Ahmad Ibn Touloun (835-884) est le fondateur de la dynastie des Toulounides qui a régné sur l'Égypte de 868 à 905. À l'origine, envoyé par le calife abbasside pour gouverner l'Égypte, il prend vite son autonomie politique vis-à-vis de Bagdad.↑ arabe : ʾaḥmad ben ṭūlūn, أحمد بن طولون

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Ahmad Ibn Touloun (835-884) est le fondateur de la dynastie des Toulounides qui a régné sur l'Égypte de 868 à 905. À l'origine, envoyé par le calife abbasside pour gouverner l'Égypte, il prend vite son autonomie politique vis-à-vis de Bagdad.
  • Ahmed Bin Tolun (d. Eylül 835 – ö. Mart 884), Mısır'da 868 ile 884 yılları arasında hüküm sürmüş Tolunoğulları devletinin kurucusu Türk kökenli devlet adamıdır. Aynı zamanda Tolunoğlu Ahmet olarak da bilinmektedir.
  • Ahmad bin Thulun (Bahasa Arab: أحمد بن طولون; lahir di Baghdad, September 835 - meninggal di Mesir, Maret 884 pada umur 53 tahun) adalah pendiri Dinasti Thuluniyah yang memerintah Mesir secara singkat dari tahun 868 dan 905 M. Awalnya ia dikirim oleh khalifah Abbasiyah sebagai gubernur untuk Mesir, Ibnu Thulun malah menjadikan dirinya sebagai penguasa yang terpisah dari Kekhalifahan Abbasiyah.
  • Àhmad ibn Tulun (en àrab أحمد بن طولون, Aḥmad ibn Ṭūlūn) (setembre del 835-10 de maig del 884), governador d'Egipte inicialment al servei del califat abbàssida de Bagdad, després per compte propi emir d'Egipte i Síria (868-884), fundador de la dinastia tulúnida.El seu pare, Tulun, era un esclau que va formar part del tribut enviat al califa Al-Mamun pel governador de Bukharà (vers 815/816); va arribar al càrrec de cap de la guàrdia particular del califa; el seu fill va néixer el 835 i va seguir instrucció militar a Samarra, estudiant també teologia a Tars. Quan el califa Al-Mustaín fou enderrocat el 866 va escollir a Àhmad com a cap de la guàrdia que l'havia d'acompanyar a l'exili; no va tenir cap part en la mort, poc després, del deposat califa.El 868 el califa Al-Mútazz va nomenar governador d'Egipte al turc Bakbak, que estava casat amb la vídua de Tulun, i Àhmad fou nomenat lloctinent del seu sogre que el va enviar a Egipte i va restar a Iraq. Àhmad va arribar a Fustat el 15 de setembre del 868 acompanyat del que fou el seu visir Ahmad ibn Muhammad al-Wastiti. El seu títol era wali al-jaysh wa l-salat (supervisor de l'exèrcit i la pregària del divendres o al-juma) i va rebre també autoritat sobre el kharadj, les taxes sobre la propietat agrària. Va nomenar tanmateix un prefecte de policia (wali al-shurta) i un delegat a Alexandria que no estava dins el seu govern, el qual només s'estenia a Fustat i el seu districte.Una de les seves primeres tasques era ajudar al governador d'Aswan que exercia el govern sobre tot l'Alt Egipte i que estava amenaçar pels budja, pels nubis (cristians) i pels Banu Rabia. El budja van esdevenir musulmans el 868 i en endavant foren utilitzats per lluitar contra els nubis.Un alida, Bugha al-Asghar, s'havia revoltat el 859 en els oasis entre Egipte (Alexandria) i Líbia (Barka) i s'havia proclamat califa però fou capturat i executat l'estiu del 869. Un altre alida, Ibrahim ibn Muhammad ibn al-Sufi, va continuar la revolta i el 869 va massacrar als habitants d'Esna i durant dos anys va fer diverses incursions. L'hivern del 870 va derrotar a un exèrcit enviat per Àhmad però va haver de buscar refugi als oasis (871). El 872 es va enfrontar a un altre cap rebel que havia sorgit a Núbia, Abu Abd Allah ibn Abd al-Hamid al-Umari, però fou derrotat i en revenja va assolar el districte d'Aswan on va tallar milers de palmeres, per fugir després a la Meca on fou capturat i entregat a Àhmad que després de tenir-lo un temps empresonat el va deixar marxar a Medina. Per la seva part, Abu Abd Allah ibn Abd al-Hamid al-Umari, descendent del califa Úmar ibn al-Khattab, s'havia creat un petit estat a la zona de les mines d'or de Núbia, i un exèrcit enviat contra ell fou derrotat; llavors es va tolerar la seva presencia i de fet venia l'or i els esclaus lliurement al mercat d'Aswan, però finalment fou assassinat pels seus oficials (873/874). Abu Ruh Sukun, un seguidor d'Ibrahim ibn Muhammad ibn al-Sufi, va continuar la revolta alida, i d'oasis en oasi no podia ser dominat per la cavalleria, però finalment la lluita es va acabar quan se li va oferir l'aman (pau i perdó) vers el 874.Durant quatre anys Ahmad ibn Tūlūn va disputar la direcció dels afers administratius al cap de finances Ibn al-Mudabbir Ahmad ibn Muhammad al-Rastisani, odiat pel poble per la seva cobdícia, el qual exercia el càrrec de supervisor de les taxes del kharadj probablement des del 861. La lluita es va acabar el juliol del 871 amb el trasllat d'Ibn al-Mudabbir a les mateixes funcions a Síria. Les funcions d'Ibn al-Mudabbir van passar de fet a mans d'Abu Djafar Muhammad ibn al-Kan (mort el 891) que després fou el canceller d'Àhmad a Fustat.Un temps abans, el 869/870 el seu sogre Bakbak al-Turki havia estat executat i l'estiu del 871 nomenat governador Yardjukh, una de les filles del qual estava casada amb Ahmad ibn Tūlūn. El nou governador va confirmar a Àhmad com a lloctinent a Egipte, i en les seves facultat es van incloure probablement el 872 els governs d'Alexandria i Barka; dos anys després el seu fill Abbas fou nomenat governador d'Alexandria. El 873 fou nomenat governador titular Djafar al-Mufawwad, jove fill del califa Al-Mútamid. Aquest havia reconegut hereu al seu germà Al-Muwàffaq i al seu propi fill Djafar al-Mufawwad i havia repartit l'imperi entre els dos presumptes hereus: al-Muwàffaq l'orient i el jove al-Mufàwwad l'occident, i un turc, Musa ibn Bugha al-Umara al-Muzaffar, fou nomenat com a regent del segon per si arribava el cas. En realitat al-Muwàffaq exercia tot el poder però, entre altres problemes, s'enfrontava a la revolta dels zandj i no podia actuar com volia.El 874/875 es va revoltar el governador de Barka, Muhammad ibn al-Faradj al-Farghani i l'exèrcit enviat contra ell no va aconseguir res; va caler un setge en forma; no obstant la repressió fou moderada.Una revolta dirigida per Amadjur, governador de Síria i Palestina (el primer turc en aquest càrrec), va donar ocasió a Àhmad de reunir forces nombroses, i quan finalment la repressió de la rebel·lió no li fou encarregada, es va trobar amb un exèrcit important i intacte. El califa no va rebre participació d'Egipte en una expedició contra els zandj i va enviar contra Àhmad que era el governador efectiu un contingent dirigit per Musa ibn Bugha al-Umara al-Muzaffar. Però l'expedició va fracassar i Àhmad va ocupar Síria (878) incloent Damasc, Homs i Alep. El governador d'Alep Sima al-Tawil es va refugiar a Antioquia que fou assaltada per Àhmad , i en la lluita va morir al-Tawil potser a mans d'una de les seves dones. Llavors va seguir fins a Tars que va ocupar, però els mateixos habitants li van demanar de reduir les seves forces. Finalment es va retirar al rebre notícies alarmants d'Egipte (abril del 879).De retorn va retornar als notables d'Alep propietats expropiades per Sima al-Tawil, va confirmar al cadi local i va nomenar al seu ghulam Lulu al front de l'exèrcit local. Els Banu Kilab o kilabites li van donar suport i a través d'aquestos va exercir el domini de la zona. A Harran va deixar també un contingent per aturar al general Musa ibn Atamish que desafiava la seva progressió.En absència del pare, ocupat a Síria, Abbas ibn Ahmad ibn Tulun, va ocupar el càrrec de governador interí; es va revoltar més o menys obertament vers començaments del 879. Àhmad va retornar ràpidament alertat pel visir al-Wasiti. En acostar-se el pare, Abbas va fugir amb deu mil soldats i 800 cavallers cap a Alexandria i Barka, i va exigir al aglàbida Abu-Ishaq Ibrahim ibn Àhmad la renúncia del govern al seu favor, i va mostrar per justificar aquesta exigència un suposat diploma del califa Al-Mútamid que el nomenava governador d'Ifriquiya. Abbas va atacar Labda, on va derrotar el governador aglàbida Muhammad ibn Qurhub, i va assetjar Trípoli. Però Ilyas ibn Mansur al-Nafusa, l'imam ibadita del Djabal Nafusa, va organitzar una força de 12.000 homes que el va derrotar en una data incerta que podria ser l'hivern del 879 al 880 o al hivern del 880 al 881. Abbas es va retirar cap a Egipte i fou capturat prop d'Alexandria i conduït a Fustat on el seu pare el va fer cegar, i als seus còmplices els va fer tallar les mans. Abbas fou tancat a la presó i l'altra fill Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun fou declarat hereu. El 879 Ibn al-Kan fou nomenat camarlenc i les funcions de director de finances van passar a Abu Bakr al-Atrash, que va morir el 884 però el càrrec va romandre en mans de la seva família que va arribar a ser de les més riques del món musulmà.El 879 Àhmad va començar a unir el seu nom al del príncep governador Djafar al-Mufawwad en les monedes d'or. Fins al final, però, va reconèixer al califa Al-Mútamid, encara que probablement a causa del fet que aquest no gaudia del poder efectiu. El 882 va convidar al califa a anar a Egipte i refugiar-se a la seva cort per recuperar el poder. Àhmad va anar a Síria per recollir a al-Mutamid però aquest no va aconseguir fugir. Al-Muwàffaq va nomenar llavors a Ishak ibn Kundadj com a nou governador d'Egipte i Síria, i Àhmad va respondre reunint una assemblea de notables juristes a Damasc que va declarar la manca de dret d'Al-Muwàffaq a la successió; aquest al seu torn va respondre obligant al seu germà el califa a fer maleir a Àhmad a totes les mesquites, i en revenja Àhmad va fer el mateix amb el príncep a totes les mesquites que controlava a Síria i Egipte. El 883 va nomenar a Lulu, que després de ser nomenat (879) cap de l'exèrcit a Alep ara era governador del Diyar Mudar, com a governador dels districtes d'Homs, Alep i Kinnasrin. A tota Síria només la ciutat d'al-Karkisiya havia estat recuperada per forces lleials al califa el 881.Finalment el príncep abbàssida, una vegada dominada la revolta dels zandj, va decidir reconèixer l'statu quo i va fer gestions amb Àhmad que les va acollir be però va morir el 10 de maig del 884.El seu secretari Ahmad ibn al-Daya (859 o 864 a 941 o 951) va escriure una història del seu regnat.
  • Aḥmad ibn Ṭūlūn (835 - 884), in arabo: أحمد ا بن طولون‎, fu un militare turco che resse autonomamente l'Egitto nel corso del IX secolo.
  • Ahmad ibn Tulun (en árabe أحمد بن طولون, Aḥmad b. Ṭūlūn); 835 - marzo de 884 en Antioquía) fue el fundador de la dinastía de los Tuluníes en Egipto, una dinastía musulmana y de raíces turcas. Ahmad ibn Tulun regió en Egipto entre 868 y 884.Ahmad ibn Tulun – o mejor ibn Dolun (nombre turco que significa luna llena) – participó como esclavo militar turco (mameluco) en la guerra civil de los califatos Al-Mu'tazz y Al-Musta'in, acompañando a estos últimos en el destierro en 866. Tras el asesinato de Al-Mutasim, Ahmad fue enviado a Egipto como regidor provisional de parte de un hombre fuerte turco de Samarra.Pronto consolidó su mando en Egipto de tal forma que a partir de 868 dejó de pagar los impuestos correspondientes a los califas. Esto le permitiría ampliar las instalaciones de riego y la creación de una flota con el fin de potenciar la economía. Además, durante su dominio se emprendieron numerosas construcciones, como por ejemplo la mezquita de Ibn Tulun, que se construyó entre 876 y 879, y situada en el nuevo Qatai al norte de Fustat (hoy El Cairo), así como la ampliación del puerto de Akko. Ahmad ibn Tulun también intentó reducir la gran ventaja de los cristianos coptos en la administración en favor de los musulmanes. En este aspecto no pudo haber conseguido sus objetivos, dado que los coptos dominaron la administración hasta el siglo XI.Ahmad fue un gran seguidor del arte culinario, tanto que muchos platos egipcios y mezclas de especias fueron creadas supuestamente por él mismo.La floreciente economía permitió a Ahmad ibn Tulun también la creación de un importante ejército con el que conquistaría en 875 Jebel Akhdar (Cirenaica). En 878 llegó a conquistar Siria y Cilicia. Sin embargo, cuando intentó penetrar en Mesopotamia, el regidor abasí Al-Muwaffaq escenificó una revuelta de su hijo Abbas. En los años siguientes no sólo no consiguió la sumisión de La Meca, sino que perdió el dominió sobre Cilicia.Ahmad ibn Tulun falleció en marzo de 884. Su significancia se debe principalmente a que bajo su dominio, y por primera vez desde la Dinastía Ptolemaica, Egipto fue un reino independiente. Su sucesor fue su hijo Chumarawaih (884–896).
  • Ahmad ibn Ṭūlūn (September 835 – March 884) was the founder of the Tulunid dynasty that ruled Egypt briefly between 868 and 905 AD. Originally sent by the Abbasid caliph as governor to Egypt, ibn Ṭūlūn established himself as an independent ruler.
  • Ahmad ibn Tulun (arabisch ‏أحمد بن طولون‎, DMG Aḥmad b. Ṭūlūn; * 835; † März 884 in Antiochia) war der Begründer der muslimischen, türkischstämmigen Tuluniden-Dynastie in Ägypten und regierte von 868 bis 884.Ahmad ibn Tulun – oder besser ibn Dolun (türkischer Name mit der Bedeutung Vollmond) – hatte als türkischer Militärsklave (Mamluk) am Bürgerkrieg zwischen den Kalifen al-Mu'tazz und al-Musta'in teilgenommen und letzteren in die Verbannung 866 begleitet. Nach der Ermordung von al-Mustain wurde Ahmad als stellvertretender Statthalter für einen türkischen Machthaber in Samarra nach Ägypten entsandt.Bald hatte er seine Stellung in Ägypten so gefestigt, dass er ab 868 die fälligen Steuern nicht mehr an die Kalifen abführte. Diese Gelder ermöglichten ihm, durch den Ausbau von Bewässerungsanlagen und den Aufbau einer Flotte, die ägyptische Wirtschaft zu fördern. Außerdem betrieb er eine umfangreiche Bautätigkeit. Beispiele dafür sind die zwischen 876 und 879 errichtete Ibn-Tulun-Moschee in dem von ihm neu gegründeten Qatai nördlich von Fustat (heute Kairo), sowie die Erweiterung des Hafens von Akko. Ahmad ibn Tulun versuchte den großen Einfluss der christlichen Kopten in der Verwaltung zu Gunsten der Muslime zurückzudrängen. Sehr erfolgreich kann er aber damit nicht gewesen sein, da die Kopten die Verwaltung bis ins 11. Jahrhundert dominierten.Ahmad war ein großer Freund der Kochkunst; viele überlieferte ägyptische Gerichte und Gewürzmischungen sollen durch ihn selbst kreiert worden sein.Die prosperierende Wirtschaft ermöglichte Ahmad ibn Tulun den Aufbau eines großen Heeres, mit welchem er 875 Barka (Cyrenaika) besetzte. 878 eroberte er Syrien und Kilikien. Als er in Mesopotamien eindringen wollte, inszenierte der abbasidische Regent al-Muwaffaq eine Revolte seines Sohnes Abbas. In der Folgezeit misslang nicht nur die Unterwerfung Mekkas, sondern es ging die Herrschaft über Kilikien wieder verloren.Ahmad ibn Tulun starb im März 884. Seine Bedeutung ist vor allem darin zu sehen, dass Ägypten unter ihm, erstmals seit den Ptolemäern, ein unabhängiges Reich wurde. Nachfolger Ibn Tuluns wurde sein Sohn Chumarawaih (884–896).
  • Abu l-Abbász Ahmad ibn Túlún (arab írással أبو العباس أحمد بن طولون – Abū l-ʿAbbās Aḥmad ibn Ṭūlūn, Bagdad, Mezopotámia, 835 szeptembere – al-Katái, Egyiptom, 884. május 10.) török származású, középkori hadvezér és helytartó volt. Nevéhez fűződik a központi, kalifai hatalomtól független, de annak főségét elismerő muszlim államiság megteremtése Egyiptomban: az általa 868-tól haláláig igazgatott tartomány hatalmas jövedelmeinek jelentős részét saját hadsereg és flotta létrehozására és fenntartására, valamint új fővárosa, al-Katái megalapítására használta fel. Utódai 905-ig uralták az általa meghódított egyiptomi, palesztinai és szíriai területeket.
  • Ahmad ibn Tulun ( 835 - 884), emir Egiptu, założyciel dynastii Tulunidów, pochodzący z tureckiej gwardii kalifów abbasydzkich. Przybył do Egiptu w roku 868 jako przedstawiciel namiestnika Egiptu, którym był jego ojczym Bajbak. Zręcznie wykorzystując intrygi na dworze kalifa zdobył samodzielną władzę w Egipcie i Syrii. W czasie swego panowania wprowadził liczne reformy administracyjne, m.in. formalnie podporządkował Syrię i Palestynę Egiptowi, zreorganizował administrację podporządkowując ja armii.
  • Ахмед ибн Тулун (835(0835)—884) — основатель династии Тулунидов тюркского происхождения, правившей в государстве с центром в Египте.
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 395031 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 6194 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 52 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 94884083 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:auteur
prop-fr:titre
  • The caliphate its rise, decline, and fall from original sources
prop-fr:url
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Ahmad Ibn Touloun (835-884) est le fondateur de la dynastie des Toulounides qui a régné sur l'Égypte de 868 à 905. À l'origine, envoyé par le calife abbasside pour gouverner l'Égypte, il prend vite son autonomie politique vis-à-vis de Bagdad.↑ arabe : ʾaḥmad ben ṭūlūn, أحمد بن طولون
  • Ahmed Bin Tolun (d. Eylül 835 – ö. Mart 884), Mısır'da 868 ile 884 yılları arasında hüküm sürmüş Tolunoğulları devletinin kurucusu Türk kökenli devlet adamıdır. Aynı zamanda Tolunoğlu Ahmet olarak da bilinmektedir.
  • Ahmad bin Thulun (Bahasa Arab: أحمد بن طولون; lahir di Baghdad, September 835 - meninggal di Mesir, Maret 884 pada umur 53 tahun) adalah pendiri Dinasti Thuluniyah yang memerintah Mesir secara singkat dari tahun 868 dan 905 M. Awalnya ia dikirim oleh khalifah Abbasiyah sebagai gubernur untuk Mesir, Ibnu Thulun malah menjadikan dirinya sebagai penguasa yang terpisah dari Kekhalifahan Abbasiyah.
  • Aḥmad ibn Ṭūlūn (835 - 884), in arabo: أحمد ا بن طولون‎, fu un militare turco che resse autonomamente l'Egitto nel corso del IX secolo.
  • Ahmad ibn Ṭūlūn (September 835 – March 884) was the founder of the Tulunid dynasty that ruled Egypt briefly between 868 and 905 AD. Originally sent by the Abbasid caliph as governor to Egypt, ibn Ṭūlūn established himself as an independent ruler.
  • Ахмед ибн Тулун (835(0835)—884) — основатель династии Тулунидов тюркского происхождения, правившей в государстве с центром в Египте.
  • Ahmad ibn Tulun (arabisch ‏أحمد بن طولون‎, DMG Aḥmad b. Ṭūlūn; * 835; † März 884 in Antiochia) war der Begründer der muslimischen, türkischstämmigen Tuluniden-Dynastie in Ägypten und regierte von 868 bis 884.Ahmad ibn Tulun – oder besser ibn Dolun (türkischer Name mit der Bedeutung Vollmond) – hatte als türkischer Militärsklave (Mamluk) am Bürgerkrieg zwischen den Kalifen al-Mu'tazz und al-Musta'in teilgenommen und letzteren in die Verbannung 866 begleitet.
  • Ahmad ibn Tulun (en árabe أحمد بن طولون, Aḥmad b. Ṭūlūn); 835 - marzo de 884 en Antioquía) fue el fundador de la dinastía de los Tuluníes en Egipto, una dinastía musulmana y de raíces turcas. Ahmad ibn Tulun regió en Egipto entre 868 y 884.Ahmad ibn Tulun – o mejor ibn Dolun (nombre turco que significa luna llena) – participó como esclavo militar turco (mameluco) en la guerra civil de los califatos Al-Mu'tazz y Al-Musta'in, acompañando a estos últimos en el destierro en 866.
  • Abu l-Abbász Ahmad ibn Túlún (arab írással أبو العباس أحمد بن طولون – Abū l-ʿAbbās Aḥmad ibn Ṭūlūn, Bagdad, Mezopotámia, 835 szeptembere – al-Katái, Egyiptom, 884. május 10.) török származású, középkori hadvezér és helytartó volt.
  • Àhmad ibn Tulun (en àrab أحمد بن طولون, Aḥmad ibn Ṭūlūn) (setembre del 835-10 de maig del 884), governador d'Egipte inicialment al servei del califat abbàssida de Bagdad, després per compte propi emir d'Egipte i Síria (868-884), fundador de la dinastia tulúnida.El seu pare, Tulun, era un esclau que va formar part del tribut enviat al califa Al-Mamun pel governador de Bukharà (vers 815/816); va arribar al càrrec de cap de la guàrdia particular del califa; el seu fill va néixer el 835 i va seguir instrucció militar a Samarra, estudiant també teologia a Tars.
  • Ahmad ibn Tulun ( 835 - 884), emir Egiptu, założyciel dynastii Tulunidów, pochodzący z tureckiej gwardii kalifów abbasydzkich. Przybył do Egiptu w roku 868 jako przedstawiciel namiestnika Egiptu, którym był jego ojczym Bajbak. Zręcznie wykorzystując intrygi na dworze kalifa zdobył samodzielną władzę w Egipcie i Syrii. W czasie swego panowania wprowadził liczne reformy administracyjne, m.in.
rdfs:label
  • Ahmad Ibn Touloun
  • Ahmad Ibn Tulun
  • Ahmad bin Tulun
  • Ahmad ibn Tulun
  • Ahmad ibn Tulun
  • Ahmad ibn Tulun
  • Ahmad ibn Tulun
  • Ahmad ibn Túlún
  • Ahmed bin Tolun
  • Àhmad ibn Tulun
  • Ахмед ибн Тулун
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of