Ahmet Ier (né le 18 avril 1590 - 22 novembre 1617) est le 14e sultan ottoman qui régna du 22 décembre 1603 au 22 novembre 1617.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Ahmet Ier (né le 18 avril 1590 - 22 novembre 1617) est le 14e sultan ottoman qui régna du 22 décembre 1603 au 22 novembre 1617.
  • Ахмед I е 14-ият султан на Османската империя, наследил баща си Мехмед III през 1603 г. и управлявал до 1617 г.Той не спазва закона, като не убива, а изпраща по-малкия си брат в стария дворец в Истанбул.Водил неуспешна война с Персия.
  • Ахме́д I (осм. آحمد اول‎ — Âhmed-i evvel, тур. Birinci Ahmet) (18 апреля 1590; Маниса, Османская империя — 22 ноября 1617; Константинополь, Османская империя) — султан Османской империи (1603—1617). Ахмед I унаследовал трон после своего отца Мехмеда III 22 декабря 1603.
  • Ahmed I (bahasa Turki Utsmani: احمد اول Aḥmed-i evvel, bahasa Turki:I.Ahmet) (18 April 1590 – 22 November 1617) adalah Sultan Turki Usmani dari 1603 hingga kematiannya.Ahmed I menggantikan ayahandanya Mehmed III (1595–1603) pada 1603 dan menjadi sultan pertama Ottoman yang naik tahta sebelum dewasa. Ia penyayang dan peramah, yang ditunjukkannya dengan menolak menghukum mati saudaranya Mustafa (kemudian Mustafa I), yang akhirnya menggantikannya pada 1617. Ia dikenal karena kecakapannya main anggar, balap kuda, dan kefasihan dalam sejumlah bahasa.Di bagian awal masa pemerintahannya Ahmed I terlihat tegas dan giat, yang diingkari oleh kelakuannya yang kemudian. Perang yang menyertai kenaikannya di Hongaria dan di Persia berakhir tak menguntungkan untuk kesultanan itu, dan gengsinya mencapai tanda dalam Perjanjian Zsitvatorok, ditandangani pada 1606, di mana upeti tahunan yang dibayar oleh Austria dihapuskan. Georgia dan Azerbaijan diserahkan ke Persia.Ahmed I berhenti bersenang-senang selama akhir masa pemerintahannya, yang berakhir pada 1617, dan demoralisasi dan korupsi menjadi umum di seluruh layanan umum seperti indisipliner di tingkat pasukan. Konon pemakaian tembakau telah diperkenalkan di negara itu selama masa pemerintahannya. Ahmed I mangkat akibat tifus pada 1617.Kini Ahmed I terutama diingat untuk pembangunan Masjid Sultan Ahmed (juga dikenal sebagai Masjid Biru), salah satu karya besar arsitektur Islam. Daerah di Istanbul sekeliling mesjid itu kini disebut Sultanahmet. Ia dimakamkan di sebuah masoleum di kanan luar dinding mesjid terkenal itu.Wikidata: {{#property:P373}}
  • Ahmed I (ur. 18 kwietnia 1590 – zm. 22 listopada 1617) - sułtan z dynastii Osmanów, panujący od 1603 do 1617 roku. Syn Mehmeda III, brat Mustafy I Szalonego, ojciec Osmana II, Murada IV i Ibrahima I.Kontynuował wojny z Habsburgami na Węgrzech, zakończone rozejmem w Zsitvatorok (1606) i potwierdzonym przez traktaty wiedeńskie (1615, 1616); na mocy tego rozejmu Osmanowie utrzymali zwierzchność nad węgierskimi twierdzami Eger, Gran i Kaniżą, ale byli zmuszeni wypłacić cesarzowi jednorazowe odszkodowanie wojenne. Toczył walki z Safawidami, zakończone niepomyślnie dla państwa Osmanów, które zostało zmuszone do cesji Gruzji i Azerbejdżanu na rzecz przeciwnika.W okresie jego panowania wzrosła korupcja w administracji państwowej, nastąpiło rozprężenie dyscypliny w armii, przybrały na sile bunty ludowe (tzw. celali, 1603-06) i ruchy odśrodkowe (np. powstanie księcia Druzów, Fahreddina).Wprowadził zasadę senioratu – najstarszy mężczyzna rodu zostawał sułtanem, natomiast jego synów i braci skazywano na luksusową niewolę; efektem była czasami niekompetencja lub choroby umysłowe przyszłych władców. Opanował kilka obcych języków; był fundatorem Błękitnego Meczetu w Stambule. W okresie jego panowania w imperium osmańskim zaczęto używać tytoniu. Zmarł na tyfus.
  • Ahmed I (18 aprile 1590 – 22 novembre 1617) fu sultano dell'Impero ottomano dal 1603 alla sua morte.
  • Ahmed I (Ottoman Turkish: احمد اول Aḥmed-i evvel; Turkish: I. Ahmet; April 18, 1590 – November 22, 1617) was the Sultan of the Ottoman Empire from 1603 until his death in 1617.
  • Ahmed I.a (1590-1617) Otomandar Inperioko sultana izan zen 1603tik hil zen arte. Mehmed III.a aitaren (1595-1603) ondorengo izan zen tronu otomandarrean, 13 urte zituela, eta adinez nagusi izan baino lehen tronura iritsi zen lehen sultan otomandarra izan zen.Bere aurrekoak ez bezala, sultan adeitsu eta sentibera izan zen. Bere alderik gizatiarrena erakutsi zuen anaia Mustafa asasinatzeari uko egin zionean. Eskriman eta ekitazioan iaioa zen oso, eta hizkuntza asko zekizkien.Bi aldiz ezkondu zen, eta hainbat seme-alaba izan zituen; horien artean, Murad IV.a eta Ibrahim I.a.Agintaldiaren lehen urteetan erabakimen eta indar handia erakutsi zituen, baina, aurrerago, haren jokatzeko modua ikusita, ezaugarri horiek ezbaian jarri ziren. Bai Hungarian eta bai Persian egindako gerrek Inperioarentzat alderdi kaltegarriak ekarri zituzten, eta Zsitvatorok-eko Ituna eta gero, 1606an sinatua, Austriak urtero ordaintzen zuen zerga abolitu egin zen. Georgia eta Azerbaijan Persiaren mende jarri ziren.Ahmed jauregiko bizitzaren plazer eta luxuetan murgildu zen, eta horrela bizi izan zen agintaldia 1617an amaitu zuen arte. Desmoralizazioa eta ustelkeria ohiko bihurtu ziren, bai estamentu publikoetan, eta bai armadan bertan, eta diziplinarik eza eguneroko ezaugarri bihurtu zen.Tabakoa Otomandar Inperioan haren garaian sartu zela esaten da.Ahmedek tifusa harrapatu, eta horren ondorioz hil zen, 1617an.Gaur egun, Ahmed batez ere Ahmed sultanaren meskita eraikitzearen ondorioz gogoratzen da. Meskita Urdina izenaz ere oso ezaguna da, eta arkitektura islamikoaren maisulanetako bat da. Ahmed sultana aipatutako meskitaren hormen kanpoaldeko mausoleo baten hobiratua dago.
  • Ahmed I. (* 28. April 1590 in Manisa; † 22. November 1617 in Istanbul) war 1603 bis 1617 Sultan des Osmanischen Reiches.
  • アフメト1世(Ahmed I, 1590年4月18日 - 1617年11月22日)はオスマン帝国の第14代皇帝(在位:1603年 - 1617年)。第13代皇帝・メフメト3世の子でムスタファ1世の兄。子にオスマン2世、ムラト4世、イブラヒム。
  • Ahmed I (Manisa, 18 april 1590 — Constantinopel, 22 november 1617) was de 14e sultan van het Ottomaanse Rijk. Hij volgde in 1603 zijn vader, Mehmet III, op. De oorlog met Oostenrijk leidde in 1602 tot een wapenstilstand voor 20 jaar, de strijd met Perzië werd afgesloten met een vrede, waarbij de sultan Georgië en Azerbeidzjan moest afstaan. In 1612 ontving de sultan de eerste orateur (gezant van de Republiek der Zeven Verenigde Nederlanden), Cornelis Haga. Ahmed I werd opgevolgd door zijn broer, Mustafa I.Naar hem is de Sultan Ahmetmoskee in Istanboel vernoemd.
  • Ahmed I (18 d'abril de 1590 – 22 de novembre de 1617) va ser soldà de l'imperi Otomà des de 1603 fins a la seva mort. En l'actualitat Ahmet I es recorda sobretot per la construcció de la Mesquita del Soldà Ahmet (coneguda com la Mesquita Blava), una de les obres d'art més destacades de l'arquitectura islàmica. El soldà es troba enterrat en un mausoleu al costat dels murs de la mesquita, i l'àrea d'Istanbul on es troba el conjunt porta el seu nom.Ahmet va succeir el seu pare Mehmet III (1595–1603) el 22 de gener de 1603, als 13 anys, convertint-se en el primer soldà otomà en accedir al tron abans de la majoria d'edat. Trencant amb la tradició fratricida, va enviar el seu germà Mustafà a viure al vell palau a Beyazıt, Fatih amb la seva àvia Safiye. Era conegut per les seves habilitats en l'esgrima i la doma de cavalls, i també pel seu domini de nombroses llengües. El 1604 va renovar els tractats de comerç amb França, Anglaterra i Venècia.Abbas I el Gran Pèrsia es va apoderar d'Erivan i Kars però fou aturat davant Akiska; el nou sultà va enviar un exèrcit dirigit per Djaghalizade Sinan Pasha que fou derrotat a Selmas (9 de setembre de 1605) i va morir de desesperació a Diyarbekir mentre Abbas aprofitava per conquerir Gandja i Xirvan.A Hongria el gran visir Lala Mehmed Pasha fou derrotat davant Pest i Estergon, però va aconseguir ocupar Wac (Waitzen); en una segona campanya amb suport del príncep de Transilvània, va bloquejar la fortalesa d'Estergon que va ocupar el 4 de novembre de 1605 mentre Tiryaki Hasan Pasha ocupava Wessprim i Palota. Bokskay va rebre la investidura com a príncep de Transilvània i Hongria.Mort el gran visir el càrrec va passar breument a Dervish Pasha i tot seguit a Murad Pasha anomenat Kuyudju "el que fa pous" que va concertar amb els austríacs el tractat de Zsitvatorok, signat el 11 de novembre del 1606, pel que els otomans conservaven les places conquerides i cobraven una indemnització de 200000 kara ghurush, però reconeixien al sobirà austríac el títol imperial en lloc del de rei, el que posava a Àustria i l'Imperi Otomà en rang d'igualtat. Aquest tractat fou completat i prorrogat per les conferències de Neuhaeusel (1608), i Viena (juliol de 1615 i març de 1616). Foren algunes revoltes internes les que obligaren al sultà a signar la pau del 1606. El primer rebel derrotat fou Musli Čawush a Laranda, a mans del general Kuyudju Mehmed Pasha; va seguir Djemshid, revoltat a Adana (pel mateix general) i sobretot Djabuladoghlu Ali Pasha derrotat a la plana d'Orudj prop de Beylan el 24 de desembre de 1607, a mans també de Kuyudju Mehmed Pasha; llavors es van atacar als rebels occidentals: el principal, Kalenderoghlu Mehmed Pasha, revoltat a Brusa i Manisa, fou derrotat a Alačayir el 5 d'agost del 1608; a Síria l'emir drus Manoghlu Fakhr al-Din fou atacat però no es va aconseguir cap victòria decisiva. Murad Pasha Kuyudju el visir va morir amb 90 anys el 1610 quan ja havia iniciat converses de pau amb Pèrsia. La pau es va signar el 1611, per obra del seu successor Nasuh Pasha; segons aquest tractat es va retornar a la frontera existent amb Selim II, i per tant es van haver de cedir Geòrgia i Azerbaidjan.Mentre l'almirall Khalil Pasha va derrotar a les flotes florentina i maltesa a la mar Mediterrània, especialment a la batalla naval de Kara Djahannam en aigües de Xipre el 1609 quan sis galions maltesos foren capturats entre els quals el del comanador Fressinet conegut com "el galió roig". El 1612 una flota florentina va atacar Aghaliman a Cilícia i els turcs van respondre el 1614 atacant Malta. El 1612 va signar un tractat de comerç amb els Països Baixos.La pau amb Pèrsia fou de curta volada i el 1615 es va reprendre la guerra. El 1617 els cossacs que havien fet una incursió a Sinope foren interceptats a la desembocadura del Don per Shaksshaki Ibrahim Pasha i derrotats; un atac cosac a Moldàvia fou rebutjat per Iskender Pasha. Finalment es va signar la pau amb els cosacs a Bussa a la riba del Dniester el 27 de setembre de 1617.Ahmed va escriure diverses composicions líriques i obres polítiques sota el pseudònim de Bahti. Era profundament religiós, i destinà gran part de la seva fortuna a finançar la feina d'estudiosos i homes pietosos. També va intentar reforçar el compliment de les lleis i tradicions islàmiques, restablint les antigues regulacions que prohibien l'alcohol i intentant de convertir en obligatòria l'assistència a la mesquita a les pregàries de divendres. Es va consagrar a introduir el reglament administratiu i comercial conegut com a Kanunname i va fer construir a Istanbul la mesquita que porta el seu nom (acabada el 1616 després de 7 anys)Ahmet va morir del tifus el 1617, després de dos mesos de malaltia, amb tan sols vint-i-set anys.
  • Ahmed I (18 de abril de 1590 – 22 de noviembre de 1617) gobernó como sultán del Imperio otomano desde 1603 hasta su muerte. Sucedió en el trono otomano a su padre Mehmed III en 1603 y se convirtió en el primer sultán Otomano que llegó al trono antes de alcanzar la mayoría de edad. Al contrario que sus antecederos fue un sultán afectuoso y sensible, y mostró su lado más humano, cuando rechazó asesinar a su hermano Mustafa, quien finalmente le sucedió. Tuvieron renombre sus habilidades en la esgrima, la equitación, y el conocimiento de numerosas lenguas.En los primeros años de su reinado mostró una decisión y un vigor tales, que fueron más tarde rebatidos por su subsiguiente manera de proceder. Las guerras que presenciaron su ascensión terminaron de manera desfavorable para el Imperio, tanto en Hungría como en Persia, y su prestigio pasó su primera factura en el Tratado de Sitvatorok, firmado en 1606, por el cual el tributo anual rendido por Austria fue abolido. Georgia y Azerbaiyán fueron traspasados a Persia.Ahmed se abandonó a los placeres y el lujo de la vida de palacio durante el resto de su reinado que finalizó en 1617, y la desmoralización y la corrupción se hicieron tan comunes tanto en todos los estamentos públicos como en las filas del ejército, donde la indisciplina campaba a sus anchas. Se dice que el uso del tabaco se introdujo en el Imperio Otomano durante su reinado. Ahmed murió de tifus en 1617.Hoy en día Ahmed es principalmente recordado por la construcción de la Mezquita del Sultán Ahmed (Sultanahmet cami, también conocida como la Mezquita Azul), una de las obras maestras de la arquitectura islámica. El área de Estambul alrededor de la Mezquita es llamada actualmente Sultanahmet. Está sepultado en una türbe o mausoleo exactamente en el exterior de las paredes de dicha mezquita famosa.
  • Ahmed I. (18. dubna 1590 – 22. listopadu 1617) byl osmanským sultánem v letech 1604 - 1617.Sultánem se stal již ve 14 letech. Na začátku své vlády se pokusil ukázat rozhodnost a ráznost, což však posléze popřel svými činy. Války, které se konaly po jeho jmenování jak v Uhrách, tak i v Persii, nedopadly pro říši dobře. Jeho prestiž utrpěla nejprve Žitavským mírem, kde se Osmané vzdali ročních poplatků placených Habsburky. Dále se musel vzdát Gruzie a Ázerbájdžánu ve prospěch Persie ovládané Safíovci.Samotný Ahmed byl prý spisovatel a básník, který vydal několik politických a lyrických děl. Zároveň ale opomíjel jiné druhy umění, zejména miniaturní malbu nejspíš z důvodů konzervativního islámského názoru, že není správné zobrazovat živé bytosti. Rovněž trval na dodržování konzervativních islámských pravidel a tradic.Je odpovědný za zničení varhanních hodin, které zaslala anglická královna Alžběta I. během vlády jeho otce. Důvod tohoto zničení není známý. Buď tak učinil z konzervativních náboženských důvodů (zákazu zobrazování lidských bytostí) nebo mu tyto hodiny denně připomínaly postupnou narůstající moc a vliv západní Evropy.V současné době je však Ahmed I. veřejnosti nejvíce známý díky tomu, že nechal postavit Mešitu sultána Ahmeda, známější pod jménem Modrá mešita, jednoho z monumentálních skvostů islámské architektury nacházející se v historickém centru Istanbulu.Zemřel v Istanbulu v paláci Topkapi ve věku pouhých 27 let na tyfus.
  • I. Ahmet, (Osmanlı Türkçesi: احمد اول Ahmed-i evvel, Divan Edebiyatı'ndaki adıyla Bahtî) (18 Nisan 1590, Manisa – 22 Kasım 1617, İstanbul) 14. Osmanlı padişahı, 93. İslam halifesidir.Babası Sultan III. Mehmed, annesi Handan Sultan'dır. Babasının vefatı üzerine 21 Aralık 1603'te Eyüp Sultan'da kılıç kuşanarak tahta geçti. Sultan I. Ahmet, Kanuni Sultan Süleyman'dan sonraki padişahlar içinde devlet işleriyle yoğun şekilde uğraşan ilk padişah olarak kabul edilir. Sultan I. Ahmet yakalandığı tifüs hastalığından kurtulamayarak 21 Kasım'ı 22 Kasım'a bağlayan gece 1617 yılında 27 yaşında vefat etti ve Sultanahmet Camii yanındaki türbesine defnedildi.Saltanatında, hanedan veraset sistemini değiştirip kardeş katli yasasını kaldırmıştır. Yerine ailenin aklı başındaki en büyük üyesi padişah olur sistemini getirmiştir. Bu yeni yasanın, şehzadeler arasındaki rekabetin ve taht kavgalarının, taht için gerçekleştirilen kardeş katillerinin önlenmesi açısından Osmanlı tarihinde çok büyük önemi vardır.
  • I. Ahmed (Manisa, 1590. április 18. – Isztambul, 1617. november 22.), az Oszmán Birodalom szultánja volt 1603-tól haláláig.
  • Ahmed I ( احمد اول Aḥmed-i evvel em turco otomano, I.Ahmet em turco) (18 de abril de 1590 - 22 de Novembro de 1617) foi o Sultão do Império Otomano de 1603 até morrer.Ahmed I sucedeu seu pai Mehmed III em 1603 e se tornou o primeiro Sultão otomano a chegar ao trono antes da maioridade. Ele tinha inclinação gentil e humana, como demonstrou ao recusar-se a assassinar seu irmão Mustafa (depois Mustafa I), que o substituiu no sultanato em 1617. Ele era conhecido por sua habilidade em esgrima, equitação, e fluência em numerosas línguas.No início de seu reinado Ahmed I mostrou convicção e vigor, no que foi desmentido por sua conduta subseqüente. As guerras em que estava envolvido o Império durante sua ascensão, contra a Hungria e a Pérsia, terminaram de forma desfavorável, e seu prestígio foi posto em xeque ao assinar a Paz de Zsitvatorok, em 1606, pela qual o tributo anual pago pela Áustria foi abolido. Geórgia e Azerbaijão foram cedidos para a Pérsia.Ahmed I se entregou aos prazeres no restante de seu governo, e desmoralização e corrupção se tornaram tão comuns quanto a indisciplina no exército. Diz-se que o uso do tabaco foi introduzido no Império durante seu governo. Ahmed I morreu de tifo em 1617.Hoje Ahmed I é lembrado pela construção da Mesquita do Sultão Ahmed (ou Mesquita Azul), uma das obras-primas da arquitetura islâmica. A área de Istambul em torno da mesquita é chamada hoje de Sultanahmet. Ele está enterrado num mausoléu nas proximidades da mesquita que leva seu nome.
dbpedia-owl:birthDate
  • 1590-04-18 (xsd:date)
dbpedia-owl:birthPlace
dbpedia-owl:deathDate
  • 1617-11-22 (xsd:date)
dbpedia-owl:deathPlace
dbpedia-owl:dynasty
dbpedia-owl:parent
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:thumbnailCaption
  • Le sultan Ahmet Ier
dbpedia-owl:viafId
  • 20471043
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 721586 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 3528 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 32 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109897504 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:charte
  • Monarque
prop-fr:conjoint
  • 2 (xsd:integer)
prop-fr:dateDeDécès
  • 1617-11-22 (xsd:date)
prop-fr:dateDeNaissance
  • 1590-04-18 (xsd:date)
prop-fr:dynastie
prop-fr:emblème
  • Osmanli-nisani.svg
prop-fr:enfants
  • 3 (xsd:integer)
prop-fr:fonction
  • Sultan Ottoman
prop-fr:jusqu'auFonction
  • 1617-11-22 (xsd:date)
prop-fr:lieuDeDécès
prop-fr:lieuDeNaissance
prop-fr:liste
  • Dynastie ottomane
prop-fr:légende
  • Le sultan Ahmet Ier
prop-fr:mère
  • Handan Sultan
prop-fr:nom
  • Ahmet
prop-fr:prédécesseur
prop-fr:père
prop-fr:signature
  • Tughra of Ahmed I.JPG
prop-fr:successeur
prop-fr:type
  • personne
prop-fr:viaf
  • 20471043 (xsd:integer)
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:worldcatid
  • lccn-n-84-17823
prop-fr:àPartirDuFonction
  • 1603-12-22 (xsd:date)
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Ahmet Ier (né le 18 avril 1590 - 22 novembre 1617) est le 14e sultan ottoman qui régna du 22 décembre 1603 au 22 novembre 1617.
  • Ахмед I е 14-ият султан на Османската империя, наследил баща си Мехмед III през 1603 г. и управлявал до 1617 г.Той не спазва закона, като не убива, а изпраща по-малкия си брат в стария дворец в Истанбул.Водил неуспешна война с Персия.
  • Ахме́д I (осм. آحمد اول‎ — Âhmed-i evvel, тур. Birinci Ahmet) (18 апреля 1590; Маниса, Османская империя — 22 ноября 1617; Константинополь, Османская империя) — султан Османской империи (1603—1617). Ахмед I унаследовал трон после своего отца Мехмеда III 22 декабря 1603.
  • Ahmed I (18 aprile 1590 – 22 novembre 1617) fu sultano dell'Impero ottomano dal 1603 alla sua morte.
  • Ahmed I (Ottoman Turkish: احمد اول Aḥmed-i evvel; Turkish: I. Ahmet; April 18, 1590 – November 22, 1617) was the Sultan of the Ottoman Empire from 1603 until his death in 1617.
  • Ahmed I. (* 28. April 1590 in Manisa; † 22. November 1617 in Istanbul) war 1603 bis 1617 Sultan des Osmanischen Reiches.
  • アフメト1世(Ahmed I, 1590年4月18日 - 1617年11月22日)はオスマン帝国の第14代皇帝(在位:1603年 - 1617年)。第13代皇帝・メフメト3世の子でムスタファ1世の兄。子にオスマン2世、ムラト4世、イブラヒム。
  • I. Ahmed (Manisa, 1590. április 18. – Isztambul, 1617. november 22.), az Oszmán Birodalom szultánja volt 1603-tól haláláig.
  • Ahmed I ( احمد اول Aḥmed-i evvel em turco otomano, I.Ahmet em turco) (18 de abril de 1590 - 22 de Novembro de 1617) foi o Sultão do Império Otomano de 1603 até morrer.Ahmed I sucedeu seu pai Mehmed III em 1603 e se tornou o primeiro Sultão otomano a chegar ao trono antes da maioridade. Ele tinha inclinação gentil e humana, como demonstrou ao recusar-se a assassinar seu irmão Mustafa (depois Mustafa I), que o substituiu no sultanato em 1617.
  • Ahmed I (Manisa, 18 april 1590 — Constantinopel, 22 november 1617) was de 14e sultan van het Ottomaanse Rijk. Hij volgde in 1603 zijn vader, Mehmet III, op. De oorlog met Oostenrijk leidde in 1602 tot een wapenstilstand voor 20 jaar, de strijd met Perzië werd afgesloten met een vrede, waarbij de sultan Georgië en Azerbeidzjan moest afstaan. In 1612 ontving de sultan de eerste orateur (gezant van de Republiek der Zeven Verenigde Nederlanden), Cornelis Haga.
  • Ahmed I. (18. dubna 1590 – 22. listopadu 1617) byl osmanským sultánem v letech 1604 - 1617.Sultánem se stal již ve 14 letech. Na začátku své vlády se pokusil ukázat rozhodnost a ráznost, což však posléze popřel svými činy. Války, které se konaly po jeho jmenování jak v Uhrách, tak i v Persii, nedopadly pro říši dobře. Jeho prestiž utrpěla nejprve Žitavským mírem, kde se Osmané vzdali ročních poplatků placených Habsburky.
  • Ahmed I (bahasa Turki Utsmani: احمد اول Aḥmed-i evvel, bahasa Turki:I.Ahmet) (18 April 1590 – 22 November 1617) adalah Sultan Turki Usmani dari 1603 hingga kematiannya.Ahmed I menggantikan ayahandanya Mehmed III (1595–1603) pada 1603 dan menjadi sultan pertama Ottoman yang naik tahta sebelum dewasa. Ia penyayang dan peramah, yang ditunjukkannya dengan menolak menghukum mati saudaranya Mustafa (kemudian Mustafa I), yang akhirnya menggantikannya pada 1617.
  • I. Ahmet, (Osmanlı Türkçesi: احمد اول Ahmed-i evvel, Divan Edebiyatı'ndaki adıyla Bahtî) (18 Nisan 1590, Manisa – 22 Kasım 1617, İstanbul) 14. Osmanlı padişahı, 93. İslam halifesidir.Babası Sultan III. Mehmed, annesi Handan Sultan'dır. Babasının vefatı üzerine 21 Aralık 1603'te Eyüp Sultan'da kılıç kuşanarak tahta geçti. Sultan I. Ahmet, Kanuni Sultan Süleyman'dan sonraki padişahlar içinde devlet işleriyle yoğun şekilde uğraşan ilk padişah olarak kabul edilir. Sultan I.
  • Ahmed I (18 de abril de 1590 – 22 de noviembre de 1617) gobernó como sultán del Imperio otomano desde 1603 hasta su muerte. Sucedió en el trono otomano a su padre Mehmed III en 1603 y se convirtió en el primer sultán Otomano que llegó al trono antes de alcanzar la mayoría de edad. Al contrario que sus antecederos fue un sultán afectuoso y sensible, y mostró su lado más humano, cuando rechazó asesinar a su hermano Mustafa, quien finalmente le sucedió.
  • Ahmed I (18 d'abril de 1590 – 22 de novembre de 1617) va ser soldà de l'imperi Otomà des de 1603 fins a la seva mort. En l'actualitat Ahmet I es recorda sobretot per la construcció de la Mesquita del Soldà Ahmet (coneguda com la Mesquita Blava), una de les obres d'art més destacades de l'arquitectura islàmica.
  • Ahmed I.a (1590-1617) Otomandar Inperioko sultana izan zen 1603tik hil zen arte. Mehmed III.a aitaren (1595-1603) ondorengo izan zen tronu otomandarrean, 13 urte zituela, eta adinez nagusi izan baino lehen tronura iritsi zen lehen sultan otomandarra izan zen.Bere aurrekoak ez bezala, sultan adeitsu eta sentibera izan zen. Bere alderik gizatiarrena erakutsi zuen anaia Mustafa asasinatzeari uko egin zionean.
  • Ahmed I (ur. 18 kwietnia 1590 – zm. 22 listopada 1617) - sułtan z dynastii Osmanów, panujący od 1603 do 1617 roku.
rdfs:label
  • Ahmet Ier
  • Ahmed I
  • Ahmed I
  • Ahmed I
  • Ahmed I
  • Ahmed I
  • Ahmed I
  • Ahmed I
  • Ahmed I.
  • Ahmed I.
  • Ahmed I.a
  • Ahmet I
  • I. Ahmed
  • I. Ahmed oszmán szultán
  • Ахмед I
  • Ахмед I
  • アフメト1世
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Ahmet
is dbpedia-owl:parent of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:prédécesseur of
is prop-fr:père of
is prop-fr:successeur of
is foaf:primaryTopic of