L'Antiquité est la première des époques de l'Histoire. C'est par le développement ou l'adoption de l'écriture que l'Antiquité succède à la Préhistoire. Certaines civilisations de ces périodes-charnières n'avaient pas d'écriture, mais sont mentionnées dans les écrits d'autres civilisations : on les place dans la Protohistoire. Le passage de la Préhistoire à l'Antiquité s'est donc produit à différentes périodes pour les différents peuples.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • L'Antiquité est la première des époques de l'Histoire. C'est par le développement ou l'adoption de l'écriture que l'Antiquité succède à la Préhistoire. Certaines civilisations de ces périodes-charnières n'avaient pas d'écriture, mais sont mentionnées dans les écrits d'autres civilisations : on les place dans la Protohistoire. Le passage de la Préhistoire à l'Antiquité s'est donc produit à différentes périodes pour les différents peuples. De la même manière, l'Antiquité précède soit le Moyen Âge soit l'Époque moderne, selon la civilisation, et se termine à différentes dates pour différentes régions du monde. Son nom dérive du latin antiquus signifiant antérieur, ancien.En histoire européenne, l'Antiquité désigne la période des civilisations de l'écriture autour de la mer Méditerranée et au Moyen-Orient, après la Préhistoire, et avant le Moyen Âge. La majorité des historiens estiment que l'Antiquité y commence au IVe millénaire av. J.-C. (-3500, -3000 avant J.C.) avec l'invention de l'écriture en Mésopotamie et en Égypte, et voit sa fin durant les grandes migrations eurasiennes autour du Ve siècle (300 à 600). La date symbolique est relative à une civilisation ou une nation. La déposition du dernier empereur romain d'Occident en 476 est un repère conventionnel pour l'Europe occidentale, mais d'autres bornes peuvent être significatives de la fin du monde antique. Dans une approche eurocentriste, l'Antiquité est souvent réduite à l'Antiquité gréco-romaine dite Antiquité classique.Dans les Amériques, l'Antiquité est associée aux civilisations précolombiennes, si bien qu'elle commence vers 1200 avant notre ère avec l'invention du système d'écriture pictogrammes-idéogrammes par les Olmèques et s'achève au début du XVIe siècle avec l'arrivée des Européens, donc suivie directement par l'Époque moderne (pas de Moyen Âge).En Asie, la période se termine à peu près vers l'an -200, avec la Dynastie Qin qui inaugure la période impériale en Chine et le début de la dynastie Chola en Inde.La discipline qui étudie les civilisations antiques est l'Histoire ancienne, celle qui étudie les civilisations protohistoriques est la Protohistoire.
  • L'edat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'imperi Romà el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana. És, per tant, el primer període pròpiament històric. El desenvolupament varia moltíssim en funció de la regió estudiada, però a grans trets es pot caracteritzar com l'època de l'especialització social, del naixement de la majoria de ciències i arts actuals i d'una enorme expansió demogràfica que va portar a crear grans imperis. Cal no oblidar que en les mateixes dates un poble pot viure encara a la prehistòria (o protohistòria) i un altre haver evolucionat molt. El règim polític més abundant és la monarquia. Sorgeix el comerç com a tal, amb l'aparició de la moneda i de les grans rutes d'intercanvi.L'Edat antiga conté dues èpoques: Antic Orient, amb l'auge de les primeres civilitzacions a l'Extrem Orient (Xina, Índia) i a l'Orient Pròxim (Mesopotàmia, Egipte). Antiguitat Clàssica, amb el predomini de l'Antiga Grècia i Roma. L'edat antiga és l'època històrica que coincideix amb el sorgiment i desenvolupament de les primeres civilitzacions o civilitzacions antigues. El concepte més tradicional d'història antiga és el de la invenció de l'escriptura, que convencionalment la historiografia ha considerat la fita que permet marcar el final de la Prehistòria i el començament de la Història, donada la primacia que atorga a les fonts escrites davant la cultura material, que estudia amb el seu propi mètode l'arqueologia. Altres orientacions procuren atendre el sistema social o el nivell tècnic. Recentment, els estudis de genètica de poblacions basats en diferents tècniques d'anàlisi comparativa d'ADN i els estudis d'antropologia lingüística estan arribant a reconstruir d'una manera cada vegada més precisa les migracions antigues i la seva herència en les poblacions actuals.Sigui quin sigui el criteri emprat, coincideixen que en temps i lloc uns i altres processos van cristal·litzar en l'inici de la vida urbana (ciutats molt superiors en grandària i diferents en funció als poblets neolítics), l'aparició del poder polític (palaus, reis), de les religions organitzades (temples, sacerdots), una complexa estratificació social, esforços col·lectius de gran envergadura que exigeixen prestacions de treball obligatori i impostos, i el comerç de llarga distància (tot el que s'ha anomenat «revolució urbana»); nivell de desenvolupament social que per primera vegada es va aconseguir en la Sumèria del IV mil·lenni a.C., espai propici per a la constitució de les primeres ciutats-estat competitives a partir del substrat neolític que portava ja quatre mil·lennis desenvolupant-se al «Creixent Fèrtil». A partir d'elles, i de successius contactes (tant pacífics com invasions) de pobles veïns (cultures sedentari-agrícoles o nòmada-ramaderes que es nomenen tradicionalment amb termes de validesa qüestionada, més propis de famílies lingüístiques que de races humanes: semites, camites, indoeuropeus, etc.), es van anar conformant els primers estats de gran extensió territorial, fins a assolir la mida d'imperis multinacionals.Processos similars van tenir lloc en diversos moments segons l'àrea geogràfica (successivament Mesopotàmia, la vall del Nil, el subcontinent indi, Xina, la conca del Mediterrani, l'Amèrica precolombina i la resta d'Europa, Àsia i Àfrica), en algunes zones especialment aïllades, alguns pobles caçadors-recol·lectors actuals encara no haurien abandonat la prehistòria mentre que altres van entrar violentament a l'edat moderna o contemporània de la mà de les colonitzacions del segle XVI al XIX.Els pobles cronològicament contemporanis a la història escrita del Mediterrani oriental poden ser objecte de la Protohistòria, ja que les fonts escrites per romans, grecs, fenicis, hebreus o egipcis, a més de les fonts arqueològiques, permeten fer-ho.L'antiguitat clàssica es localitza en el moment de plenitud de la civilització grecoromana (segle V a.C. al segle II d.C.) o en sentit ampli, en tota la seva durada (segle VIII a.C. al segle V d.C.). Es va caracteritzar per la definició d'innovadors conceptes sociopolítics: els de ciutadania i de llibertat personal, no per a tots, sinó per una minoria sostinguda pel treball esclau, a diferència dels imperis fluvials de l'antic Egipte, Babilònia, Índia o la Xina, per els que es va definir la imprecisa categoria de «mode de producció asiàtic», caracteritzades per l'existència d'un poder omnímode a la cúspide de l'imperi i el pagament de tributs per les comunitats camperoles subjectes a ell, però de condició social lliure (doncs encara que existeixi l'esclavitud, no representa la força de treball principal).El final de l'edat antiga a la civilització occidental coincideix amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (a l'any 476, l'Imperi Romà d'Orient va sobreviure tota l'edat mitjana fins al 1453 com Imperi Bizantí), encara que tal discontinuïtat no s'observa en altres civilitzacions. Per tant, les divisions posteriors (edat mitjana i edat moderna) poden considerar-se vàlides només per aquella, mentre que la major part d'Àsia i d'Àfrica, i amb molta més claredat Amèrica, són objecte en la seva història d'una periodització pròpia.Alguns autors culturalistes fan arribar l'antiguitat tardana europea fins als segles VI i VII, mentre que, l'escola "mutacionista" francesa l'estén fins a algun moment entre els segles IX i XI. Diferents interpretacions de la història posen l'accent en qüestions econòmiques (transició del mode de producció esclavista a manera de producció feudal, des de la crisi del segle III); polítiques (desaparició de l'imperi i instal·lació dels regnes germànics des dal segle V), o ideològiques, religioses (substitució del paganisme politeista pels monoteismes teocèntrics: el cristianisme - segle IV, i posteriorment l'islam,[segle VII, filosòfiques (filosofia antiga per la medieval) i artístiques (evolució des de l'art antic - clàssic - cap a l'art medieval - paleocristià i preromànic.Les civilitzacions de l'antiguitat són agrupades geogràficament per la historiografia i l'arqueologia en zones en què diferents pobles i cultures van estar especialment vinculats entre si, tot i que les àrees d'influència de cadascuna d'elles van arribar en moltes ocasions a interpenetrar-se i a anar molt més lluny, formant imperis de dimensions multicontinentals (l'Imperi Persa, el d'Alexandre el Gran i l'Imperi Romà), talassocràcies ('govern dels mars') o rutes comercials i d'intercanvi de productes i idees a llarga distància; encara que sempre limitades pel relatiu aïllament entre elles (obstacles dels deserts i oceans), que arriba a ser radical en alguns casos (entre el Vell Món i el Nou Món). La navegació antiga, especialment la naturalesa i extensió de les expedicions que necessàriament van haver de realitzar les cultures primitives de Polinèsia (almenys fins a l'Illa de Pasqua), és un assumpte encara polèmic. En algunes ocasions s'ha recorregut a l'arqueologia experimental per provar la possibilitat de contactes amb Amèrica des del Pacífic. Altres conceptes d'aplicació discutida són la prioritat del difusionisme o del desenvolupament endogen per a determinats fenòmens culturals (agricultura, metal·lúrgia, escriptura, alfabet, moneda, etc.) i l'aplicació de l'evolucionisme en contextos arqueològics i antropològics.
  • Ancient history is the aggregate of past events from the beginning of recorded human history to the Early Middle Ages or the Postclassical Era. The span of recorded history is roughly 5,000 years, with Sumerian Cuneiform script, the oldest discovered form of coherent writing, from the protoliterate period around the 30th century BC.The term classical antiquity is often used to refer to history in the Old World from the beginning of recorded Greek history in 776 BC (First Olympiad). This roughly coincides with the traditional date of the founding of Rome in 753 BC, the beginning of the history of ancient Rome, and the beginning of the Archaic period in Ancient Greece. Although the ending date of ancient history is disputed, some Western scholars use the fall of the Western Roman Empire in 476 AD, the closure of the Platonic Academy in 529 AD, the death of the emperor Justinian I, the coming of Islam or the rise of Charlemagne as the end of ancient and Classical European history.In India, the period includes the early period of the Middle Kingdoms, and, in China, the time up to the Qin Dynasty is included.
  • Starożytność – okres w historii Bliskiego Wschodu, Europy i Afryki Północnej nazywany też antykiem i obejmujący dzieje tych regionów od powstania pierwszych cywilizacji do około V wieku n.e.Dokładne ramy czasowe tego okresu nie są ściśle określone. Tradycyjnie za początek starożytności uznaje się powstanie cywilizacji opartej na przekazie pisemnym (czyli schyłek IV tysiąclecia p.n.e., kiedy to Sumerowie zaczęli stosować pismo klinowe), dla wcześniejszych dziejów rezerwując termin prehistoria. Nie ma daty końcowej, która zadowoliłaby wszystkich zainteresowanych tematem. Zwykle wiązana jest z upadkiem bądź poważnymi przemianami cesarstwa rzymskiego. M.in. rok 476, czyli koniec panowania ostatniego cesarza zachodniorzymskiego Romulusa Augustulusa;395, czyli podział cesarstwa na dwie części po śmierci Teodozjusza I; początki arabskich podbojów w VII wieku i szereg innych dat.Okres historyczny następujący po starożytności to średniowiecze.
  • La Edad Antigua es la época histórica que coincide con el surgimiento y desarrollo de las primeras civilizaciones o civilizaciones antiguas.El concepto más tradicional de historia antigua presta atención a la invención de la escritura, que convencionalmente la historiografía ha considerado el hito que permite marcar el final de la Prehistoria y el comienzo de la Historia, dada la primacía que otorga a las fuentes escritas frente a la cultura material, que estudia con su propio método la arqueología. Otras orientaciones procuran atender al sistema social o el nivel técnico. Recientemente, los estudios de genética de poblaciones basados en distintas técnicas de análisis comparativo de ADN y los estudios de antropología lingüística están llegando a reconstruir de un modo cada vez más preciso las migraciones antiguas y su herencia en las poblaciones actuales.Sea cual fuere el criterio empleado, coincide que en tiempo y lugar unos y otros procesos cristalizaron en el inicio de la vida urbana (ciudades muy superiores en tamaño y diferentes en función a las aldeas neolíticas), la aparición del poder político (palacios, reyes), de las religiones organizadas (templos, sacerdotes), una compleja estratificación social, esfuerzos colectivos de gran envergadura que exigen prestaciones de trabajo obligatorio e impuestos, y el comercio de larga distancia (todo lo que se ha venido en llamar «revolución urbana»); nivel de desarrollo social que por primera vez se alcanzó en la Sumeria del IV milenio a. C., espacio propicio para la constitución de las primeras ciudades-estado competitivas a partir del sustrato neolítico que llevaba ya cuatro milenios desarrollándose en el «Creciente fértil». A partir de ellas, y de sucesivos contactos (tanto pacíficos como invasiones) de pueblos vecinos (culturas sedentario-agrícolas o nómada-ganaderas que se nombran tradicionalmente con términos de validez cuestionada, más propios de familias lingüísticas que de razas humanas: semitas, camitas, indoeuropeos, etc.), se fueron conformando los primeros estados de gran extensión territorial, hasta alcanzar el tamaño de imperios multinacionales.Procesos similares tuvieron lugar en diversos momentos según el área geográfica (sucesivamente Mesopotamia, el valle del Nilo, el subcontinente indio, China, la cuenca del Mediterráneo, la América precolombina y el resto de Europa, Asia y África); en algunas zonas especialmente aisladas, algunos pueblos cazadores-recolectores actuales aún no habrían abandonado la prehistoria mientras que otros entraron violentamente en la edad moderna o contemporánea de la mano de las colonizaciones del siglo XVI al XIX.Los pueblos cronológicamente contemporáneos a la Historia escrita del Mediterráneo Oriental pueden ser objeto de la Protohistoria, pues las fuentes escritas por romanos, griegos, fenicios, hebreos o egipcios, además de las fuentes arqueológicas, permiten hacerlo.La Antigüedad clásica se localiza en el momento de plenitud de la civilización grecorromana (siglo V a. C. al II d. C.) o en sentido amplio, en toda su duración (siglo VIII a. C. al V d. C.). Se caracterizó por la definición de innovadores conceptos sociopolíticos: los de ciudadanía y de libertad personal, no para todos, sino para una minoría sostenida por el trabajo esclavo; a diferencia de los imperios fluviales del antiguo Egipto, Babilonia, India o China, para los que se definió la imprecisa categoría de «modo de producción asiático», caracterizadas por la existencia de un poder omnímodo en la cúspide del imperio y el pago de tributos por las comunidades campesinas sujetas a él, pero de condición social libre (pues aunque exista la esclavitud, no representa la fuerza de trabajo principal).El final de la Edad Antigua en la civilización occidental coincide con la caída del Imperio romano de Occidente (en el año 476; el Imperio romano de Oriente sobrevivió toda la Edad Media hasta 1453 como Imperio bizantino), aunque tal discontinuidad no se observa en otras civilizaciones. Por tanto, las divisiones posteriores (Edad Media y Edad Moderna) pueden considerarse válidos solo para aquella; mientras que la mayor parte de Asia y África, y con mucha más claridad América, son objeto en su historia de una periodización propia.Algunos autores culturalistas hacen llegar la Antigüedad tardía europea hasta los siglos VI y VII, mientras que, la escuela «mutacionista» francesa la extiende hasta algún momento entre los siglos IX y XI. Distintas interpretaciones de la historia ponen el acento en cuestiones económicas (transición del modo de producción esclavista al modo de producción feudal, desde la crisis del siglo III); políticas (desaparición del imperio e instalación de los reinos germánicos desde el siglo V); o ideológicas, religiosas (sustitución del paganismo politeísta por los monoteísmos teocéntricos: el cristianismo ―siglo IV― y posteriormente el islam ―siglo VII―), filosóficas (filosofía antigua por la medieval) y artísticas (evolución desde el arte antiguo ―clásico― hacia el arte medieval ―paleocristiano y prerrománico―).Las civilizaciones de la Antigüedad son agrupadas geográficamente por la historiografía y la arqueología en zonas en que distintos pueblos y culturas estuvieron especialmente vinculados entre sí; aunque las áreas de influencia de cada una de ellas llegaron en muchas ocasiones a interpenetrarse e ir mucho más lejos, formando imperios de dimensiones multicontinentales (el Imperio persa, el de Alejandro Magno y el Imperio romano), talasocracias (‘gobierno de los mares’) o rutas comerciales y de intercambio de productos e ideas a larga distancia; aunque siempre limitadas por el relativo aislamiento entre ellas (obstáculos de los desiertos y océanos), que llega a ser radical en algunos casos (entre el Viejo Mundo y el Nuevo Mundo). La navegación antigua, especialmente la naturaleza y extensión de las expediciones que necesariamente tuvieron que realizar las culturas primitivas de Polinesia (al menos hasta la Isla de Pascua), es un asunto aún polémico. En algunas ocasiones se ha recurrido a la arqueología experimental para probar la posibilidad de contactos con América desde el Pacífico. Otros conceptos de aplicación discutida son la prioridad del difusionismo o del desarrollo endógeno para determinados fenómenos culturales (agricultura, metalurgia, escritura, alfabeto, moneda, etc.) y la aplicación del evolucionismo en contextos arqueológicos y antropológicos.
  • 고대(古代)는 서양의 역사 시대 구분의 하나이다. 역사학적·정치학적 관점에 따라 다양한 설(說)이 있다. 서양사: 서로마 제국의 멸망 연도까지(~476년).
  • Древност или древна история е период от човешката история, който покрива времето от около 3300/3000 г. пр.н.е. до периода 800/500 г. пр.н.е. Терминът класическа древност и античност обикновено се отнася до класическата периодизация на/в историята която започва с/от Древна Гърция и Древен Рим, чието начало се слага с първата Олимпиада (776 г. пр.н.е.) и основаването на Рим (753 г. пр.н.е.), на които събития огледално съответства предходното основаване на Картаген (825/814 г. пр.н.е.). В този смисъл, по логиката на изопериметричната задача, своеобразното "начало на историята" се слага и свързва със средиземноморския басейн с островите и крайбрежните и свързани територии. В различните райони по света думата древност може да има различен смисъл, най-вече с оглед на възприетата историческа периодизация. За начало на древността обикновено се счита времето на първата протошумерска писменост, последвана от шумерския клинопис и египетските йероглифи. Трудностите в изучаването на древността идват от обстоятелството, че до наши дни са достигнали само ограничен брой писмени документи, които не дават пълна картина за живота в древността. Едни от най-добре запазените археологически находки от този период са теракотената армия и прословутите египетски пирамиди.Първите писмени цивилизации са свързани с т.нар. плодороден полумесец - Древен Египет (3150-3100 гг.) и Шумер в Южна Месопотамия (3000-2900 гг.), които през Елам били в контакт с т.нар. Индска цивилизация, датирана даже малко по-рано като писмена - около 3300 г. пр.н.е.Първата китайска императорска династия Ся се въздига 2698 г. пр.н.е., а първият семитски център в древността Ебла възниква около 2500 г. пр.н.е. - почти два века преди Акад.Първата мезоамериканска цивилизация - тази на олмеките се датира не по-рано от 1200 г. пр.н.е. и по някои трактовки е свързана с Древен Египет посредством семитите развили морско дело - финикийците и пуните (виж и доколумбови презокеански контакти с Америка).Изолирано и неустановено е възникването и произхода на народа създал критско-минойската цивилизация около 3000 г. пр.н.е.
  • Sejarah kuno adalah studi mengenai masa lalu tertulis dari awal mula sejarah manusia tertulis sampai Abad Pertengahan Awal. Jangka waktunya sekitar lima ribu tahun, dengan aksara kuneiform, bentuk tulisan koheren tertua yang pernah ditemukan, dari periode protoliterat sekitar abad ke-30 SM. Ini adalah awal dari "sejarah," sebagai kebalikan dari prasejarah, berdasarkan pengertian yang digunakan oleh sebagian besar sejarawan.Istilah antikuitas klasik sering digunakan untuk merujuk kepada sejarah kuno di Dunia Lama sejak permulaan sejarah Yunani tertulis pada tahun 776 SM (Olimpiade kuno pertama). Ini kurang lebih bertepatan dengan penanggalan tradisional pendirian kota Roma pada tahun 753 SM, yang merupakan awal mula sejarah Romawi kuno, dan sekaligus merupakan permulaan periode Arkaik di Yunani kuno. Meskipun waktu akhir untuk sejarah kuno diperdebatkan, beberapa sejarawan barat berpendapat bahwa Keruntuhan Kekaisaran Romawi Barat pada tahun 476 M, penutupan Akademi Plato pada tahun 529 M, kematian kaisar Yustinianus I, kedatangan Islam, ataupun kenaikan Charlemagne sebagai peristiwa yang menandai akhir sejarah Eropa Klasik dan kuno.Di India, periode ini meliputi periode Kerajaan-kerajaan Pertengahan, dan, di Cina, masa sampai Dinasti Qin juga termasuk.
  • Na periodização das épocas históricas da humanidade, Idade Antiga, ou Antiguidade é o período que se estende desde a invenção da escrita (de 4000 a.C. a 3500 a.C.) até a queda do Império Romano do Ocidente (476 d.C.). Embora o critério da invenção da escrita como balizador entre o fim da Pré-História e o começo da História propriamente dita seja o mais comum, estudiosos que dão mais ênfase à importância da cultura material das sociedades têm procurado repensar essa divisão mais recentemente. Também não há entre os historiadores um verdadeiro consenso sobre quando se deu o verdadeiro fim do Império Romano e início da Idade Média, por considerarem que processos sociais e econômicos não podem ser datados com a mesma precisão dos fatos políticos.Também deve-se levar em conta que essa periodização está relacionada à História da Europa e também do Oriente Próximo como precursor das civilizações que se desenvolveram no Mediterrâneo, culminando com Roma. Essa visão se consolidou com a historiografia positivista que surgiu no século XIX, que fez da escrita da história uma ciência e uma disciplina acadêmica. Se repensarmos os critérios que definem o que é a Antiguidade no resto do mundo, é possível pensar em outros critérios e datas balizadoras.No caso da Europa e do Oriente Próximo, diversos povos se desenvolveram na Idade Antiga. Os sumérios, na Mesopotâmia, foram a civilização que originou a escrita e a urbanização, mais ou menos ao mesmo tempo em que surgia a civilização egípcia. Depois disso, já no I milênio a. C., os persas foram os primeiros a constituir um grande império, que foi posteriormente conquistado por Alexandre, o Grande. As civilizações clássicas da Grécia e de Roma são consideradas as maiores formadoras da civilização ocidental atual. Destacam-se também os hebreus (primeira civilização monoteísta), os fenícios (senhores do mar e do comércio e inventores do alfabeto), além dos celtas, etruscos e outros. O próprio estudo da história começou nesse período, com Heródoto e Tucídides, gregos que começaram a questionar o mito, a lenda e a ficção do fato histórico, narrando as Guerras Médicas e a Guerra do Peloponeso respectivamente.Na América, pode-se considerar como Idade Antiga a época pré-colombiana, onde surgiram as avançadas civilizações dos astecas, maias e incas. Porém, alguns estudiosos considerem que em outras regiões, como no que hoje constitui a maior parte do território do Brasil, boa parte dos povos ameríndios ainda não havia constituído similar nível de complexidade social e a classificação de Pré-história para essas sociedades seria mais correta.Na China, a Idade Antiga termina por volta de 200 a. C., com o surgimento da Dinastia Chin, enquanto que no Japão é apenas a partir do fim do período Heian, em 1185 d. C., que podemos falar em início da "Idade Média" japonesa.Algumas religiões que ainda existem no mundo moderno tiveram origem nessa época, entre elas o cristianismo, o budismo, confucionismo e judaísmo.
  • Termín starověk označuje v dějepisectví historické období vzniku a rozvoje prvních civilizací na Středním východě, v oblasti Středomoří a v jižní a východní Asii. Časově lze tuto epochu ohraničit koncem pravěku okolo poloviny 4. tisíciletí př. n. l. a počátkem středověku v 6. až 7. století. Naproti tomu pojem antika se vztahuje výlučně na řecko-římskou etapu starověku. Rozsáhlejší pojem starověk zahrnuje tedy rovněž toto období dějin lidstva.Počátek starověku lze vymezit dobou rozšíření písma na území staroorientálních říší Blízkého východu – v Mezopotámii (Sumer, Akkad, Babylon, Mitanni, Asýrie), v oblasti Íránské vysočiny (Elam, Médie, Persie), v Sýrii (Ugarit), na území Malé Asii (Chetité, Frýgie, Lýdie) a v Egyptě.Konec starověku spadá do doby rozpadu římské resp. sásánovské říše, jenž nastal v důsledku stěhování národů a arabské expanze (zánik západořímské říše v roce 476, smrt císaře Justiniána I. v roce 565, smrt proroka Mohameda v roce 632). Současní, především němečtí historikové označují období přerodu starověku ve středověk (od konce 3. až do počátku 7. století) za samostatnou etapu pozdní antiky.
  • Met Oudheid wordt over het algemeen die periode in de geschiedenis van een bepaalde cultuur bedoeld die begint met de ontwikkeling van het schrift en het ontstaan van een beschaving. De Oudheid wordt voorafgegaan door de 'prehistorie', de bijna oneindig lange periode zonder schrift.De geschiedenis van Europa wordt gewoonlijk in drie perioden onderverdeeld: Oudheid, Middeleeuwen en Nieuwe Tijd. Er bestaat ook een indeling in vier perioden: de Nieuwe Tijd kan namelijk verder worden onderverdeeld, maar dat heeft geen invloed op het begrip 'oudheid'.Verscheidene culturen kennen een oudheid. De term wordt vooral gebruikt voor de Oudheid van de westerse beschaving. Deze begon kort voor 3000 v.Chr. met de uitvinding van het schrift. De periode van ongeveer 750 v.Chr. tot 400 n.Chr. wordt vaak de Klassieke Oudheid genoemd. Dit begrip heeft uitsluitend betrekking op de beschavingen van Griekenland en Rome. In vergelijking met de eeuwenoude beschavingen in Mesopotamië en Egypte waren dit laatkomers.Ook andere culturen kennen een oudheid. Voorbeelden zijn de Chinese oudheid, het Perzische Rijk en Meso-Amerika. Het Oude Egypte en Mesopotamië worden vaak als voorlopers van de westerse beschaving beschouwd, maar ze worden niet tot de Klassieke Oudheid gerekend.
  • Дре́вний мир — период в истории человечества, выделяемый между доисторическим периодом и началом средних веков в Европе. В других регионах временные границы древности могут отличаться от европейских. Например, концом древнего периода в Китае иногда считают появление империи Цинь, в Индии — империи Чола, а в Америке — начало европейской колонизации.Термин «классическая древность» (или античность) обычно относится к греческой и римской истории, которая начинается от первой Олимпиады (776 г. до н. э.). Эта дата почти совпадает с традиционной датой основания Рима (753 г. до н. э.). Датой окончания европейской древней истории обычно считают год падения Западной Римской империи (476 г. н. э.), а иногда — дату смерти императора Юстиниана I (565 г.), появления ислама (622 г.) или начало правления императора Карла Великого.
  • Az ókor az emberiség történelmének az írásbeliség megjelenésétől a Nyugatrómai Birodalom bukásáig tartó korszaka. Ezt a korszakot az őskor előzi meg és a középkor követi.Az első ismert írásos emlékek a valószínűleg legrégibb írásformával, az ékírással készültek i. e. 3500 körül. Ezt tekintjük az őskor végének és az ókor kezdetének.Az ókor végének (és a középkor elejének) meghatározása nem egyértelmű, legtöbb történelemtudós a Nyugatrómai Birodalom bukását (476) tartja a fordulópontnak.Az ókor a régészet korszakbeosztása szerint a rézkor időszakával esik egybe Eurázsia legnagyobb részén. Az ókor része még a bronzkor és a vaskor, melyek a rézkort követték.Az ókori Közel-Kelet kronológiája biztos időpontokkal csak az i. e. 8. századtól rendelkezik: az i. e. 763 június 15-i ninivei napfogyatkozáshoz viszonyíthatunk [1], ami III. Assur-Dán uralkodásának idején Simannu (sziván) hónapban volt.Az ókori Görögország és az ókori Róma történelmét együttesen antikvitás vagy antik kor néven szokás emlegetni.
  • Altertum bezeichnet in der Geschichtswissenschaft den historischen Zeitraum der mediterran-vorderasiatischen Zivilisationen zwischen Frühgeschichte (bis Mitte 4. Jahrtausend v. Chr.) und Mittelalter (ab 6./7. Jahrhundert). Der Begriff Antike – vor allem als klassische Antike – bezeichnet hingegen ausschließlich das griechisch-römische Altertum (je nach zeitlicher Abgrenzung ab 12. oder 8. Jahrhundert v. Chr.). Der umfassendere Begriff „Altertum“ umfasst somit auch diese Epoche.Am Anfang des Altertums steht die Ausbildung der Schrift und der altorientalischen Reiche Vorderasiens – Mesopotamien (Sumer, Akkad, Babylonien, Mittani, Assyrien), Iranisches Hochland (Elam, Medien, Persien), Levante (Ugarit) und Kleinasien/Anatolien (Hethiterreich, Phrygien, Lydien, Luwien) – sowie Ägyptens.In die Endzeit fällt der Zerfall des römischen und sassanidischen Staatengefüges während der Völkerwanderung und der arabischen Expansion (Untergang Westroms 476/480; Tod Justinians 565; Vernichtung des Sassanidenreichs 651). In der neueren Forschung wird die Übergangszeit zwischen Antike und Mittelalter (vom Ende des 3. bis zum Anfang des 7. Jahrhunderts) als eigener Abschnitt des Altertums gezählt, siehe Spätantike.
  • M.Ö. 3500'de yazının bulunmasıyla başlayıp 476'da Batı Roma İmparatorluğu'nun yıkılmasına kadar devam eden tarihi dönemdir. Bazı tarihçilere göre ise 375 yılında meydana gelen Kavimler Göçü, bazı tarihçilere göre de 395 yılında Roma İmparatorluğu'nun ikiye ayrılması bu dönemin sonu olarak kabul edilir.
  • 古代(こだい、英語:antiquity)とは、世界の歴史の時代区分で、文明の成立から古代文明の崩壊までの時代を指す。「歴史の始まり」を意味する時代区分である。「古代生物」といった場合は「過去に存在していた生物」を意味しており、歴史学の「古代」に存在した生物ではない。
  • Antzinaroa, Europako historian, Historiaurrearen eta Erdi Aroaren artean Mediterraneo inguruan garatutako zibilizazioen garaia da. Idazkerak ematen dio hasiera garai honi, K. a. IV. milurtekoan Egipton eta Mesopotamian sortu baitzen. Eskuarki, Antzinaroaren amaieratzat jotzen da Erromatar Mendebaldeko Inperioko azken enperadorearen erorketa (K. o. 476. urtea). Dena den, hainbat historialarik data hori aurrera edo atzera mugitzen dute (K. o. 300-600 artean).Antzinako Grezian eta Erroman Europako lehendabiziko zibilizazio letradunak izan ziren. Garai horietan, gaur egungo Europaren sustraiak sortu ziren: Greziakoak dira ezagutzen ditugun filosofia, artea eta historia bera ere; erromatarrak, berriz, zuzenbidea, alfabetoa eta hizkuntza andana (hizkuntza erromantzeak hain zuzen ere), besteak beste. Halaber, kristautasuna hasi zen hedatzen. Prozesu motela eta luzea izan arren, urte askotan Europako ikurretako bat erlijio hori (edo erlijio horren mota bat) bilakatu zen.Erromatar Inperioak Mediterraneo inguruko lurraldeak batu zituen, Europan egungo Portugaldik Turkia arte. K. o. lehendabiziko bi mendeetan ez zuen etsai arriskutsurik ezagutu, eta mugen barruan bakea (Pax Romana) ezarri zen. Hala ere, barneko borrokak eta kanpoko inbasioak zirela medio, Europako Mendebaldean Erromako boterea desagertu zen. Ekialdean, Konstantinopolis hiriburua, Inperioak aurrera egin zuen beste milurteko batez.
  • Il termine "storia antica" indica sia la prima età della storia, sia la disciplina che studia detto periodo (della durata approssimativa di 4000 anni). Nel primo senso si parla anche di "antichità" o, con termine ormai desueto, "evo antico". Dell'antichità si è soliti distinguere una storia "preclassica" (precedente l'apparizione di fonti greco-romane) e una classica (Grecia e Roma antiche).
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 123 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 19606 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 347 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110848393 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:commons
  • Category:Ancient history
prop-fr:commonsTitre
  • L’Antiquité
prop-fr:periode
prop-fr:periodeav
prop-fr:speriode
  • Antiquité Moyen Âge Époque moderne
prop-fr:speriodeap
prop-fr:speriodeav
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:wikiquote
  • Antiquité
prop-fr:wikiquoteTitre
  • L’Antiquité
prop-fr:wikisource
  • Catégorie:Antiquité
prop-fr:wikisourceTitre
  • L’Antiquité
prop-fr:wikiversity
  • Département:Histoire ancienne
prop-fr:wikiversityTitre
  • Le département d’histoire ancienne
prop-fr:wiktionary
  • Antiquité
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • L'Antiquité est la première des époques de l'Histoire. C'est par le développement ou l'adoption de l'écriture que l'Antiquité succède à la Préhistoire. Certaines civilisations de ces périodes-charnières n'avaient pas d'écriture, mais sont mentionnées dans les écrits d'autres civilisations : on les place dans la Protohistoire. Le passage de la Préhistoire à l'Antiquité s'est donc produit à différentes périodes pour les différents peuples.
  • 고대(古代)는 서양의 역사 시대 구분의 하나이다. 역사학적·정치학적 관점에 따라 다양한 설(說)이 있다. 서양사: 서로마 제국의 멸망 연도까지(~476년).
  • M.Ö. 3500'de yazının bulunmasıyla başlayıp 476'da Batı Roma İmparatorluğu'nun yıkılmasına kadar devam eden tarihi dönemdir. Bazı tarihçilere göre ise 375 yılında meydana gelen Kavimler Göçü, bazı tarihçilere göre de 395 yılında Roma İmparatorluğu'nun ikiye ayrılması bu dönemin sonu olarak kabul edilir.
  • 古代(こだい、英語:antiquity)とは、世界の歴史の時代区分で、文明の成立から古代文明の崩壊までの時代を指す。「歴史の始まり」を意味する時代区分である。「古代生物」といった場合は「過去に存在していた生物」を意味しており、歴史学の「古代」に存在した生物ではない。
  • Il termine "storia antica" indica sia la prima età della storia, sia la disciplina che studia detto periodo (della durata approssimativa di 4000 anni). Nel primo senso si parla anche di "antichità" o, con termine ormai desueto, "evo antico". Dell'antichità si è soliti distinguere una storia "preclassica" (precedente l'apparizione di fonti greco-romane) e una classica (Grecia e Roma antiche).
  • Sejarah kuno adalah studi mengenai masa lalu tertulis dari awal mula sejarah manusia tertulis sampai Abad Pertengahan Awal. Jangka waktunya sekitar lima ribu tahun, dengan aksara kuneiform, bentuk tulisan koheren tertua yang pernah ditemukan, dari periode protoliterat sekitar abad ke-30 SM.
  • Met Oudheid wordt over het algemeen die periode in de geschiedenis van een bepaalde cultuur bedoeld die begint met de ontwikkeling van het schrift en het ontstaan van een beschaving. De Oudheid wordt voorafgegaan door de 'prehistorie', de bijna oneindig lange periode zonder schrift.De geschiedenis van Europa wordt gewoonlijk in drie perioden onderverdeeld: Oudheid, Middeleeuwen en Nieuwe Tijd.
  • Ancient history is the aggregate of past events from the beginning of recorded human history to the Early Middle Ages or the Postclassical Era. The span of recorded history is roughly 5,000 years, with Sumerian Cuneiform script, the oldest discovered form of coherent writing, from the protoliterate period around the 30th century BC.The term classical antiquity is often used to refer to history in the Old World from the beginning of recorded Greek history in 776 BC (First Olympiad).
  • Na periodização das épocas históricas da humanidade, Idade Antiga, ou Antiguidade é o período que se estende desde a invenção da escrita (de 4000 a.C. a 3500 a.C.) até a queda do Império Romano do Ocidente (476 d.C.). Embora o critério da invenção da escrita como balizador entre o fim da Pré-História e o começo da História propriamente dita seja o mais comum, estudiosos que dão mais ênfase à importância da cultura material das sociedades têm procurado repensar essa divisão mais recentemente.
  • Altertum bezeichnet in der Geschichtswissenschaft den historischen Zeitraum der mediterran-vorderasiatischen Zivilisationen zwischen Frühgeschichte (bis Mitte 4. Jahrtausend v. Chr.) und Mittelalter (ab 6./7. Jahrhundert). Der Begriff Antike – vor allem als klassische Antike – bezeichnet hingegen ausschließlich das griechisch-römische Altertum (je nach zeitlicher Abgrenzung ab 12. oder 8. Jahrhundert v. Chr.).
  • Antzinaroa, Europako historian, Historiaurrearen eta Erdi Aroaren artean Mediterraneo inguruan garatutako zibilizazioen garaia da. Idazkerak ematen dio hasiera garai honi, K. a. IV. milurtekoan Egipton eta Mesopotamian sortu baitzen. Eskuarki, Antzinaroaren amaieratzat jotzen da Erromatar Mendebaldeko Inperioko azken enperadorearen erorketa (K. o. 476. urtea). Dena den, hainbat historialarik data hori aurrera edo atzera mugitzen dute (K. o.
  • Termín starověk označuje v dějepisectví historické období vzniku a rozvoje prvních civilizací na Středním východě, v oblasti Středomoří a v jižní a východní Asii. Časově lze tuto epochu ohraničit koncem pravěku okolo poloviny 4. tisíciletí př. n. l. a počátkem středověku v 6. až 7. století. Naproti tomu pojem antika se vztahuje výlučně na řecko-římskou etapu starověku.
  • Древност или древна история е период от човешката история, който покрива времето от около 3300/3000 г. пр.н.е. до периода 800/500 г. пр.н.е. Терминът класическа древност и античност обикновено се отнася до класическата периодизация на/в историята която започва с/от Древна Гърция и Древен Рим, чието начало се слага с първата Олимпиада (776 г. пр.н.е.) и основаването на Рим (753 г. пр.н.е.), на които събития огледално съответства предходното основаване на Картаген (825/814 г. пр.н.е.).
  • L'edat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'imperi Romà el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana. És, per tant, el primer període pròpiament històric. El desenvolupament varia moltíssim en funció de la regió estudiada, però a grans trets es pot caracteritzar com l'època de l'especialització social, del naixement de la majoria de ciències i arts actuals i d'una enorme expansió demogràfica que va portar a crear grans imperis.
  • Дре́вний мир — период в истории человечества, выделяемый между доисторическим периодом и началом средних веков в Европе. В других регионах временные границы древности могут отличаться от европейских. Например, концом древнего периода в Китае иногда считают появление империи Цинь, в Индии — империи Чола, а в Америке — начало европейской колонизации.Термин «классическая древность» (или античность) обычно относится к греческой и римской истории, которая начинается от первой Олимпиады (776 г. до н.
  • Starożytność – okres w historii Bliskiego Wschodu, Europy i Afryki Północnej nazywany też antykiem i obejmujący dzieje tych regionów od powstania pierwszych cywilizacji do około V wieku n.e.Dokładne ramy czasowe tego okresu nie są ściśle określone. Tradycyjnie za początek starożytności uznaje się powstanie cywilizacji opartej na przekazie pisemnym (czyli schyłek IV tysiąclecia p.n.e., kiedy to Sumerowie zaczęli stosować pismo klinowe), dla wcześniejszych dziejów rezerwując termin prehistoria.
  • La Edad Antigua es la época histórica que coincide con el surgimiento y desarrollo de las primeras civilizaciones o civilizaciones antiguas.El concepto más tradicional de historia antigua presta atención a la invención de la escritura, que convencionalmente la historiografía ha considerado el hito que permite marcar el final de la Prehistoria y el comienzo de la Historia, dada la primacía que otorga a las fuentes escritas frente a la cultura material, que estudia con su propio método la arqueología.
  • Az ókor az emberiség történelmének az írásbeliség megjelenésétől a Nyugatrómai Birodalom bukásáig tartó korszaka. Ezt a korszakot az őskor előzi meg és a középkor követi.Az első ismert írásos emlékek a valószínűleg legrégibb írásformával, az ékírással készültek i. e. 3500 körül.
rdfs:label
  • Antiquité
  • Altertum
  • Ancient history
  • Antzinaroa
  • Edat antiga
  • Historia antigua
  • Idade Antiga
  • Oudheid
  • Sejarah kuno
  • Starověk
  • Starożytność
  • Storia antica
  • Ókor
  • İlk Çağ
  • Древний мир
  • Древност
  • 古代
  • 고대
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:architecturalStyle of
is dbpedia-owl:era of
is dbpedia-owl:genre of
is dbpedia-owl:literaryGenre of
is dbpedia-owl:period of
is dbpedia-owl:profession of
is dbpedia-owl:spokenIn of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:année of
is prop-fr:création of
is prop-fr:date of
is prop-fr:dateDeConstruction of
is prop-fr:dateDécouverte of
is prop-fr:dates of
is prop-fr:discipline of
is prop-fr:découverte of
is prop-fr:fondation of
is prop-fr:genre of
is prop-fr:mort of
is prop-fr:nomÉpoque of
is prop-fr:premièreMention of
is prop-fr:période of
is prop-fr:speriodeap of
is prop-fr:speriodeav of
is prop-fr:thème of
is prop-fr:villeDepuis of
is prop-fr:époque of
is prop-fr:époqueCollections of
is skos:subject of
is foaf:primaryTopic of