Alboïn (italien : Alboino ; latin : Alboinus ; du germanique Alfwin, « Elfe-ami ») fut un roi lombard du milieu du VIe siècle qui conduisit son peuple en Italie en 568, jetant les bases du royaume lombard d'Italie.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Alboïn (italien : Alboino ; latin : Alboinus ; du germanique Alfwin, « Elfe-ami ») fut un roi lombard du milieu du VIe siècle qui conduisit son peuple en Italie en 568, jetant les bases du royaume lombard d'Italie.
  • アルボイーノ(Alboino, 526年? - 572年6月ヴェローナ)は、560年からのランゴバルド族の王で、568年から572年のイタリア王である。567年パンノニアのゲピド族を部族長クニムンド共々虐殺し、またクニムンドの娘ロザムンダを妻としたが、572年に彼女に暗殺された。
  • Alboino (530 circa – Verona, 28 giugno 572) fu re dei Longobardi dal 560 circa e re d'Italia dal 568 al 572.Nel 568 guidò il suo popolo alla conquista dell'Italia. Riuscito nell'impresa che tutti i Germani avevano sognato (conquistare l'Italia), diviene un personaggio leggendario. Esistevano diversi canti epici longobardi sulle sue imprese; Paolo Diacono vi si ispira per numerosi episodi da lui narrati nella sua Historia Langobardorum.Tali tradizioni, sovrappostesi alle cronache storiche, rendono arduo definire con precisione la reale figura del personaggio.
  • Alboin (526 – 572. június 28.) longobárd király 561-től haláláig, aki
  • Alboino fue rey de los lombardos más o menos desde el 563 hasta el 572, sucesor de su padre el rey Alduino. Tras entrar al servicio de Bizancio con todo su pueblo, se alía con los ávaros contra los gépidos y destruyen el reino de estos últimos, ubicado en el Danubio en el año 567, matando a su viejo rey Cunimundo y casándose a la fuerza con la hija de este último, la princesa Rosamunda. Alboino se había casado antes con Clotsinda, una princesa merovingia hija de Clotario I, rey de los francos.A principios de 568, a lo mejor por desconfianza contra los ávaros, pero también al corriente de la inestabilidad del dominio bizantino en Italia después de la guerra gótica, decide la migración de su pueblo hacia Italia del Norte. Ordena a su pueblo cruzar los Alpes. La masa que él dirigía se componía de bávaros, gépidos, búlgaros, ávaros y 20.000 guerreros sajonescon sus familias, que partieron desde Panonia. Sin embargo, la cifra varía enormemente según el autor. Pablo el Diácono los cifra en 100.000, de los que 26.000 serían guerreros mientras que los testigos de la época los cifraban en medio millón. Estudiosos modernos dan cifras de 100.000 a 150.000 como Jörg Jarnut, 150.000 para Neil Christie, 150.000 a 200.000 para Wilfried Menghen y 100.000 a 300.000 de Stefano Gasparri.Salen hacia Italia partiendo del lago de Balatón (en la Hungría actual) el lunes de Pascua del año 568. Ocuparon Friuli en la primavera de 569, haciendo de la región el primer ducado lombardo e instalando en él a un sobrino suyo, Gisulfo, con sede en Cividale, capital del ducado. Desde el nordeste de la península conquista todo el fértil valle del Po e incluso los Alpes, así como la Italia central con la excepción de Rávena y de Roma, que se libran de la conquista, las cuales pudieron conservar los bizantinos, que instalaron su cuartel general en la antigua Regia del rey Teodorico el Grande en Verona. Milán cae a finales del verano del 569 y Pavía capitula después de un largo y penoso cerco de tres años (572).El 28 de junio de 572, Alboino es asesinado en Verona mientras dormía la siesta. Según la tradición, Rosamunda fue la instigadora de esta muerte por venganza, pues el rey la había obligado a beber el vino de la victoria en el cráneo de su propio padre.
  • Албоин (Alboin, * преди 526; † 28 юни 572 или 573 във Верона). Син e на Аудоин и Роделинда. Той произхожда от фамилията на Гаузи, име за върховния бог Один.Албоин е крал на лангобардите и основател на Лангобардското кралство в Италия.Албоин последва баща си Аудоин на трона между 560 и 565 г.През 567 г., когато лангобардите заселяват в служба на римляните Драва и Дунав, той побеждава гепидите, като убива техния крал Кунимунд.През 568 г. лангобардите настъпват в Италия, след като Албоин се разбира с аварите, управлявани от каган Баян (Khagan Baian). Почти цялото лангобардско население се измества.За кратко време лангобардите завоюват опустушената от готските войни на Юстиниан Италия, освен Рим, Равена и морските градове. В Чивидале дел Фриули (Cividale del Friuli) поставя племеника си Гизулф като dux. През 569 пада Верона и лангобардите напредват до Тренто, през 569 пада и Милано. В началото на 572 превземат след тригодишна обсада Павия. Градът става главно място на лангобардите. Лангобардите правят общо по-тежки опустошения от готите преди това. Готите се приспособяват относително бързо в структурите на Римската империя.В битката за Павия 572 с Албоин участват и българи с техните крале. ( Павел Дякон, книга 2, капител 26) Албоин се жени още преди идването му на трона за Chlodoswinth, дъщерята на краля на франките Хлотар I, която умира още (преди) 567 г.. Следващият му брак е с Розамунда, дъщеря на убития от него крал на гепидите Кунимунд. През 572 г. (или може би през 573) е убит по поръчка на Розамунда. През 1962 г. в Италия се снима филм от Carlo Campogalliani, озаглавен „Албоин, краля на лангобардите“ (в оригинал „Rosmunda e Alboino“).↑ ↑
  • Alboin (* vor 526; † 28. Juni 572 oder 573 in Verona) entstammte wie sein Vorgänger Audoin der Familie der Gausen. Alboin war ein König der Langobarden und der Gründer des Langobardenreichs in Italien.
  • Альбои́н (лат. Alboin; ок. 526 — 28 июня 572 или 573) — король лангобардов (с 566), основатель и первый правитель королевства лангобардов в Италии.
  • Alboíno ou Alboim (Panônia, década de 530 - Verona, 28 de junho de 572) foi rei dos lombardos por volta de 560 até 572. Durante seu reinado os lombardos colocaram um fim às suas migrações e se assentaram de maneira permanente na Itália, cuja parte setentrional foi conquistada por Alboíno entre 569 e 572. Esta colonização lombarda teve um efeito duradouro na Itália e na Bacia Panônia; na primeira, marcou o início de séculos de domínio lombardo, enquanto na segunda, sua derrota contra os gépidas e seu abandono da Panônia puseram um fim ao domínio dos povos germânicos na região.O reinado de Alboíno sobre a Panônia, após a morte de seu pai, Audoíno, foi marcado pelos confrontos e conflitos entre os lombardos e seus principais vizinhos, os gépidas. Estes tinham obtido uma vantagem inicial, porém em 567, graças à sua aliança com os ávaros, Alboíno derrotou de maneira decisiva seus inimigos, cujas terras foram ocupadas subsequentemente pelos ávaros. O poder crescente de seus vizinhos, no entanto, começou a incomodar Alboíno, e ele decidiu migrar da Panônia para a Itália, aproveitando-se da capacidade reduzida do Império Bizantino de defender seu território, devido à Guerra Gótica.Após reunir um grande conglomerado de povos, Alboíno cruzou os Alpes Julianos em 568, entrando em território italiano sem encontrar praticamente nenhuma oposição. Rapidamente tomou controle da maior parte da Venécia e da Ligúria. Em 569, também sem enfrentar resistência, conquistou a principal cidade do norte da Itália, Milão. Pávia, no entanto, resistiu bravamente, e só foi conquistada após um sítio que durou três anos; durante este período Alboíno voltou suas atenções para a Toscana, porém indícios de divisões faccionais entre seus seguidores e uma redução gradual do controle sobre suas tropas começaram cada vez mais a se manifestar.Alboíno foi assassinado em 28 de junho de 572, durante um golpe de Estado instigado pelos bizantinos, organizado por seu irmão adotivo, Helmiques, com o apoio da esposa de Alboíno, Rosamunda, filha do rei gépida que Alboíno tinha assassinado alguns anos antes. O golpe fracassou, no entanto, diante da oposição da maioria dos lombardos, que elegeram Clefo como sucessor de Alboíno, forçando Helmiques e Rosamunda a fugir para Ravena sob proteção imperial. A morte de Alboíno privou os lombardos do único líder que podia ter mantido unida a entidade germânica recém-surgida, na medida em que foi o último duma linhagem de reis-heróis que lideraram os lombardos durante suas migrações do vale do Elba até a Itália. Por muitos séculos após a morte de Alboíno, seu heroísmo e seus sucessos em combate foram celebrados pela poesia épica saxã e bávara.
  • Alboin byl langobardský král vládnoucí v letech 560 až 572. Do Panonie a Norika, kde tehdy Langobardi sídlili, údajně pozval na 20 000 Sasů se ženami a dětmi, aby se zde usídlili. Později z Panonie odvedl Langobardy do Itálie, kde si v několika málo letech podrobili velké části země. V roce 567 porazil ve spojenectví s Avary, které pravděpodobně vzniklo z podnětu Byzantinců, Gepidy ovládají města Sirmium a Singidunum. Následně pokračoval v tažení Itálií, když v letech 568-572 využil zaměstnání císaře Justina II. v jiných částech říše. Postupně dobyl celou severní Itálii, včetně měst Milána, Pávie a Verony. Roku 570 se prohlásil za vládce Itálie, ovšem už o dva roky později ho nechala jeho manželka Rosamunda zavraždit.
  • Alboin (zm. 25 czerwca 572) – król Longobardów, zdobywca Włoch, panował w latach 565-572. W 569 zdobył Mediolan.
  • Alboí (vers 530-572) va ser rei dels longobards des del 563, aproximadament, fins al 572, succeint al seu pare Alduí. Encara príncep havia destacat en una victòria contra els gèpides del rei Torisind, matant en combat singular a cavall al príncep Torismod, successor designat del rei Torisind. Després d'entrar al servei de l'imperi Bizantí, es va aliar amb els àvars del kaghan Bayan per anar contra els gèpides als que vencé el 567 i amb aquesta derrota va acabar amb el domini gèpida sobre el Danubi. Així mateix va matar el seu vell rei Cunimon i es va casar per la força amb la filla d'aquest, la princesa Rosamunda. Alboí s'havia casat anteriorment amb Clotsinda, una princesa merovíngia, filla de Clotari I, rei dels francs, amb la que tenia una filla de nom Albsuinda.A començaments de l'any 568, potser perquè desconfiava dels àvars, potser perquè sabia de la debilitat del domini bizantí a Itàlia després de la guerra amb els gots, va decidir dirigir el seu poble cap al nord d'Itàlia, acompanyat d'altres tribus, entre les quals hi havia els gèpides, saxons i àvars. Va signar un acord amb el kaghan àvar Bayan pel qual li cedia la Pannònia i Nòrica però amb dret a retornar durant dos segles.Van partir del Llac Balató (a l'Hongria actual) el dilluns de Pasqua de l'any 568. Ocuparen el Friuli la primavera del 569, fent de la regió el primer ducat llombard i instal·lant com a cap un nebot seu, Gisulf, amb seu a la ciutat de Cividale, capital del ducat. Des del nord-est de la península, va conquerir tota la fèrtil vall del Po, tot els Alps, així com el centre de la península itàlica amb l'excepció de Ravenna i Roma, que foren dues de les poques ciutats que els bizantins varen poder conservar. Alboí va instal·lar la caserna general a l'antic palau del rei Teodoric el Gran, a Verona. Milà va caure a finals de l'estiu del 569 i Pavia capitulà després d'un llarg i penós setge de tres anys (572).El 28 de juny del 572, Alboí va ser assassinat a Verona mentre feia la migdiada. Segons la llegenda, Rosamunda va ser la instigadora d'aquesta mort per revenja, ja que el rei l'havia obligat a beure el vi de la victòria en una copa feta amb el crani del seu pare, Cunimon. Aquesta copa es va conservar entre els reis longobards almenys fins al temps de Ratchis (744-749) segons assegura Pau el Diaca, l'historiador dels longobards a la seva Historia Langobardorum que diu haver-la vist a la cort reial de Pavia quan Ratchis la va mostrar als convidats. La seva tomba fou violada al segle VIII pel duc longobard Giselpert de Verona.Per completar el complot, Rosamunda es va aliar a Helmichis, germanastre d'Alboí, amb el que es va casar reunint les legitimitats de longobards i gèpids; els guerrers gèpids donaven suport a Rosamunda, així com la guarnició longobarda de Verona; externament el complot estava afavorit per Bizanci. Però la conspiració va fracassar perquè la majoria dels longobards es va oposar al crim i la guarnició de Ticinum va proclamar rei al duc Clef. Helmichis alarmat, va fugir a Ravenna amb la seva dona, les seves tropes, el tresor, i la filla d'Alboí, Albsuinda. A Ravenna els dos amants es van barallar i es van matar entre si; el bizantí Longí va enviar a Albsuinda a Constantinoble amb el tresor. Clef va ser reconegut rei però el seu regnat fou efímer.
  • Alboin (530s – June 28, 572) was king of the Lombards from about 560 until 572. During his reign the Lombards ended their migrations by settling in Italy, the northern part of which Alboin conquered between 569 and 572. He had a lasting effect on Italy and the Pannonian Basin; in the former his invasion marked the beginning of centuries of Lombard rule, and in the latter his defeat of the Gepids and his departure from Pannonia ended the dominance there of the Germanic peoples.The period of Alboin's reign as king in Pannonia following the death of his father, Audoin, was one of confrontation and conflict between the Lombards and their main neighbors, the Gepids. The Gepids initially gained the upper hand, but in 567, thanks to his alliance with the Avars, Alboin inflicted a decisive defeat on his enemies, whose lands the Avars subsequently occupied. The increasing power of his new neighbours caused Alboin some unease however, and he therefore decided to leave Pannonia for Italy, hoping to take advantage of the Byzantine Empire's reduced ability to defend its territory in the wake of the Gothic War.After gathering a large coalition of peoples, Alboin crossed the Julian Alps in 568, entering an almost undefended Italy. He rapidly took control of most of Venetia and Liguria. In 569, unopposed, he took northern Italy's main city, Milan. Pavia offered stiff resistance however, and was only taken after a siege lasting three years. During that time Alboin turned his attention to Tuscany, but signs of factionalism among his supporters and Alboin's diminishing control over his army increasingly began to manifest themselves.Alboin was assassinated on June 28, 572, in a coup d'état instigated by the Byzantines. It was organized by the king's foster brother, Helmichis, with the support of Alboin's wife, Rosamund, daughter of the Gepid king whom Alboin had killed some years earlier. The coup failed in the face of opposition from a majority of the Lombards, who elected Cleph as Alboin's successor, forcing Helmichis and Rosamund to flee to Ravenna under imperial protection. Alboin's death deprived the Lombards of the only leader who could have kept the newborn Germanic entity together, the last in the line of hero-kings who had led the Lombards through their migrations from the vale of the Elbe to Italy. For many centuries following his death Alboin's heroism and his success in battle were celebrated in Saxon and Bavarian epic poetry.
  • Alboin (vóór 526 – 28 juni 572 of 573) was de eerste Langobardische koning in Italië. Nadat hij in samenwerking met de Avaren de Germaanse stam de Gepiden had verslagen, viel hij (volgens sommige bronnen aangespoord door Narses, de Griekse stadhouder van Italië), Italië binnen. Italië had net een langdurige bezetting van de Goten succesvol beëindigd, en het land was uitgeput. Ook vanuit Constantinopel viel geen hulp te verwachten en Alboin kon oprukken tot Venetië (569) en Milaan (569) en nam Pavia in (in 571). Volgens Paulus Diaconus werd Alboin het slachtoffer van de wraak van zijn echtgenote Rosamunde. Zij was de dochter van de door Alboin verslagen en vermoorde Gepidische koning Cunimund (of Cunimond). Op haar instigatie doodden Alboins kamerheren Peredeus en Helmigis – beiden waren geliefden van haar – de Langobardische koning. Op dat moment hadden de Longobarden de macht over de Apennijnen, Ligurië en Toscane. Spoleto en Benevento waren Langobardische hertogdommen.De naam Longobarden leeft voort in het huidige Lombardije.
dbpedia-owl:birthPlace
dbpedia-owl:deathDate
  • 0572-06-28 (xsd:date)
dbpedia-owl:deathPlace
dbpedia-owl:occupation
dbpedia-owl:parent
dbpedia-owl:spouse
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:thumbnailCaption
  • Vignette d'Alboin, extrait de la Chronique de Nuremberg (1493)
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 231092 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 17020 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 136 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 108780502 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 197 (xsd:integer)
  • 1960 (xsd:integer)
  • 1988 (xsd:integer)
  • 1989 (xsd:integer)
  • 1990 (xsd:integer)
  • 1992 (xsd:integer)
  • 1995 (xsd:integer)
  • 1997 (xsd:integer)
  • 1998 (xsd:integer)
  • 2001 (xsd:integer)
  • 2003 (xsd:integer)
prop-fr:annéePremièreÉdition
  • 1990 (xsd:integer)
prop-fr:après
prop-fr:auteursOuvrage
  • Alberto M. Ghisalberti
  • Ian Wood
prop-fr:avant
prop-fr:charte
  • Monarque
prop-fr:collection
  • Le Mémorial des Siècles
prop-fr:conjoint
  • Clodoswinthe
  • Rosemonde
prop-fr:consultéLe
  • 2013-08-18 (xsd:date)
prop-fr:date
  • fin du
prop-fr:dateDeDécès
  • 0572-06-28 (xsd:date)
prop-fr:dateDeNaissance
  • v.530
prop-fr:fonction
prop-fr:fr
  • Albswinthe
prop-fr:isbn
  • 0 (xsd:integer)
  • 1 (xsd:integer)
  • 2 (xsd:integer)
  • 88 (xsd:integer)
  • 90 (xsd:integer)
  • 978 (xsd:integer)
prop-fr:lang
  • en
prop-fr:langue
  • en
  • it
prop-fr:lienAuteur
  • Herwig Wolfram
  • Gianluigi Barni
  • Paul Diacre
prop-fr:lienTitre
  • Histoire des Lombards
prop-fr:lienÉditeur
  • Cambridge University Press
  • Princeton University Press
  • University of California Press
prop-fr:lieu
  • Cambridge
  • Florence
  • Milan
  • Paris
  • Rome
  • Turin
  • Berkeley
  • Leiden
  • Woodbridge
prop-fr:lieuDeDécès
prop-fr:lieuDeNaissance
prop-fr:lireEnLigne
  • http://www.treccani.it/Portale/elements/categoriesItems.jsp?pathFile=/sites/default/BancaDati/Dizionario_Biografico_degli_Italiani/VOL02/DIZIONARIO_BIOGRAFICO_DEGLI_ITALIANI_Vol02_001042.xml
prop-fr:légende
  • Vignette d'Alboin, extrait de la Chronique de Nuremberg
prop-fr:nom
prop-fr:numéro
  • 42 (xsd:integer)
prop-fr:passage
  • 34 (xsd:integer)
  • 75 (xsd:integer)
  • 371 (xsd:integer)
prop-fr:prédécesseur
prop-fr:prénom
  • Chris
  • John
  • John R.
  • Jörg
  • Paolo
  • Patrick
  • Paul
  • Sergio
  • Walter
  • Giorgio
  • Herwig
  • A.H.M.
  • Stefano
  • Gianluigi
  • Florin
prop-fr:père
prop-fr:période
  • v. 560-572
prop-fr:responsabilité
  • éditeur
prop-fr:successeur
prop-fr:titre
  • La Conquête de l'Italie par les Lombards - siècle - Les Événements
  • The Narrators of Barbarian History : Jordanes, Gregory of Tours, Bede, and Paul the Deacon
  • Histoire des Lombards
  • I Longobardi
  • Storia Dossier
  • Storia dei Longobardi
  • The Roman Empire and Its Germanic Peoples
  • Kingdoms of the Empire: the integraton of barbarians in late Antiquity
  • Early Medieval Italy: Central Power and Local Society 400–1000
  • The Making of the Slavs: History and Archaeology of the Lower Danube Region, c. 500–700
  • The Prosopography of the Later Roman Empire, Volume III: AD 527–641
  • People and Identity in Ostrogothic Italy, 489–554
prop-fr:titreChapitre
  • Alboino, re dei Longobardi
  • I longobardi: all origini del medioevo italiano
  • The Empire and the Lombards: treaties and negotiations in the sixth century
  • Current issues and future directions in the study of Franks and Alamanni in the Merovingian period
prop-fr:titreOuvrage
  • Dizionario Biografico degli Italiani
  • Franks and Alamanni in the Merovingian Period: An Ethnographic Perspective
prop-fr:trad
  • Albsuinda
prop-fr:volume
  • 2 (xsd:integer)
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:àPartirDuFonction
  • v.560
prop-fr:éditeur
  • Brill
  • Cambridge University Press
  • Princeton University Press
  • University of California Press
  • Éditions Albin Michel
  • Einaudi
  • Giunti
  • Xenia
  • Ann Arbor: University of Michigan Press
  • Boydell
  • Istituto dell'Enciclopedia Treccani
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Alboïn (italien : Alboino ; latin : Alboinus ; du germanique Alfwin, « Elfe-ami ») fut un roi lombard du milieu du VIe siècle qui conduisit son peuple en Italie en 568, jetant les bases du royaume lombard d'Italie.
  • アルボイーノ(Alboino, 526年? - 572年6月ヴェローナ)は、560年からのランゴバルド族の王で、568年から572年のイタリア王である。567年パンノニアのゲピド族を部族長クニムンド共々虐殺し、またクニムンドの娘ロザムンダを妻としたが、572年に彼女に暗殺された。
  • Alboin (526 – 572. június 28.) longobárd király 561-től haláláig, aki
  • Alboin (* vor 526; † 28. Juni 572 oder 573 in Verona) entstammte wie sein Vorgänger Audoin der Familie der Gausen. Alboin war ein König der Langobarden und der Gründer des Langobardenreichs in Italien.
  • Альбои́н (лат. Alboin; ок. 526 — 28 июня 572 или 573) — король лангобардов (с 566), основатель и первый правитель королевства лангобардов в Италии.
  • Alboin (zm. 25 czerwca 572) – król Longobardów, zdobywca Włoch, panował w latach 565-572. W 569 zdobył Mediolan.
  • Alboin (530s – June 28, 572) was king of the Lombards from about 560 until 572. During his reign the Lombards ended their migrations by settling in Italy, the northern part of which Alboin conquered between 569 and 572.
  • Alboíno ou Alboim (Panônia, década de 530 - Verona, 28 de junho de 572) foi rei dos lombardos por volta de 560 até 572. Durante seu reinado os lombardos colocaram um fim às suas migrações e se assentaram de maneira permanente na Itália, cuja parte setentrional foi conquistada por Alboíno entre 569 e 572.
  • Alboin byl langobardský král vládnoucí v letech 560 až 572. Do Panonie a Norika, kde tehdy Langobardi sídlili, údajně pozval na 20 000 Sasů se ženami a dětmi, aby se zde usídlili. Později z Panonie odvedl Langobardy do Itálie, kde si v několika málo letech podrobili velké části země. V roce 567 porazil ve spojenectví s Avary, které pravděpodobně vzniklo z podnětu Byzantinců, Gepidy ovládají města Sirmium a Singidunum.
  • Alboin (vóór 526 – 28 juni 572 of 573) was de eerste Langobardische koning in Italië. Nadat hij in samenwerking met de Avaren de Germaanse stam de Gepiden had verslagen, viel hij (volgens sommige bronnen aangespoord door Narses, de Griekse stadhouder van Italië), Italië binnen. Italië had net een langdurige bezetting van de Goten succesvol beëindigd, en het land was uitgeput.
  • Alboino lonbardiarren erregea izan zen 563 ingurutik 572 arte, eta bere aita Alduinoren oinordekoa izan zen. Bere herri guztiarekin Bizantzioren zerbitzura sartu ondoren, avaroekin aliatu zen gepidoen aurka eta azken hauek Danubion zuten erresuma suntsitu zuten, gepidoen errege zaharra zen Kunimundo hilez eta azken honen alaba zen Rosamundarekin indarrez ezkonduz.
  • Alboino (530 circa – Verona, 28 giugno 572) fu re dei Longobardi dal 560 circa e re d'Italia dal 568 al 572.Nel 568 guidò il suo popolo alla conquista dell'Italia. Riuscito nell'impresa che tutti i Germani avevano sognato (conquistare l'Italia), diviene un personaggio leggendario.
  • Албоин (Alboin, * преди 526; † 28 юни 572 или 573 във Верона). Син e на Аудоин и Роделинда. Той произхожда от фамилията на Гаузи, име за върховния бог Один.Албоин е крал на лангобардите и основател на Лангобардското кралство в Италия.Албоин последва баща си Аудоин на трона между 560 и 565 г.През 567 г., когато лангобардите заселяват в служба на римляните Драва и Дунав, той побеждава гепидите, като убива техния крал Кунимунд.През 568 г.
  • Alboí (vers 530-572) va ser rei dels longobards des del 563, aproximadament, fins al 572, succeint al seu pare Alduí. Encara príncep havia destacat en una victòria contra els gèpides del rei Torisind, matant en combat singular a cavall al príncep Torismod, successor designat del rei Torisind.
  • Alboino fue rey de los lombardos más o menos desde el 563 hasta el 572, sucesor de su padre el rey Alduino. Tras entrar al servicio de Bizancio con todo su pueblo, se alía con los ávaros contra los gépidos y destruyen el reino de estos últimos, ubicado en el Danubio en el año 567, matando a su viejo rey Cunimundo y casándose a la fuerza con la hija de este último, la princesa Rosamunda.
rdfs:label
  • Alboïn
  • Alboin
  • Alboin
  • Alboin
  • Alboin
  • Alboin
  • Alboin longobárd király
  • Alboino
  • Alboino
  • Alboino
  • Alboí
  • Alboíno
  • Албоин
  • Альбоин
  • アルボイーノ
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Alboïn
is dbpedia-owl:predecessor of
is dbpedia-owl:successor of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:après of
is prop-fr:prédécesseur of
is foaf:primaryTopic of