Antiochos III Mégas (le Grand), né vers -242 et mort en -187, est sans aucun doute le plus important souverain de la dynastie séleucide de l'empire grec syro-iranien avec son fondateur Séleucos Ier. Son surnom de Mégas vient du titre de Mégas Basileus (« grand roi ») qu'il a adopté.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Antiochos III Mégas (le Grand), né vers -242 et mort en -187, est sans aucun doute le plus important souverain de la dynastie séleucide de l'empire grec syro-iranien avec son fondateur Séleucos Ier. Son surnom de Mégas vient du titre de Mégas Basileus (« grand roi ») qu'il a adopté.
  • Antiochos III. (* 242 v. Chr.; † Juni/Juli 187 v. Chr.), bekannt als Antiochos der Große, war König des Seleukidenreiches (223–187 v. Chr.) und einer der bedeutendsten hellenistischen Herrscher. Er war ein Sohn von Seleukos II. und jüngerer Bruder von Seleukos III., dessen Nachfolge er antrat. Antiochos’ Beiname „der Große“ entspricht dem von ihm angenommenen Titel Megas Basileus (Großkönig), der traditionellen Bezeichnung der persischen Achämeniden.
  • III. Antiokhosz Megasz (Nagy Antiokhosz) (görögül: Aντιóχoς Μέγας) (Kr. e. 241 – Kr. e. 187. július 3.) ókori hellenisztikus király, a Szeleukida Birodalom hatodik uralkodója (Kr. e. 222-től haláláig), II. Szeleukosz Kallinikosz és II. Laodiké második gyermeke volt. Uralkodása alatt hosszas harcokkal megerősítette birodalmát, kiérdemelve a Megasz (Μέγας – Nagy) melléknevet is, azonban az utolsó éveiben vállalt háborúja a Római Köztársasággal ismét megroggyantotta királyi hatalmát.
  • Antíoco III el Grande (en griego: Ἀντίoχoς Μέγας, Antiochos Megas) de la dinastía seléucida, fue rey del Imperio seléucida desde el 223 al 187 a. C. Era hijo de Seleuco II Calínico. Sucedió a su hermano Seleuco III Sóter Cerauno, que había sido asesinado por sus generales en una expedición en la región de los montes Tauro, en Asia Menor.Su reinado fue el último gran intento de restaurar el Imperio seléucida al nivel de gran potencia. El imperio empezó su decadencia en los últimos años de su abuelo Antíoco II, en el cual se produjeron la separación de Bactriana bajo el sátrapa Diodoto y de Partia bajo el gobernador Arsaces.
  • Antíoco III Magno ou Antíoco, o Grande (em grego antigo: Ἀντίοχος ὁ Μέγας, transl. Antíokhos ho Mégas; Babilônia, ca. 241 a.C. — 187 a.C. (54 anos)) foi um rei selêucida que governou entre 223 a.C. até sua morte.
  • Antiochus III (Oudgrieks: Ἀντίoχoς Μέγας; 241 - 3 juli 187 v.Chr.), bijgenaamd de Grote, was koning van het hellenistische Seleucidenrijk (Syrië) van 223 tot aan zijn dood. Hij wordt beschouwd als de belangrijkste vorst uit de dynastie na Seleucus Nicator. Zijn beleid wordt gekenmerkt door een streven naar gebiedsuitbreiding. Hierin had hij wisselend succes. Hierdoor vallen tijdens zijn regeerperiode zowel het hoogtepunt van de heerschappij der Seleuciden als het begin van het verval.
  • Антиох III Велики (Ἀντίoχoς Μέγας) е сирийски цар от династията на Селевкидите. Управлява през 223-187 пр.н.е. Той е син на Селевк II Калиник и Лаодика II. Наследява властта след убийството на брат си Селевк III Сотер.Неговото царуване бележи апогея на царството на Селевкидите, но след поражението във войната с Рим в Гърция, настъпва упадък.
  • Antioko III. Handia (grezieraz, Ἀντίoχoς Μέγας) errege greziar seleukotarra eta Seleukotar Inperioaren 6. agintaria izan zen. K.a. 222tik 187ra iraun zuen haren agintaldiak. Seleuko II.a Kalinikoaren semea eta Seleuko III.a Soter Zeraunoren anaia zen.Asko saiatu zen Seleukotar Inperioa potentzia handi gisa berriz ezartzen. Inperioa gainbehera haren aitona zen Antioko II.aren garaian hasi zen.
  • アンティオコス3世(Αντίοχος Γ' ο Μέγας、紀元前241年 – 紀元前187年、在位:紀元前223年‐紀元前187年)は、セレウコス朝の君主。セレウコス朝のセレウコス2世の息子。兄弟であったセレウコス3世が暗殺されたのを機に即位した。前代まで縮小傾向にあったセレウコス朝の領土を拡大し、東方はインドにまで遠征して大王の称号を得た。紀元前189年ローマとの戦争に敗れる。
  • Antiochus III the Great (Greek: Ἀντίoχoς Γ΄ ὁ Μέγας; c. 241 – 187 BC, ruled 222–187 BC) was a Seleucid Greek king and the 6th ruler of the Seleucid Empire. He ruled over the region of Syria and western Asia towards the end of the 3rd century BC. Rising to the throne at the age of eighteen in 222 BC, his early campaigns against the Ptolemaic Kingdom were unsuccessful, but in the following years Antiochus gained several military victories. His traditional designation, the Great, reflects an epithet he briefly assumed. He also assumed the title Basileus Megas (Greek for "Great King"), the traditional title of the Persian kings.Declaring himself the "champion of Greek freedom against Roman domination", Antiochus III waged a war against the Roman Republic in mainland Greece in autumn of 192 BC only to be defeated.
  • Антио́х III Вели́кий (др.-греч. Αντίοχος Γ' ο Μέγας; 241 — 187 до н. э.) — один из выдающихся правителей Империи Селевкидов. В возрасте 18 лет стал царём. В 212 — 205 до н. э. подчинил парфян и Бактрию, в 203 до н. э. отвоевал у Египта Палестину. Потерпев поражение от Рима в Сирийской войне 192 — 188 до н. э., утратил малоазийские территории.
  • Antioch III Wielki (ur. około 242, zm. 187 p.n.e.) – hellenistyczny władca (w latach: 223-187 p.n.e.) największego państwa powstałego na gruzach imperium Aleksandra Wielkiego – państwa Seleucydów (Seleukidów) rozciągającego się na Bliskim Wschodzie.Antioch III był młodszym synem Seleukosa II Kallinikosa i następcą swego starszego brata Seleukosa III Keraunosa. Był jednym z najwybitniejszych przedstawicieli dynastii Seleucydów – okres jego rządów, to czasy największego rozkwitu politycznego jego państwa, które sięgało wówczas od wybrzeży Morza Śródziemnego aż po Indie (chociaż obszarowo nieco okrojonego w stosunku do terytorium z czasów założyciela dynastii). Cieniem padającym na jego przydomek „Wielki” (uzyskanym po wyprawie na Wschód) są ostatnie lata panowania Antiocha. Niefortunny konflikt z republiką rzymską, która złamała potęgę syryjskiego króla, był początkiem końca wielkiej monarchii hellenistycznej na Wschodzie.
  • Antiokhos III yang Agung, (Yunani Ἀντίoχoς Μέγας; ca. 241–187 SM, berkuasa 222–187 SM), putra dari Seleukos II Kallinikos, menjadi penguasa ke-6 Kekaisaran Seleukia. Naik takhta pada usia muda, Antiokhos adalah penguasa yang ambisius. Meskipun usaha awalnya dalam peperangan melawan Kerajaan Ptolemaik tidak berhasil, pada tahun berikutnya penaklukan Antiokhos membuktikan bahwa Antiokhos adalah Raja Seleukia paling berhasil setelah Seleukos I sendiri.
  • Antioco III il Grande (242 a.C. – 3 luglio 187 a.C.) , governò dal 224 o 223 al 3 luglio 187 a.C., era il figlio più giovane di Seleuco II Callinico, che divenne re dell'Impero seleucide molto giovane, all'incirca diciottenne, nel 223 a.C..La definizione tradizionale, il Grande, viene dal fraintendimento di Megas Basileus (Grande re), il titolo classico dei re Persiani, che Antioco adottò. Egli era il sesto sovrano a succedere a Seleuco I.
  • Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC–187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC. El 204 aC adoptà el títol de Megas Basileos (gran rei) propi dels perses i per això se'l coneix com "el gran".Era fill de Seleuc II Cal·línic i germà petit de Seleuc III Ceraune. A la mort d'aquest darrer fou proclamat rei pel seu cosí Aqueos, cap de l'exèrcit, quant tenia 18 anys. Aqueos era fill d'Andromac, net d'Aqueos (germà d'Antíoc I Soter) i besnét de Seleuc I Nicàtor. Aquest va nomenar a Moló com a sàtrapa de Mèdia, i al seu germà Alexandre com a sàtrapa de Pèrsia. El ministre Hermeias va ordenar un atac a Celesíria que va fracassar.Aqueos va iniciar una ofensiva contra Pèrgam i va derrotar a Àtal, deixant reduït el seu regne als límits del 228 aC. Moló no va tardar a revoltar-se i es va proclamar Basileus de Mèdia, i el seu germà Alexandre se'l hi va unir i el va reconèixer com a sobirà. Els rebels controlaren aviat des Babilònia fins a Bactriana, i van rebutjar una expedició enviada contra ells per ordre d'Hermeias (222 aC), però el 221 aC Antíoc hi va anar personalment i els soldats de Moló van desertar. Moló i Alexandre (i altres caps rebels) es van suïcidar i els seus territoris van tornar a l'obediència del rei selèucida; la Mèdia Atropatene, independitzada sota Artabazanes, va quedar també sotmesa. Mentre Antíoc feia la guerra a Pèrsia, el general Aqueos, pensant que el rei seria derrotat, es va revoltar al seu govern de l'Àsia Menor i va anar a Antioquia on va entrar (221 aC), però al conèixer la victòria de Antíoc va fingir que romania lleial i finalment Antíoc el va perdonar i li va deixar el seu govern, però el prestigi d'Aqueos guanyat a la guerra contra Pèrgam es va esvair. Hermeias fou assassinat poc després per ordre d'Antíoc III.Antíoc va decidir que havia de recuperar Celesíria als egipcis aprofitant l'eufòria per les darreres victòries, i va atacar Selèucia de Piera que va ocupar, i després va avançar cap al sud on el governador egipci, un etoli anomenat Teodot, li va entregar sense lluita Tir i Tolemaida (Acre) el que va permetre a Antíoc dominar gran part de Fenícia. El 220 aC Antíoc va assetjar Dora, però davant el temor del gran nombre de soldats egipcis concentrats a Pelusium, es va signar una treva de quatre anys. Aquesta guerra fou anomenada "Quarta Guerra Síria".El 217 aC es va reiniciar la guerra i Antíoc va entrar a Egipte i va enfrontar-se als Làgides a Rafah en una batalla en la que els egipcis van fer servir 70 elefants de Líbia (i tenien setanta mil soldats) i els selèucides 120 elefants de l'Índia (i vuitanta mil soldats). Si bé l'ala esquerra dels egipcis fou desfeta, els egipcis van aconseguir la victòria (22 de juny del 217 aC). Es va signar la pau per la qual Antíoc va retornar la Celesíria a Egipte.El 216 aC Antíoc va considerar que era hora de castigar el seu cosí Aqueos, que a més a més estava actuant com un sobirà independent a Sardes, i va envair l'Àsia Menor. Aqueos fou derrotat i es va entregar (214 aC). Va restar presoner un temps (214 aC) fins que fou executat i la seva viuda Laodice es va mantenir a la ciutadella fins al 213 aC en què es va rendir. El 212 aC Armènia, nominal selèucida i de fet independent, apareixia dividida entre dos reis teòricament ambdós vassalls d'Antíoc: l'Armènia pròpia i l'Armènia Sofene o Armènia Menor. El rei de Sofene, Xerxes, tenia per capital a Arsamosata (armeni Shimshat) i el regne comprenia bàsicament el país de Kharpurt (Hanzith o Anzitene). Antíoc III el gran, decidit a suprimir les dinasties locals, va assetjar Arsamosata el 212 aC. Xerxes es va rendir i va implorar la clemència del rei, que va acceptar que conservés el tron, i li va donar com a muller a la seva germana Antiochis. Aquesta princesa no va tardar a assassinar al seu espòs i així la Sofene va tornar als dominis directes selèucides. La dinastia d'Armènia fou deposada per Antíoc el 200 aC. Antíoc va nomenar dos estrategs: Artaxies (Artaxes) per l'Armènia major, i Zariadris per l'Armènia Sofene o menor.El 211 aC Antíoc va fer una brillant campanya contra els parts, i va ocupar la seva capital Hekatompilos, però finalment va acceptar per mitjà d'un tractat la seva independència amb unes certes obligacions envers el rei selèucida.El 210 aC Antíoc va dirigir el seu exèrcit contra Bactriàna. Els bactrians el van anomenar Antimac Nicèfor (el victoriós). Com que els parts van incomplir els acords de l'any anterior, Antíoc va deixar Bactriàna i es va dirigir altra vegada contra els parts, i el 209 aC va tornar a ocupar la capital Hekatompilos i va obligar al rei Artaban I de Pàrtia (Arsaces III) a reconèixer la sobirania selèucida. El 208 aC Antíoc va tornar a Bactriàna, va ocupar Tambrax, va derrotar els bactrians a Sirynx i altre cop al riu Arios (Hara Rud) i va assetjar la capital Bactra (208 aC a 206 aC) fins que es va fer la pau per la qual Eutidem de Bactriàna fou reconegut rei en perpetua aliança amb el regne selèucida i el fill d'Eutidem, Demetri, es va casar amb una filla d'Antíoc. Després va seguir cap a la Vall de Kabul i va rebre l'homenatge del rei Sofagasenos, retornant en direcció a Babilònia per Kerman i Sistan (205 aC). Des Selèucia del Tigris va dirigir una expedició al golf pèrsic contra el Gerrhis de la costa d'Aràbia.El 205 aC o 204 aC Antíoc va fer un acord secret amb Filip V de Macedònia per repartir-se el regne d'Egipte (les possessions gregues, les illes i Cirene per Macedònia, i la resta pels selèucides). L'acord va començar a fer-se efectiu al 202 aC quan les ciutats gregues sota influència egípcia van començar a declarar-se independents amb ajut de Macedònia i dels selèucides, posant-se sota protecció dels regnes veïns. Les ciutats de Tràcia (Lisimàquia, Calcedònia, Cios, Tasos, i altres) van passar a Macedònia (el rei de Macedònia va cedir Cios a Bitínia) i les de Jònia (com Efes) al regne Selèucida. El 201 aC els selèucides van envair Celesíria i va arribar fàcilment fins a Gaza on van trobar resistència. Una flota egípcia fondejada a Samos va caure en mans dels macedonis, que van haver de combatre seguidament a la flota de Pèrgam que s'havia aliat a Egipte; la batalla es va lliurar en aigües de Quios i fou de resultat incert; la flota dels rodis (també aliats d'Egipte, junt amb Quios, Cízic i Bizanci) fou derrotada enfront de Milet però es va poder retirar cap al sud i reorganitzar-se, i els macedonis van desembarcar a Milet i van avançar cap a Pèrgam que no van poder ocupar; els macedonis van anar a passar l'hivern a Cària. El 200 aC l'etoli Skopas, al servei d'Egipte, va envair la Celesíria i la va recuperar però en el contraatac selèucida Skopas fou derrotat a la muntanya Panion i va quedar assetjat a Sidó. Pèrgam i Rodes van dirigir-se al Senat romà demanant ajut; el senat va dubtar però finalment va decidir enviar un cos expedicionari dirigit per Sulpici Galba Màxim II (que era cònsol amb el seu col·lega Aureli Cotta) que va operar bàsicament a Grècia contra Macedònia.El 199 aC Skopas va capitular a Sidó i quasi tota la Celesíria amb Fenícia va retornar a mans dels selèucides. El mateix Egipte fou amenaçat però els egipcis eren ara també aliats de Roma, i els romans van enviar una ambaixada a Antíoc que va haver de prometre no atacar el país però va veure confirmada per Roma la seva possessió de Celesíria, i en els mesos següents Antíoc es va assegurar el domini complert de la regió (198 aC). Tot seguit va atacar a Pèrgam, però aquest regne va demanar ajut a Roma, que va enviar una ambaixada, i Antíoc va haver de renunciar a l'atac i retirar les tropes. El 197 aC les possessions que Egipte encara conservava al Àsia Menor (la costa de Lícia i de Pamfília, Samos i algunes illes) van passar a mans dels selèucides, després d'un acord d'Antíoc amb Roma. Algunes ciutats gregues (Esmirna i Lampsacos), es van declarar lliures acollint-se a la declaració romana que restaurava la independència i llibertat de totes les ciutats gregues després de la batalla de Cinoscèfals. Antíoc es va establir a Efes i va atacar a les dues ciutats gregues que foren ocupades. Esmirna va demanar ajut a Roma i Lampsacos a Pèrgam (196 aC). Antíoc va ocupar també Sestos i va reconstruir Lisimàquia, i Roma el va convidar a evacuar Tràcia i retornar al Àsia Menor. Antíoc no va acceptar i va sotmetre la qüestió de Lampsacos i Esmirna a l'arbitratge de Rodes. Un acord amb Egipte va establir que Cleòpatra, filla d'Antíoc III es casaria amb Ptolomeu V d'Egipte (l'enllaç es va fer el 193 aC).El 195 aC el cartaginès Aníbal es va refugiar a territori selèucida, el que va provocar la inquietud de Roma. Una ambaixada romana (194 aC) va demanar a Antíoc que evacues les seves possessions de Tràcia i a canvi obtindria mans lliures per l'Àsia Menor; però els delegats d'Antíoc no havien rebut poders per acceptar o rebutjar aquesta proposta i l'oportunitat de la pau es va esvair. El 193 aC va morir el fill gran i hereu d'Antíoc III.
  • Antiochos III. Veliký (*242 př. n. l. – † 187 př. n. l.) byl králem seleukovské říše v letech 223–187 př. n. l. a významným vládcem z dynastie Seleukovců. Jeho otcem byl král Seleukos II., starším bratrem a předchůdcem na trůně Seleukos III.
  • 안티오코스 3세 대왕(그리스어: Ἀντίoχoς Μέγας, 기원전 241년경 ~ 기원전 187년, 재위 기원전 222년 ~ 기원전 187년)은 셀레우코스 2세의 차남로 기원전 223년에 약 18세의 나이로 셀레우코스 제국의 6번째 임금이 되었다. 어린 나이에 왕위에 오른 안티오코스는 야심찬 군주였다. 초기엔 프톨레마이오스 왕국과 전쟁을 벌이다 패하였으나, 이후에 안티오코스는 셀레우코스 1세 니카토르 이후 가장 성공적인 군주임을 입증하였다. 자신의 이름에 붙는 전통적인 표현인 '메가스'(Μέγας, '위대한')은 동방 정복 이후에 붙은 별명이었다. 또 코엘레 시리아를 정복한 뒤에는 전통적인 페르시아의 군주 칭호인 "대왕"(Βασιλεύς Μέγας)이라는 칭호도 얻었다.
dbpedia-owl:child
dbpedia-owl:dynasty
dbpedia-owl:occupation
dbpedia-owl:parent
dbpedia-owl:spouse
dbpedia-owl:sudocId
  • 033632421
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:thumbnailCaption
  • Pièce d'argent d'Antiochos. Au revers,Apollonassis sur unomphalos.
dbpedia-owl:viafId
  • 142757075
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 125339 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 8158 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 120 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 108980156 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:après
prop-fr:avant
prop-fr:charte
  • Monarque
prop-fr:conjoint
prop-fr:couleur
  • #FFCCCC
  • #FFFFCC
prop-fr:dateDeDécès
  • -187 (xsd:integer)
prop-fr:dateDeNaissance
  • v. -242
prop-fr:dynastie
prop-fr:enfants
prop-fr:fonction
  • Roi Séleucide
prop-fr:jusqu'auFonction
  • -187 (xsd:integer)
prop-fr:lieuDeDécès
  • Elymaïs
prop-fr:légende
  • Pièce d'argent d'Antiochos . Au revers, Apollon assis sur un omphalos.
prop-fr:nom
prop-fr:prédécesseur
prop-fr:père
prop-fr:successeur
prop-fr:sudoc
  • 33632421 (xsd:integer)
prop-fr:type
  • personne
prop-fr:viaf
  • 142757075 (xsd:integer)
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:worldcatid
  • lccn-n-96-1797
prop-fr:àPartirDuFonction
  • -223 (xsd:integer)
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Antiochos III Mégas (le Grand), né vers -242 et mort en -187, est sans aucun doute le plus important souverain de la dynastie séleucide de l'empire grec syro-iranien avec son fondateur Séleucos Ier. Son surnom de Mégas vient du titre de Mégas Basileus (« grand roi ») qu'il a adopté.
  • Antiochos III. (* 242 v. Chr.; † Juni/Juli 187 v. Chr.), bekannt als Antiochos der Große, war König des Seleukidenreiches (223–187 v. Chr.) und einer der bedeutendsten hellenistischen Herrscher. Er war ein Sohn von Seleukos II. und jüngerer Bruder von Seleukos III., dessen Nachfolge er antrat. Antiochos’ Beiname „der Große“ entspricht dem von ihm angenommenen Titel Megas Basileus (Großkönig), der traditionellen Bezeichnung der persischen Achämeniden.
  • III. Antiokhosz Megasz (Nagy Antiokhosz) (görögül: Aντιóχoς Μέγας) (Kr. e. 241 – Kr. e. 187. július 3.) ókori hellenisztikus király, a Szeleukida Birodalom hatodik uralkodója (Kr. e. 222-től haláláig), II. Szeleukosz Kallinikosz és II. Laodiké második gyermeke volt. Uralkodása alatt hosszas harcokkal megerősítette birodalmát, kiérdemelve a Megasz (Μέγας – Nagy) melléknevet is, azonban az utolsó éveiben vállalt háborúja a Római Köztársasággal ismét megroggyantotta királyi hatalmát.
  • Antíoco III Magno ou Antíoco, o Grande (em grego antigo: Ἀντίοχος ὁ Μέγας, transl. Antíokhos ho Mégas; Babilônia, ca. 241 a.C. — 187 a.C. (54 anos)) foi um rei selêucida que governou entre 223 a.C. até sua morte.
  • Antiochus III (Oudgrieks: Ἀντίoχoς Μέγας; 241 - 3 juli 187 v.Chr.), bijgenaamd de Grote, was koning van het hellenistische Seleucidenrijk (Syrië) van 223 tot aan zijn dood. Hij wordt beschouwd als de belangrijkste vorst uit de dynastie na Seleucus Nicator. Zijn beleid wordt gekenmerkt door een streven naar gebiedsuitbreiding. Hierin had hij wisselend succes. Hierdoor vallen tijdens zijn regeerperiode zowel het hoogtepunt van de heerschappij der Seleuciden als het begin van het verval.
  • Антиох III Велики (Ἀντίoχoς Μέγας) е сирийски цар от династията на Селевкидите. Управлява през 223-187 пр.н.е. Той е син на Селевк II Калиник и Лаодика II. Наследява властта след убийството на брат си Селевк III Сотер.Неговото царуване бележи апогея на царството на Селевкидите, но след поражението във войната с Рим в Гърция, настъпва упадък.
  • Antioko III. Handia (grezieraz, Ἀντίoχoς Μέγας) errege greziar seleukotarra eta Seleukotar Inperioaren 6. agintaria izan zen. K.a. 222tik 187ra iraun zuen haren agintaldiak. Seleuko II.a Kalinikoaren semea eta Seleuko III.a Soter Zeraunoren anaia zen.Asko saiatu zen Seleukotar Inperioa potentzia handi gisa berriz ezartzen. Inperioa gainbehera haren aitona zen Antioko II.aren garaian hasi zen.
  • アンティオコス3世(Αντίοχος Γ' ο Μέγας、紀元前241年 – 紀元前187年、在位:紀元前223年‐紀元前187年)は、セレウコス朝の君主。セレウコス朝のセレウコス2世の息子。兄弟であったセレウコス3世が暗殺されたのを機に即位した。前代まで縮小傾向にあったセレウコス朝の領土を拡大し、東方はインドにまで遠征して大王の称号を得た。紀元前189年ローマとの戦争に敗れる。
  • Антио́х III Вели́кий (др.-греч. Αντίοχος Γ' ο Μέγας; 241 — 187 до н. э.) — один из выдающихся правителей Империи Селевкидов. В возрасте 18 лет стал царём. В 212 — 205 до н. э. подчинил парфян и Бактрию, в 203 до н. э. отвоевал у Египта Палестину. Потерпев поражение от Рима в Сирийской войне 192 — 188 до н. э., утратил малоазийские территории.
  • Antiokhos III yang Agung, (Yunani Ἀντίoχoς Μέγας; ca. 241–187 SM, berkuasa 222–187 SM), putra dari Seleukos II Kallinikos, menjadi penguasa ke-6 Kekaisaran Seleukia. Naik takhta pada usia muda, Antiokhos adalah penguasa yang ambisius. Meskipun usaha awalnya dalam peperangan melawan Kerajaan Ptolemaik tidak berhasil, pada tahun berikutnya penaklukan Antiokhos membuktikan bahwa Antiokhos adalah Raja Seleukia paling berhasil setelah Seleukos I sendiri.
  • Antioco III il Grande (242 a.C. – 3 luglio 187 a.C.) , governò dal 224 o 223 al 3 luglio 187 a.C., era il figlio più giovane di Seleuco II Callinico, che divenne re dell'Impero seleucide molto giovane, all'incirca diciottenne, nel 223 a.C..La definizione tradizionale, il Grande, viene dal fraintendimento di Megas Basileus (Grande re), il titolo classico dei re Persiani, che Antioco adottò. Egli era il sesto sovrano a succedere a Seleuco I.
  • Antiochos III. Veliký (*242 př. n. l. – † 187 př. n. l.) byl králem seleukovské říše v letech 223–187 př. n. l. a významným vládcem z dynastie Seleukovců. Jeho otcem byl král Seleukos II., starším bratrem a předchůdcem na trůně Seleukos III.
  • 안티오코스 3세 대왕(그리스어: Ἀντίoχoς Μέγας, 기원전 241년경 ~ 기원전 187년, 재위 기원전 222년 ~ 기원전 187년)은 셀레우코스 2세의 차남로 기원전 223년에 약 18세의 나이로 셀레우코스 제국의 6번째 임금이 되었다. 어린 나이에 왕위에 오른 안티오코스는 야심찬 군주였다. 초기엔 프톨레마이오스 왕국과 전쟁을 벌이다 패하였으나, 이후에 안티오코스는 셀레우코스 1세 니카토르 이후 가장 성공적인 군주임을 입증하였다. 자신의 이름에 붙는 전통적인 표현인 '메가스'(Μέγας, '위대한')은 동방 정복 이후에 붙은 별명이었다. 또 코엘레 시리아를 정복한 뒤에는 전통적인 페르시아의 군주 칭호인 "대왕"(Βασιλεύς Μέγας)이라는 칭호도 얻었다.
  • Antíoco III el Grande (en griego: Ἀντίoχoς Μέγας, Antiochos Megas) de la dinastía seléucida, fue rey del Imperio seléucida desde el 223 al 187 a. C. Era hijo de Seleuco II Calínico. Sucedió a su hermano Seleuco III Sóter Cerauno, que había sido asesinado por sus generales en una expedición en la región de los montes Tauro, en Asia Menor.Su reinado fue el último gran intento de restaurar el Imperio seléucida al nivel de gran potencia.
  • Antiochus III the Great (Greek: Ἀντίoχoς Γ΄ ὁ Μέγας; c. 241 – 187 BC, ruled 222–187 BC) was a Seleucid Greek king and the 6th ruler of the Seleucid Empire. He ruled over the region of Syria and western Asia towards the end of the 3rd century BC. Rising to the throne at the age of eighteen in 222 BC, his early campaigns against the Ptolemaic Kingdom were unsuccessful, but in the following years Antiochus gained several military victories.
  • Antioch III Wielki (ur. około 242, zm. 187 p.n.e.) – hellenistyczny władca (w latach: 223-187 p.n.e.) największego państwa powstałego na gruzach imperium Aleksandra Wielkiego – państwa Seleucydów (Seleukidów) rozciągającego się na Bliskim Wschodzie.Antioch III był młodszym synem Seleukosa II Kallinikosa i następcą swego starszego brata Seleukosa III Keraunosa.
  • Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC–187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC. El 204 aC adoptà el títol de Megas Basileos (gran rei) propi dels perses i per això se'l coneix com "el gran".Era fill de Seleuc II Cal·línic i germà petit de Seleuc III Ceraune. A la mort d'aquest darrer fou proclamat rei pel seu cosí Aqueos, cap de l'exèrcit, quant tenia 18 anys. Aqueos era fill d'Andromac, net d'Aqueos (germà d'Antíoc I Soter) i besnét de Seleuc I Nicàtor.
rdfs:label
  • Antiochos III
  • Antioch III Wielki
  • Antiochos III.
  • Antiochos III. Megás
  • Antiochus III de Grote
  • Antiochus III the Great
  • Antioco III
  • Antiokhos yang Agung
  • Antioko III.a Handia
  • Antíoc III
  • Antíoco III Magno
  • Antíoco III el Grande
  • III. Antiokhosz szeleukida uralkodó
  • Антиох III
  • Антиох III Великий
  • アンティオコス3世
  • 안티오코스 3세
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • AntiochosMégas
is dbpedia-owl:commandant of
is dbpedia-owl:parent of
is dbpedia-owl:predecessor of
is dbpedia-owl:successor of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:après of
is prop-fr:avant of
is prop-fr:commandant of
is prop-fr:grandPèreMaternel of
is prop-fr:prédécesseur of
is prop-fr:père of
is prop-fr:successeur of
is foaf:primaryTopic of