Artaxerxès Ier (en persan Artaxšacā اردشیر یکم Ardeshir, en grec ancien Ἀρταξέρξης / Artaxérxês) est grand roi achéménide de -465 à -424. Manéthon l’appelle Artaxerxês et lui compte quarante et un ans de règne (Africanus).

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Artaxerxès Ier (en persan Artaxšacā اردشیر یکم Ardeshir, en grec ancien Ἀρταξέρξης / Artaxérxês) est grand roi achéménide de -465 à -424. Manéthon l’appelle Artaxerxês et lui compte quarante et un ans de règne (Africanus).
  • アルタクセルクセス1世、アルタクセルクセス・ロンギマヌス(古代ペルシア語: 𐎠𐎼𐎫𐎧𐏁𐏂𐎠 - Artaxšaça, 英語: Artaxerxes I)は、アケメネス朝ペルシアの大王(在位紀元前475年。‐紀元前424年)。先代の王クセルクセス1世の子で次代の王クセルクセス2世の父。
  • Артаксе́ркс I (др.-перс. Артахшасса, что означает «Владеющий праведным царством») — персидский царь, правил в 465 — 424 годах до н. э., из династии Ахеменидов. Сын Ксеркса I и Аместриды. Греки называли его Макрохейр — «Долгоруким», из-за того, что правая рука у него была длиннее левой.
  • Artaxerxes I Longímano (Artaxšaça em persa antigo) (? — 424 a.C.) foi um rei da Pérsia. Filho de Xerxes I, e foi sucedido por seu filho Xerxes II. Seu apelido longímano foi dado porque ele tinha a mão direita maior que a mão esquerda.Após o assassinato de Xerxes I em 465 a.C. assumiu o trono persa Artaxerxes I que governaria até 424 a.C..No seu governo um mensageiro ou guerreiro grego foi a Susa e obrigou o imperador a assinar com a Grécia um tratado de paz, no qual a Pérsia libertava as colônias gregas na Anatólia, no litoral do mar Egeu, tais como Troia, Mileto, Halicarnasso, e outras, ficando o Egeu totalmente sob controle grego.
  • Artaxerxes I (en persa Artakhshathra, a la Bíblia apareix com Artakhshasta) conegut com a Longimanus fou rei de reis del Imperi Persa del 465 aC al 424 aC. Era membre de la dinastia Aquemènida. Va succeir al seu pare Xerxes I. El seu sobrenom era degut segons Plutarc a que la seva mà dreta era més llarga que l'esquerra. Assassinat el seu pare pel capità de la guàrdia Artaban d'Hircània, aquest va acusar de la mort al príncep Darios, i Artaxerxes el va matar i va ser proclamat rei. Immediatament es va enfrontar amb son germà Histaspes, sàtrapa de Bactriana, que es va revoltar, però el va derrotar en dues batalles i Bactriana estava en pau el 464 aC. Artaban va voler matar el nou rei però aquest es va anticipar i el va matar. Els fills del capità de la guàrdia Artaban d'Hircània es van revoltar però foren derrotats. Amestris, dona de Artaxerxes, gelosa de sa cunyada (la dona del príncep Masistes) la va fer eliminar. Masistes se'n va anar a Bactriana on es va revoltar però va morir a la primera batalla (464 aC).El 463 aC l'estrateg atenenc Temístocles, que havia guanyat la batalla de Salamina però havia estat desautoritzat pels seus compatriotes i condemnat al ostracisme, va arribar com a refugiat polític i Artaxerxes li va donar asil, i el govern de Magnèsia, Lampsacos i Jònia Miunte que va conservar fins a la seva mort vers el 452 aC. El mateix any 463 aC, a Egipte es van revoltar Inhor, governador del delta (probablement un descendent de l'antiga família reial de Sais), i Armiteu, príncep de Sais, revolta que durarà nou anys. El 460 aC els rebels egipcis van derrotar el sàtrapa Aquèmenes, oncle del rei, a Prapemis (batalla en la que va morir Aquèmenes), i també la flota auxiliar fenícia va ser derrotada, quedant els perses assetjats a Memfis.El 458 aC Artaxerxes va permetre als jueus reconstruir el temple de Jerusalem i va nomenar gran sacerdot dels jueus a Esdres, considerat favorable als perses, i suposat descendent d'Aaró. Les lleis religioses imposades pel nou gran sacerdot no van quallar i li van costar més tard la seva destitució.El 456 aC Megabizos, sàtrapa de Babilònia, va posar fi a la revolta d'Egipte aixecant el setge de Memfis i derrotant a egipcis i al contingent grec que els ajudava a Papsemis; el assetjadors es van convertir en assetjats a l'illa de Propitis; Magabizos i el sàtrapa de Cilícia, Artabazos, van obligar als grecs a fugir cap a Cirene i els egipcis van capitular amb la garantia personal de Megabizos; Inhor (Inaros) fou fet presoner i executat contra la paraula donada per Megabizos (i també ho foren els grecs capturats), i Armiteu es va haver de refugiar als pantans del delta (455 aC). L'any següent (454 aC) una flota atenenca que desconeixia el final de la resistència egípcia, va arribar al delta i fou derrotada a Cap Mendes de Palene; Megabizos, a causa de no haver-se respectat la seva paraula es va revoltar, pero es va arribar a un arrangement i finalment el rei persa el va nomenar a sàtrapa de'Abar Nahara (Síria) que es dividia en quatre hiparquies o petites satrapies: Samària, Idumea, Moabitis i Ammonitis. Vers el 453 aC o poc després Atenes i Esparta van signar un tractat de pau de cinc anys per dedicar-se a la lluita contra Pèrsia. El 450 aC els atenencs van atacar Xipre sota la direcció de Cimó II i van assetjar als perses a Cítion. Una flota atenenca va evacuar a Armiteu del delta però els seus partidaris van continuar la lluita sota la direcció del seu fill Psametic. El 449 aC els atenencs de Cimó van derrotar els perses a la batalla naval de Salamina (Xipre) en una batalla en la que va morir Cimó, seguida d'un altra batalla prop de Salamina, aquesta vegada a terra, amb nova victòria atenenca. Els perses van capitular. El rei de Salamina, Evàgores I, va quedar com únic rei de l'illa. Atenes i Pèrsia van arribar a un acord i es va signar el mateix 449 aC l'anomenada Pau de Càl·lies que va posar fi a la tercera guerra mèdica. Pèrsia va reconèixer la independència de les ciutats gregues del Àsia Menor i va acceptar que no tindria tropes a menys de tres dies d'aquestes ciutats, i la flota estaria sempre més enllà de Faselis (al sud) i de les illes Cianees (a la mar Negra); Atenes renunciava a Xipre que seria un regne client de Pèrsia, i retirava l'ajut als rebels egipcis, si bé Psametic va haver de ser reconegut governador persa de Sais. Si els perses van respectar l'acord quant a Xipre i Sais no es pot assegurar però abans de morir Artaxerxes, el rei Evàgores i el seu pare Nicocles havien hagut de fugir.Artaxerxes va morir el desembre del 424 aC i el va succeir el seu fill Xerxes II
  • Artakserkses I Długoręki – król perski z dynastii Achemenidów, syn Kserksesa, panował w latach 464 p.n.e. - 424 p.n.e.. Z uwagi na wyznawanie świętej Arta, Kserkses nadał swemu synowi imię Artachszatra (Artakserkses - Królestwo Arta). Znany z łagodnej polityki wewnętrznej oraz ugodowej polityki wobec krajów sąsiednich.Artakserkses I w czasie swoich długich rządów stłumił bunty: satrapy Syrii Megabazosa oraz powstanie Inarosa w Egipcie, któremu wsparcia udzielili Ateńczycy. Egipcjanie i jego sojusznicy ponieśli klęskę, jednak samo przeniesienie działań wojennych na terytorium perskie świadczy o postępującym słabnięciu achemenidzkiej monarchii. Dopełnieniem niepowodzeń była klęska floty perskiej w ogarniętym powstaniem Cyprze. W bitwie pod Salaminą cypryjską (449-448 p.n.e.) Ateńczycy zniszczyli perską flotę, co zmusiło Persów do rokowań pokojowych. Napięta sytuacja w Grecji skłoniła też samych Ateńczyków do ugodowej postawy. Do Suzy udał się poseł ateński Kallias, który w 448 p.n.e. zawarł pokój z Atenami (zwany pokojem Kaliasza). Zakończył on wieloletnie wojny grecko-perskie. Po jego śmierci następcą został został jedyny syn jego i królowej Damasapii - Kserkses II. Miał także inne dzieci, które rządziły Persją po jego śmierci: Parysatis - z babilońską konkubiną Andią, Sogdianos - z babilońską konkubiną Alogune, Dariusz II - z babilońską konkubiną Kosmartidene.== Uwagi ==== Przypisy ==
  • Artajerjes I (latín Artaxerxes, antiguo griego Ἀρταξέρξης Artaxérxês, y Ἀρτοξέρξης Artoxérxês, antiguo persa Artaxšacā, persa moderno اردشیر Ardašīr; también Artajerjes I Mecrocheir y Artajerjes I Longímano) fue un rey aqueménida de Persia desde el 465 hasta el 424 a. C.). Sucede en el trono a su padre, Jerjes I.
  • Артаксеркс I (на персийски: اردشير يکم,(Artaxšaça - властващият праведно), е владетел (Велик цар) на Ахеменидска Персия от 465 до 424 пр.н.е..Артаксеркс I е син на Ксеркс I и Аместрида. Бил е управител на Бактрия. В гръцките източници е наричан с прозвището Макрохир Ἀρταξέρξης (Μακρόχειρ) (на латински: Artaxerxes Longimanus, Дългоръкия), защото дясната му ръка била по-дълга от лявата.Възкачва се след заговор на евнуха Аспамитър и началника на дворцовата стража Артабан, които организират убийството на баща му цар Ксеркс за което е обвинен престолонаследника Дарий, по-голям брат на Артаксеркс. Дарий е принуден да се самоубие и това довежда Артаксеркс на трона. Заговорниците са екзекутирани няколко месеца по-късно по заповед на нововъзцарения Артаксеркс. Малко след възкачването на Артаксеркс I той се справя с въстанието на брат си Хистасп, сатрап на Бактрия, нарежда да избият всичките му братя.
  • Artaserse I Longimano (persiano: Artakhšassa; V secolo a.C. – 425 a.C.) fu un Gran Re di Persia della dinastia degli Achemenidi che regnò dal 464 a.C. al 425 a.C..Figlio di Serse I salì al trono dopo che il padre ed il fratello maggiore, Dario, erano stati uccisi da Artabano.
  • Artaxerxes I. (altpersisch Ŗtachschaçā [ɔːrtæxˈʃæçɔː], persisch ‏اردشیر‎ Ardaschīr [ærdæˈʃiːr]; späterer Beiname Makrocheir, altgriech. μακρόχειρ, „Langhand“) war von 465 v. Chr. bis zu seinem Tod im Dezember 424 v. Chr. persischer Großkönig. Das Ende seines Akzessionsjahres leitete am 1. Nisannu 464 v. Chr. automatisch sein erstes Regierungsjahr ein.
  • I. Artakhsaszjá akhaimenida perzsa nagykirály (óperzsa 𐎠𐎼𐎫𐏋𐎠𐏂𐎠 a-ra-ta-xš-a-ça-a, vagy 𐎠𐎼𐎫𐎧𐏁𐏂𐎠 a-ra-ta-xa-ša-ça-a, normalizált alakja mindkettőnek Artaxšaçā, ismert hellén nevén Ἀρταξέρξης) I. Artaxerxész (Kr. e. 500 körül – Kr. e. 424. december 25., Szúsza, Elám) perzsa király Kr. e. 465-től haláláig. A Hosszúkezű (görögül Makrokheir, latinul Longimanus) ragadványnévvel is ismert. Uralkodása alatt kiújultak a háborúk a görögökkel, de hajóhada Kr. e. 449-ben Szalamisznál az athéniektől vereséget szenvedett, s ennek következtében jött létre a Kalliasz-féle béke, ami véget vetett a görög-perzsa háborúknak. Nevével találkozunk a Bibliában is, az ő uralkodása alatt tevékenykedett Ezdrás és Nehemiás, a fogság utáni zsidó közösség és Jeruzsálem újjáépítői. A gyengekezű uralkodó alatt megkezdődött az akhaimenida birodalom hanyatlása.
  • Artakhshatra (Perzisch: اردشیر; Ardeshir, Grieks: Ἀρταξέρξης; Artaxerxes), uit het huis der Achaemeniden, was koning van het Perzische Rijk van 465 tot aan zijn dood in 424 v.Chr.. Hij komt voor in het Oude Testament van de Bijbel (Ezra en Nehemia. De Nederlandse naam is Artachsasta, de Griekse vorm hiervan is Artaxerxes, in het Perzisch heette hij Artakhshathra. Later werd hij ook Ardeshir genoemd.Koning Xerxes I werd in 465 v.Chr. door een paar hovelingen vermoord, samen met zijn oudste zoon Darius. De jongste zoon wist evenwel te ontsnappen: hij besteeg de troon als Artaxerxes I en liet de schuldigen terechtstellen.Deze paleisrevolutie sloot voor het Perzische Rijk een periode van expansie af. Het 41 jaar lang durende bewind van Artaxerxes I was betrekkelijk rustig en luidde een periode in waarbij de wapens zouden plaatsmaken voor de diplomatie. De betrekkingen met aartsvijand Griekenland werden in 449 v.Chr. genormaliseerd door de zogenaamde Vrede van Callias, en wanneer kort daarop in Griekenland de Peloponnesische Oorlog uitbrak was Perzië van alle buitenlandse zorgen bevrijd. Tegelijkertijd begon bijna onmerkbaar het verval …Hoewel er geen grondgebied verloren ging tijdens Artaxerxes' regering, werd de algemene politiek toch ondermijnd door allerlei hofintriges, en de invloed van aristocratie en hovelingen groeide met de dag, in het nadeel van de koning. Dit had ernstige gevolgen, want het centrale bestuur had onder Darius I en Xerxes I de onderworpen bevolking een gevoel van culturele eenheid opgedrongen, wat leidde tot een culturele bloei en vermenging. Nu kwam echter door het verval van de macht van de koning dit proces steeds meer tot stilstand, wat leidde tot een culturele neergang en ontbinding van het rijk. Tevens was er sprake van financiële en militaire achteruitgang., want de groei van de macht van de aristocratie (die de landerijen beheerde uit naam van de koning, verplicht was wanneer de koning dat wilde mannen te leveren en ook schatplichtig was) leidde ertoe dat ze zich ontdeden van hun militaire verplichtingen en minder mannen begonnen te leveren, waardoor de militaire kracht van het rijk afnam. De financiële kracht begon ook af te nemen ten gevolge van de corruptie en het wanbeleid van het hof en de aristocratie. Ze begonnen staatsgeld te verkwisten, gigantische belasting te heffen en startten een wanbeleid in de steden wat leidde tot ontvolking van grote gebieden. Tevens had de corruptie, waaronder vermoedelijk vriendjespolitiek en het verkopen van ambten, een verzwakking van het politieke apparaat tot gevolg. Aan het begin van het bewind van Artaxerxes echter begon dit alleen maar vrijwel onmerkbaar en nam de kracht van het rijk maar een beetje af, maar tijdens de 40 jaar dat hij regeerde werd het rijk en de macht van de koning steeds zwakker en op het eind van zijn rustige regering was het rijk veel minder sterk dan aan het begin van zijn regering. En later, ver na Artaxerxes, leidde dit zelfs tot de ineenstorting van het rijk.Artaxerxes overleed op dezelfde dag als zijn echtgenote, in 424 v.Chr. Hij werd opgevolgd door zijn zoon Xerxes II.
  • Artaxerxés I. Makrocheir (řecky Ἀρταξέρξης, staropersky Artachšaçá – 𐎠𐎼𐎫𐎧𐏁𐏂𐎠, novopersky Ardašír [اردشیر یکم‎‎]) byl perský velkokrál z rodu Achaimenovců vládnoucí v letech 465–424 př. n. l. Jeho otcem byl král Xerxés I., jeden z hlavních aktérů řecko-perských válek, dědem Dareios I., syn knížete Hystaspa. Artaxerxův přídomek Μακρόχειρ, užívaný v řeckých pramenech, znamená „Dlouhoruký“. Jsou o něm zmínky v biblických knihách Ezdráše a Nehemjáše, v hebrejském textu אַרְתַּחְשַׁסְתְּא, Artachšaste.
dbpedia-owl:child
dbpedia-owl:dynasty
dbpedia-owl:occupation
dbpedia-owl:parent
dbpedia-owl:spouse
dbpedia-owl:thumbnailCaption
  • Palais d'Artaxerxès
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 64721 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 5659 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 83 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 108209300 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:charte
  • Monarque
prop-fr:conjoint
prop-fr:dateDeDécès
  • -424 (xsd:integer)
prop-fr:dynastie
  • Achéménides,
prop-fr:enfants
prop-fr:fonction
  • Pharaon d'Égypte
  • Grand roi achéménide
prop-fr:jusqu'auFonction
  • -424 (xsd:integer)
prop-fr:légende
  • Palais d'Artaxerxès
prop-fr:mère
prop-fr:nom
  • Artaxerxès
prop-fr:prédécesseur
prop-fr:père
prop-fr:successeur
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:àPartirDuFonction
  • -465 (xsd:integer)
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Artaxerxès Ier (en persan Artaxšacā اردشیر یکم Ardeshir, en grec ancien Ἀρταξέρξης / Artaxérxês) est grand roi achéménide de -465 à -424. Manéthon l’appelle Artaxerxês et lui compte quarante et un ans de règne (Africanus).
  • アルタクセルクセス1世、アルタクセルクセス・ロンギマヌス(古代ペルシア語: 𐎠𐎼𐎫𐎧𐏁𐏂𐎠 - Artaxšaça, 英語: Artaxerxes I)は、アケメネス朝ペルシアの大王(在位紀元前475年。‐紀元前424年)。先代の王クセルクセス1世の子で次代の王クセルクセス2世の父。
  • Артаксе́ркс I (др.-перс. Артахшасса, что означает «Владеющий праведным царством») — персидский царь, правил в 465 — 424 годах до н. э., из династии Ахеменидов. Сын Ксеркса I и Аместриды. Греки называли его Макрохейр — «Долгоруким», из-за того, что правая рука у него была длиннее левой.
  • Artajerjes I (latín Artaxerxes, antiguo griego Ἀρταξέρξης Artaxérxês, y Ἀρτοξέρξης Artoxérxês, antiguo persa Artaxšacā, persa moderno اردشیر Ardašīr; también Artajerjes I Mecrocheir y Artajerjes I Longímano) fue un rey aqueménida de Persia desde el 465 hasta el 424 a. C.). Sucede en el trono a su padre, Jerjes I.
  • Artaserse I Longimano (persiano: Artakhšassa; V secolo a.C. – 425 a.C.) fu un Gran Re di Persia della dinastia degli Achemenidi che regnò dal 464 a.C. al 425 a.C..Figlio di Serse I salì al trono dopo che il padre ed il fratello maggiore, Dario, erano stati uccisi da Artabano.
  • Artaxerxes I. (altpersisch Ŗtachschaçā [ɔːrtæxˈʃæçɔː], persisch ‏اردشیر‎ Ardaschīr [ærdæˈʃiːr]; späterer Beiname Makrocheir, altgriech. μακρόχειρ, „Langhand“) war von 465 v. Chr. bis zu seinem Tod im Dezember 424 v. Chr. persischer Großkönig. Das Ende seines Akzessionsjahres leitete am 1. Nisannu 464 v. Chr. automatisch sein erstes Regierungsjahr ein.
  • Artaxerxes I (en persa Artakhshathra, a la Bíblia apareix com Artakhshasta) conegut com a Longimanus fou rei de reis del Imperi Persa del 465 aC al 424 aC. Era membre de la dinastia Aquemènida. Va succeir al seu pare Xerxes I. El seu sobrenom era degut segons Plutarc a que la seva mà dreta era més llarga que l'esquerra. Assassinat el seu pare pel capità de la guàrdia Artaban d'Hircània, aquest va acusar de la mort al príncep Darios, i Artaxerxes el va matar i va ser proclamat rei.
  • Artakhshatra (Perzisch: اردشیر; Ardeshir, Grieks: Ἀρταξέρξης; Artaxerxes), uit het huis der Achaemeniden, was koning van het Perzische Rijk van 465 tot aan zijn dood in 424 v.Chr.. Hij komt voor in het Oude Testament van de Bijbel (Ezra en Nehemia. De Nederlandse naam is Artachsasta, de Griekse vorm hiervan is Artaxerxes, in het Perzisch heette hij Artakhshathra. Later werd hij ook Ardeshir genoemd.Koning Xerxes I werd in 465 v.Chr.
  • Артаксеркс I (на персийски: اردشير يکم,(Artaxšaça - властващият праведно), е владетел (Велик цар) на Ахеменидска Персия от 465 до 424 пр.н.е..Артаксеркс I е син на Ксеркс I и Аместрида. Бил е управител на Бактрия.
  • Artaxerxés I. Makrocheir (řecky Ἀρταξέρξης, staropersky Artachšaçá – 𐎠𐎼𐎫𐎧𐏁𐏂𐎠, novopersky Ardašír [اردشیر یکم‎‎]) byl perský velkokrál z rodu Achaimenovců vládnoucí v letech 465–424 př. n. l. Jeho otcem byl král Xerxés I., jeden z hlavních aktérů řecko-perských válek, dědem Dareios I., syn knížete Hystaspa. Artaxerxův přídomek Μακρόχειρ, užívaný v řeckých pramenech, znamená „Dlouhoruký“.
  • Artakserkses I Długoręki – król perski z dynastii Achemenidów, syn Kserksesa, panował w latach 464 p.n.e. - 424 p.n.e.. Z uwagi na wyznawanie świętej Arta, Kserkses nadał swemu synowi imię Artachszatra (Artakserkses - Królestwo Arta). Znany z łagodnej polityki wewnętrznej oraz ugodowej polityki wobec krajów sąsiednich.Artakserkses I w czasie swoich długich rządów stłumił bunty: satrapy Syrii Megabazosa oraz powstanie Inarosa w Egipcie, któremu wsparcia udzielili Ateńczycy.
  • I. Artakhsaszjá akhaimenida perzsa nagykirály (óperzsa 𐎠𐎼𐎫𐏋𐎠𐏂𐎠 a-ra-ta-xš-a-ça-a, vagy 𐎠𐎼𐎫𐎧𐏁𐏂𐎠 a-ra-ta-xa-ša-ça-a, normalizált alakja mindkettőnek Artaxšaçā, ismert hellén nevén Ἀρταξέρξης) I. Artaxerxész (Kr. e. 500 körül – Kr. e. 424. december 25., Szúsza, Elám) perzsa király Kr. e. 465-től haláláig. A Hosszúkezű (görögül Makrokheir, latinul Longimanus) ragadványnévvel is ismert. Uralkodása alatt kiújultak a háborúk a görögökkel, de hajóhada Kr. e.
  • Artaxerxes I Longímano (Artaxšaça em persa antigo) (? — 424 a.C.) foi um rei da Pérsia. Filho de Xerxes I, e foi sucedido por seu filho Xerxes II. Seu apelido longímano foi dado porque ele tinha a mão direita maior que a mão esquerda.Após o assassinato de Xerxes I em 465 a.C.
rdfs:label
  • Artaxerxès Ier
  • Artahsasta I dari Persia
  • Artajerjes I
  • Artakserkses I
  • Artaserse I di Persia
  • Artaxerxes I
  • Artaxerxes I
  • Artaxerxes I de Pèrsia
  • Artaxerxes I of Persia
  • Artaxerxes I.
  • Artaxerxés I.
  • I. Artakhsaszjá perzsa király
  • Артаксеркс I
  • Артаксеркс I
  • アルタクセルクセス1世
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Artaxerxès
is dbpedia-owl:child of
is dbpedia-owl:parent of
is dbpedia-owl:predecessor of
is dbpedia-owl:successor of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:avant of
is prop-fr:grandPèreMaternel of
is prop-fr:grandPèrePaternel of
is prop-fr:prédécesseur of
is prop-fr:père of
is prop-fr:successeur of
is foaf:primaryTopic of