On qualifie d’apocryphe (du grec ἀπόκρυφος / apókryphos, « caché ») un écrit « dont l'authenticité n'est pas établie » (Littré). Dans le domaine biblique, l'expression désigne, à partir de la construction des canons, un écrit considéré comme non authentique par les autorités religieuses. L'acception du terme a pu être interprétée de différentes façons ; ainsi, Jérôme de Stridon nommait « apocryphes » les livres deutérocanoniques de l’Ancien Testament et les considérait comme non-canoniques.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • On qualifie d’apocryphe (du grec ἀπόκρυφος / apókryphos, « caché ») un écrit « dont l'authenticité n'est pas établie » (Littré). Dans le domaine biblique, l'expression désigne, à partir de la construction des canons, un écrit considéré comme non authentique par les autorités religieuses. L'acception du terme a pu être interprétée de différentes façons ; ainsi, Jérôme de Stridon nommait « apocryphes » les livres deutérocanoniques de l’Ancien Testament et les considérait comme non-canoniques. Le qualificatif « apocryphes » est donné par les protestants à certains textes appelés deutérocanoniques par les catholiques, qui se trouvent dans la Septante et la Vulgate mais pas dans la Bible hébraïque. Les livres de l’Ancien Testament que les catholiques nomment « apocryphes », sont dits « pseudépigraphes » par les protestants.Est qualifié d’apocryphe un écrit dont on n’a pu certifier l’origine, sa découverte survenant après la publication des canons biblique, coranique et évangélique, son authenticité n’ayant fait l’objet d’aucun consensus. Les apocryphes de l'Ancien Testament constituent un ensemble de littérature sacrée principalement en langue orientale sémitique, hébraïque, syriaque, géorgienne, arménienne, persique, arabique, mais aussi en guèze et en grec, qui nous sont parvenus à l’ère du Ier siècle du christianisme et dont les récits remontent avant J-C. Ces écrits proviennent de sites archéologiques de Qumran, Nag Hamadi, Judée et Jordanie, et aujourd'hui répertoriés auprès de grandes bibliothèques (Matenadaran, British Muséum Oriental, du Vatican, et de France). Les apocryphes constituent un ensemble d'anciens récits impliquant des interlocuteurs notoires comme Adam, Henoc, Noah et subséquents patriarches d’importance de la généalogie sacrée allé jusqu’au Messie. Ils remontent à une époque si reculée qu’on pourrait les confondre aux légendes. Rapportés d’une postérité à l’autre à la manière des troubadours, c’est-à-dire de bouche à oreille, puis recopiés par la diligence de scribes et copistes sur des parchemins. C’est un prodige qu'ils aient réussi à traverser le temps, sous la menace de certaines époques troubles, et on ne saurait quantifier combien se sont désagrégés en chemin jusqu’à aujourd’hui.
  • Az apokrifek a bibliai könyvekhez hasonló zsidó és keresztény iratok, amelyeket szerzőjük ugyanolyan isteni kinyilatkoztatásként, szent iratként tárt a nyilvánosság elé, de amelyek ennek ellenére nem szerepelnek a mai Biblia könyvei között. Némelyikük azonban egyes korábbi bibliaváltozatokban benne volt, illetve egyes mai kisebb egyházak Bibliájában szerepel (például a kopt és az etióp keresztényekében). Az apokrif (apokripha) görög kifejezés jelentése: „elrejtett”. A rabbik szefarim hiconimnak, azaz különálló könyveknek nevezik azokat a szamaritánus vagy eretnek iratokat, amik nem voltak benne a kánonban, azaz az ortodox zsidó gyűjteményben. Először azokra a könyvekre használták ezt a szót, amelyeket eltitkoltak a nagyközönség előtt, csak a beavatottak olvashatták. A katolikusok a bibliai korban keletkezett kánonba fel nem vett iratokat nevezik apokrifeknek. Ami nem került be a kánonba, azt nem lehetett nyilvánosan olvasni. Másolásukat megtiltották, ezért kevés maradt belőlük az utókornak.Alexandria püspöke, Athanasius 39-es ünnepi körlevelében, 367-ben állapítja meg először egész egyházmegyéje területére a kanonikus írásokat abban a 27 darabban, amiből a mostani Újszövetség áll.Ennek ellenére igen sok apokrif irat fennmaradt az ókori vallási sokszínűség érdekes bizonyítékaként.
  • 外典(げてん、げでん、とつふみ)とは、仏典(内典)に対して、儒教・道教などの仏教以外の教え(外道)を説いた書を、仏教の側から呼ぶ語。「げてん」「げでん」の読みは呉音。外典(がいてん)またはアポクリファ(Apocrypha)とは、ユダヤ教・キリスト教関係の文書の中で、聖書の正典に加えられなかった文書のこと。「がいてん」の読みは漢音。「Apocrypha(アポクリファ)」とは、ギリシャ語のギリシア語: απόκρυφος(隠されたもの)に由来する言葉である。対義語は「正典」または「カノン(Canon)」。
  • Os Livros apócrifos (grego: απόκρυφος; latim: apócryphus; português: oculto), também conhecidos como Livros Pseudo-canônicos, são os livros escritos por comunidades cristãs e pré-cristãs (ou seja, há livros apócrifos do Antigo Testamento) nos quais os pastores e a primeira comunidade cristã não reconheceram a Pessoa e os ensinamentos de Jesus Cristo e, portanto, não foram incluídos no cânon bíblico.O termo "apócrifo" foi criado por Jerônimo, no quinto século, para designar basicamente antigos documentos judaicos escritos no período entre o último livro das escrituras judaicas, Malaquias e a vinda de Jesus Cristo. São livros que, segundo a religião em questão, não foram inspirados por Deus e que não fazem parte de nenhum cânon. São também considerados apócrifos os livros que não fazem parte do cânon da religião que se professa.A consideração de um livro como apócrifo varia de acordo com a religião. Por exemplo, alguns livros considerados canônicos pelos católicos são considerados apócrifos pelos judeus e pelos evangélicos (protestantes). Alguns destes livros são os inclusos na Septuaginta por razões históricas ou religiosas. A terminologia teológica católica romana/ortodoxa para os mesmos é deuterocanônicos, isto é, os livros que foram reconhecidos como canônicos em um segundo momento (do grego, deutero significando "outro"). Destes fazem parte os livros de Tobias, Judite, I e II Macabeus, Sabedoria de Salomão, Eclesiástico (também chamado Sirácide ou Ben Sirá), Baruc (ou Baruque) e também as adições em Ester e em Daniel - nomeadamente os episódios da História de Susana e de Bel e o dragão.Os apócrifos são cartas, coletâneas de frases, narrativas da criação e profecias apocalípticas. Além dos que abordam a vida de Jesus ou de seus seguidores, cerca de 50 outros contêm narrativas ligadas ao Antigo Testamento.
  • Апо́крифы (от др.-греч. ἀπόκρῠφος — скрытый, сокровенный, тайный) — произведения позднеиудейской и раннехристианской литературы, не вошедшие в библейский канон. Понятие «апокрифы» первоначально относилось к произведениям гностицизма, стремившегося сохранить своё учение в тайне. Позднее термин «апокрифы» был отнесён к раннехристианским текстам (различные евангелия, послания, откровения), не признанным «богодухновенными» христианской церковью и не вошедшим в библейский канон.Апокрифы подразделяются на ветхозаветные и новозаветные.
  • Il termine apocrifo, traslitterazione del greco απόκρυφος (ἀπό = da + κρύπτω = nascondere), indica "ciò che è tenuto nascosto", "ciò che è tenuto lontano (dall'uso)". In origine, il termine "apocrifo" è stato coniato dalle comunità che si servivano di tali testi, poiché erano libri che, in opposizione a quelli comuni, pubblici e manifesti, venivano esclusi dalla pubblica lettura liturgica, in quanto ritenuti portatori di tradizioni errate e contrastanti quelle corrette e quindi accettate poi nell'uso liturgico. Oggi, nell'uso corrente, la parola è riferita comunemente alla tradizione giudeo-cristiana, all'interno della quale è stata coniata. In essa il termine 'apocrifo' assume il significato di testo non incluso nell'elenco dei libri sacri della Bibbia ritenuti ispirati e pertanto non usato a livello dottrinale e liturgico. Visto che le differenti confessioni religiose hanno adottato diversi canoni dei libri della Bibbia, la qualifica di apocrifo varia a seconda della confessione di riferimento. In ambito protestante, 'apocrifi' indica anche i libri presenti nel canone dell'Antico Testamento cristiano ma non in quello ebraico, che nella tradizione cattolica sono indicati come deuterocanonici.
  • Апокриф (от гръцки απόκρυφος: "таен", "скрит"), означава словесно писмено произведение, което се разпространява „нелегално”, т. е. независимо и/или въпреки волята на контролиращата институция – Църква, държава, и т. н.В по-тесен смисъл терминът се използва за книгите, които поради една или друга причина не са включени в църковния канон на Свещеното писание. В този случай терминологията, възприета от Православната, Католическата и Протестантската църква се различава (виж по-долу). В статията ще се използва терминът „апокриф” в разбирането на Православната църква, тъй като е достатъчно тесен и определен като смисъл и е най-близък до разбирането на тази дума в българския език. Апокрифите, особено новозаветните, не са намерили място в канона по различни причини – спорно авторство, разминаване с официалното учение на Църквата, време на написване, а някои от тях просто са били неизвестни на съставителите на новозаветния канон.
  • Els llibres apòcrifs són el conjunt de textos que no formen part del cànon de la Bíblia, però que es van produir durant el mateix període i amb un estil similar i que se solen estudiar quan es vol conèixer bé la Bíblia. La majoria dels llibres apòcrifs contenen doctrines que foren declarades heretgia per algunes esglésies cristianes.No hi ha cap discrepància en relació amb els llibres del Nou Testament que es consideren apòcrifs per les diverses branques del cristianisme. No obstant això, el protestantisme sòl considerar apòcrifs els llibres deuterocanònics de l'Antic Testament, que l'Església Catòlica va declarar part del cànon i inspirats per Déu després de la Reforma Protestant. Els llibres l'Antic Testament que són considerats apòcrifs pel catolicisme són anomenats "pseudògrafs" pels protestants, i tampoc no els accepten dintre del seu cànon.
  • 외경(外經, Apocrypha)은 기독교의 교파에 따라서 달리쓰이는 말이다. 먼저 로마 가톨릭교회에서는 제1경전 - 유대인들이 경전으로 인정한 39권- 과 , 제2 경전(Deuterocanonici) -그리스 말로 써져 있어서 한 때 위경으로 의심을 받았지만 정경으로 인정이 된 책 일곱 권- 을 통틀어 정경이라고 한다. 가톨릭교회에서 외경이란 성경인지 여부가 의심이 되었지만 지금은 성경이 아닌 것으로 밝혀진 책을 의미하는 개념이다. 논자에 따라서 위경(僞經)이라고 번역한다. 정교회에서는 로마 가톨릭에서 제2경전이라고 부르는 책과 그리스 말로 쓰여진 책 세 권을 '경독서(아나기그노스코메나;ἀναγιγνωσκόμενα)'라고 부르는데 개신교와 달리 성경으로 취급을 하나 그 권위에 대해서 히브리 말로 써진 것의 아래에 두고 있다. 정교회에서도 외경이라는 개념을 가톨릭과 같이 쓰고있다. 개신교에서는 가톨릭에서 제2경전으로 분류하는 책과 정교회에서 '경독서'라고 부르는 책을 비롯하여 한 때 성경인지 여부가 의심되었지만 아닌 것으로 밝혀진 책을 일컫는 개념으로 쓰이고 있다. 같은 책을 '외경', '제2경전'이라고 칭하는 이유는 기독교 종파별 신학적 이유이다. 개신교회에서는 외경을 신학 연구 근거로 삼지 않고 단지 참고 문헌으로 보나, 동방정교회와 로마 가톨릭교회에서는 신학연구의 근거로 삼는다. 특히 로마 가톨릭교회의 연옥에 대한 신학적 개념은 대체로 외경, 즉 제2경전을 근거로 하고 있다. 위키백과에서는 개신교에서 사용하는 의미로 외경을 서술하기로 한다.
  • Apokrifoak, Bibliari dagokionez, (grekeratik hartutako hitza, ezkutua esan nahi du) biblia-bildumetan onartu baina Eliza bakoitzeko kanonean onartzen ez diren liburuak dira, gehien bat Itun Zaharraeta Itun Berria idatzi ziren garaien artean osatutakoak. Hebrearren Biblian agertzen ez diren liburuak dira, sasiepigrafoak ere deituak: Baruken apokalipsia (K.o. II. mende hasiera) Moisesen zeruratzea (arameraz idatzia, grekoz eta latinez kontserbaturiko zatiak, K.o. I. mende hasiera) Aristeoren gutuna (Septuagintaren idazketaren elezaharra, K.a. I. mendea) Esdrasen III. eta IV. liburuak Enoken liburua Jubileoen liburuak Makabearren III. eta IV. liburuak Isaiasen martirioa edo ikuspena (V. mendea) Salomonen Salmoak (hebreeraz, K.a. 150 inguruan) Hamabi Patriarken Testamentuak (hebreeraz, K.a. 100 inguruan)Orobat, Deuterokanonikoak deituriko liburuak ez daude hebrearren Biblian eta, oro har, Biblia protestanteetatik at gelditu dira, kanon katolikoak onartuak izanik ere.
  • Hristiyanlıkta Apokrif, kanonik (dini otoritelerce genel kabul görmüş) dini metinlerin ve kitapların parçası olmayan metin. Dini metinlerin doğruluğunun şüpheli olduğu durumları tanımlamak amacıyla kullanılır. Kitab-ı Mukaddes'e eklenmemiş metinler apokrif kabul edilir.
  • Apokryf (řec. ἀπόκρυφος = skrytý, zahalený) je v různém kontextu literární: Teologie užívá pojmu „apokryf“, když označuje text, který do biblického kánonu nepatří, avšak svou povahou náboženského spisu se kanonickému textu v některých ohledech blíží. Katolíci užívají pojmu „apokryf“ pro spis nepřijatý do biblického kánonu, tak jak jej definoval definitivně Tridentský koncil (1546). Toto pojetí odpovídá protestantskému pojmu pseudepigraf. Mezi takto definované apokryfy patří apokryfy staro- a novozákonní. Protestantské církve označují za apokryfní ty spisy, o jejichž zařazení do biblického kánonu nepanovala v církvi shoda. V tomto užití se pojem velmi blíží katolíky užívanému pojmu deuterokanonická kniha nebo pravoslavnému anaginoskomenon. V moderní době slovo „apokryf“ značí literární žánr, který moderním, někdy spíše parodickým způsobem zpracovává obecně známé příběhy, například biblické či antické, založený na netradiční interpretaci těchto příběhů (srov. Karel Čapek: Kniha apokryfů, Michail Bulgakov: Mistr a Markétka - dějová linie, týkající se Piláta Pontského).Toto heslo užívá pojmu apokryf ve významu třetím.
  • The Biblical apocrypha (from the Greek word ἀπόκρυφος, apókruphos, meaning "hidden") denotes the collection of ancient books found, in some editions of the Bible, in a separate section between the Old and New Testaments or as an appendix after the New Testament. Although the term apocrypha had been in use since the 5th century, it was in Luther's Bible of 1534 that the Apocrypha was first published as a separate intertestamental section. Luther was making a polemical point about the canonicity of these books. As an authority for this division, he cited St. Jerome, who in the early 5th century distinguished the Hebrew and Greek Old Testaments, stating that books not found in the Hebrew were not received as canonical. Although his statement was controversial in his day, Jerome was later titled a Doctor of the Church and his authority was also cited in the Anglican statement in 1571 of the Thirty-Nine Articles.There was agreement among the Reformers that the Apocrypha contained "books proceeding from godly men" and therefore recommended reading. The Geneva Bible said this in 1560:These bokes that follow in order unto the Newe testament, are called Apocrypha, that is, bokes, which were not received by a comune consent to be red and expounded publickely in the Church, neither yet served to prove any point of Christian religion, save inasmuche as they had the consent of the other Scriptures called Canonical to confirme the same, or rather whereon they were grounded : but as bokes proceding from godlie men, were received to be red for the advancement and furtherance of the knowledge of the historie, and for the instruction of godlie maners : which bokes declare that at all times God had an especial care of his Church and left them not utterly destitute of teachers and meanes to confirme them in the hope of the promised Messiah, and also witnesse that those calamities that God sent to his Church, were according to his providence, who had bothe so threatened by his Prophetes, and so broght it to passe for the destruction of their enemies, and for the tryal of his children.Later, during the English Civil War, the Westminster Confession of 1647 excluded the Apocrypha from the canon and made no recommendation of the Apocrypha above "other human writings", and, as the Catholic Encyclopedia says, "...the name Apocrypha soon came to have an unfavourable signification which it still retains, comporting both want of genuineness and canonicity." This hostile attitude towards the Apocrypha (considered Catholic by some British Protestants) is represented by the refusal of the British and Foreign Bible Society in the early 19th century to print it (see below).Catholic and Orthodox Christians regard as fully canonical most of these books called Apocrypha, and their canonicity was explicitly affirmed at the Council of Trent in 1546 and Synod of Jerusalem (1672) respectively. They are called deuterocanonical by Catholics and anagignoskomena by the Orthodox.
  • Apocrief is afkomstig van het Griekse woord voor verborgen of geheim. Apocrief is een term waarmee bepaalde boeken worden aangeduid die aanvankelijk door sommigen als onderdeel van het Oude Testament van de Bijbel werden beschouwd, maar uiteindelijk niet in de canon van de Bijbel zijn opgenomen. We kennen Apocriefen van het Oude Testament en Apocriefen van het Nieuwe Testament. In de literatuur verwijst apocrief naar werken die worden toegeschreven aan iemand anders dan de werkelijke auteur, veelal aan een beroemd persoon, zoals in de cyclus van Ossian die in werkelijkheid werd bedacht door James Macpherson. In het alledaagse spraakgebruik duidt men ermee aan dat de authenticiteit van een verhaal twijfelachtig is of zelfs ontbreekt. Het begrip wordt dan gebruikt om een verhaal aan te duiden dat desondanks vaak wordt verteld en algemeen wordt geloofd.
  • Apokryphen (auch apokryphe Schriften; altgr. ἀπόκρυφος apokryphos ,verborgen‘; Plural ἀπόκρυφα apokrypha) sind Texte, die nicht in den biblischen Kanon aufgenommen wurden: entweder aus inhaltlichen Gründen, weil sie damals nicht allgemein bekannt waren, aus religionspolitischen Gründen, weil sie erst nach Abschluss des Kanons entstanden sind, oder weil ihre Autorität nicht allgemein anerkannt war.
  • Apokrif (atau dalam bahasa Inggris Apocrypha) berasal dari kata apokryphos dalam bahasa Yunani, artinya rahasia, tersembunyi atau tidak kanonik. Dengan demikian, istilah ini merujuk kepada tulisan-tulisan yang diragukan keasliannya. Istilah apokrif digunakan untuk merujuk kepada kitab-kitab yang dianggap tidak kanonik, tidak termasuk ke dalam kanon Perjanjian Lama ataupun Perjanjian Baru. Contohnya adalah kitab 1 dan 2 Makabe, Tobit, Yudit, Hikmat Salomo, Ecclesiasticus, Barukh, dan tambahan kitab Esther dan Daniel.
  • Apokryf (gr. ἀπόκρυφος, ápókryphos – ukryty, tajemny) – określenie używane obecnie głównie w kontekście ksiąg o zabarwieniu religijnym z okresu przełomu naszej ery, które Kościół katolicki uważa za nienatchnione, w szczególności to księgi niewchodzące w skład Biblii.
  • El término apócrifo (griego: απόκρυφος 'oculto, secreto'; latín: apócryphus) ha sido utilizado a través de los tiempos para hacer referencia a algunas colecciones de textos y de escritos religiosos sagrados surgidos y emanados en contextos judíos o cristianos, que no han sido incluidos en el canon del Tanaj judío hebreo-arameo, de la Biblia israelita Septuaginta griega, así como tampoco de ninguna de las distintas Biblias usadas por distintos grupos de cristianos.Según otra acepción, un escrito o documento "apócrifo" es aquel que es indebidamente atribuido a un determinado autor. No se trata generalmente de una atribución promovida por el propio autor, sino de que otros atribuyen a determinado autor —generalmente de gran prestigio— escritos que él nunca escribió. Tal ha sucedido con San Agustín, al que se atribuyen multitud de escritos pseudoagustinianos. Tal sucede igualmente con pintores famosos. Cuando la indebida atribución es intencionada y no ha sido realizada por el propio autor se habla de falsificación.Cuestión distinta es la de si un determinado escrito, forma o no parte de la Biblia, de si se considera o no un libro inspirado. Cuando un determinado escrito o libro merece ser consideradocomo formando parte de la Biblia, se dice que es "canónico". El canon consiste en un elenco de los escritos bíblicos. Católicos, cristianos no católicos y judíos tienen distintos cánones. Cuando el carácter canónico de un escrito es reconocido tardíamente se dice que es "deuterocanónico". En ocasiones un libro puede ser simultáneamente apócrifo y no canónico. Tal sucede con el Evangelio de Santo Tomás. Ni Santo Tomás es realmente su autor, ni se considera que forme parte de la biblia. Cuestiones distintas son las de si El Libro de la Sabiduría fue o no escrito por Salomón y la de si forma o no forma parte de la Biblia.
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 650106 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 31876 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 126 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110560822 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • On qualifie d’apocryphe (du grec ἀπόκρυφος / apókryphos, « caché ») un écrit « dont l'authenticité n'est pas établie » (Littré). Dans le domaine biblique, l'expression désigne, à partir de la construction des canons, un écrit considéré comme non authentique par les autorités religieuses. L'acception du terme a pu être interprétée de différentes façons ; ainsi, Jérôme de Stridon nommait « apocryphes » les livres deutérocanoniques de l’Ancien Testament et les considérait comme non-canoniques.
  • 外典(げてん、げでん、とつふみ)とは、仏典(内典)に対して、儒教・道教などの仏教以外の教え(外道)を説いた書を、仏教の側から呼ぶ語。「げてん」「げでん」の読みは呉音。外典(がいてん)またはアポクリファ(Apocrypha)とは、ユダヤ教・キリスト教関係の文書の中で、聖書の正典に加えられなかった文書のこと。「がいてん」の読みは漢音。「Apocrypha(アポクリファ)」とは、ギリシャ語のギリシア語: απόκρυφος(隠されたもの)に由来する言葉である。対義語は「正典」または「カノン(Canon)」。
  • Hristiyanlıkta Apokrif, kanonik (dini otoritelerce genel kabul görmüş) dini metinlerin ve kitapların parçası olmayan metin. Dini metinlerin doğruluğunun şüpheli olduğu durumları tanımlamak amacıyla kullanılır. Kitab-ı Mukaddes'e eklenmemiş metinler apokrif kabul edilir.
  • Apokryphen (auch apokryphe Schriften; altgr. ἀπόκρυφος apokryphos ,verborgen‘; Plural ἀπόκρυφα apokrypha) sind Texte, die nicht in den biblischen Kanon aufgenommen wurden: entweder aus inhaltlichen Gründen, weil sie damals nicht allgemein bekannt waren, aus religionspolitischen Gründen, weil sie erst nach Abschluss des Kanons entstanden sind, oder weil ihre Autorität nicht allgemein anerkannt war.
  • Apokryf (gr. ἀπόκρυφος, ápókryphos – ukryty, tajemny) – określenie używane obecnie głównie w kontekście ksiąg o zabarwieniu religijnym z okresu przełomu naszej ery, które Kościół katolicki uważa za nienatchnione, w szczególności to księgi niewchodzące w skład Biblii.
  • Os Livros apócrifos (grego: απόκρυφος; latim: apócryphus; português: oculto), também conhecidos como Livros Pseudo-canônicos, são os livros escritos por comunidades cristãs e pré-cristãs (ou seja, há livros apócrifos do Antigo Testamento) nos quais os pastores e a primeira comunidade cristã não reconheceram a Pessoa e os ensinamentos de Jesus Cristo e, portanto, não foram incluídos no cânon bíblico.O termo "apócrifo" foi criado por Jerônimo, no quinto século, para designar basicamente antigos documentos judaicos escritos no período entre o último livro das escrituras judaicas, Malaquias e a vinda de Jesus Cristo.
  • El término apócrifo (griego: απόκρυφος 'oculto, secreto'; latín: apócryphus) ha sido utilizado a través de los tiempos para hacer referencia a algunas colecciones de textos y de escritos religiosos sagrados surgidos y emanados en contextos judíos o cristianos, que no han sido incluidos en el canon del Tanaj judío hebreo-arameo, de la Biblia israelita Septuaginta griega, así como tampoco de ninguna de las distintas Biblias usadas por distintos grupos de cristianos.Según otra acepción, un escrito o documento "apócrifo" es aquel que es indebidamente atribuido a un determinado autor.
  • Апокриф (от гръцки απόκρυφος: "таен", "скрит"), означава словесно писмено произведение, което се разпространява „нелегално”, т. е. независимо и/или въпреки волята на контролиращата институция – Църква, държава, и т. н.В по-тесен смисъл терминът се използва за книгите, които поради една или друга причина не са включени в църковния канон на Свещеното писание. В този случай терминологията, възприета от Православната, Католическата и Протестантската църква се различава (виж по-долу).
  • Апо́крифы (от др.-греч. ἀπόκρῠφος — скрытый, сокровенный, тайный) — произведения позднеиудейской и раннехристианской литературы, не вошедшие в библейский канон. Понятие «апокрифы» первоначально относилось к произведениям гностицизма, стремившегося сохранить своё учение в тайне.
  • Apokrifoak, Bibliari dagokionez, (grekeratik hartutako hitza, ezkutua esan nahi du) biblia-bildumetan onartu baina Eliza bakoitzeko kanonean onartzen ez diren liburuak dira, gehien bat Itun Zaharraeta Itun Berria idatzi ziren garaien artean osatutakoak. Hebrearren Biblian agertzen ez diren liburuak dira, sasiepigrafoak ere deituak: Baruken apokalipsia (K.o. II. mende hasiera) Moisesen zeruratzea (arameraz idatzia, grekoz eta latinez kontserbaturiko zatiak, K.o. I.
  • Apokrif (atau dalam bahasa Inggris Apocrypha) berasal dari kata apokryphos dalam bahasa Yunani, artinya rahasia, tersembunyi atau tidak kanonik. Dengan demikian, istilah ini merujuk kepada tulisan-tulisan yang diragukan keasliannya. Istilah apokrif digunakan untuk merujuk kepada kitab-kitab yang dianggap tidak kanonik, tidak termasuk ke dalam kanon Perjanjian Lama ataupun Perjanjian Baru.
  • The Biblical apocrypha (from the Greek word ἀπόκρυφος, apókruphos, meaning "hidden") denotes the collection of ancient books found, in some editions of the Bible, in a separate section between the Old and New Testaments or as an appendix after the New Testament. Although the term apocrypha had been in use since the 5th century, it was in Luther's Bible of 1534 that the Apocrypha was first published as a separate intertestamental section.
  • Az apokrifek a bibliai könyvekhez hasonló zsidó és keresztény iratok, amelyeket szerzőjük ugyanolyan isteni kinyilatkoztatásként, szent iratként tárt a nyilvánosság elé, de amelyek ennek ellenére nem szerepelnek a mai Biblia könyvei között. Némelyikük azonban egyes korábbi bibliaváltozatokban benne volt, illetve egyes mai kisebb egyházak Bibliájában szerepel (például a kopt és az etióp keresztényekében). Az apokrif (apokripha) görög kifejezés jelentése: „elrejtett”.
  • Il termine apocrifo, traslitterazione del greco απόκρυφος (ἀπό = da + κρύπτω = nascondere), indica "ciò che è tenuto nascosto", "ciò che è tenuto lontano (dall'uso)".
  • Apokryf (řec. ἀπόκρυφος = skrytý, zahalený) je v různém kontextu literární: Teologie užívá pojmu „apokryf“, když označuje text, který do biblického kánonu nepatří, avšak svou povahou náboženského spisu se kanonickému textu v některých ohledech blíží. Katolíci užívají pojmu „apokryf“ pro spis nepřijatý do biblického kánonu, tak jak jej definoval definitivně Tridentský koncil (1546). Toto pojetí odpovídá protestantskému pojmu pseudepigraf.
  • 외경(外經, Apocrypha)은 기독교의 교파에 따라서 달리쓰이는 말이다. 먼저 로마 가톨릭교회에서는 제1경전 - 유대인들이 경전으로 인정한 39권- 과 , 제2 경전(Deuterocanonici) -그리스 말로 써져 있어서 한 때 위경으로 의심을 받았지만 정경으로 인정이 된 책 일곱 권- 을 통틀어 정경이라고 한다. 가톨릭교회에서 외경이란 성경인지 여부가 의심이 되었지만 지금은 성경이 아닌 것으로 밝혀진 책을 의미하는 개념이다. 논자에 따라서 위경(僞經)이라고 번역한다. 정교회에서는 로마 가톨릭에서 제2경전이라고 부르는 책과 그리스 말로 쓰여진 책 세 권을 '경독서(아나기그노스코메나;ἀναγιγνωσκόμενα)'라고 부르는데 개신교와 달리 성경으로 취급을 하나 그 권위에 대해서 히브리 말로 써진 것의 아래에 두고 있다. 정교회에서도 외경이라는 개념을 가톨릭과 같이 쓰고있다.
  • Els llibres apòcrifs són el conjunt de textos que no formen part del cànon de la Bíblia, però que es van produir durant el mateix període i amb un estil similar i que se solen estudiar quan es vol conèixer bé la Bíblia. La majoria dels llibres apòcrifs contenen doctrines que foren declarades heretgia per algunes esglésies cristianes.No hi ha cap discrepància en relació amb els llibres del Nou Testament que es consideren apòcrifs per les diverses branques del cristianisme.
  • Apocrief is afkomstig van het Griekse woord voor verborgen of geheim. Apocrief is een term waarmee bepaalde boeken worden aangeduid die aanvankelijk door sommigen als onderdeel van het Oude Testament van de Bijbel werden beschouwd, maar uiteindelijk niet in de canon van de Bijbel zijn opgenomen. We kennen Apocriefen van het Oude Testament en Apocriefen van het Nieuwe Testament.
rdfs:label
  • Apocryphes bibliques
  • Apocrief
  • Apocrifo
  • Apokrif
  • Apokrif
  • Apokrif iratok
  • Apokrifoak
  • Apokryf
  • Apokryf
  • Apokryphen
  • Apócrifo (religión)
  • Biblical apocrypha
  • Livros apócrifos
  • Llibres apòcrifs
  • Апокриф
  • Апокриф
  • 外典
  • 외경
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of