant accomplir sa tâche en quelques semaines, il ne lui fallut pas moins de six ans pour achever son travail. C’est durant ce travail qu’il découvrit les deux premières de ses trois lois fondamentales : « Les planètes décrivent des trajectoires elliptiques dont le Soleil est un foyer. » « Le mouvement de chaque planète est tel que le segment de droite reliant le soleil et la planète balaie des aires égales pendant des durées égales. »Ces lois furent publiées dans Astronomia Nova en 1609. Dans ce même ouvrage, il est également le premier à émettre l’hypothèse d’une rotation du Soleil sur son axe.
  • Astronomia nova és el títol d'un llibre escrit per Johannes Kepler i publicat el 1609 en què apareixen els resultats de les seves investigacions al llarg més de cinc anys sobre el moviment dels planetes i en particular sobre el moviment aparent de Mart. En aquest llibre es presenten les dues primeres lleis de Kepler del moviment planetari, cosa que va suposar un canvi transcendental en l'astronomia, trencant amb una tradició de 2000 anys (exceptuant la teoria d'Aristarc que deia el mateix).El llibre, de fort contingut matemàtic, es basa en les observacions de l'astrònom danès Tycho Brahe. El seu títol vol dir "Astronomia nova basada en causes, o física celeste", i això indica ja una altra novetat radical de l'obra: per primera vegada sorgeix la idea de combinar física i astronomia a la manera del que anomenem mecànica celeste. De fet, tota la investigació de Kepler va estar guiada per la idea que el Sol és l'origen de forces que mouen els planetes en les seves òrbites, i que augmenten o disminueixen amb la distància Sol-planeta.Està estructurat en cinc parts. A la primera es discuteixen els models planetaris proposats fins aleshores (el model geocèntric ptolemaic, el model heliocèntric copernicà i el model intermedi proposat per Tycho Brahe) i es demostra que són equivalents davant les dades de l'astronomia de posició. En les altres parts elabora diversos models detallats per l'òrbita de Mart, demostrant que no n'hi ha prou amb modificacions de detall dels models tradicionals (basats en deferents i epicicles) per a explicar les observacions de Brahe. Finalment, troba un model plenament satisfactori per a l'òrbita de Mart amb una el·lipse que té al Sol en un dels seus focus (primera llei); ja abans havia establert la segona llei de Kepler: el moviment planetari no és uniforme, però segueix una regularitat estricta, de manera que els planetes escombren àrees iguals en temps iguals.Immediatament, Kepler planteja, per analogia, que els altres planetes s'ajustaran a les dues lleis. Amb aquesta contribució, per primera vegada, l'astronomia copernicana es va situar molt per sobre de tots els sistemes anteriors. Kepler tornaria a explicar tot això, de manera molt detallada, a un epítom. D'altra banda, la tercera llei de Kepler seria presentada en la seva obra Harmonices Mundi el 1619.
  • Az Astronomia Nova (latin cím, magyarul „Új csillagászat”; teljes címén Astronomia Nova ΑΙΤΙΟΛΟΓΗΤΟΣ seu physica coelestis, tradita commentariis de motibus stellae Martis ex observationibus G.V. Tychonis Brahe) Johannes Kepler német csillagász 1609-ben kiadott műve, amelyet Tycho Brahe dán csillagász (többek között a Mars bolygó mozgásáról tett) több évtizedes megfigyeléseit felhasználva írt.Több mint fél évszázaddal Kepler előtt Nikolausz Kopernikusz elevenítette fel azt az arisztarkhoszi elméletet, hogy a Föld és a többi bolygó a Nap körül keringenek. Kepler volt az első, aki ezt a feltételezést szilárd tudományos bizonyítékokkal támasztotta alá. Az Astronomia Nova terjedelmes (több száz oldalas) munka, a mai olvasó számára nehéz olvasmány. Kepler a felfedezése útján vezeti végig lépésről lépésre az olvasót.
  • 《신천문학》(Astronomia nova)은 1609년에 출판된 천문학 책으로, 천문학자 요하네스 케플러가 10년에 걸친 화성의 운동에 대한 조사의 결과를 포함하고 있다. 케플러는 여기서 케플러의 행성운동법칙의 제 1법칙인 “행성은 태양을 한 초점으로 하는 타원궤도를 그리면서 공전한다.”를 밝히게 된다.
  • Astronomia Nova (voluit Astronomia Nova seu Physica coelestis) is het beroemdste werk van Johannes Kepler, en verscheen in 1609. In dit boek gaat Kepler in tegen de meer dan 2000 jaar oude stelling dat de planeten zich in cirkelbanen en met gelijkmatige snelheid langs de hemel bewogen. Kepler bewijst met zijn eerste twee wetten (a) dat die banen ellipsen zijn en (b) dat de planeten langs hun banen van snelheid veranderen.Astronomia Nova is een volledig en gedetailleerd verslag van de wetenschappelijke speurtocht van 5 jaar naar de exacte baan van de planeet Mars. Hij bleek de aardbaan nodig te hebben om de Marsbaan te berekenen en beschreef die toen eerst. Hij gaat er van uit dat de zon bepaalt hoe de banen van de planeten lopen en meent dat de zon over een geweldige magnetische kracht bezit. Het is een eerste stap op weg naar de zwaartekracht wet.
  • Astronomia Nova è un trattato astronomico di Giovanni Keplero pubblicato a Praga nel 1609 in cui espone i risultati dei suoi studi, durati ben 10 anni, sul moto del pianeta Marte e enuncia due delle sue leggi sul moto dei pianeti.Il titolo completo dell'opera è Astronomia Nova ΑΙΤΙΟΛΟΓΗΤΟΣ seu physica coelestis, tradita commentariis de motibus stellae Martis ex observationibus G.V. Tychonis Brahe (Astronomia Nuova, basata sulle cause, ovvero fisica celeste trattata con i commentarii sul moto del pianeta Marte dalle osservazioni di Tycho Brahe). L'opera è dedicata all'imperatore Rodolfo II.Keplero sfruttò i dati del grande astronomo danese Tycho Brahe e grazie anche a questi fu il primo astronomo che dimostrò la validità del sistema copernicano sulla base di cause fisiche e non su modelli geometrici. Tutti gli astronomi che lo avevano preceduto, tra cui anche Tolomeo e lo stesso Niccolò Copernico, avevano creato dei sistemi planetari che si adattassero alle osservazioni, ma che non necessariamente rispecchiavano il vero ordine e l'effettiva disposizione dei pianeti.
  • Astronomia nova je astronomický spis od J. Keplera vydaný roku 1609. Kniha obsahuje výsledky jeho dlouhodobého výzkumu pohybu planety Mars. Její celý název zní v překladu „Nová astronomie, založená na příčinách, aneb Nebeská fyzika, pojednaná prostřednictvím komentářů týkajících se pohybů hvězdy Marsu, na základě pozorování Tycha Brahe“.
  • Astronomia nova es el título de un libro escrito por Johannes Kepler y publicado en 1609 en el que aparecen los resultados de sus investigaciones durante más de cinco años sobre el movimiento de los planetas y en particular sobre el movimiento aparente de Marte. En este libro se presentan las dos primeras leyes de Kepler del movimiento planetario, lo que supuso un cambio trascendental en la astronomía, rompiendo con una tradición de 2000 años.El libro, de fuerte contenido matemático, se basa en las observaciones del astrónomo danés Tycho Brahe. Su título significa "Astronomía nueva basada en causas, o física celeste", y esto indica ya otra novedad radical de la obra: por vez primera surge la idea de combinar física y astronomía al modo de lo que llamamos mecánica celeste. De hecho, toda la investigación de Kepler estuvo guiada por la idea de que el Sol es el origen de fuerzas que mueven a los planetas en sus órbitas, y que aumentan o disminuyen con la distancia Sol-planeta. Está estructurado en cinco partes. En la primera se discuten los modelos planetarios propuestos hasta entonces (el modelo geocéntrico ptolemáico, el modelo heliocéntrico copernicano y el modelo intermedio propuesto por Tycho Brahe) y se demuestra que son equivalentes frente a los datos de la astronomía de posición. En las demás partes elabora varios modelos detallados para la órbita de Marte, demostrando que no basta con modificaciones de detalle de los modelos tradicionales (basados en deferentes y epiciclos) para explicar las observaciones de Brahe. Finalmente, encuentra un modelo plenamente satisfactorio para la órbita de Marte con una elipse que tiene al Sol en uno de sus focos (primera ley); ya antes había establecido la segunda ley de Kepler: el movimiento planetario no es uniforme, pero sigue una regularidad estricta, de modo que los planetas barren áreas iguales en tiempos iguales. Inmediatamente, Kepler plantea por analogía que los demás planetas se ajustarán a las dos leyes. Con esta contribución, por primera vez, la astronomía copernicana se situó muy por encima de todos los sistemas anteriores. Kepler volvería a explicar todo esto, de manera muy detallada, en su Epítome. Por otro lado, la tercera ley de Kepler sería presentada en su obra Harmonices Mundi de 1619.
  • Astronomia Nova é o título de um livro escrito por Johannes Kepler e publicado em 1609, no qual aparecem os resultados das suas investigações de mais de dez anos sobre o movimento dos planetas e em particular sobre o movimento aparente de Marte. Neste livro apresentam-se as duas primeiras leis de Kepler do movimento planetário.O livro, de conteúdo matemático, baseia-se nas observações do astrónomo dinamarquês Tycho Brahe. Está estruturado em cinco partes, nas quais se discutem os modelos planetários propostos até então: o modelo geocêntrico ptolomaico, o modelo heliocêntrico copernicano e o modelo intermédio proposto por Tycho Brahe, e mostra a necessidade de dados precisos sobre o movimento planetário para se poder fazer a distinção entre estes modelos. Também discute como a órbita de Marte só se pode ajustar-se a uma forma elíptica com o Sol em um de seus focos, estabelecendo finalmente a primeira e segunda lei de Kepler. A terceira lei de Kepler seria apresentada na sua obra Harmonices Mundi, em 1619.
  • The Astronomia nova (full title in original Latin: Astronomia Nova ΑΙΤΙΟΛΟΓΗΤΟΣ seu physica coelestis, tradita commentariis de motibus stellae Martis ex observationibus G.V. Tychonis Brahe) is a book, published in 1609, that contains the results of the astronomer Johannes Kepler's ten-year long investigation of the motion of Mars. One of the greatest books on astronomy, the Astronomia nova provided strong arguments for heliocentrism and contributed valuable insight into the movement of the planets, including the first mention of their elliptical path and the change of their movement to the movement of free floating bodies as opposed to objects on rotating spheres. It is recognized as one of the most important works of the Scientific Revolution.
dbpedia-owl:bnfId
  • 14418085r
dbpedia-owl:individualisedGnd
  • 4192171-9
dbpedia-owl:sudocId
  • 069823464
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:viafId
  • 188548939
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 2480679 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 4594 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 27 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 103870699 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 1609 (xsd:integer)
  • 1979 (xsd:integer)
  • 2011 (xsd:integer)
prop-fr:auteur
  • Jean Képler
  • Joannus Keplerus
prop-fr:bnf
  • 14418085 (xsd:integer)
  • 42552710 (xsd:integer)
prop-fr:champLibre
  • en collaboration avec Nicolas Roudet
prop-fr:collection
  • L'âne d'or
prop-fr:consultéLe
  • 2014-05-15 (xsd:date)
prop-fr:doi
  • 10.393100 (xsd:double)
prop-fr:gnd
  • 4192171 (xsd:integer)
prop-fr:isbn
  • 2 (xsd:integer)
  • 978 (xsd:integer)
prop-fr:langue
  • fr
  • la
prop-fr:lieu
prop-fr:nom
  • Mehl
prop-fr:numéroDansCollection
  • 36 (xsd:integer)
prop-fr:pagesTotales
  • 337 (xsd:integer)
  • 360 (xsd:integer)
prop-fr:prénom
  • Édouard
prop-fr:responsabilité
  • éd.
prop-fr:sousTitre
  • Autour de l'Astronomia nova
prop-fr:sudoc
  • 69823464 (xsd:integer)
prop-fr:titre
  • Astronomie nouvelle
  • Kepler. La physique céleste
  • Astronomia nova ..., seu physica coelestis, tradita commentariis de motibus stellae martis
prop-fr:traducteur
  • Jean Peyroux
prop-fr:viaf
  • 188548939 (xsd:integer)
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:éditeur
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Astronomia nova (Astronomie nouvelle, en latin) est un ouvrage d'astronomie écrit par Johannes Kepler (1571-1630) entre février 1600 et juin 1606, et dont l'editio princeps est parue en 1609, à Heidelberg. Il contient les résultats de ses années de travail sur les mouvements de la planète Mars. Son titre complet en est Astronomia nova aitiologetos, seu physica coelestis, tradita commentariis de motibus stellae Martis, ex observationibus G. V. Tychonis Brahe.
  • 《신천문학》(Astronomia nova)은 1609년에 출판된 천문학 책으로, 천문학자 요하네스 케플러가 10년에 걸친 화성의 운동에 대한 조사의 결과를 포함하고 있다. 케플러는 여기서 케플러의 행성운동법칙의 제 1법칙인 “행성은 태양을 한 초점으로 하는 타원궤도를 그리면서 공전한다.”를 밝히게 된다.
  • Astronomia nova je astronomický spis od J. Keplera vydaný roku 1609. Kniha obsahuje výsledky jeho dlouhodobého výzkumu pohybu planety Mars. Její celý název zní v překladu „Nová astronomie, založená na příčinách, aneb Nebeská fyzika, pojednaná prostřednictvím komentářů týkajících se pohybů hvězdy Marsu, na základě pozorování Tycha Brahe“.
  • Astronomia Nova è un trattato astronomico di Giovanni Keplero pubblicato a Praga nel 1609 in cui espone i risultati dei suoi studi, durati ben 10 anni, sul moto del pianeta Marte e enuncia due delle sue leggi sul moto dei pianeti.Il titolo completo dell'opera è Astronomia Nova ΑΙΤΙΟΛΟΓΗΤΟΣ seu physica coelestis, tradita commentariis de motibus stellae Martis ex observationibus G.V.
  • Az Astronomia Nova (latin cím, magyarul „Új csillagászat”; teljes címén Astronomia Nova ΑΙΤΙΟΛΟΓΗΤΟΣ seu physica coelestis, tradita commentariis de motibus stellae Martis ex observationibus G.V.
  • The Astronomia nova (full title in original Latin: Astronomia Nova ΑΙΤΙΟΛΟΓΗΤΟΣ seu physica coelestis, tradita commentariis de motibus stellae Martis ex observationibus G.V. Tychonis Brahe) is a book, published in 1609, that contains the results of the astronomer Johannes Kepler's ten-year long investigation of the motion of Mars.
  • Astronomia Nova é o título de um livro escrito por Johannes Kepler e publicado em 1609, no qual aparecem os resultados das suas investigações de mais de dez anos sobre o movimento dos planetas e em particular sobre o movimento aparente de Marte. Neste livro apresentam-se as duas primeiras leis de Kepler do movimento planetário.O livro, de conteúdo matemático, baseia-se nas observações do astrónomo dinamarquês Tycho Brahe.
  • Astronomia nova és el títol d'un llibre escrit per Johannes Kepler i publicat el 1609 en què apareixen els resultats de les seves investigacions al llarg més de cinc anys sobre el moviment dels planetes i en particular sobre el moviment aparent de Mart.
  • Astronomia nova es el título de un libro escrito por Johannes Kepler y publicado en 1609 en el que aparecen los resultados de sus investigaciones durante más de cinco años sobre el movimiento de los planetas y en particular sobre el movimiento aparente de Marte.
  • Astronomia Nova (voluit Astronomia Nova seu Physica coelestis) is het beroemdste werk van Johannes Kepler, en verscheen in 1609. In dit boek gaat Kepler in tegen de meer dan 2000 jaar oude stelling dat de planeten zich in cirkelbanen en met gelijkmatige snelheid langs de hemel bewogen.
rdfs:label
  • Astronomia nova
  • Astronomia Nova
  • Astronomia Nova
  • Astronomia nova
  • Astronomia nova
  • Astronomia nova
  • Astronomia nova
  • Astronomia nova
  • Astronomia nova
  • 신천문학
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of