L'aquitain ou basque archaïque était une forme ancienne du basque et un substrat du gascon.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • L'aquitain ou basque archaïque était une forme ancienne du basque et un substrat du gascon. Elle était parlée par les Aquitains ou Proto-Basques habitant une aire qui correspond aux provinces romaines d'Aquitania puis de Novempopulanie antiques: approximativement entre les Pyrénées et la Garonne, aire plus tard connue sous le nom de Vasconie, avant la conquête romaine et probablement beaucoup plus tard jusqu'au Haut Moyen Âge.On sait peu de choses de la langue elle-même mais son aire est bien établie par la présence de caractères aquitains dans la toponymie. Elle recouvre globalement l'aire linguistique de la Gascogne et le Pays basque nord et sud. Les témoignages archéologiques, la toponymie et l'histoire semblent suggérer que ce fut un dialecte ou un groupe de dialectes de langue proto-basque. Les preuves les plus importantes de toutes sont des séries de textes Votifs et Funéraires en latin qui contiennent environ quatre cents noms personnels et 70 noms de dieux.Le terme « aquitain » a également été employé au XIXe siècle pour nommer tout ou partie du gascon parlé en Aquitaine.
  • La lingua aquitana era parlata nell'antica Aquitania (approssivativamente tra i Pirenei e la Garonna, nella regione più tardi conosciuta come Guascogna) prima della conquista Romana e probabilmente, ancora fino all'inizio del Medio Evo.Ritrovamenti archeologici (i più importanti sono una serie di testi votivi e funerari, in latino che contengono circa 400 nomi personali e 70 nomi di dei), toponimi e tracce storiche suggeriscono, con forza, l'esistenza di una lingua (o di un gruppo di lingue) Vasconica che rappresenterebbe il precursore del basco.
  • Het Aquitaans is een dode taal die in het oude Aquitanië (tussen de Pyreneeën en de Garonne, in de streek die nu Gascogne heet) gesproken werd voordat het gebied door de Romeinen veroverd werd. De taal heeft waarschijnlijk tot in de Hoge Middeleeuwen bestaan.Archeologische vondsten, de toponymie en de geschiedenis wijzen erop dat het Aquitaans een dialect of een groep dialecten was van het Baskisch. De belangrijkste aanwijzingen hiervoor zijn enkele votieven en grafstenen met teksten in het Latijn die ongeveer vierhonderd namen van personen en zeventig namen van goden bevatten.
  • Akitaniera antzinako Novempopulanian, Pirinioetatik Garonaraino gutxi gorabehera (geroago Gaskonia izena hartuko zuen lurraldean), mintzatu zen hizkuntza hila da. Erromatarren konkistaren aurretik hitz egiten zen, eta Goi Erdi Aro arte iraun zuen. Arkeologiak eta toponimiak adierazten dute euskarari loturiko dialekto bat edo batzuk zirela. Geratu zaigun akitanieraren arrasto nagusia hilarrietan edo jainkoei eskainitako testuetan dago jasota. Hor, 400 bat pertsona izen eta 70 bat jainko izen ditugu.
  • Аквитанский язык — язык аквитанов, населявших территорию Аквитании (между Пиренеями и Гаронной) до римского завоевания. Сохранялся до раннего Средневековья.
  • Se entiende por Idioma aquitano o lengua aquitana (también llamado euskera arcaico) a la lengua hablada en la antigua Aquitania, en un territorio entre el río Garona y los Pirineos, que se considera relacionada con otras lenguas pirenaicas y es el antecesor del moderno euskera.Está testimoniado entre los siglos I-III d.C y se encontraba en contacto lingüístico con el latín, este hecho se refleja en que muchos de los préstamos latinos en euskera moderno muestran signos de haber sufrido los mismos cambios fonéticos que las palabras patrimoniales del euskera, lo cual revela que esos préstamos latinos se dieron en época muy antigua.No se conservan textos enteros largos, aunque sí inscripciones epigráficas que contienen además unos 400 antropónimos y 70 teónimos, muchos de ellos transparentemente interpretables desde el protoeuskera.
  • Az aquitániai nyelvet az ősi Aquitániában (a Garonne és a Pireneusok között, ma Franciaország egyik régiója) beszélték az aquitániaiak törzsei a római hódítás előtt és kicsivel később egészen a kora középkorig. Régészeti, helynévi és történelmi bizonyítékok is alátámasztják, hogy ez vagy egy Vasconic(?) nevű nyelvcsaládba, vagy más olyan csoportba tartozott amely a baszk nyelv előfutárául szolgált. A legfontosabb írásos források a latinbetűs fogadalmi és temetési szövegek, amelyek 400 személynevet és 70 isten elnevezését tartalmazzák.
  • L'aquità és una llengua paleohispànica que és coneguda només per testimonis indirectes, no se'n coneixen textos escrits. Existeix la hipòtesi que aquesta llengua representa un parent proper al basc (l'únic conegut) o potser la fase més antiga documentada d'aquesta llengua, i per això també és anomenada èuscar arcaic. De l'existència de la llengua aquitana en donen testimoni bàsicament els antropònims i teònims indígenes que apareixen en unes dues-centes inscripcions llatines dels s. I a III dC. Aquestes inscripcions estan realitzades sobre pedra i són fonamentalment de caràcter votiu, funerari i honorífic, però també n'hi ha un grup significatiu fet sobre plaques d'argent votives procedents d'un derelicte enfonsat al Rin, prop de Hagenbach (Alemanya), probablement saquejades de santuaris aquitans.Les inscripcions aquitanes procedeixen sovint del nord dels Pirineus, especialment del vessant esquerre del curs alt de la Garona (també a la Vall d'Aran), en el territori que Juli Cèsar i Estrabó anomenen Aquitània, que en època tardana s'identifica amb Novempopulània i posteriorment amb Wascònia, nom del qual deriva l'actual Gascunya. Actualment aquest territori constitueix els departaments francesos de Pirineus Atlàntics, Alts Pirineus, Alta Garona, Arieja, Landes, Gers i Olt i Garona: Antropònims: BELEXEIA, LAVRCO, BORSEI, ANDERESENI, NESCATO, CISSONBONNIS, SEMBECCONI, GEREXO, BIHOSSI, TALSCONIS, HALSCOTARRIS, etc. Teònims: BAIGORIXO, ILVNNO, ARIXONI, ARTAHE, ILVRBERRIXO, ASTOILVNO, HARAVSONI, LEHERENNO, etc. En menor mesura, les inscripcions bascoaquitanes també han aparegut al sud dels Pirineus, en el territori que les fonts clàssiques assignen als bascons, fonamentalment a la zona occidental de la província de Saragossa i a Navarra: Antropònims: VMMESAHAR, EDERETTA, SERHVHORIS, DVSANHARIS, ABISVNHAR, etc. Teònims: LARRAHE, LOXAE / LOSAE, LACVBEGI, SELATSE / STELAITSE, HELASSE, ERRENSAE. Una gran part dels elements formatius dels antropònims i teònims aquitans són interpretables directament a partir de la llengua basca actual:Alguns investigadors han assenyalat també l'afinitat de la llengua aquitana amb la ibèrica. Entre les afinitats més acceptades, destaquen les semblances d'alguns del formants antroponímics aquitans amb els ibèrics: BELEX / beleś, LAVR / laur, SAHAR / sakaŕ, ILUN / ildun, BIHOS / bios, ADIN / adin, TALSCO / talsko, BAESER / baiser. CO / ko, TAR / taŕ, etc.La llengua aquitana només es documenta per mitjà d'inscripcions llatines. Aquest fet en condiciona l'estudi de la distribució, atès que com més romanitzada era una zona, és més probable que hi aparegui una inscripció llatina. Així doncs, paradoxalment, en aquelles zones menys romanitzades, on la llengua indígena podria haver-se desenvolupat sense interferències, l'absència d'inscripcions llatines pot fer la impressió que la llengua indígena hi era absent. Tot i així, hi ha investigadors que plantegen la hipòtesi que la manca o escassesa de testimonis aquitans en els territoris on actualment es parla basc al sud dels Pirineus, podria ser conseqüència d'una migració en època tardana en direcció nord-sud i est-oest. En favor d'aquesta hipòtesi hi juga la presència majoritària d'antroponímia i toponímia indoeuropea, especialment en el País Basc, mentre que en contra es pot argumentar que l'arqueologia no ha detectat cap rastre d'aquesta hipotètica migració.
  • Die aquitanische Sprache wurde auf beiden Seiten der westlichen Pyrenäen in der ehemaligen Region Aquitanien vor der römischen Eroberung dieses Gebietes gesprochen. Nördlich der Pyrenäen ging das aquitanische Sprachgebiet etwa bis zur Garonne, südlich der Pyrenäen grenzte es östlich an das baskische Sprachgebiet. Die aquitanische Sprache ist wahrscheinlich im frühen Mittelalter ausgestorben. Archäologische, toponomastische und historische Quellen zeigen, dass das Aquitanische eine eng mit dem Baskischen verwandte Sprache oder Sprachgruppe war. Die aquitanische Sprache ist fast nur in Form von Namen überliefert. Die wichtigste Quelle sind eine Reihe lateinischer Weihe- und Grabinschriften, die etwa 400 Personen- und weitere etwa 70 Götternamen in aquitanischer Sprache enthalten.
  • Język akwitański – język używany w starożytności przez mieszkańców Akwitanii. Przetrwał do wczesnego średniowiecza.Jedyne jego ślady przetrwały w tekstach łacińskich, gdzie zachowało się 70 imion bóstw i około 400 nazw własnych.
  • The Aquitanian language was spoken on both sides of the western Pyrenees in ancient Aquitaine (approximately between the Pyrenees and the Garonne, the region later known as Gascony) and in the areas south of the Pyrenees in the valleys of the Basque Country before the Roman conquest. It probably survived in Aquitania until the Early Middle Ages.Archaeological, toponymical, and historical evidence show that it was a Vasconic language or group of languages that represent a precursor of the Basque language. The most important pieces of evidence are a series of votive and funerary texts in Latin which contain about 400 personal names and 70 names of gods.
dbpedia-owl:iso6393Code
  • xaq
dbpedia-owl:languageCode
  • xaq
dbpedia-owl:spokenIn
dbpedia-owl:sudocId
  • 028924886
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 3139637 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 15958 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 110 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110963248 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:couleurfamille
  • lightgrey
prop-fr:ietf
  • xaq
prop-fr:iso
  • xaq
  • xaq
prop-fr:nom
  • Aquitain ou aquitanien
prop-fr:parlée
  • en
prop-fr:pays
prop-fr:région
  • triangle Garonne/Gironde - océan Atlantique - Pyrénées
prop-fr:sudoc
  • 28924886 (xsd:integer)
prop-fr:type
  • langue ancienne
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • L'aquitain ou basque archaïque était une forme ancienne du basque et un substrat du gascon.
  • La lingua aquitana era parlata nell'antica Aquitania (approssivativamente tra i Pirenei e la Garonna, nella regione più tardi conosciuta come Guascogna) prima della conquista Romana e probabilmente, ancora fino all'inizio del Medio Evo.Ritrovamenti archeologici (i più importanti sono una serie di testi votivi e funerari, in latino che contengono circa 400 nomi personali e 70 nomi di dei), toponimi e tracce storiche suggeriscono, con forza, l'esistenza di una lingua (o di un gruppo di lingue) Vasconica che rappresenterebbe il precursore del basco.
  • Аквитанский язык — язык аквитанов, населявших территорию Аквитании (между Пиренеями и Гаронной) до римского завоевания. Сохранялся до раннего Средневековья.
  • Se entiende por Idioma aquitano o lengua aquitana (también llamado euskera arcaico) a la lengua hablada en la antigua Aquitania, en un territorio entre el río Garona y los Pirineos, que se considera relacionada con otras lenguas pirenaicas y es el antecesor del moderno euskera.Está testimoniado entre los siglos I-III d.C y se encontraba en contacto lingüístico con el latín, este hecho se refleja en que muchos de los préstamos latinos en euskera moderno muestran signos de haber sufrido los mismos cambios fonéticos que las palabras patrimoniales del euskera, lo cual revela que esos préstamos latinos se dieron en época muy antigua.No se conservan textos enteros largos, aunque sí inscripciones epigráficas que contienen además unos 400 antropónimos y 70 teónimos, muchos de ellos transparentemente interpretables desde el protoeuskera.
  • Język akwitański – język używany w starożytności przez mieszkańców Akwitanii. Przetrwał do wczesnego średniowiecza.Jedyne jego ślady przetrwały w tekstach łacińskich, gdzie zachowało się 70 imion bóstw i około 400 nazw własnych.
  • L'aquità és una llengua paleohispànica que és coneguda només per testimonis indirectes, no se'n coneixen textos escrits. Existeix la hipòtesi que aquesta llengua representa un parent proper al basc (l'únic conegut) o potser la fase més antiga documentada d'aquesta llengua, i per això també és anomenada èuscar arcaic. De l'existència de la llengua aquitana en donen testimoni bàsicament els antropònims i teònims indígenes que apareixen en unes dues-centes inscripcions llatines dels s. I a III dC.
  • Az aquitániai nyelvet az ősi Aquitániában (a Garonne és a Pireneusok között, ma Franciaország egyik régiója) beszélték az aquitániaiak törzsei a római hódítás előtt és kicsivel később egészen a kora középkorig. Régészeti, helynévi és történelmi bizonyítékok is alátámasztják, hogy ez vagy egy Vasconic(?) nevű nyelvcsaládba, vagy más olyan csoportba tartozott amely a baszk nyelv előfutárául szolgált.
  • The Aquitanian language was spoken on both sides of the western Pyrenees in ancient Aquitaine (approximately between the Pyrenees and the Garonne, the region later known as Gascony) and in the areas south of the Pyrenees in the valleys of the Basque Country before the Roman conquest.
  • Akitaniera antzinako Novempopulanian, Pirinioetatik Garonaraino gutxi gorabehera (geroago Gaskonia izena hartuko zuen lurraldean), mintzatu zen hizkuntza hila da. Erromatarren konkistaren aurretik hitz egiten zen, eta Goi Erdi Aro arte iraun zuen. Arkeologiak eta toponimiak adierazten dute euskarari loturiko dialekto bat edo batzuk zirela. Geratu zaigun akitanieraren arrasto nagusia hilarrietan edo jainkoei eskainitako testuetan dago jasota.
  • Het Aquitaans is een dode taal die in het oude Aquitanië (tussen de Pyreneeën en de Garonne, in de streek die nu Gascogne heet) gesproken werd voordat het gebied door de Romeinen veroverd werd. De taal heeft waarschijnlijk tot in de Hoge Middeleeuwen bestaan.Archeologische vondsten, de toponymie en de geschiedenis wijzen erop dat het Aquitaans een dialect of een groep dialecten was van het Baskisch.
  • Die aquitanische Sprache wurde auf beiden Seiten der westlichen Pyrenäen in der ehemaligen Region Aquitanien vor der römischen Eroberung dieses Gebietes gesprochen. Nördlich der Pyrenäen ging das aquitanische Sprachgebiet etwa bis zur Garonne, südlich der Pyrenäen grenzte es östlich an das baskische Sprachgebiet. Die aquitanische Sprache ist wahrscheinlich im frühen Mittelalter ausgestorben.
rdfs:label
  • Aquitain
  • Akitaniera
  • Aquitaans
  • Aquitanian language
  • Aquitanische Sprache
  • Aquità
  • Aquitániai nyelv
  • Idioma aquitano
  • Język akwitański
  • Lingua aquitana
  • Аквитанский язык
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Aquitain ou aquitanien
is dbpedia-owl:language of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of