| dbpedia-owl:abstract
|
- Antoine Arnauld (6 février 1612 à Paris - 8 août 1694 à Bruxelles), surnommé le Grand Arnauld par ses contemporains pour le distinguer de son père, est un prêtre, théologien, philosophe et mathématicien français, l'un des principaux chefs de file des jansénistes et un opposant des jésuites au XVIIe siècle. Il est inhumé au cimetière d'Evere à Bruxelles.
- Antoine Arnauld (Paris, 5 de fevereiro de 1612 — Bruxelas, 8 de agosto de 1694), cognominado O Grande Arnauld para distingui-lo de seu pai, foi um padre, teólogo, filósofo, matemático e lógico francês, uma das principais figuras do jansenismo e um opositor dos jesuítas no século XVII.Tendo sido uma figura de proa de Port-Royal, foi autor em co-autoria com Pierre Nicoleda Lógica de Port-Royal - La Logique ou l'art de penser, 1662. Foi o primeiro a levantar a polémica do Círculo Cartesiano, com as suas objecções às "Meditações de Descartes". Muito mais tarde envolveu-se em polémica com Malebranche a qual faz parte do seu "Traité des vraies et des fausses idées", 1683. Em 1686 iniciou correspondência com Leibniz, ao qual se submeteu a uma crítica sobre o Discurso sobre Metafísica. == Referências ==
- Not to be confused with his father Antoine Arnauld (lawyer) or his nephew Antoine Arnauld (1616-1698).Antoine Arnauld (February 6, 1612 – August 8, 1694) — le Grand as contemporaries called him, to distinguish him from his father — was a French Roman Catholic theologian, philosopher, and mathematician. He was one of the leading intellectuals of the Jansenist group of Port-Royal and had a very thorough knowledge of patristics.
- Antoine Arnauld (* 5. Februar 1612 in Paris; † 8. August 1694 in Brüssel) war ein französischer Philosoph, Linguist, Theologe, Logiker und Mathematiker.
- Antoine Arnauld, soprannominato dai contemporanei il Grande Arnauld, per distinguerlo da suo padre (Parigi, 5 febbraio 1612 – Bruxelles, 8 agosto 1694), è stato un teologo, filosofo e matematico francese, uno dei capofila del giansenismo ed avversario dei Gesuiti.
- Антуан Арно́ (фр. Antoine Arnauld; 16 февраля 1612 — 8 августа 1694) — французский теолог, философ, логик и математик. Изучал сперва юридические науки, а позднее под влиянием Сен-Сирана и Янсения занимался богословием.Родился в известной овернской фамилии Арно, в семье Антуана Арно-старшего.В 1641 году он был уже священником, в 1643 членом Сорбонны, а в 1648 одним из портройяльских отшельников.Во всех спорах с иезуитами, духовенством и правительством он постоянно был главным выразителем мнений янсенистов. Против иезуитского обыкновения причащаться как можно чаще он написал брошюру «De la fréquente communion» (Париж, 1643); в защиту от обвинений со стороны кальвинистов, в сотрудничестве с Николем, написана им «La perpétuité de la foi de l'église catholique touchant l’eucharistie» (Пар., 3 т., 1669 — 72). Первое из названных сочинений вызвало гнев иезуитов, второе — сильнейшее неудовольствие со стороны реформатов. Иезуиты принудили его своими преследованиями к бегству в Нидерланды; реформаты, в особенности Клод и Жюрье, отвечали ему горячими и резкими печатными возражениями.Он вёл ожесточённую борьбу с Мальбраншем, которая продолжалась до самой его смерти, последовавшей в Люттихе 8 августа 1694 г. Арно обладал сильным, в высшей степени последовательным умом и большими знаниями. В полемике он отличался необыкновенной смелостью, а горячность его нередко доходила до оскорблений противников.Сочинения его изданы аббатом Готефажем в 45 т., в Лозанне, 1775-83.
- Antoine Arnauld (Parijs, 6 februari 1612 – Brussel, 8 augustus 1694) le Grand, zoals hij door tijdgenoten – om hem van zijn gelijknamige vader te onderscheiden – genoemd werd, was een Franse rooms-katholieke theoloog, filosoof en wiskundige. Hij was een van de leidende intellectuelen binnen de jansenistische groep van de Abdij van Port-Royal. Arnauld bezat een grondige kennis van de patristiek.
- Antoine Arnauld (París, França, 6 de febrer de 1612 - Brussel·les, Bèlgica, 8 d'agost de 1694) fou l'últim dels 20 fills de la nissaga Arnauld, estudià lleis i teologia.Fou l’últim dels fills de la família, i cuidaren de ell, des del set anys en què perdé el pare, la seva germana Angèlica Arnauld i el rector de Saint-Cyran. Estudià lleis i es dedica amb ardor a la teologia, les obres de Sant Agustí foren les llegides amb preferència. El 1641 fou ordenat presbiter i rebé el doctorat. El 1643, en que morí Richelieu, ingressà en la Sorbona, gràcia que el 1638 ja havia sol·licitat en va, doncs aquell cardenal li havia impedit per les seves relacions am Saint-Cyran.Des de la seva ordenació la seva vida fou una moguda i violenta comtessa de palestra. Els jesuïtes foren el seu cavall de batalla favorit. Contra la Companyia de Jesús publicà el seu llibre Téologie moral des Jesuïtes (1643). Fou jansenista fervent, i durant la seva vida pública literària conduí el moviment del jansenisme. Amb el seu llibre De la fréquente Communion, en el que pretengué allunyar de l'Eucaristia als fidels amb el pretext de requerir unes condicions de santedat inassequibles, propòsit que aconseguí en diverses parts de França, segons testimoni de Sant Vicenç de Paül, produí en la pietat una verdadera revolució.Amb motiu d’haver sigut denunciat des del púlpit de Notre-Dame pel doctor Habert, de París, el llibre condemnat el 1641, Augustinus de Cornelius Jansen, Arnauld contestà defensant la doctrina jansenista en dos Apologie de M. Jansenius. La lluita es continuà en haver extret el doctor Cornet de l'Augustinus, cinc proposicions per les que sol·licità condemnació. Arnauld contestà amb les seves Considerations sur l’entreprise, per les que intentà provar que el que es condemnava era la doctrina del mateix Sant Agustí.Jansenista també fou el llibre, publicat a continuació, Apologie pour les Saints Pères de l’Eglise, defenseurs de la grâce de Jésus-Christ contre les erreurs qui leur sont imposées. Per la Butlla d’Innocenci X, Cum Occasione, de 1653, i a petició dels catòlics auxiliats per sant Vicenç de Paül, foren condemnades aquelles cinc proposicions, com a herètiques les quatre primeres, i la cinquena com a falsa i temerària. Una cèlebre controvèrsia s’originà al tenir de subscriure els jansenistes la condemnació. Si l’Església, deien ells, és infalible al jutjar de la doctrina d’un llibre, deixa de ser-ho quan passa a atribuir-la a determinat autor o llibre. El 1655, Arnauld va escriure dues Cartes al duc de Liancourt, al que el sacerdot Picoté havia promès absoldre si no s’adheria a la butlla condemnatòria. Indignaren fins a tal punt els professors de teologia de París la tossudesa i la petulància d’Arnauld en afirmar en les Cartes que l'Augustinus no conté les cinc proposicions, així com que la gràcia no ajuda mai més al que pecà, que per un nombre de 130 doctors es signà la seva expulsió de la facultat.Mentre Pascal amb les seves Cartes provinciales prengué la defensa d'Arnauld, l'Assemblea del Clero (1656) i després Alexandre VII en la seva butlla Ad Sacram, afirmaven que les cinc proposicions estan en l'Augustinus i que foren interpretades en el sentit de l’autor. Una nova butlla d’aquell papa fou necessària per que amenaçant amb el rigor de les penes canòniques i civils subscrivissin els jansenistes la condemna de les cinc proposicions. A quatre bisbes que si resistiren el jutjaria un consell nomenat per Lluís XIV quan morí Alexandre VII. En nom dels dissidents Arnauld redactà un escrit pel que es deia que el papa atemptava contra la llibertat gal·la en jutjar als bisbes francesos. Amb tot, signaren, si bé per mera formula. El papa successor, Climent IX, sobreseia tot procés, en atenció a la submissió, acte que es coneix amb el nom de Pau clementina. Per aquest temps Arnauld va compondre amb col·laboració amb Nicole les obres La perpetuité de la foi de l'Eglise catholique sur l'Eucharistie, que va mereixer les felicitacions de Climen IX i Innocenci XI, i Renversement de la morale de Jésus-Christ par les calvinistes. Malgrat d’això l’autor no deixa de fer secretament propaganda de les idees jansenistes des de Port-Royal.Quan va creure madur el fruit de la seva campanyafugí, per temor, a Holanda (1679), on va romandre fins a la seva mort. Durant aquest quinze anys d'activitat bel·licosa, escriví la seva Apologie du clergé et des catholiques d'Anglaterre contre le ministre Jurieu 1681, que conté contra aquell adalil protestant atacs que Jurieu contestà amb L'Esprit de M. Arnauld, una diatriba continuada. El 1883, va combatre al P. Malebranche amb el tractat Des vraies et des fausses idées i a Reflexions filosòfiques i teològiques (1685) fins que el segon es cansà de continuar donant espectacles de personalismes. En cinc llibres renovà des de 1690 els antics atacs contra els jesuïtes, amb el que seguí els que el jansenista Pontchâteau acabava de dirigir a les missions d'aquells pares. Al compondre el sisè llibre La calumnia el sorprengué la mort. El seu cor fou portat a Port-Royal. Nicolas Boileau-Despreaux, Jean Racine i Jean Santeuil li dedicaren epitafis.Malgrat ser incansable i virulent com polemista i erudit, i subtil lògic com escriptor, no coneixia l'art de la persuasió i agradar. Els seus escrits, en nombre extraordinari, són poc llegits, a excepció, sobretot, de la seva Lògica i la seva Gramàtica general.
- Antoine Arnauld (6. únor 1612 – 8. srpen 1694) byl francouzský teolog, filozof a matematik, představitel tzv. jansenismu. Působil v klášteře Port-Royal v Paříži. Nejvíce uznávány byly jeho příspěvky k logice. Proslul i svými polemikami s jezuity, před jejichž útoky bránil jansenistický myšlenkový směr. Byl kvůli těmto sporům, v nichž měli jezuité mocensky navrch, i pronásledován a dlouhá léta působil v jakési ilegalitě. Nakonec musel opustit i Francii. Jeho přítelem byl matematik a filozof Blaise Pascal, jehož svým dílem silně ovlivnil. Byl považován za neortodoxního myslitele, v závěru života se přiblížil tomismu, přijal i učení René Descarta.
- Antoine Arnauld nació en París en 1612 y falleció en Bruselas el 8 de agosto de 1694. Apelado el Grand Arnauld por sus contemporáneos a fin de no confundirle con su padre, fue un sacerdote, teólogo, filósofo y matemático francés, uno de los principales líderes de los jansenistas y un destacado oponente de los jesuitas en el siglo XVII.
- アントワーヌ・アルノー（Antoine Arnauld、1612年2月6日 - 1694年8月8日）は、フランスの神学者、哲学者、数学者、論理学者、言語学者。ジャンセニズムの中心的人物。同名の父と区別するため、「大アルノー」と呼ばれる。ルイ14世の外務大臣を務めたシモン・アルノー・ド・ポンポンヌは甥に当たる。
- Antoni (Antoine) Arnauld fr: (ɑ̃twan) aʀno: (ur. 6 lutego 1612 w Paryżu, zm. 6 sierpnia 1694 w Brukseli) – francuski teolog, doktor Sorbony, jeden z głównych przedstawicieli jansenizmu.Pod wpływem Saint-Cyrana przyjął najbardziej rygorystyczne tezy augustynizmu dotyczące łaski, a po śmierci Janseniusza stał się głównym obrońcą jego poglądów. Za sprawą jezuitów w 1656 został wydalony z Sorbony ponosząc w ten sposób karę za obronę potępionych tez Augustinusa. Wycofał się wówczas z życia publicznego i spędził jakiś czas w odosobnieniu tworząc dokumentację do Prowincjałek Pascala, a następnie związał się trwale z Port-Royal, w którym ksienią była jego siostra Angelika. W czasie prześladowań, które dotknęło jansenistów (1679) uciekł do Flandrii, a potem do Niderlandów. Główne jego dzieła to: O częstej komunii (1643), Apologia Ojców (1651), List Doktora Sorbony (1655), oraz Logika Port-Royal (1662), gdzie formuje swoje poglądy na temat pięciu zdań Janseniusza. Pozostałe jego pisma dotyczyły głównie zwalczania protestantyzmu.Arnauld zapisał się w historii znaczącymi osiągnięciami w logice i historii języka (język logiczny).
|
| rdfs:comment
|
- Antoine Arnauld (6 février 1612 à Paris - 8 août 1694 à Bruxelles), surnommé le Grand Arnauld par ses contemporains pour le distinguer de son père, est un prêtre, théologien, philosophe et mathématicien français, l'un des principaux chefs de file des jansénistes et un opposant des jésuites au XVIIe siècle. Il est inhumé au cimetière d'Evere à Bruxelles.
- Not to be confused with his father Antoine Arnauld (lawyer) or his nephew Antoine Arnauld (1616-1698).Antoine Arnauld (February 6, 1612 – August 8, 1694) — le Grand as contemporaries called him, to distinguish him from his father — was a French Roman Catholic theologian, philosopher, and mathematician. He was one of the leading intellectuals of the Jansenist group of Port-Royal and had a very thorough knowledge of patristics.
- Antoine Arnauld (* 5. Februar 1612 in Paris; † 8. August 1694 in Brüssel) war ein französischer Philosoph, Linguist, Theologe, Logiker und Mathematiker.
- Antoine Arnauld, soprannominato dai contemporanei il Grande Arnauld, per distinguerlo da suo padre (Parigi, 5 febbraio 1612 – Bruxelles, 8 agosto 1694), è stato un teologo, filosofo e matematico francese, uno dei capofila del giansenismo ed avversario dei Gesuiti.
- Antoine Arnauld (Parijs, 6 februari 1612 – Brussel, 8 augustus 1694) le Grand, zoals hij door tijdgenoten – om hem van zijn gelijknamige vader te onderscheiden – genoemd werd, was een Franse rooms-katholieke theoloog, filosoof en wiskundige. Hij was een van de leidende intellectuelen binnen de jansenistische groep van de Abdij van Port-Royal. Arnauld bezat een grondige kennis van de patristiek.
- Antoine Arnauld nació en París en 1612 y falleció en Bruselas el 8 de agosto de 1694. Apelado el Grand Arnauld por sus contemporáneos a fin de no confundirle con su padre, fue un sacerdote, teólogo, filósofo y matemático francés, uno de los principales líderes de los jansenistas y un destacado oponente de los jesuitas en el siglo XVII.
- アントワーヌ・アルノー（Antoine Arnauld、1612年2月6日 - 1694年8月8日）は、フランスの神学者、哲学者、数学者、論理学者、言語学者。ジャンセニズムの中心的人物。同名の父と区別するため、「大アルノー」と呼ばれる。ルイ14世の外務大臣を務めたシモン・アルノー・ド・ポンポンヌは甥に当たる。
- Antoni (Antoine) Arnauld fr: (ɑ̃twan) aʀno: (ur. 6 lutego 1612 w Paryżu, zm. 6 sierpnia 1694 w Brukseli) – francuski teolog, doktor Sorbony, jeden z głównych przedstawicieli jansenizmu.Pod wpływem Saint-Cyrana przyjął najbardziej rygorystyczne tezy augustynizmu dotyczące łaski, a po śmierci Janseniusza stał się głównym obrońcą jego poglądów. Za sprawą jezuitów w 1656 został wydalony z Sorbony ponosząc w ten sposób karę za obronę potępionych tez Augustinusa.
- Antoine Arnauld (París, França, 6 de febrer de 1612 - Brussel·les, Bèlgica, 8 d'agost de 1694) fou l'últim dels 20 fills de la nissaga Arnauld, estudià lleis i teologia.Fou l’últim dels fills de la família, i cuidaren de ell, des del set anys en què perdé el pare, la seva germana Angèlica Arnauld i el rector de Saint-Cyran. Estudià lleis i es dedica amb ardor a la teologia, les obres de Sant Agustí foren les llegides amb preferència. El 1641 fou ordenat presbiter i rebé el doctorat.
- Антуан Арно́ (фр. Antoine Arnauld; 16 февраля 1612 — 8 августа 1694) — французский теолог, философ, логик и математик.
- Antoine Arnauld (Paris, 5 de fevereiro de 1612 — Bruxelas, 8 de agosto de 1694), cognominado O Grande Arnauld para distingui-lo de seu pai, foi um padre, teólogo, filósofo, matemático e lógico francês, uma das principais figuras do jansenismo e um opositor dos jesuítas no século XVII.Tendo sido uma figura de proa de Port-Royal, foi autor em co-autoria com Pierre Nicoleda Lógica de Port-Royal - La Logique ou l'art de penser, 1662.
- Antoine Arnauld (6. únor 1612 – 8. srpen 1694) byl francouzský teolog, filozof a matematik, představitel tzv. jansenismu. Působil v klášteře Port-Royal v Paříži. Nejvíce uznávány byly jeho příspěvky k logice. Proslul i svými polemikami s jezuity, před jejichž útoky bránil jansenistický myšlenkový směr. Byl kvůli těmto sporům, v nichž měli jezuité mocensky navrch, i pronásledován a dlouhá léta působil v jakési ilegalitě. Nakonec musel opustit i Francii.
|
