Abû al-`Abbâs al-Qâdir bi-llah Ahmad ben al-Muqtadir surnommé al-Qâdir est né en 947. Il a succédé comme calife abbasside de Bagdad à son cousin At-Ta'i`, contraint d'abdiquer par les vizirs Bouyides en 991. Il est le fils d'Al-Muttaqi et petit-fils d'Al-Muqtadir, il convoitait la place de calife depuis longtemps. Il est mort en 1031 après un règne de près de quarante ans.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Abû al-`Abbâs al-Qâdir bi-llah Ahmad ben al-Muqtadir surnommé al-Qâdir est né en 947. Il a succédé comme calife abbasside de Bagdad à son cousin At-Ta'i`, contraint d'abdiquer par les vizirs Bouyides en 991. Il est le fils d'Al-Muttaqi et petit-fils d'Al-Muqtadir, il convoitait la place de calife depuis longtemps. Il est mort en 1031 après un règne de près de quarante ans. C'est son fils Al-Qa'im qui lui a succédé.
  • Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Ishaq al-Qàdir bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab, Al-Qàdir (en àrab أبو العباس أحمد القادر بالله, Abū l-ʿAbbās Aḥmad ibn Ishaq al-Qādir bi-Llāh) (948-1031), califa abbàssida de Bagdad (991-1031).El amir al-umara buwàyhida Baha al-Dawla va destronar a al-Tai, cosí d'al-Qàdir, i va posar a aquest al tron. Esperava que seria manejable i estaria agraït, ja que sota el seu cosí, per problemes familiars, havia hagut de fugir de Bagdad. Inicialment al-Qàhir li va donar suport. Durant els primers anys els governadors orientals, samànides i gaznèvides, no el van reconèixer, però vers el 1000 ja ho havien fet. En aquest temps va concedir divers làqabs honorífics a Baha al-Dawla i va acceptar el matrimoni amb la seva filla (que va morir abans de l'enllaç). En aquest temps els seus recursos financers eren limitats; va poder edificar una mesquita a Bagdad (la sisena) coneguda com a Bab Harb (993) i va declarar hereu (davant una assemblea de peregrins) al seu fill Muhammad, amb títol d'al-Ghàlib billah.A partir de l'any 1000 Baha al-Dawla es va instal·lar a Shiraz i Iraq va esdevenir de fet una província del seu regne, en la que el califa tenia certa autonomia. En aquest temps va poder restablir la khutba en nom del califa abbàssida a Bahrayn (Aràbia Oriental) i la Yamama (Aràbia central). Baha al-Dawla va proposar (1004) al xerif Abu Ahmad al-Musawi com a gran cadi, síndic dels alides, president del tribunal d'abusos i emir del peregrinatge, però el califa s'hi va oposar, per disconformitat en l'exercici de magistratures principals pels alides defensant el règim sunnita que ell mateix representava. El 1008 es va produir un incident polític religiós quan Ibn Masud va fer una lectura de l'alcorà que fou considerada inexacte pels sunnites, i el califa va reunir una comissió que va condemnar la interpretació d'Ibn Masud (abril de 1008); un xiïta que llençar una maledicció, fou detingut i executat. En aquest temps la propaganda fatimita era intensa i es deixava notar a Bagdad i l'emir Kirwash de Mossul (que dominava fins al-Anbar) va fer la khutba en nom del califa fatimita (agost del 1010). Baha al-Dawla i el califa van aturar les seves discòrdies religioses davant el perill que pels dos representava el califat fatimita. El sultà va intervenir davant Kirwash que va restablir la khutba abbàssida (1011). El califa va fer llegir públicament un manifest en el que condemnava la doctrina fatimita, criticava la genealogia dels fatimites i declarava als ismaïlites enemics de l'islam. Els principals teòlegs sunnites i imamites signaven el manifest.Baha al-Dawla va morir el 1012 i el va succeir el seu fill Sultan al-Dawla però la situació no va canviar. El 1017 el califa va exigir als teòlegs hanafites que tenien simpaties mutazilites que es penedissin, i prohibia l'ensenyament de doctrines mutazilites i xiïtes. El 1018 va llegir un nou manifest conegut com al-risala al-kadiriyya, que definia la doctrina oficial, text d’inspiració hanbalita que condemnava el xiisme en totes les seves formes i al mutazilisme i declarava obligació venerar als companys del Profeta. Aquest mateix any Sultan al-Dawla va anar a Bagdad per primer cop però aviat es va retirar a Pèrsia (va morir el desembre de 1023 o gener del 1024) i va deixar el lloc a Musharrif al-Dawla (1022) que es va presentar a Bagdad el març del 1023 i va obligar al califa a anar a rebre'l; els amirs turcs van haver de renovar el jurament de fidelitat al sultà, però no va demanar autorització al califa i aquest va protestar; Musharrif al-Dawlla llavors va jurar fidelitat al califa.Mort Musharrif al-Dawla el juny de 1025, els prínceps buwàyhides van disputar la successió el que va permetre al califa disposar de més poder. Va donar suport a Djalal al-Dawla germà de Musharrif al-Dawla, i es va llegir la khutba en nom seu i del califa, però el designat no va anar a prendre possessió. La guarnició de Bagdad va proposar llavors a Abu Kalidjar com amir al-umara, però aquest, en mig del conflicte successori, no va poder acceptar; tot i així Abu Kalidjar fou reconegut a Bagdad i es va fer la khutba en nom seu (desembre del 1025 al juny/juliol del 1027; el 1026 també es va fer la khutba en nom seu a Kufa. El 1027 Abu Kalidjar va enviar al seu visir Ibn Babshab per prendre possessió de la regió inferior de l'Eufrates, però el visir va extorsionar als habitants i va esclatar una revolta popular que el va foragitar. Els militars de l'Iraq van imposar llavors la khutba per Djalal al-Dawla que es va presentar a Bagdad el 1027 i es va instal·lar al palau de l'amir al-umara. El 1028 Abu Kalidjar va poder dominar Bàssora, aprofitant les lluites entre els membres daylamites i turcs de la guarnició; la mort de Abu l-Fawaris de Kirman li va entregar també aquest territori. Finalment la guarnició va reclamar la sortida de Djalal al-Dawla de l'Iraq. El califa li va enviar als principals dignataris, els dos nakibs i el hadjib, per fer-li saber que s'havia de retirar, i Djalal ho va fer. Però no va tardar a retornar; el 1029 Abu Kalidjar va ocupar Wasit i en represàlia Djalal al-Din va fer un atac a Ahwaz que fou saquejada.El 1029 el califa va fer llegir solemnement tres cartes al seu palau, la primera condemnant el mutazilisme, la segona rebutjant la doctrina de l'alcorà creat i la tercera proclamant la superioritat dels primers califes i declarant l'obligació d'ordenat el be i prohibir el mal. Mentre a la part oriental de l'imperi Mahmud de Gazni reprimia als xiïtes i amb les seves conquestes a l'Índia ampliava els dominis musulmans, però al mateix temps també lluitava contra els buwàyhides als que va ocupar Rayy el 1029, i va atacar Kirman el 1031.Abu Kalidjar i Djalal al-Din es van enfrontar en una gran batalla que va durar tres dies l'abril del 1030 i el primer fou derrotat. Djalal va recuperar Wasit i la part inferior de l'Iraq i fins i tot Bàssora per un temps però Abu Kalidjar va aconseguir recuperar aquesta ciutat i a l'octubre de 1030 va derrotar a Djalal a la batalla d'Al-Madhar.El califa, ja vell, va decidir arranjar la seva successió i va nomenar ara hereu al seu fill Abu Djafar; el gran amir Djalal al-Dawla no va interferir (1030).Va morir el 1031 i el seu fill Abu Djafar Abd Allah fou proclamat califa amb el nom d'al-Qaim bi-amr Allāh
  • al-Qādir bi-'llāh, Ahmad ibn Ishāq, arabisch ‏القادر بالله, أحمد بن إسحاق‎, DMG al-Qādir bi-ʾllāh, Aḥmad b. Isḥāq (* 941; † 29. November 1031), war der fünfundzwanzigste Kalif der Abbasiden (991–1031).al-Qadir bi-'llāh, Ahmad ibn Ishaq ibn al-Muqtadir trat die Nachfolge von Kalif at-Ta'i' li-amri 'llah (974–991) an. Wie auch seine Vorgänger seit 945 stand er unter der Kontrolle der persischen Buyiden. Als mit Beginn des 11. Jahrhunderts, auf Grund interner Machtkämpfe, der Niedergang der Buyiden begann, konnte al-Qadir in Anlehnung an Mahmud von Ghasna zunehmend eigene Interessen wahrnehmen. Dabei versuchte er vor allem die Kalifen der Abbasiden als einzig rechtmäßige Oberhäupter der Muslime darzustellen (siehe auch unter: Kalifat - Die Theorie des Kalifats). Deshalb wurden auch die Kalifen der Fatimiden propagandistisch bekämpft. So wurde 1010 die Abstammung der Fatimiden von Ali ibn Abi Talib offiziell bestritten. Auch verwarf al-Qadir die Lehre der Mutaziliten und der Schiiten und verkündete die Sunna als einzige richtige Glaubensform.Allerdings war das Verhältnis zu den Schiiten prekär, da al-Qadir einerseits die schiitischen Fatimiden (siehe: Ismailiten) bekämpfte, seine buyidischen Oberherrn aber ebenfalls Schiiten waren. Während der Herrschaft von al-Qadir kam es auch mehrmals zu schweren Unruhen zwischen Schiiten und Sunniten in Bagdad, die von den türkischen Garden des Kalifen niedergeschlagen werden mussten (1005, 1017). Nachfolge al-Qadirs wurde al-Qaim (1031–1075).
  • Al-Qadir (em árabe: القادر) foi o califa abássida entre 991 e 1031. Um neto de al-Muqtadir, ele foi escolhido para substituir o califa deposto at-Ta'i, seu primo. Banido da capital anteriormente, ele foi reconvocado para assumir a posição que ele há muito desejava. Ele se manteve no cargo por quarenta anos e foi durante o seu califado que Mahmud de Ghazni apareceu para ameaçar o califado. Se não fosse pelos conflitos internos na família de Mahmud após a sua morte, o reino dos buyidas, paralisado pela guerra, teria sido engolido pelo Império Gaznévida. Al-Qadir é reconhecido por lidera a luta dos sunitas contra o xiismo. Ele ajudou os sunitas a estabelecerem seus próprios festivais para competir com as celebrações xiitas e fez da hanbali a posição oficial dos muçulmanos. Mohammad Arkoun considera que seus decretos contra heresias, como a tese de que o Corão é algo criado, efetivamente tornou ilegal a escola mu'tazila e foram o canto do cisne da filosofia no pensamento islâmico. Ele considera que Averroes, que morreu em 1198, foi o último filósofo muçulmano importante antes dos tempos modernos.O califa morreu aos oitenta e sete anos em Bagdá e foi sucedido por seu filho.
  • 'Al-Qadir (árabe القادر), Abu al-Abbas al-Qadir bi-llah Ahmad ben-al Muqtadar fue un califa abbasí que gobernó en Bagdad durante el periodo 991-1031. Era hijo de Al-Muttaqui. Nació en 947 y murió en 1031.
  • Abū l-ʿAbbās Aḥmad al-Qādir bi-llāh (arabo: ﺍﺑﻮ ﺍﻟﻌﺒﺎﺱ ﺍﺣﻤﺪ القادر ﺑالله‎; Baghdad, 947 – 1031) è stato il 25° Califfo abbaside e regnò dal 991 al 1031.Figlio di al-Muttaqi e nipote di al-Muqtadir, fu preferito al califfo al-Ṭaʾīʿ, che era suo cugino, deposto dall'Emiro buwayhide Baha' al-Dawla.Inizialmente bandito da Baghdad, fu poi richiamato e prescelto come califfo: incarico cui egli ambiva fortemente. Rimase califfo per 40 anni e fu nel corso del suo regno che si affermò Maḥmūd di Ghaznī, in grado di minacciare lo stesso Califfato. Fu per il lungo conflitto che ne derivò (proseguito anche dopo la morte di Maḥmūd) che la "tutela" dei persiani daylamiti Buwayhidi, indebolita dall'impegno bellico, cominciò vertiginosamente a declinare, fino al loro allontanamento dal potere da parte del nascente astro turco selgiuchide.al-Qādir è noto per aver condotto una lotta serrata della componente sunnita dell'Islam contro il credo sciita e, in particolare, contro l'Ismailismo cui si rifaceva il califfato rivale dei fatimidi. Per far ciò il califfo agevolò fortemente il madhhab hanbalita e autorizzò una serie di feste religiose sunnite da contrapporre a quelle sciite. Per controbattere sul piano ideologico la propaganda fatimide, fece diffondere nel novembre del 1011 (Rabīʿ al-thānī 402) all'interno del suo impero una dichiarazione di fede sunnita (il cosiddetto "Manifesto di Baghdad") più noto come Qādiriyya, che in qualche misura spianarono psicologicamente la strada alla redazione di due opere teologiche, entrambe intitolate al-Aḥkām al-sulṭāniyya (I fondamenti del potere), la prima delle quali, decisamente più famosa, fu scritta dallo sciafeita al-Māwardī e la seconda dal hanbalita Abū Yaʿlā b. al-Farrāʾ.al-Qādir morì a 87 anni e a lui succedette il figlio al-Qāʾim.
  • Абуль-Аббас Ахмад ибн Исхак аль-Кадир Биллах (араб. أبو العباس أحمد القادر بالله‎‎; 947(0947)—29 ноября 1031) — Багдадский халиф из династии Аббасидов, правивший 992 по 1031 год. Он целиком зависел от Буидов и не принимал активной роли в политических событиях.
  • Al-Qadir (947 – 29 November 1031) (Arabic: القادر‎) was the Abbasid Caliph in Baghdad from 991 to 1031. Grandson of al-Muqtadir, he was chosen in place of the deposed Caliph, at-Ta'i, his cousin. Banished from the capital, Baghdad, earlier, he was now recalled and appointed to the office he had long desired. He held the Caliphate for 40 years. It was during his Caliphate that Mahmud of Ghazni arose, threatening the empire; and but for the conflicts that broke out in Mahmud's family upon his death, the Buwayhid kingdom, paralysed by damaging war, would have been swallowed. The global Muslim population had climbed to about 4 per cent as against the Christian population of 10 per cent by 1000.Al-Qadir is noted for taking the lead in the Sunni struggle against Isma'ili Shi'ism. He helped Sunnis set up their own festivals to rival the Shi'a celebrations and made the Hanbali school the official Muslim position. Mohammad Arkoun considers his decrees against heresies such as the createdness of the Qur'an, which effectively outlawed the mu'tazila school, as sounding the death knell for philosophy in Islamic thought. Ibn Rushd (Averroës), who died in 1198, is considered by Arkoun to be the last significant Muslim philosopher before modern times.Al-Qadir died at eighty-seven years of age in Baghdad, and was succeeded by his son.
  • Kadir veya Ebû’l-Abbâs el-Kâdir Billâh Tam Adı: Ebû’l-`Abbâs "el-Kâdir Billâh" Ahmed bin İshâk bin el-Muktedir (Arapça: أبو العباس "القادر بالله" أحمد بن إسحاق بن المقتدر ; Ebū el-ʿabbās el-kādir bi-llah ʾaḥmad bin ishāk el-muktedir) (d. 947 – ö. 29 Kasım 1031) Bağdad Abbâsî Hâlifelerinin yirmibeşincisidir.
  • Al-Qadir Billah (Arab: القادر) (m. 1031) bergelar Abu al-'Abbas dengan nama asli Ahmad bin Ishaq bin al-Muqtadir merupakan khalifah Bani Abbasiyah dari tahun 991 sampai 1031. Dia dilahirkan pada tahun 336 H atau 947 dari seorang ibu yang merupakan mantan budak bernama Tumna.Dia dilantik sebagai khalifah setelah pengunduran diri sepupunya, ath-Tha'i dari jabatannya. Saat dilantik al-Qadir tidak berada di tempat. Dia baru datang ke Baghdad pada tanggal sepuluh Ramadan 381 H (sekitar 20 November 991), dan baru keesokan harinya secara resmi ia menjalankan roda pemerintahan.Dia meninggal pada tanggal 11 Dzulhijjah 422 H atau 29 November 1031. Dan masa pemerintahannya berlangsung selama 41 tahun 3 bulan.
dbpedia-owl:occupation
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 1526654 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 5782 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 83 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 107381787 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:après
prop-fr:avant
prop-fr:couleur
  • #88cc88
  • #CCFFCC
prop-fr:iconeg
  • Icone-Islam.svg
prop-fr:nom
  • Abbassides de Bagdad
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Abû al-`Abbâs al-Qâdir bi-llah Ahmad ben al-Muqtadir surnommé al-Qâdir est né en 947. Il a succédé comme calife abbasside de Bagdad à son cousin At-Ta'i`, contraint d'abdiquer par les vizirs Bouyides en 991. Il est le fils d'Al-Muttaqi et petit-fils d'Al-Muqtadir, il convoitait la place de calife depuis longtemps. Il est mort en 1031 après un règne de près de quarante ans.
  • 'Al-Qadir (árabe القادر), Abu al-Abbas al-Qadir bi-llah Ahmad ben-al Muqtadar fue un califa abbasí que gobernó en Bagdad durante el periodo 991-1031. Era hijo de Al-Muttaqui. Nació en 947 y murió en 1031.
  • Абуль-Аббас Ахмад ибн Исхак аль-Кадир Биллах (араб. أبو العباس أحمد القادر بالله‎‎; 947(0947)—29 ноября 1031) — Багдадский халиф из династии Аббасидов, правивший 992 по 1031 год. Он целиком зависел от Буидов и не принимал активной роли в политических событиях.
  • Kadir veya Ebû’l-Abbâs el-Kâdir Billâh Tam Adı: Ebû’l-`Abbâs "el-Kâdir Billâh" Ahmed bin İshâk bin el-Muktedir (Arapça: أبو العباس "القادر بالله" أحمد بن إسحاق بن المقتدر ; Ebū el-ʿabbās el-kādir bi-llah ʾaḥmad bin ishāk el-muktedir) (d. 947 – ö. 29 Kasım 1031) Bağdad Abbâsî Hâlifelerinin yirmibeşincisidir.
  • Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Ishaq al-Qàdir bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab, Al-Qàdir (en àrab أبو العباس أحمد القادر بالله, Abū l-ʿAbbās Aḥmad ibn Ishaq al-Qādir bi-Llāh) (948-1031), califa abbàssida de Bagdad (991-1031).El amir al-umara buwàyhida Baha al-Dawla va destronar a al-Tai, cosí d'al-Qàdir, i va posar a aquest al tron. Esperava que seria manejable i estaria agraït, ja que sota el seu cosí, per problemes familiars, havia hagut de fugir de Bagdad.
  • Al-Qadir (em árabe: القادر) foi o califa abássida entre 991 e 1031. Um neto de al-Muqtadir, ele foi escolhido para substituir o califa deposto at-Ta'i, seu primo. Banido da capital anteriormente, ele foi reconvocado para assumir a posição que ele há muito desejava. Ele se manteve no cargo por quarenta anos e foi durante o seu califado que Mahmud de Ghazni apareceu para ameaçar o califado.
  • Al-Qadir Billah (Arab: القادر) (m. 1031) bergelar Abu al-'Abbas dengan nama asli Ahmad bin Ishaq bin al-Muqtadir merupakan khalifah Bani Abbasiyah dari tahun 991 sampai 1031. Dia dilahirkan pada tahun 336 H atau 947 dari seorang ibu yang merupakan mantan budak bernama Tumna.Dia dilantik sebagai khalifah setelah pengunduran diri sepupunya, ath-Tha'i dari jabatannya. Saat dilantik al-Qadir tidak berada di tempat.
  • al-Qādir bi-'llāh, Ahmad ibn Ishāq, arabisch ‏القادر بالله, أحمد بن إسحاق‎, DMG al-Qādir bi-ʾllāh, Aḥmad b. Isḥāq (* 941; † 29. November 1031), war der fünfundzwanzigste Kalif der Abbasiden (991–1031).al-Qadir bi-'llāh, Ahmad ibn Ishaq ibn al-Muqtadir trat die Nachfolge von Kalif at-Ta'i' li-amri 'llah (974–991) an. Wie auch seine Vorgänger seit 945 stand er unter der Kontrolle der persischen Buyiden. Als mit Beginn des 11.
  • Abū l-ʿAbbās Aḥmad al-Qādir bi-llāh (arabo: ﺍﺑﻮ ﺍﻟﻌﺒﺎﺱ ﺍﺣﻤﺪ القادر ﺑالله‎; Baghdad, 947 – 1031) è stato il 25° Califfo abbaside e regnò dal 991 al 1031.Figlio di al-Muttaqi e nipote di al-Muqtadir, fu preferito al califfo al-Ṭaʾīʿ, che era suo cugino, deposto dall'Emiro buwayhide Baha' al-Dawla.Inizialmente bandito da Baghdad, fu poi richiamato e prescelto come califfo: incarico cui egli ambiva fortemente.
  • Al-Qadir (947 – 29 November 1031) (Arabic: القادر‎) was the Abbasid Caliph in Baghdad from 991 to 1031. Grandson of al-Muqtadir, he was chosen in place of the deposed Caliph, at-Ta'i, his cousin. Banished from the capital, Baghdad, earlier, he was now recalled and appointed to the office he had long desired. He held the Caliphate for 40 years.
rdfs:label
  • Al-Qadir
  • Al-Qadir
  • Al-Qadir
  • Al-Qadir
  • Al-Qadir
  • Al-Qadir (califa)
  • Al-Qàdir (abbàssida)
  • Al-Qādir bi-'llāh
  • Kadir (Abbasi)
  • Ахмад аль-Кадир
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:predecessor of
is dbpedia-owl:successor of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:après of
is prop-fr:avant of
is foaf:primaryTopic of