L'armée byzantine était le corps militaire principal des forces armées byzantines, servant côte à côte avec la marine byzantine. Descendante directe des légions et de la marine romaine de l'ancien Empire romain, l'armée byzantine maintint un niveau similaire de discipline, de prouesse stratégique et d'organisation. Pour une grande part de son histoire, l'armée byzantine fut la plus puissante et la plus performante force militaire de toute l'Europe.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • L'armée byzantine était le corps militaire principal des forces armées byzantines, servant côte à côte avec la marine byzantine. Descendante directe des légions et de la marine romaine de l'ancien Empire romain, l'armée byzantine maintint un niveau similaire de discipline, de prouesse stratégique et d'organisation. Pour une grande part de son histoire, l'armée byzantine fut la plus puissante et la plus performante force militaire de toute l'Europe. La tactique militaire byzantine commença à évoluer de manière autonome après la chute de l'Empire romain d'Occident et la disparition des légions romaines.La langue utilisée dans l'armée était au départ toujours le latin. Cependant, progressivement, et particulièrement à partir du VIe siècle, le grec a commencé à s'imposer, de la même façon qu'à la même époque il est devenu la langue officielle de tout l'empire. À la différence des légions romaines, sa force résidait dans l'utilisation d'une cavalerie lourde, appelée kataphractos (cataphractaire), qui était une évolution des clibanarii utilisés dans l'Empire romain dès le règne d'Hadrien. L'infanterie était encore employée mais principalement dans un rôle de soutien et comme base de manœuvre pour la cavalerie. La plus grande partie des fantassins de l'empire constituait ce que l'on pourrait appeler « l'infanterie lourde » — Skutatoi et plus tard, Kontarioi (pluriel de Kontarios) —, le reste formant « l'infanterie légère », avec les archers — Psiloi.Le « Ρωμαίοι στρατιώται » était une force fidèle constituée de citoyens prêts à mourir pour défendre leurs maisons et leur État, et elle était renforcée par des mercenaires. La conscription était encore pratiquée pour l'infanterie, comme dans l'armée romaine, chaque citoyen étant susceptible d'être appelé pour servir. La formation était très poussée, comme celle des légionnaires, avec les soldats enfermés dans des casernes, apprenant les techniques de combat avec leurs épées. Mais comme vers la fin de l'Empire romain, le tir à l'arc était intensivement pratiqué.
  • L'esercito bizantino fu il braccio militare dell'impero bizantino. Esso subì forti mutamenti nel tempo, attraversando tre fasi principali: Nella prima fase, dalla fine del IV fino alla metà del VII secolo, l'esercito bizantino può considerarsi la continuazione vera e propria del tardo esercito romano. La seconda fase, dalla seconda metà del VII secolo fino al 1081, è l'epoca dei themata. In quest'epoca i soldati, gli stratioti, divenivano contadini in periodo di pace, per poi tornare alle armi in caso di guerra. La terza fase inizia dal 1081 (anno in cui Alessio I Comneno fece la riforma dei pronoia) dura fino al 1453 (anno in cui cadde l'impero bizantino). In questo periodo l'esercito era composto da reparti mercenari, i tagmata e soprattutto dai Pronioiardi.L'esercito bizantino come anche la marina bizantina, era attivo dal 5 maggio (San Giorgio) al 26 ottobre (San Demetrio).
  • Angkatan darat Bizantium atau pasukan Bizantium adalah kesatuan militer utama dalam angkatan bersenjata Kekaisaran Bizantium, bertugas bersama dengan angkatan laut Bizantium. Sebagai penerus langsung Kekaisaran Romawi, pasukan Bizantium memiliki tingkat disiplin, keunggulan strategi dan organisasi yang serupa dengan pasukan Romawi. Pasukan ini merupakan salah satu pasukan paling efektif di Eurasia barat untuk waktu yang lama pada Abad Pertengahan. Pasukan Bizantium awal memperoleh banyak kemenangan maupun kekalahan - akibatnya persenjataan kavaleri menjadi lebih terkenal menyusul dihapuskannya sistem legiun pada awal abad ke-7. Pada reformasi selanjutnya, pasukan Bizantium dipengaruhi oleh aspek-aspek dari Jerman dan Asia - dengan setiap bentrokan melawan musuh yang berbahaya Bizantium seringkali menggunakan tentara bayaran yang berasal dari kelompok orang Hun, Cuman, Alan dan (menyusul Pertempuran Manzikert) Turk, yang membantu Kekaisaran Bizantium dalam hal menyediakan tentara bayaran kavaleri ringan. Karena sebagian besar militer Bizantium lebih difokuskan pada strategi dan kemampuan para jenderalnya dalam mengerahkan pasukan milisi, infantri berat dalam pasukan Bizantium kebanyakan direkrur dari bangsa Frank dan di kemudian hari menggunakan tentara bayaran Varangia.
  • Das Byzantinische Heer stellte den Hauptteil der Streitkräfte des Byzantinischen Reiches dar und war eine der beiden Teilstreitkräfte, die andere war die Byzantinische Marine. Es stand in der Tradition des römischen Heeres und war aufgrund des Charakters des Reiches als Fortsetzung des Römischen Imperiums streng genommen wesensgleich mit ihm. Die militärischen Tugenden Roms wie Disziplin und effiziente Organisation wurden von der byzantinischen Armee vielfach in Ehren gehalten und machten sie während eines großen Teiles ihrer Existenz zu einer der effektivsten Streitmächte Europas und Asiens.
  • O exército bizantino, ou seja, o exército do Império Bizantino ou Império Romano de Oriente, começou como uma versão renovada do exército romano, mantendo uns níveis similares de disciplina, valor e organização, e foi evoluindo para um exército medieval baseado na cavalaria.
  • L'Exèrcit Bizantí (330-1453) trobà la seua base en l'exèrcit romà i va anar evolucionant amb el temps. La seua estratègia defensiva es fonamentava en la utilització de fortificacions com a suport per a vèncer a exèrcits més grans. A més a més, la marina bizantina va destacar per ser l'hegemònica en la Mediterrània Oriental.L'exèrcit bizantí va ser durant segles el més poderós de tots. Hereu del victoriós exèrcit romà, durant els segles III i IV va ser substancialment reformat, desenvolupant sobretot la cavalleria pesant (catafracta), d'origen sàrmata.En un primer moment existien dos tipus de tropes: els limitanei, les guarnicions de la frontera, i els comitatenses. A partir del segle VII l'Imperi va ser organitzat en themas, circumscripcions tant administratives com militars dirigides per un strategos, amb el que es va millorar la capacitat defensiva de l'Imperi davant els seus nombrosos enemics exteriors.En la defensa de Bizanci va jugar un important paper l'hàbil diplomàcia dels seus emperadors. Els pagaments de tributs van mantenir molt de temps la pau amb alguns dels seus enemics, i el seu servei d'espionatge va ser una autèntica agència d'intel·ligència que recollia informació dels rivals de l'imperi amb diversos sistemes de recollida d'informació.Una de les debilitats de l'exèrcit bizantí, que va anar accentuant-se amb el temps, va ser la necessitat de fer servir tropes mercenàries, de fidelitat dubtosa. Entre els cossos mercenaris més coneguts hi havia la famosa guàrdia varega, provinents dels pobles nòrdics, i els almogàvers que generaren una crisi terrible dins l'Imperi amb la seva revolta durant el segle XIV.L'estratègia militar va tenir un auge en època bizantina i diversos emperadors, com és el cas de Maurici, van escriure tractats sobre l'art de la guerra on, entre altres qüestions, es lloava el sigil, la sorpresa i el lideratge dels comandants.
  • The Byzantine army or Eastern Roman army was the primary military body of the Byzantine armed forces, serving alongside the Byzantine navy. A direct descendant of the Roman army, the Byzantine army maintained a similar level of discipline, strategic prowess and organization. It was among the most effective armies of western Eurasia for much of the Middle Ages. The early Byzantine army experienced victory, as well as defeat, and over time the cavalry arm became more prominent as the legion system disappeared in the early 7th century. Later reforms reflected some Germanic and Asian influences – rival forces frequently became sources of mercenary units e.g.; Huns, Cumans, Alans and (following the Battle of Manzikert) Turks meeting the Empire's demand for light cavalry mercenaries. Since much of the Byzantine military focused on the strategy and skill of generals utilizing militia troops, heavy infantry were recruited from Frankish and later Varangian mercenaries.From the seventh to the 12th centuries, the Byzantine army was among the most powerful and effective military forces – neither Middle Ages Europe nor (following its early successes) the fracturing Caliphate could match the strategies and the efficiency of the Byzantine army. Restricted to a largely defensive role in the 7th to mid-9th centuries, the Byzantines developed the theme-system to counter the more powerful Caliphate. From the mid-9th century, however, they gradually went on the offensive, culminating in the great conquests of the 10th century under a series of soldier-emperors such as Nikephoros II Phokas, John Tzimiskes and Basil II. The army they led was less reliant on the militia of the themes; it was by now a largely professional force, with a strong and well-drilled infantry at its core and augmented by a revived heavy cavalry arm. With one of the most powerful economies in the world at the time, the Empire had the resources to put to the field a powerful host when needed, in order to reclaim its long-lost territories.After the collapse of the theme-system in the 11th century, the Byzantines grew increasingly reliant on professional Tagmata troops, including ever-increasing numbers of foreign mercenaries. The Komnenian emperors made great efforts to re-establish a native army, instituting the pronoia system of land grants in exchange for military service. Nevertheless, mercenaries remained a staple feature of late Byzantine armies since the loss of Asia Minor reduced the Empire's recruiting-ground, while the abuse of the pronoia grants led to a progressive feudalism in the Empire. The Komnenian successes were undone by the subsequent Angeloi dynasty, leading to the dissolution of the Empire at the hands of the Fourth Crusade in 1204.The Emperors of Nicaea managed to form a small but effective force using the same structure of light and heavily armed troops, both natives and foreigners. It proved effective in defending what remained of Byzantine Anatolia and reclaiming much of the Balkans and even Constantinople itself in 1261. Another period of neglect of the military followed in the reign of Andronikos II Palaiologos, which allowed Anatolia to fall prey to an emerging power, the Ottoman emirate. Successive civil wars in the 14th century further sapped the Empire's strength and destroyed any remaining chance of recovery, while the weakening of central authority and the devolution of power to provincial leaders meant that the Byzantine army was now composed of a collection of militias, personal entourages and mercenary detachments.
  • El ejército bizantino, es decir, el ejército del Imperio bizantino o Imperio romano de Oriente, comenzó como una versión renovada del ejército romano, manteniendo unos niveles similares de disciplina, valor y organización, y fue evolucionando hacia un ejército medieval basado en la caballería. Durante gran parte de la historia del Imperio fue la fuerza militar más poderosa y efectiva de Europa.
  • Армия Византийской империи на протяжении столетий обеспечивала безопасность границ государства и поддерживала внутренний порядок в империи. Особенности военного дела в Византийской империи соответствовали общему развитию византийского общества, а, кроме того, византийская армия и византийская военная мысль были наследниками позднеантичних военных традиций. Эта преемственность выражалась как в организации и вооружении войск, так и в разработке стратегии и тактики. Одновременно военная организация должна была всё время находить ответ на новые военные задачи, поскольку Византийская империя на протяжении большей части своей истории находилась в состоянии войны. Тем не менее, общее разложение и упадок империи непосредственным образом затронули и армию, вследствие чего Византия в XIV—XV вв. оказалась неспособной противостоять вторжениям турок-османов и потеряла независимость, став частью молодой Османской империи.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 4052292 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 47989 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 249 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 108976716 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • L'armée byzantine était le corps militaire principal des forces armées byzantines, servant côte à côte avec la marine byzantine. Descendante directe des légions et de la marine romaine de l'ancien Empire romain, l'armée byzantine maintint un niveau similaire de discipline, de prouesse stratégique et d'organisation. Pour une grande part de son histoire, l'armée byzantine fut la plus puissante et la plus performante force militaire de toute l'Europe.
  • O exército bizantino, ou seja, o exército do Império Bizantino ou Império Romano de Oriente, começou como uma versão renovada do exército romano, mantendo uns níveis similares de disciplina, valor e organização, e foi evoluindo para um exército medieval baseado na cavalaria.
  • El ejército bizantino, es decir, el ejército del Imperio bizantino o Imperio romano de Oriente, comenzó como una versión renovada del ejército romano, manteniendo unos niveles similares de disciplina, valor y organización, y fue evolucionando hacia un ejército medieval basado en la caballería. Durante gran parte de la historia del Imperio fue la fuerza militar más poderosa y efectiva de Europa.
  • Армия Византийской империи на протяжении столетий обеспечивала безопасность границ государства и поддерживала внутренний порядок в империи. Особенности военного дела в Византийской империи соответствовали общему развитию византийского общества, а, кроме того, византийская армия и византийская военная мысль были наследниками позднеантичних военных традиций. Эта преемственность выражалась как в организации и вооружении войск, так и в разработке стратегии и тактики.
  • The Byzantine army or Eastern Roman army was the primary military body of the Byzantine armed forces, serving alongside the Byzantine navy. A direct descendant of the Roman army, the Byzantine army maintained a similar level of discipline, strategic prowess and organization. It was among the most effective armies of western Eurasia for much of the Middle Ages.
  • L'Exèrcit Bizantí (330-1453) trobà la seua base en l'exèrcit romà i va anar evolucionant amb el temps. La seua estratègia defensiva es fonamentava en la utilització de fortificacions com a suport per a vèncer a exèrcits més grans. A més a més, la marina bizantina va destacar per ser l'hegemònica en la Mediterrània Oriental.L'exèrcit bizantí va ser durant segles el més poderós de tots.
  • L'esercito bizantino fu il braccio militare dell'impero bizantino. Esso subì forti mutamenti nel tempo, attraversando tre fasi principali: Nella prima fase, dalla fine del IV fino alla metà del VII secolo, l'esercito bizantino può considerarsi la continuazione vera e propria del tardo esercito romano. La seconda fase, dalla seconda metà del VII secolo fino al 1081, è l'epoca dei themata.
  • Das Byzantinische Heer stellte den Hauptteil der Streitkräfte des Byzantinischen Reiches dar und war eine der beiden Teilstreitkräfte, die andere war die Byzantinische Marine. Es stand in der Tradition des römischen Heeres und war aufgrund des Charakters des Reiches als Fortsetzung des Römischen Imperiums streng genommen wesensgleich mit ihm.
  • Angkatan darat Bizantium atau pasukan Bizantium adalah kesatuan militer utama dalam angkatan bersenjata Kekaisaran Bizantium, bertugas bersama dengan angkatan laut Bizantium. Sebagai penerus langsung Kekaisaran Romawi, pasukan Bizantium memiliki tingkat disiplin, keunggulan strategi dan organisasi yang serupa dengan pasukan Romawi. Pasukan ini merupakan salah satu pasukan paling efektif di Eurasia barat untuk waktu yang lama pada Abad Pertengahan.
rdfs:label
  • Armée byzantine
  • Angkatan darat Bizantium
  • Byzantine army
  • Byzantinisches Heerwesen
  • Ejército bizantino
  • Esercito bizantino
  • Exèrcit bizantí
  • Exército bizantino
  • Армия Византийской империи
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:nextEvent of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of