Abû Ja`far al-Mansûr `Abd Allah ben Muhammad al-Imâm surnommé Al-Mansûr est né en 714. Il devint le second calife abbasside en 754 en succédant à son frère Abû al-`Abbâs as-Saffah. Il meurt à La Mecque au cours du pèlerinage le 7 octobre 775. Il y est enterré.↑ arabe : abū jaʿfar al-manṣūr ʿabd allāh ben muḥammad al-imām, أبو جعفر "المنصور" عبد الله بن محمد الإمام↑ arabe : manṣūr,منصور vainqueur↑ 6 dhu-l-Hijja 158 A.H.. Tabari, La Chronique (Volume II, L'âge d'or des Abbassides) p. 101

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Abû Ja`far al-Mansûr `Abd Allah ben Muhammad al-Imâm surnommé Al-Mansûr est né en 714. Il devint le second calife abbasside en 754 en succédant à son frère Abû al-`Abbâs as-Saffah. Il meurt à La Mecque au cours du pèlerinage le 7 octobre 775. Il y est enterré.
  • Al-Mansur (ook Almanzor of Abu Ja'far Abdallah ibn Muhammad al-Mansur) (714 - 775) was van 754 tot 775 de tweede Abassadische kalief.
  • Abū Jaʿfar ʿAbd Allāh ibn Muḥammad al-Manṣūr, in arabo: ابو جعفر عبدالله ابن محمد المنصور‎ (al-Humayma, 712 circa – Baghdad, 775), fu il secondo califfo della dinastia abbaside.Regnò dal 754 al 775 ed è maggiormente noto per aver disposto la fondazione nel 762 di una nuova residenza e di un nuovo palazzo califfale (la cosiddetta "Città Rotonda"), presso l'antico villaggio preislamico persiano di Baghdad - che sarà spesso chiamata in seguito Madīnat al-Salām (Città della Pace) - destinandola diventare la nuova capitale califfale.
  • Al-Manszúr billáh (arab betűkkel المنصور بالله – al-Manṣūr billāh), eredeti nevén Abu Dzsaafar Abdalláh ibn Muhammad (arabul أبو جعفر عبد الله بن محمد – Abū Ǧaʿfar ʿAbdallāh ibn Muḥammad ; Humajma, 712 – 775. október 7.), Abu l-Abbász asz-Szaffáh bátyja volt az Abbászida-dinasztia második kalifája (uralkodott 754-től haláláig). Sok tekintetben nevezhetjük az Abbászida Kalifátus valódi megalapítójának: nevéhez fűződik az új főváros, Bagdad felépíttetése és a trón megszilárdítása a számos azt veszélyeztető tényező leküzdésével.
  • Artikel ini tentang Khalifah Bani Abbasiyah Al Mansur dari Baghdad. Ada pula artikel jenderal dan negarawan muslim Spanyol Al Mansur. Mereka berdua dikenal sebagai Almanzor di Barat.Abu Jafar Abdullah bin Muhammad Al Mansur (712–775; Arab: ابو جعفر عبدالله ابن محمد المنصور) merupakan Khalifah kedua Bani Abbasiyah. Ia dilahirkan di al-Humaymah, kampung halaman keluarga Abbasiyah setelah migrasi dari Hejaz pada tahun 687-688. Ayahnya adalah, Muhammad, cicit dari Abbas; ibunya bernama Salamah al-Barbariyah, adalah wanita dari suku Barbar. Ia dibaiat sebagai khalifah karena penobatannya sebagai putera mahkota oleh kakaknya, As-Saffah pada tahun 754, dan berkuasa sampai 775. Pada tahun 762 ia mendirikan ibukota baru dengan istananya Madinat as-Salam, yang kemudian menjadi Baghdad.al-Mansur tersangkut dengan kerasnya masa pemerintahannya setelah kematian saudaranya al-'Abbas. Pada 755, ia menyusun pembunuhan Abu Muslim, jenderal yang telah memimpin pasukan al-'Abbas menang terhadap keluarga Umayyah dalam perang saudara ke-3. Ia berusaha memastikan bahwa keluarga Abbasiyah ialah yang tertinggi dalam urusan negara, dan kedaulatannya atas Khilafah akan tak diragukan lagi.Ia menyatakan, sebagaimana yang telah ditempuh Khilafah Bani Umayyah, menyelenggarakan otoritas keagamaan dan keduniawian. Secara lebih lanjut mengasingkan Muslim Syi’ah yang telah terjadi, selama masa pemerintahan al-'Abbas, menginginkan Imam Syi’ah mengangkat khalifah.Selama masanya, karya sastra dan ilmiah di Dunia Islam mulai muncul dalam kekuatan penuh, didukung toleransi terhadap orang-orang Persia dan kelompok lain. Walau Khalifah Bani Umayyah Hisyam bin Abd al-Malik telah mengambil praktik peradilan Persia, itu tak sampai masa al-Mansur jika sastra dan ilmu pengetahuan Persia sampai mendapat penghargaan yang sebenarnya di Dunia Islam. Munculnya Shu'ubiya di antara sarjana Persia terjadi selama masa pemerintahan al-Mansur sebagai akibat hilangnya sensor atas Persia. Shu'ubiya merupakan gerakan sastra antara orang Persia yang menunjukkan kepercayaan mereka bahwa seni dan budaya Persian lebih tinggi daripada Arab; gerakan, membantu mempercepat munculnya dialog Arab-Persia di abad ke-8.Barangkali yang lebih penting daripada munculnya ilmu pengetahuan Persia ialah masuknya banyak orang non-Arab ke dalam Islam. Secara aktif Bani Umayyah mencoba mengecilkan jumlah masuknya agar melanjutkan pungutan jizyah, atau pajak terhadap non-Muslim. Keinklusifan Bani Abbasiyah, dan bahwa al-Mansur, memandang ekspansi Islam di antara daerahnya; pada 750, sekitar 8% penduduk Negara Khilafah itu Muslim. Ini menjadi 2 kali lipat 15% dari akhir masa al-Mansur.Al-Mansur meninggal pada 775 dalam perjalanannya ke Makkah untuk berhaji. Ia dimakamkan entah di mana di sepanjang jalan dalam salah satu ratusan nisan yang telah digali untuk menyembunyikan badannya dari orang-orang Umayyah. Ia digantikan putranya al-Mahdi.
  • Mansûr ya da Ebû Câʿfer Mansûr veya Ebu Cafer Mansur Abdullâh bin Muhammed İmâm (d. 714 - ö. 775 Mekke) ; Arapça: أبو جعفر "المنصور" عبد الله بن محمد الإمام‎; Ebū Câʿfer el-Manṣūr ʿAbd Allāh bin Muḥammed el-İmām). İkinci Abbasi halifesidir. 754 ile 775 döneminde arasında halifelik yapmıştır..
  • Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, més conegut pel seu làqab Al-Mansur (en àrab أبو جعفر عبد الله المنصور, Abū Jaʿfar ʿAbd Allāh al-Manṣūr) (al-Humayma a l'est del Jordà 709/713- Camí de la Meca 775), califa abbàssida de Bagdad (754-775). Era fill d'una esclava berber de nom Sallama. Per la seva avarícia ben coneguda va rebre durant el seu govern el malnom de Abu l-dawanik (L'home sense despesa). El 744-746 va participar en la revolta fracassada del talibita Abd Allah ibn Muawiya contra els omeies al Djibal. El 749 va anar a Kufa amb el seu germà Abu l-Abbas (després califa al-Saffah). Proclamat el seu germà califa (750) va ser enviat a Wasit on encara resistia el governador omeia de l'Iraq Yazid o Yusuf ibn Umar (conegut com a Ibn Hubayra) i va conèixer al general Hasan ibn Kahtaba. Abu Muslim va exigir l'execució de Yusfif ibn Umar contra el parer d'al-Mansur. Caiguda Wasit, al-Mansur fou nomenat governador d'Armènia i la Djazira on va obtenir la lleialtat de diversos generals omeies, especialment Ishak ibn Muslim al-Ukayli.Mort al-Saffah (juny del 754) era el successor designat per davant del seu nebot Isa ibn Musa, governador de Kufa. En aquell moment estava fent el pelegrinatge amb Abu Muslim i va tornar corrent per assolir el poder. El seu oncle Abd Allah ibn Ali estava a la frontera bizantina amb un exèrcit (de sirians i alguns khurasanians) disposat a atacar als grecs quan va saber la mort del califa, i va utilitzar aquesta força per intentar un cop d'estat. Al-Mansur va haver de demanar ajut a Abu Muslim que (tot i no ser partidari de la lluita) va mobilitzar als khurasanians i es va enfrontar al rebel, i el va derrotar prop de Nisibin el novembre del 754. Abd Allah va quedar en residència vigilada a l'Iraq; els generals sirians que havien donat suport al rebel van rebre beneficis d'al-Mansur en un intent de guanya-los al seu bàndol. Tot i haver recorregut a Abu Muslim, la relació entre els dos homes d'ençà que aquest va imposar l'execució d'Ibn Hubayra, era dolenta. Al-Mansur havia visitat al governador a Merv el 753 i pensava a més que tenia massa poder. El califa va decidir aprofitar que Abu Muslim era a l'Iraq, lluny dels seus fidels, i el va fer assassinat a al-Madain (febrer del 755). Van esclatar disturbis a l'Iran, especialment la revolta anti-musulmana de Sunbadh, però finalment al-Mansur va dominar el Khurasan i províncies perses que en depenien. El 756 a l'Àndalus, un omeia, Abd al-Rahman ibn Muawiya, es va fer amb el poder i va crear un emirat independent. El 757/758 es va rebel·lar al Khurasan Abd al-Djabbar al-Azdi, amb caràcter autonomista; al-Mansur va enviar llavors com a governador al seu fill Abu Abdallah Muhammad (després califa al-Mahdi 775-85) amb seu a Rayy i amb poders de virrei (que va exercir deu anys). El 758/759 es va revoltar el grup dels Rawandiyya que pretenien un govern més messiànic; però però audaços van posar al califa en perill seriós, però foren finalment derrotats.El 762 va decidir finalment construir una nova capital a Bagdad. Inicialment es van construir les dependències administratives i militars. El setembre del 762 va esclatar finalment la revolta alida dirigida per Muhammad al-Nafs al-Zakiyya a Medina; els rebels van intentar estendre's a Egipte i Síria sense èxit i a Kufa, tradicional ciutat alida, les forces califals vigilaven de prop els esdeveniments. El califa va tallar els subministrament a l'Hedjaz i el cap rebel va quedar aïllat a Medina. Ibrahim ibn Abdallah, germà del cap rebel, va iniciar una revolta a Bàssora que va tenir ampli suport. Però Muhammad fou derrotat per un exèrcit manat per l'hereu Isa ibn Musa (novembre de 762). Ibrahim va avançar cap a Kufa però es va enfrontar a l'exèrcit abbàssida dirigit per Isa ibn Musa i derrotat a Bakhamra el febrer del 763. En endavant el regnat de Mansur fou més tranquil amb rebel·lions menors a Badghis (els Ustadhsis) del 764-768 i alguna altre al Khurasan oriental i dels kharigites a Ifriquiya, sense cap perill seriós. El problema més greu fou amb els khàzars amb els que el califat tenia frontera al Caucas els quals el 764 van ocupar Tiflis i la van tenir un cert temps abans de ser-ne expulsats. Aquest any 764 el califa va obligar al hereu presumpte Isa ibn Musa a renunciar a la successió i va designar hereu al seu propi fill Muhammad al-Mahdi, que després de sis anys al Khurasan tenia el suport del grup d'aquest territori. Isa ibn Musa va passar a ser hereu d'al-Mahdi.El 768 es va construir un barri comercial a Bagdad (al Karkh) a la part sud, i després es va poblar la riba esquerra del Tigris. El 772 el muhabàllida Yazid ibn Hatim al-Muhal·labí (762-768) va sotmetre definitivament [[Ifriquiya]]. Aquest mateix any es va establir la base khurasaniana d'al-Rakka a la Djazira que complementava a la guarnició khurasaniana de Bagdad a l'Iraq. Al-Mansur es va recolzar sobretot en el grup militar khurasanià (els governadors del Khurasan i altres províncies eren nomenats entre aquest grup i tenien guarnicions a Bagdad i al-Rakka), i en la seva família, amb diversos prínceps exercint governs i càrrecs destacats a l'Iraq i Síria. Sulayman ibn Ali a Bàssora i Salih ibn Ali a Síria van estar a punt de formar subdinasties autònomes. Altres suports foren alguns antics generals omeies, i alguns caps de la facció iemenita de l'estat omeia, singularment la família Banu Muhallab o muhallàbides que van rebre el govern d'Egipte, Ifriquiya, Azerbaidjan i a Bàssora (d'on eren originaris).Va morir de camí a la Meca l'octubre del 775, quan tenia uns 65 anys o potser una mica menys, i després de 21 de regnat. El va succeir el seu fill al-Mahdi.
  • Abu Dżafar al-Mansur (ok. 712-775) - kalif z rodu Abbasydów, panujący w latach 754 - 775. W czasie swego panowania zbudował podstawy organizacyjne imperium abbasydzkiego. Był równocześnie okrutnym i gwałtownym władcą, czego przejawem było stracenie Abu Muslima, dzięki któremu Abbasydzi zdobyli władzę. Był bratem pierwszego abbasydzkiego kalifa Abu al-Abbasa.W 762 przeniósł stolicę kalifatu do Bagdadu.Jego matka była Berberyjką.=== Przypisy ===
  • マンスール(アラビア語: ابو جعفر عبد اﷲ ابن محمد المنصور‎ Abū Jaʻfar ʻAbd Allāh ibn Muḥammad al-Manṣūr、712年 - 775年)は、アッバース朝の第2代カリフ(在位: 754年 - 775年)。
  • Al-Mansur or Abu Ja'far Abdallah ibn Muhammad al-Mansur (95 AH – 158 AH (714 AD – 775 AD); Arabic: أبو جعفر عبدالله بن محمد المنصور‎) was the second Abbasid Caliph from 136 AH to 158 AH (754 AD – 775 AD). He is generally regarded as the real founder of the Abbasid Caliphate.
  • Al-Mansur ou Abu Ja'far Abdallah ibn Muhammad al-Mansur (em árabe: أبو جعفر عبدالله بن محمد المنصور) foi o segundo califa abássida e reinou entre 754 e 775.
  • Абу Джафа́р Абдулла́х ибн Муха́ммад аль-Мансу́р (араб. ابو جعفر عبدالله ابن محمد المنصور‎‎; ум. в 775, Хиджаз) — один из величайших правителей Арабского халифата, стоявший у истоков государства Аббасидов, основатель и строитель крупнейшего города средневекового мира — Багдада. Правил в 754—775 годах. Известен по своему почетному титулу — аль-Мансур.Его отец, Мухаммад, был правнуком Аббаса, мать — невольницей-берберкой. Год рождения будущего халифа неизвестен. После начала волнений в Хорасане последний омейядский халиф Марван II взял под стражу главу клана Аббасидов, которым на тот момент являлся старший брат Абу Джафара по имени Ибрагим. После смерти Ибрагима хорасанские повстанцы присягнули на верность другому брату Абу Джафара, Абуль-Аббасу, который в городе Эль-Куфа провозгласил себя халифом.
  • Este artículo trata sobre el califa abasí Al-Mansur de Bagdad. Para el general y político del califato de Córdoba, véase Almanzor. En occidente, ambos personajes recibieron el nombre de Almanzor; para el califa almohade (1184-99), véase Abu Yaqub Yusuf al-MansurAl-Mansur o Abu Ja'far Abdallah ibn Muhammad al-Mansur (712 – 775; en árabe: ابو جعفر عبدالله ابن محمد المنصور) fue el segundo califa abasí. Reinó de 754 a 775. En 762 fundó la nueva residencia imperial y la ciudad palaciega de Madinat as-Salam, que con el tiempo se convertiría en la capital imperial de Bagdad.A Al-Mansur le preocupaba la solidez de su régimen tras la muerte de su hermano, Abu l-'Abbas, que luego sería conocido como “as-Saffah”. En 755 dispuso el asesinato de Abu Muslim, un liberto leal con excesivo poder en Irán y Transoxiana. Al-Mansur se consideraba un soberano universal con autoridad religiosa y secular. Su victoria sobre Nafs az-zakiya, un rebelde chiita en el sur de Irak y en la Península arábiga hizo que los grupos chiitas se alejasen aún más de él.Durante su reinado, la literatura islámica y los estudios coránicos iniciaron una época de esplendor, gracias a la tolerancia abasí frente a los persas y otros grupos reprimidos en época omeya. Pues, aunque el califa omeya Hisham ibn Abd al-Malik había adoptado las prácticas cortesanas persas, no fue hasta la época de al-Mansur cuando se apreció en todo su valor la literatura persa en el mundo islámico. Tuvo entonces lugar el movimiento literario de Shu'ubiya, que suponía la superioridad de la expresión cultural persa sobre lo árabe.Aunque quizá más importante que todo este movimiento cultural, fue la conversión de muchos no árabes al islam, algo que no se había estimulado durante el califato omeya (o que incluso se había dificultado). Con los abbasíes, especialmente desde al-Mansur, la expansión del islam fue mucho más rápida que en el pasado.Al-Mansur murió al amanecer del 21 de octubre de 775, en el curso de su tercera peregrinación hacia La Meca. Tenía alrededor de 63 años de edad. Le sucedió su hijo al-Mahdi.
  • Abū Dschaʿfar al-Mansūr, mit vollem Namen Abū Dschaʿfar ʿAbd Allāh ibn Muhammad ibn ʿAlī al-Mansūr bi-Llāh (arabisch ‏ابو جعفر عبد الله بن محمد بن علي المنصور بالله‎, DMG Abū Ǧaʿfar ʿAbd Allāh ibn Muḥammad ibn ʿAlī al-Manṣūr) (* August 714; † 7. Oktober 775) war der zweite Kalif der Abbasiden (754–775), eigentlicher Begründer des abbasidischen Reiches und Gründer der Stadt Bagdad.
dbpedia-owl:occupation
dbpedia-owl:sudocId
  • 128038950
dbpedia-owl:viafId
  • 3267911
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 142142 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 11612 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 71 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109157728 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 2001 (xsd:integer)
  • 2004 (xsd:integer)
prop-fr:après
prop-fr:avant
prop-fr:collection
  • Thésaurus
  • Quadrige
prop-fr:couleur
  • #88cc88
  • #CCFFCC
prop-fr:fr
  • G.R. Hawting
prop-fr:iconeg
  • Icone-Islam.svg
prop-fr:isbn
  • 978 (xsd:integer)
  • 0978-02-13 (xsd:date)
prop-fr:lang
  • en
prop-fr:nom
prop-fr:pages
  • 1056 (xsd:integer)
prop-fr:sudoc
  • 128038950 (xsd:integer)
prop-fr:texte
  • G.R. Hawting
prop-fr:titre
  • Dictionnaire historique de l'islam
  • La Chronique. Histoire des prophètes et des rois
prop-fr:trad
  • G.R. Hawting
prop-fr:traducteur
  • du persan par Hermann Zotenberg
prop-fr:type
  • personne
prop-fr:viaf
  • 3267911 (xsd:integer)
prop-fr:volume
  • II
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:worldcatid
  • lccn-n-88-194430
prop-fr:éditeur
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Abû Ja`far al-Mansûr `Abd Allah ben Muhammad al-Imâm surnommé Al-Mansûr est né en 714. Il devint le second calife abbasside en 754 en succédant à son frère Abû al-`Abbâs as-Saffah. Il meurt à La Mecque au cours du pèlerinage le 7 octobre 775. Il y est enterré.↑ arabe : abū jaʿfar al-manṣūr ʿabd allāh ben muḥammad al-imām, أبو جعفر "المنصور" عبد الله بن محمد الإمام↑ arabe : manṣūr,منصور vainqueur↑ 6 dhu-l-Hijja 158 A.H.. Tabari, La Chronique (Volume II, L'âge d'or des Abbassides) p. 101
  • Al-Mansur (ook Almanzor of Abu Ja'far Abdallah ibn Muhammad al-Mansur) (714 - 775) was van 754 tot 775 de tweede Abassadische kalief.
  • Abū Jaʿfar ʿAbd Allāh ibn Muḥammad al-Manṣūr, in arabo: ابو جعفر عبدالله ابن محمد المنصور‎ (al-Humayma, 712 circa – Baghdad, 775), fu il secondo califfo della dinastia abbaside.Regnò dal 754 al 775 ed è maggiormente noto per aver disposto la fondazione nel 762 di una nuova residenza e di un nuovo palazzo califfale (la cosiddetta "Città Rotonda"), presso l'antico villaggio preislamico persiano di Baghdad - che sarà spesso chiamata in seguito Madīnat al-Salām (Città della Pace) - destinandola diventare la nuova capitale califfale.
  • Mansûr ya da Ebû Câʿfer Mansûr veya Ebu Cafer Mansur Abdullâh bin Muhammed İmâm (d. 714 - ö. 775 Mekke) ; Arapça: أبو جعفر "المنصور" عبد الله بن محمد الإمام‎; Ebū Câʿfer el-Manṣūr ʿAbd Allāh bin Muḥammed el-İmām). İkinci Abbasi halifesidir. 754 ile 775 döneminde arasında halifelik yapmıştır..
  • Abu Dżafar al-Mansur (ok. 712-775) - kalif z rodu Abbasydów, panujący w latach 754 - 775. W czasie swego panowania zbudował podstawy organizacyjne imperium abbasydzkiego. Był równocześnie okrutnym i gwałtownym władcą, czego przejawem było stracenie Abu Muslima, dzięki któremu Abbasydzi zdobyli władzę. Był bratem pierwszego abbasydzkiego kalifa Abu al-Abbasa.W 762 przeniósł stolicę kalifatu do Bagdadu.Jego matka była Berberyjką.=== Przypisy ===
  • マンスール(アラビア語: ابو جعفر عبد اﷲ ابن محمد المنصور‎ Abū Jaʻfar ʻAbd Allāh ibn Muḥammad al-Manṣūr、712年 - 775年)は、アッバース朝の第2代カリフ(在位: 754年 - 775年)。
  • Al-Mansur or Abu Ja'far Abdallah ibn Muhammad al-Mansur (95 AH – 158 AH (714 AD – 775 AD); Arabic: أبو جعفر عبدالله بن محمد المنصور‎) was the second Abbasid Caliph from 136 AH to 158 AH (754 AD – 775 AD). He is generally regarded as the real founder of the Abbasid Caliphate.
  • Al-Mansur ou Abu Ja'far Abdallah ibn Muhammad al-Mansur (em árabe: أبو جعفر عبدالله بن محمد المنصور) foi o segundo califa abássida e reinou entre 754 e 775.
  • Abū Dschaʿfar al-Mansūr, mit vollem Namen Abū Dschaʿfar ʿAbd Allāh ibn Muhammad ibn ʿAlī al-Mansūr bi-Llāh (arabisch ‏ابو جعفر عبد الله بن محمد بن علي المنصور بالله‎, DMG Abū Ǧaʿfar ʿAbd Allāh ibn Muḥammad ibn ʿAlī al-Manṣūr) (* August 714; † 7. Oktober 775) war der zweite Kalif der Abbasiden (754–775), eigentlicher Begründer des abbasidischen Reiches und Gründer der Stadt Bagdad.
  • Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, més conegut pel seu làqab Al-Mansur (en àrab أبو جعفر عبد الله المنصور, Abū Jaʿfar ʿAbd Allāh al-Manṣūr) (al-Humayma a l'est del Jordà 709/713- Camí de la Meca 775), califa abbàssida de Bagdad (754-775). Era fill d'una esclava berber de nom Sallama. Per la seva avarícia ben coneguda va rebre durant el seu govern el malnom de Abu l-dawanik (L'home sense despesa).
  • Al-Manszúr billáh (arab betűkkel المنصور بالله – al-Manṣūr billāh), eredeti nevén Abu Dzsaafar Abdalláh ibn Muhammad (arabul أبو جعفر عبد الله بن محمد – Abū Ǧaʿfar ʿAbdallāh ibn Muḥammad ; Humajma, 712 – 775. október 7.), Abu l-Abbász asz-Szaffáh bátyja volt az Abbászida-dinasztia második kalifája (uralkodott 754-től haláláig).
  • Artikel ini tentang Khalifah Bani Abbasiyah Al Mansur dari Baghdad. Ada pula artikel jenderal dan negarawan muslim Spanyol Al Mansur. Mereka berdua dikenal sebagai Almanzor di Barat.Abu Jafar Abdullah bin Muhammad Al Mansur (712–775; Arab: ابو جعفر عبدالله ابن محمد المنصور) merupakan Khalifah kedua Bani Abbasiyah. Ia dilahirkan di al-Humaymah, kampung halaman keluarga Abbasiyah setelah migrasi dari Hejaz pada tahun 687-688.
  • Este artículo trata sobre el califa abasí Al-Mansur de Bagdad. Para el general y político del califato de Córdoba, véase Almanzor. En occidente, ambos personajes recibieron el nombre de Almanzor; para el califa almohade (1184-99), véase Abu Yaqub Yusuf al-MansurAl-Mansur o Abu Ja'far Abdallah ibn Muhammad al-Mansur (712 – 775; en árabe: ابو جعفر عبدالله ابن محمد المنصور) fue el segundo califa abasí. Reinó de 754 a 775.
  • Абу Джафа́р Абдулла́х ибн Муха́ммад аль-Мансу́р (араб. ابو جعفر عبدالله ابن محمد المنصور‎‎; ум. в 775, Хиджаз) — один из величайших правителей Арабского халифата, стоявший у истоков государства Аббасидов, основатель и строитель крупнейшего города средневекового мира — Багдада. Правил в 754—775 годах. Известен по своему почетному титулу — аль-Мансур.Его отец, Мухаммад, был правнуком Аббаса, мать — невольницей-берберкой. Год рождения будущего халифа неизвестен.
rdfs:label
  • Al-Mansur (Abbasside)
  • Al-Mansoer (kalief)
  • Al-Mansur
  • Al-Mansur
  • Al-Mansur
  • Al-Mansur
  • Al-Mansur
  • Al-Mansur
  • Al-Mansur (abbàssida)
  • Al-Manszúr abbászida kalifa
  • Al-Mansūr (Abbaside)
  • Mansur (Abbasi)
  • Абу Джафар аль-Мансур
  • マンスール
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:predecessor of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:après of
is prop-fr:avant of
is foaf:primaryTopic of