Ali Ier Pacha (أبو الحسن علي باشا), également connu sous le nom d'Ali Ier Bey, né le 30 juin 1688 au Kef et mort le 22 septembre 1756, est bey de Tunis de 1735 à 1756.↑ (en) Jamil M. Abun-Nasr, A history of the Maghrib in the Islamic period, éd. Cambridge University Press, Cambridge, 1987, p. 179

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Ali Ier Pacha (أبو الحسن علي باشا), également connu sous le nom d'Ali Ier Bey, né le 30 juin 1688 au Kef et mort le 22 septembre 1756, est bey de Tunis de 1735 à 1756.
  • Ali I. al-Husain/ Ali Pascha († 1756) war Bey von Tunis von 1736 bis 1756.Ali I. al-Husain trat 1735 die Nachfolge von Husain I. ibn Ali (1705-1735), dem Begründer der Husainiden-Dynastie in Tunesien an. Er errichtete 1752 die Medersa El-Bachia, in deren Inneren heute seine Grabstätte liegt. 1756 wurde Ali I. al-Husain von den Söhnen seines Vorgängers gestürzt, als diese mit algerischer Hilfe Tunis eroberten. Neuer Bey von Tunis wurde Muhammad I. ar-Rashid (1756-1759).
  • Abu l-Hasan 'Ali I (30 giugno 1688 – 22 settembre 1756) è stato Bey husaynide di Tunisi dal 1735 al 1756.Insignito del titolo di Principe della Corona il 17 gennaio 1706, egli ricevette il titolo di Pascià nel 1724. Rimpiazzato dal cugino come erede al trono nel 1726, egli giunse con le proprie truppe ad Algeri per deporre lo zio Husayn I Bey, l'8 settembre 1735: egli fece così il proprio ingresso solenne a Tunisi, preceduto dal figlio maggiore Yūnus, con la promessa agli abitanti che sarebbero stati trattati con estremo riguardo.
  • Ebu'l Hasan Ali (Arapça:‎ أبو الحسن علي باش‎; d. 30 Haziran 1688 - 22 Ekim 1756) Hüseyni Hanedanının ve Tunus Beyliğinin ikinci beyidir. 7 Kasım 1735 ile 22 Ekim 1756 yılları arasında Tunus Beyi olmuştur.1756'da öldükten sonra sonra I. Muhammed (1710 - 12 Şubat 1759) geçti.
  • Ali I (Abu l-Hasan Ali I, àrab أبو الحسن علي باشا, Tunis 30 de juny de 1688-22 de setembre de 1756, fou bey dels husaynites de Tunísia del 1735 al 1756. El seu nom complet era Abu l-Hasan Ali I i era el fill de Sidi Muhammad ibn Ali al-Turki, germà gran d'al-Husayn I ibn Ali que fou governador de Le Kef i Sussa i que va ser empresonat per al-Husayn (1728-1735). Ali fou designat hereu el 17 de gener de 1706 quan al-Husayn I ibn Ali no tenia fills. El 1709 Hysayn havia fet entrar al seu harem a una jove genovesa de 13 anys capturada a la mar per corsaris. Amb aquesta noia va tenir dos fills: Muhammad (futur Muhammad I al-Rashid) i Ali (futur Ali II ibn Husayn); el 1710, ja abans del seu naixement, va establir la descendencia per primogenitura teorica, però quan van néixer aquestos fills havien d'ocupar el lloc d'hereus; Ali Bey (Ali I) va romandre com a hereu presumpte però el 1725 Muhammad va arribar a la majoria d'edat i el 1726 va rebre el títol de bey al-Mahalla (bey de Camp) com hereu presumpte. Ali Bey va rebre el 1724 (ja preparant la compensació) el títol de paixà, però no va quedar satisfet i va començar a intrigar; Husayn el va fer vigilar i va fer reforçar les defenses de la ciutat posant portes a les muralles de l'exterior. Tot i així Ali va poder fugir de Tunis el 21 de febrer de 1728 i va poder arribar a territori de les tribus hanencha i ousseltia del centre del país a les que va guanyar a la seva causa, i van participar en una revolta (1729) que fou sufocada per Husayn. Ali i el seu fill Yunus es van refugiar amb el dey d'Alger. Aquest inicialment els va tenir presoners a canvi d'un tribut que li va oferir al-Husayn ibn Ali, però quan Husayn va deixar de pagar el tribut, el dey va alliberar a Ali, i va envair Tunísia. Husayn fou derrotat a la batalla de Smendja o Smindja (4 de setembre de 1735) i va fugir cap a Sussa i després a Kairuan amb els seus fills Muhammad i Ali. La guarnició de Tunis, al saber la derrota del bey, es va rendir sense condicions i Yunus va entrar a la ciutat el 7 de setembre de 1735. El seu avi Ali i dos dels seus fills (Muhammad i Sulayman) que estaven presoner al Bardo, foren alliberats (el pare Sidi Muhammad ibn Ali al-Turki només va sobreviure 10 dies) i foren els encarregat d'oferir al seu pare, que va entrar al darrere de Yunus, les claus de la ciutat. Ali es va proclamar bei el 8 de setembre de 1735 mentre el seu oncle resistia a Sussa i Kairuan fins al 1739. Yunus fou enviat a assetjar i conquerir Kairuan, on va entrar el 25 de maig de 1739 capturant al seu oncle al que va executar el 13 de maig de 1740.El 1741 va tenir diferències amb França per l'afer de la Companyia d'Àfrica que feia el comerç de blat amb la regència de Tunis. Per posar fi a aquestr privilegi Ali va conquerir l'illa de Tabarka el 1 de juliol de 1741 i 1500 cristians foren portat captius a Tunísia per obtenir rescat. També va ocupar la factoria francesa de Cap Negre on va entrar el seu fill Yunus al front d'un destacament de geníssers (16 d'agost de 1741). lluís XV de França va enviar una esquadra de càstig (juliol de 1742) que va fracassar davant de la Goulette encara que finalment al cap d'uns mesos, la factoria de Cap Negre fou restaurada a França en el marc d'un tractat comercial i el pagament d'una quantitat, cosa que va posar fi al conflicte.Va governar fins al 1756 sense gaires problemes fins al 1752, però en aquesta data es revoltà el seu fill Yunus, hereu designat (amb títol de bey al-Mahalla des del 8 de novembre de 1735 i després kahiya el 6 de setembre següent i amir al-Liwa). Yunus es va enfrontar al seu germà i va deixar el Bardo i es va apoderar per sorpresa de la kasbah de Tunis; va reunir una milícia, va obtenir el suport de les autoritats locals i es va fer proclamar bey i va disposar la defensa de la Medina de Tunis i la kasbah; els assals de les tropes lleials foren rebutjats durant dos mesos però a mesura que passava el temps la seva posició es va afeblir; finalment els lleials van entrar a la Medina per Bab Soukia, i Yunus va fugir aconseguint arribar a Algèria, però fou privat dels títols. La Medina fou saquejada per les tropes lleials en revenja al suport donat a Yunus.L'agost de 1756 es va revoltar el seu cosí Muhammad ibn al-Husayn I, que amb el suport dels algerians (un exèrcit dirigit pel bey de Constantina) va derrotar a les tropes indígenes reclutades per Ali en lloc dels antics geníssers turcs i va entrar a Tunis el 2 de setembre de 1756; els algerians van saquejar la ciutat. Muhammad fou fet presoner i executat pels partidaris d'al-Husayn I ibn Ali el 22 de setembre de 1756. Muhammad I al-Rashid fou proclamat bey.
  • Abu l-Hasan Ali I (Arabic: أبو الحسن علي باش‎; 30 June 1688 – 22 September 1756) was the second leader of the Husainid Dynasty and the ruler of Tunisia from 1735 to 1756.
  • Ali I (Abu l-Hasan Ali I, (árabe أبو الحسن علي باشا), Túnez 30 de junio de 1688 - 22 de septiembre de 1756 , fue bey de la dinastía husaynita de Túnez de 1735 a 1756. Su nombre completo era Abu l-Hasan Ali I y era el hijo de Sidi Muhammad ibn Ali al-Turki, hermano mayor de Al-Husayn I ibn Ali que fue gobernador de Le Kef y Susa y que fue encarcelado por Al-Husayn (1728-1735). Ali fue designado heredero el 17 de enero de 1706 cuando Al-Husayn I ibn Ali no tenía hijos. En 1709 Hysayn había hecho entrar en su harén a una joven genovesa de 13 años capturada en el mar por corsarios. Con esta chica tuvo dos hijos: Muhammad (futuro Muhammad I al-Rashid) y Ali (futuro Ali II ibn Husayn), en 1710, ya antes de su nacimiento, estableció la descendencia por primogenitura, pero cuando nacieron estos hijos debían ocupar el lugar de herederos; Ali Bey (Ali I) permaneció como heredero presunto pero en 1725 Muhammad llegó a la mayoría de edad y en 1726 recibió el título de bey al-Mahalla como heredero presunto. Ali Bey recibió en 1724 (ya preparando la compensación) el título de pachá, pero no quedó satisfecho y comenzó a intrigar; Husayn le hizo vigilar e hizo reforzar las defensas de la ciudad poniendo puertas a las murallas del exterior. Aun así Ali pudo huir de Túnez el 21 de febrero de 1728 y llegar al territorio de las tribus hanencha y ousseltia del centro del país a las que ganó para su causa, y participaron en una revuelta (1729) que fue sofocada por Husayn. Ali y su hijo Yunus se refugiaron con el rey de Argel. Este inicialmente los tuvo prisioneros a cambio de un tributo que le ofreció al-Husayn ibn Ali, pero cuando Husayn dejó de pagar el tributo, el dey liberó a Ali, e invadió Túnez. Husayn fue derrotado en la batalla de Smendja o Smindja (4 de septiembre de 1735) y huyó hacia Susa y luego a Kairuán con sus hijos Muhammad y Ali. La guarnición de Túnez, al saber la derrota del bey, se rindió sin condiciones y Yunus entró en la ciudad el 7 de septiembre de 1735. Su abuelo Ali y dos de sus hijos (Muhammad y Sulayman) que se encontraban prisioneros en el Bardo, fueron liberados (el padre Sidi Muhammad ibn Ali al-Turki sólo sobrevivió 10 días) y fueron los encargados de ofrecer a su padre, que entró detrás de Yunus, las llaves de la ciudad. Ali se proclamó bey el 8 de septiembre de 1735 mientras su tío resistía en Susa y Kairuán hasta el 1739. Yunus fue enviado a asediar y conquistar Kairuán, donde entró el 25 de mayo de 1739 capturando a su tío al que ejecutó el 13 de mayo de 1740. En 1741 tuvo diferencias con Francia por el asunto de la Compañía de África que hacía el comercio de trigo con la regencia de Túnez. Para poner fin a este privilegio Ali conquistó la isla de Tabarka el 1 de julio de 1741 y 1.500 cristianos fueron llevados prisioneros a Túnez para obtener rescate. También ocupó la factoría francesa de Cap Negre donde entró su hijo Yunus al frente de un destacamento de jenízaros (16 de agosto de 1741). Luis XV de Francia envió una escuadra de castigo en julio de 1742, que fracasó ante La Goleta aunque finalmente al cabo de unos meses, la factoría de Cabo Negro fue restaurada en Francia en el marco de un tratado comercial y el pago de una cantidad, lo que puso fin al conflicto. Gobernó hasta el 1756 sin demasiados problemas hasta el 1752, pero en esta fecha se sublevó su hijo Yunus, heredero designado (con título debey al-Mahalladesde el 8 de noviembre de 1735 y luego kahiya el 6 de septiembre siguiente y amir al-Liwa). Yunus se enfrentó a su hermano y dejó el Bardo y se apoderó por sorpresa de la kasbah de Túnez; reunió una milicia, obtuvo el apoyo de las autoridades locales y se hizo proclamar bey y dispuso la defensa de la Medina de Túnez y la kasbah, los asaltos de las tropas leales fueron rechazados durante dos meses, pero a medida que pasaba el tiempo su posición se debilitó; finalmente los leales entraron en la Medina por Bab Soukia, y Yunus huyó consiguiendo llegar a Argelia, pero fue privado de sus títulos. La Medina fue saqueada por las tropas leales en venganza al apoyo dado a Yunus. En agosto de 1756 se rebeló su primo Muhammad ibn al-Husayn I, que con el apoyo de los argelinos (un ejército dirigido por el bey de Constantina) derrotó a las tropas indígenas reclutadas por Ali en lugar de los antiguos jenízaros turcos y entró en Túnez el 2 de septiembre de 1756, los argelinos saquearon la ciudad. Muhammad fue hecho prisionero y ejecutado por los partidarios de Al-Husayn I ibn Ali el 22 de septiembre de 1756. Muhammad I al-Rashid fue proclamado bey.
dbpedia-owl:birthDate
  • 1688-06-30 (xsd:date)
dbpedia-owl:birthPlace
dbpedia-owl:deathDate
  • 1756-09-22 (xsd:date)
dbpedia-owl:deathPlace
dbpedia-owl:dynasty
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 1141793 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 10418 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 91 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110925040 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:charte
  • Monarque
prop-fr:dateDeDécès
  • 1756-09-22 (xsd:date)
prop-fr:dateDeNaissance
  • 1688-06-30 (xsd:date)
prop-fr:dynastie
prop-fr:emblème
  • Het grote Rijkswapen van Tunesie als Koninkrijk.jpg
prop-fr:fonction
  • 10 (xsd:integer)
prop-fr:jusqu'auFonction
  • 1756-09-02 (xsd:date)
prop-fr:lieuDeDécès
  • Le Bardo
prop-fr:lieuDeNaissance
  • Le Kef
prop-fr:liste
prop-fr:nom
  • Ali
prop-fr:prédécesseur
prop-fr:père
  • Mohamed Bey
prop-fr:successeur
prop-fr:titres
  • Possesseur du Royaume de Tunis
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:àPartirDuFonction
  • 1735-09-07 (xsd:date)
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Ali Ier Pacha (أبو الحسن علي باشا), également connu sous le nom d'Ali Ier Bey, né le 30 juin 1688 au Kef et mort le 22 septembre 1756, est bey de Tunis de 1735 à 1756.↑ (en) Jamil M. Abun-Nasr, A history of the Maghrib in the Islamic period, éd. Cambridge University Press, Cambridge, 1987, p. 179
  • Ali I. al-Husain/ Ali Pascha († 1756) war Bey von Tunis von 1736 bis 1756.Ali I. al-Husain trat 1735 die Nachfolge von Husain I. ibn Ali (1705-1735), dem Begründer der Husainiden-Dynastie in Tunesien an. Er errichtete 1752 die Medersa El-Bachia, in deren Inneren heute seine Grabstätte liegt. 1756 wurde Ali I. al-Husain von den Söhnen seines Vorgängers gestürzt, als diese mit algerischer Hilfe Tunis eroberten. Neuer Bey von Tunis wurde Muhammad I. ar-Rashid (1756-1759).
  • Ebu'l Hasan Ali (Arapça:‎ أبو الحسن علي باش‎; d. 30 Haziran 1688 - 22 Ekim 1756) Hüseyni Hanedanının ve Tunus Beyliğinin ikinci beyidir. 7 Kasım 1735 ile 22 Ekim 1756 yılları arasında Tunus Beyi olmuştur.1756'da öldükten sonra sonra I. Muhammed (1710 - 12 Şubat 1759) geçti.
  • Abu l-Hasan Ali I (Arabic: أبو الحسن علي باش‎; 30 June 1688 – 22 September 1756) was the second leader of the Husainid Dynasty and the ruler of Tunisia from 1735 to 1756.
  • Abu l-Hasan 'Ali I (30 giugno 1688 – 22 settembre 1756) è stato Bey husaynide di Tunisi dal 1735 al 1756.Insignito del titolo di Principe della Corona il 17 gennaio 1706, egli ricevette il titolo di Pascià nel 1724.
  • Ali I (Abu l-Hasan Ali I, àrab أبو الحسن علي باشا, Tunis 30 de juny de 1688-22 de setembre de 1756, fou bey dels husaynites de Tunísia del 1735 al 1756. El seu nom complet era Abu l-Hasan Ali I i era el fill de Sidi Muhammad ibn Ali al-Turki, germà gran d'al-Husayn I ibn Ali que fou governador de Le Kef i Sussa i que va ser empresonat per al-Husayn (1728-1735). Ali fou designat hereu el 17 de gener de 1706 quan al-Husayn I ibn Ali no tenia fills.
  • Ali I (Abu l-Hasan Ali I, (árabe أبو الحسن علي باشا), Túnez 30 de junio de 1688 - 22 de septiembre de 1756 , fue bey de la dinastía husaynita de Túnez de 1735 a 1756. Su nombre completo era Abu l-Hasan Ali I y era el hijo de Sidi Muhammad ibn Ali al-Turki, hermano mayor de Al-Husayn I ibn Ali que fue gobernador de Le Kef y Susa y que fue encarcelado por Al-Husayn (1728-1735). Ali fue designado heredero el 17 de enero de 1706 cuando Al-Husayn I ibn Ali no tenía hijos.
rdfs:label
  • Ali Ier Pacha
  • Abu l-Hasan 'Ali I
  • Abu l-Hasan Ali I
  • Ali I
  • Ali I
  • Ali I. al-Husain
  • Ebu'l Hasan Ali (Tunus Beyi)
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Ali
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:prédécesseur of
is prop-fr:successeur of
is foaf:primaryTopic of