L’armée de Carthage fut l'une des forces militaires les plus importantes de l'Antiquité classique.Même si pour Carthage, sa marine de guerre fut toujours sa principale force, l'armée acquit un rôle clé dans l'extension du pouvoir punique sur les habitants du nord de l'Afrique et du sud de la Péninsule Ibérique, principalement dans la période comprise entre le VIe siècle av. J.-C. et le IIIe siècle av. J.-C. À partir du Ve siècle av.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • L’armée de Carthage fut l'une des forces militaires les plus importantes de l'Antiquité classique.Même si pour Carthage, sa marine de guerre fut toujours sa principale force, l'armée acquit un rôle clé dans l'extension du pouvoir punique sur les habitants du nord de l'Afrique et du sud de la Péninsule Ibérique, principalement dans la période comprise entre le VIe siècle av. J.-C. et le IIIe siècle av. J.-C. À partir du Ve siècle av. J.-C., Carthage mit en œuvre un ambitieux programme d'expansion vers la Sardaigne, les îles Baléares et l'Afrique du Nord. Pour cette raison, l'armée se transforma progressivement en une mosaïque multiethnique, car l'insuffisance de ressources humaines propres motiva la nécessité d'enrôler des contingents de troupes étrangères, principalement comme mercenaires. Ce fait transforma les forces armées de Carthage en un conglomérat d'unités puniques, alliées et de mercenaires.Quant à sa structure militaire, elle consista toujours en une armée combinée, qui disposait d'infanterie légère et lourde, d'artillerie, de chasseurs à pied, de cavalerie légère et lourde, ainsi que de sections d'éléphants de guerre et de chars de guerre. Le commandement suprême de l'armée fut initialement détenu par les suffètes jusqu'au IIIe siècle av. J.-C. À partir de cette date, ce sont des généraux nommés directement par le Sénat ou l'Assemblée qui reçurent cette charge.L'armée de Carthage affronta, en de nombreuses occasions, les armées grecques pour la domination de la Sicile. Cela influença le développement des tactiques et des armes de Carthage, qui fonda son armée sur les unités de phalanges. La dispute de la Sicile se révéla infructueuse, et jamais Carthage ne parvint à conquérir la ville de Syracuse.Néanmoins, la machinerie de guerre carthaginoise connut son défi majeur en affrontant les légions romaines au cours des Guerres puniques. Même si Carthage fut finalement battue, son armée obtint des triomphes remarquables sous le commandement d'hommes exceptionnels tels que Hannibal et Hamilcar Barca.
  • Pasukan Punisia adakah kekuatan militer bangsa Punisia yang berasal dari Kartago di Afrika Utara serta pasukan-pasukan dari etnis Punisia seusai penghancuran Kartago pada Perang Punisia Ketiga. Polis Kartago menguasai daerah yang luas di Maghreb, Tunisia modern, dan mengendalikan pesisir Tripolitania dan Maroko modern dengan basisnya di sisa-sisa pesisir Maghreb. Kerajaan-suku Numidia lainnya di Magreb merasakan adanya pengaruh Kartago pada masa jayanya. Namun dengan dukungan Romawi setelah Perang Punisia Kedua, satu Kerajaan Numidia bersatu, yang berumur pendek, didirikan, menambil alih pengaruh Kartago di Maghreb dengan bangsa Punisia tahu bagiamana memainkan peran yang penting sampai penaklukan Romawi. Di luar Afrika, bangsa Punisia menguasai dan memengaruhi politik di sebagian besar area di Sisilia, Korsika, Sardinia, dan Semenanjung Iberia. Kebanyakan catatan mengenai militer Kartago bercerita mengenai konflik di daerah-daerah ini. Dalam peperangan darat, kerajaan-kerajaan di Afrika biasanya sangat bergantung pada tentara bayaran dari luar Afrika, sedangkan angkatan laut tetap diawaki oleh orang Afrika. Mulai dari Perang Sisilia sampai Perang Punisia, catatan mengenai pasukan Afrika hampir selalu berasal dari musuh-musu mereka. Namun diketahui bahwa pada Perang Pirros, angkatan laut Kartago ikut membantu sekutu Romawi mereka.
  • L'esercito cartaginese era la componente armata della società cartaginese.A differenza di altri eserciti classici, quello punico era principalmente formato da mercenari, comandati dai loro capi i quali erano subordinati ad un corpo ufficiali composto dai cittadini di Cartagine proveniente dalle classi sociali più elevate. I comuni cittadini formavano un corpo a se stante.La macchina bellica cartaginese era perciò un meccanismo composto da elementi differenti, accomunati dalla sola egida a cui appartenevano, senza però esserne intimamente legati.Fu questo il principale difetto dell'esercito, contrapposto alla grande professionalità dei soldati che lo componevano. I mercenari erano specializzati nel combattimento, sia di schermaglia che di corpo a corpo.Lungo tutta la sua storia, l'esercito cartaginese subì modifiche importanti, soprattutto nell'organizzazione e nell'adozione di nuove tipologie di unità da combattimento.
  • El ejército de Cartago fue una de las fuerzas militares más importantes de la Antigüedad clásica. Si bien para Cartago la armada fue siempre su principal fuerza, el ejército adquirió un papel clave en la extensión del poder púnico sobre los nativos del norte de África y del sur de la península ibérica, principalmente en el periodo comprendido entre el siglo VI a. C. y el siglo III a. C. A partir del siglo V a. C. Cartago inició un ambicioso programa de expansión hacia Cerdeña, las islas Baleares y el norte de África. Debido a ello, su ejército se fue transformando en un mosaico multiétnico, pues la escasez de recursos humanos propios motivó la necesidad de enrolar contingentes de tropas foráneas, principalmente como mercenarios. Este hecho convirtió a las fuerzas armadas de Cartago en un conglomerado de unidades púnicas, aliadas y mercenarias.En cuanto a su estructura militar, se trató siempre de un ejército combinado, que disponía de infantería ligera y pesada, de artillería, de hostigadores, de caballería ligera y pesada, así como de secciones de elefantes de guerra y carros de guerra. El mando supremo del ejército fue inicialmente ostentado por los sufetes, hasta el siglo III a. C. A partir de entonces, lo recibieron generales nombrados directamente por el Senado o la Asamblea.El ejército de Cartago se enfrentó en numerosas ocasiones a ejércitos griegos por la hegemonía en Sicilia. Esto influenció el desarrollo de las tácticas y armas púnicas, que basó su ejército en unidades de falange. La disputa por Sicilia resultó inconclusa, y Cartago nunca llegó a conquistar la ciudad de Siracusa.Sin embargo, la maquinaria bélica cartaginesa tuvo su mayor reto al enfrentarse a las legiones romanas en las Guerras Púnicas. Si bien Cartago fue finalmente derrotada, su ejército consiguió notables triunfos al mando de hombres excepcionales como Aníbal y Amílcar Barca.
  • L'exèrcit cartaginès va ser una de les forces militars més importants de l'Antiguitat. Si bé per Cartago la flota cartaginesa va ser sempre la seva principal força, l'exèrcit va adquirir un paper clau en l'extensió del poder púnic sobre els nadius del nord d'Àfrica i del sud de la península ibèrica, principalment en el període comprès entre el segle VI aC i el segle III aC A partir del segle V aC Cartago va iniciar un ambiciós programa d'expansió cap a Sardenya, les illes Balears i el nord d'Àfrica. A causa d'això, el seu exèrcit es va anar transformant en un mosaic multiètnic, doncs l'escassetat de recursos humans propis va motivar la necessitat d'enrolar contingents de tropes foranes, principalment com a mercenaris. Aquest fet va convertir a les forces armades de Cartago en un conglomerat d'unitats púniques, aliades i mercenàries.Quant a la seva estructura militar, es va tractar sempre d'un exèrcit combinat, que disposava d'infanteria lleugera i pesada, d'artilleria, de fustigadors, de cavalleria lleugera i pesada, així com de seccions d'elefants de guerra i de carros de guerra. El comandament suprem de l'exèrcit va ser inicialment ostentat pels sufetes, fins al segle III aC A partir de llavors, el van rebre generals nomenats directament pel Senat o l'Assemblea.L'exèrcit de Cartago es va enfrontar en nombroses ocasions a exèrcits grecs per l'hegemonia a Sicília. Això va influenciar el desenvolupament de les tàctiques i armes púniques, que va basar el seu exèrcit en unitats de falange. La disputa per Sicília va resultar inconclusa, i Cartago mai va arribar a conquistar la ciutat de Siracusa.No obstant això, la maquinària bèl·lica cartaginesa va tenir el seu major repte en enfrontar-se a les legions romanes en les Guerres Púniques. Tot i que Cartago va ser finalment derrotada, el seu exèrcit va aconseguir notables triomfs al comandament d'homes excepcionals com Aníbal i Amílcar Barca.
  • O exército de Cartago foi uma das forças militares mais importantes da Antiguidade, graças ao qual a cidade púnica impulsou sua hegemonía no Mediterrâneo central e ocidental desde o século VI ao século III a.C.. Se tratava de um exército formado principalmente por mercenários extrangeiros, ainda que possuía certos sinais de identidade própria. Foi finalmente superado pelas legiões romanas nas Guerras Púnicas.
  • Het Carthaagse leger was van oorsprong een burgerleger, net zoals dat van de moederstad Tyrus. Door de rol die Carthago zou gaan spelen in het Middellandse Zeegebied werd het omgevormd tot een huurlingenleger met slechts één burgereenheid. Vooral het eliteleger de Heilige Schare van Carthago genoot enige bekendheid.
  • The military of Carthage was one of the largest military forces in the ancient world. Although Carthage's navy was always its main military force, the army acquired a key role in the spread of Carthaginian power over the native peoples of northern Africa and southern Iberian Peninsula from the 6th century BC and the 3rd century BC. Carthage's military also allowed it to expand into Sardinia and the Balearic Islands. This expansion transformed the military from a body of citizen-soldiers into a multinational force composed primarily of foreign mercenary units.The Carthaginian military was a combined arms force, which provided for light and heavy infantry, siege engines, skirmishers, light and heavy cavalry, as well as war elephants and chariots. Supreme command of the military was initially held by the civilian Suffetes until the third century BC. Thereafter, professional military generals were appointed directly by the Carthaginian Senate.Carthage's military battled the Greeks over control of the island of Sicily. These encounters influenced the development of the Carthage's weapons and tactics, causing Carthage to adopt the Greek-style hoplite soldier fighting in the phalanx formation. However, the Carthaginian war machine faced its biggest challenge in the military of the Roman Republic during the Punic Wars. While Carthage was finally defeated by Rome in 146 BC, its military achieved notable success under the command of Hamilcar Barca and his son Hannibal.
  • Армия на Картаген са въоръжените сили на древната държава Картаген, една от основните военни сили на античното Средиземноморие. Водеща роля във въоръжените сили на Картаген играе военноморският флот, а сухопътните части са спомагателни и съставени главно от чуждестранни наемници.
dbpedia-owl:affiliation
dbpedia-owl:childOrganisation
dbpedia-owl:commander
dbpedia-owl:country
dbpedia-owl:notableCommander
dbpedia-owl:role
  • Défense de Carthage et de son territoire
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 4075723 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 129272 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 521 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110329057 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:allegeance
prop-fr:année
  • 1891 (xsd:integer)
  • 1920 (xsd:integer)
  • 1969 (xsd:integer)
  • 1974 (xsd:integer)
  • 1981 (xsd:integer)
  • 1982 (xsd:integer)
  • 1994 (xsd:integer)
  • 1995 (xsd:integer)
  • 1996 (xsd:integer)
  • 2000 (xsd:integer)
  • 2001 (xsd:integer)
  • 2002 (xsd:integer)
  • 2003 (xsd:integer)
  • 2005 (xsd:integer)
  • 2006 (xsd:integer)
  • 2007 (xsd:integer)
prop-fr:commandant
prop-fr:commandantHistorique
prop-fr:dissolution
  • 146 (xsd:integer)
prop-fr:enfaitpartie
prop-fr:guerres
prop-fr:id
  • 12582 (xsd:integer)
prop-fr:isbn
  • 0 (xsd:integer)
  • 84 (xsd:integer)
  • 978 (xsd:integer)
  • 9781846030192 (xsd:double)
  • 9788486547882 (xsd:double)
  • 9788496170643 (xsd:double)
prop-fr:issn
  • 213 (xsd:integer)
  • 1130 (xsd:integer)
  • CDU 936.5
prop-fr:langue
  • en
  • es
  • fr
prop-fr:lccn
  • 89192451 (xsd:integer)
prop-fr:legende
  • Charge des éléphants puniques à la bataille de Zama, selon Henri-Paul Motte.
prop-fr:lieu
  • Athènes
  • Madrid
  • Paris
  • Oxford
  • Barcelona
  • Boston & New York
  • Westport
prop-fr:lireEnLigne
prop-fr:name
  • Tite-Live
prop-fr:nom
  • dbpedia-fr:Serge_Lancel
  • Dodge
  • Campbell
  • Connolly
  • Gabriel
  • Francisco
  • Garlan
  • Adolfo
  • Gsell
  • Lazenby
  • Domínguez
  • Warmington
  • Hoyos
  • Goldsworthy
  • Wise
  • Blázquez
  • Gracia Alonso
  • Quesada Sanz
  • Rodríguez González
  • Sáez Abad
  • Treviño Martínez
  • de Caso Zuriaga
prop-fr:nomUnite
  • Armée de Carthage
prop-fr:numéro
  • 1 (xsd:integer)
  • 13 (xsd:integer)
  • 56 (xsd:integer)
prop-fr:numéroD'édition
  • 1 (xsd:integer)
prop-fr:pages
  • 33 (xsd:integer)
  • 73 (xsd:integer)
  • 129 (xsd:integer)
  • 223 (xsd:integer)
prop-fr:pagesTotales
  • 103 (xsd:integer)
  • 205 (xsd:integer)
  • 224 (xsd:integer)
prop-fr:pays
prop-fr:prénom
  • Dexter
  • Adrian
  • Fernando
  • Gómez
  • J.
  • Jaime
  • Peter
  • S.
  • Serge
  • Terence
  • Francisco
  • José María
  • Rafael
  • Duncan B.
  • Yvon
  • Richard A.
  • B. H.
  • John Francis
  • Rubén
  • Jerónimo
  • Monedero
  • Theodore A.
prop-fr:périodique
  • Gerión
  • Trabajos del Museo Arqueológico de Ibiza y Formentera
  • Alicante : Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Edición digital a partir de Aquila Legionis
  • Polis: Revista de ideas y formas políticas de antigüedad clásica
prop-fr:role
  • Défense de Carthage et de son territoire
prop-fr:titre
  • Cartago
  • Roma, Cartago, Iberos y Celtíberos. Las grandes guerras en la Península Ibérica
  • Hannibal, a history of the art of war among the Carthaginians and Romans down to the Battle of Pydna, 168 B. C., with a detailed account of the Second Punic War
  • Aníbal y los enemigos de Roma
  • Armies of the Carthaginian Wars 265-146 BC
  • Besieged: siege warfare in the ancient world
  • Great Captains of Antiquity
  • Las guerras púnicas
  • Recherches de poliorcétique grecque
  • Rome's Enemies Spanish Armies
  • The First Punic War: a military history
  • The Great Armies of Antiquity
  • Hannibal's Dynasty: Power and Politics in the Western Mediterranean, 247-183 bc
  • Artillería y Poliorcética en el Mundo Grecorromano
  • Amílcar Barca, táctico y estratega: Una valoración
  • Los escipiones en Hispania. Campañas ibéricas de la segunda Guerra Púnica
  • De guerreros a soldados. El ejército de Aníbal como un ejército cartaginés atípico
  • Las guerras en Hispania y su importancia para la carrera militar de Aníbal, de Escipión el Africano, de Mario, de Cn. Pompeyo, de Sertorio, de Afranio, de Terencio Varrón, de Julio César y de Augusto
  • La guerra en la protohistoria : héroes, nobles, mercenarios y campesinos
  • Histoire Militaire de Carthage. Histoire de L'Afrique du Nord, vol. 11: L'Etat Carthaginois.
  • El ejército cartaginés en la primera guerra púnica
  • Cartago contra Roma: Soldados y Batallas de las Guerras Púnicas
  • Libios, libiofenicios, blastofenicios: elementos púnicos y africanos en la Iberia Bárquida y sus pervivencias
  • El concepto de lo provincial en el mundo antiguo : homenaje a la profesora Pilar León Alonso. Vol. 1
prop-fr:urlTexte
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:éditeur
  • École française d'Athènes
  • Ariel
  • Oxford University Press
  • Greenwood Publishing Group
  • Stanford University Press
  • Espasa-Calpe
  • Osprey Publishing
  • Houghton Mifflin Company
  • Osprey Publishing Ltd.
  • Córdoba: Universidad de Córdoba, Servicio de Publicaciones
  • Almena
  • Editorial Ariel
  • Editorial Crítica
  • Luis de Caralt Ed
  • Polifemo
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • L’armée de Carthage fut l'une des forces militaires les plus importantes de l'Antiquité classique.Même si pour Carthage, sa marine de guerre fut toujours sa principale force, l'armée acquit un rôle clé dans l'extension du pouvoir punique sur les habitants du nord de l'Afrique et du sud de la Péninsule Ibérique, principalement dans la période comprise entre le VIe siècle av. J.-C. et le IIIe siècle av. J.-C. À partir du Ve siècle av.
  • O exército de Cartago foi uma das forças militares mais importantes da Antiguidade, graças ao qual a cidade púnica impulsou sua hegemonía no Mediterrâneo central e ocidental desde o século VI ao século III a.C.. Se tratava de um exército formado principalmente por mercenários extrangeiros, ainda que possuía certos sinais de identidade própria. Foi finalmente superado pelas legiões romanas nas Guerras Púnicas.
  • Het Carthaagse leger was van oorsprong een burgerleger, net zoals dat van de moederstad Tyrus. Door de rol die Carthago zou gaan spelen in het Middellandse Zeegebied werd het omgevormd tot een huurlingenleger met slechts één burgereenheid. Vooral het eliteleger de Heilige Schare van Carthago genoot enige bekendheid.
  • Армия на Картаген са въоръжените сили на древната държава Картаген, една от основните военни сили на античното Средиземноморие. Водеща роля във въоръжените сили на Картаген играе военноморският флот, а сухопътните части са спомагателни и съставени главно от чуждестранни наемници.
  • The military of Carthage was one of the largest military forces in the ancient world. Although Carthage's navy was always its main military force, the army acquired a key role in the spread of Carthaginian power over the native peoples of northern Africa and southern Iberian Peninsula from the 6th century BC and the 3rd century BC. Carthage's military also allowed it to expand into Sardinia and the Balearic Islands.
  • L'exèrcit cartaginès va ser una de les forces militars més importants de l'Antiguitat.
  • L'esercito cartaginese era la componente armata della società cartaginese.A differenza di altri eserciti classici, quello punico era principalmente formato da mercenari, comandati dai loro capi i quali erano subordinati ad un corpo ufficiali composto dai cittadini di Cartagine proveniente dalle classi sociali più elevate.
  • El ejército de Cartago fue una de las fuerzas militares más importantes de la Antigüedad clásica. Si bien para Cartago la armada fue siempre su principal fuerza, el ejército adquirió un papel clave en la extensión del poder púnico sobre los nativos del norte de África y del sur de la península ibérica, principalmente en el periodo comprendido entre el siglo VI a. C. y el siglo III a. C. A partir del siglo V a. C.
  • Pasukan Punisia adakah kekuatan militer bangsa Punisia yang berasal dari Kartago di Afrika Utara serta pasukan-pasukan dari etnis Punisia seusai penghancuran Kartago pada Perang Punisia Ketiga. Polis Kartago menguasai daerah yang luas di Maghreb, Tunisia modern, dan mengendalikan pesisir Tripolitania dan Maroko modern dengan basisnya di sisa-sisa pesisir Maghreb. Kerajaan-suku Numidia lainnya di Magreb merasakan adanya pengaruh Kartago pada masa jayanya.
rdfs:label
  • Armée de Carthage
  • Carthaags leger
  • Ejército de Cartago
  • Esercito cartaginese
  • Exèrcit cartaginès
  • Exército de Cartago
  • Military of ancient Carthage
  • Pasukan Punisia
  • Армия на Картаген
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Armée de Carthage
is dbpedia-owl:militaryUnit of
is dbpedia-owl:parentOrganisation of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:combattants of
is prop-fr:commandement of
is prop-fr:faitpartie of
is foaf:primaryTopic of