Le terme Antiquité classique s'oppose à Antiquité tardive et renvoie à l'héritage de la civilisation gréco-romaine. Il est surtout employé dans les découpes historiques relatives à l'historiographie anglo-saxonne (historiens anglais et américains, etc.) pour décrire l'Antiquité.On considère que cette période débute avec les poèmes grecs d'Homère, le plus ancien arrivé intact jusqu'à nous (VIIe siècle av.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le terme Antiquité classique s'oppose à Antiquité tardive et renvoie à l'héritage de la civilisation gréco-romaine. Il est surtout employé dans les découpes historiques relatives à l'historiographie anglo-saxonne (historiens anglais et américains, etc.) pour décrire l'Antiquité.On considère que cette période débute avec les poèmes grecs d'Homère, le plus ancien arrivé intact jusqu'à nous (VIIe siècle av. J.-C.), qu'elle englobe la Grèce classique, la période hellénistique, la montée en puissance de Rome, l'essor du christianisme et l'apogée de l'Empire romain, et qu'elle finit avec la dissolution de la culture classique et le début de la période dite de l'Antiquité tardive (dans les années 300).Son emploi est une référence pour une Europe des XVIIIe et XIXe siècles, fortement influencée par le classicisme, plus le néoclassicisme dans sa culture, se réinventant une continuation de ce passé par prolongement indirect. La lassitude envers les idées véhiculées par l'Occident chrétien est alors manifeste.La représentation des ruines romaines dans le mouvement romantique des voyages en Italie et en Espagne y sont également pour quelque chose.
  • Анти́чност (на латински: antiquitas - древност) — съвкупност от исторически форми на общественото съзнание, религия, митология, философия, наука, изкуство и др., в страните от Азия, Древна Гърция и Древния Рим в периода от 1000 г. пр. Хр. според едни изследователи - до 475 г. сл. Хр.(падането на Западната Римска империя), а според други – до началото на VII в. сл. Хр. (т.е. управлението на император Ираклий и грецизацията на Източната Римска империя).През тази епоха били положени основите на големи постижения във всяка една област на човешкия живот – строителство, архитектура, търговия, занаяти, бит и култура.Разнообразните постижения на елинския свят били наследени от Рим, който ги използвал, но и издигнал на нова по-висока степен.Античността се цени заради своето богато съдържание, както и за продължителното благотворно въздействие върху следващите епохи.
  • Classical antiquity (also the classical era, classical period or classical age) is a broad term for a long period of cultural history centered on the Mediterranean Sea, comprising the interlocking civilizations of ancient Greece and ancient Rome, collectively known as the Greco-Roman world. It is the period in which Greek and Roman society flourished and wielded great influence throughout Europe, North Africa and the Middle East. It is conventionally taken to begin with the earliest-recorded Greek poetry of Homer (8th–7th century BC), and continues through the emergence of Christianity and the decline of the Roman Empire (5th century AD). It ends with the dissolution of classical culture at the close of Late Antiquity (AD 300–600), blending into the Early Middle Ages (AD 600–1000). Such a wide sampling of history and territory covers many disparate cultures and periods. "Classical antiquity" may refer also to an idealised vision among later people of what was, in Edgar Allan Poe's words, "the glory that was Greece, the grandeur that was Rome!"The culture of the ancient Greeks, together with some influences from the ancient Orient, prevailed throughout classical antiquity as the basis of art,philosophy, society, and educational ideals.These ideals were preserved and imitated by the Romans.This Greco-Roman cultural foundation has been immensely influential on the language, politics, educational systems, philosophy, science, art, and architecture of the modern world: From the surviving fragments of classical antiquity, a revival movement was gradually formed from the 14th century onwards which came to be known later in Europe as the Renaissance, and again resurgent during various neo-classical revivals in the 18th and 19th centuries.
  • 古典古代(こてんこだい、英: Classical Antiquity)は、ヨーロッパ史(西洋史)において古代ギリシア・ローマ時代を指す名称である。この時代に生み出された文化・文明が現在のヨーロッパ文化の基盤になっていることに由来し、「古典的」という修飾句を冠することで他の古代(文化・文明)と区別したものである。古典古代の文化は、先行して繁栄していた古代オリエントの文化(エジプト文明およびメソポタミア文明)からの大きな影響(文字や鉄器の使用など)を受けて成立し、地中海世界(特にその北半分)を中心に発展した。この地域からはアレクサンドロスの帝国およびローマ帝国が台頭し、オリエント世界をも統合する大帝国を現出した。言語的側面から見れば、古典古代文化は古代ギリシア語およびラテン語による文化であった。古典古代の終焉は、古代末期の終了に伴う古代文化の崩壊と中世初頭の開始を以ってとされ、これ以後の西ヨーロッパ世界は、ローマ帝国末期から次第に力を増してきたキリスト教とゲルマン人の文化に支配されることになった(中世の始まり)。古典古代の文化的遺産は東ローマ(ビザンツ)に継承され、8世紀以降はアラビア語への翻訳を通じてイスラーム世界に引き継がれた。ここで古典古代文化は哲学・自然科学の研究の面で独自の発達を遂げ、十字軍・レコンキスタによる西欧世界との接触・交流の開始により、再び西欧へと「逆輸入」されることになり、12世紀ルネサンス、(14世紀以降の)イタリア・ルネサンスの成立につながった。この結果、古典古代文化はキリスト教・ゲルマン人文化に加え現代にいたるヨーロッパ文化の基盤とみなされるに至っている。
  • 고전 고대(古典古代, Classical antiquity)는 서양사에서 지역적으로는 지중해 유럽을 중심으로 하는 고대 그리스와 로마 시대를 가리키는 명칭으로 기원전 8세기부터 기원후 5세기까지의 긴 기간이다. 이 지역과 시대에서 만들어진 문화와 문명이 현재의 유럽 문화의 기반이 되었기 때문에 모범이 된다는 의미의 ‘고전(Classical)’이라는 수식어를 덧붙여 다른 지역의 고대 문화 또는 문명과 구별하여 칭하는 명칭이다. 서양사에서 고전 고대 이후에는 중세(Middle Ages: 기원후 4~13세기 또는 기원후 5~14세기) 시대가 이어지는데, 고전 고대와 중세 사이의 전이 기간을 특별히 고대 후기(Late Antiquity: 기원후 2~8세기)라고 칭한다.고전 고대의 문화는 이미 번영하고 있던 고대 오리엔트의 문화(이집트 문명 및 메소포타미아 문명)로부터 큰 영향(문자나 철기의 사용 등)을 받아서 성립하였고, 지중해를 중심으로 발전하였다. 이 지역에서 알렉산드로스 제국과 로마 제국이 일어났고, 오리엔트 세계도 통합하여 대제국을 형성했다. 언어적인 측면에서 보면, 고전 고대 문화는 고대 그리스어 및 라틴어에 의한 문화였다.고전 고대의 끝은 일반적으로는 서로마 제국이 멸망한 476년으로 여겨지며, 이 이후의 서유럽 세계는 로마 제국 말기부터 점차 힘을 늘려 온 기독교와 게르만족의 문화에 지배받게 되었다(중세의 시작). 고전 고대의 문화적 유산은 동로마 제국에 계승되어 8세기 이후는 아라비아어로 번역되어 이슬람 세계로 넘어갔다. 여기서 고전 고대 문화는 철학과 자연과학 분야에서 독자적인 발달을 이루었다. 십자군과 레콩키스타를 통한 서구 세계와의 접촉과 교류에 의해, 이슬람 세계에서 발달한 고전 고대 문화가 다시 서구로 ‘역수입’되었으며, 12세기 르네상스와 14세기 이후의 이탈리아 르네상스의 성립으로 연결되었다. 이 결과, 기독교 문화와 게르만족 문화와 함께 고전 고대 문화는 현대 유럽 문화의 기반을 이룬 것으로 간주되고 있다.어떤 문화권에도, 그 문화의 기반을 구성하는 지난 시대의 유산은 분명 존재하는 것이기 때문에, 이런 의미에서, 지중해 유럽의 고대만을 ‘고전 고대’로 특별히 취급하는 것은 유럽 중심주의적 시각이라고도 볼 수 있다.
  • La Antiguedad clasica es un término amplio que abarca un largo período en las áreas dominadas por Grecia y Roma; es decir, se identifica con el periodo greco-romano de la Edad Antigua en el mundo grecorromano: la Cuenca del Mediterráneo y el Próximo Oriente.La Antigüedad clásica se localiza en el momento de plenitud de las civilizaciones griega y romana (siglo V a. C. al siglo II d. C.) o en sentido amplio, en toda su duración (siglo VIII a. C. al siglo V d. C.). El término se opone a la Antigüedad tardía y remite a la herencia de la civilización grecorromana. Es, sobre todo, empleado por la historiografía anglosajona para describir la Antigüedad. En este sentido, se considera que este periodo se inicia con la Ilíada, el poema griego de Homero (siglo VIII-VII a.C), el más antiguo encontrado intacto hasta nuestros días. Este periodo engloba el auge del cristianismo y el declive del Imperio romano y termina con la disolución de la cultura clásica y el principio del periodo denominado Antigüedad tardía (300-600 d. C.) y de la Alta Edad Media (500-1000 d.C).La dimensión espacial coincide con la cuenca del Mediterráneo, extendida hacia el Oriente Próximo con el Imperio de Alejandro Magno y el Helenismo, y hacia Europa Occidental con el Imperio romano. El empleo de este término es una referencia para la Europa de los siglos XVIII y XIX, fuertemente influenciada por el clasicismo, además del neoclasicismo en su cultura, reiventándose una continuación de ese pasado por medio de una prolongación indirecta. La laxitud en torno a las ideas transmitidas por el Occidente cristiano es, pues, evidente.El término clásico significa digno de imitación, y se deriva de la admiración por el arte, la literatura y la cultura en general de Grecia y Roma que se redescubre en el Renacimiento tras una Edad Media cuyos valores se habían desprestigiado. Lo mismo ocurrió con el Neoclasicismo, movimiento intelectual y artístico que sigue al descubrimiento de las ruinas de Pompeya a mediados del siglo XVIII.Tal muestra amplia de historia y territorio cubre muchos periodos y culturas dispares. Por ello, la "antigüedad clásica" se refiere más que nada a una visión idealizada posterior sobre lo que era esa época. La civilización de los antiguos griegos ha sido inmensamente influyente en la lengua, política, sistema educativo, filosofía, ciencia, arte y arquitectura en el mundo moderno, volviendo durante el Renacimiento en la Europa occidental y resurgiendo nuevamente durante varios movimientos neoclásicos en los siglo XVIII y XIX.
  • Era klasik atau periode klasik adalah istilah luas untuk periode sejarah budaya panjang yang berpusat di Laut Tengah, terdiri dari peradaban yang saling melengkapi antara Yunani kuno dan Romawi kuno. Era ini adalah masa saat masyarakat Yunani dan Romawi berkembang dan memegang pengaruh yang besar di seluruh Eropa, Afrika Utara, dan Timur Tengah.Era ini dimulai dengan catatan pertama puisi Yunani karya Homer (abad ke-8 hingga abad ke-7 SM) dan berlanjut dengan bangkitnya Kekristenan dan runtuhnya Kekaisaran Romawi (abad ke-5). Era ini berakhir dengan hilangnya budaya klasik dan berubah menjadi Abad Pertengahan Awal (500-1000).Dari pecahan-pecahan era klasik yang bertahan hidup, gerakan kebangkitan terbentuk secara bertahap dari abad ke-14 yang akhirnya dikenal di Eropa dengan nama Renaisans.
  • Antike (von lateinisch antiquus „alt, altertümlich, hergebracht“) bezeichnet die Epoche des Altertums im Mittelmeerraum. Zeitlich reicht die Antike etwa von 1200 v. Chr. bzw. 800 v. Chr. bis ca. 600 n. Chr. und unterscheidet sich von vorhergehenden und nachfolgenden Epochen durch gemeinsame und durchgängige kulturelle Traditionen.Antike bezeichnet im engeren Sinne die Geschichte des archaischen und klassischen Griechenlands, des Hellenismus und des Römischen Reichs. Insbesondere das Römische Reich vereinte den Mittelmeerraum seit dem 1. Jahrhundert n. Chr. politisch und kulturell. Andere Völker und Kulturen spielen dann nur im Rahmen ihrer Kontakte zu Griechen und Römern eine Rolle.Antike im weiteren Sinne umfasst hingegen auch die Geschichte der altorientalischen nahöstlichen Hochkulturen Ägyptens, Mesopotamiens, Assyriens, Persiens und Kleinasiens, die etwa mit dem Beginn der Schriftlichkeit um 3500 v. Chr. einsetzt.
  • L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al segle VIII aC) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al segle V dC), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana. Encara que aquest període de temps abasta un ample territori i cultures diverses, el concepte d'antiguitat clàssic generalment és utilitzat per referir-se a la visió idealitzada posterior de l'Antiga Grècia i l'Antiga Roma i hi inclou el període d'expansió hel·lenística. És un terme ampli que abasta un llarg període en les àrees dominades per Grècia i Roma, és a dir, s'identifica amb el període greco-romà de l'edat antiga al món grecoromà: la Conca del Mediterrani i el Pròxim Orient.L'antiguitat clàssica es localitza en el moment de plenitud de les civilitzacions grega i romana (segle V a.C. al segle II) o en sentit ampli, en tota la seva durada (segle VIII a.C. al segle V a.C.). El terme s'oposa a l'antiguitat tardana i remet a l'herència de la civilització grecoromana. És, sobretot, emprat per la historiografia anglosaxona per descriure l'antiguitat. En aquest sentit, es considera que aquest període s'inicia amb la Ilíada, el poema grec d'Homer (segle VIII-VII a.C.), el més antic trobat intacte fins als nostres dies. Aquest període engloba l'auge del cristianisme i el declivi de l'Imperi Romà i acaba amb la dissolució de la cultura clàssica i el principi del període denominat antiguitat tardana (300-600 d.C.) i de l'alta edat mitjana (500-1000 d.C.).La dimensió espacial coincideix amb la conca del Mediterrani, estesa cap a l'Orient Pròxim amb l'Imperi d'Alexandre el Gran i l'hel·lenisme, i cap l'Europa Occidental amb l'Imperi Romà. L'ús d'aquest terme és una referència per l'Europa dels segles XVIII i XIX, fortament influenciada pel classicisme, a més del neoclassicisme en la seva cultura, reinventant-se una continuació d'aquest passat per mitjà d'una prolongació indirecta. La laxitud entorn de les idees transmeses per l'Occident cristià és, doncs, evident.El terme clàssic significa digne d'imitació, i es deriva de l'admiració per l'art, la literatura i la cultura en general de Grècia i Roma que es redescobreix al Renaixement després d'una edat mitjana els valors de la qual s'havien desprestigiat. El mateix va passar amb el Neoclassicisme, moviment intel·lectual i artístic que segueix al descobriment de les ruïnes de Pompeia a mitjan segle XVIII.Tal mostra àmplia d'història i territori cobreix molts períodes i cultures dispars. Per això, l'"antiguitat clàssica" es refereix més que res a una visió idealitzada posterior sobre el que era aquesta època. La civilització dels antics grecs ha estat immensament influent en la llengua, política, sistema educatiu, filosofia, ciència, art i arquitectura al món modern, tornant durant el Renaixement a l'Europa occidental i ressorgint novament durant diversos moviments neoclàssics en els segles XVIII i XIX.
  • O termo Antiguidade clássica refere-se a um longo período da História da Europa que se estende aproximadamente do século VIII a.C., com o surgimento da poesia grega de Homero, à queda do Império Romano do ocidente no século V d.C., mais precisamente no ano 476. No eixo condutor desta época, que ao contrário de outras anteriores ou posteriores, estão os factores culturais das suas civilizações mais marcantes, a Grécia e a Roma antigas.
  • Анти́чность (восходит к лат. antiquitas — древность) — термин, означающий греко-римскую древность — цивилизацию Древней Греции и Древнего Рима во всём многообразии её исторических форм.
  • MÖ 546 yıllarında Pers Kralı Kyros, Sardes'i yakıp yıkarak Lydia Krallığı'na son vermiş ve Anadolu'da MÖ 300 yılına kadar sürecek olan Pers Egemenliğini başlatmıştır. Persler sadece Anadolu'yu ele geçirmekle kalmayıp, zaman zaman yaptıkları savaşlarla, Trakya ve Yunanistan'da da etkili olmuşlardır. Bu nedenle MÖ 5. yüzyıl Hellen Sanatı Anadolu'da Pers etkisi altında kalmış ve Greko-Pers Sanatı olarak literatüre geçmiştir. Bu dönemde Anadolu ilk defa, doğu ile batı arasında gerçek bir köprü vazifesi görmüş ve Persler tarafından yapılan Kral Yolu, İran içlerinden Ege kıyılarına kadar ulaşmıştır.MÖ 5. yüzyıl da heykeltraşlıkta insan vücudunun gerçek anatomik yapısı ortaya çıkmıştır. Dönemin en önemli yapıtlarından olan ve dünyanın yedi harikasından ikisi, Efes Artemis Tapınağı ile Mausoleum Anadolu'da inşa edilmişlerdir.
  • De klassieke oudheid is een naam van een periode die uitsluitend gebruikt wordt in de periodisering van de westerse geschiedenis. Gewoonlijk laat men deze periode rond 700 voor Christus beginnen en in 476 na Chr. eindigen. Centraal staat daarbij de geschiedenis van Hellas en Rome, maar ook Carthago was van grote betekenis. De klassieke oudheid wordt gevolgd door de middeleeuwen. Sommige historici gebruiken voor de overgangstijd tussen oudheid en middeleeuwen de term late oudheid, die dan tot ongeveer 600 duurt.Rond 500 v.Chr. begint de klassieke tijd in de Griekse geschiedenis, een periode van grote culturele bloei. Ongeveer gelijktijdig wordt de stadstaat Rome een republiek. Als einde van de klassieke oudheid gold lange tijd 476. In dat jaar zette Odoacer, een Germaanse legeraanvoerder, de laatste Romeinse keizer van de westelijke rijkshelft af. Daarmee kwam definitief een einde aan het West-Romeinse Rijk.In de negentiende en twintigste eeuw zijn er uitvoerige en veelal vruchteloze discussies geweest over de beste manier om de geschiedenis te periodiseren, maar dit heeft niet geleid tot consensus. Periodisering wordt voor een groot deel bepaald door traditie.De periode tussen 476 en 1453 wordt in het onderwijs in navolging van de humanisten het tijdvak van de middeleeuwen genoemd. Uitgaande van het West-Romeinse Rijk, eindigde de Oudheid in 476. In het oosten bleef het Oost-Romeinse Rijk echter nog tot 1453 bestaan. Als dit als criterium wordt gebruikt, eindigt de Oudheid in 1453. Een enkele historicus heeft wel eens beweerd dat de Oudheid pas werkelijk eindigde in 1806. In dit jaar kwam namelijk het "Heilige Roomse Rijk der Duitse Natie" ten einde. Het Heilige Roomse Rijk had ook nog een keizer, net zoals de Romeinen. Voor het gemak worden in dit artikel de gangbare conventies gevolgd.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 362350 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 1777 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 26 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 100510593 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Le terme Antiquité classique s'oppose à Antiquité tardive et renvoie à l'héritage de la civilisation gréco-romaine. Il est surtout employé dans les découpes historiques relatives à l'historiographie anglo-saxonne (historiens anglais et américains, etc.) pour décrire l'Antiquité.On considère que cette période débute avec les poèmes grecs d'Homère, le plus ancien arrivé intact jusqu'à nous (VIIe siècle av.
  • 古典古代(こてんこだい、英: Classical Antiquity)は、ヨーロッパ史(西洋史)において古代ギリシア・ローマ時代を指す名称である。この時代に生み出された文化・文明が現在のヨーロッパ文化の基盤になっていることに由来し、「古典的」という修飾句を冠することで他の古代(文化・文明)と区別したものである。古典古代の文化は、先行して繁栄していた古代オリエントの文化(エジプト文明およびメソポタミア文明)からの大きな影響(文字や鉄器の使用など)を受けて成立し、地中海世界(特にその北半分)を中心に発展した。この地域からはアレクサンドロスの帝国およびローマ帝国が台頭し、オリエント世界をも統合する大帝国を現出した。言語的側面から見れば、古典古代文化は古代ギリシア語およびラテン語による文化であった。古典古代の終焉は、古代末期の終了に伴う古代文化の崩壊と中世初頭の開始を以ってとされ、これ以後の西ヨーロッパ世界は、ローマ帝国末期から次第に力を増してきたキリスト教とゲルマン人の文化に支配されることになった(中世の始まり)。古典古代の文化的遺産は東ローマ(ビザンツ)に継承され、8世紀以降はアラビア語への翻訳を通じてイスラーム世界に引き継がれた。ここで古典古代文化は哲学・自然科学の研究の面で独自の発達を遂げ、十字軍・レコンキスタによる西欧世界との接触・交流の開始により、再び西欧へと「逆輸入」されることになり、12世紀ルネサンス、(14世紀以降の)イタリア・ルネサンスの成立につながった。この結果、古典古代文化はキリスト教・ゲルマン人文化に加え現代にいたるヨーロッパ文化の基盤とみなされるに至っている。
  • O termo Antiguidade clássica refere-se a um longo período da História da Europa que se estende aproximadamente do século VIII a.C., com o surgimento da poesia grega de Homero, à queda do Império Romano do ocidente no século V d.C., mais precisamente no ano 476. No eixo condutor desta época, que ao contrário de outras anteriores ou posteriores, estão os factores culturais das suas civilizações mais marcantes, a Grécia e a Roma antigas.
  • Анти́чность (восходит к лат. antiquitas — древность) — термин, означающий греко-римскую древность — цивилизацию Древней Греции и Древнего Рима во всём многообразии её исторических форм.
  • De klassieke oudheid is een naam van een periode die uitsluitend gebruikt wordt in de periodisering van de westerse geschiedenis. Gewoonlijk laat men deze periode rond 700 voor Christus beginnen en in 476 na Chr. eindigen. Centraal staat daarbij de geschiedenis van Hellas en Rome, maar ook Carthago was van grote betekenis. De klassieke oudheid wordt gevolgd door de middeleeuwen.
  • Classical antiquity (also the classical era, classical period or classical age) is a broad term for a long period of cultural history centered on the Mediterranean Sea, comprising the interlocking civilizations of ancient Greece and ancient Rome, collectively known as the Greco-Roman world. It is the period in which Greek and Roman society flourished and wielded great influence throughout Europe, North Africa and the Middle East.
  • Анти́чност (на латински: antiquitas - древност) — съвкупност от исторически форми на общественото съзнание, религия, митология, философия, наука, изкуство и др., в страните от Азия, Древна Гърция и Древния Рим в периода от 1000 г. пр. Хр. според едни изследователи - до 475 г. сл. Хр.(падането на Западната Римска империя), а според други – до началото на VII в. сл. Хр. (т.е.
  • Era klasik atau periode klasik adalah istilah luas untuk periode sejarah budaya panjang yang berpusat di Laut Tengah, terdiri dari peradaban yang saling melengkapi antara Yunani kuno dan Romawi kuno.
  • Antike (von lateinisch antiquus „alt, altertümlich, hergebracht“) bezeichnet die Epoche des Altertums im Mittelmeerraum. Zeitlich reicht die Antike etwa von 1200 v. Chr. bzw. 800 v. Chr. bis ca. 600 n. Chr. und unterscheidet sich von vorhergehenden und nachfolgenden Epochen durch gemeinsame und durchgängige kulturelle Traditionen.Antike bezeichnet im engeren Sinne die Geschichte des archaischen und klassischen Griechenlands, des Hellenismus und des Römischen Reichs.
  • 고전 고대(古典古代, Classical antiquity)는 서양사에서 지역적으로는 지중해 유럽을 중심으로 하는 고대 그리스와 로마 시대를 가리키는 명칭으로 기원전 8세기부터 기원후 5세기까지의 긴 기간이다. 이 지역과 시대에서 만들어진 문화와 문명이 현재의 유럽 문화의 기반이 되었기 때문에 모범이 된다는 의미의 ‘고전(Classical)’이라는 수식어를 덧붙여 다른 지역의 고대 문화 또는 문명과 구별하여 칭하는 명칭이다. 서양사에서 고전 고대 이후에는 중세(Middle Ages: 기원후 4~13세기 또는 기원후 5~14세기) 시대가 이어지는데, 고전 고대와 중세 사이의 전이 기간을 특별히 고대 후기(Late Antiquity: 기원후 2~8세기)라고 칭한다.고전 고대의 문화는 이미 번영하고 있던 고대 오리엔트의 문화(이집트 문명 및 메소포타미아 문명)로부터 큰 영향(문자나 철기의 사용 등)을 받아서 성립하였고, 지중해를 중심으로 발전하였다.
  • L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al segle VIII aC) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al segle V dC), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
  • La Antiguedad clasica es un término amplio que abarca un largo período en las áreas dominadas por Grecia y Roma; es decir, se identifica con el periodo greco-romano de la Edad Antigua en el mundo grecorromano: la Cuenca del Mediterráneo y el Próximo Oriente.La Antigüedad clásica se localiza en el momento de plenitud de las civilizaciones griega y romana (siglo V a. C. al siglo II d. C.) o en sentido amplio, en toda su duración (siglo VIII a. C. al siglo V d. C.).
  • MÖ 546 yıllarında Pers Kralı Kyros, Sardes'i yakıp yıkarak Lydia Krallığı'na son vermiş ve Anadolu'da MÖ 300 yılına kadar sürecek olan Pers Egemenliğini başlatmıştır. Persler sadece Anadolu'yu ele geçirmekle kalmayıp, zaman zaman yaptıkları savaşlarla, Trakya ve Yunanistan'da da etkili olmuşlardır. Bu nedenle MÖ 5. yüzyıl Hellen Sanatı Anadolu'da Pers etkisi altında kalmış ve Greko-Pers Sanatı olarak literatüre geçmiştir.
rdfs:label
  • Antiquité classique
  • Antiguidade clássica
  • Antiguitat clàssica
  • Antigüedad clásica
  • Antike
  • Classical antiquity
  • Era Klasik
  • Klasik antik dönem
  • Klassieke oudheid
  • Античност
  • Античность
  • 古典古代
  • 고전 고대
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of