L’Adiabène (grec ancien Ἀδιαβηνή, Adiabène, lui-même dérivé de l'araméen ܚ ܕ ܝ ܒ ܐ, Ḥaḏy'aḇ ou Ḥḏay'aḇ) est une région de l'Assyrie en Mésopotamie située entre le Grand Zab et le Petit Zab, deux affluents du Tigre. Elle est située autour de la ville d'Arbèles (proche de l'actuelle Erbil en Irak). L'Adiabène est aussi le nom d'une satrapie de l'Empire perse, qui devint un royaume après sa conquête par l'Empire parthe.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • L’Adiabène (grec ancien Ἀδιαβηνή, Adiabène, lui-même dérivé de l'araméen ܚ ܕ ܝ ܒ ܐ, Ḥaḏy'aḇ ou Ḥḏay'aḇ) est une région de l'Assyrie en Mésopotamie située entre le Grand Zab et le Petit Zab, deux affluents du Tigre. Elle est située autour de la ville d'Arbèles (proche de l'actuelle Erbil en Irak). L'Adiabène est aussi le nom d'une satrapie de l'Empire perse, qui devint un royaume après sa conquête par l'Empire parthe. Le plus souvent le royaume d'Adiabène était vassal de l'Empire parthe, mais il a aussi parfois été vassal de l'Arménie. Située aux lisières de trois puissances (l'Empire romain, l'Empire parthe, l'Arménie), l'Adiabène a souvent su jouer sur ces trois grands « protecteurs » pour se ménager le plus grand espace d'indépendance. Au premier siècle, le royaume d'Adiabène s'est peu à peu étendu vers l'ouest en empiétant surtout sur l'Arménie et l'Osroène, jusqu'aux villes de Carrhes et d'Édesse. À cette époque, il a peut-être aussi contrôlé Hatra (région au nord de l'Irak, près de Mossoul).L'Adiabène est surtout connue à partir des années 30, lorsque ses souverains (dynastie Monobaze) se convertissent au judaïsme, allant même jusqu'à participer à la révolte juive en Judée contre l'Empire romain en 66–70.Par la suite, l'Adiabène subit plusieurs invasions romaines, notamment sous Trajan (116-117), puis à la fin du IIe siècle (Septime Sévère). Au début du IIIe siècle est créée la province romaine d'Assyrie, marquant la fin de l'Adiabène. Elle est finalement perdue pour Rome en 363, sous le règne de l'empereur Jovien, au profit de la dynastie perse des Sassanides.
  • Adiabene, Önasya'da bir bölge adı. Başlangıçta kabaca Büyük Zap ve Küçük Zap nehirleri arasında kalan bölgeyi tanımlarken, sonradan doğrudan bitişik bölgeleride kapsamıştır. Zaman içerisinde politik olarak Asur topraklarının büyük bir kısmını kapsadığından bir süre sonra tüm Asur ülkesi için kullanılmaya başlanmıştır. En önemli yerleşim yeri Arbela kentiydi.
  • Adiabene (van het Aramese Ḥaḏy’aḇ or Ḥḏay’aḇ) was een koninkrijk in Mesopotamië. De hoofdstad was Arbela, het huidige Arbil.Koningin Helena van Adiabene werd in de eerste eeuw van onze jaartelling Joods en ging in Jeruzalem resideren. Zij bouwde daar voor zich en haar zoons Izates bar Monobaz en Monobaz II paleizen.Volgens de Talmoed schonken de heersers van Adiabene grote geldsommen aan de Joodse Tempel in Jeruzalem.Adiabene was een Perzische en later Romeinse vazalstaat. In 116 n.Chr. werd de stad ingelijfd in het Romeinse Rijk.]
  • アディアバネ王国(Adiabene)は、メソポタミア北部、現代のイラク領エルビル(アルベラ)を中心にした王国。パルティア、サーサーン朝時代にその従属王国であったが、ローマの侵攻をたびたび受けた。イザテス2世の時代にはパルティアの王位継承にも介入するなどかなりの重要性を持った国であった。王族は1世紀頃、女王ヘレナの下でユダヤ教に改宗しており、その王達はエルサレムの神殿建設に多大な資金提供を行っている。
  • Adiabene fou el nom clàssic de l'antiga regió anomenada també Assíria, entre Armènia (al nord), el Tigris (al sud i sud-oest), Susiana (al sud-est), i Atropatene (a l'est). Estrictament l'Adiabene era la regió entre el Tigris i la Gordiene a la zona del rius Gran Zab i Petit Zab.La gran regió d'Assíria es dividia en els següents districtes: Aturia Calacene Cazene Dolomene Arrhapacitis Adiabene (entre el Gran Zab o Lycus i el Petit Zab o Caprus) Arbelitis Apolloniatis (Calonitis) SittaceneCiutats principals de la gran regió foren Ninus, Niniveh, Ctesifont, Arbela, Gaugamela, Apollonia, Artemita, Opis, Cala o Celonae i Sittace o Sitta.La ciutat principal i capital del regne fou Arbela.EL poble que segons Estrabó vivia a l'Adiabene, eren els SaccopodesDurant l'època selèucida fou una satrapia.Els sàtrapes foren mantinguts pels parts que van ocupar el país a finals del segle II aC. En algunes satrapies com a Caracene (governada per Hyspaosines que va emetre moneda el 125 aC) els governadors selèucides hi van restar algun temps però després foren enderrocats pels parts. Adiabene fou conquerida pels parts a una data entre el 121 aC i el 113 aC, any en què ja dominaven Dura-Europos. Vers el 95 aC el sàtrapa (al que els parts van donar el dret d'anomenar-se rei) d'Adiabene (junt amb els de Gordiene i Osroene), era vassall del rei part Mitridates, però a la seva mort (el 87 aC com a molt tard) van fer submissió a Tigranes II d'Armènia (vers 85 aC). Després de la derrota armènia el 69 aC enfront dels romans, els regnes de Mesopotàmia van retornar a l'obediència del rei dels parts. Al nord d'Adiabene la província de Beth Nuhadra (nom en arameu) fou governada per un general directament responsable davant el rei part. La capital era Arbela, i Nínive és possible que hagués estat refundada i convertida en una ciutat autònoma grega. El coneixement d'aquesta època deriva dels autors clàssics com Estrabó, Claudi Ptolemeu, Plini el Vell, Flavi Josep i Tàcit.A finals del segle I aC se suposa que era rei Izates I al que va succeir el seu fill Monobaz I (Monobazos, Monobazus, Monobazes). El fill d'aquest, el rei Izates II (Ezad II) mentre era hereu fou enviat per seguretat a la cort d'Abinerglos, rei de Caracene o Mesene, la capital del qual era a Karax Spasinos, que li va donar a la seva filla Samaca (Samacha) com esposa i va ser convertit al judaisme per Ananies (Hannan) un mercader jueu; simultàniament a la cort de Monobaz I (Monobazos I) la reina Helena (mare d'Izates) va adoptar la mateixa fe potser pel seu contacte amb jueus de la veïna Nisibis dirigits pel rabí Judah ben Bathyra. La ruta Edessa, Nisibis, Adiabene fins al golf era molt utilitzada pels mercaders jueus i en aquesta ruta havien expandit la seva religió (mentre a la ruta sud, per Carres (Harran) no hi havia gaire transit per les depredacions dels nòmades beduins. Els jueus d'Adiabene es van destacar per la seva estricta observança. Quan Monobazes I va veure que s'acostava la seva hora va cridar al seu fill que va rebre una residència prop de la capital. A la mort del rei (després de l'any 30) la reina Helena va convocar una assemblea de nobles, governadors i comandants militars i va proclamar al seu fill Izates i per seguretat va fer matar als seus germanastres i parents i va confiar el govern al fill gran Monobazes fins a l'arribada d'Izates. Contra el que solia passar Monobaz no va oposar cap resistència a entregar el poder al seu germà Izates quan aquest va arribar i finalment fou coronat vers l'any 36. Izates II va actuar amb clemència i va enviar als seus parents a Roma i Pàrtia com hostatges i per protecció. De moment va amagar el fet de la seva conversió al judaisme però quan es va circumcidar públicament (contra l'opinió d'Helena que pensava que el poble ho veuria com una cosa contraria als costums nacionals), es va saber.Descoberta la seva conversió, la noblesa va començar a conspirar i va cridar al rei Abia d'Aràbia, però Abia fou derrotat (i es va suïcidar). La noblesa va conspirar llavors amb el rei de Pàrtia. Artaban príncep rival de Tiridates III de Pàrtia es va refugiar l'any 39 a Adiabene, i Izates va aconseguir restaurar a Artaban com a rei (40) que fou cridat pel mateix rei Cinmamos (elegit pel nobles parts) que li va entregar la corona. En compensació pels seus bons oficis li fou cedida al rei d'Adiabene la ciutat de Nisibis. Izates va gaudir aviat de la simpatia popular. Va fer el peregrinatge a Jerusalem l'any 46 on va reduir els efectes d'una fam fent portar gra des de Alexandria, i figues des de Xipre.A la mort d'Artaban (42) el va succeir el seu fill Vardanes I (Bardān) que va demanar a Izates de participar en una expedició contra els romans. Izates s'hi oposava i la sort es va aliar amb ell doncs Vardanes va morir en lluita amb el seu germà (adoptiu) Gotarces II de Pàrtia (Gōdarz) fill (adoptiu) d'Artaban, al que Izates va donar suport però no va gosar enfrontar-se als romans que volien com a rei a Mitridates IV (any 49), que quan es va presentar a Adiabene es va trobar que ja no tenia partidaris i amb ajut o no de Izates fou fet presoner per Gotarces i el va mutilar per inhabilitar-lo per regnar.La noblesa d'Adiabene seguia conspirant i quan va pujar al tron Vologès I de Pàrtia (Walaš) li va demanar d'enderrocar a Izates i posar al tron un rei que respectés les pràctiques ancestrals. Vologès va revocar els privilegis concedits a Izates per Artaban, i va estar a punt d'envair el país però ho va evitar una incursió dels escites. Izates va morir entre el 55 i el 60 i la seva mare Helena el va seguir al cap de poc (foren enterrats a Jerusalem). El va succeir el seu fill Monobaz II (un dels 24 fills del rei), que el 61 va enviar un contingent a Armènia en defensa de Tiridates I d'Armènia i contra Tigranes VI d'Armènia que havia intentar conquerir Adiabene (amb aprovació de Roma), però tot i rebre ajut de Pàrtia fou derrotat a Tigranocerta. El 63 Monobaz va signar la pau de Rhandeia (entre Roma i l'Imperi Part). Monobaz II fou també de religió jueva i dos parents seus van morir lluitant contra Vespasià i Tit en la guerra del 66 al 71.Gairebé no hi ha notícies immediatament posteriors. Tanmateix, l'escriptor Teodoret esmenta que Adiabene pertanyia als parts i formava part d'Osroene, la qual cosa indicaria que els dos països es van unir (de fet en els anys següents troben a una filla de Monobaz II casada amb rei de Caracene, Symmaco, i la filla d'ambdós, que es deia Awde, es va casar amb Mannus VI rei d'Osroene del 57 al 71). Vers el 109 el rei d'Edessa va comprar el seu tron al rei de Pàrtia (probablement Osroes I) i en aquest moment s'hauria tornat a separar Osroene de AdiabeneEl 114 Trajà va ocupar Nisibe, que pertanyia al rei o sàtrapa d'Adiabene i va enviar ambaixadors al governant adiabè Mebarzapes (Meharaspes o Mebarsapes), que els va detenir. El 115 Trajà va enderrocar a aquest governant, que estava aliat amb Mannus de Singara. Adiabene fou convertida en la província romana d'Assíria. Un contraatac part va recuperar la regió mentre Trajà era a la costa del Golf Pèrsic, però l'emperador va retornar cap al nord i va expulsar als parts i va crear un regne client amb Mesopotàmia i Assíria al front del qual va posar a Phartamaspates.Adrià va abandonar la regió el 117. El regne d'Adiabene va ser conservat pels parts i suposadament establerta una dinastia arsàcida. Durant les lluites entre Pesceni Níger i Sèptim Sever (193-194) el rei d'Adiabene aliat amb el d'Osroene van atacar Nisibis. Després de la victòria de Sèptim els dos reis van justificar la seva acció dient que Nisibis era partidària de Níger però en realitat se suposa que el rei d'Adiabene es volia expandir cap allí. El 195, amb l'aprovació del Senat, Sèptim Sever va envair Adiabene, va imposar l'hegemonia de Roma i va rebre el títol de Adiabenicus. El rei d'Adiabene, Nersès, es va fer client de Roma, i el 196, quan els parts van contraatacar, va romandre lleial als romans i per això fou enderrocat i executat. Caracal·la va ocupar Arbela el 216, quan ja Adiabene tenia una població cristiana important.Després el 224 l'Imperi part va passar als sassànides però la dinastia local va romandre fidel als reis parts i es va aliar amb Armènia. El 331 els romans van atacar als perses per la Mèdia Atropatene però finalment vers el 238 Adiabene va ser conquerida pels perses i foren senyors locals armenis el que a poc a poc van anar ocupant els llocs principals i les terres, especialment els ardzruni.El 354 l'emperador Constanci II hi va fer una expedició que li va valdre el títol de Adiabenicus Maximus. Per aquest temps Arbela, a l'Adiabene, fou la seu d'un bisbat nestorià que vers el 600 va establir la seva seu primada o patriarcat a Arbela.Vers el 378 la regió va passar als Ardzruni segurament per concessió del rei de Pèrsia. Encara eren uns fidels vassalls perses quan va esdevenir la invasió àrab que va posar fi al seu domini. Des llavors es va dir Haydab i no va tornar a tenir entitat administrativa diferenciada.
  • Adiabene (from the Ancient Greek Ἀδιαβηνή, Adiabene, itself derived from Classical Syriac: ܚܕܝܐܒ, Ḥaḏy’aḇ or Ḥḏay’aḇ, Old Persian: Nodshirakan, Armenian: Նոր Շիրական, Nor Shirakan) was an ancient kingdom in Assyria, with its capital at Arbela (modern-day Arbil, Iraq). Its rulers converted to Judaism from Ashurism in the 1st century.Queen Helena of Adiabene (known in Jewish sources as Heleni HaMalka) moved to Jerusalem where she built palaces for herself and her sons, Izates bar Monobaz and Monobaz II at the northern part of the city of David, south of the Temple Mount. According to the Talmud, both Helena and Monbaz donated large funds for the Temple of Jerusalem.
  • Adiabene bezeichnet ein Territorium in Vorderasien. Zuerst wurde damit das Gebiet zwischen Oberem und Unterer Zab (= Großer und Kleiner Zab) bezeichnet, später auch die vor allem im Norden (Hadjab genannt) direkt angrenzenden Regionen. Weil es später politisch den größten Teil Assyriens umfasste, wurde der Name dann auch für ganz Assyrien verwendet. Bedeutendste Stadt war Arbela.
  • Адиабена е област в горното течение на река Тигър. През по-голяма част от елинистическия период в Ориента след завоюването му от Александър Македонски, областта е автономно васална на Партското царство, а в началото на нашата ера се ползва и със самостоятелност във вътрешните работи в продължение на век (15-116 г.). През 36-60 г. при управлението на Изат, сина на Монобаз I и Елена, Адиабена се включва в династичните борби в Партия, като преди да заеме трона Изат и майка му Елена приемат юдаизма според "Юдейски древности" на Йосиф Флавий (разказът на това събитие Йосиф е отразен и в Мидраша).След обръщането си към юдаизма, владетелите на Адиабена установяват стабилни връзки с евреите. В някои източници от Талмуда се подчертава, щедростта на управниците на областта към еврейския народ и Йерусалимския храм. От Адиабена пристигнали изработени от злато показалки за четене на свещените текстове и съдове използвани в Храма на Йом Кипур, както и златна плоча от Елена с цитат от Петокнижието, който се отнася до една омъжена жена, уловена в прелюбодейство, както и златната менора поставена над входа на Светая Светих. Йосиф Флавий предава, че Елена осъществява пътуване до Йерусалим около 46 г. за да помогне на гладуващите хора по тези земи.В Талмуда се казва, че цар Монобаз I дарил всичките си пари и съкровища, събрани от предците си, за да помогне на евреите през гладните години. Лоялността на Адиабена към еврейския народ претърпяла ново предизвикателство в Юдейската война през 66-73 г., в която царското семейство на Адиабена активно участва и подпомага. Йосиф Флавий съобщава, че "еврейските редици на най-изявените и храбри мъже били Монобаз и Кенедай, родственици на царя на Адиабена". До края на 2 век юдаизма изглежда здраво се вкоренява в Адиабена. Ранното християнство, което обикновено се разпространява из предварително съществуващите еврейски общност, се възприема и в Адиабена (виж Асирийска църква).
  • Адиабена (греч. Ἀδιαβηνή, Адиабене, сир. ܚܕܝܐܒ, Ḥaḏy’aḇ, древнеперсидский: Нодширакан. армянский Նոր Շիրական /Нор Ширакан) — античное государство, со столицей в Арбеле (современный Эрбиль, Ирак). Её правители до I века н. э. исповедовали иудаизм и ашуризм.Государство в разные годы входила в состав Парфии, Римской империи и Великой Армении. Ныне территория исторической Адиабены находится на территории Ирака.В первые века нашей эры Адиабеной правили цари из местных династий, зависимые от парфян. При этом они неоднократно вовлекались в споры, связанные с престолонаследием в Парфии и ряд римско-парфянских конфликтов. Особенно во время правления царя Изата II (ок. 36-59/60) было значительно влияние парфянского государства. Это был тот самый Изат, который вместе со своей матерью Еленой по политическим причинам перешёл в иудаизм. Царская семья поддерживали палестинских евреев в финансовом отношении и посылали во время римской войны даже войска. Монобаз и Елена также часто упоминается в Мишне, где их хвалят за их благочестие.Когда римляне завоевали Месопотамию при Траяне в 116 году, Адиабена стала римской провинцией под названием Ассирия. Тем не менее, преемник Траяна Адриан оставил месопотамские провинции. Только лишь Септимий Север повторно захватил в 195 году Адиабену, но на короткий срок и принял победный титул «Адиабенский». В правление Каракаллы римляне в 216 году повторно вторгались в Адиабену.Позже, союзные правители Адибены и правители Киркука согласно Хронике Арбела объединились с сасанидским царём Ардаширом I против парфянского правителя Артабана IV. Во время господства Сасанидов в Адиабене имелось много несторианских христианских общин.
  • Adiabene (aram. Hadyab) – starożytna nazwa obszaru między Wielkim i Małym Zabem, a także terenów przyległych od północy, z głównym miastem Arbelą. Adiabene wchodziła w skład Asyrii. W I w. p.n.e., jako państewko zależne od Partów, rządzone było przez lokalną dynastię, która przeszła na judaizm w 116 r. n.e. zdobyta przez cesarza Trajana, stała się rzymską prowincją Asyrią. Autonomię przywrócił jej Hadrian. Często najeżdżali ją Rzymianie w trakcie wypraw wojennych przeciw Partom. W czasach Sasanidów (224-651 n.e.) istniały na tym terenie liczne gminy nestoriańskie.
  • Adiabena foi o nome com que Plínio, o Velho designou a região onde o antigo Império Assírio havia nascido, entre o rio Tigre e o Lycus (Grande Zab) e Caprus (Pequeno Zab). Adiabena ficava localizada entre o rio Tigre, a Média e montanhas altas e inacessíveis. A sua capital foi Arbelas (atual Irbil, Iraque). Em finais do século l a.C, o império foi governado por Monobas I. A partir de 25 d.C reinou o seu filho, Izates.== Referências ==
  • L'Adiabene fu un antico regno della Mesopotamia indipendente o semi-indipendente. Non aveva sbocchi sul mare ma si affacciava sul Tigri. Si trattava di una terra fertile e coltivata, che confinava con l'Armenia mesopotamica (Gordiene) a nord e con l'altopiano iranico ad Oriente. L'Adiabene godeva di un clima pienamente mediterraneo, con estati secche ed inverni miti e piovosi.Fu brevemente occupato anche dai Romani.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 1192457 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 45389 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 491 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 104575357 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:article
  • Adiabene
prop-fr:auteur
  • D. Sellwood
prop-fr:colonnes
  • 2 (xsd:integer)
prop-fr:date
  • 2011-06-05 (xsd:date)
  • 2011-08-13 (xsd:date)
prop-fr:groupe
  • N
prop-fr:url
  • articles/adiabene
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • L’Adiabène (grec ancien Ἀδιαβηνή, Adiabène, lui-même dérivé de l'araméen ܚ ܕ ܝ ܒ ܐ, Ḥaḏy'aḇ ou Ḥḏay'aḇ) est une région de l'Assyrie en Mésopotamie située entre le Grand Zab et le Petit Zab, deux affluents du Tigre. Elle est située autour de la ville d'Arbèles (proche de l'actuelle Erbil en Irak). L'Adiabène est aussi le nom d'une satrapie de l'Empire perse, qui devint un royaume après sa conquête par l'Empire parthe.
  • Adiabene, Önasya'da bir bölge adı. Başlangıçta kabaca Büyük Zap ve Küçük Zap nehirleri arasında kalan bölgeyi tanımlarken, sonradan doğrudan bitişik bölgeleride kapsamıştır. Zaman içerisinde politik olarak Asur topraklarının büyük bir kısmını kapsadığından bir süre sonra tüm Asur ülkesi için kullanılmaya başlanmıştır. En önemli yerleşim yeri Arbela kentiydi.
  • アディアバネ王国(Adiabene)は、メソポタミア北部、現代のイラク領エルビル(アルベラ)を中心にした王国。パルティア、サーサーン朝時代にその従属王国であったが、ローマの侵攻をたびたび受けた。イザテス2世の時代にはパルティアの王位継承にも介入するなどかなりの重要性を持った国であった。王族は1世紀頃、女王ヘレナの下でユダヤ教に改宗しており、その王達はエルサレムの神殿建設に多大な資金提供を行っている。
  • Adiabene bezeichnet ein Territorium in Vorderasien. Zuerst wurde damit das Gebiet zwischen Oberem und Unterer Zab (= Großer und Kleiner Zab) bezeichnet, später auch die vor allem im Norden (Hadjab genannt) direkt angrenzenden Regionen. Weil es später politisch den größten Teil Assyriens umfasste, wurde der Name dann auch für ganz Assyrien verwendet. Bedeutendste Stadt war Arbela.
  • Adiabena foi o nome com que Plínio, o Velho designou a região onde o antigo Império Assírio havia nascido, entre o rio Tigre e o Lycus (Grande Zab) e Caprus (Pequeno Zab). Adiabena ficava localizada entre o rio Tigre, a Média e montanhas altas e inacessíveis. A sua capital foi Arbelas (atual Irbil, Iraque). Em finais do século l a.C, o império foi governado por Monobas I. A partir de 25 d.C reinou o seu filho, Izates.== Referências ==
  • L'Adiabene fu un antico regno della Mesopotamia indipendente o semi-indipendente. Non aveva sbocchi sul mare ma si affacciava sul Tigri. Si trattava di una terra fertile e coltivata, che confinava con l'Armenia mesopotamica (Gordiene) a nord e con l'altopiano iranico ad Oriente. L'Adiabene godeva di un clima pienamente mediterraneo, con estati secche ed inverni miti e piovosi.Fu brevemente occupato anche dai Romani.
  • Адиабена е област в горното течение на река Тигър. През по-голяма част от елинистическия период в Ориента след завоюването му от Александър Македонски, областта е автономно васална на Партското царство, а в началото на нашата ера се ползва и със самостоятелност във вътрешните работи в продължение на век (15-116 г.). През 36-60 г.
  • Adiabene (from the Ancient Greek Ἀδιαβηνή, Adiabene, itself derived from Classical Syriac: ܚܕܝܐܒ, Ḥaḏy’aḇ or Ḥḏay’aḇ, Old Persian: Nodshirakan, Armenian: Նոր Շիրական, Nor Shirakan) was an ancient kingdom in Assyria, with its capital at Arbela (modern-day Arbil, Iraq).
  • Adiabene (aram. Hadyab) – starożytna nazwa obszaru między Wielkim i Małym Zabem, a także terenów przyległych od północy, z głównym miastem Arbelą. Adiabene wchodziła w skład Asyrii. W I w. p.n.e., jako państewko zależne od Partów, rządzone było przez lokalną dynastię, która przeszła na judaizm w 116 r. n.e. zdobyta przez cesarza Trajana, stała się rzymską prowincją Asyrią. Autonomię przywrócił jej Hadrian. Często najeżdżali ją Rzymianie w trakcie wypraw wojennych przeciw Partom.
  • Adiabene (van het Aramese Ḥaḏy’aḇ or Ḥḏay’aḇ) was een koninkrijk in Mesopotamië. De hoofdstad was Arbela, het huidige Arbil.Koningin Helena van Adiabene werd in de eerste eeuw van onze jaartelling Joods en ging in Jeruzalem resideren. Zij bouwde daar voor zich en haar zoons Izates bar Monobaz en Monobaz II paleizen.Volgens de Talmoed schonken de heersers van Adiabene grote geldsommen aan de Joodse Tempel in Jeruzalem.Adiabene was een Perzische en later Romeinse vazalstaat. In 116 n.Chr.
  • Adiabene fou el nom clàssic de l'antiga regió anomenada també Assíria, entre Armènia (al nord), el Tigris (al sud i sud-oest), Susiana (al sud-est), i Atropatene (a l'est).
  • Адиабена (греч. Ἀδιαβηνή, Адиабене, сир. ܚܕܝܐܒ, Ḥaḏy’aḇ, древнеперсидский: Нодширакан. армянский Նոր Շիրական /Нор Ширакан) — античное государство, со столицей в Арбеле (современный Эрбиль, Ирак). Её правители до I века н. э. исповедовали иудаизм и ашуризм.Государство в разные годы входила в состав Парфии, Римской империи и Великой Армении. Ныне территория исторической Адиабены находится на территории Ирака.В первые века нашей эры Адиабеной правили цари из местных династий, зависимые от парфян.
rdfs:label
  • Adiabène
  • Adiabena
  • Adiabene
  • Adiabene
  • Adiabene
  • Adiabene
  • Adiabene
  • Adiabene
  • Adiabene
  • Adiabene
  • Адиабена
  • Адиабена
  • アディアバネ王国
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:category of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:fonction of
is foaf:primaryTopic of