Le nom d'Armorique, issu d'un mot gaulois latinisé en Aremorica ou en Armorica, est donné dans l'Antiquité classique à une large région côtière plus ou moins bien définie de la Gaule, allant de Pornic au sud de l'estuaire de la Loire à Dieppe dans le pays de Caux. Les auteurs de la fin de la République et du début de l'Empire romain la présentent comme peuplée de tribus celtes regroupées au sein d'une Confédération armoricaine.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le nom d'Armorique, issu d'un mot gaulois latinisé en Aremorica ou en Armorica, est donné dans l'Antiquité classique à une large région côtière plus ou moins bien définie de la Gaule, allant de Pornic au sud de l'estuaire de la Loire à Dieppe dans le pays de Caux. Les auteurs de la fin de la République et du début de l'Empire romain la présentent comme peuplée de tribus celtes regroupées au sein d'une Confédération armoricaine. Après la conquête, Rome n'a cependant pas repris cette division dans son découpage provincial (Belgique, Lyonnaise, Aquitaine) de la Gaule. Mais au IVe siècle, face aux menaces venues de la mer, est créé un secteur militaire, le Tractus armoricanus comprenant les territoires littoraux de l'embouchure de la Garonne à celle de la Somme.Les géographes grecs Posidonios et Strabon décrivent les Armoricains (Armoricani) comme ayant leur origine dans le groupe des Gaulois belges ayant peut-être été obligés d'émigrer à cause de l'invasion de Germains cisrhénans en Gaule Belge (voir également enclos belges ou picards). L'ethnonyme des peuples Aulerques qui signifierait « au large » ou « au loin » en serait un témoignage. L'exemple des Aulerques Éburovices et son rapprochement avec le nom des Éburons suggérerait aussi cette interprétation.
  • Antzinean, Armorika Galiaren zatia izan zen, gaur egun Bretainia dena hartzen zuena. Pornic (Nantestik gertu) eta Dieppe arteko eskualdea izan zen: egungo Bretainiaz gain Pays de la Loireko ipar-mendebaldea eta Normandiako kostaldea ere hartzen zituena.Izena Galiako zeltazko are mori ('itsasoan') esapidetik dator, Aremorica edo 'itsasoaren aurrean dagoen herrialdea' bilakatu zena.Erromatar Inperioak eskualdea konkistatu zuenean, Gallia Lugdunensis probintziaren barnean administratu zuen. V. mendean bitan matxinatu ziren Erromaren aurka eta, bigarrenean, erromatarrak bota zituzten. Hurrengo mendeetan Kornualles eta Galestik etorritako etorkin zelta asko izan zituen. IX. eta X. mendeetan, bikingoak bertan geratu ziren eta eskualdeak Normandia izena hartu zuen.René Goscinnyk eta Albert Uderzok marraztutako Asterix Galiarra bertan bizi da.
  • Арморика (лат. Armorica, лат. Aremorica) — историческая область на северо-западе современной Франции. Часто название «Арморика» употребляется как синоним названия «Бретань». Арморика существовала в античности и была частью Галлии, находившейся на побережье между устьями рек Сены и Луары, включая всю современную Бретань и простиравшуюся на неопределённое расстояние вглубь материка.Топоним «Арморика» происходит от галльской фразы are-mori («на море») и суффикса -ika, использовавшегося для географических названий. Первоначально термин толковался значительно более расширительно, чем сейчас, включая всю Нормандию и даже всё атлантическое побережье современной Франции.Плиний Старший в «Естественной истории» утверждает, что Арморика — старое название Аквитании, и тем самым её южная граница проходит по Пиренеям. Он также перечисляет кельтские племена, жившие в Арморике. Два из них, эдуи и карнутены, заключили к моменту создания книги союзный договор с Римом, другие были относительно независимыми.Диодор Сицилийский рассказывает, что Арморика имела тесные торговые отношения с Британией.В честь Арморики назван астероид (774) Армор (англ.)русск., открытый в 1913 году.
  • Armorica o Aremorica è il nome che nell'antichità era dato all'odierna Bretagna e ai territori compresi tra la Senna e la Loira. Il nome armoar significa, in gallico, costa, cioè "terre sul mare", in contrapposizione con l'interno di tale penisola definito argoat.Nella sua Naturalis Historia, Plinio il Vecchio (I secolo d.C.) sostiene che l'Armorica era l'antico nome per indicare l'Aquitania, affermando che i confini meridionali dell'Armorica si estendevano fino ai Pirenei. E poi elenca i popoli che l'abitavano: Edui e Carnuti, che avevano trattati con Roma, Neldi e Secusiani, che avevano una certa indipendenza, Boi, Senoni, Aulerci, Eburovici e Cenomani, Parisi, Tricasi, Anducavi, Viducassi, Bodiocassi, Venelli, Coriosoliti, Diablinti, Redoni, Turoni e Atseui.Tra l'Armorica e la Britannia esistevano rapporti commerciali da lungo tempo, come attesta Diodoro Siculo, lascia intendere Plinio e dimostra anche l'archeologia. Dato che i popoli armoricani erano stati aiutati dai Britanni durante le loro rivolte contro il dominio romano, nel 55 e nel 54 a.C. Gaio Giulio Cesare fece due spedizioni in Britannia. In età imperiale, l'Armorica divenne parte della provincia della Gallia Lugdunense, la cui capitale era Lione. Con la riorganizzazione dell'Impero nel IV secolo, l'Armorica fu collocata nella seconda o terza suddivisione della Lugdunensie. Dopo che agli inizi del V secolo i romani lasciarono la Britannia, la popolazione locale scacciò i magistrati romani. L'Armorica si ribellò per due volte nella prima metà del V secolo contro il governo centrale di Roma. Secondo i Getica di Jordanes, gli armoricani e altre tribù celtiche e germaniche combatterono al fianco del generale romano Flavio Ezio e del re visigoto Teodorico nella vittoriosa battaglia combattuta nel 451 contro gli unni di Attila ai campi Catalaunici (Châlons-en-Champagne).Tra V e VII secolo, forse perché spinti dall'invasione anglosassone, molti Britanni lasciarono la loro terra e si insediarono in Armorica sotto la guida dei santi Samson di Dol e Pol Aureliano, che sono annoverati tra i "santi fondatori" della Bretagna. Infatti, l'Armorica occidentale divenne la Bretagna, quando nel IX e agli inizi X secolo i vichinghi o Norsemen si insediarono nella penisola di Cherbourg e nell'area del basso corso della Senna, attorno a Rouen (che poi divennero la Normandia), mentre il termine Armorica cadde in disuso.
  • Armòrica és la regió de la Gàl·lia que correspon, aproximadament, la zona entre Pornic (prop de Nantes) a Dieppe aplegant l'actual Bretanya, el nord-oest del país del Loira i la totalitat del litoral de Normandia. El seu nom prové de l'expressió gal·la ara mori ('en el mar'), que va evolucionar a Aremorica o 'país enfront del mar'.En la seva Història Natural, Plini el Vell afirma que Armórica és l'antic nom d'Aquitània i esmenta que els Pirineus són com la vora austral de la regió. Tenint en compte l'origen gal del nom, aquesta afirmació té sentit si es considera que Armórica no descriu a un país específic, sinó a una regió geogràfica que la seva característica és estar enfront del mar.Vivien a Armòrica, segons Juli Cèsar, les tribus dels curiosolitis, els rhedonis, els ambibaris, els cacletis, els osismis, els lexovis, els venetis i els unellis. Cèsar no esmenta els nannetis que se sap que vivien a la part oriental del riu Loira, prop de la desembocadura. Els abricantuis, els viducassis i els baiocassis, i potser també els corisopitis, vivien també a Armòrica. Plini el Vell esmenta els armoricis probablement referit als habitants d'Armòrica.La República romana va tenir llargs anys de relacions comercials amb els gals i amb els armoricans (fent distinció entre ells). No obstant això, Armórica revenia els productes de Roma als bretons i els belgues. D'aquesta manera, amb la Guerra de les Gàl·lies, Roma aconseguiria desfer-se de l'intermediari comercial, i de pas estenia el seu territori per compensar la demanda de terres pels plebeus romans.El comerç entre Armórica i les Illes Britàniques va ser descrit per Diodor Sícul. Després de la campanya de Cras en 57 aC, la resistència armoricana al domini romà era recolzada pels aristòcrates cèltics de Britània. En resposta, Roma va envair Britània dos cops, en 55 aC i 54 aC, sota el comandament de Juli Cèsar.Les tribus d'Armòrica, dels que la tribu principal eren els venetis, es van confederar en temps de Juli Cèsar, i es van unir a la revolta de Vercingetorix el 52 aC. La regió va estar controlada per l'Imperi Romà des de la fi de la Guerra de les Gàl·lies fins a començaments del segle V. Va essér, però, controlada més superficialment que la resta de la Gàl·lia, i per tant la romanització no arribà a completar-se mai del tot.En l'Imperi romà, Armòrica va ser part de la província de Gàl·lia Lugdunensis, la qual tenia la seva capital en Lugdunum (Lió). Quan les províncies romanes van ser reorganitzades en el segle IV, Armòrica va ser col·locada sota les segona i tercera divisions de Lugdunensis. Armòrica es va rebel·lar contra Roma en dues ocasions en el segle V, expulsant als oficials romans en la segona ocasió. La península de Bretanya va conèixer una important immigració de celtes bretons procedents majoritàriament de les regions actuals de la Cornualla i el País de Gal·les als segles V a VII. Durant els segles IX i X, els víkings van començar a establir-se en la península de Cotentin, la qual cosa va implicar el desús del nom d'Armòrica, afavorint el de Normandia.
  • Арморика в древността е област в западна Европа, част от западна Галия. Областта включвала полуостров Бретан на запад и бреговете на Нормандия на север. Източните и южните граници на областта не са били точно определени, но се предполага, че са между реките Сена и Лоара и региона на Нант.Името Арморика произлиза от галски език aremorica и означава „страната при морето“ (are - при и mori - море). Първоначално е означавало регионът покрай брега на Атлантическия океан, но е преминало от галски в латински език като име за цялата област (включително и вътрешността на страната). След като регионът бил завладян от Римската империя, римляните първо са имали контакт с населението от бреговете и приели името Арморика за цялата област.В Античността областта е била населена от различни галски племена между които и венетите - известни с това, че дълго време успяват да удържат атаките на Юлий Цезар. По времето на Римската империя, Арморика влиза в границите на провинция Лугдунска Галия. През 5-ти век в западната част на областта се заселват келтски групи от остров Британия и дават името на полуостров Бретан. През 9-ти век в северната част на областта се заселват нормани, откъдето идва и името на областта - Нормандия.
  • Armórica ou Aremorica é o nome dado na Antiguidade à região da Gália que incluía a península da Bretanha e o território entre os rios Sena e Loire, até um ponto indeterminado no interior. Este topónimo baseia-se na expressão gaulesa are mori "à beira-mar". Em bretão (idioma que, juntamente com o gaélico e o córnico são as línguas vivas derivadas do gaulês) "à beira mar" diz-se war vor (e gaélico ar for), embora a forma mais antiga arvor seja usada para as zonas costeiras da Bretanha, em contraste com argoad (ar 'em', coad 'floresta' [em gaélico ar goed ('coed', floresta)], para designar o interior. Esta utilização moderna permite deduzir que os Romanos contactaram inicialmente populações costeiras e partiram do princípio que o nome localizado Armórica dizia respeito a toda a região, tanto litoral quanto interior.Plínio o Velho, na sua História Natural (2.17.105), indica que Armórica era o nome antigo para a Aquitânia, dizendo que a fronteira sul da Armórica chegava até aos Pirenéus. Tomando em conta a origem gaulesa do nome, esta asserção é perfeitamente lógica e correcta, uma vez que Armórica não denomina um país, mas antes é uma palavra que identifica um tipo de região geográfica - uma região à beira-mar. Plínio enumera as seguintes tribos célticas que habitavam a península: os Éduos e os Carnutenos como aliados de Roma; os Néldios e os Secusianos como tendo alguma independência; e os Boios, Sénones, Aulercos (quer os Eburóvices quer os Cenomanos), os Parísios, Tricases, Andicavos, Viducasses, Bodiocasses, Venélios, Coriosvelites, Diablintes, Rédones, Turões, e os Atseuos.O comércio entre a Armórica e a Grã-Bretanha, descrito por Diodoro Sículo e implicitamente referido por Plínio [1] existia desde tempos muito recuados. Devido ao prolongado apoio dado pela aristocracia tribal dos Bretões à resistência ao domínio romano na Armórica, mesmo depois da campanha de Crasso em 57 a.C., Júlio César invadiu por duas vezes a ilha em 55 a.C. e 54 a.C. como retaliação. Pistas acerca das intrincadas redes de relações culturais entre a Armórica e as "Bretanhas" de Plínio são-nos dadas por César quando descreve Diviciacus dos Suessiões, como "o mais poderoso dos governantes de toda a Gália, controlando não só uma grande área desta região [a Armórica] mas também da Bretanha" (De Bello Gallico ii.4). Achados arqueológicos ao longa da costa sul da Inglaterra, especialmente em Hengistbury Head, provam relações com a Armórica até leste do rio Solent. Esta relação "pré-histórica" entre a Cornualha e a Bretanha continuou chegada enquanto se falou o córnico (um dialeto do Bretão). Mais a Leste, no entanto, as ligações tipicamente continentais da costa britânica eram fundamentalmente com o vale do baixo Sena.A arqueologia não tem sido tão esclarecedora quanto à Armórica da Idade do Ferro quanto a moeda, a qual foi estudada por Philip de Jersey (Coinage in Iron Age Armorica 1994, vol 2 of Studies in Celtic Coinage).Sob o Império Romano, a Armórica era administrada como parte da Gália Lugdunense, cuja capital era Lugduno, a actual Lyon ou Lião. Aquando da reorganização das províncias romanas levada a cabo por Diocleciano no século IV, a Armórica foi dividida entre as segunda e terceira divisões da Lugdunense. Depois de as legiões terem retirado da Bretanha em 407, a elite local expulsou os magistrados civis em 408; a Armórica revoltou-se na década de 30 do mesmo século e novamente na década seguinte, expulsando os governantes do mesmo modo que o tinham feito os Romano-Britânicos. A península da "Bretanha" veio a ser colonizada com Bretões da Bretanha (ilha) durante os séculos V e VII, período do qual se guardam escassos documentos. Estes colonos, fossem ou não refugiados, deixaram a sua marca na toponímia das províncias mais ocidentais e atlânticas da Armórica: Cornouaille ("Cornualha") e Domnonea ("Devon"). No que toca às relações entre as línguas célticas da Grã-Bretanha, o córnico, o gaélico e o Bretão céltico, as quetões ainda não são pacíficas. Martin Henig sugeria, em 2003, que houve na Armórica, tal como na Grã-Bretanha pós-romana, "uma quantidade considerável de criação de identidade no período das migrações. Sabemos que a população do Kent, mista apesar de predominantemente Britânica e Franca, se redenominou como Juta, e as populações britânicas das terras a lesta da Dumnonia (Devon e Cornualha) acabaram por se classificar como "Saxões Ocidentais". Na Armórica Ocidental a pequena elite que conseguiu impôr uma identidade à população era mais de origem Britânica que Galo-Romana, pelo que se tornaram Bretões". Há provas abundantes na línguas e noutros elementos da continuidade significativa nessas áreas de língua Britânica antes dos períodos romanos.Com a evolução da Armórica Ocidental para a "Bretanha", quando os Vikings se estabeleceram na península do Cotentin e no baixo Sena (em torno de Ruão) durante os séculos IX e X, e estas regiões tomaram o nome de "Normandia", a expressão "Armórica" caiu em desuso.
  • Aremorica (auch Armorica, von keltisch are-mor, „vor dem Meer“), war in der Antike eine geographische Bezeichnung für die nordwestliche Küste des heutigen Frankreichs zwischen den Flüssen Sequana (Seine) und Liger (Loire), also die heutigen Landschaften Normandie und Bretagne. Die Region war ab der Eisenzeit bis zur Eroberung durch das Römische Reich das Siedlungsgebiet gallischer Stämme wie der Aulerker, Coriosoliten, Eburoviken, Lexovier, Namneten, Osismier, Redonen, Veneter und Veneller und wurde dann in der gallo-römischen Zeit zuerst als Teil der römischen Provinz Gallien und später als Teil der Provinz Gallia Lugdunensis verwaltet.
  • Armorica ya da Aremorica Antik dönemde Galyanın bir kısmını oluşturan, Brittany yarımadasına ilave olarak Seine ve Loire nehirleri arasında kalan ve iç bölgelerden Atlantik okyanusu kıyılarına kadar uzanan topraklara verilmiş olan isim. Toponimi Galce bir ibare olan are-mori "Deniz(de)" kökenli olup Galce yer ismi olarak Aremorica (*are-mor-ika ) yani 'deniz kıyısındaki yer' anlamına dönüşmüştür.
  • Armorica is de naam die Bretagne in de oudheid had. De naam is van Keltische oorsprong (ar mor = de zee).Julius Caesar overwon tijdens de Gallische Oorlog de Keltische stammen van Armorica. Tegen de zeevarende stam der Veneti moest hij een eigen oorlogsvloot mobiliseren. De Romeinen wonnen de zeeslag.Waarschijnlijk werd het gebied in de erop volgende eeuwen grondig geromaniseerd. In de 5e eeuw n.Chr. kreeg echter door de immigratie van Romano-Britten uit Britannia, die voor de Angelsaksen op de vlucht waren, een Keltische taal weer de overhand. Sindsdien staat het gebied bekend onder de naam Bretagne (Breiz in het Bretons).Deze drongen verder op, tot aan Berry. In 448 verbonden zij zich met de tegen het Romeinse Rijk in opstand gekomen Bagaudae. Aetius, de bevelhebber van het Romeinse leger in Gallië, was gedwongen de hulp in te roepen van de Alanen, onder hun koning Goar. De Bretons werden teruggeslagen, en tot over de rivier de Vilaine teruggedreven. Lange tijd zou deze rivier de grens van hun gebied blijven.
  • En la antigüedad, la palabra Armórica se empleaba para describir la región costera del noroeste francés, comprendida entre Pornic (cerca de Nantes) a Dieppe (Francia). Comprendía la actual Bretaña, el noroeste del país del Loira y la totalidad del litoral de Normandía.Su nombre proviene de la expresión gala are mori ('en el mar'), que evolucionó en Aremorica o 'país frente al mar'.En su Historia Natural, Plinio el Viejo afirma que Armórica es el antiguo nombre de Aquitania y menciona que los Pirineos son como el borde austral de la región. Teniendo en cuenta el origen galo del nombre, esta afirmación tiene sentido si se considera que Armórica no describe a un país específico, sino a una región geográfica cuya característica es estar frente al mar.La República romana tuvo largos años de relaciones comerciales con los galos y con los armoricanos (haciendo distinción entre éstos). Sin embargo, Armórica revendía los productos de Roma a los bretones y los belgas. De este modo, con la Guerra de las Galias, Roma conseguiría deshacerse del intermediario comercial, y de paso extendía su territorio para compensar la demanda de tierras por los plebeyos romanos.El comercio entre Armórica y las Islas Británicas fue descrito por Diodoro Sículo. Después de la campaña de Craso en 57 a. C., la resistencia armoricana al dominio romano era respaldada por los aristócratas celtas de Britania. En respuesta, Roma invadió Britania en dos ocasiones, en 55 a. C. y 54 a. C., bajo el mando de Julio César.En el Imperio romano, Armórica fue parte de la provincia de Gallia Lugdunensis, la cual tenía su capital en Lugdunum (Lyon). Cuando las provincias romanas fueron reorganizadas en el siglo IV, Armórica fue colocada bajo las segunda y tercera divisiones de Lugdunensis. Armórica se rebeló contra Roma en dos ocasiones en el siglo V, expulsando a los oficiales romanos en la segunda ocasión. La península de Bretaña conoció una importante imigración de celtas bretones procedentes mayoritariamente de las regiones actuales de Cornualles y País de Gales en los siglos V a VII. Durante los siglos IX y X, los vikingos comenzaron a establecerse en la península de Cotentin, lo cual acarreó el desuso del nombre de Armórica, favoreciendo el de Normandía.
  • Armoryka (łac. Armorica lub Aremorica, z celtyckiego are "nad" + mor "morze") – kraina historyczna na terenie starożytnej Galii, obejmująca tereny między Loarą i Sekwaną, tj. późniejszą Bretanię i część Normandii. Zamieszkana przez kilka ludów celtyckich, m.in. Wenetów, Redonów, Namnetów i Unellów.Podbita przez Cezara w trakcie wojen galijskich, wchodziła później w skład rzymskiej prowincji Gallia Lugdunensis.== Przypisy ==
  • アルモリカ (ラテン語:ArmoricaまたはAremorica、ブルトン語:Arvorig)は、古代ガリアの一部の名称。セーヌ川とロワール川とに挟まれた地域で、内陸の不確定な地点まで伸び、大西洋へ下り、ブルターニュ半島も含んでいた。より具体的には、ロワール川河口南のポルニクからコー地方のディエップまでの間を指す。
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 190561 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 35105 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 373 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109403759 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
georss:point
  • 48.1667 -1.0
rdf:type
rdfs:comment
  • Le nom d'Armorique, issu d'un mot gaulois latinisé en Aremorica ou en Armorica, est donné dans l'Antiquité classique à une large région côtière plus ou moins bien définie de la Gaule, allant de Pornic au sud de l'estuaire de la Loire à Dieppe dans le pays de Caux. Les auteurs de la fin de la République et du début de l'Empire romain la présentent comme peuplée de tribus celtes regroupées au sein d'une Confédération armoricaine.
  • Armorica ya da Aremorica Antik dönemde Galyanın bir kısmını oluşturan, Brittany yarımadasına ilave olarak Seine ve Loire nehirleri arasında kalan ve iç bölgelerden Atlantik okyanusu kıyılarına kadar uzanan topraklara verilmiş olan isim. Toponimi Galce bir ibare olan are-mori "Deniz(de)" kökenli olup Galce yer ismi olarak Aremorica (*are-mor-ika ) yani 'deniz kıyısındaki yer' anlamına dönüşmüştür.
  • Armoryka (łac. Armorica lub Aremorica, z celtyckiego are "nad" + mor "morze") – kraina historyczna na terenie starożytnej Galii, obejmująca tereny między Loarą i Sekwaną, tj. późniejszą Bretanię i część Normandii. Zamieszkana przez kilka ludów celtyckich, m.in. Wenetów, Redonów, Namnetów i Unellów.Podbita przez Cezara w trakcie wojen galijskich, wchodziła później w skład rzymskiej prowincji Gallia Lugdunensis.== Przypisy ==
  • アルモリカ (ラテン語:ArmoricaまたはAremorica、ブルトン語:Arvorig)は、古代ガリアの一部の名称。セーヌ川とロワール川とに挟まれた地域で、内陸の不確定な地点まで伸び、大西洋へ下り、ブルターニュ半島も含んでいた。より具体的には、ロワール川河口南のポルニクからコー地方のディエップまでの間を指す。
  • Antzinean, Armorika Galiaren zatia izan zen, gaur egun Bretainia dena hartzen zuena. Pornic (Nantestik gertu) eta Dieppe arteko eskualdea izan zen: egungo Bretainiaz gain Pays de la Loireko ipar-mendebaldea eta Normandiako kostaldea ere hartzen zituena.Izena Galiako zeltazko are mori ('itsasoan') esapidetik dator, Aremorica edo 'itsasoaren aurrean dagoen herrialdea' bilakatu zena.Erromatar Inperioak eskualdea konkistatu zuenean, Gallia Lugdunensis probintziaren barnean administratu zuen. V.
  • Armorica is de naam die Bretagne in de oudheid had. De naam is van Keltische oorsprong (ar mor = de zee).Julius Caesar overwon tijdens de Gallische Oorlog de Keltische stammen van Armorica. Tegen de zeevarende stam der Veneti moest hij een eigen oorlogsvloot mobiliseren. De Romeinen wonnen de zeeslag.Waarschijnlijk werd het gebied in de erop volgende eeuwen grondig geromaniseerd. In de 5e eeuw n.Chr.
  • Armorica o Aremorica è il nome che nell'antichità era dato all'odierna Bretagna e ai territori compresi tra la Senna e la Loira. Il nome armoar significa, in gallico, costa, cioè "terre sul mare", in contrapposizione con l'interno di tale penisola definito argoat.Nella sua Naturalis Historia, Plinio il Vecchio (I secolo d.C.) sostiene che l'Armorica era l'antico nome per indicare l'Aquitania, affermando che i confini meridionali dell'Armorica si estendevano fino ai Pirenei.
  • Armórica ou Aremorica é o nome dado na Antiguidade à região da Gália que incluía a península da Bretanha e o território entre os rios Sena e Loire, até um ponto indeterminado no interior. Este topónimo baseia-se na expressão gaulesa are mori "à beira-mar".
  • Armòrica és la regió de la Gàl·lia que correspon, aproximadament, la zona entre Pornic (prop de Nantes) a Dieppe aplegant l'actual Bretanya, el nord-oest del país del Loira i la totalitat del litoral de Normandia. El seu nom prové de l'expressió gal·la ara mori ('en el mar'), que va evolucionar a Aremorica o 'país enfront del mar'.En la seva Història Natural, Plini el Vell afirma que Armórica és l'antic nom d'Aquitània i esmenta que els Pirineus són com la vora austral de la regió.
  • Armorica or Aremorica is the name given in ancient times to the part of Gaul between the Seine and Loire rivers, that includes the Brittany peninsula, extending inland to an indeterminate point and down the Atlantic coast. The toponym is based on the Gaulish phrase are-mori "on/at [the] sea", made into the Gaulish place name Aremorica (*are-mor-ika ) "Place by the Sea".
  • Aremorica (auch Armorica, von keltisch are-mor, „vor dem Meer“), war in der Antike eine geographische Bezeichnung für die nordwestliche Küste des heutigen Frankreichs zwischen den Flüssen Sequana (Seine) und Liger (Loire), also die heutigen Landschaften Normandie und Bretagne.
  • En la antigüedad, la palabra Armórica se empleaba para describir la región costera del noroeste francés, comprendida entre Pornic (cerca de Nantes) a Dieppe (Francia).
  • Арморика (лат. Armorica, лат. Aremorica) — историческая область на северо-западе современной Франции. Часто название «Арморика» употребляется как синоним названия «Бретань».
  • Арморика в древността е област в западна Европа, част от западна Галия. Областта включвала полуостров Бретан на запад и бреговете на Нормандия на север. Източните и южните граници на областта не са били точно определени, но се предполага, че са между реките Сена и Лоара и региона на Нант.Името Арморика произлиза от галски език aremorica и означава „страната при морето“ (are - при и mori - море).
rdfs:label
  • Armorique
  • Aremorica
  • Armorica
  • Armorica
  • Armorica
  • Armorica (Bretagne)
  • Armorika
  • Armoryka
  • Armòrica
  • Armórica
  • Armórica
  • Арморика
  • Арморика
  • アルモリカ
owl:sameAs
geo:lat
  • 48.166698 (xsd:float)
geo:long
  • -1.000000 (xsd:float)
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:place of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:lieuDeDécès of
is prop-fr:lieuDeNaissance of
is prop-fr:région of
is skos:subject of
is foaf:primaryTopic of