Arius (version latine du prénom Ariuc, 256-336) est un prêtre, théologien et ascète chrétien libyen d'origine berbère inspirateur de la doctrine qui porte son nom : l'arianisme. La querelle qu'il a ouverte a profondément divisé la Chrétienté durant tout le IVe siècle.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Arius (version latine du prénom Ariuc, 256-336) est un prêtre, théologien et ascète chrétien libyen d'origine berbère inspirateur de la doctrine qui porte son nom : l'arianisme. La querelle qu'il a ouverte a profondément divisé la Chrétienté durant tout le IVe siècle. Elle est comparée par plusieurs auteurs, "toutes choses égales par ailleurs", à celle du capitalisme et du communisme au XXe siècle.
  • Areios (či latinsky Arius, 256 - 336) byl křesťanský kněz a kazatel v alexandrijské čtvrti Baukalis. Od Areiova jména se odvozuje název arianismus jako jeden z heretických směrů 4. století.
  • Arrio (256 - 336) fue un presbítero de Alejandría (Egipto), probablemente de origen libio, fundador de la doctrina cristiana conocida como arrianismo.
  • Арий (256–336), древноримски християнски теолог, основоположник на арианството.
  • Arius vagy Areios (kb. 260, Líbia – 336, Konstantinápoly) püspök, az arianizmus tanának szellemi létrehozója. Az arianizmus Arius-nak és követőinek (az ariánusoknak) mozgalma volt a 4. században, amelyet később a katolikus keresztény egyház eretnekségnek nyilvánított, mert tagadta a kereszténység Szentháromság tanát. Arius alexandriai áldozópap, diakónus (διακονος, diakonosz) volt, akit rendkívül bántott az, hogy a püspöki méltóságot nem nyerhette el. Arius meghökkentő gondolatokat kezdett hirdetni az ókori keresztények között, habár a korának filozófiai ismeretei alapján a platonista filozófiából indult ki, amelyik azt tanította, hogy Isten a végső ok, az örök változhatatlanság, amiből az következett, hogy akkor minden más - teremtmény. Ha ez igaz, akkor viszont az Ige és Krisztus is csak teremtmény, bár Jézus az első minden teremtmény között. Sokakat elcsábított ez a fajta bölcselkedés és racionalizmus. E szektának olyan sok pap híve volt, hogy az akkor ismert világ nagy részében alig voltak más papok és püspökök, mint ariánusok. Az arianizmussal szimpatizált sok római császár is és elterjedt a rómaiakat körülvevő barbár népek között is. Azonban sok egyházatya vallotta Atanáz püspök ortodox véleményét, azaz Krisztus egylényegűségét az Atyával: "Isten azért lett emberré, hogy az embert istenivé tegye". I. Constantinus római császár uralkodásának huszadik évétől, amikor az ariánus eretnekség elkezdődött, három évszázad telt el és ezalatt az idő alatt a folyamatosan növekvő katolikus egyház az – általa ariánus eretnekségnek tartott – tanok ellen küzdött.
  • Ário ou Arius (n. 256 - f. 336 ) foi o fundador da doutrina cristã do arianismo. Foi um presbítero cristão de Alexandria pelo que também é conhecido por Arius de Alexandria.
  • Arius (Ancient Greek: Ἄρειος, AD 250 or 256–336) was an ascetic Christian presbyter of Libyan origins, and priest in Alexandria, Egypt, of the church of Baucalis. His teachings about the nature of the Godhead, which emphasized the Father's divinity over the Son, and his opposition to Trinitarian Christology, made him a primary topic of the First Council of Nicea, convened by Roman Emperor Constantine in AD 325.After Emperor Licinius and Emperor Constantine legalized and formalized the Christianity of the time in the Roman Empire, the newly recognized catholic Church sought to unify and clarify its theology. Trinitarian Christians, including Athanasius, used Arius and Arianism as epithets to describe those who disagreed with their doctrine of co-equal Trinitarianism, a Christology representing God the Father and Son (Jesus of Nazareth) as "of one essence" (consubstantial) and coeternal.Although virtually all positive writings on Arius' theology have been suppressed or destroyed, negative writings describe Arius' theology as one in which there was a time before the Son of God, when only God the Father existed. Despite concerted opposition, 'Arian', or nontrinitarian Christian churches persisted throughout Europe, the Middle East, and North Africa, and also in various Gothic and Germanic kingdoms, until suppressed by military conquest or voluntary royal conversion between the fifth and seventh centuries.Although "Arianism" suggests that Arius was the originator of the teaching that bears his name, the debate over the Son’s precise relationship to the Father did not begin with him. This subject had been discussed for decades before his advent; Arius merely intensified the controversy and carried it to a Church-wide audience, where other "Arians" such as Eusebius of Nicomedia (who was not Eusebius of Caesarea, although they lived in the same period) proved much more influential in the long run. In fact, some later "Arians" disavowed the name, claiming not to have been familiar with the man or his specific teachings. However, because the conflict between Arius and his foes brought the issue to the theological forefront, the doctrine he proclaimed—though not originated—is generally labeled as "his".
  • アリウス(Arius、250年 - 336年)は、アレクサンドリアの司祭で、古代のキリスト教アリウス主義の提唱者。古典ギリシア語の再建からアレイオス(Άρειος, Areios)とも呼ばれる(現代ギリシア語ではアリオス)。
  • Arius (Grekçe: Ἄρειος; 256 - 336), Libya kökenli İskenderiye'de Baucalis kilisesinde görev yapmış çileci Hristiyan bir papazdır. Tanrı'nın doğası hakkındaki öğretisi, Baba'nın Oğul üzerindeki kutsallığının altını çizmesi, ve teslis inancına muhalefeti, 325 yılında Roma İmparatoru Konstantin tarafından toplanan Birinci İznik Konsili'nde Onu ana konu haline getirmiştir.İmparatorlar Licinius ve Konstantin, Roma İmparatorluğu'nda zamanın Hristiyanlığını meşru ve resmi hale getirdikten sonra, yeni tanınan Katolik Kilisesi tek ve berrak teoloji arayışına girdi. İskenderiyeli Athanasius'da aralarında olduğu Teslis savunucuları, Arius ve Aryanizm'i, Tanrı Baba ile Nasıralı İsa'nın "aynı mahiyetten" eş-tözlü ve eş-ebedi/ezeli olduklarını söyleyen denklik üzerine kurulu Teslis inancı Kristolojisi ile aynı fikirde olmayanları tanımlamakta kullanmışlardır.Arius'un teolojisini destekleyen bütün yazılar ortadan kaldırılmış veya gizlenmiş olsalar da, karşı olanların yazıları Arius'un teolojisini "Baba Tanrı"nın, "Oğul"dan önce var olduğu bir dönem olduğu şeklinde tanımlamaktadır. Birlikte hareket eden tüm muhalefete rağmen, 'Arian' ya da teslis karşıtı kiliseler, Gotlar arasında ve Alman Krallıklarda, Avrupa ve Kuzey Afrika'da yaşamışlardır. Beşinci ve yedinci yüzyıllardna sonra askeri fetihler ile bastırılmışlar ya da kraliyetler gönüllü olarak Katolik inancına dönmüşlerdir."Aryanizm" isim olarak öğretinin kaynağının Arius olduğuna işaret etsede, Oğul'un Baba ile kesin ilişkisi üzerine tartışma Arius ile başlamamıştır. Bu konu, onun gelişinden onlarca yıl tartışılmıştır, Arius, ihtilafı toparlamış ve İzmitli Eusebius gibi "Arian" destekçileri uzun erimde daha etkili kanıtlıyabilecekleri kilise çapındaki izleyicilere taşımıştır. İzmitli Eusebius, Kayseryalı Eusebius ile karıştırılmamalıdır. Gerçekten bazı sonradan gelen "Arian" destekçileri bu ismi öğretilerinin kendileri ile ilişkili olmadıklarını beyan ederek, inkar etmişlerdir. Arius ve hasımları arasındaki tartışma bu konuyu teolojik olarak öne getirmiş ve Arius'un ilan ettiği doktrin onun tarafından oluşturulmasada "onun" olarak kullanılmıştır.
  • Ari o Arri fou un religiós cristià fill d'Ammoni, que va néixer a Alexandria o a la Pentàpolis Líbia (Cirenaica) en el tercer quart del segle III. De les seves idees derivà la doctrina considerada herètica dels arians.A Antioquia va ser deixeble de Lucià, primer clergue que va defensar clarament la diferència entre el Pare i el Fill (Lucià era amic de Pau de Samosata que defensava idees similars, de les quals Lucià va poder convertir-se en propagador). Pere (bisbe d'Alexandria) el va ordenar diaca però més tard el va expulsar, en condemnar Ari la duresa de la persecució contra els seguidors de Meleci, bisbe de Licòpolis, que havia provocat un cisma a Egipte. Més tard, sent ja Ari de certa edat, va ser ordenat prevere per Àquila, patriarca de Constantinoble, confiant-li la direcció de l'església de Baukalis, on es va distingir per la seva erudició, arribant-se a suposar que podria succeir a Àquila quan aquest va morir; no obstant això va ser elegit patriarca de Constantinoble Alexandre (317).Els catòlics acusen Ari d'actuar des d'aleshores per despit, cosa que no és segura. Ari va acusar (318) Alexandre, bisbe d'Alexandria, de ser partidari de Sabeli i de les doctrines sabelianes (que fonien en una sola les tres persones de la Trinitat) condemnades uns anys abans per un Concili celebrat a Alexandria (261). Alexandre va exposar les seves doctrines, que van resultar ser ortodoxes, mentre Ari sostenia que el Pare havia creat al Fill, i per tant aquest havia de ser inferior. Alexandre va convocar un concili a Alexandria (320 o 321) al qual van assistir cent bisbes, que van condemnar les idees d'Ari i el van excomunicar juntament amb els seus seguidors. Però alguns bisbes (com Secundus de Ptolemaida, Teonas de Marmàrica, Eusebi de Cesarea, Eusebi de Nicomèdia, Teoguis de Nicea i Marius de Calcedònia) i part del clergat es van decantar al seu favor. L'Emperador Constantí I el Gran, que després del 324 governava l'Imperi en solitari i temia que aquests disputes teològiques alteressin la pau publica, va intentar evitar el cisma, utilitzant com a mediador Osi, bisbe de Còrdova, però va fracassar. Constantí va convocar llavors el primer concili ecumènic a Nicea (325) al qual van assistir 318 bisbes, la majoria orientals, i en el qual el bisbe Alexandre d'Alexandría va estar assistit pel jove diaca Atanasi (després sant) que es va convertir en campió dels opositors a Ari, els seguidors del qual estaven dirigits per Eusebi de Nicomèdia, però sols van aconseguir 22 adhesions. El Concili va determinar que el Pare i el Fill eren consubstancials o iguals (en grec es va utilitzar la paraula "omousios" mentre que va ser rebutjat el concepte de "creat" per referir-se al Fill: únicament tretze bisbes es van oposar a la utilització de la paraula consubstancial, i quan Ari va exposar que el Fill no era abans de ser engendrat, que era de l'altra persona i de l'altra substància que les del Pare i que era criatura subjecta a mudança, altres bisbes se'n van separar, fins que finalment solament Ari, Secundus de Ptolemaida i Teonas de Marmàrica defensaven les posicions intransigents, i van ser anatematitzats i desterrats (també es va desterrar Eusebi de Nicomèdia i Teognis o Teoguis de Nicea).Però progressivament els partidaris d'Eusebi de Nicomèdia, anomenats Eusebians, van influir en l'ànim de Constantí, mentre que la germana d'aquest, Constància (vídua de Licini) que tenia com a confessor un sacerdot arià, treballava per col·locar elements arians en llocs clau, substituint-hi diversos bisbes catòlics per d'altres d'arians. El 326 Atanasi va succeir Alexandre com a bisbe d'Alexandria. Poc després, foren cridats del desterrament Eusebi i Teognis, i es va iniciar una campanya destinada a debilitar Atanasi, l'elecció del qual era qualificada d'il·legitima, i adreçada també contra el bisbe Eustat d'Antioquia, un dels majors opositors a l'arianisme, aconseguint-se la deposició d'aquest últim en un Concili celebrat a Antioquia el 331, en què els elements eusebians (arians) van aconseguir el predomini, i que Eustat fos acusat de sabelianisme (i d'altres coses). Va ser desterrat per ordre de Constantí (amb això es van assentar les bases per al futur cisma d'Antioquia en què catòlics, arians i melecians es van disputar el poder eclesiàstic des del 361 al 415), i l'emperador també desterrà altres bisbes. A petició de Constantí, Ari va admetre en l'essencial la consubstanciabilitat, a fi d'aconseguir una unió de les dues branques principals de l'Església; llavors l'Emperador va demanar a Atanasi que readmetés Ari a la seva comunió a la qual cosa el bisbe es va negar. Els eusebians iniciaren una nova campanya contra Atanasi. El 335 els concilis de Tir i de Jerusalem van absoldre Ari. En el Concili de Tir Atanasi va patir forts atacs i es va veure precisat a acudir a l'emperador, qui va optar per enviar-lo desterrat a Trèveris. Després del desterrament de sant Atanasi, es va celebrar un nou concili a Constantinoble on va ser destituït el bisbe Marcel d'Ancira, bisbe catòlic, i substituït per l'eusebià Basili.Poc després moria Constància, demanant al seu germà Constantí que tractés a Ari com un home que havia estat calumniat. L'Emperador es va sentir impressionat o obligat i Ari va ser cridat a Constantinoble (335) on havia de ser reintegrat al si de l'Església amb tots els honors (després d'una professió de fe niceana); el patriarca de Constantinoble Alexandre (que va ser patriarca del 317 al 340) s'hi va oposar encara que va haver d'accedir davant l'amenaça llançada per diversos bisbes partidaris d'Ari d'excomulgar-lo. Però abans de procedir-se a la cerimònia Ari va morir sobtadament (336), probablement enverinat per seguidors d'Alexandre qui l'endemà va donar gràcies a Déu pel càstig a l'heresiarca. La mort d'Arri va contribuir a estendre la força de l'heretgia de l'arrianisme, i el propi emperador es va fer batejar abans de la seva mort (337) pel bisbe arià Eusebi de Nicomèdia.
  • Ariusz (256–336) – wczesnochrześcijański prezbiter, teolog i poeta z Aleksandrii, Libijczyk z pochodzenia. Jego nauka na temat relacji Boga Ojca i Syna Bożego oraz natury Bóstwa zyskała dużą popularność wśród ówczesnych chrześcijan najpierw na Wschodzie, później również na Zachodzie, szczególnie długo utrzymując się wśród plemion germańskich. Już w 325 r. uznana za sprzeczną z nauką Kościoła powszechnego na soborze w Nicei w 325 roku, który orzekł współistotność i równość w Bóstwie Ojca i Syna. Naukę Ariusza nazywa się arianizmem.
  • Arrio (256 - 336) Alexandriako presbiteroa izan zen, Egipton. Ziurrenik Libian jaio zen. Arrianismo izena duen dotrina kristauaren sortzailea izan zen.Antiokiako Luzianoren ikaslea izan zen eta bere apezpikuaren aurka egin zuen esaterakoan Jaungoikoak (Aita) ezerezetik sortu zuela Logosa (bere Semea); bazela garai bat "Semea ez zena existitzen" eta beraz Semea ez zela Jaungoikoa bera, baizik eta berak sorturiko zerbait. Bera dibinoa zen, Jainko bat, baina ez zela bere Aita bezain Jaungoikoa eta horregatik ezin zitzaila Benetako Jaungoiko izena jarri.Bere dotrina arrianismo gisa ezagutzen da, baina Samosatako Pauloren obretan ere abertzen dira ideia hauek. Tertulianok ere sinesmen antzekoa zuen. Justino Martirian eta Jatorriak obretan ere aurkitzen dira horrelako esaldiak.Nizeako kontzilioan, 325ean arrianismoa heresiatzat hartu zuten. Arrio eta haren jarraitzaileak eskumikatu eta erbesteratu zituzten. Arrianismoak sakon iraun zuen godo eta bestelako herri germaniarren artean. Bere lan nagusia Θαλια (Talía) izan zen, gaur egun desagertua. Bere liburu guztiak erre zituzten baina zati batzuk heldu dira euren aurkariek idatzi zutelako horien inguruan.Ziurrenik pozoindua 336an hil zen, Elizak berriro onartu behar zuen aurreko egunean.
  • Arius (Areios) [aˈriːʊs] (* um 260; † 336 in Konstantinopel) war ein christlicher Presbyter aus Alexandria. Nach ihm ist die Lehre des Arianismus benannt.
  • Arius atau Arius dari Alexandria (250-336) adalah seorang tokoh Kristen yang hidup pada akhir abad ke-3 sampai awal abad ke-4, di Alexandria (Iskandariah), Mesir pada masa pemerintahan Kaisar Konstantinus Agung. Arius menolak ajaran mengenai keilahian Kristus dengan pandangan bahwa Kristus hanyalah ciptaan Allah dan bukan Allah. Pandangannya ini kemudian memengaruhi munculnya sebuah gerakan yang disebut Arianisme. Pemikiran Arius mengenai keilahian Kristus kemudian ditolak dalam Konsili Nicea dan ia dikucilkan dari gereja.
  • 아리우스(Arius, 250년 또는 260년 - 336년)는 초기 기독교시대에 활동했던 이집트 알렉산드리아 출신의 기독교 성직자이자 신학자이다. 그는 ‘성자’ 예수는 영원한 존재가 아닌, 단지 인간일 뿐이고 ‘성부’에게 종속적인 개념이라고 주장하였고 그의 주장은 아리우스주의라는 초기 기독교 분파로 발전하였다. 당시 그의 주장은 대중적인 인기를 끌고 폭넓게 받아들여졌지만 결국 325년 콘스탄티누스 1세가 직접 주재한 제1차 니케아 공의회에서 이단으로 결정되었다.
  • А́рий (греч. Ἄρειος; 256—336, Константинополь) — один из ранних ересиархов, основоположник арианства.Родом из Ливии. Этническое происхождение — бербер. Воспитание получил под руководством Лукиана Антиохийского. Был рукоположён во диакона архиепископом Петром Александрийским и им же был отлучён за приверженность мелитианству. Очевидно, позже он раскаялся, поскольку архиепископ Ахилла рукоположил его во пресвитера Александрийской Церкви.После Никейского Собора Арий был сослан в Иллирию с запретом возвращаться в Египет. Однако вскоре императором Константином был возвращен из ссылки.Сочинения Ария были уничтожены и дошли до нас в фрагментах. Его «Θάλια» («Пир») представляет собой защиту его учения в полу-поэтической, полу-прозаической форме; за исключением нескольких фрагментов в творениях Афанасия Великого, оно не дошло до нас. Сохранились письма Ария к Евсевию Никомедийскому и Александру Александрийскому († 17 апреля 326). Главными источниками сведений о нём служат, кроме фрагментов его собственных сочинений, творения Афанасия, 68 и 69 главы сочинения Епифания об ересях, церковные истории Сократа, Созомена, Феодорита и Филосторгия.
  • Ario (in latino Arius; Libia, 256 – Costantinopoli, 336) è stato un presbitero e teologo berbero. La corrente teologica cristiana sorta attorno alle sue dottrine religiose fu condannata come eretica nel primo Concilio di Nicea, e venne in seguito indicata con il nome di arianesimo. Si diffuse prevalentemente tra i popoli germanici.
  • Arius (Uitspraak: Aríus, Grieks: Άρειος) (Pentapolis van Cyrenaica, 250/256 - Constantinopel, rond 336) is de stichter van het arianisme, een stroming in de vroege christelijke kerk die de goddelijke drie-eenheid niet erkende en Jezus beschouwde als geschapen door en ondergeschikt aan God de Vader.
dbpedia-owl:viafId
  • 69722948
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 448287 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 10398 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 72 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110786382 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:type
  • personne
prop-fr:viaf
  • 69722948 (xsd:integer)
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:worldcatid
  • lccn-n-82-45062
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Arius (version latine du prénom Ariuc, 256-336) est un prêtre, théologien et ascète chrétien libyen d'origine berbère inspirateur de la doctrine qui porte son nom : l'arianisme. La querelle qu'il a ouverte a profondément divisé la Chrétienté durant tout le IVe siècle.
  • Areios (či latinsky Arius, 256 - 336) byl křesťanský kněz a kazatel v alexandrijské čtvrti Baukalis. Od Areiova jména se odvozuje název arianismus jako jeden z heretických směrů 4. století.
  • Arrio (256 - 336) fue un presbítero de Alejandría (Egipto), probablemente de origen libio, fundador de la doctrina cristiana conocida como arrianismo.
  • Арий (256–336), древноримски християнски теолог, основоположник на арианството.
  • Ário ou Arius (n. 256 - f. 336 ) foi o fundador da doutrina cristã do arianismo. Foi um presbítero cristão de Alexandria pelo que também é conhecido por Arius de Alexandria.
  • アリウス(Arius、250年 - 336年)は、アレクサンドリアの司祭で、古代のキリスト教アリウス主義の提唱者。古典ギリシア語の再建からアレイオス(Άρειος, Areios)とも呼ばれる(現代ギリシア語ではアリオス)。
  • Arius (Areios) [aˈriːʊs] (* um 260; † 336 in Konstantinopel) war ein christlicher Presbyter aus Alexandria. Nach ihm ist die Lehre des Arianismus benannt.
  • 아리우스(Arius, 250년 또는 260년 - 336년)는 초기 기독교시대에 활동했던 이집트 알렉산드리아 출신의 기독교 성직자이자 신학자이다. 그는 ‘성자’ 예수는 영원한 존재가 아닌, 단지 인간일 뿐이고 ‘성부’에게 종속적인 개념이라고 주장하였고 그의 주장은 아리우스주의라는 초기 기독교 분파로 발전하였다. 당시 그의 주장은 대중적인 인기를 끌고 폭넓게 받아들여졌지만 결국 325년 콘스탄티누스 1세가 직접 주재한 제1차 니케아 공의회에서 이단으로 결정되었다.
  • Ario (in latino Arius; Libia, 256 – Costantinopoli, 336) è stato un presbitero e teologo berbero. La corrente teologica cristiana sorta attorno alle sue dottrine religiose fu condannata come eretica nel primo Concilio di Nicea, e venne in seguito indicata con il nome di arianesimo. Si diffuse prevalentemente tra i popoli germanici.
  • Arius (Uitspraak: Aríus, Grieks: Άρειος) (Pentapolis van Cyrenaica, 250/256 - Constantinopel, rond 336) is de stichter van het arianisme, een stroming in de vroege christelijke kerk die de goddelijke drie-eenheid niet erkende en Jezus beschouwde als geschapen door en ondergeschikt aan God de Vader.
  • Arius vagy Areios (kb. 260, Líbia – 336, Konstantinápoly) püspök, az arianizmus tanának szellemi létrehozója. Az arianizmus Arius-nak és követőinek (az ariánusoknak) mozgalma volt a 4. században, amelyet később a katolikus keresztény egyház eretnekségnek nyilvánított, mert tagadta a kereszténység Szentháromság tanát. Arius alexandriai áldozópap, diakónus (διακονος, diakonosz) volt, akit rendkívül bántott az, hogy a püspöki méltóságot nem nyerhette el.
  • Ariusz (256–336) – wczesnochrześcijański prezbiter, teolog i poeta z Aleksandrii, Libijczyk z pochodzenia. Jego nauka na temat relacji Boga Ojca i Syna Bożego oraz natury Bóstwa zyskała dużą popularność wśród ówczesnych chrześcijan najpierw na Wschodzie, później również na Zachodzie, szczególnie długo utrzymując się wśród plemion germańskich. Już w 325 r.
  • Arius (Ancient Greek: Ἄρειος, AD 250 or 256–336) was an ascetic Christian presbyter of Libyan origins, and priest in Alexandria, Egypt, of the church of Baucalis.
  • Arius (Grekçe: Ἄρειος; 256 - 336), Libya kökenli İskenderiye'de Baucalis kilisesinde görev yapmış çileci Hristiyan bir papazdır.
  • Ari o Arri fou un religiós cristià fill d'Ammoni, que va néixer a Alexandria o a la Pentàpolis Líbia (Cirenaica) en el tercer quart del segle III. De les seves idees derivà la doctrina considerada herètica dels arians.A Antioquia va ser deixeble de Lucià, primer clergue que va defensar clarament la diferència entre el Pare i el Fill (Lucià era amic de Pau de Samosata que defensava idees similars, de les quals Lucià va poder convertir-se en propagador).
  • Arius atau Arius dari Alexandria (250-336) adalah seorang tokoh Kristen yang hidup pada akhir abad ke-3 sampai awal abad ke-4, di Alexandria (Iskandariah), Mesir pada masa pemerintahan Kaisar Konstantinus Agung. Arius menolak ajaran mengenai keilahian Kristus dengan pandangan bahwa Kristus hanyalah ciptaan Allah dan bukan Allah. Pandangannya ini kemudian memengaruhi munculnya sebuah gerakan yang disebut Arianisme.
  • А́рий (греч. Ἄρειος; 256—336, Константинополь) — один из ранних ересиархов, основоположник арианства.Родом из Ливии. Этническое происхождение — бербер. Воспитание получил под руководством Лукиана Антиохийского. Был рукоположён во диакона архиепископом Петром Александрийским и им же был отлучён за приверженность мелитианству.
  • Arrio (256 - 336) Alexandriako presbiteroa izan zen, Egipton. Ziurrenik Libian jaio zen. Arrianismo izena duen dotrina kristauaren sortzailea izan zen.Antiokiako Luzianoren ikaslea izan zen eta bere apezpikuaren aurka egin zuen esaterakoan Jaungoikoak (Aita) ezerezetik sortu zuela Logosa (bere Semea); bazela garai bat "Semea ez zena existitzen" eta beraz Semea ez zela Jaungoikoa bera, baizik eta berak sorturiko zerbait.
rdfs:label
  • Arius (prêtre)
  • Areios
  • Ario
  • Arius
  • Arius
  • Arius
  • Arius
  • Arius
  • Arius (theoloog)
  • Ariusz
  • Arri
  • Arrio
  • Arrio
  • Ário
  • Арий
  • Арий
  • アリウス
  • 아리우스
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of